Arxiu de categories Comunicats

De què serveixen les lleis quan aquestes no es compleixen?

Anny i la seva família han estat desnonades perquè la jutgessa està al servei dels especuladors i no de les persones protegides per llei

Avui és un dia trist per a l’Anny, la seva família i tota la família de PAH Barcelona. Avui la jutgessa del jutjat número 20 de primera instància de Barcelona ha decidit desnonar una família vulnerable, contravenint el que indica la Llei 11/2020. No ho hauria pogut fer sola, ha tingut l’ajuda indispensable de la comitiva judicial, del SAC i dels Mossos d’Esquadra. Desconeixem els interessos que pugui tenir la jutgessa per a cometre tal atropellament, tal vulneració dels DDHH i posar-se al servei de Divarian i del BBVA que és el que va interposar la demanda. Una jutgessa i una propietat inhumana, salvatge, que no ha atès cap dels recursos que se li van presentar justificant la situació de vulnerabilitat de la família, els problemes de salut (un dels fills pateix brots psicòtics i intents de suïcidi) i la vulneració de la llei que s’estava produint. Volia desnonar a qualsevol cost, sigui material o personal. Durant el desnonament li ho hem explicat al procurador, en contacte permanent amb la propietat, a la comitiva judicial, en contacte permanent amb el SAC, als Mossos… tots deien que complien ordres i s’amagaven covards darrere d’una jutgessa que estava incomplint la llei. Tots sabien del risc per a la salut de la família que s’executés el desnonament, però a ningú no li ha preocupat prou ni per trucar a un metge forense que certifiqués si el seu estat de salut podia suportar aquesta situació. Tots tenien un sol objectiu: desnonar una família vulnerable, costés el que costés, fins i tot vides humanes (si és que per a ells són vides humanes o les han deshumanitzat tant que ja no les reconeixen com a tal).

Mentre escrivim aquesta nota, l’Anny està en camí cap a l’hospital; la resta de la família no sabem en quin estat són ni on aniran, tenen sarna i l’Ajuntament diu que no poden anar al CUESB i que no tenen pensions o un lloc on reallotjar-los (tot i que la llei també els obliga a ells).

I aquesta és la societat on vivim, on el Govern mana a 7 furgons antiavalots per a desnonar una família vulnerable, on una jutgessa decideix contravenir amb total impunitat el que diu la llei, sense por, ni que el poder judicial ni ningú li digui res, uns procuradors al servei d’un fons voltor nord-americà i d’un banc amb beneficis històrics, sense major objectiu que maximitzar els seus beneficis a qualsevol cost. De l’altra banda, una família que no aconsegueix ni que se li apliqui la llei que l’empara. Llei que no hagués existit sense la pressió de la PAH i la resta de moviments pel dret a l’habitatge.

Avui estem tristos, però demà tornarem a aixecar-nos amb més força, amb més determinació, per a lluitar contra els jutges que prevariquen, contra Divarian, el BBVA i els voltors i els seus còmplices necessaris, perquè a Barcelona, Catalunya i Espanya es deixin de vulnerar els drets humans més elementals cada dia desenes de vegades.

Sí que es pot!

Demà dimarts, 16 d’abril, BBVA & Whitehead Invest SL pretenen desnonar la Roxana

Tot i les lleis actuals que impedeixen poder desnonar la Roxana per la seva vulnerabilitat, el Jutge ha dictaminat no suspendre el desnonament

 

Demà 16 d’abril, des de PAH Barcelona ens mobilitzem a la porta de la Roxana, carrer Ferrocarrils Catalans 91, de Barcelona, amb l’objectiu d’aturar el desnonament i fer que el BBVA i Whitehead Invest SL compleixin la llei i li ofereixin un lloguer social.

El de la Roxana és un dels molts exemples en què la precarietat laboral l’ha dut a haver de llogar una habitació; i enganyada per la persona que li va llogar l’habitatge, en desconèixer que l’habitatge no era de la seva propietat fins que va rebre una ordre de desnonament, va ser aleshores quan va arribar a PAH Barcelona.

