Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Defensem la Llei 24/2015! Exigim al PSOE que la blindi urgentment amb un acord bilateral Estat-Generalitat, abans que el Tribunal Constitucional emeti sentència

Avui alertem sobre una imminent sentència del recurs del PP contra el Decret 17/2019 que va ampliar la Llei 24/2015. Del Govern del PSOE depèn la fi definitiva dels desnonaments i que la banca retorni els recursos públics destinats al seu rescat

Els efectes d’una anul·lació serien desastrosos: en aquest moment 3.289 famílies serien desnonades si la sentència és negativa per estar pendents d’un lloguer social segons dades de la Generalitat

El 5 de febrer i el 4 de març de 2020 es convalidaven al Parlament de Catalunya els Decrets Llei 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge i l’1/2020 respectivament. Ambdues normes amplien la cobertura de la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, de manera que es protegeixen noves situacions d’emergència com els desnonaments per finalització de lloguers socials o els desnonaments invisibles pel fet d’aplicar augments abusius a la renda de lloguer quan es vol renovar un contracte, entre d’altres.

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 tenim clar que les noves cobertures aconseguides no haurien estat possibles sense la pressió de les entitats i moviments socials que treballem pel dret a l’habitatge. El 2015 vam aconseguir aprovar per unanimitat la Llei al Parlament, fruit d’una iniciativa legislativa popular, i a partir de llavors hem vetllat per la seva aplicació i compliment. Així hem aconseguit aturar milers de desnonaments i talls de subministrament indiscriminats arreu de Catalunya demostrant que és una llei útil i imprescindible per a la garantia del dret a l’habitatge. Al mateix temps, hem continuat lluitant per ampliar la cobertura i protegir cada vegada més a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Hem aconseguit fer de la Llei 24/2015 amb la seva ampliació, una llei pionera i valenta en l’àmbit del dret a l’habitatge, tant en l’àmbit autonòmic com estatal i internacional.

Aquesta lluita ha estat plena d’atacs constants per part del “lobby” de la banca i els fons voltor amb els seus tentacles al PP i inclús en el sistema judicial. El darrer atac va tornar a venir del PP amb la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat contra els DL 17/2019 i 1/2020, al·legant que aquestes normes són un atac frontal al dret a la propietat privada i una vulneració competencial en matèria de drets. Va ser admès a tràmit el 14 de juliol.

L’atac del PP torna a demostrar el nul compromís del partit amb la garantia dels drets dels col·lectius més vulnerats i posa de manifest la seva fèrria defensa dels interessos de bancs i fons voltor, que són responsables de l’actual situació. A més, de nou genera un discurs d’odi cap a les famílies que s’han vist forçades a ocupar en precari un habitatge i hi posa una diana perquè se les segueixi estigmatitzant.

Sorprenentment, si mirem els tempos del TC, que sol trigar uns dos anys a debatre i emetre sentències, aquest recurs es va incloure a l’ordre del dia del Plenari del Tribunal constitucional de 15 de desembre de 2020 i es preveu que es pugui emetre sentència aquest mes de gener.

Paral·lelament, el govern central del PSOE va convocar la Comissió Bilateral Estat-Generalitat per debatre i negociar algunes discrepàncies amb relació als dos decrets llei. El Grup Promotor vam fer arribar el nostre posicionament i propostes a la Generalitat per tal de seguir incidint en la constitucionalitat i l’aplicació total de la Llei. La Generalitat va traslladar una proposta d’acord concreta a l’Estat el dia 18 de desembre de l’any passat i no s’ha avançat més.

El Grup Promotor estem convençudes de la constitucionalitat de la Llei original i els decrets llei que l’amplien, puix fan efectiu l’article 47 de la Constitució tan vulnerat sistemàticament i desemparat per la pròpia Administració pública a tots els nivells. La ciutadania s’ha hagut d’organitzar per autotutelar-se els seus drets. Avui som aquí amb el Sindicat de Llogateres, el Congrés d’Habitatge, la Taula del Tercer Sector, el Col·legi de treballadores socials de Catalunya, l’AMC (Associació Catalana de Municipis), la FCM (Federació Catalana de Municipis), la Marea Blanca, el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i la Comissió de Defensa de l’ICAB, Bombers Indignats i representants dels Grups Parlamentaris Junts x Cat, ERC, En Comú Podem i la CUP per mostrar tot el suport a les polítiques garantistes del dret a l’habitatge i manifestar la necessitat que la Llei 24/2015 ampliada no sigui retallada i menystinguda.

