Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Tenim el 30! Pas importantíssim per l’habitatge assequible a Barcelona!

Avui celebrem una nova victoria veïnal que permetrà ampliar el parc d’habitatge protegit a la ciutat

Avui 19 de setembre, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc social d’habitatge a Barcelona celebrem que ja tenim el 30%.

A la tarda, el 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions ha rebut el suport d’un majoria dels grups municipals a la Comissió d’Ecologia, Mobilitat i Urbanisme i per tant, ja disposa dels vots suficients i ha estat aprovat. Han donat el seu “sí” al 30% les formacions de BeC, ERC, PSC, i els regidors Gerard Ardanui de Demòcrates de Catalunya i Juanjo Puigcorbé, als quals volem agraïr l’altura de mires, la capacitat d’acord i el treball en favor del dret a l’habitatge a la ciutat. El PDeCAT ha optat per una reserva de vot deixant les portes obertes a sumar-se, així com la CUP-CapgiremBcn que ha de debatre el seu posicionament. C’s i PP han demanat la retirada del punt de l’ordre del dia, però el primer ha fet reserva de vot fins al Ple, mentre que el segon ha votat no.

Aquest pas de gegant ha estat possible gràcies a l’empenta de les entitats socials, que vam decidir fa un any i mig presentar una moció al Ple, i al suport de la majoria de la ciutadania, la societat civil i moviments socials de Barcelona. Un cop més, la lluita i les propostes del carrer i la ciutadania organitzada, ha estat el motor d’una mesura innovadora i revulsiva en favor del dret a l’habitatge.

Aturar urgentment els desnonaments, frenar la nova bombolla del lloguer i l’expulsió de veïnes és imprescindible, però sinó augmentem el parc d’habitatge assequible, no acabarem amb el problema de l’habitatge. Barcelona té un parc públic del 1,5% quan la mitjana europea és de 15-20%, 37.000 inscrites al registre de HPO, i necessita 75.000 habitatges per tenir el 15% del parc d’habitatges socials que marca la Llei d’habitatge catalana pel 2030.

El 30% significarà guanyar uns 400 habitatges protegits l’any i si s’hagués aplicat des del 2007 avui tindriem 4.500 habitatges més per sota el preu de mercat, i 12.000 de nous al 2030. No només podem deixar la creació d’habitatge protegit en mans dels pressupostos públics: cal exigir responsabilitats i aportacions al sector privat.

L’aprovació de la mesura és un punt d’inflexió importantíssim que per primer cop s’aplicarà a Catalunya, a tot l’Estat i que ens iguala a les experiències més avançades de tot el món, com París i Nova York.  Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, amb el 30% podrem tenir habitatge per sota del preu de mercat als barris de tota la ciutat.

El que avui s’ha aprovat es refrendarà el pròxim divendres 28 al Ple de la ciutat per aprovar-se definitivament a la subcomissió d’Urbanisme amb la Generalitat a principis d’octubre. Aquest és un tràmit de control de legalitat, no per expressar si estàs a favor o en contra, per tant no acceptarem dil·lacions sobre el que una figura independent com el Secretari Municial ha validat i el Ple haurà aprobat, doncs seria una ingerència escandalosa.

Continuarem treballant a la recerca de més suports polítics de cara a la votació del 28 de setembre al Plenari de la ciutat, esperit que ha guiat al Grup Promotor des del primer dia. També fem una crida a tots els actors implicats del món de l’habitatge perquè s’impliquin en l’impuls i aplicació del 30% per tal que sigui un èxit i anunciem que seguirem vigilants perquè es faci efectiva la mesura

Reiterem doncs la nostra gran alegria per la notícia que avui hem anunciat i recordem que és imprescindible estendre el 30% a la resta de Catalunya, començant pels municipis metropolitans!

Aprofitem per convidar a tota la ciutat a l’acte que farem demà dijous dia 20 de setembre a les 19h a la Lleialtat Santsenca, on comptarem amb expertes destacades per entendre la importància de canviar les regles del joc per garantir el dret a l’habitatge i al qual volem convidar a tota la ciutadania de Barcelona.

Exigim dret a l’habitatge!! #TenimEl30

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres

 

https://www.pscp.tv/w/1OyJAQYERWDJb

PerPAH_Bcn

Ja era hora! El Congrés aprova la presa en consideració de la Llei Habitatge PAH

Després d’una dècada de lluita social va arribar l’hora de fer justícia amb les famílies afectades per la usura de la banca i les lleis criminals

El 18 de setembre de 2018, passarà a la història en la lluita dels drets civils del nostre país com el dia en què el Congrés va prendre en consideració la Llei d’emergència habitacional en famílies vulnerables en l’àmbit habitacional i de la pobresa energètica, més coneguda com la Llei d’Habitatge de la PAH.

Just quant es produeixen 10 anys de l’esclat de la crisi financera i la bombolla immobiliària, més de 700.000 desnonaments després, d’altres centenars de milers de famílies que han estat o estan a la vora del desnonament, una incerta xifra de suïcidis però que supera segur diversos milers, després de tones de sofriment injust, injustificable, inhumà i irracional, per fi la representació de la ciutadania ha decidit estudiar les propostes de la PAH, elaborades amb les autèntiques coneixedores dels devastadors efectes de la crisi, l’estafa hipotecària o l’actual bombolla del lloguer: les famílies afectades.

