Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ocupem l’Ajuntament de Barcelona per a exigir a Ada Colau, Quim Torra i Teresa Cunillera el compliment de la Llei 24/2015

Exigim la posada a zero de la llista d’espera de la Mesa d’emergència i la creació d’un comitè de crisis per gestionar l’emergència habitacional que pateix la ciutat de Barcelona.

Avui dijous 18 de juliol la PAH de Barcelona hem ocupat l’Ajuntament de Barcelona per exigir reallotjaments dignes per a les famílies que han estat desnonades i que ara mateix es troben en pensions indignes, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats. Moltes de les famílies reallotjades en pensions o albergs no disposen de cuina o nevera ni d’espai per poder estudiar els infants, com són els casos de la Maketxu, la Teresa, la Pampa, la Chaymae, la Vega, la Mònica, la Karín o l’Anastasia, que han estat desnonades i es troben en aquesta situació, temporal, amb la inseguretat que això genera, per a elles i les seves famílies.

A Barcelona hi ha ara mateix 600 persones procedents, la gran majoria, de desnonaments. Al drama, angoixa i indefensió que genera un acte de tal agressivitat com és un desnonament se li afegeix una vulneració flagrant, per part de totes les administracions, dels drets humans, acords internacionals i la mateixa Llei 24/2015 al no garantir un reallotjament digne a les persones desnonades. 

Actualment s’ofereixen reallotjaments precaris i temporals (pensions, albergs, residència d’estudiants, hostals…) que molts no compleixen amb les mínimes condicions de salubritat i no s’ajusten a les necessitats de les famílies. A sobre no es garanteix una permanència al mateix lloc, ja que les famílies poden arribar a ser canviades de pensió vàries vegades en un mateix mes. 

Solucions temporals que estaven pensades per uns dies o poques setmanes es converteixen en espais on has de viure durant mesos o fins i tot anys. I tot això ha estat denunciat en innumerables ocasions amb accions públiques i reunions privades des de fa molts mesos i la resposta sempre ha estat la mateixa: “no hi ha pisos” “no tenim cap altra solució”.

L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya són els responsables directes d’aquestes violacions dels drets humans. Les persones desnonades són les que pateixen les conseqüències de la incompetència d’unes administracions incapaces, no tan sols de preveure la situació, sinó de trobar cap mesura per acabar amb l’emergència. És per això que no desocuparem l’Ajuntament de Barcelona sense la creació i primera reunió, d’un Comitè d’Emergència on estiguin les tres administracions i on es compti amb col·lectius d’habitatge de la ciutat.

Actualment aquests reallotjaments, fins a aconseguir un pis de la Mesa d’emergència, són gestionats per l’empresa Snow Travel, una empresa del sector turístic, que sense cap tipus de coneixement de les famílies, les reallotja sense tenir en compte les seves necessitats. Està clar que aquest conveni no funciona i s’ha de revisar per fer front a la realitat. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que canviï el conveni signat amb l’empresa per tal de fer efectiu un reallotjament digne. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

El llarg temps d’espera de gairebé dos anys per accedir a un pis de la mesa d’emergència és inadmissible, i fa que les famílies que han estat desnonades estiguin de pensió en pensió fins que aquest pis no és adjudicat. 

Aquesta situació d’incertesa i inseguretat genera greus impactes en la salut a les famílies i més encara en les dones, com hem evidenciat en els darrers informes publicats. Actualment hi ha 1.500 famílies arreu de Catalunya patint aquesta situació i esperant un pis de la mesa d’emergència, 550 d’elles a la ciutat de Barcelona. Exigim col·laboració i corresponsabilitat entre Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern espanyol per aconseguir mesures d’urgència i innovadores per posar aquesta llista d’espera a zero. Les famílies no poden esperar més i no són responsables de les nul·les polítiques d’habitatge fetes durant aquests anys en les diferents institucions com el Govern de l’Estat o la Generalitat.

L’Administració és la responsable d’oferir un reallotjament digne a les famílies. La Llei 24/20115, a l’article 5.6, mai suspès, diu: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les Meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Actualment, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan incomplint sistemàticament la Llei deixant de banda a les famílies que han patit un desnonament.