Tanmateix, som conscients que, malauradament i massa sovint, governs i tribunals cedeixen a les pressions del poder econòmic exercit per la banca i fons voltor i han obviat el seu deure de protecció de les persones, els drets humans i la justícia social. Per això desconfiem d’una possible sentència, proposada a més per un jutge ponent conservador, i exigim al govern del PSOE que estableixi urgentment un acord amb la Generalitat que blindi definitivament la Llei 24/2015 davant la possible sentència i altres atacs, de manera que no sigui retallada en cap dels drets que protegeix.

En plena pandèmia i estat d’alarma per la COVID-19 que han fet més que evident la importància de l’habitatge i de “quedar-se a casa”, no permetrem aquest nou atac descarat a la població cada vegada més depauperada i desprotegida. Com ens podem quedar a casa si ens desnonen o no tenim un habitatge digne i adequat?

El rescat bancari de 100.000 milions d’euros sense cap contrapartida social, mentre la ciutadania patia desnonaments, constants retallades en l’educació i la sanitat pública ha estat el to permanent de la política i gestió dels governs del PP, que sempre ha governat pels responsables de la bombolla immobiliària. Un partit criminal, que mentre té oberts incomptables casos de corrupció, és corresponsable de més de mig milió de famílies desnonades de les seves llars sense oferir cap alternativa.

Esperem que el PSOE es desmarqui totalment d’aquesta manera de fer i estigui a l’altura del que s’espera d’un govern progressista: que garanteixi els drets bàsics de les persones, protegeixi el bé comú i públic, i posi fre definitivament als desnonaments i a les pràctiques especulatives.

Els efectes d’una anul·lació serien desastrosos: segons dades de la Generalitat, en menys d’un any la Llei ha obligat els grans tenidors a fer 2.200 ofertes de lloguer social per evitar desnonaments i, sense comptar els casos de Barcelona, en aquest moment 3.289 famílies serien desnonades si la sentència és negativa per estar pendents d’un lloguer social (1.399 desnonaments de lloguer, 1.324 d’ocupació i 566 d’hipoteca).

Igualment, si la sentència fos negativa, advertim des del dia d’avui que exigirem amb força, tant al nou Govern de Catalunya com al de l’Estat, que prenguin mesures per no deixar desprotegides a les famílies amenaçades per desnonaments.

No pararem fins que els drets que recull la Llei 24/2015 es legislin i es compleixin a tot l’Estat, un objectiu pel qual vam néixer i que totes les PAH estan exigint als seus Parlaments, al Govern estatal i al Congrés dels Diputats.

Tornarem als carrers i denunciarem els culpables de qui trepitja el dret a l’habitatge, totes les vegades que faci falta!

PerPAH_Bcn

L’incendi al Gorg, conseqüència del racisme institucional

En el Dia Internacional dels Drets Humans denunciem com, més que mai, aquests s’han convertit en un privilegi.

Ahir vam anar a dormir amb l’angoixa i la ràbia de veure com les flames a una nau industrial podien acabar amb vides de persones que s’han vist excloses de tot plegat.

Però per què arribem a aquest punt?

Aquests horribles esdeveniments són una conseqüència directa d’un sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades. Tot plegat, drets humans que les institucions de tot nivell, municipals, autonòmiques, estatals, han vulnerat i vulneren sistemàticament. Els fets succeïts aquesta nit són la conseqüència d’haver privat a totes aquestes persones de drets fonamentals com: el dret a un habitatge digne, el dret a la seguretat social, el dret al treball, el dret a la salut, etc. La violació que condueix a situacions de pobresa o d’exclusió social i naturalment a la pèrdua de la dignitat humana. És obligació i deure de les administracions respectar, protegir i garantir l’accés a aquests drets.

