Arxiu mensual març 30, 2023

El PSC pretén retallar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona plegant-se als interessos de les promotores immobiliàries

Els socialistes pretenen aprovar una moció al Ple d’aquest divendres per modificar la mesura, afirmant que ara “no funciona”, sense aportar dades, amb presses i sense ni tan sols parlar amb les entitats impulsores

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista, ha anunciat aquesta setmana que vol derogar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona, una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer-ne habitatge protegit −tant de compra com de lloguer. I el primer pas dels socialistes és portar a votació aquest divendres al Ple de l’Ajuntament una moció que proposa modificar la normativa del 30% i permetre als promotors evitar reservar aquest habitatge protegit.

Segons els socialistes, aquesta mesura “no funciona”, si bé no han estat capaços d’aportar cap estudi o dades concretes que ho demostrin. Així, pretenen aprovar aquesta proposta per la porta del darrere −sense consultar-ho amb cap de les entitats impulsores− i amb presses, com a moviment clarament electoralista, i furtant-li aquest debat a la ciutadania.

Denunciem que el PSC pretén desvirtuar el contingut del 30%, permetent que les promotores immobiliàries puguin evitar fer la reserva d’habitatge de protecció oficial a canvi de “compensar econòmicament” a l’Ajuntament i que aquest adquireixi promocions pel seu compte; a més, la modificació afectaria les grans rehabilitacions d’habitatges preexistents, que quedarien excloses de la mesura. Per començar, l’eficàcia d’aquesta proposta és qüestionable, ja que si aquesta compensació és a preu d’HPO, resultaria en l’adquisició de molts menys habitatges al mercat lliure (fet que, a més, beneficiaria precisament als promotors que demanen derogar el 30%). Per altra banda, la proposta del PSC suposaria segregar encara més la ciutadania segons la seva renda, ja que els pocs sòls o edificis disponibles es troben als barris més perifèrics −i les rehabilitacions que es podrien fer als barris del centre en quedarien excloses. De fet, això equival a eliminar una de les grans transformacions que aporta el 30%: distribuir l’habitatge protegit a tota la ciutat.

No es pot avaluar i canviar una política d’habitatge innovadora i estructural sense perspectiva i basant-se en tacticismes electorals, com a picada d’ullet als poders econòmics de la ciutat. És fals que el 30% no funcioni, ja que ha aportat habitatge protegit i ho seguirà fent, essent una mesura de calat i estructural, que farà créixer el parc assequible gradualment a través d’aportacions dels privats, que s’han de sumar necessàriament a les públiques.

Resulta, a més, indignant que el PSC qüestioni l’impacte de la mesura quan, el 2018, va condicionar el seu vot favorable a no suspendre la concessió de llicències fins que no va entrar en vigor, motiu pel qual moltes promocions n’han quedat exemptes inicialment. Aquesta excepció, que responia a pressions de part del sector immobiliari, ha estat utilitzada després com argument per afirmar que “no funciona com s’esperava”, a manera de “profecia autocomplerta”, sumat a què els mateixos promotors han rebut multes per haver-se saltat directament l’obligació del 30%. Per a més falsedats, afirmen que ha aturat el sector, obviant els efectes de paràlisi durant la pandèmia i quan són els mateixos constructors qui paralitzen les promocions mentre intenten fer caure la mesura.

En definitiva, la proposta de Collboni és inacceptable, ineficaç i classista. Exigim al Partit Socialista que sigui rigorós i mantingui el seu compromís amb aquelles polítiques que ells mateixos van aprovar i, en conseqüència, que retiri la proposició de l’ordre del dia al Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres. Així mateix, exigim als partits i als seus caps de llista que es comprometin a debatre el que proposen sobre habitatge amb les organitzacions socials que vam promoure el 30% el 2018 i amb tots els col·lectius i veïnes que defensem aquest dret dia a dia als barris de la ciutat. Per acabar, exigim al pròxim govern municipal que mantingui el 30% d’habitatge protegit, una mesura clau i de llarg recorregut: tot just ara s’està començant a implementar a altres municipis com Mataró, Montcada i Reixac i Ripollet. La mesura del 30% té com a objectiu principal que Catalunya augmenti el seu parc d’habitatge assequible fins als nivells dels països més avançats i deixi de ser la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat, 8.574 el 2022.

No permetrem que Barcelona retrocedeixi en polítiques d’habitatge retallant el 30% i buidant-lo de contingut, en un context en el qual els lloguers s’han incrementat tres vegades més que els ingressos de les famílies, les veïnes són expulsades dels seus barris per la turistització i després de saber que en els pròxims 7 anys perdrà un 50% del parc d’habitatge protegit. Ja tenim el 30% i volem viure en una Barcelona amb dret a l’habitatge!

Així estan les coses

La PAH arrenquem a Catalunya una campanya global de denúncia, senyalització a la inacció política, la banca i els fons voltor. Així estan les coses i volem sensibilitzar la ciutadania no conscient que el problema de l’habitatge ens afecta a totes.

