Arxiu d'autors PAH Barcelona

Comunicat de la PAH en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a ocupes en menys de 48h

Les PAHs ens posicionem frontalment en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a famílies de les seves cases ocupades en 48 hores

Avui recollim dels mitjans de comunicació la proposta d’esmena del PSOE al projecte de Llei Orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justicícia, pel que s’introdueix un nou article <<544 sexies>> que modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal. Amb aquesta modificació, el jutge podrà manar el desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició a instància legítima o des de la remissió de l’atestat policial. És una proposta que el PSOE ha copiat a la ultradeta de VOX i al PP.

Aquesta esmena, suposadament, ha de servir per combatre les ocupacions conflictives. Com ja hem vingut explicant al llarg del temps, això és clarament fals. Per una banda, les ocupacions conflictives son una part minoritària sobre el total d’ocupacions (10-25%). Certament, hi ha persones i fins i tot grups organitzats que s’aprofiten de la situació per mercadejar amb les ocupacions i treure’n profit. Això causa una sensació d’inseguretat als nostres veïnats. No obstant, les mesures proposades pel PSOE no afronten aquesta problemàtica, donat que l’objecte de les mesures no son les persones que mercadegen amb els habitatges sinó les persones que hi viuen.

Actualment, la ocupació és la única sortida de moltíssimes famílies de l’Estat Espanyol que no poden accedir a un pis de lloger ni compra degut als seus ingressos i als problemes estructurals del mercat de l’habitatge. No els queda una altra sortida que ocupar un pis a un gran tenidor o al banc. A dia d’avui, el part públic d’habitatge és d’un irrisori 1,1% del total d’habitatges, i amb aquesta misèria es impossible donar sortida a totes les famílies que no tenen accés a un habitatge digne com bé mostren les dades de risc de pobresa (27,8%).

Ens trobem amb una situació en la que l’accés a l’habitatge és clarament impossible per a moltes famílies, sense solucions per part de l’administració i que hi ha 3,4 milions de pisos buits al territori de l’estat espanyol segons l’INE. Fins que l’administració no arrecli el problema, ho haurem de seguir fent nosaltres i les famílies a través de l’acció directa.

Volem desmuntar també alguns mites que la premsa no es cansa de repetir: en el cas que algú entri a casa teva mentres compres el pa, es considera una violació del domicili (allanamiento de morada) i la llei en aquests casos ja és molt ràpida i molt dura contra els que la infringeixen; és més, els casos evidentment són baixíssims (285 condemnes el 2018, que no tenen perquè correspondre amb gent que es volia quedar al domicili per ocupar-lo). Estem parlant d’habitatges buits des de fa més de 2 anys, com recull la llei, i per tant no hi ha un perjudici directe contra la propietat donat que aquesta ja es trobava en desús.

El perfil de la ocupació a Espanya es molt diferent de com el pinten els mitjans. EL 61% de les famílies que es veuen forçades a ocupar un habitatge tenen menors a càrrec i el 74% de les persones que ocupen son dones. El 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya son propietat de bancs i grans tenidors. Com es pot veure, la ocupació es fa per necessitat i no afecta als domicilis de tercers.

Si aquesta proposta prospera, ens trobarem que moltes famílies que actualment poden subsistir vivint en pisos ocupats de bancs i grans tenidors aniran directament al carrer, amb un augment del barraquisme i els infrahabitatges, com ara tendes de campanya, caravanes amagades i assentaments il·legals.

La proposta parla d’avisar als serveis socials. Això, com hem vist a Catalunya, és una bona mesura; no obstant, no resol el problema de fons, doncs les famílies van a serveis socials i aquests no tenen mai pisos d’emergència. Per tant, els envien una setmana a la pensió i després al carrer. Ara mateix és impossible que serveis socials puguin atendre per complet el problema d’habitatge del país, ni tampoc a les 262 mil persones que estan ocupant (I. Cerdà). Amb polítiques decidides a llarg termini es podrien esmenar algunes de les problemàtiques estructurals de l’habitatge a l’Estat Espanyol, però aquestes mesures no hi son ni se les espera. A curt termini, l’única solució que trobem és la de seguir recuperant pisos de bancs i fons voltor.

Aquestes mesures responen a uns interessos clars: els dels grans propietaris d’habitatges, especialment els fons voltor. Els bancs han tornat a fer hipoteques i es un bon moment per a que els voltors es desprenguin dels habitatges quevan arrabassar a tantes famílies treballadores durant la passada crisis econòmica. I clar, necessiten fer fora a les famílies que hi viuen per a augmentar els seus beneficis. En cap cas les mesures van dirigides a protegir els habitatges de qui ha pagat religiosament una hipoteca o un lloguer amb suor i llàgrimes. Però és el que ens volen fer creure.