Assenyalem també com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions. En primer lloc, a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció (quan hi ha vides humanes en joc) cap a l’incivisme i la suposada delinqüència, i per liderar una política racista que nega els drets més bàsics, al padró, a l’atenció social o a un habitatge digne.

A la Generalitat de Catalunya per la manca de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge per a totes les veïnes i pel col·lapse de la mesa d’emergència.

A l’Estat espanyol per negar-se a regularitzar les persones en situació administrativa irregular, fins i tot enmig d’una pandèmia, excloent i deixant encara més enrere milers de persones.

Denunciem el racisme institucional

Les polítiques estatals i europees migratòries i la Llei d’Estrangeria empenyen a moltes persones a la irregularitat, a la precarietat, a l’exclusió, a l’assetjament policial als espais públics, a l’explotació laboral i al constant perill de la deportació, previ pas pel CIE o sent víctima d’una deportació exprés, sense cap garantia jurídica. La violència de l’aparell deportador, les traves burocràtiques per aconseguir regularitzar la situació i la constant criminalització de la migració ens permeten afirmar que vivim en una societat estructuralment racista.

No permetrem la victimització i criminalització d’aquestes persones que són permanentment excloses i que ni en els moments d’urgència es tenen en compte les seves necessitats vitals. Es proposen solucions que mai no serien acceptables per a persones blanques però que sembla que siguin l’única opció per a les persones migrants.

És urgent que les administracions reconeguin primer el racisme com un dels factors principals que impedeixen l’accés als drets més bàsics, i que treballin en desenvolupar polítiques públiques efectives per a totes les persones, independentment del seu origen o la seva situació administrativa

Denunciem la precarietat habitacional

No tenir una llar digna i estable és una vulneració de drets. L’Estratègia integral per a l’abordatge i implementació del sensellarisme a Catalunya, que encara està pendent d’aprovació i implementació, parlava el 2017 de més de 53.000 persones en aquesta situació. La problemàtica s’agreuja i no hi ha una perspectiva optimista, perquè no hi ha cap consens de llarga durada ni compromís ferm dels diferents administracions públiques per combatre aquesta injustícia.

L’accés i el gaudi de l’habitatge han de ser contemplats com a drets essencials de totes les persones, però l’administració prioritza els interessos de les grans corporacions capitalistes per sobre de la lògica de la protecció social. Segons l’Agència d’Habitatge de Catalunya, les entitats bancàries i fons d’inversió són propietàries de 30.000 habitatges buits. Mentrestant, els desnonaments s’executen diàriament i els mitjans de comunicació posen el focus mediàtic en les ocupacions, criminalitzant-les, enlloc d’abordar la problemática amb tota la seva complexitat i assenyalar tots els factors estructurals que la provoquen.

Es criminalitza a persones que veuen vulnerats els seus drets i dignitat. Famílies senceres, que no només pateixen la condició d’inestabilitat, sinó que a més son estigmatitzades i excloses de la societat des dels seus més petits racons: són assenyalats a l’escola, són acusats pels veïns, surten a la televisió com a criminals per intentar viure en condicions mínimes d’habitabilitat.

Es condemna a pares i mares pel fet d’intentar donar als seus fills condicions pel seu desenvolupament, oblidant la responsabilitat de les institucions de donar condicions de vida, salut, educació, treball i dignitat per a tothom tal com s’expressa en la Declaració Universal de Drets Humans.

Viure amb dignitat no és patir constantment d’una manca de recursos o del risc de ser desallotjats o afectats per un incendi.

El dret al lliure desenvolupament de la persona no es pot dur a terme si s’ha d’anar d’assentament en assentament, esperant el dia del proper desnonament.

Una vida digna no pot ser discriminada: no tolerem el fet que s’assenyali als nens, nenes, pares, veïnes, per les condicions del seu habitatge, especialment quan l’article 25 d’aquesta Declaració de Drets confereix el dret a l’habitatge que veiem violat en aquest i altres molts casos.