Avui les PAHs de Catalunya iniciem la nova campanya, Així estan les coses, per alertar sobre l’emergència habitacional a causa de la manca de voluntat política per revertir la situació i davant el desvergonyiment dels grans especuladors que trafiquen amb els nostres habitatges negant-se, amb impunitat, a aplicar les lleis catalanes que els obliguen a oferir lloguers socials per garantir el dret a l’habitatge i donar resposta a les famílies desnonades.

Així estan les coses des de l’esclat de la crisi del 2008, lluny de solucionar-se, la problemàtica amb l’habitatge ha mutat i s’ha encruat. On abans ens enfrontàvem a processos de pèrdua d’habitatge derivats de l’estafa hipotecària, d’un temps ençà el gruix de la problemàtica el vam trobar als preus desorbitats del lloguer. A on abans ens enfrontàvem a la banca, ara toca bregar amb tot un entramat format per fons voltor, socimis, immobiliàries, patronals, bancs… que han trobat a l’especulació immobiliària la gallina dels ous d’or, sense importar el cost humà que això comporta.

El que no ha canviat és la irresponsabilitat política i la defensa dels interessos capitalistes per sobre de la defensa del benestar de la ciutadania, que ha destrossat la vida de milions de persones. Bé arrabassant els seus somnis de tota la vida via execució hipotecària, bé desnonant-les per no poder assumir l’abusiu preu del lloguer, bé obligant-les a ocupar un habitatge després de quedar-se al carrer per tornar a ser desnonades, bé pagant el preu més alt en arrabassar-los la vida a causa de la desesperació. Un punt de no tornada.

Si a això els sumem que l’empobriment de les famílies és cada cop més gran i el cost de la vida més alt, la situació es torna insostenible. Lamentablement, els culpables i responsables de la situació són poderosos. Controlen el Congrés, el Parlament, massa ajuntaments, els tribunals, els mitjans de comunicació majoritari i, amb tot això, l’opinió pública. Tant repeteixen el seu discurs autoritari, ple de mentides, menyspreu i odi (sobretot cap a qui menys en té), que al final cala i ens empenyen a una guerra entre veïnes, de la qual només se’n beneficien ells. Qui més té, contra qui menys, qui menys contra qui res. I així estan les coses.

Des de la PAH, fa més d’una dècada que empenyem per aconseguir els canvis legislatius necessaris per revertir la situació i fer efectiu el dret a l’habitatge, tal com recullen els dictàmens de les Nacions Unides, la Constitució espanyola i els Estatuts d’Autonomia.

Hem viscut com el PP negava la segona oportunitat a les persones hipotecades que perdien casa seva, alhora que rescatava la banca. Hem viscut com es posava la catifa vermella als fons voltor perquè especulessin al seu gust amb el lloguer. Hem viscut com la banca acumulava milions d’habitatge buit que després va vendre als fons, mentre que l’habitatge públic es requalificava i passava a les mans del sector privat. Ens van deixar sense un parc públic d’habitatge social i assequible per donar resposta a l’emergència habitacional, les famílies desnonades i les famílies que no es poden permetre els preus de la corrupció.

Així estan les coses amb les darreres dades del Poder Judicial tancant l’any 2022: 38.266 desnonaments (177 al dia), 27.533 desnonaments derivats del lloguer, 8.509 derivats d’hipoteca i 24,935 noves execucions hipotecàries registrades.

Tot i això, el PSOE porta tots els seus anys de govern bloquejant la Llei d’habitatge, en no voler incloure les mesures socials necessàries i promovent la repressió a la reivindicació endurint la Llei Mordassa. Mesures tant de sentit comú com les que tenim a Catalunya, gràcies a l’esforç de la PAH i d’altres col·lectius. La llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica, així com l’articulat per ampliar-la, efectiu des del març de l’any passat, està pensada, sobretot, per acabar amb els desnonaments obligant grans especuladors a oferir un lloguer social. Cosa que no estan fent.

No només això, també obliga a la renovació dels lloguers socials esmentats, a oferir-los en finalitzar un contracte si no es pot assumir la pujada abusiva habitual i a oferir-los a les persones vulnerables que estan ocupant, un pis buit de banc o fons d’inversió, per no acabar al carrer. Cal remarcar que aquesta última mesura és només per a ocupacions prèvies al 31 de juny 2021, no posteriors, una dada que el relat dels defensors de l’especulació omet quan carreguen contra aquesta llei afirmant, falsament i amb traïdoria, que és una llei que fomenta l’ocupació. La realitat és tot al contrari, no hi ha millor llei antiocupació que una llei que garanteixi el dret a l’habitatge a totes les butxaques.