En qualsevol país del nostre entorn totes les famílies que estan en aquests moments a pensions o resistint els desnonaments en les seves llars estarien en un pis públic. És inadmissible que ens diguem una societat avançada i tractem a les famílies vulnerables d’aquesta manera. La falta d’un parc públic de lloguer social a les nostres ciutats deriva a una crisi habitacional que s’ha vist agreujada i cronificada en els darrers 10 anys, i que el futur no és gens esperançador. Per augmentar l’escaig d’1,6% del parc a la ciutat de Barcelona i equiparar-nos a Europa que ronda sobre el 15%, la resposta ha de venir de diferents agents. La societat civil organitzada ja està posant tot el seu esforç per erradicar la situació, però cal que les administracions, TOTES, s’impliquin, igual que el sector immobiliari. Cal responsabilitat i un canvi de paradigma, tant en mesures d’urgència com en les estructurals. Una dada, Barcelona ha perdut un 39% del seu parc, si en comptes d’haver fet habitatge públic de venda l’hagués fet de lloguer e indefinit. Les administracions han d’aprendre del passat, ser àgils i poder canviar allò que no ha funcionat. És per això, que avui, volem tenir davant a les 3 administracions per fer allò que sembla impossible i que la PAH vol fer possible: tenir un pacte per donar sortida als centenars de famílies que es troben en inseguretat residencial vulnerant-les el seu dret a tenir un habitatge digne. 

Durant el període electoral de les passades eleccions municipals ens vam reunir amb tots els partits polítics per traslladar unes demandes concises de cara a aquest nou mandat, i que gairebé tots ells van valorar positivament de treballar-hi en les necessitats. Ara és el moment, però, de què el nou Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, estigui al costat de la ciutadania, promovent mesures valentes per fer front a aquesta situació.

Així mateix, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015, a principis d’any vam exigir al President Quim Torra i al Govern de la Generalitat mesures valentes per acabar amb l’emergència habitacional. Les nostres demandes són clares i concises, només cal voluntat política per fer-hi front. Quatre mesos després, i amb pocs dels compromisos assumits, la setmana passada vam tornar-nos a trobar per evidenciar que cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari. El Govern de la Generalitat no pot girar l’esquena a les famílies. 

Per la seva part, el Govern espanyol abans de les eleccions va comprometre’s a fer els “divendres socials”, exigim que  tornin aquests divendres però amb la diferència d’escoltar a la ciutadania i no fer mesures maquillatge. Les més de 644.718 famílies desnonades des de 2008 en tot l’estat no poden esperar més. Tenim un govern en funcions i ha d’actuar per donar resposta a la ciutadania, ara mateix estan fent desistiment de les seves funcions. Exigim portar les demandes de la PAH al Congrés i donar resposta immediata a l’emergència dels desnonaments i a la corresponsabilitat del sector financer.

A Barcelona, a Catalunya i a la resta del territori espanyol estem en una crònica situació d’emergència habitacional. De 2008 a 2018 s’han desnonat 644.718 famílies al territori espanyol. En 2019 Catalunya continua liderant el rànquing de la vergonya en desnonaments, i a Barcelona continuen els 11 desnonaments diaris. Les dades parlen per si soles, és necessari que les administracions entomin el problema amb urgència i implicació. Girant l’esquena a la ciutadania no faran que desaparegui la greu situació que pateixen les famílies. 

La PAH un cop més, com anem fent des de fa 10 anys, ens avancem a les institucions i proposem solucions efectives. Ara, però, és necessari garantir els reallotjaments dignes a les famílies, l’habitatge és un dret i seguirem lluitant per fer complir la llei. Un cop més demostrarem que #SiSePuede.

PerPAH_Bcn

Insuficiència en el pla de dret a l’habitatge del nou Ajuntament de Barcelona

L’acord entre BeC i PSC òbvia temes claus

El 10 de juliol de 2019 el nou govern municipal de Barcelona ha publicat el document titulat “Acord d’esquerres per al govern de Barcelona“, signat per Barcelona en Comú i el Partit Socialista de Catalunya.