Per això denunciem que el crim no és en viure en un lloc que cau, és no tenir un altre lloc per anar-hi.

Des de fa anys el Moviment Popular de l’Habitatge lluita al carrer amb campanyes com l’Obra Social i promou lleis per solucionar l’emergència habitacional que patim (24/2015 RD 1/2019 11/2020…), però no s’estan complint, abocant a milers de persones al sensellarisme després de patir desnonaments. És urgent situar el dret a l’habitatge com a punt de partida i desenvolupar mecanismes perquè ningú perdi casa seva. I no només això, actualment no hi ha prou places en pisos d’emergència ni albergs per acollir les persones que no tenen alternativa habitacional i els dispositius d’urgència, oberts per exemple per la pandèmia de la Covid-19, evidencien que sovint s’actua amb respostes temporals i a curt termini. Cal una estratègia conjunta per afrontar el sensellarisme més enllà dels temps de crisi i els recursos d’emergència.

Per evitar situacions com la d’ahir, l’habitatge ha de deixar de ser una mercaderia.

Denunciem la pobresa energètica

Segons algunes informacions, el foc podria tenir el seu origen en una espelma que hauria caigut dins la nau. Les entitats que treballem per l’eradicació de la pobresa energètica portem anys denunciant la inseguretat que pateixen les persones que, per la seva situació de precarietat, es veuen forçades a ocupar per accedir a un habitatge o, en aquest cas, a un sostre.

L’accés als subministraments ha de ser universal i sense excepcions. Exigim que les administracions garanteixin els drets bàsics de totes les veïnes i estableixin protocols perquè els col·lectius més vulnerabilitzats puguin accedir als seus subministraments de forma regular, sigui quina sigui la seva situació dins de l’immoble. Alhora cal que la Generalitat estableixi el més aviat possible al seu cos de Bombers el llargament reclamat protocol de detecció de casos de pobresa energètica. Mentre no es duguin a terme accions contundents en aquest sentit, seguirem veient morts als nostres barris i pobles. Unes morts, per tant, que tenen responsables directes.

Drets humans com a privilegi

Avui, Dia internacional dels Drets Humans, contemplem un cop més com aquests han deixat de ser universals per convertir-se en un privilegi. En un premi que s’atorga a discreció segons el seguiment d’unes suposades normes socials o si s’encaixa dins d’unes determinades classificacions econòmiques, socials i culturals.

Denunciem el racisme institucional, la precarietat habitacional, l’exclusió social i la criminalització de les persones migrades. Amb la tristesa i la indignació davant la tragèdia que s’ha viscut aquesta nit a Badalona, que demà pot ser en qualsevol altre municipi de Catalunya, de l’estat o del món; però amb la solidaritat i el suport mutu en primer pla per a les persones que eren a la nau incendiada i per tal que mai més ningú hagi de patir situacions com aquesta,

Les organitzacions signants, exigim als poders públics:

  • Regularització de totes les persones en situació administrativa irregular.
  • Garantir l’accés als drets bàsics: Padró, habitatge, sanitat, educació, serveis socials, etc.
  • Garantir la tutela i el suport al jovent migrant fins a la seva autonomia.
  • Prendre mesures per fer realitat els compromisos adquirits per part de les institucions municipals i autonòmiques pel tancament dels CIE, la fi de les identificacions il·legals per perfil racial i de les deportacions forçoses.
  • Pla de Xoc d’Habitatge liderat per la Generalitat, coordinat amb els municipis i el Govern de l’estat i amb la participació de les entitats socials, per posar la llista de la Mesa d’Emergències d’habitatge a zero i reallotjar totes les persones que viuen en espais temporals i/o precaris.
  • Assegurar el dret de totes les persones a l’accés i gaudi d’un habitatge digne i desenvolupar eines efectives per combatre les diferents formes de discriminacions racistes, directes i indirectes.
  • Garantir l’accés universal als subministraments bàsics per a tota la ciutadania implementant protocols que permetin la instal·lació de comptadors socials d’aigua, llum i gas en situacions d’ocupació en precari.
  • Establir un protocol de detecció de casos de pobresa energètica en el cos de Bombers de la Generalitat coordinat entre el Departament d’Interior i el d’Afers Socials i Família tal i com porten reclamant les organitzacions socials desde fa anys