En una situació d’absoluta emergència habitacional, amb prop de 16.000 desnonaments només en el primer trimestre d’aquest any, amb uns preus i una regulació del lloguer que està expulsant a la gent, no solament de les seves cases també dels seus barris i ciutats, precaritzant encara més les condicions de vida, amb uns preus de compra pujant al ritme dels anys de la bombolla i sense un parc públic d’habitatge social en regim de lloguer que freni les pujades, amb uns fons voltor que no paren d’acaparar habitatge a preus de saldo, però que no treuen al mercat per especular amb elles, i un oligopoli energètic que impunement no dubta a tallar els subministraments bàsics d’aigua, llum i gas, condemnant a una vida de fred i foscor. Aquest és el context en el qual, Ja era hora! S’escolten les nostres propostes.

La Llei d’Habitatge de la PAH és una proposta de Justícia Social que neix del sofriment, però que constitueix l’única esperança per aconseguir que l’accés a l’habitatge en aquest país, pugui deixar de dependre exclusivament del nivell de renda de les famílies, i arribi algun dia a ser considerat com un Dret exigible per la ciutadania.

Estarem molt pendents del tràmit de la llei, no consentirem que, via esmenes, puguin desnaturalitzar l’esperit, els continguts o l’abast de la nostra llei. Ni tampoc que amb argúcies retardin la seva aprovació definitiva, que esperem no més enllà d’aquesta primavera, perquè la situació és dramàtica.

Anem també en paral·lel, a barallar per altres mesures també imprescindibles, però que per raons jurídiques no cabien en la llei, com la retirada immediata dels recursos d’inconstitucionalitat contra totes les lleis autonòmiques que va interposar el govern del PP, exigirem el compliment immediat del dictamen del Comitè DESC de l’ONU, batallarem per una reforma fiscal de l’habitatge que tregui a lloguer els 3,5 milions de cases buides que hi ha segons l’INE…

I encara que som fortes, aquest camí no el farem soles, sinó de la mà de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que ja va col·laborar en el redactat de la Llei, i del Sindicat d’Inquilines i Inquilins. Col·lectius socials, que al costat de la PAH, lluiten pel Dret a l’Habitatge Digne i Adequada en aquest país.

Llarg ha estat el camí des que la PAH va néixer el febrer de 2009, disposada a canviar les coses, revertir els sentiments de culpa, vergonya i por de les famílies afectades vers l’apoderament i fer entendre que no som culpables, sinó víctimes d’un sistema dominat per la banca i unes lleis d’habitatge totalment criminals. L’objectiu principal estava clar, aconseguir una nova legislació.

Ens deien que era impossible, que les coses eren així, que no les podríem canviar, però nosaltres sabíem que l’impossible solament triga una mica més. Alcem la veu i amb pas ferm arribem al Congrés.

Avui arrenca una etapa d’esperança, una oportunitat per reparar una injustícia històrica i evitar que es repeteixin els devastadors fets que ens han portat fins aquí.

Sí que es pot!

#YaEraHora

PerPAH_Bcn

Avui ocupem l’oficina d’Habitatge de la Generalitat per exigir una solució per a la Ürsula

A la Úrsula, malgrat els informes mèdics que constaten els seus greus problemes de salut, li han negat la Mesa d’emergència i la volen desnonar dimecres que ve

Avui, divendres 14 de setembre, la PAH de Barcelona hem ocupat l’oficina d’Habitatge de la Generalitat per exigir una solució habitacional digna per a la Úrsula.

El cas d’Úrsula no és nou. Fa anys que lluita per trobar una solució. Després de veure’s al carrer amb els seus dos fills perquè no podia pagar la hipoteca va recuperar un habitatge a l’Hospitalet del Llobregat. Va complir tots els passos per accedir a la Mesa d’emergència, i encara que la tenia aprovada i amb informes mèdics que corroboren que no pot fer esforços físics, l’Ajuntament de l’Hospitalet li va adjudicar un 4t pis sense ascensor. Una barrera arquitectònica per a la Úrsula. Des de la PAH de Barcelona denunciem aquest fet, el considerem com un escarment a l’organització i lluita que va dur a terme la Úrsula al costat d’altres companyes de la PAH fa un any per aconseguir una solució.

Avui tornem a exigir una solució digna per a la Úrsula. Informes mèdics corroboren que la seva situació de salut és crítica i que cal que se li destini un habitatge adequat. L’Ajuntament de l’Hospitalet fa oïdes sordes a aquests informes, i no tan sols això, sinó que volen desnonar-la sense alternativa habitacional el proper 19 de setembre.

Exigim la paralització del desnonament i que es contempli, com indiquen els informes mèdics presentats, la discapacitat d’Úrsula i que se li adjudiqui un habitatge adequat a les seves necessitats.

Perquè l’habitatge és un dret i no un privilegi.

#SoluciónParaÚrsula

PerPAH_Bcn

Un pas important cap a l’aprovació del 30% d’habitatge assequible

Nova reunió amb els grups municipals per valorar els darrers informes jurídics i econòmics, que avalen la mesura

Ahir 13 de setembre el grup promotor de la moció d’ampliació del parc assequible a la ciutat de Barcelona va convocar als grups municipals a una sessió de treball. L’objectiu era compartir i valorar els informes jurídics i econòmics tècnics que avalen que la mesura és solvent jurídicament i viable econòmicament.Som a la recta final per fer efectiva la mesura, la votació final serà el 28 de setembre i la prèvia a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat el proper dimecres 19, i per això cal deixar clares totes les postures i remarcar els compromisos que els grups municipal van fer efectius el mes de febrer quan la moció va ser aprovada al Ple de l’Ajuntament per tots els grups excepte el PP.