En aquest document s’especifica que en els propers 4 anys treballaran amb diàleg permanent amb totes les forces polítiques per generar consensos en polítiques de ciutat, així com un diàleg amb entitats i amb la societat civil. Entre les mesures acordades, destaquem el punt 4, on es comprometen a desenvolupar el dret a l’habitatge i la transformació urbana als barris:

  • Analitzar l’ampliació del 30% d’habitatge social, construir o adquirir 1.500 habitatges públics anuals amb un mínim de 4.000 de nova construcció.
  • Reforçar l’Operador d’Habitatge i el Consorci Metropolità d’Habitatge.
  • Crear un centre contra l’assetjament immobiliari.
  • Reduir els desnonaments.
  • Treballar amb el govern central perquè es puguin declarar zones urbanes de mercat tensionat i regular les pujades abusives de lloguers.
  • Impulsar mesures en diferents barris.
  • Rehabilitació d’entre 75.000 i 80.000 llars, amb èmfasi en la pobresa energètica.
  • Pla de Barris: impulsar-ho de manera eficient en 10 àrees, incloent-hi mecanismes de governança.

Valorem positivament aquestes propostes però ens agradaria saber com es van a dur a terme, amb quin pressupost i quan tindrem disponibles els habitatges per fer front a les més de 550 famílies en la Mesa d’emergència, a les més de 36.000 persones que han sol·licitat un habitatge social, per exemple.  Recordem que des de la PAH i en campanya electoral es van demanar punts que es tracten de manera concisa o no s’esmenten, com la revisió del protocol d’accés a la Mesa d’emergència i la reducció a zero de la llista d’espera de la mateixa, el reallotjament digne després d’un desnonament, ampliar la borsa de lloguers, facilitar la negociació en casos d’ocupació per obtenir reallotjaments socials, unificar les visites a Serveis socials i Habitatge i el seguiment individualitzat dels blocs amb assetjament immobiliari.

Cal recordar el compromís dels representants de BeC durant la campanya electoral, de “deixar a zero la llista d’espera de la Mesa d’emergència, garantir la Llei 24/2015 i que la borsa de lloguer s’obri tot l’any”, així com els compromisos del PSC dient que pretenien “evitar els reallotjaments en pensions, aconseguir 5.000 pisos de lloguer d’entitats financeres, aconseguir 25.000 habitatges socials i el compliment de la 24/2015”.

La situació d’emergència habitacional fa necessàries i urgents mesures valentes, que abastin la totalitat de la població perquè tinguin garantit el dret a l’habitatge, i no repetir anys com el passat 2018, on es van practicar, només a Barcelona i segons les dades del Consell General del Poder Judicial, 2.381 desnonaments. Aquesta xifra no reflecteix la realitat de la ciutat, on centenars de famílies abandonen la seva llar de forma invisible per no poder pagar el lloguer a causa de les pujades abusives, i a les altres centenars de famílies que són desnonades de les seves llars per ocupació i que les dades no reflecteixen.

Necessitem mesures valentes i innovadores per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat. Des de la PAH seguirem proposant mesures i desobeint les lleis injustes perquè a cap família se li vulneri el dret a tenir un habitatge digne i adequat.

Perquè sí que es pot i ho demostrem cada dia!

PerPAH_Bcn

Exigim al President Torra el compliment dels compromisos assolits en matèria d’habitatge i pobresa energètica ara que la Llei 24/2015 és completament vigent.

Després de quatre mesos des de la primera reunió amb el President, valorem el treball conjunt però els avenços són pocs: cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari.

Barcelona, 11 de juliol de 2019

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015, format per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, hem mantingut una reunió de seguiment de l’aplicació de la norma amb el President Quim Torra, en la qual s’ha posat sobre la taula que no s’han aconseguit els compromisos acordats al respecte.

A la trobada, han participat també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la Consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani,  la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, el Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, el Secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies i el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Antoni Molons.

El passat mes de febrer, i després de gairebé 3 anys, vam aconseguir recuperar íntegrament la Llei 24/2015 que el PP i la banca van intentar tombar portant-la al Tribunal Constitucional, recuperant articles imprescindibles. Un mes després, vam presentar mesures efectives per tal d’acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya  i vam exigir al President de la Generalitat la necessitat d’un govern valent per fer-hi front. 

Durant quatre mesos, hem mantingut vuit reunions amb els diferents departaments que aborden tant l’emergència habitacional com la pobresa energètica. La valoració i balanç de les reunions es pot consultar aquí.