Adhereix-te a aquest manifest:

https://bit.ly/AdhesionsComunicatGorg

Entitats i col·lectius signants:
– PAHs catalanes
– Tanquem els CIE
– Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes
– Coordinadora Obrim Fronteres
– Emergencia Frontera Sur Barcelona
– UGT/Bombers de Catalunya.
– SOS Racisme Catalunya
– Aliança contra la pobresa energètica (APE)
– Sindicat llogateres
– Irídia
– Enginyeria Sense Fronteres
– Terrassa Sense Murs
– Aigua és Vida
– Amics del Moviment Quart Món
– Ecologistes en Acció
– Espacio del Inmigrante
– Suport Casa Àfrica
– Arrels Fundació
– Observatorio Marielle Franco
– Coop 57

PerPAH_Bcn

On és la prohibició dels desnonaments?

Deu mesos després de l’inici de la pandèmia i encara estem veient com milers de veïnes són expulsades de les seves llars mentre el mateix Govern els demana que es quedin a casa. Deu mesos després de l’inici de la pandèmia i cap Govern encara no ha estat capaç d’evitar els desnonaments

Avui l’Alejandro ha estat desnonat al Guinardó. Aquest jove de trenta anys vivia en un pis de lloguer d’una gran propietària que compta amb tota la finca i amb altres habitatges arreu Barcelona. Abans de l’inici de la pandèmia, l’Alejandro ja havia perdut la seva feina i hi va haver de deixar de pagar el lloguer. Després de molts intents de negociacions amb la propietat, aquesta va procedir a denunciar-lo per fer-lo fora de casa. L’Alejandro entrava dins els supòsits del decret 17/2019 de la Generalitat, que contempla que a totes les persones vulnerables (com és el cas de l’Alejandro, qui comptava amb l’informe de vulnerabilitat), se’ls ha d’oferir un lloguer social sempre que es tracti d’un gran propietari. Avui, el Decret de la Generalitat, tampoc ha funcionat.

Per això creiem que és vergonyós que un cop més, el Govern espanyol segueixi mirant cap a un altre costat. És urgent l’aprovació d’un Decreto Stop Desahucios per part de l’Estat espanyol que aturi fins a l’any 2022 tots els desnonaments.

I exigim un decret realment garantista. No volem decrets a mitges tintes. En aquestes circumstàncies, no ens podem permetre decrets que només aturin desnonaments en habitatges de grans tenidors.

No s’arriba fins a un desnonament si no s’està en una situació de vulnerabilitat, qui compta amb una alternativa no es queda esperant que els Mossos vinguin a tirar-li la porta a terra. Al Govern més progressista li demanem que faci un decret antidesnonaments real, que no cedeixi davant de les pressions dels fons d’inversió, que estan pressionant per aconseguir un decret estètic i parcial i seguir enriquint-se d’un dret bàsic.

És el cas de la Blanca i la seva filla d’un any i mig, veïnes del Guinardó, que tenen programat avui el quart llançament. La Blanca i la seva filla van ser estafades, com tantes altres, perquè no van poder accedir a un habitatge en el mercat de lloguer regulat. Avui tenen un desnonament per viure “en precari”. El pis està en procés d’herència per als germans de la família Lluzar López de Briñas, tots tres amb càrrecs a empreses i un d’ells vicepresident del Col·legi d’Administradors Gestors de Catalunya. Cap d’ells es troba en situació de vulnerabilitat, però la Blanca no pot demostrar que viu en un pis de gran propietari.

Per tot plegat exigim al Govern que suspengui TOTS els desnonaments sense miraments i deixi de cedir a les pressions dels fons voltor i els rendistes. I que ho faci JA. No podem esperar una altra setmana.

