Una desena d’activistes ens hem colat al luxós hotel de la capital catalana de manera pacífica per parlar amb la ministra
“Aquesta llei no pararà desnonaments ni de bon tros baixarà els lloguers. S’han oblidat de les hipotecades”
Barcelona, 28 d’abril
Foto: EUROPA PRESS
Aquest matí una desena d’activistes de la PAH hem entrat a l’Hotel Palace de Barcelona aprofitant la visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a la capital catalana un dia després d’haver aprovat en el Congrés la nova Llei pel Dret a l’Habitatge.
Després d’uns minuts i després d’aclarir que la nostra intenció era totalment pacífica, hem procedit a llegir una carta en veu alta dirigida a la ministra, al govern i al Partit Socialista en general:
“Carta a la ministra Raquel Sánchez i al PSOE:
Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats la primera llei que parla explícitament del Dret a l’Habitatge a l’Estat espanyol. Tot i que la Constitució i el seu article 47 -el que reconeix el dret a l’habitatge com a tal- es van aprovar fa gairebé 45 anys, en aquest buit de més de quatre dècades hem vist les conseqüències de considerar l’habitatge com un bé de mercat en lloc de com un dret: gairebé un milió de desnonaments produïts per sengles bombolles d’hipoteca i lloguer que han empobrit -i empobreixen- la major part de la ciutadania. Arran d’aquesta insostenible situació, fa 14 anys algunes de nosaltres vam dir “prou” i així es va fundar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca precisament aquí, a la ciutat de Barcelona.
Els moviments socials hem lluitat amb dents i ungles per una Llei d’Habitatge i sempre ens hem topat amb l’oposició d’un partit -el Socialista- que no ha volgut sentir ni parlar de lloguers socials, de posar-li topalls als lloguers, d’incorporar els habitatges de la Sareb per augmentar el parc públic, ni molt menys limitar els beneficis de la banca. Que ningú s’equivoqui: aquesta llei no evitarà els desnonaments ni baixarà els lloguers. Totes les que som aquí -moltes pendents d’un desallotjament-, per desgràcia ho sabem molt bé.
La nova llei deixa encara molts temes sense resoldre. Per enumerar-ne alguns: no prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional, ni garanteix reallotjaments dignes; el “topall” del lloguer inclòs en la llei no impedirà que de facto es continuïn incrementant les rendes; no posa límit als lloguers turístics i de temporada; i tampoc no preveu cap mesura d’emergència per a aquelles famílies que necessiten una llar, renunciant expressament a la possibilitat d’implementar l’anomenat lloguer social, que evitaria que Cerberus o Blackstone poguessin desnonar famílies vulnerables i que a més els obligaria a mobilitzar els milers de pisos buits que tenen per tot el territori. I una altra cosa més que la llei no aborda: el problema de la hipoteca. A la nova llei no hi ha ni una sola mesura dirigida a aquelles famílies que han hipotecat diversos anys del seu sou per pagar el sostre sota el qual viuen i que ara veuen disparar-se la seva quota fins a 300 euros mensuals per culpa de la pujada dels tipus d’interès, tot plegat alhora que la banca anuncia beneficis milionaris.
A la ministra i al govern volem dir-li que aquesta no és la nostra Llei. Que vostès, al contrari del que fa dies que afirmen, no han escoltat la ciutadania; en els més de dos anys que ha durat la tramitació d’aquesta llei, el president Sánchez no s’ha reunit amb les entitats que tractem el problema de l’habitatge cada dia -no obstant això, sí que ha tingut temps per a nombroses trobades amb els caps de BlackRock i Blackstone, els fons voltor més grans del món. Un altre exemple: precisament vostè, ministra, fa un parell de dies va dir a la televisió “Que ningú es preocupi per les rendibilitats del sector immobiliari, que les tindrà”. Com és possible que vostè o el PSOE puguin pensar que és compatible tractar l’habitatge com un dret bàsic i alhora treure’n rendibilitat? Com és possible que els socialistes parlin de garantir el dret a l’habitatge mentre tenen Joan Clos presidint ASVAL? L’habitatge no pot ser un bé de mercat: els lloguers disparats i les més de 700.000 famílies desnonades des del 2008 ho demostren. Vostès ho saben, el que passa és que han preferit defensar els interessos dels de sempre.
Per acabar: malgrat els avenços que el moviment ha aconseguit amb aquesta llei, el problema de l’habitatge ni de lluny s’ha solucionat. Necessitem habitatge ara, no tenir-lo ens emmalalteix, i no podem esperar 20 anys fins a assolir un parc públic mitjanament decent. Per tot això continuarem lluitant: aturarem desnonaments; aprofitarem qualsevol avantatge a la nova llei, per petita que sigui, per proposar noves mesures i, per descomptat, seguirem reclamant aquells pisos que romanen buits esperant una nova bombolla. Mentre es continuï desnonant, nosaltres no descansarem ni vostès tampoc. Perquè fins i tot un infant entén que les cases són per a viure, no per a especular“.
Posteriorment, les activistes hem sortit de l’hotel recordant que “l’habitatge és un dret i no pas un privilegi”. Així mateix, hem entregat la carta, malgrat que la ministra no ha volgut atendre’ns.