Com a aspecte positiu, cal mencionar el treball conjunt que abans no existia i el reconeixement de les entitats socials com a interlocutores principals. També s’han fet alguns avenços en quatre de les tretze demandes que vam plantejar.

No obstant, queden avenços claus pendents d’activar i cal donar-los una prioritat real de cara al setembre. No estarem eternament assegudes en una taula, ara cal passar a l’acció i veure resultats reals.

Les demandes principals que hem exigit que s’activin el setembre i la resposta del Govern són les següents:

  1. Aplicació immediata d’un pla de xoc per posar la mesa d’emergència a zero abans que acabi l’any 2019. El Govern ho vincula al nou decret llei d’habitatge, reconeixent que és necessari però posposant-ho.
  2. Activar una campanya comunicativa dirigida a la població perquè conegui els seus drets i per a l’aplicació plena de la llei al mes de setembre de 2019. El President ha acceptat activar-la al setembre amb urgència.
  3. Actualitzar al mes de setembre el protocol de comunicació de desnonaments del  TSJC i la Conselleria de Justícia, doncs és del 2013, i obvia la Llei 24/2015. El Govern farà una reunió al setembre amb el TSJC a la que reclamem assistir.
  4. Concretar al setembre a través d’un reglament o instrument legislatiu propi un preu i procediment de la cessió obligatòria d’habitatges buits per aplicar-la sense transferir als bancs diners públics. El Departament ho vincula al decret i cal assenyalar que no podem renunciar ni un dia més a mobilitzar habitatge buit dels grans propietaris.
  5. Incorporar les propostes d’ampliació de la 24/2015 a les iniciatives legislatives del Govern previstes pel curs 2019-2020 i comptar amb el nostre acord en la forma d’incloure-les. També ho vinculen al decret i hem deixat clar que caldrà comptar amb el nostre vist i plau.
  6. Signatura de convenis per acabar amb els deutes abans d’acabar l’any 2019. Hem obtingut un compromís de la Consellera d’Empresa de fer-ho realitat en aquest termini.
  7. Implementació del protocol de detecció de casos de pobresa energètica dels Bombers de la Generalitat a tots els parcs un cop finalitzada la prova pilot al novembre. El Conseller d’Afers Socials s’hi ha compromès.
  8. Reunió amb el Departament d’Empresa per tal que el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum i de gas en habitatges en situació d’ocupació pugui veure la llum al llarg del mes de setembre. S’ha obtingut el compromís d’una reunió per fer-ho desencallar aquest juliol.
  9. Fer públiques les dades dels talls aturats des de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 abans del mes d’agost. Tot i la manca de resposta fins al moment, avui mateix s’han aportat noves dades que seran complementades de forma urgent.

El Govern no pot renunciar a fer ús del 100% del potencial d’una llei pionera que ens permet acabar amb l’emergència habitacional, més, havent-la salvat del recurs del PP i la banca.

PerPAH_Bcn

Caixabank segueix demostrant la seva veritable cara

Malgrat tot l’esforç invertit per Caixabank per vendre’ns la moto amb la seva Obra Social, la realitat és que actuen com qualsevol altra entitat, estafant primer a les famílies per després apoderar-se de la seva llar i deixar-les al carrer sense alternatives.

Portem diverses setmanes en campanya de denúncia contra Caixabank, exercint pressió amb accions continuades i realitzant negociacions al costat de les afectades, com la Kerly, la Martha i la Isabel, a les que l’entitat no està oferint una solució sobre la base del que marca la LAU. Això deixa clar quina és la veritable cara de Caixabank: vulnerar Drets fonamentals i violar les lleis que els protegeixen.

Les lleis estan per complir-les i Caixabank no està per sobre d’elles. La Kerly, la Martha, la Isabel i tantes altres necessiten que se’ls faci justícia després d’anys d’estafes i mentides. La justícia es resumeix molt ràpid: lloguer Social en base als seus ingressos amb una durada de 7 anys, no 3 com l’entitat pretén, a uns imports que es treuen de la màniga.

