Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!

PerPAH_Bcn

Noves dades del CGPJ: 11.072 famílies en tot l’Estat han estat desnonades de casa seva el 1r Trimestre 2022

A Catalunya continuem liderant el rànquing de la vergonya: 2.410 famílies catalanes han estat desnonades de casa seva el 1r Trimestre 2022

Segons dades del CGPJ fets públics ahir, durant el primer trimestre d’enguany es van executar 11.072 desnonaments a tot el país, repartits de la manera següent:

  • 2.755 a conseqüència d’execucions hipotecàries
  • 7.625 derivats de la LAU, i
  •   692 per altres causes

Suposen 107 desnonaments més que en el mateix període del 2021, i això malgrat l'”escut social” vigent, cosa que, d’una banda, confirma una vegada més l’insuficient d’aquestes mesures de protecció; i de l’altra, el terrorífic futur que ens espera si la propera Llei pel Dret a l’Habitatge no aborda amb valentia les propostes que la PAH, juntament amb la resta d’organitzacions que integrem la Iniciativa Llei Habitatge hem fet arribar al Congrés.

La manca d’un Parc Públic d’Habitatge que no inclou el parc de la Sareb, el que no es reconegui el Dret a l’Habitatge com el Dret Fonamental que és, els incompliments dels compromisos internacionals en matèria de drets humans que provoca reiterades condemnes del Comitè DESC a Espanya, la manca de limitació als preus del lloguer que facilita i incrementa l’especulació, així com la caducitat de les mesures de l'”escut social” el pròxim 30 de setembre apuntalen els pitjors presagis si aquesta primera Llei estatal sobre habitatge no aborda solucions a tots aquests problemes.

 

És per això que reclamem de manera urgent actuar davant dels desnonaments, punta de l’iceberg de la manca de polítiques públiques que prioritzin el dret a l’habitatge per sobre dels interessos financers dels especuladors.

 

Fem una crida pública al Govern de l’Estat de PSOE i Unidas Podemos que es reuneixi amb urgència amb la PAH, per deixar enrere el rànquing de la vergonya dels desnonaments en l’àmbit europeu i abordar d’una vegada per sempre la futura Llei d’habitatge a l’altura de les circumstàncies i de les necessitats de la ciutadania.

A Catalunya les xifres no són millors:

  •    435 a conseqüència d’execucions hipotecàries
  • 1.702 derivats de la LAU, i
  •   273 per altres causes

 

Gràcies al Grup Promotor de la Llei 24/2015 tenim una eina per disminuir la corba dels desnonaments a Catalunya. Exigim a la Generalitat que estigui a l’altura de les circumstàncies i que sancioni els grans propietaris que intentin saltar-se la norma.

 

Des de la PAH anunciem una forta pressió social i ciutadana al Govern per aconseguir que prioritzi l’interès social sobre els interessos dels especuladors.



PerPAH_Bcn

Nova victòria PAH: el Marco i la Solange han aconseguit un lloguer social per 7 anys

Aquesta setmana a l’assemblea de PAH BCN estem de celebració: el Marco i la Solange han signat un lloguer social per 7 anys amb CaixaBank, segons la Llei 24/2015!

Ell mateix t’explica en el vídeo la seva història

 

 

 

Si tens problemes amb la teva hipoteca o lloguer, o has hagut d’ocupar un habitatge d’un voltor per a no dormir al carrer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h al nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, ​​cerca a la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més propera. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!

PerPAH_Bcn

COMUNICAT: Un nou suïcidi per un desnonament a Barcelona posa en evidència la manca d’inversió de l’Administració en polítiques socials

Des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

Aquest dimarts hem conegut la notícia del suïcidi d’un home a Barcelona, després de ser desnonat del seu pis la propietat del qual estava en mans de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge. Davant d’aquests fets, des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enuig i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima.

Per altra banda, no podem evitar preguntar-nos quines han estat les causes que han obligat una persona a prendre una decisió tan dràstica: creiem que el sistema de protecció social ha fallat. Si bé no tenim totes les dades sobre el cas, la informació que s’ha ofert des del propi Ajuntament i els mitjans de comunicació apunta que aquesta persona, almenys des dels últims 3 anys, no disposava de l’acompanyament adequat a la seva situació, fet pel qual en el moment en què ha perdut l’habitatge, el seu únic refugi, no ha vist cap altra alternativa a treure’s la vida.

La nostra experiència en atendre a persones amb problemes habitacionals ens demostra que l’atenció social per part de les diferents administracions és insuficient. La infradotació dels serveis socials, el model d’habitatge com a bé de mercat o la dificultat d’accés a la salut física i mental són exemples d’un sistema que considera que la funció de la protecció social és la de tractament dels símptomes i de contenció dels problemes, especialment en aquells moments en els quals una tragèdia com la d’ahir salta al debat públic. Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, l’educació o la salut hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils quan una atenció proactiva i personalitzada és més necessària. A més, creiem que tots aquests protocols tenen un defecte en comú: posar la responsabilitat de posar-lo en marxa (i de fer-ne seguiment!) sobre les esquenes de la persona afectada. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs la indefensió absoluta. 