A la reunió es va presentar un important informe jurídic elaborat pel Secretari de l’Ajuntament de Barcelona. Les conclusions són rellevants: des de la perspectiva jurídica la proposta es plenament sòlida, l’encaix competencial, la base legal i la fonamentació de la mesura queden plenament avalades per la Secretaria Municipal. El secretari ha sigut clar i contundent: la mesura és viable i les discussions poden tenir lloc a nivell polític, però la viabilitat jurídica és clara.

De la reunió, també cal destacar que existeix un consens molt ampli sobre la necessitat d’estendrela mesura a tota l’Àrea Metropolitana, però el mateix Secretari ha deixat clar que aquest element no ha de ser un impediment per implementar-laen l’àmbit municipal, perquè aquest fre portaria a la inacció, quan l’Ajuntament és plenament competent en la matèria.

Aquesta argumentació per part d’una figura com el Secretari Municipal, aliè a tot partit polític i altament respectat com a garant de la fe pública i de la legalitat plena de les actuacions dels Ajuntaments, és un element de seguretat jurídica clau, doncs alguns actors, com part del sector inmobiliari, l’havien posat en dubte.

Per últim, també vam conèixer una ampliació de l’informe de sostenibilitat econòmica de la mesura, que de nou avala la seva viabilitat actualitzant les xifres dels preus del sòl i la viabilitat de l’activitat econòmica del sector un cop s’apliqui. El Grup Promotor va explicar als grups municipals les al·legacions presentades al mes de juliol, que van en el sentit de consolidar i millorar l’efectivitat del 305 un cop s’apliqui, fomentant que els nous habitatges protegits que aconseguim siguin de lloguer i de gestió pública o social.

En els propers dies seguirem tenint reunions de treball bil·laterals amb els grups polítics, i el proper dimecres estarem presents a la comissió d’urbanisme, una data clau on ja es podria decidir el resultant de la votació en el ple del 28 de setembre.

No volem perdre l’ocasió per convidar a tota la ciutadania el proper dijous dia 20 a les 19h a la Lleialtat Santsenca a un acte públic obert a la ciutat, amb l’objectiu de crear un espai on podrem escoltar diverses veus reconegudes que ens ajudaran a entendre el repte que tenim davant en matèria d’habitatge i ciutat, així com la necessitat d’activar sense perdre més temps la mesura del 30%.

Volem compartir el moment clau en el que estem per a que tiri endavant i posar de relleu el suport transversal que té la mesura. Us hi esperem!

Seguirem treballant per que la mesura es dugui a terme i sigui aprovada definitivament: la ciutat i el dret a l’habitatge ho fan imprescindible!

#VolemEl30

Esdeveniment de Facebok

PerPAH_Bcn

Gràcies a la pressió social la Llei Habitatge PAH arriba al Congrés

Deien que no cabien però després de nou anys de lluita, aquest mes de setembre, les demandes de la PAH seran portades al ple del Congrés. Un pas de gegant per fer realitat el dret a l’habitatge a Espanya

Per fi la Llei d’Habitatge de la PAH serà sotmesa a la consideració del Congrés en el pròxim Ple del dimarts 18 de setembre. Han passat nou mesos des que va ser registrada el 13 de gener, avalada pels grups parlamentaris de Unidos Podemos, ERC, EH-Bildu i Compromís. Després d’haver estat vetada per l’anterior govern del PP, la llei va tornar a la càrrega després de la sentència del TC sobre el veto a la LOMCE; i no havent estat vetada pel Govern actual, el Grup Parlamentari de Unidos Podemos (Podemos, En ComúPodem, IU, En Marea i Equo) la portarà al Ple.                     

Després de la ILP que vam portar al Congrés en 2013 avalada per 1,5 milions de signatures, i que el PP va transmutar en Llei 1/2013, menyspreada pel TJUE en diverses ocasions, tornem amb una llei elaborada per les famílies afectades, que aborda globalment els problemes actuals de l’accés a l’habitatge a Espanya: els desnonaments, l’endeutament de per vida, la manca de parc públic d’habitatge, els lloguers i la pobresa energètica. La Llei ha de superar el tràmit de la presa en consideració si PSOE, PNB i PDeCAT compleixen els seus compromisos adquirits amb la PAH i voten al costat dels grups que ja van avalar el seu registre.               

Des del 2013 fins avui, s’han produït a Espanya més de 700.000 desnonaments per impagament d’hipoteca i, en els últims anys, aquesta xifra s’ha vist augmentada pels desnonaments de lloguer. Els preus de compra d’habitatge estan tornant a pujar a ritmes propers als de l’època de la bombolla, els lloguers pugen a un ritme molt superior, els fons voltor no cessen d’acaparar habitatge mentre seguim sense parc públic, generant que milers de famílies visquin en precari, i cada any moren prop de 7.000 persones en accidents derivats de la pobresa energètica, i això sense comptar a més els suïcidis provocats per l’angoixa davant la pèrdua de la llar.        