Per això avui, en col·laboració amb el Col·lectiu Enmedio, tornem a una oficina de Caixabank, per visibilitzar de manera diferent i original, a l’altura de les nostres anteriors col·laboracions per acabar amb el mal, les polítiques antisocials d’aquest banc rescatat amb 6.465 milions d’euros, sense haver donat cap tipus de contraprestació social a aquest capital, que com bé sabem, no es dignarà ni a retornar. Uns diners pagat per totes, que només servirà perquè se segueixi patrocinant l’especulació dels habitatges en mans de la banca.

Aquest rescat ha de servir per donar una segona oportunitat a les famílies i no per utilitzar les seves llars, un cop arrabassades, per engrossir els seus beneficis venent-los a fons voltor, en aquest cas Coral Homes.

Després de la recuperació, el passat 22 de febrer, dels articles suspesos pel PP de la Llei 24/2015, sorgida gràcies a una ILP impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Caixabank està obligada a oferir a la Kerly el lloguer social, però opta per fer cas omís i infringir les lleis, tant autonòmiques com estatals.

L’habitatge és un dret per a totes, diem prou ja i exigim solucions. 

Portem 10 anys en lluita, demostrant la legitimitat de les nostres demandes, hem canviat lleis i creat de noves, per defensar les famílies contra la usura i l’estafa bancària. Seguirem denunciant la situació i lluitant fins a aconseguir una legislació que garanteixi el dret a un habitatge digne, assequible i estable per a totes.

Les famílies no estan soles, la PAH tampoc i tornem a posar a Caixabank enmig del relat. No permetrem un dia més que les famílies visquin les seves vides en caixes, amb la por de ser desnonades en qualsevol moment sense estar preparades. Preparades estan i seguiran estant per fer front a la màfia bancària que només vol especular amb les seves vides.

#enCAIXAdes

PerPAH_Bcn

Exigim sancions a bancs i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits!

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015.

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha posat una sanció a un gran tenidor d’habitatge del Raval per no haver fet la obligatoria oferta de lloguer social a una família vulnerable abans d’ordenar-ne el desnonament i, per altra banda, una expropiació forçosa de l’ús d’un pis buit del BBVA al barri del Besòs per 10 anys. També s’ha fet públic que existeixen 7 expedients més d’expropiació en pisos de Caixabank, Sareb, BBVA i Bankia, i que hi ha 300 casos més detectats on s’ha d’oferir lloguer social per tal d’evitar desnonaments, i que si no s’ofereix, també s’actuarà.

És una bona notícia que es sancioni als grans tenidors per incomplir les seves obligacions legals amb els desnonaments, i que es facin servir les eines existents per augmentar el parc d’habitatge social mobilitzant els milers d’habitatges buits existents. Segons ens consta, es tracta de les dues primeres actuacions d’aquest tipus a Catalunya.

Cal tenir ben present que la llei que va trencar per primer cop a tot l’Estat la impunitat dels bancs a l’hora de desnonar quan tenen centenars de milers d’habitatges buits, és la Llei 24/2015, aprovada gràcies a la lluita incansable de les entitats socials que defensen el dret a l’habitatge digne. La Llei 4/2016 es va aprovar després que el govern de Rajoy suspengués la 24/2015, nascuda de la ILP Habitatge. I no només això, sinó que també la vam salvar de l’intent del Partit Popular i la banca, d’enterrar-la a través de la seva impugnació al Tribunal Constitucional.

Gràcies a 3 anys de lluita imparable i després de recuperar les lleis a principis del 2019, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca i el Grup Promotor vam fer una primera acció a tots els municipis de Catalunya exigint als bancs, ajuntaments i jutjats el compliment íntegre de les seves mesures. A més, el passat mes d’abril ens vam reunir amb el President Quim Torra per exigir-li el mateix, i posteriorment s’han realitzat nombroses reunions amb els Departaments de Territori, Afers Socials, i Empresa, per assegurar l’aplicació valenta i plena de la 24/2015, tant la part d’habitatge com la part de pobresa energètica.

Cada dia hi ha 45 desnonaments a Catalunya, i el lloguer social obligatori s’ha d’oferir en tots aquells llançaments hipotecaris i per impagament de lloguer de grans tenidors que afectin a famílies en exclusió residencial, és a dir, que tinguin ingressos inferiors al 2’5 de l’indicador de renda de suficiència de catalunya (IRSC). Per tant, milers de famílies han de signar anualment lloguers socials oferts per la banca, fons voltor i grans propietaris, que evitin el seu desnonament (13.941 van perdre el seu habitatge a casa nostra el 2018 i 3.557 el primer trimestre del 2019).