I al Govern de la Generalitat, que deixi d’enviar aquests dispositius policials, almenys, per executar desnonaments que estan prohibits sota el marc legislatiu de la Generalitat. És una hipocresia aprovar lleis com la 24/2015 o la 17/2019 i després utilitzar els mitjans propis per incomplir-les.

Si voleu frenar la corba, atureu tots els desnonaments, perquè no hi ha res més contagiós que no tenir una casa on tornar a les 22h de la nit.

Comunicat del Moviment per l’Habitatge de Catalunya

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona portem al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per exigir al Govern de Pedro Sánchez l’aturada dels desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa

Exigim que la moratòria proposada haurà de durar fins a l’entrada en vigor de la nova llei estatal del dret a l’habitatge, que ha de regular de forma definitiva la impossibilitat de dur a terme desnonaments de famílies vulnerables que no comptin amb un habitatge alternatiu

La moció serà aprovada amb els vots a favor d’ERC, Barcelona en Comú, Junts per Catalunya i PSC. C’s, PP i Barcelona pel Canvi, un cop més tornen a donar l’esquena a la ciutadania

Barcelona, 27 de novembre de 2020

Avui, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona portem al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per tal d’aturar TOTS els desnonaments de famílies vulnerables que no tinguin l’alternativa d’un habitatge digne, segur i estable, així com l’ampliació de la moratòria de talls de subministrament. Quan el govern de Pedro Sánchez va anunciar al mes de març l’aprovació d’una moratòria dels desnonaments va mentir, ja que aquesta mesura només cobreix a les famílies directament afectades econòmicament per la crisi de la COVID-19 i no al conjunt de famílies vulnerables precaritzades abans de la pandèmia. Creant, davant d’una mateixa situació de vulnerabilitat, ciutadans i ciutadanes de primera i de segona.

Des de llavors, la PAH, amb la seva campanya #DecretoStopDesahucios, ha estat treballant per aconseguir l’aprovació d’una veritable moratòria, i el passat 11 de novembre vam presentar a Madrid un document amb aquestes demandes amb el suport dels grups parlamentaris d’Esquerra, CUP, EH-Bildu, JxCat, Unidas Podemos, Compromís, Nueva Canarias, Más País i BNG, demostrant així que, si el PSOE realment volgués aturar els desnonaments i els talls de subministrament, tindria una àmplia majoria parlamentària per a la seva aprovació.

La votació al ple de l’Ajuntament de Barcelona, que està prevista per aquest migdia, comptarà amb els vots afirmatius dels grups municipals d’ERC, Barcelona en Comú, Junts per Catalunya i PSC. Ciutadans, PP i Barcelona pel Canvi tornen a donar un cop més l’esquena a la ciutadania en una qüestió tan sensible com són els desnonaments i els talls de subministrament.

Des de la PAH i els moviments pel dret a l’habitatge no defallirem fins a aconseguir que els nostres drets siguin garantits i aconseguim un #DecretoStopDesahucios que estigui a l’altura de la greu situació d’emergència habitacional que estem patint.

Hi ha vides en joc.

A continuació compartim el text de la moció presentada:

Per salut pública i responsabilitat política: Acabem amb els desnonaments en plena pandèmia!

Els més d’un milió de desnonaments que ha patit la societat espanyola, des de l’inici de la crisi anterior en 2008, ha estat una vulneració injustificable d’un dret humà i constitucional tan important com és el de l’habitatge, suport d’altres drets fonamentals.

Com es pot comprovar per les dades del CGPJ, els desnonaments segueixen sent una realitat quotidiana. Tal com indica l’últim informe de l’Ajuntament de Barcelona, en només 5 setmanes (14 de setembre ‐ 23 d’octubre de 2020) hi va haver 443 ordres judicials de desnonament que van afectar 1211 veïns i veïnes (463 menors d’edat) en situació d’extrema vulnerabilitat. No obstant això, i tal com va indicar Leilani Farha, exrelatora d’habitatge de l’ONU, l’habitatge hauria de ser la primera línia de defensa davant la COVID‐19. Sembla que no és el cas ni a Barcelona ni a Espanya.