És el segon intent de desnonament. El primer es va paralitzar mentre li concedien la Justícia Gratuïta. Seguida per Serveis Socials i Habitatge, sense alternativa habitacional, ja que tot i que fa 7 anys que resideix a l’habitatge, no va ser fins a finals del 2021 que, assessorada per PAH Barcelona, va aconseguir empadronar-se, no complint així amb un dels requisits per poder entrar a la Mesa d’Emergència.

Denunciem públicament aquesta situació, ja que tots els mecanismes que existeixen perquè la Roxana signi el lloguer social, li han donat l’esquena: un Banc com el BBVA que, malgrat haver estat rescatat amb diners públics i que el 2023 va generar uns guanys de 8.019 milions d’euros, eludeix de manera reiterada la Llei, escudant-se darrere de fons voltor com Whitehead Invest SL; jutges que incompleixen les Lleis https://ilphabitatge.cat/wp-content/uploads/2022/05/Guia_ILP_Castell%C3%A0_v2.pdf ; una Administració que no fa servir els mecanismes de denúncia per l’incompliment per part de la Banca de l’oferiment d’un lloguer social; i no només això sinó que no li donen una alternativa habitacional en cas que s’executi el desnonament, oferint com a única opció a la Roxana, una pensió per un temps limitat.

Estarem mobilitzades a la porta de la Roxana per tal d’impedir aquesta violació de drets humans, evitar el seu desnonament i continuar guanyant temps per a aconseguir-li un lloguer social.

On no arriba l’Administració, arriba la ciutadania organitzada.

La PAH de Barcelona denunciem la situació de reallotjament d’una família amb 2 menors que fa 1 any que esperen l’habitatge de la Mesa d’Emergència

Avui, membres de PAH Barcelona hem acudit a l’Oficina de Serveis Socials d’Horta, carrer Santuari 29, per a denunciar les condicions en què viu Muhammad i la seva família i aconseguir que li ofereixin una alternativa digna, fins que els donin l’habitatge de la mesa d’Emergència.

El 20 de febrer van ser desnonats de la que ha estat casa seva des de fa molts anys. Qui els va llogar l’habitatge va resultar no ser-ne el propietari i, encara que ells pagaven el seu lloguer, l’estafador no pagava al propietari, per la qual cosa es van acabar trobant amb un desnonament.

La família, amb dos menors a càrrec, fa més d’un any que està amb l’expedient aprovat per a obtenir un pis de la Mesa d’Emergència, però aquest mai no arriba. Tant l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament com a Serveis Socials (SS) eren coneixedors de la situació i el dia del desnonament, com és pràctica habitual, la família no sabia on acabaria reallotjada si el desnonament s’executava. Al final, amb l’excusa que la ciutat estava plena per culpa del Mobile World Congress, fet que suposa que aquesta ciutat anteposa congressistes i turistes a la seva pròpia ciutadania, l’única alternativa que se’ls va oferir va ser compartir una habitació amb més persones al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), sense ni tan sols poder cuinar, i havent d’estar al carrer des de les 8 am fins a les 8 pm, fet que constitueix una vulneració flagrant del dret a un habitatge digne.

A tot l’estrès, l’angoixa i la desesperació que suposa un desnonament, Muhammad i la seva família han hagut d’afegir la incertesa i el maltractament per part de l’Administració. Per tant, exigim a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi el compromís de reallotjar Muhammad i la seva família en una alternativa habitacional digna. És vergonyós que un recurs que se suposa d’emergència, com la Mesa, no sigui capaç de donar un sostre a una família que fa un any que espera. L’Administració en general té l’obligació de posar en marxa tots els mecanismes disponibles per a evitar situacions tan penoses com la que està vivint aquesta família.

Estigueu atentes a les nostres xarxes, anirem actualitzant novetats del cas!

