Amb la crisi del coronavirus, hi ha més vides en joc que mai

PerPAH_Bcn

Amb la crisi del coronavirus, hi ha més vides en joc que mai

Si el Govern Progressista realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires i no limitar-se a un tebi ajornament de les hipoteques

Sobre el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, en termes d’habitatge, des de la PAH veiem curtes i poc efectives les resolucions plasmades en habitatge. Trobem a faltar, un cop més, que no s’obligui a la banca i grans propietaris, com els fons voltor, a corresponsabilitzar-se per a rescatar realment al sector més vulnerable de la ciutadania, ampliat per culpa de la crisi sanitària. Apel·lant a les paraules de Pedro Sánchez, no n’hi ha prou amb esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors, són necessàries mesures que els obliguin a això, exonerar el pagament d’hipoteques i de lloguers, per a no ampliar per culpa del coronavirus el nombre de desnonaments ja programats i suspesos, que s’activaran quan es reprengui l’activitat judicial. L’habitatge és de primera necessitat i un dret. Que aquesta crisi sanitària no es converteixi en el motiu perquè un major nombre de famílies perdin la seva llar.

Aquests durs moments que està patint tota la ciutadania, no han de traduir-se tant en una major protecció per a empreses amb grans beneficis sinó en una autèntica protecció de les famílies treballadores, perquè no tornin a ser els que més pateixin els efectes d’aquesta crisi sanitària que, sense ser alarmistes, pot generar una nova etapa de recessió de la qual costarà recuperar-se.

Sobre la moratòria del pagament d’hipoteques, als qui compleixin tots els requisits de vulnerabilitat, consisteix simplement en una suspensió temporal del pagament de quotes, que es reprendran un cop conclogui la seva vigència que, inicialment, és de només un mes. Un cop conclosa aquesta vigència, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments ‒a diferència de les empreses que sol·licitin ERTEs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social‒. Per a la banca, suposa només una demora en el cobrament i sortir airosa d’aquesta situació que ens afecta a totes, res nou. Des de la PAH demanem l’exoneració de les quotes.

Als avaladors se’ls reconeix únicament el dret d’exclusió només si també compleixen els supòsits de vulnerabilitat, i el limitat termini per a sol·licitar la moratòria deixarà fora els qui pateixin els efectes retardats de la crisi, a part del col·lapse burocràtic quan s’aixequi la quarantena.

Estem davant d’una situació d’emergència, davant la qual la banca també ha d’assumir pèrdues econòmiques com la resta de la ciutadania i tornar a la societat, amb habitatges buits, el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca el 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat, ja que són culpables de la crisi econòmica. Les famílies ja vam pagar la crisi de 2008; moltes sense habitatge, unes altres encara sobreendeutades i vam quedar milers amenaçades pel capital, i no hem de tornar a pagar aquesta.

Tampoc és suficient la moratòria del tall de subministraments bàsics i telecomunicacions (al consumidor vulnerable o en risc d’exclusió), i més sense establir com ni quan caldrà fer front a les factures acumulades després d’acollir-se a aquesta moratòria. Per què no implicar les grans empreses subministradores en la moratòria i en definitiva en la factura final de les famílies? En uns moments en què el confinament provocarà pujades importants en el consum dels subministraments bàsics, sumat a la caiguda dels ingressos per a moltíssimes llars, no n’hi ha prou amb garantir que no hi hagi talls per impagament o ampliar en el temps el bo social, cal corresponsabilitzar a les subministradores perquè assumeixin el cost de les factures de les famílies en situació de vulnerabilitat. Amb els beneficis milionaris a causa dels preus inflats de les factures, bé poden rebaixar una mica empatitzant amb la crisi sanitària i l’efecte sobre tota la població. Cal ressaltar que no hauria de ser l’Estat qui compensi a les subministradores, parlem de rescatar persones.