Per tots aquests motius, ens posicionem en contra de les mesures del PSOE per acabar amb l’ocupació. Prou de criminalitzar les ocupacions. Treballem per aconseguir lloguers socials per a totes les persones que ho necessiten i per a expropiar a bancs i grans propietaris els seus pisos buits per al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret a un habitatge digne, es hora de recuperar la funció social de l’habitatge!

Gent sense casa, i cases sense gent? Ni parlar-ne! Organitza’t a la teva PAH més propera.

Juntes, Sí se puede!

PAH BARCELONA valora positivament congelar hipoteques i lloguers, però exigeix mesures estructurals en la futura Llei Habitatge

Critiquem al PSOE pel seu bloqueig de la mesura, que beneficia la banca i els fons voltor

Aquesta setmana hem conegut les propostes de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de limitar l’augment de les quotes hipotecàries variables de famílies vulnerables al 0,1%; i la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de topar el preu dels lloguers i vetar els desnonaments, de manera temporal, imitant les mesures anunciades per l’executiu escocès ara fa uns dies. Aquestes mesures s’anuncien en un context d’una nova recessió econòmica a la vista i una població encara castigada per la crisi financera i els estralls de la covid-19.

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona valorem positivament la proposta d’aquestes mesures, si bé restem a l’espera de més informació sobre aquest tema, ja que fins ara l’anunci s’ha fet a través de les xarxes socials i la premsa i no pels contactes habituals entre l’Administració i els moviments socials. Com els moviments de defensa de l’habitatge portem anys indicant, limitar la despesa en habitatge -ara disparat per la bombolla del lloguer- per les famílies és clau per a evitar una nova onada de desnonaments, que ja s’endevina crua perquè hem observat que, malgrat la moratòria decretada per la pandèmia, continuen produint-se llançaments i la tendència és que augmentin durant el 2022.

D’altra banda, des de PAH Barcelona veiem que, en el cas que aquestes mesures es facin efectives, aquestes només seran provisionals, ja que, les relacionades amb les quotes hipotecàries, només beneficiaran a les famílies més vulnerables -i no a aquelles que, per culpa de la crisi actual puguin arribar a ser-ho- i no solucionen el problema principal: que l’habitatge (o més aviat, la falta d’accés a ell) és un problema endèmic a Espanya. És per això que sabem que la millor manera de solucionar-ho i garantir aquest dret (bàsic!) és amb mesures estructurals. Si bé la Constitució Espanyola assenyala a l’article 47 que “Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”, mai a l’Estat s’ha promogut una llei sobre habitatge integral. Però això podria canviar: avui dia existeix el projecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge, que es va aprovar en el Consell de Ministres el mes de febrer passat, però que ha quedat encallada per la reticència del PSOE a limitar els lloguers, entre altres coses. 

I això no és l’única cosa: des dels moviments socials ja vam concloure que el projecte de llei és, sens dubte, insuficient; i instem la resta de partits en el Congrés a no aprovar la llei en cas que aquesta no inclogui una sèrie d’esmenes proposades pels moviments socials: garantir el dret a l’habitatge; suspendre els desnonaments sense alternativa residencial; ampliar el parc públic de lloguer social (començant per posar a disposició de les comunitats autònomes els pisos en mans de la Sareb); regulació de lloguers; garantir els subministraments bàsics i telecomunicacions; l’aprovació d’una Llei de Segona Oportunitat i mesures contra el sobreendeutament

Per tot això, instem l’executiu, i especialment al PSOE, a què deixi d’actuar en benefici dels poderosos com la banca i els fons voltor i aprovi una llei que beneficiï al 99% de la població. Per altra banda, volem recordar a la resta de partits -ERC, PNB, Compromís, EH-Bildu, BNG i Más País- el seu compromís amb el moviment per l’habitatge i incorporin les nostres esmenes i, en última instància, votin en contra de l’actual proposta si aquesta continua endavant, tal com està.

VICTÒRIES PAH | María Jesús aconsegueix un nou pis de la Mesa d’Emergència

Aquesta setmana celebrem una nova victòria en PAH Barcelona: María Jesús ha aconseguit un pis de la Mesa d’Emergència per a viure! Us expliquem la seva història:

María Jesús va arribar a la PAH fa uns dos anys perquè estava en risc de desnonament per impagament del seu lloguer: portava 20 anys vivint a la casa, però les circumstàncies econòmiques i l’encariment del lloguer li van impedir continuar pagant la renda. Li va arribar una ordre de desnonament i no tenia on anar amb tan sols 480€ de pensió contributiva. Des de la PAH se la va informar sobre la Llei 24/2015 i les mesures amb les quals compta per a protegir les persones en situació de vulnerabilitat; i gràcies a això es van parar dos intents de desnonament.

Amb el temps, la seva situació es va tornar insostenible i, quan va arribar la tercera ordre de desnonament, va haver de marxar de casa seva i viure en una habitació subarrendada de manera temporal. No obstant això, al cap de poc temps va aconseguir que la Generalitat li donés un pis d’emergència a finals de juliol; i fa una setmana, finalment, va signar un contracte de 7 anys amb una renda ajustada als seus ingressos! Per fi s’havia acabat l’angoixa: malgrat tot, sí que es pot!