En aquesta nova campanya que iniciem avui, amb una concentració a la seu central de Serbihabitat a Cornellà, denunciem que a Catalunya:

  • Els fons voltor i el seu entramat de socimis i intermediaris estan incomplint la llei negant-se descaradament a exercir la seva obligació d’oferir lloguers socials a les famílies que no poden pagar els preus abusius del mercat.
  • Els bancs, accionistes de les socimis, es renten les mans al·legant que ja no tenen la propietat, alhora que venen els pisos als fons amb inquilines i inquilines dins les quals se’ls nega la renovació en finalitzar ell i contracte.
  • El Govern de la Generalitat està sent participi dels desnonaments perquè no actua amb mà dura contra els grans especuladors interposant les sancions milionàries que dicta la llei.
  • La llei està sent vulnerada per les administracions que no obliguen a bancs, a fons voltor i la Sareb a mobilitzar el seu habitatge buit per fomentar el parc públic d’habitatge social o reduir urgentment la llista d’espera per accedir a un pis de la taula d’emergència.

Amb 34.856 pisos buits a Catalunya, en mans de grans tenidors i la Sareb, diem:

  • Prou viure en un estat de gent sense casa i cases sense gent!
  • Prou ser el territori líder en desnonaments!

Les lleis i els drets són per complir-los. No podem continuar vivint a l’angoixa que compartim setmana rere setmana a les nostres assemblees. No podem veure com els nostres grans perden casa seva i a la joventut se’ls nega un futur perquè no s’el poden permetre, mentre a la resta ens sobra molt mes al final del sou que gastem en pa i sostre.

Exigim que es compleixin les lleis socials que tant esforç ens ha costat aconseguir.

Continuarem mobilitzant-nos i denunciant fins a aconseguir que els fons voltor compleixin la nostra llei, fins a trencar amb la persecució política a la pobresa. Així estan les coses i no abaixarem els braços, ni a Catalunya en defensa de les nostres lleis, ni a Espanya fins assolir la llei d’habitatge que la ciutadania es mereix.

Denunciem i rebutgem l’amenaça dels voltors a les administracions perquè no apliquin la Llei 24/2015

La instrumentalització de la justícia per part d’empreses privades ha aconseguit una fita insòlita: la persecució dels poders públics que fan complir les lleis impulsades per la societat civil i refrendades per la sobirania popular

Aquesta setmana hem conegut que la justícia ha citat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau -així com a les regidores Lucía Martín i Marc Serra i la treballadora responsable de la unitat antidesnonaments- a declarar el pròxim mes de març com a investigades per haver multat el fons Vauras Investment, propietària del Bloc Llavors, un edifici de pisos situat al barri del Poble Sec que el 2017 va ser ocupat per diverses famílies vulnerables que van ser desnonades el 2020. Les investigades no van fer res més que aplicar el que estableix la Llei 24/2015, que es va aprovar al Parlament de Catalunya ara fa vuit anys amb la intenció de posar remei a la xacra dels desnonaments i evitar que Catalunya continuï encapçalant les llistes de llançaments a tot l’Estat.

La llei antidesnonaments catalana en aquell moment -ja que estava en vigor el Decret 17/2019-, obligava als grans tenidors d’habitatge -com Vauras Investment- a oferir un contracte de lloguer social a aquelles famílies que acreditessin vulnerabilitat econòmica abans de desnonar-les. Aquest era el cas del Bloc Llavors: les 7 famílies ocupants comptaven amb un informe de vulnerabilitat. Els desnonaments no es van aturar i, davant l’incompliment de la Llei 24/2015, l’Ajuntament va fer el que li corresponia: va notificar i va imposar 5 multes -una per cada lloguer social sense oferir- per import de 417.000€ a Vauras Investment, que ha respost amb una querella.

Ens preocupa el fet insòlit que un fons voltor tingui la capacitat d’utilitzar els tribunals per incomplir lleis amb impunitat i esquivar aquelles obligacions que perjudiquen els seus interessos. El cas de Vauras contra l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona és un exemple clar de lawfare, és a dir, de l’ús -i abús- de la justícia per fer guerra política contra aquelles decisions -fruit de la sobirania popular, recordem- que d’alguna manera limiten els beneficis d’un capital que s’està enriquint a costa d’un dret bàsic, és a dir, a un habitatge digne i adequat.

Vauras Investment sap que és molt possible que aquesta querella no prosperi, però de moment ja ha aconseguit que la justícia obligui el consistori a retirar les multes, tot plegat amb la idea de condicionar el compromís de l’Ajuntament a l’hora de fer complir una llei antidesnonaments que ha demostrat la seva capacitat per resoldre els problemes de moltíssimes famílies que el sistema havia deixat abandonades. Aquesta reacció per part de Vauras indica el que ja fa temps que sabem: que la Llei 24/2015 funciona, i precisament per això que l’única alternativa que els queda als grans tenidors és intentar atemorir a l’Administració perquè eviti aplicar-la.

És imperatiu que des de tots els estaments socials i institucionals -i judicials- rebutgem el lawfare i exigim que qualsevol disputa d’interessos es faci de manera política, és a dir, amb projectes i mobilitzacions, sense tergiversar el sentit de les normes jurídiques que no és altre que el de fer efectives les decisions democràtiques i la garantia dels drets, especialment aquells més amenaçats pels interessos d’uns pocs, com ho és, des de fa massa temps, el dret a un habitatge digne.