Els desnonaments de petits propietaris també estan coberts per la Llei 24/2015, a través de l’obligació de reallotjament obligatori per part de les administracions (Generalitat i ajuntaments) i de les eines de mobilització d’habitatge buit de bancs i fons voltor per lloguer social. Aquesta obligació està essent incomplerta de forma sistemàtica i a diari, i ho demostren les més de 2.000 famílies que esperen un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya: necessitem mobilitzar els milers d’habitatges buits de bancs i fons voltors que no compleixen la seva funció social!

Per acabar, exigim les següents mesures:

  • A tots els ajuntaments de Catalunya: més enllà d’aquest primer expedient de sanció, és imprescindible i obligatori que controlin totes les ofertes de lloguer social obligatòries que cal fer, sancionant de forma immediata si s’incompleixen i donant senyals inequívoques de que la llei no es pot obviar i vulnerar.
  • A l’Ajuntament de Barcelona: que imposi la sanció màxima en aquest primer cas i en els que vinguin. Les lleis diuen molt clarament que no pot resultar més beneficiós rebre una sanció que incomplir la llei (art. 28 Llei 40/2015 del Règim Jurídic del Sector Públic), i que si el benefici d’incomplir és superior a l’import de la multa, aquest pot ésser incrementat fins a la quantia equivalent al benefici obtingut (art. 118 de la Llei del dret a l’habitatge). Per tant, la sanció màxima i el seu increment venen justificades per la rendibilitat que els fons voltor i les entitats bancàries extreuen dels lloguers abusius.
  • A la Generalitat: que posi les eines amb urgència per poder aplicar una altra mesura importantíssima per mobilitzar, la cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca als preus de lloguer social que marca la Llei 24/2015. En aquest moment el Grup promotor ja ha fet una proposta al Departament de Territori per tal que es pugui aplicar per part dels ajuntaments, que haurà de ser aprovada quan abans millor.

Aprofitem per anunciar, que el proper 11 de juliol tindrem una nova reunió amb el President Torra, per valorar si des de l’abril s’han fet els avenços necessaris per garantir l’aplicació al 100% de la Llei 24/2015.

Exigim sancions a banca i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits! Cal una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015 i la protecció del dret a l’habitatge!

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions

La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint.

Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona pensions per a les famílies desnonades arbitràriament sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.

Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.

Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergències. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.

Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.

Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.

PerPAH_Bcn

Blackstone mata

Las PAHs de toda Catalunya exigimos soluciones para familias vulnerables

Hoy hace exactamente un año del asesinato de Jordi, el vecino de Cornellá que se quitó la vida por no poder pagar su alquiler a Blackstone. Las PAHs de Catalunya volvemos a las oficinas de este fondo buitre a exigir justicia. a decir alto y claro que no vamos a dejar que haya una muerte más por su usura y que atiendan uno a uno todos los casos. Esperamos que no se tenga que perder otra vida para que se sienten a negociar con nosotras.

Blackstone en España opera con el nombre Anticipa Real Estate, gestora inmobiliaria con la que se adueño de las hipotecas de Catalunya Caixa. Una operación habitual, comprar la deuda de economías en problemas, para posteriormente presionar y cobrar la totalidad del valor de esa deuda, negando a las familias reestructuraciones de deuda, quitas o alquileres sociales, a pesar de que estamos hablando de viviendas que provienen  de cajas y bancos que recibieron ayudas del FROB, ese rescate bancario de más de 60.000M€ de dinero público y sin ningún tipo de contraprestación a la sociedad. 