Amb aquest panorama, esperem que els representants de la ciutadania estiguin a l’alçada i siguin capaços d’anar més lluny que la simple presa en consideració, i la tramitin amb la rapidesa i fidelitat al text que la situació d’emergència habitacional que patim exigeix. Aprofitem per tornar a recordar a José Luis Ábalos, secretari d’Estat d’Habitatge, el seu compromís de reunir-se amb la PAH per abordar de manera integral qüestions relacionades amb la política d’habitatge del Govern, sense que de moment tinguem data per a aquesta reunió.          

Llarg ha estat el camí, però amb pas ferm, la societat civil organitzada no s’ha rendit davant els abusos de poder i la vulneració sistemàtica d’un dret tan bàsic com és l’habitatge. Aviat es compliran 10 anys des que la PAH vam arrencar amb convicció i la clara determinació d’acabar amb les lleis criminals i injustes que tenim en aquest país.

L’objectiu era clar: garantir el dret a sostre per a tothom com dicta la nostra Constitució. 

Avui és un pas històric més, fruit del treball de milers de famílies, que des del carrer, van combatre la política de la por i el sentiment de culpa, aixecant el cap i avançant, sense fer un pas enrere, per defensar i guanyar els drets de totes.

Sí es pot!

PerPAH_Bcn

Comunicat #VolemEl30: Resultat de les reunions amb els grups polítics municipals i al·legacions

En la setmana del 23 de juliol, el grup promotor de la moció per incrementar el parc d’habitatge protegit de Barcelona, s’ha reunit amb tots els grups polítics municipals. L’objectiu de les reunions ha estat discutir els propers passos i assegurar una aprovació definitiva, al setembre, de la mesura que exigeix que un 30% dels habitatges creats després de grans rehabilitacions i noves construccions a la ciutat, siguin de protecció oficial. Després de la seva aprovació inicial a la comissió d’urbanisme al juny, la mesura haurà de ser votada en la mateixa comissió el 18 de setembre per després ser aprovada definitivament en el ple municipal del 28 de setembre.

El resultat de les reunions ha estat molt positiu. Tots els grups municipals reconeixen que la mesura tirarà endavant i la majoria s’ha mostrat favorable a una aprovació al setembre. En relació amb el vot de juny, el moviment ha estat favorable, amb els partits indicant un canvi de posició del no cap a una abstenció i de l’abstenció cap a un sí. De moment, s’espera el resultat de l’informe ampliat sobre la solvència de la mesura, en elaboració per l’Ajuntament i a ser presentat al setembre.

Entre els grups municipals que han presentat al·legacions al text estan el PSC, PDeCAT i la CUP. Les al·legacions s’estan revisant per part de l’Ajuntament i la resposta a les mateixes serà presentada a la comissió d’urbanisme del 18 de setembre. Com a forma d’assegurar que la mesura conservi el seu caràcter original i tingui els millors resultats possibles, el grup promotor també ha presentat al·legacions a la modificació del Pla General Metropolità que habilita la mesura. El seu contingut es resumeix en els punts a continuació:

  • Foment del lloguercom a règim d’accés a l’habitatge
  • Gestió de l’HPO per l’Administració o per entitats del tercer sector
  • Exercici del dret al tempteig i retracteper a l’adquisició dels habitatges destinats a HPO per tal d’oferir-les sota règim de lloguer a les unitats inscrites al Registre de Sol·licitants
  • Mecanismes que impedeixin la segregació de manera que el 30% dels habitatges destinats a preu protegit no siguin sempre les de les plantes més properes al carrer, de menor grandària o de pitjor orientació
  • Pla d’inspeccions i règim sancionador
  • Mecanismes per supervisar el foment indirecte d’usos alternatius al residencial

Finalment, el grup promotor reitera en les al·legacions que en cap cas recolzarà una possible moratòria o retard en l’aplicació de la mesura, entenent que aquesta decisió no es justifica jurídicament ni tampoc per motius de suficiència i compliment de l’objectiu de solidaritat urbana i de les necessitats de parc d’habitatge assequible a la ciutat. En aquest sentit, ens oposem a la decisió del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) d’incloure en les seves al·legacions la necessitat d’un període de dos anys de moratòria a la implementació de la mesura, posteriorment matisat.

Els informes presentats fins ara corroboren la solvència jurídica de la mesura, així com l’experiència de ciutats que ja han implementat polítiques similars, com París i Nova York. Perquè la mesura tingui l’efecte desitjat és fonamental vetllar per la seva aprovació i aplicació el més aviat possible. El context d’emergència habitacional i la necessitat urgent d’incrementar el parc d’habitatge protegit a la ciutat corroboren la necessitat d’aprovar la mesura al setembre i vetllar per la seva aplicació integral el més aviat possible.

El grup promotor de la mesura es pren un descans durant el mes d’agost, però tornarem amb forces renovades i fermament decidides a assegurar la seva aprovació al mes de setembre. Serà el moment d’una campanya comunicativa, d’accions de visibilització i reivindicació al carrer i d’un acte públic potent del 14 de setembre.

