Ciutadans, PP, PSOE, PNB i PDeCAT creen un front comú per seguir vulnerant els Drets Humans de la ciutadania, cosa que són incapaços de fer quan es tracta de defensar-los
Avui dimarts 24 d’abril el Congrés dels diputats protagonitza una retallada de drets fonamentals de les famílies més vulnerables, que s’han vist forçades a ocupar per necessitat. En relació amb la proposició de modificació de la Llei 1/2000, proposada pel PDeCAT, i que està prevista la seva aprovació al llarg del matí al Congrés, des de la PAH considerem:
1) Que aquesta modificació que té com a presumpte objectiu facilitar els desnonaments per ocupació, a velocitats de vertigen, no ofereix cap solució a les famílies que es veuen obligades a ocupar per no quedar-se al carrer. Aquest drama s’està donant a les nostres ciutats i barris davant la incapacitat de les famílies d’accedir a un habitatge. La compra no és una opció. El lloguer, amb un augment anual del 9% dels preus, tampoc és una alternativa. I el parc públic d’habitatge no supera ni un 2%. Aquestes dades mostren una realitat a la qual s’enfronten milers de famílies: o viure al carrer amb els seus fills, o ocupar per necessitat.
2) El problema són els desnonaments i la manca de polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge. El PDeCAT no ofereix cap solució, només encoratja la persecució i criminalització de les famílies. El exemple més gran és que aquesta modificació, eleva l’anècdota a categoria, ja que sent molt escasses les situacions descrites en el seu preàmbul, es dona a les mateixes un tractament propi de situacions multireiterades. Permetent, a més, la possibilitat d’entrada per part de la policia per a la identificació dels ocupants d’un habitatge: el que ens recorda a la puntada a la porta que va forçar la dimissió de l’exministre Corcuera, sent aquesta pràctica radicalment contrària a la inviolabilitat del domicili, recollida en la Constitució Espanyola com a dret fonamental. I que xoca directament amb el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals que Espanya va subscriure el 1976. Pel que, des de la PAH, ja vam anunciar que acudirem al Comitè DESC de l’ONU per impedir la seva aplicació. I recordem que parlem del mateix comitè de l’ONU que recentment va sentenciar que els desnonaments sense alternativa habitacional suposen una violació directa dels Drets Humans.
3) La PAH, en canvi, sí que ofereix solucions a les famílies en emergència. Durant 9 anys, les famílies que s’han vist forçades a ocupar s’han trobat desateses pels ajuntaments i ignorades pels governs de tot color polític. En aquest context d’aïllament, han trobat refugi en els moviments socials d’habitatge. És cada vegada més corrent trobar-nos a la PAH a famílies que acudeixen, explicant que l’Administració pública els ha tancat les portes i fins i tot incitat a ocupar habitatges, quan les persones afectades el que busquen és regularitzar la seva situació. A la PAH, mitjançant accions de protesta, hem forçat als ajuntaments i governs autonòmics a concedir lloguers socials a les famílies en pisos públics. El que hem après tots aquests anys, és que, per aconseguir resposta per part de les institucions, hem de mobilitzar-nos als carrers.
4) L’autotutela de drets que realitzem ha demostrat, a més, que es pot donar ús als milions de pisos buits que acumula la banca. Gràcies a la nostra campanya Obra Social La PAH, hem recuperat habitatges buits d’entitats financeres rescatades amb diners públics. Reallotjant així a famílies vulnerables que aconseguien regularitzar la seva situació mitjançant lloguers socials. Amb aquesta campanya, hem aconseguit reallotjar més de 4.000 persones. Llars que queden protegits, des de la ciutadania i per a la ciutadania. Una xifra rècord en reallotjaments, que demostra que és només qüestió de voluntat política trobar solucions.
Ens resulta alarmant que PP, PSOE, Ciutadans i PNB facin front comú amb el PDeCAT per perseguir policialment i judicialment a famílies que necessiten solucions. Aquests partits juguen a silenciar les víctimes d’un model d’habitatge que ha resultat fallit de totes totes, tractant d’ocultar que són responsables de l’emergència actual i la seva falta de valentia per solucionar la situació. Si aquests partits tinguessin alçada democràtica, anirien a exigir als bancs i als grans propietaris que cedeixin els seus habitatges buits i marquin lloguers assequibles. En lloc de complir el seu paper, demanen comptes a les famílies més vulnerables, incitant a una guerra entre pobres pels escassos recursos que es deriven a habitatge. Aquests partits, no tenen el valor necessari per a governar. Són els covards que exigeixen “desnonament” per a les vides que estan en joc, mentre no toquen ni un sol dels privilegis de la banca i els fons voltor. Són els partits que criminalitzen les llars.
En canvi, la PAH no només ha demostrat des de baix i sense recursos que és possible aconseguir solucions per a les famílies. Solucions que les rescatin del cicle d’ocupació i desnonament en el qual es veuen involuntàriament immerses. També hem presentat al Congrés una proposta de llei, anomenada la Llei Habitatge PAH, que en primer lloc regularia els preus del lloguer, permetent que moltes famílies poguessin accedir de manera regular a un habitatge pagant un preu assequible. I, en segon lloc, obligaria a bancs, fons voltor i grans propietaris d’habitatge a cedir els seus pisos buits a les administracions públiques, augmentant així els recursos necessaris per reallotjar les famílies més vulnerables que es troben sense ingressos. El debat democràtic d’aquesta llei tan necessària va ser vetat pel PP i Ciutadans. No obstant això, nosaltres no ens rendirem. Forçarem amb un recurs al fet que la Llei Habitatge PAH torni a ser considerada pel Congrés per al seu debat democràtic. Perquè nosaltres som les famílies que protegeixen les llars.
Existeixen solucions per salvar les famílies que PDeCAT pretén perseguir, criminalitzar i empresonar. Existeixen solucions per fer valer la democràcia i els drets humans. Existeixen solucions perquè les famílies no es vegin obligades a ocupar per necessitat. Existeixen solucions perquè les nostres llars estiguin protegides. Aquestes solucions, les tenen les famílies organitzades a la PAH. Les vam aconseguir cada dia als carrers i estan recollides en la Llei Habitatge PAH. I lluitarem per fer-les realitat.
Sí Que Es Pot!
#HogaresCriminalizados