En temps de pandèmia se li està demanant a la ciutadania que faci tota mena de sacrificis i, en nom de la salut pública, se li retallen llibertats i capacitat de moviment; és insistent el requeriment de quedar‐se a casa. El nostre estat social i de dret no pot, al mateix temps, mirar a una altra banda davant la continuïtat dels desnonaments d’un sector important de la població: la de famílies i persones vulnerables, posant en risc la seva salut i la de totes.

El tercer trimestre portarà xifres demolidores de desnonaments a la vista de les convocatòries diàries per evitar‐los per part de PAH Barcelona i dels nombrosos col·lectius que lluiten cada dia pel dret a un habitatge digne. Desnonaments, fins i tot de Bankia i de la SAREB, entitats de majoria de capital públic, que hi haguessin de, per tant, actuar de manera coherent i compromesa amb l’article 47 de la Constitució.

La PAH i altres entitats socials vam indicar que les mesures inicials que es van aprovar per a pal·liar els efectes de la COVID-19 en temes d’habitatge van suposar un alleujament temporal per a moltes persones, però que eren clarament insuficients perquè deixaven sense protecció a les famílies que ja estaven en vulnerabilitat amb anterioritat a l’esclat de la pandèmia, a les que tenien processos judicials en curs i a les que s’han vist obligades a viure en precari a causa de la manca clamorosa d’un parc públic d’habitatge, del que sí que disposen països del nostre entorn. A més, la recent supressió de la moratòria de les hipoteques i dels talls de subministraments ha agreujat més la situació de vulnerabilitat de les famílies.

És per tot el que s’ha explicat anteriorment que el ple de l’Ajuntament de Barcelona expressa el seu més absolut suport a la petició de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i de la resta d’associacions en defensa del dret a l’habitatge, al Govern de l’Estat, per a l’aprovació immediata d’un nou decret que suspengui TOTS els desnonaments i talls de subministraments de famílies vulnerables que no tinguin l’alternativa d’un habitatge digne, segur i estable, adoptant les compensacions adequades, en el cas que fos necessari, en els desnonaments de petit propietari. La moratòria haurà de durar fins a l’entrada en vigor de la nova llei d’habitatge que ha de regular de forma definitiva la impossibilitat de dur a terme desnonaments que no comptin amb un habitatge alternatiu, donant compliment a l’art. 47 de la Constitució i a les diferents mesures que les Nacions Unides recomana a l’Estat espanyol per donar compliment als acords internacionals subscrits per Espanya en matèria de Drets Humans.

No només per Justícia Social i en compliment dels Drets Humans, ni tan sols per donar resposta a les indicacions del recent informe presentat pel Sr. Philip Alston, relator especial de l’ONU sobre l’extrema pobresa, ni tan sols només per complir amb els dictàmens condemnatoris a Espanya per vulneració d’aquest dret, i amb les recomanacions que tots dos contenen, sinó també i molt especialment, per raons de salut pública.

Avui més que mai, hi ha vides en joc.

PerPAH_Bcn

Desnonament sense lloguer social? Multa!

Els Ajuntaments d’arreu de Catalunya no estan esprement la Llei en la seva potència, i així permeten i són còmplices dels desnonaments.

Exigim les sancions corresponents per part dels Ajuntaments que contempla la Llei per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i garantir els drets de la ciutadania. Exigim als Ajuntaments i a la Generalitat que posin les sancions que contempla la Llei 24/2015 als grans tenidors que incompleixen l’obligació d’oferir lloguer social.

Gairebé fa dos anys que vam recuperar de la impugnació per part del Govern de Rajoy i la banca la nostra Llei 24/2015 i gràcies a la lluita incansable de les entitats socials promotores, juntament amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, i fa 10 mesos vam aconseguir l’aprovació d’un nou decret que amplia els supòsits de la norma i l’adapta a les noves cares de l’emergència habitacional. Durant aquest temps hem recuperat eines imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments.