#VolemEl30

https://twitter.com/PAH_BCN/status/1022454344740990976

 

PerPAH_Bcn

La falta de voluntat política ha deixat passar l’oportunitat de recuperar la Llei 24/2015

Mentre el govern de Pedro Sánchez és incapaç de complir els compromisos signats, cada dia són desnonades 43 famílies a Catalunya

Ahir dimecres 1 d’agost es va celebrar la primera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Govern: hagués estat prioritari que s’hi acordés la retirada immediata del recurs a la Llei 24/2015. Per tant la nostra valoració és agredolça: ahir era urgent i possible recuperar l’eina més eficaç que ha tingut Catalunya i tot l’Estat per acabar amb els desnonaments i l’emergència habitacional. Avui podríem estar parlant i celebrant que gran part dels 43 desnonaments d’hipoteca i de lloguer que es produeixen cada dia a Catalunya aviat quedarien aturats. Alhora podriem respirar alleujades perquè en pocs mesos les llistes d’espera de més d’un any de les taules d’emergència, quedarien a zero. I mai més hauriem de patir perquè es repetissin fets tràgics com els de Cornellà o Reus, perquè és possible evitar-ho. Però en canvi, el Govern de Pedro Sánchez no ha estat a l’alçada, demostrant el mateix tarannà que el govern de Mariano Rajoy. El PSOE s’havia compromès per escrit a “retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en cas de formar Govern i a no posar impediments per al seu total desenvolupament”. No obstant, ahir va qüestionar la constitucionalitat d’una llei aprovada per unanumitat al Parlament de Catalunya, o el que es el mateix: va girar l’esquena a milers de famílies negant-los els seus dret a un habitatge digne, per posar-se del costat de la banca i els seus interessos.

El passat dia 29 de juliol es complien tres anys que es va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, coneguda popularment com a “Llei contra els desnonaments i els talls”. Aquesta Llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2015 i va sorgir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la “ILP Habitatge”, impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ODESC). Durant la seva tramitació va rebre un suport social extraodinari, amb gairebé 150.000 signatures de suport individuals, així com l’adhesió de més de mitg miler d’entitats socials de tot tipus, com sindicats, moviment veïnal, tercer sector social i moltes d’altres entitats cíviques d’una diversitat importantíssima. Aquest enorme consens polític i social només s’entén tenint en compte l’objectiu que buscava: acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a casa nostra.

La nostra Llei va ser la primera a tot l’Estat que va posar sobre la taula mesures d’urgència en l’àmbit de l’habitatge després de les conseqüències desastroses de la crisi del 2008. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, havia intentat ja canviar al Congreso amb una altra Iniciativa Legislativa Popular les lleis que permetien desnonar centenars de milers de families quedant-se a més, amb deutes impagables de per vida que les condemnaven a l’exclusió social i financera permanent. A través de cinc senzilles mesures pensades per les entitats socials, el malson del sobreendeutament, els desnonaments, la manca d’habitatge d’emergència i els talls d’aigua, llum i gas que afectessin a la població en situació de vulnerabilitat residencial; passaven a ser història.

Catalunya va ser el primer lloc on les entitats socials i la societat civil organitzada va aconseguir esquerdar el mur que havia bastit el Partit Popular i la banca contra qualsevol tipus de canvi legislatiu que acabés amb les lleis criminals i injustes per tenir-ne d’altres que protegissin el dret a l’habitatge digne. D’altres territoris van seguir l’estela de l’anomenada norma, fet que va fer néixer noves lleis.

Malauradament el govern del PP va decidir un cop més defensar els interessos de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatge i al maig de 2016 va interposar recurs d’inconstitucionalitat en contra, gest que va repetir amb la resta de lleis de l’Estat. La reacció de la societat civil al carrer fou una defensa aferrissada de la nostra “Llei contra els desnonaments i els talls”: es van convocar abans i després de la impugnació nombroses protestes davant les seus del PP a Catalunya i a tot l’Estat, vam ser al Parlament i al Congrés obtenint el suport de tots els partits excepete el PP, i també vam rebre el suport dels Ajuntaments catalans. Una cimera social convocada pel President va desembocar en una nova llei, també suspesa.

Finalment, tan sols vam poder salvar la part de pobresa energètica: les mesures d’habitatge van ser afectades per la impugnació i suspensió immediata de tots els articles que afectaven a les entitats financeres. La part d’habitatge de la Llei 24/2015 va demostrar durant els 9 mesos, que va estar en vigor, la seva potència, aturant més de 10.000 desnonaments fins que va ser suspesa. Si no hagués estat així, des de llavors fins avui haguessim pogut aturar uns 35.000 desnonaments. Les mesures contra la pobresa energètica, que no van ser impugnades, han aconseguit aturar més de 82.500 talls de subministraments.

La 24/2015 és una de les lleis catalanes més importants en matèria social que va impugnar el Partit Popular, per la qual cosa és imprescindible recuperar-la. Per tot això i davant la finestra d’oportunitats que es va obrir amb la sortida del PP del govern de l’Estat, ens vam dirigir als presidents Pedro Sánchez i Quim Torra  a través de dues cartes públiques, demanant al primer que retiri el recurs immediatament i al segon, que posi a l’agenda de les trobades Generalitat-Estat aquesta prioritat. Ens hem reunit amb tots els grups polítics, menys amb el PP, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats de Madrid, amb membres del govern. Hem treballat perquè tots els actors que ahir estaven a la Taula de negociacions de la Comissió Bilateral tinguessin molt clara la urgència de l’aixecament d’aquesta suspensió.

Tot i això, no perdrem l’esperança ni la força per seguir lluitant fins recuperar aquesta llei. És positiu que s’estudiï la retirada dels recurs, però no tenim temps per perdre entre reunions i comissions. Exigim públicament des d’avui mateix ser interlocutores en les negociacions entre ambdós governs quan es parli de les lleis d’habitatge que cal recuperar. Les famílies no poden esperar reunions i comissions que s’eternitzin davant un problema tan greu com els desnonaments. El PSOE ha de fer un pas ferm i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional, tal i com es va comprometre. Recordem que l’ex-president Rodríguez Zapatero, quan va arribar al govern, va retirar 21 recursos interposats, molts d’elles de lleis socials com la nostra.

