Arxiu mensual desembre 14, 2022

Resum de la setmana del 21 de novembre de 2022

Impulsem una moció a Barcelona per a pressionar el Govern de la Moncloa!

La PAH de Barcelona no s’aturaaaa! Aquesta setmana hem aturat els desnonaments de la María i de la Ruth, i hem aconseguit la suspensió del de l’Alix. 

La Lucía ens explica a l’article mensual del Línia a qui interessa la criminalització de l’ocupació:

A qui interessa la criminalització de l’ocupació?

El grup promotor de la 24/2015 s’ha pencat una super nova guia sobre com interposar demandes als jutjats que ens ajudin a aconseguir lloguers socials:

https://ilphabitatge.cat/publiquem-noves-guies-per-interposar-demandes-als-jutjats-que-reconeguin-els-nostres-lloguers-socials/

I hem acabat la setmana a l’Ajuntament, impulsant, amb el Sindicat de Llogateres, una moció per instar el Govern estatal a prendre mesures d’urgència en matèria d’habitatge:

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1596136837851992064?s=20&t=PxdQBOoGGMnw41rEZklkMA

No tens plans per aquest dijous al vespre?? Doncs vine a la concentració del dia 1 de desembre, a les 19.30 hores, front a la Delegacio del Govern espanyol per a protestar contra la reforma del delicte de desordres públics

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1597656614513016832?s=20&t=8nZqyEFQYD_8GqoEwVWkxA

 

[Comunicat] Al 44è Aniversari de la Constitució, la PAH exigeix dret a l’habitatge

Avui es compleixen 44 anys de l’aprovació de la Constitució vigent, que a l’article 47, estableix:
    “Todos los españoles y españolas tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.”
    

Pel que podem afirmar que, des de fa 44 anys, l’article 47 està sent incomplert. Els poders públics ni han promogut les condicions necessàries, ni han establert les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, ni de bon tros han impedit l’especulació; és més, també podem afirmar sense por a exagerar que, en moltes ocasions, les polítiques d’habitatge aplicades l’han promogut i facilitat, mentre impedien que la comunitat participés de les plusvàlues que ha generat l’acció urbanística.

Les constants subvencions públiques a la promoció, construcció i adquisició d’habitatges, i més recentment els ajuts al lloguer, constitueixen simples transferències d’ingents quantitats de diners públics a butxaques privades, sense que la comunitat hagi participat en les plusvàlues generades, almenys en el que a Parc Públic d’Habitatge es refereix. A més, han convertit el bé habitatge en un simple objecte de consum i d’inversió, és a dir, un bé destinat a l’especulació.

L’habitatge ha de ser tractat com a bé social de primeríssima necessitat, com a Dret Humà i fonamental, perquè disposar d’un habitatge digne i adequat, és la condició sine qua non per a poder accedir a altres Drets Fonamentals, impossibles d’exercir sense ell, com encertadament ha assenyalat la Comissària europea de Drets Humans, senyora Dunja Mijatovic, després de la seva recent visita a Espanya.
Com a simple objecte de consum que és actualment, només es pot accedir a l’habitatge segons el nivell de renda disponible. Amb uns preus del lloguer desorbitats per l’especulació, unes condicions de compra inassolibles, uns salaris molt baixos, la inexistència de Parc Públic i unes xifres escandaloses de desnonaments, la capacitat de la població d’accedir a aquest Dret, cada cop és més limitada i excloent.
Encara que no pinta bé, tenim ara l’ocasió de canviar això, mitjançant l’aprovació de la qual el govern «progressista» ha denominat Llei pel Dret a l’Habitatge, però el contingut actual del qual està força lluny de canviar alguna cosa, si els Poders Públics, el Govern progressista i les Corts no assumeixen l’obligació constitucional de promoure les condicions necessàries aprovant la Llei pertinent. Disposen de totes les nostres propostes, depèn de la seva voluntat d’atendre la població o mantenir l’especulació.
La PAH, i moltes altres organitzacions estarem molt pendents i bel·ligerants perquè acabi sent així.
Sí que es pot!

[Comunicat] Prou criminalització de la protesta

Posicionament d’organitzacions i moviments socials sobre la proposta de reforma del delicte de desordres públics: genera greus afectacions al dret a la protesta

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés dels Diputats, les organitzacions sota signants manifestem el nostre desacord amb la proposta relativa a la modificació del delicte de desordres públics del Codi Penal.

La derogació del delicte de sedició s’ha de celebrar. Tot i ser un delicte en desús, va ser utilitzat per condemnar els presos polítics el 2019. Si bé celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició, valorem que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta i que si tira endavant constitueix una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i un retrocés en termes de democràcia.