El dret humà a un habitatge digne no està garantit: la PAH advertim que a partir del gener hi haurà més desnonaments

La caiguda de la moratòria que manté aturats aproximadament 9.000 desnonaments a Catalunya podria provocar un rècord de llançaments el 2024

La PAH de Barcelona entreguem a la Delegació de Govern una petició al nou executiu de Pedro Sánchez perquè mantingui les mesures de l’escut social i les faci estructurals i els adrecem a tenir una reunió amb la PAH

El 10 de desembre es van complir 75 anys de la Declaració dels Drets Humans. Des de la PAH sortim als carrers a defensar i reivindicar el dret a l’habitatge que recull l’article 25 de la Declaració, i el 47 de la nostra Constitució, que a Espanya són sistemàticament vulnerats.

A partir del 31 de desembre la situació es tornarà encara més insostenible: si res no canvia, les mesures antidesnonaments i contra els talls de subministraments de famílies vulnerables de l’escut social, que es van implementar per la pandèmia, desapareixeran. Segons els nostres càlculs, a Catalunya hi ha 9.000 famílies que tenen suspesos els seus processos de llançament per aquesta mesura i que podrien veure’s expulsades de casa seva durant els pròxims mesos. És per això que des de la societat civil exigim al Govern que prolongui l’escut de protecció social existent, i que adopti aquestes mesures de forma estructural. L’emergència habitacional en què es troben desenes de milers de famílies, l’angoixa i el patiment que comporten, no es poden allargar més. Per tant, sol·licitem al Govern una reunió urgent abans que acabi l’any, per fer-los arribar la veu de les afectades, per promoure mesures en 2024 per garantir el dret a l’habitatge i exigir responsabilitats a la banca rescatada que acumula milers de pisos buits i als fons voltor que es lucren, amb la complicitat fiscal de l’Administració –les SOCIMI, el vehicle immobiliari d’aquests fons, paguen menys impostos que una empresa tradicional.

Recordem, una vegada més, els compromisos en matèria del dret a l’habitatge als quals Espanya està obligada:

Article 25. de la Declaració Universal:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a les assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els infants, nascuts de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a la mateixa protecció social.

Article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.

La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

Avui volem posar de manifest que som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Que ens han fet creure que no es pot i que estem soles, però la realitat és que en aquests més de 14 anys d’existència hem demostrat que sí que es pot! Perquè hem fet possible el que semblava impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui aprofitem aquesta acció per celebrar el Dia Mundial dels DDHH, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits.

Sabem que la situació ha mutat i que les nostres demandes i consignes, encara que tenen el suport de la majoria de la societat, els governs de torn no han estat valents a l’hora de fer efectives les demandes. Ara, amb un nou govern -i una ministra nova-, des de la PAH insistim en les propostes que durant anys hem fet per solucionar aquesta crisi d’habitatge i que malauradament no hem vist reflectides a la Llei d’Habitatge aprovada el mes d’abril passat, ja que segueix sense abordar-se la qüestió de fons: considerar l’habitatge un actiu de mercat en comptes del dret bàsic que realment és.

És per això que des de la PAH ens hem organitzat per aixecar la veu i fer saber a tota la ciutadania que Espanya és la primera en desnonaments i en manca de polítiques valentes que posin fre als fons voltor sense escrúpols. Que estem revertint aquesta situació, però que ens necessitem totes per ficar les nostres demandes al Congrés dels Diputats aquesta legislatura.

 

Milers de famílies acabaran al carrer si el govern retira la moratòria antidesnonaments el 31 de desembre

La PAH acudeix a la trobada de ministres d’habitatge europeus a Gijón per a denunciar la situació d’emergència habitacional a Espanya i exigir que les mesures antidesnonaments que ara són temporals es consolidin

Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i exigir lloguers socials. Volem deixar de ser una anomalia a Europa


Dimarts 14 de novembre de 2023

Avui una representació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) s’ha desplaçat a Gijón per a portar la veu de milers de famílies afectades que formen el moviment, a la reunió ministerial sobre habitatge i desenvolupament urbà que se celebra a la Laboral Ciudad de la Cultura, en el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre del 2023. També ens han acompanyat altres lluites compromeses amb l’habitatge, com ara COESPE i ecologistes en acció d’Astúries.