Al setembre seguirem lluitant al carrer una llei justa per protegir el nostre dret a l’habitatge digne! Recuperem la 24/2015: es pot!

PerPAH_Bcn

Èpica per paralitzar un desnonament obert. Crònica d’una victòria.

L’últim desnonament de la temporada, abans de les vacances dels jutjats acaba amb una mostra més del poder de la ciutadania organitzada davant lleis injustes i la perversitat dels especuladors.

No podíem acomiadar el curs sense, un cop més, fent història. Així, com sona. Per primera vegada la PAH, hem aconseguit parar un desnonament obert: aquests que, amb altres paraules més boniques però igual de brutals, diuen “a partir de tal dia podem anar a tirar-te de la teva casa quan ens doni la real gana”. Si ja és psicològicament duríssim imaginar-se la pèrdua de la llar, com exemplifiquen els nombrosos casos d’angoixa i depressió que veiem en les nostres assemblees, no saber si més no quan es produirà el moment concret resulta devastador.

La violència inhumana dels jutjats, toca la seva màxima esplendor amb aquesta pràctica, que únicament està pensada per evitar la mobilització pacífica d’aquelles que cada dia ens plantem en la porta per defensar a les famílies i evitar que siguin tirades al carrer sense pudor. Cal desnonar si o si i seguir protegint i fomentant l’especulació amb els preus de l’habitatge o la seva transformació en apartaments de luxe o turístics, sense importar les vides que estiguin en joc.

Però no cedim davant la política de la por: han estat dotze dies de resistència, de gent fent torns i de vegades quedant-se a dormir en l’habitatge perquè Nadia i la seva família estiguessin sempre acompanyades, perquè vinguessin quan vinguessin a intentar desnonar-les estiguéssim preparades. Ens han fet esperar i avui finalment ha vingut la comitiva judicial en l’última oportunitat que tenien abans del tancament dels jutjats durant el mes d’agost, però no ens han enxampat per sorpresa: algunes ens hem quedat a dormir a casa de Nadia, unes altres hem arribat des de les primeres hores de la matinada per si la policia bloquejava els carrers, algunes menys matineres han anat venint segons avançava el matí. Amb alegria i decisió ens hem ajuntat un centenar de persones de diverses PAH’s, altres col·lectius pel dret a l’habitatge, veïnes… Hi havia dones i homes, gitanes i paios, joves i no tant joves, gent nascuda aquí i en tots els continents, unides solidàriament a una família a la qual algunes ni tan sols coneixien personalment però en el defensa de la qual estaven disposades a posar-se davant d’antidisturbis si fes mancada.

Va arribar la comitiva, la propietat disposada a executar el desnonament i deixar a una família amb dos menors (un d’ells amb discapacitat) al carrer. Tan disposades com per haver activat als Mossos d’Esquadra per venir a tirar la porta a baix. Lluny de tirar-nos enrere, estàvem disposades a oposar-nos de forma pacífica, però contundent, a la barbàrie quotidiana com portem fem des de fa nou anys: posant els nostres cossos i la nostra voluntat bloquejant l’entrada al portal, bloquejant l’escala, bloquejant la porta del pis. Anaven a haver de treure’ns a ròssec una per una… i cent persones són moltes per arrossegar amb tot un barri mirant i recolzant des de les balconades. Han decidit no fer-ho i posposar el desnonament fins al 3 de setembre, amb el que una vegada més es demostra el que ja sabem: la injustícia i la política de la por no poden res contra la legitimitat i el valor de la ciutadania organitzada. Avui Nadia, el seu marit i les seves nenes dormiran a la seva casa.

Però la història no acaba aquí, necessitem garantir un reallotjament per Nadia, qui va arribar a aquesta situació fa any i mig quan la propietat va optar per pujar-li desorbitadament el lloguer, sabedora que no ho podrien pagar i així promoure una expulsió més per poder especular amb el pis. Una simple renovació al mateix preu i Nadia seguiria pagant i tranquila amb la seva família a la casa seva.

Nadia ha esgotat totes les vies administratives per solucionar aquesta situació. Té un pis de la taula d’emergència, concedit fa més d’un any, un pis que no arriba. A aquesta família només li queda un camí, la resistència, la lluita, la perseverança. No estan soles. Ahir després del desnonament prenem l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, ens reunim amb Javier Buron, responsable de la taula d’emergència, demà nova cita amb Serveis Socials… tenim un mes per tornar a evitar que es repeteixi el sense viure que fa mesos pateixen, amb 4 desnonaments ja aturats gràcies a l’apoderament i la solidaritat de la societat civil, enfront de l’immobilisme administratiu.

#SoluciónParaNadia

View this post on Instagram

#SoluciónParaNadia #SiSePuede #StopDesahucios🛑

A post shared by PAH Barcelona (@pah_barcelona) on

PerPAH_Bcn

“Fúria dignificant”, deu anys després del col·lapse financer Prenem el control de les finances!