Blackstone, aprovechandose de la situación, lleva invertidos en España desde el inicio de la crisis más de 20.000 M € (5.420 M € sólo durante el 2018). Blackstone ha comprado Hoteles (con 20.000 camas es el segundo mayor propietario de camas hoteleras de España), Viviendas (con 35.000 viviendas es el mayor casero de España), Hipotecas (100.000 a Catalunya Caixa), Logística (55 activos logísticos y 162.000 m2 de suelo para uso industrial) y Juego (compró Cirsa Codere). Como cualquier fondo buitre extractivista su único objetivo es comprar barato y vender caro en el menor tiempo posible. No le importa los métodos ni como quede el país tras su paso. En España por ejemplo, sólo 5 años después, ya ha puesto a la venta parte de los 1.860 pisos de vivienda pública que compró al Ayuntamiento de Madrid o de las 100.000 hipotecas que compró a Catalunya Caixa. 

La relatora de vivienda de la ONU, Leilani Farha, en un reciente informe sobre Blackstone expresó “serias preocupaciones de que sus acciones sean consistentes con el derecho internacional de los derechos humanos con respecto al derecho a la vivienda y su responsabilidad de respetar los derechos humanos bajo los Principios Rectores de las Naciones Unidas sobre Empresas y Derechos Humanos.” 

Blackstone se esconde tras 6 SOCIMIS, Sociedades Cotizadas Anónimas de Inversión en el Mercado Inmobiliario, creadas por el Partido Socialista y que gracias al Partido Popular no pagan impuesto de sociedades, (Euripo, Torbel, Albirana, Testa, Corona y Fider) y detrás de numerosas empresas como Budmac o Alquilovers. Todo un entramado de sociedades  para evadir  impuestos en paraísos fiscales o Luxemburgo, cuyo principal objetivo de Blackstone es comprar activos con el menor precio posible y que en el momento de la venta, en un periodo a corto o medio plazo, se venda a otros inversores para conseguir altas rentabilidades. Algunos de sus  competidores en el  sector son: Kronos Homes y Värde Partners. Blackstone registró el año pasado dos nuevas socimis bajo el nombre de Pegarena y Tourmalet.

En pocos años se ha convertido en el mayor gestor inmobiliario de nuestro  país, amasando el suficiente poder sobre el mercado como para permitirse el lujo de influir en las políticas de vivienda con amenazas al propio Gobierno. Haya Real Estate es la empresa  inmobiliaria de Blackstone. Administra la mayor cartera de REOs en toda España y comercializa más de 15.000 inmuebles al año. Además, explota grandes carteras de patrimonio inmobiliario y son expertos en alquiler de REOs (REO es el acrónimo del término inglés “Real Estate Owned” o propiedades embargadas tras juicio hipotecario. REO es un término de la industria financiera que hace referencia a las propiedades que una institución ha ejecutado y que ahora le corresponden.) Y vivienda social. En Barcelona se adjudicó un edificio de vivienda de protección oficial en la Avenida Diagonal y ahora lo está poniendo a la venta por 30mil millones de Euros. Desde la PAH exigimos a la Generalitat de Catalunya que no lo permita. Con un 1.5% de parque público de alquiler social no podemos permitir que fondos buitres como Blackstone venga a colonizar y a expulsarnos de nuestras ciudades. 

La Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos años denunciando y exigiendo a los Gobiernos de turno responsabilidad y la protección a las familias. Durante estos años la respuesta de las instituciones ha sido la de seguir protegiendo a los especuladores y dejando en la cuneta a las miles de familias que son víctimas de este fondo buitre.

Frente a esto, las PAHs  de toda Catalunya dicen BASTA. No vamos a permitir que se sigan vulnerando los derechos humanos sin ninguna consecuencia.

Hoy, empezamos una campaña de presión y escrache al fondo de inversión Blackstone y todas aquellas que le favorezcan operar en el estado y ciudades. Como primer paso nos hemos concentrado en sus oficinas del Prat del Llobregat para exigir demandas concretas a decenas de familias que llevan años intentando buscar soluciones y que este fondo de inversión solo les ha dado una orden de desahucio como respuesta. 

Exigimos: 

  • Una oficina de atención al público en Barcelona, Girona, Tarragona y Lleida. 
  • Alquileres sociales según  la Ley 24/2015 por impago de hipoteca y  de alquiler con los baremos de la ley y a 7 como marca la LAU.
  • Renovaciones de los alquileres sociales. Hay 500 familias en Barcelona a las que les finaliza el contrato el alquiler social y no se lo quieren renovar
  • Quitas de deuda
  • Alquiler social para los casos de ocupación
  • Citas por escrito para cada uno de los casos que presentamos hoy en sus respectivas PAHs en una semana

La batalla empezó hace años, ahora seguiremos denunciando sus nuevas prácticas abusivas y usureras. Ya no solo están quedándose con las viviendas de las familias vulnerables, sino que están adquiriendo hoteles, empresas de juegos, para seguir explotando nuestras vidas y exprimir el último céntimo de las familias que hacen malabarismos para llegar a fin de mes.