No volíem perdre l’ocasió per a explicar a tots els ministres i les ministres europees i a la ciutadania en general la situació dramàtica que es viu a Espanya en matèria d’habitatge. Ens veiem obligades a fer-ho, perquè mentre l’actual president de Govern, Pedro Sánchez, anunciava a so de bombo i platerets, mesures per pal·liar l’emergència habitacional, com l’obtenció de més de 20.000 habitatges per al lloguer a preus assequibles, posar a la disponibilitat més de 10.000 habitatges de la Sareb o diversos plans per augmentar el parc social en més de 200.000 habitatges, avui dia, la realitat és que no s’ha ampliat el parc públic de lloguer, els habitatges de la Sareb segueixen en mans de fons com Blackstone i Cerberus i no hi ha ni rastre que cap pla per revertir la situació s’estigui executant, ja que al territori espanyol seguim amb un parc d’habitatge social de l’1,5%, dels més baixos de tota la Unió Europea.

Així mateix, fem una crida perquè el govern assumeixi finalment el compromís d’acabar amb els desnonaments: el segon trimestre d’enguany, més de 174 famílies han estat desnonades de les seves llars cada dia. Tot això malgrat el conegut “escut social” que porta vigent des del 2020 i que està previst que decaigui el pròxim 31 de desembre. És per això que des de la PAH exigim que la moratòria actual de desnonaments es converteixi en una mesura estructural i que es posi en marxa un pla de xoc que obligui els bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials a les famílies vulnerables, tot això per a evitar un tsunami de desnonaments el 2024 i que els jutjats col·lapsin per uns casos que ni tan sols haurien de ser-hi.

El maig del 2023 es va aprovar la primera Llei d’habitatge d’Espanya des que es va aprovar la Constitució el 1978, una exigència històrica de la PAH i dels moviments en defensa del dret a l’habitatge. Aquesta Llei havia d’establir les bases perquè a cap ciutadana li sigui vulnerat l’art. 47 de la Constitució espanyola, garantint-ne l’accés de manera universal. Des de la PAH al seu moment vam fer al·legacions i vam proposar mesures que sabem que funcionen -ja que s’apliquen en comunitats com Catalunya-, però des del Govern de PSOE i Podemos/Sumar van fer cas omís i van aprovar una primera Llei d’habitatge que no acaba amb els desnonaments, ni tampoc ofereix alternatives a ells, i ni de bon tros responsabilitza d’alguna manera als que han cuinat aquesta nova bombolla immobiliària: els bancs i fons voltor.

La situació és insostenible. L’habitatge asfixia a 3 milions de llars: 6 de cada 10 euros es destinen a la casa i al menjar, segons el darrer informe de Càritas Espanyola i la Fundació Foessa. Dades que complementen estudis que s’han realitzat des de la PAH, on es corrobora que 3 de cada 4 persones van presentar mala salut mental i la meitat van presentar depressió. Dades que corroboren que cal actuar ara i no d’aquí a 10 anys. Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i obligar bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials, ja que, recordem-ho, acumulen habitatge buit procedent de la bombolla immobiliària i han estat rescatats per tota la ciutadania sense cap contraprestació. Ara és el moment!

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca denunciem que la situació d’emergència habitacional que es dona a Espanya és una anomalia, ja que es tracta del país europeu amb més desnonaments i on hi ha més habitatge buit. Així mateix, aprofitarem per tornar a instar les institucions europees a actuar davant de la vulneració de drets fonamentals que es donen en territori europeu i canviar les lleis i polítiques d’habitatge si volen recuperar la confiança de la ciutadania.

Sí Que Es Pot!