Si tens problemes amb la teva hipoteca o el teu lloguer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h al nostre local (c/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, cerca a la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més propera. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials haurien evitat 1.000 desnonaments a l’any i 200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Pots descarregar-te l’informe aquí

Les lleis i mesures vigents impulsades pels moviments socials haurien evitat com a mínim 1.000 desnonaments a l’any i un mínim de  200.000 talls de subministraments a Catalunya des del 2015. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials, com la PAH i l’APE, com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica −entesa com un fracàs personal− sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població −de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que els ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments− són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Així i tot, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

 

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica −i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe se centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mentalseguint la línia de treball de l’anterior informe− i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones, mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i filles i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb infants a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat en l’estudi −i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments− són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

Quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills i filles a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb una sola persona adulta, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). Amb relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3% dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per acabar, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que al dia d’avui són temporals −per la crisi de la covid− com, per exemple, la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne −com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona− i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-les, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

La PAH de Barcelona visita una de les oficines del BBVA per exigir a l’entitat que compleixi amb la llei antidesnonaments

L’entitat està obligada per llei a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables, però fins ara no ha respost a les sol·licituds

Un grup d’activistes de la PAH de Barcelona hem convocat avui una acció sorpresa davant una de les oficines del BBVA al Passeig de Gràcia de Barcelona en el marc de la campanya #enComPAHñía, per exigir el compliment de la Llei antidesnonaments catalana i aconseguir un interlocutor per negociar els casos de les famílies afectades. L’objectiu de la campanya és empoderar a les famílies que tenen dret a un lloguer social i que fins ara no han pogut obtenir-ho perquè bancs i fons voltor es neguen a acceptar la documentació o dilaten els processos eternament, exasperant a les famílies. Amb l’acompanyament de la PAH, aquestes famílies fan entrega dels documents requerits per la Llei 1/2022 antidesnonaments i en fan seguiment conjunt per vigilar que les entitats donin resposta a les sol·licituds en el termini establert. En aquest marc s’han fet accions de denúncia a CaixaBank i al Banc Sabadell, assolint en aquestes setmanes la signatura de lloguers socials.

Avui presentem diversos casos, un d’ells és el de la Sonia, qui en el seu moment va aconseguir un lloguer social i dació en pagament amb el BBVA i ara Divarian, que s’ha quedat amb el seu pis i no li vol renovar el contracte; la Mounia, qui s’ha vist obligada a ocupar un pis d’Haya Real Estate i té dret a un lloguer social, però li deneguen; o bé les famílies de la Samanta i l’Alfons, que porten mesos esperant resposta, per part del fons Enirod, a les seves sol·licituds. L’Alvard, per la seva banda, està pendent d’una execució hipotecària i el fons d’Anticipa Lanusei lnvestments S.L. no vol condonar-li el deute i oferir-li el lloguer social.

Altres casos són els de la Dilma i la Fátima, que porten més d’un any esperant que Anticipa els hi renovi el seu lloguer social. O la Saadia, que està ocupant un habitatge de Divarian i va estar a punt de signar el lloguer social, però a l’últim moment el fons s’ha fet enrere i ha abandonat les negociacions.

Recordem que moltes d’aquestes famílies van signar hipoteques i lloguers socials amb BBVA i posteriorment l’entitat va vendre molts d’aquests immobles a fons voltor com Divarian, Haya Real Estate, Anida, Budmac Investments, etc., societats d’inversió el propietari dels quals és el fons voltor Cerberus, si bé BBVA en conserva part de les accions (20%) i, per tant, des de la PAH entenem que l’entitat té la responsabilitat, com a gran tenidor, d’obligar aquests fons a atorgar el lloguer social a aquestes famílies. Des de la recuperació de la llei catalana, que obliga a fer lloguers socials a grans tenidors com el BBVA, aquest s’ha rentat les mans assegurant que molts dels habitatges ja no són de la seva propietat, però la realitat és que han deixat desemparades a moltes famílies amb qui van signar acords en el seu moment.

Avui estem acompanyant a aquestes lluitadores i per fer complir la Llei 24/2015, que posa fi a la vulneració del dret fonamental a l’habitatge digne a Catalunya. El BBVA i Cerberus, com altres bancs i fons voltor, creuen que estan per sobre de la llei i dels drets de la gent. Per això, avui som a la seva oficina per demostrar-los que s’equivoquen!

Des de les PAHs volem anunciar a totes les famílies de Catalunya que no les deixarem soles, i les animem a acostar-se a les nostres assemblees per empoderar-se i trobar una solució per al seu cas. No esteu soles!

I continuarem exigint als fons d’inversió, a les entitats financeres i al mateix Govern que facin complir la llei. Com vam anunciar, això només acaba de començar! Tenim molt a guanyar i poc a perdre!

#EnComPAHñía