Deu anys després del col·lapse de Lehman Brothers, és hora d’ explicar la història de la crisi financera mundial des de la perspectiva de la ciutadania i de proposar solucions comunes positives per donar prioritat a l’ interès públic en el futur. Lehman Brothers es va convertir en un símbol inoblidable del fracàs d’un sistema financer desregulat, liberalitzat i interconnectat. El col·lapse fou el punt d’ inflexió d’ una crisi econòmica i financera que va provocar que milions de persones perdessin les seves feines, habitatges i accés a la protecció social, tals com prestacions d’ atur decents, pensions i atenció de la salut.

Les negligents estratègies, i la irresponsabilitat envers la societat mostrada per les corporacions financeres van ser posades en evidència, igual que la passivitat o la complicitat dels polítics en els anys anteriors a la crisi i en la imposició del paquet de mesures d’ajust i austeritat com a resposta a la crisi. Es va permetre dirigir els mercats a les grans corporacions financeres, i el preu va ser considerable.

Se’ns demana que creiem que han après les lliçons, i que, pot ser, els canvis necessaris siguin imminents. En canvi, a pesar de les fortes crítiques a la ideologia del lliure mercat financer expressades per molts des de que va començar la crisi financera, el neoliberalisme segueix exercint un fort control sobre les polítiques, normes i institucions financeres. Això ha portat a un atac total a la qualitat de les nostres vides i a la nostra dignitat. La ciutadania de tot Europa ha protestat i proposat solucions socials més eficaces para a fer front a aquesta crisi. Hem tingut un parcial èxit significatiu a nivell local, però encara hem d’ intensificar els nostres esforços. Els lobbies financers segueixen tenint un accés quasi il·limitat als responsables polítics de la Unió Europea, amb el resultat de que els mercats financers segueixen sent avui perillosament inestables, sinó més. Les noves regulacions son tímides i insuficients, i actualment s’ està produint una reacció «desreguladora».

El risc d’un altre col·lapse persisteix, i un cop més podríem veure’ns obligats a rescatar megabancs amb milers de milions de diners públics. Milions de noves víctimes podrien unir-se a les files dels que ja estan patint la crisi. Inclús ara, milions de persones es troben empobrides i endeutades, el que constitueix un recordatori constant de que la crisi segueix amb nosaltres.

Els bancs centrals injecten grans quantitats de diner a la banca i a les empreses privades, mitjançant mecanismes d’ expansió quantitativa. I mentre que els grans bancs i corporacions gaudeixen dels seus grans beneficis gràcies als baixos costs de finançament -una espècie de subvenció-, cada cop es destina menys diner a inversions en infraestructures, serveis públics, protecció del medi ambient i lluita contra la pobresa.

Ara, amb motiu del desè aniversari de la crisi financera, fem una crida a l’acció. L’ aniversari és una oportunitat per a crear un nou espai de debat públic sobre les causes profundes de la crisi i el futur de les finances. És una oportunitat per a mostrar la nostra indignació: necessitem una solució socialment justa al deute existent i hem d’ adoptar una postura de cara al futur. No hem de pagar deutes il·legítims ni ara ni en el futur. Exigim que els bancs i les finances serveixin a la societat. Al 2018, començarem el difícil procés de posar les finances sota control democràtic.

Hem de desmantellar els grans bancs, acabar amb l’ especulació inútil, introduir una fiscalitat efectiva i justa al sector financer i emprendre inversions públiques en serveis i infraestructures que millorin la vida i creïn llocs de treball dignes per a molts i moltes. Hem de transformar el sistema financer per a posar-lo al servei d’una economia per una vida en comú.

Ens oposem a l’ enorme impacte negatiu dels mercats financers especulatius, que alimenten la desigualtat social, la pobresa, l’ escassetat de serveis públics  el canvi climàtic. Volem adoptar una nova forma de produir i reproduir, compartir recursos i riquesa. Un nou model econòmic que posi les vides en el seu centre. Començarem a prendre el control democràtic unint forces amb diferents persones i grups que es veuen afectats per l’ impacte negatiu de les finances en la societat. Como a prioritat, hem de pressionar per a que s’ adoptin mesures i normes polítiques que acabin amb l’ era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers. Les grans finances són poderoses, però si ens unim podem formar part de la indispensable acció política per oposar-nos-hi amb èxit. Necessitem que els col·lectius ciutadans s’ uneixin a la nostra campanya i converteixin l’ any 2018 en un punt d’ inflexió, de manera que els pròxims 10 anys siguin finalment el moment en que es pugui assumir el control de les finances.

Participa el 15 de setembre a Barcelona a la Jornada de lluita: Posem les finances al servei de les persones i el planeta!

Organitzacions europees que participen en aquesta campanya:

Action from Ireland, AktiveArbeitslose (Àustria), Ander Europa (NL+BE), Associació de Permacultura, ATTAC França, ATTAC Alemania, ATTAC Polònia, ATTAC Àustria, ATTAC Irlanda, ATTAC Espanya, Brotfür die Welt/Bread for the World, CADTM Europa, CNCD-11.11.11, Corporate Europe Observatory, CUP, Observatori del deute en la Globalització (ODG), Debt Resistance UK, Ena Banda (Eslovènia), EuroMemo Group, European Network on Debt and Development (Eurodad), FairFin, FinanceWatch, Friends of the Earth Europe.

