Arxiu mensual juny 28, 2022

S’amplia la moratòria estatal per a alguns desnonaments de lloguer i ocupació fins al 31 de desembre del 2022

Dissabte passat s’anunciava des del Govern d’Espanya el nou Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s’adopten i es prorroguen determinades mesures per respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica i per a la recuperació econòmica i social de l’illa de La Palma.

En matèria d’habitatge, es detalla que es prorroguen les mesures del Decret llei 11/2020 que el Govern va aprovar, el 31 de març 2020, pel qual s’adopten mesures urgents complementàries en l’àmbit social i econòmic per fer front a la COVID-19. En un primer moment, la moratòria de desnonaments només cobria llançaments de lloguer i exclusivament per a famílies afectades directament des d’un punt de vista econòmic per la crisi del coronavirus.

Tot i això, a finals de desembre de 2020 es va aprovar una ampliació per cobrir alguns casos d’ocupació/recuperació d’habitatge i estendre’l a famílies en situació de precarietat abans de la pandèmia.

La moratòria antidesnonaments s’ha anat ampliant en el temps i actualment manté les mesures vigents fins al 31 de desembre del 2022.

A continuació, algunes informacions i documents útils per acollir-te a aquestes mesures i evitar quedar-te al carrer els pròxims mesos.

Des de la PAH celebrem que les mesures que han ajudat a suspendre alguns desnonaments de lloguer i ocupació de famílies vulnerables es prolonguin en el temps. Aquesta moratòria ha servit per a guanyar temps a algunes famílies per exigir una solució definitiva per als seus casos, ja que suspendre un desnonament és un pegat i aquesta mesura ha de venir acompanyada d’una alternativa habitacional. I d’altra banda, com hem esmentat en repetides ocasions, la moratòria antidesnonaments és insuficient, car moltes famílies vulnerables sense fills a càrrec, per exemple, o de persones majors, tot i tenir un informe de serveis socials que n’avala la seva vulnerabilitat, no poden acollir-se a la mesura i són desnonades de les seves cases sense tenir cap lloc on anar. Només cal recordar els més de 41.359 desnonaments executats a Espanya el 2021 o les més de 1.755 famílies de Barcelona que van perdre casa seva el mateix any amb la moratòria en vigència.

És clar que es continua vulnerant el dret a l’habitatge de milers de famílies i que ha arribat l’hora d’afrontar la situació des del govern espanyol, no es pot anar allargant la moratòria sense prendre cap altre tipus de mesures. Des de la PAH exigim que s’incloguin en la Llei d’habitatge les mesures següents:

  • Garantir el dret subjectiu a un habitatge. La llei ha de reconèixer el dret subjectiu de tota la ciutadania i residents a l’Estat a un habitatge.
  • Regular el preu del lloguer i que aquest sigui una opció segura i estable. Cal abaixar els preus de tots els lloguers per sota de les mitjanes actuals, modificant els criteris de declaració de “zona tensionada“, i que aquesta declaració sigui d’aplicació immediata i amb sancions per als arrendadors que se la saltin.
  • Stop desnonaments i lloguer social obligatori. És necessari paralitzar tots els desnonaments de famílies vulnerables. També cal incloure l’obligació d’oferir lloguer social en el cas de bancs i grans propietaris i reallotjament per part de l’Administració en casos de petit propietari, amb el règim sancionador corresponent.
  • Ampliació del parc públic. És necessari un compromís per ampliar fins al 20% el parc públic d’habitatge en 20 anys, a través de la regulació de la cessió obligatòria d’habitatge buit de bancs i fons d’inversió; de més mecanismes per prohibir la venda d’habitatge públic i del foment del seu immediat augment. Cal que tots els pisos en mans de la Sareb es posin a disposició de la ciutadania a través de les diferents administracions, en comptes de transferir-se a mans privades, tal com està passant actualment.
  • Responsabilitat limitada, mesures contra el sobreendeutament i segona oportunitat. És necessari que la responsabilitat quedi limitada exclusivament al bé hipotecat. Cal regular la dació en pagament i el mecanisme de segona oportunitat real per evitar la pèrdua de l’habitatge habitual.
  • Subministraments. És imprescindible prohibir els talls d’aigua, llum i gas a famílies en situació de vulnerabilitat i establir una tarifa social progressiva en funció dels seus ingressos.

Incloure aquestes sis mesures a la futura Llei Estatal d’Habitatge permetria establir les bases del cinquè pilar de l’estat del benestar de què parla tant el president Pedro Sánchez. Sense elles, aquest pilar no existirà i continuarem en l’espiral d’augment de la pobresa i la precarietat. I és que aquestes mesures són fruit de l’experiència de 13 anys de lluita, de posar-les en pràctica a través de la desobediència civil pacífica i dels canvis legals aconseguits en CCAA que demostren la seva eficàcia. Ara volem estendre-les a tot el territori espanyol. No podem perdre aquesta oportunitat, la ciutadania no ho entendria: necessitem una llei que garanteixi el dret a l’habitatge.