Malauradament, no és la primera vegada que una persona perd la vida en un desnonament. Tot just l’any passat un veí del barri de Sants va decidir precipitar-se des del seu balcó quan la comitiva venia a executar-lo, tot i la intervenció dels serveis socials i l’acreditació de vulnerabilitat; o fa tan sols uns dies dues dones grans, germanes, van treure’s la vida a Santander davant la perspectiva de perdre el seu habitatge. El cas d’ahir i tots els que el precedeixen ens obliguen a qüestionar-nos els mecanismes que tenim per evitar portar una persona al límit: les lleis i protocols actuals són insuficients i des dels moviments socials creiem que per resoldre aquesta qüestió cal solucionar d’arrel el problema estructural, és a dir, garantir el dret a l’habitatge

És per això que davant d’aquests fets insistim i exigim a les administracions competents (Ajuntament, Generalitat i Estat) que centrin els seus esforços a promoure polítiques en aquest sentit: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. La futura Llei Estatal per al Dret a l’Habitatge impulsada pel govern espanyol de PSOE i Podemos, i que actualment està en tràmit parlamentari, és una oportunitat. Per això exigim una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes i que construeixi  una veritable política social que deixi l’habitatge fora del mercat especulatiu i asseguri que no hàgim de lamentar més morts. Garantir el dret a l’habitatge vol dir salvar vides.

 

PAH BARCELONA – 31 de maig de 2022

PerPAH_Bcn

Les PAHs catalanes exigeixen als grans propietaris que compleixin la llei antidesnonaments

Activistes de la PAH se citen davant de diferents oficines d’entitats financeres i fons voltor per pressionar-los per tal que compleixin amb la llei antidesnonaments

Avui 26 de maig les PAHs de Catalunya han convocat una acció sorpresa davant de les oficines de bancs i fons voltor per lliurar la documentació i exigir solucions per a famílies en risc de desnonament que compleixen els requisits per obtenir un lloguer social segons la nova Llei 1/2022 antidesnonaments. Aquesta acció  s’emmarca dintre d’una campanya de pressió que té com a objectiu reivindicar el compliment de la nova llei que va ampliar la Llei 24/2015 per part de grans tenidors amb més de 10 pisos i que es neguen a fer-ho.

La PAH Barcelona, en particular, ha decidit visitar el Banc Sabadell (rambla Cataluny amab Roselló), seu corporativa del Banc Sabadell a la capital catalana. Hem escollit aquesta entitat perquè ens arriben molts casos de famílies que van signar hipoteques i lloguers socials amb Banc Sabadell o la seva societat immobiliària, Solvia. Posteriorment, l’entitat va vendre molts d’aquests immobles a Promontoria Coliseum, una societat d’inversió el propietari del qual és el fons voltor Cerberus, si bé Banc Sabadell en conserva part de les accions (20%), cosa que des de la PAH entenem que l’entitat té la responsabilitat, com a gran tenidor, d’obligar Promontoria Coliseum a atorgar el lloguer social a aquestes famílies. Des de la recuperació de la llei catalana que obliga a fer lloguers socials a grans tenidors com el Sabadell, aquest s’ha rentat les mans assegurant que molts dels habitatges ja no són de la seva propietat, però la realitat és que han deixat desemparades a moltes famílies amb qui van signar acords en el seu moment. És el cas de la Xesca, l’Alicia i el José, que van signar una dació en pagament amb lloguer social i ara Promontoria Coliseum es nega a renovar-los el lloguer. Altres casos són els del Tomislav i la Carmen, que estan exigint el seu lloguer social després d’haver ocupat els seus pisos en precari.

El passat mes de febrer el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/2022 per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, un text que tornava a restituir alguns supòsits importants de lloguer social de la Llei 24/2015 tombats pel Tribunal Constitucional a instància del Partit Popular i el govern espanyol.

El principal efecte d’aquesta llei és que atura els desnonaments hipotecaris, de lloguer i d’ocupacions. En el cas dels grans tenidors com bancs, fons voltor i immobiliàries (és a dir, persones jurídiques amb més de 10 immobles), la llei obliga la propietat a oferir un lloguer social de 7 anys a les famílies abans de desnonar-les. D’altra banda, la llei antidesnonaments també contempla la cessió obligatòria d’habitatge per part de bancs i fons voltor, cosa que permet mobilitzar pisos buits per a reallotjar famílies en risc d’exclusió residencial i que ni tan sols poden optar a un habitatge públic perquè a Catalunya i Espanya amb prou feines constitueix el 2% del total. 

És clar que la Llei 24/2015 és útil i eficaç, però els bancs estan reaccionant com sempre: utilitzen la burocràcia per confondre i intimidar a les famílies, demorant i resistint-se a signar els lloguers socials. Aquesta llei els molesta perquè va contra els seus interessos, els prohibeix enfonsar les famílies de per vida per treure’n profit i els impedeix tenir habitatge buit per a especular.

Fa dos mesos, vam exigir al president de Catalunya, Pere Aragonès, que apliqui la Llei 24/2015 amb urgència i sense que li tremoli el pols. Estem mantenint reunions amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya i l’Agència Catalana del Consum per tal que sancionin, tal com marca la Llei, a qui no ofereixi lloguers socials un mes després d’haver rebut la sol·licitud i la documentació.

Durant aquest temps, bancs com CaixaBank, el Banc Sabadell o el BBVA tornen a dilatar els processos per no fer lloguers socials a les famílies, mentre que fons voltor com Blackstone, Cerberus- Divarian, etc. no donen senyals de vida… ara que han de complir amb  la llei! És per això que avui sortim totes les PAHs de Catalunya a assenyalar les entitats financeres i els seus amics voltors. Fem una crida a la ciutadania perquè s’adreci a les oficines bancàries de tot Catalunya exigint el compliment de la llei; i avisem que continuarem anant a les seves oficines o on calgui fins a aconseguir els nostres lloguers socials. Denunciarem públicament aquesta actitud antisocial i contrària a la Llei per part d’aquests tenidors (més pròpia de la màfia), alhora que informarem a tota la ciutadania dels seus drets.

No deixarem tranquils ni als fons ni a les entitats financeres, fins que compleixin la llei. Això només acaba de començar!