També hem ampliat l’obligació de lloguer social per part de grans tenidors als casos de venciment de contracte de lloguer. A més, les famílies que viuen en pisos de petits propietaris o que no estan emparats pel lloguer social obligatori, han de ser reallotjades per llei per part de l’Ajuntament en coordinació amb la Generalitat. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial. Amb un 2% de parc públic d’habitatge front un 15% de mitjana europea, ens trobem a la cua en la garantia dels drets essencials.

Malauradament els grans tenidors estan incomplint l’obligació d’oferir lloguer social a persones i famílies que es troben en situació d’exclusió residencial. Volem denunciar que estem detectant molts casos en què els grans tenidors intenten es burlen de la Llei, o directament se la salten, i s’arriba al desnonament tot i estar obligats a oferir el lloguer social com estipula la nostra Llei 24/2015.

Aquesta situació és inadmissible perquè l’esmentada llei, a la seva Disposició Final Tercera que modifica la Llei 18/2007 en els seus articles 5.2 i 124.2, considera infracció greu no formular la proposta obligatòria de lloguer social, i per tant, permet i obliga als Ajuntaments a multar aquesta infracció amb sancions de fins a 90.000 euros. Alhora també denunciem que hi ha molts casos en què l’Ajuntament es desentén de reallotjades per afectades, vulnerant així la norma i els drets fonamentals.

Avui les PAH d’arreu de Catalunya ens fem presents davant dels Ajuntaments per instar-los urgentment a què la facin efectiva i siguin garants d’aquesta llei amb contundència i que:

  1. Sancionin tots aquells grans tenidors que no facin l’oferta de lloguer social a les famílies i persones afectades per impagaments, execució hipotecària, renovacions de contractes de lloguer o ocupació en precari. Un desnonament sense una oferta lloguer social és un incompliment flagrant de la llei anti-desnonaments catalana.
  2. Garantir reallotjaments dignes per a totes aquelles persones i famílies que han patit un desnonament.
  3. Iniciïn els procediments contradictoris per a la cessió obligatòria de pisos buits propietat de grans tenidors. Facin un cens exhaustiu de pisos buits de grans tenidors del municipi.
  4. Identifiquin clarament totes les necessitats d’habitatge del municipi.
  5. La Mesa d’emergència ha de reduir immediatament les esperes i oferir un habitatge alternatiu abans del desnonament.
  6. Facilitar l’empadronament al municipi de totes les persones que hi viuen, sigui quina sigui la seva situació de tinença regular o no de l’habitatge.
  7. Sancionar els talls il·legals de subministraments bàsics.
  8. Facilitar comptadors “solidaris” dels subministraments a aquelles persones i famílies vulnerables que tenen dificultats per accedir-hi.
  9. Que les oficines locals d’habitatge siguin un espai de referència proper on les persones trobin assessorament de qualitat i suport en la tramitació de gestions de tots els aspectes relacionats amb l’habitatge (accés, prevenció de la pèrdua, gestió del parc d’habitatge, ajuts…)

Les entitats del Grup Promotor (PAH, APE i Observatori DESC) estarem pendents i mobilitzades per evitar els desnonaments, perquè hi hagi cap desnonament sense la seva corresponent multa de fins a 90.000 euros, perquè els grans tenidors cedeixin els seus habitatges i perquè les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones amb el seu reallotjament digne, i garanteixin el seu dret a l’habitatge..

Recordem que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa legislativa popular (ILP), que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim sancions als grans tenidors per no fer l’oferta de lloguer social a les famílies i l’aplicació total i immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya. Entendrem, si no, que els Ajuntaments i la Generalitat són còmplices, dels gairebé 50 desnonaments que es produeixen cada dia a Catalunya perquè no estan fent tot l’esforç possible per aturar-los., Més ara, amb l’onada de desnonaments que ha arribat després de la reobertura dels Jutjats el 4 de juliol passat, després que acabés el primer estat d’alarma.

La Llei 24/2015 atura desnonaments. Ara cal que els Ajuntaments la facin complir! És qüestió de voluntat política i no defallirem fins aconseguir que es garanteixin els nostres drets i es faci complir la Llei!

Sí que es pot!