Stop Desnonaments Juliol 2022

Comptador desnonaments mes: 6

Comptador total 2022: 67

Aturats 2Suspesos 4Entrega clausReallotjamentExecutats

 

Desnonaments per hipoteca

Dimarts 12
Demandant: Bankia SUSPÈS
Adreça: C/Pau Piferrer, 11, Badalona

Dimarts 19
Demandant: Catalunya Caixa / BBVA SUSPÈS
Adreça: C/Cadí, 37, Badalona

Desnonaments per lloguer

Dijous 14
Demandant:SUSPÈS
Adreça: Av. Diagonal, 578, Badalona

Divendres 22
Demandant:ATURAT
Adreça: C/26 de Gener de 1641, 38, Barcelona

Desnonaments per ocupació

Dilluns 4
Demandant: Zarina Projects SL ATURAT
Adreça: C/Metges, 14, Barcelona

Divendres 8
Demandant: SAREB SUSPÈS
Adreça: C/Mare de Déu del Port, 279 Barcelona

Resum de la setmana del 20 de juny de 2022

Noves dades sobre ocupacions que desmunten els discursos alarmistes!

Com heu passat la setmana? La PAH de Barcelona va marxar de revetlla amb la publicació, per part de l’Ajuntament, d’un informe sobre ocupacions que desmunta totalment els discursos alarmistes que criminalitzen la precarietat habitacional:

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Gràcies a la lluita de totes les afectades i de la Comi Stop Desnonaments, s’han suspès 3 desnonaments. El Karim, l’Amina i la Mennana es queden a les seves llars! 

Aquesta setmana hem continuat entregant a l’Agència Catalana del Consum denúncies contra bancs i fons voltor, que ignoren les obligacions que els imposen les lleis 24/2015 i 1/2022. Aquest cop, li ha tocat a Divarian i Haya Real Estate. Són els nostres lloguers socials i són de justícia!

I hem acabat la setmana amb una victòria PAH: la Maribel ha firmat un lloguer social via la Mesa d’emergència! Sí que es pot!

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1539594967907291137/

T’esperem a la propera assemblea dels dilluns! Ens queden milers de victòries per preparar!!!

I continua atenta a les xarxes i als desnonaments que pugui haver-hi la setmana que ve!

 

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!

Victòries PAH: D’estar ocupant un habitatge en precari a un lloguer social amb l’Administració

Una altra nova victòria de l’assemblea de PAH BCN aquesta setmana! Després de 5 anys de lluita, la Wendy ha passat d’estar ocupant un habitatge en precari a aconseguir un lloguer social de 7 anys segur i estable! Us expliquem la seva història: Wendy va arribar a la PAH de Barcelona perquè havia estat expulsada de la seva llar −on vivia de lloguer− i va haver d’ocupar un habitatge perquè estant sola, sense feina i amb tres fills a càrrec li era impossible accedir a un lloguer a preu de mercat. La Wendy, en ser conscient de la precarietat i la criminalització que implica estar en aquesta situació, es va acostar a la PAH per a conèixer què és el que volien dir les activistes quan cridaven, en desnonaments i manifestacions, que “l’habitatge és un dret”. Poc després d’arribar a l’assemblea li va arribar la carta del banc Abanca −una de les moltes entitats que van acaparar habitatges en aquest país i que es va beneficiar del rescat pagat amb diners públics− li va posar una denúncia pel penal per usurpació i una demanda de desnonament.

La Wendy no estava disposada a tornar a viure el malson de 2017, així que es va empoderar i va lluitar: va participar en manifestacions, va empaperar oficines, va ocupar seus, va enviar centenars i centenars de correus i burofax… semblava que no tenia alternativa, així que des de la PAH van provar amb una altra estratègia: que l’Administració, en concret la Generalitat de Catalunya, exercís el dret de tanteig i retracte reconegut per la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge i comprés l’habitatge de la Wendy abans que Abanca la hi vengués a un fons voltor, com han fet tots els bancs aquests últims anys.

I va funcionar! Encara que això no estigués exempt de problemes, com la marató burocràtica a la qual la van sotmetre abans de concedir-li un lloguer social i que es va agreujar especialment durant la pandèmia. Malgrat tot, la perseverança de la Wendy en quedar-se a la seva casa i el suport de l’assemblea de PAH Barcelona han triomfat: aquest divendres, amb el somriure en la cara, va signar els papers i ara té al davant 7 anys de contracte i pagant una renda d’acord amb els seus ingressos.

Aquesta nova victòria ens demostra que la perseverança de les afectades i la saviesa col·lectiva són eines útils per a lluitar pel nostre dret a l’habitatge. Com diu la mateixa Wendy: “Estic molt agraïda a la PAH per tot el que m’ha ensenyat, que ha estat molt, que bàsicament és que soc una ciutadana amb drets i m’he empoderat per a lluitar per ells”. No ens cansarem de repetir-ho: sí que es pot!

Si tens problemes amb la teva hipoteca o el teu lloguer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h en el nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, cerca en la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més pròxima. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!