Si estás afectada por este fondo de inversión escríbenos un correo a  lapahdebarcelona@gmail.com. Estamos tejiendo una red internacional para hundir a este fondo buitre y a todas las que permitan que operen de manera fraudulenta incumpliendo tratados internacionales de DDHH

Digamos bien alto y claro que Blackstone- Anticipa: estafa, engaña, mata y echa a la gente de sus casas. ¿Lo vas a permitir? Nosotras NO. la revolución empieza aquí. No estás sola

#BlackstoneMata

Hemos elaborado un amplio dossier sobre Blackstone y testimonios de afectadas que puedes leer y descargar aquí

 

PerPAH_Bcn

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteix en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contraria,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

  • Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
  • Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures son fonamentals

  • Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de parkings dissuasoris, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
  • Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona
  • Lluitar contra els grans contaminants limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
  • Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració
  • Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com, demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

  • Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
  • Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport competències supra-municipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procès de decreixement turístic.
  • En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
  • Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergències i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
  • Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el proper govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de Juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

PerPAH_Bcn

Exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet solucions pel Juan i la seva família

L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert.

El passat dimarts 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.

L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.

Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.

L’endemà, el dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.

Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.

És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.

Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.

Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.

Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.

Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!

PerPAH_Bcn

Exigimos a la Alcaldesa Núria Marín solución para Juan y su familia

Ayer desahuciaron a Juan y a su familia con menores y su mujer embarazada. Tenia un desahucio abierto desdel 20 de Mayo, el Ayuntamiento de Ajuntament de L’Hospitalet sabía del caso y no contactó con la familia para reocuparse ni donde iba a ir. Ojo desde la PAH de Barcelona pusimos una denuncia por el desahucio ya que lo consideramos ilegal (ya se legisló en Marzo para que nunca más se produjeran) y además porque la propiedad que los desahucia es una immobiliaria y según la 24/2015 Juan y su familia deben estar en un alquiler social.

En vez de hacer cumplir las leyes el Ayuntamiento de la alcaldesa Nuria Marin las desobedece y prefiere proteger los intereses fiancieros en vez que a sus ciudadanas.

La PAH Afectados Por la Hipoteca estuvo con la familia durante todo este proceso, porque nosotras defendemos a las familais y lso derechos humanos, REPETIMOS que el Ayuntamiento de Hospitalet sabia del desahucio y el caso de la familia y ni se personó a ayudar a la familia. Tuvo que ser la PAH bcn quien acompañara a la familia a servicios sociales y buscar una solución digna.

Ayer anunciamos que habiamos conseguido una solución temporal: un dia en un albergue, que ayer ya denunciamos las condiciones que estaba y que la familia con menores no pudo estar allí por la higiene y el ruido, y otros dias en una pesión en le barrio de Sants. Hoy la sorpresa ha sido que los dejan en la calle, que no hay pensión y que se desetienden de la familia. Es decir, nos engañaron y no tienen ningún remordimeinto de no estar cumpliendo con sus funciones, que es ayudar a la gente y protegerlas y hacer cumplir las leyes, todo fueron promesas vacías.

La realidad a 29 de Mayo a las 16:30 de la tarde, es que Juan y su familia estan en la calle. En el 2018 hubo 549 desahucios. La responsabilidad de Nuria Marin y su Gobierno, del PSOE de Pedro Sánchez, es que ninguna familia se quede en la calle y se está incumpliendo. No es la primera vez que nos encontramos con una situación así del Ayuntamiento de Hospitalet, no vamos a dejar que se vulneren los derechos de las personas.

Frente a la inacción la PAH actua. Exigimos solución digna a las familias! POr nuestros derechos, vamos a desmotrasr que sí se puede!

#JuanSeQueda #vergüenzaPSOEHospitalet