  1. La proposició de llei comporta aspectes negatius que poden vulnerar l’exercici del dret a la protesta. Es deroga la sedició, però s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que perseguia la sedició.
  2. Aquest tipus agreujat de desordres públics incorpora diversos conceptes genèrics, subjectius i indeterminats que permeten criminalitzar un gran nombre d’accions, adscrites dins del dret a la protesta, i això pot comportar penes elevades i fins i tot presó.
  3. Al Codi Penal actual, perquè una conducta pugui ser considerada desordre públic exigeix un acte de violència contra les persones o les coses, o bé una amenaça de violència. La proposta de reforma planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”, concepte que comportaria més arbitrarietat, subjectivitat i previsiblement una major incriminació, ja que aquesta redacció permet criminalitzar moltes actuacions del dret a la protesta, freqüents a la nostra societat i que són necessàries per visualitzar el rebuig o el malestar social.
  4. Així mateix, s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats explícitament sense violència ni intimidació amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es criminalitza de manera clara una expressió del dret a la protesta pacífica.
  5. La proposta agreuja el tipus bàsic si els fets (incloent-hi, per tant, una protesta amb intimidació, però no-violència) són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”; com a resultat, s’obre el ventall per criminalitzar actuacions d’organitzacions que podrien haver posat en perill l’ordre públic sense que calgui que hagi passat efectivament.
  6. El dret a la protesta és el dret dels drets, un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics, que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret a la protesta no està codificat com a tal a la normativa internacional, és un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea −a través del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans− reafirma el “dret a la reunió i manifestació com un dret fonamental de qualsevol societat democràtica” i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva. D’acord amb l’anterior, recordem que aquests drets són individuals (no col·lectius) i que cada una de les participants es reconeix de manera individual, pel simple fet de ser persones.

Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana −popularment coneguda com a Llei Mordassa (actualment en tràmit de reforma)−, s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’auge de la mobilització social als nostres carrers, també com a resposta contra el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.

Davant l’actual tramitació de la proposició, exigim que el Codi Penal s’adeqüi amb els estàndards internacionals de drets humans.

Demanem que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el delicte de desordres públics per garantir que els elements que suposen una clara vulneració de drets es corregeixin amb l’objectiu de protegir el lliure exercici del dret a la protesta, un dret fonamental de la ciutadania.

Organitzacions impulsores:

  1. Alerta Solidària
  2. Aliança de Marees i Moviments Socials
  3. Arran
  4. Calala – Fondo de Mujeres
  5. CGT Catalunya
  6. CONFAVC
  7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
  8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
  9. Coordinadora Obrera Sindical
  10. Ecologistes en Acció Catalunya
  11. Elite Taxi
  12. End Fossil Barcelona
  13. Endavant-OSAN
  14. Front Comú Contra la Repressió
  15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
  16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
  17. La Intersindical (CSC)
  18. Lluita Internacionalista
  19. Marea Blanca Catalunya
  20. Marea Pensionista
  21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
  22. Novact
  23. Òmnium Cultural
  24. Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH)
  25. PAH Barcelona
  26. Pirates de Catalunya
  27. Plataforma 3 d’octubre
  28. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
  29. Plataforma per la Pau – OTAN NO
  30. Procés Constituent
  31. Constituents per la República
  32. Rebel·lió o Extinció
  33. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
  34. Sindicat de Llogateres
  35. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
  36. Tanquem els CIES
  37. Unió de Pagesos de Catalunya
  38. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
  39. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
  40. Xarxa per la Justícia Climàtica

El govern es compromet a aprovar mesures de protecció urgents per a evitar desnonaments sense alternativa habitacional

La PAH i el Sindicat de Llogateres ens hem reunit amb la vicepresidenta Yolanda Díaz per exigir ampliacions a l’escut social per aturar desnonaments de manera efectiva, així com congelar hipoteques i lloguers

Aquest matí la PAH i els Sindicats de Llogateres de Catalunya i Madrid ens hem reunit amb la vicepresidenta segona del govern Yolanda Díaz, per a traslladar la urgència d’aprovar noves mesures que garanteixin el dret a l’habitatge, entre elles, la suspensió de tots els desnonaments sense alternativa habitacional, la congelació d’hipoteques i de lloguers.

La vicepresidenta Díaz ha compartit la majoria de consideracions que li hem fet i comparteix les nostres premisses de no transferir diners a bancs i fons voltor mitjançant “acords de bones pràctiques” −com el pactat per la ministra Calviño la setmana passada− o ajudes com el bo jove al lloguer. Així mateix, la vicepresidenta ha entès que les mesures que cal aplicar han de ser universals i no centrar-se exclusivament en les persones vulnerables; cal protegir aquelles famílies que, encara que no es troben en risc d’exclusió, progressivament s’estan precaritzant.

Des de la PAH hem proposat dues mesures molt concretes per resoldre l’emergència habitacional via decret d’urgència mentre no s’aprovi una Llei d’Habitatge efectiu: d’una banda, la millora de l’actual redactat de l’escut social perquè se suspenguin tots els desnonaments sense alternativa habitacional −sense interpretacions “holgades” de la moratòria per part de jutges que beneficiïn grans forquilles d’habitatge− i la congelació de les renovacions d’hipoteca per evitar encariments de fins a 300 euros en la quota a causa de la pujada de l’euríbor que ja s’acosta al 3%. AAixí mateix, donem suport a altres mesures d’urgència, com la congelació dels preus del lloguer per als nous contractes mentre es mantenen les pujades per IPC al 2% en els que encara estan en vigor.

Per part seva, Yolanda Díaz s’ha compromès a batallar per aquestes mesures al si del Consell de Ministres a mitjan desembre i a mantenir un contacte estret amb les entitats del moviment per l’habitatge per a informar del curs de les negociacions.