Col·lectius que donen suport en Catalunya

Aigua és Vida, Aliança contra la pobresa energética, Assemblea Groga de Gràcia, Associació Erradicar la pobresa, ATTAC Acordem, Ca la Dona, Campanya Banca Armada, Campanya No als TCI, CADTM, Col·lectiu 500X20 Lloger públic i asequible, Coordinadora de treballadors i treballadores en atur de Catalunya, Ecologistes en Acció, EKONA, Entrepobles, FAVB-Federació d’Associacions de Veins i veines de Barcelona,  FAPAC-Federació d’Associacions de Pares i mares d’Alumnes de Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Finance Wacht, Fundació FIARE, Front Cívic de Catalunya, Greenpeace Barcelona, Grup impulsor de la Renda Garantida de Ciutadanía, Icaria Editorial, Marea Blanca, Marea Pensionista, Marxa de la Dignitat, Marxa Mundial de Dones, ODG (Observatori del deute en la globalització), Oikocredit Catalunya, Oxfam Intermón, PAH-Plataforma d’Afectats i afectades per l’Hipoteca, Plataforma D’atenció domiciliària SAD, Plataforma de Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, Plataforma Lleida Social, Plataforma Sortir del Euro, PLEEC – Plataforma per una educació en economía crítica, Radio Rebelde Republicana, REVO Prosperitat Sostenible, SETEM Catalunya, SICOM-Solidaritat i Comunicació, Sindicat de Llogaters i Llogateres, Vidas Sostenibles, XSE-Xarxa de Sobiranía Energética, 350 Org

#10anysdeCrisiEstafa

PerPAH_Bcn

Hi ha vides en joc: exigim una resposta immediata a la petició de reunions amb els Presidents Quim Torra i Pedro Sánchez per recuperar la Llei 24/2015

Fem una crida a entitats i Ajuntaments  per unir-se a la petició a Pedro Sánchez perquè retiri el recurs d’inconstitucionalitat que pesa sobre la Llei.

Des del Grup Promotor de la ILP Habitatge tenim molt clar que amb els nous governs liderats per Pedro Sánchez i Quim Torra tenim una oportunitat de recuperar la Llei 24/2015, la més garantista en matèria d’habitatge i pobresa energètica de tot l’Estat espanyol i inclús d’Europa.

Aquesta llei és fruit d’una ILP impulsada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca [La PAH], l’Aliança Contra la Pobresa Energètica [APE] i l’Observatori DESC,  i malgrat haver estat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, molts dels seus articles estan suspesos degut a un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern del Partit Popular. Estem parlant de les mesures per extingir els deutes de per vida, del lloguer social per aturar els desnonaments d’hipoteca i de lloguer d’habitatges en mans de bancs i grans propietaris, i dels mecanismes per obligar la banca a posar en lloguer social els pisos buits. Tot un acte de favor a la banca, fet sense cap tipus de remordiment ni empatia, i que condema a centenars de milers de famílies a viure al carrer. Un cop d’estat més que va deixar a les famílies sense solucions i als Ajuntaments catalans sense eines eficaces per combatre l’emergència habitacional.

Amb els canvis de govern que s’han produït tant a l’Estat com a Catalunya i tenint en compte els compromisos adquirits amb aquesta llei pels partits que els lideren, tenim molt clar que l’aixecament del recurs d’inconstitucionalitat ha de ser una prioritat a les agendes d’ambdós governs. 

Per aquest motiu fa setmanes que els interpel·lem, primer amb una carta a  Quim Torra i després a Pedro Sánchez, amb la intenció de posar la recuperació de la Llei 24/2015 com a prioritat urgent a la seva agenda. A tots dos els hem demanat una reunió urgent i una resposta pública que encara no ha arribat.

Les darreres setmanes, ens hem  reunit amb els grups parlamentaris, tant a Catalunya com al Congrés, per reafirmar el compromís adquirit amb la Llei 24/2015, quan van votar a favor de fer-la efectiva, ara farà tres anys, i quan l’amenaça de recurs planava sobre la nostra llei i tots els partits, moment en que tots ells  i destacadament el PSOE van signar un compromís de desistir i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en el cas de formar Govern. Ara ha arribat l’hora de complir el compromís i mostrar la paraula i alçada política del nou govern de Pedro Sánchez.

Igual que en el moment d’aprovar-la, ara necessitem de nou més suport social que mai. Per aquest motiu fem una crida perquè les entitats que durant tot el procés d’impuls de la ILP Habitatge van dona-hi suport i els Ajuntaments que durant els 9 mesos que va estar en vigor van veure com era una eina efectiva, expressin el seu suport públic inequívoc a aquesta campanya i se sumin a demanar l’aixecament del recurs d’inconstitucionalitat. 

Volem recordar al governs de Pedro Sànchez i de Quim Torra que estem parlant de situacions d’emergència, més de 31.000 desnonaments entre 2016 i 2018 a Catalunya, que requereixen una resposta immediata; i el gest més clar i inequívoc en el sentit de donar una solució a les situacions d’emergència habitacional que estan patint les famílies és retirar el recurs d’inconstitucionalitat que pesa sobre la Llei 24/2015.

Reiterem l’urgència de reunir-nos amb ambdós governs abans que acabi el mes de juliol i demanem una data la setmana vinent. Si no és possible amb els presidents, amb qui ells deleguin, per tal de donar una resposta clara a la nostra petició.

És essencial que la societat civil i el món municipal fem front comú per defensar l’única llei que ha donat resposta a la situació d’emergència habitacional que patim, i perquè es garanteixi el compliment de la normativa internacional en matèria de drets fonamentals, l’article 47 de la Constitució i la Llei del dret a l’habitatge catalana. Totes tenim dret a un habitatge digne.

#RecuperemLa24

Formulari d’adhesions