La gravetat més gran d’aquest Reial Decret, recau en la manca de menció als lloguers i a una moratòria de les rendes. Si les inquilines ja protagonitzen gairebé el 70% dels desnonaments habituals, és obvi que en aquests moments de crisi són un dels sectors de la societat amb major risc d’impagament i pèrdua de la llar. Deixar el futur de les inquilines en mans de la “filantropia” dels grans amos com Blackstone, és pura barbàrie. La manca de mesures referent a això, en què caldria corresponsabilitzar als grans propietaris ‒banca i fons voltor‒ d’aquesta situació, compensant a particulars ‒persones físiques‒, deixa enrere a milers de persones que viuen de lloguer al nostre país. Una cosa que ens sorprèn quan a primera instància el lloguer semblava el primer cavall de batalla d’aquest nou govern. Si la majoria de les cases llogades a Espanya, són propietat de la banca o de SOCIMIS (paradisos fiscals societaris) participades per la banca, per què no exonerar aquestes rendes de lloguer mentre duri la crisi? No es pot augmentar l’emergència habitacional privant del dret a aquest ampli sector de la ciutadania.

Malgrat allò que ha dit Pedro Sánchez, en la seva compareixença post Consell de Ministres sobre que «ningú perdria la seva casa per aquesta crisi», aquest Reial decret no contempla absolutament res sobre desnonaments en el text legal, per la qual cosa, un cop es reactivin els jutjats, tornaran moltes famílies a ser posades al carrer. A final d’any caldrà sumar als desnonaments previstos abans de la crisi, els que es provoquin com a conseqüència d’aquesta recessió econòmica. I aquesta situació és insuportable.

Quin millor moment que aquest per a recuperar el rescat bancari i l’espoli de fons voltor que exonerant del pagament als afectats mentre duri la crisi i els seus efectes en el temps?, o la renovació dels lloguers socials que vencen ara?

Bankia, Sareb i altres entitats rescatades o beneficiades de la crisi han de deixar de desnonar, i aportar la contraprestació social que van negar mentre totes ens estrenyíem la bossa. Quin millor moment per obligar a complir el dictamen DESC? La banca, i els fons voltor que van entrar amb ella, han portat a moltes afectades a perdre la seva salut i la seva vida. Que mínim que mobilitzar el seu habitatge per posar-lo a disposició de la societat i donar resposta social a persones en precari que no poden accedir a un habitatge adequat en un mercat inflat, o víctimes de violència masclista ara més desprotegides per aquesta nova crisi. Si les mesures de Govern deixen despenjada a tanta gent empobrida que ja patia precarietat abans d’aquesta crisi, no podem admetre que augmenti, sent vital l’establiment d’una renda bàsica que asseguri viure dignament a totes les persones.

L’avançat fins ara, l’ajornament del cobrament d’hipoteques o la prohibició de talls de subministraments bàsics, és conseqüència directa de la campanya iniciada per la PAH i per desenes d’altres col·lectius socials que hem exigit un Pla de Xoc Social, una resposta social a la crisi econòmica que està generant aquesta emergència sanitària. Recordem la postura de Nacions Unides i la dels seus relators especials que han visitat recentment el nostre país: evitar els retrocessos en matèria de drets humans és tan sols una qüestió de voluntat política. Afirmació que ara agafa molt més sentit i responsabilitat.

Si alguna cosa està demostrant aquesta crisi sanitària, és la consciència social. Després d’anys denunciant les retallades públiques i les privatitzacions, ara estem veient l’efecte d’aquest tipus de polítiques. Tot i això, gràcies al compromís de les seves treballadores, la sanitat pública està donant una gran demostració de forces i solidaritat. 

Organitzades en la PAH, seguirem pressionant per a aconseguir que la banca, fons voltor i Socimis, juntament amb les grans elèctriques i subministradores, es corresponsabilitzin de la situació, disminueixin una mica els seus beneficis a càrrec del rescat impagat, perquè les pèrdues no recaiguin sempre en els centenars de milers de famílies, s’implementin mesures en matèria de lloguer i, en definitiva, fins que se’ns asseguri que aquesta crisi no la pagarem ara i més endavant les de sempre. 

La PAH vol abraçar totes les persones que, per un motiu o un altre, estan patint la situació, especialment les persones afectades per la malaltia i els seus familiars; donem explícitament les gràcies a totes les valentes de la Sanitat que encara exposant les seves vides, ens regalen vida, a totes aquelles que amb la seva generositat ens marquen un horitzó d’esperança i superació en el futur. Compteu amb la PAH per a aconseguir-ho.

Quant a l'autor

PAH_Bcn administrator

    %d bloggers like this: