Arxiu de categories Comunicats

El dret humà a un habitatge digne no està garantit: la PAH advertim que a partir del gener hi haurà més desnonaments

La caiguda de la moratòria que manté aturats aproximadament 9.000 desnonaments a Catalunya podria provocar un rècord de llançaments el 2024

La PAH de Barcelona entreguem a la Delegació de Govern una petició al nou executiu de Pedro Sánchez perquè mantingui les mesures de l’escut social i les faci estructurals i els adrecem a tenir una reunió amb la PAH

El 10 de desembre es van complir 75 anys de la Declaració dels Drets Humans. Des de la PAH sortim als carrers a defensar i reivindicar el dret a l’habitatge que recull l’article 25 de la Declaració, i el 47 de la nostra Constitució, que a Espanya són sistemàticament vulnerats.

A partir del 31 de desembre la situació es tornarà encara més insostenible: si res no canvia, les mesures antidesnonaments i contra els talls de subministraments de famílies vulnerables de l’escut social, que es van implementar per la pandèmia, desapareixeran. Segons els nostres càlculs, a Catalunya hi ha 9.000 famílies que tenen suspesos els seus processos de llançament per aquesta mesura i que podrien veure’s expulsades de casa seva durant els pròxims mesos. És per això que des de la societat civil exigim al Govern que prolongui l’escut de protecció social existent, i que adopti aquestes mesures de forma estructural. L’emergència habitacional en què es troben desenes de milers de famílies, l’angoixa i el patiment que comporten, no es poden allargar més. Per tant, sol·licitem al Govern una reunió urgent abans que acabi l’any, per fer-los arribar la veu de les afectades, per promoure mesures en 2024 per garantir el dret a l’habitatge i exigir responsabilitats a la banca rescatada que acumula milers de pisos buits i als fons voltor que es lucren, amb la complicitat fiscal de l’Administració –les SOCIMI, el vehicle immobiliari d’aquests fons, paguen menys impostos que una empresa tradicional.

Recordem, una vegada més, els compromisos en matèria del dret a l’habitatge als quals Espanya està obligada:

Article 25. de la Declaració Universal:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; també té dret a les assegurances en cas d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

La maternitat i la infància tenen dret a cures i assistència especials. Tots els infants, nascuts de matrimoni o fora de matrimoni, tenen dret a la mateixa protecció social.

Article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d’establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació.

La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

Avui volem posar de manifest que som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Que ens han fet creure que no es pot i que estem soles, però la realitat és que en aquests més de 14 anys d’existència hem demostrat que sí que es pot! Perquè hem fet possible el que semblava impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui aprofitem aquesta acció per celebrar el Dia Mundial dels DDHH, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits.

Sabem que la situació ha mutat i que les nostres demandes i consignes, encara que tenen el suport de la majoria de la societat, els governs de torn no han estat valents a l’hora de fer efectives les demandes. Ara, amb un nou govern -i una ministra nova-, des de la PAH insistim en les propostes que durant anys hem fet per solucionar aquesta crisi d’habitatge i que malauradament no hem vist reflectides a la Llei d’Habitatge aprovada el mes d’abril passat, ja que segueix sense abordar-se la qüestió de fons: considerar l’habitatge un actiu de mercat en comptes del dret bàsic que realment és.

És per això que des de la PAH ens hem organitzat per aixecar la veu i fer saber a tota la ciutadania que Espanya és la primera en desnonaments i en manca de polítiques valentes que posin fre als fons voltor sense escrúpols. Que estem revertint aquesta situació, però que ens necessitem totes per ficar les nostres demandes al Congrés dels Diputats aquesta legislatura.

 

Milers de famílies acabaran al carrer si el govern retira la moratòria antidesnonaments el 31 de desembre

La PAH acudeix a la trobada de ministres d’habitatge europeus a Gijón per a denunciar la situació d’emergència habitacional a Espanya i exigir que les mesures antidesnonaments que ara són temporals es consolidin

Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i exigir lloguers socials. Volem deixar de ser una anomalia a Europa


Dimarts 14 de novembre de 2023

Avui una representació de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) s’ha desplaçat a Gijón per a portar la veu de milers de famílies afectades que formen el moviment, a la reunió ministerial sobre habitatge i desenvolupament urbà que se celebra a la Laboral Ciudad de la Cultura, en el marc de la Presidència Espanyola del Consell de la Unió Europea durant el segon semestre del 2023. També ens han acompanyat altres lluites compromeses amb l’habitatge, com ara COESPE i ecologistes en acció d’Astúries.

No volíem perdre l’ocasió per a explicar a tots els ministres i les ministres europees i a la ciutadania en general la situació dramàtica que es viu a Espanya en matèria d’habitatge. Ens veiem obligades a fer-ho, perquè mentre l’actual president de Govern, Pedro Sánchez, anunciava a so de bombo i platerets, mesures per pal·liar l’emergència habitacional, com l’obtenció de més de 20.000 habitatges per al lloguer a preus assequibles, posar a la disponibilitat més de 10.000 habitatges de la Sareb o diversos plans per augmentar el parc social en més de 200.000 habitatges, avui dia, la realitat és que no s’ha ampliat el parc públic de lloguer, els habitatges de la Sareb segueixen en mans de fons com Blackstone i Cerberus i no hi ha ni rastre que cap pla per revertir la situació s’estigui executant, ja que al territori espanyol seguim amb un parc d’habitatge social de l’1,5%, dels més baixos de tota la Unió Europea.

Així mateix, fem una crida perquè el govern assumeixi finalment el compromís d’acabar amb els desnonaments: el segon trimestre d’enguany, més de 174 famílies han estat desnonades de les seves llars cada dia. Tot això malgrat el conegut “escut social” que porta vigent des del 2020 i que està previst que decaigui el pròxim 31 de desembre. És per això que des de la PAH exigim que la moratòria actual de desnonaments es converteixi en una mesura estructural i que es posi en marxa un pla de xoc que obligui els bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials a les famílies vulnerables, tot això per a evitar un tsunami de desnonaments el 2024 i que els jutjats col·lapsin per uns casos que ni tan sols haurien de ser-hi.

El maig del 2023 es va aprovar la primera Llei d’habitatge d’Espanya des que es va aprovar la Constitució el 1978, una exigència històrica de la PAH i dels moviments en defensa del dret a l’habitatge. Aquesta Llei havia d’establir les bases perquè a cap ciutadana li sigui vulnerat l’art. 47 de la Constitució espanyola, garantint-ne l’accés de manera universal. Des de la PAH al seu moment vam fer al·legacions i vam proposar mesures que sabem que funcionen -ja que s’apliquen en comunitats com Catalunya-, però des del Govern de PSOE i Podemos/Sumar van fer cas omís i van aprovar una primera Llei d’habitatge que no acaba amb els desnonaments, ni tampoc ofereix alternatives a ells, i ni de bon tros responsabilitza d’alguna manera als que han cuinat aquesta nova bombolla immobiliària: els bancs i fons voltor.

La situació és insostenible. L’habitatge asfixia a 3 milions de llars: 6 de cada 10 euros es destinen a la casa i al menjar, segons el darrer informe de Càritas Espanyola i la Fundació Foessa. Dades que complementen estudis que s’han realitzat des de la PAH, on es corrobora que 3 de cada 4 persones van presentar mala salut mental i la meitat van presentar depressió. Dades que corroboren que cal actuar ara i no d’aquí a 10 anys. Exigim voluntat política al Govern per deixar enrere els desnonaments i obligar bancs i fons d’inversió a fer lloguers socials, ja que, recordem-ho, acumulen habitatge buit procedent de la bombolla immobiliària i han estat rescatats per tota la ciutadania sense cap contraprestació. Ara és el moment!

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca denunciem que la situació d’emergència habitacional que es dona a Espanya és una anomalia, ja que es tracta del país europeu amb més desnonaments i on hi ha més habitatge buit. Així mateix, aprofitarem per tornar a instar les institucions europees a actuar davant de la vulneració de drets fonamentals que es donen en territori europeu i canviar les lleis i polítiques d’habitatge si volen recuperar la confiança de la ciutadania.

Sí Que Es Pot!

L’alcalde Collboni busca afavorir els interessos de les immobiliàries desactivant la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona

Les entitats impulsores fem pública la nova campanya “Contra l’especulació, defensem el 30%!” per aturar-ho

Les entitats socials impulsores de la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona hem celebrat una roda de premsa avui per denunciar la voluntat ferma de l’ajuntament socialista de Jaume Collboni de desactivar-la amb modificacions. Recordem que estem parlant d’una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per habitatge protegit −tant de compra com de lloguer.

La ubicació escollida per a la roda de premsa no és casual. Es tracta de la futura nova promoció del número 1B del carrer Pelai, que avui dia són encara tot just els fonaments i el primer pis d’un futur nou edifici de 13 habitatges a menys de 500 metres de plaça Catalunya, que incorporarà habitatges a preu regulat, tot un exemple de la utilitat d’aquesta mesura com a eina de cohesió social, evitant que les veïnes siguin expulsades cap a una perifèria cada cop més llunyana i deixant el centre com una ciutat-aparador per al turisme i per una minoria de superrics que poden comprar pisos de luxe.

Fins al desembre del 2018, any en què es va aprovar el 30% a Barcelona, la primera ciutat de tot Catalunya on es va guanyar,  l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant, a la ciutat construïda pràcticament no se’n podia fer. Amb el 30% són els propis promotors privats qui tenen l’obligació d’incloure habitatge assequible als nous edificis, de manera que podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió social i urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars, i per això el parc d’habitatge assequible és del 20%, quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%, una de les taxes més baixes d’Europa.

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista i alcalde de  la ciutat de Barcelona, va crear a finals de setembre un grup d’experts per “ajustar” la mesura, després de constatar que “no funciona”, sense aportar cap estudi que ho demostri, i d’intentar −primer al Ple sense aconseguir-ho en plena campanya electoral, i després d’eleccions a la comissió d’urbanisme aliant-se amb Trias i PP− aprovar dues  resolucions que proposen retallar el 30%. Però realment la mesura no ha funcionat tal com diuen els socialistes?

Boicot a la mesura des del primer minut 

En aquests darrers anys la mesura ha aconseguit uns 60 pisos protegits. Si bé no és una xifra particularment alta, això és degut a diverses qüestions que no tenen res a veure amb el seu potencial.

En primer lloc, perquè tant el PSC com ERC van posar com a condició per aprovar la norma que no s’apliqués la suspensió de llicències mentre aquesta es tramitava. Per tant, els promotors van tenir uns quants mesos per demanar llicències abans que entrés en vigor, fet que va provocar una allau de gairebé 600 llicències d’obres majors i certificats d’aprofitament urbanístic més que el 2017.

En segon lloc, es va ajornar l’entrada en vigor de la norma per a les operacions en curs durant 2 anys, fet que va comportar que uns 57 expedients quedessin exempts de complir amb el 30%, perquè ja tenien certificat urbanístic o per haver justificat una compravenda abans de juliol del 2016. Aquests expedients, de no haver-se deixat passar, haurien sumat 425 habitatges protegits a la ciutat. 

Per acabar-ho d’adobar, la crisi sanitària del 2020 va empitjorar-ho tot, quedant aturada l’activitat constructiva arreu, fet que va endarrerir 2 anys més l’aplicació de la norma, que funciona en les grans promocions i rehabilitacions. Per no parlar de les picaresques dels promotors, que en alguns casos optaven demanar un assabentat o comunicat d’obres menors, o subdividien les promocions de les finques per evitar sobrepassar el número de m2 que els obliga a complir la norma.

Per altra banda, també ha tingut a veure la passivitat del propi ajuntament a l’hora de fer complir la norma, ja que no ha fet prou inspeccions ni ha sancionat a qui se saltava la llei. De fet, com a mínim hauríem guanyat 120 habitatges protegits més, comptant els incompliments detectats i pels quals es va anunciar l’obertura d’expedients sancionadors el 2022. Amb una vigilància real del compliment del 30%, en podrien ser molts més.

Per tot plegat, no és casual que el 2023, quan la mesura tot just comença a funcionar al 100%, hagin sorgit les crítiques sobre el seu funcionament. Coneixem de sobres les maniobres dels lobbies especuladors per no perdre ni un bocí del negoci que fan amb l’habitatge: primer van amenaçar amb un “Harmagedon” o la ruïna si s’aprovava el 30% i no va ser tal; després van pressionar perquè no se suspenguessin les llicències, restant potencial inicial a la mesura; un cop aprovat, el van impugnar als Jutjats per tombar-lo sense que els donessin la raó; i actualment, pregonen que no funciona en una espècie de “profecia auto-complerta” i amb l’altaveu de Collboni i Trias perquè el retallin o el buidin de contingut.

És evident que aquests intents de derogar-la tenen l’objectiu de protegir els beneficis de les promotores, i és per això que Collboni ha format un grup d’”experts” per “modificar” la norma, entre els quals, per alguna raó, no hi ha cap representant de la societat civil ni molt menys cap de les organitzacions que la vam impulsar. En canvi, tot i que l’alcalde no ha fet públic qui conforma aquest grup, no ens estranyaria que hi participi la mateixa Associació de Promotors de Catalunya (APCE) i per això exigim que es faci pública la seva composició.  En cas que així sigui, clarament aquest grup d’experts liderats per Carme Trilla no tindrà cap mena de credibilitat. 

El que hauria de fer l’actual govern és destinar recursos al desplegament de tota la mesura i a vetllar perquè tots els promotors la compleixin, incloent-hi recursos humans i econòmics destinats a inspecció i sanció. En el supòsit que es vulgui reforçar, s’hauria d’anar en la línia de què l’habitatge protegit sigui de lloguer o de reduir la superfície mínima on s’aplica a les zones de la ciutat on el teixit urbà i els solars són més petits, com ja es va fer al barri de Gràcia. És inadmissible el qüestionament d’aquesta norma en un context on el 60% de la població de Barcelona compleix els criteris d’ingressos per optar a un HPO, sobretot sabent que el parc actual s’està perdent: el 2018 quedaven 19.000 HPO amb qualificació vigent i es calcula que en 30 anys (el 2048) se n’hauran desqualificat el 88%. Per altra banda, la població està destinant més del 40% del seu sou a pagar l’habitatge, amb unes xifres de preu de lloguer completament disparades.

La ciutadania de Barcelona no mereix fer passes enrere en matèria d’habitatge. Ens hi juguem la possibilitat de permetre que les famílies puguin quedar-se a viure a la seva ciutat −tant al centre com als barris− a un preu assequible a través d’aportacions dels privats a les noves grans promocions o rehabilitacions. Altrament, seguirem veient com els pisos de luxe colonitzen sense aturador els barris centrals i l’Eixample i les veïnes són expulsades de casa seva.

Advertim que si no s’atura aquest intent de retallar el 30%, ens mobilitzarem al carrer! Fem també una crida a tot el teixit social de Barcelona perquè participi i doni suport a les accions de protesta que convocarem a partir d’avui!

El 30% no es toca. Defensem l’habitatge protegit!

La PAH de Barcelona denunciem el desnonament d’una família amb menors que porta gairebé 3 anys a la Mesa d’Emergència

Avui membres de la PAH hem acudit a l’Oficina d’Habitatge de  Gràcia i a Serveis Socials per pressionar i que li donin una alternativa digna a la família

La Irina, veïna del barri del Coll, està pendent d’un llançament el pròxim 6 d’octubre per impagament del lloguer

Avui la PAH de Barcelona hem acudit a l’Oficina d’Habitatge de Gràcia i als Serveis Socials de Vallcarca per acompanyar a la Irina, veïna del barri del Coll, que està pendent d’un desnonament el pròxim 6 d’octubre per impagament del lloguer. La família, amb dos fills menors a càrrec, fa més de dos anys que té l’expedient aprovat per obtenir un pis de la Mesa d’Emergència, però aquest mai arriba. Tant des d’Habitatge com des de Serveis Socials fins ara han estat incapaços d’oferir-li una alternativa i, per tant, si res no canvia, aquest divendres una família amb dues criatures de 10 i 12 anys acabarà al carrer, fet que constitueix una vulneració flagrant del dret a un habitatge digne.

La història de la Irina es remunta al 2019, quan va deixar de pagar el lloguer perquè, tant ella com el seu marit, van perdre la feina al sector de l’hostaleria, situació que es va complicar encara més amb l’arribada de la pandèmia a principis del 2020. És per això que aquell mateix any va tramitar la sol·licitud per demanar un pis de la Mesa d’Emergència que ha esperat fins ara. Mentrestant, les ordres de desnonament s’han anat succeint, si bé s’han anat aturant gràcies a la moratòria antidesnonaments fins ara.

Per tant, exigim a l’Ajuntament de Barcelona que assumeixi el compromís de no permetre que s’expulsi a la Irina de casa seva sense una alternativa habitacional digna. És vergonyós que un recurs que se suposa d’emergència, com la Mesa, no sigui capaç de donar un sostre a una família que ja fa gairebé 3 anys que està esperant. L’Administració en general té l’obligació de posar en marxa tots els mecanismes disponibles per evitar situacions tan penoses com la que està vivint aquesta família. 

Per altra banda, des de la PAH fem una crida a totes les persones per tal que es mobilitzin de forma solidària el pròxim 6 d’octubre davant del carrer Móra d’Ebre, 51 (hora per confirmar) per aturar aquesta barbaritat i buscar una solució digna per la Irina i la seva família. Estigueu atentes a les nostres xarxes, anirem publicant novetats del cas!

Res a celebrar i molta feina per fer: 174 desnonaments executats diàriament el segon trimestre del 2023 a Espanya i 1.531 desnonaments només a Barcelona el 2022, segons les dades del Consell General del Poder Judicial

Avui dilluns 2 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des del 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Des de la PAH posem de manifest que, lluny d’erradicar l’emergència habitacional, s’ha cronificat. És urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, governs autonòmics i govern d’Espanya desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant de situacions excepcionals calen solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

Les dades són alarmants i les mesures adoptades són clarament insuficients. Com pot ser que amb una moratòria estatal de desnonaments es continuïn desnonant 174 famílies diàriament? Nosaltres ens ho preguntem i sabem la resposta.

Com pot ser que a Catalunya no es multi exemplarment fons d’inversió com Cerberus, Anticipa, per prendre’s la Llei pel seu compte i desnonar famílies, quan els haurien d’oferir lloguers socials? Per què la Generalitat no està esprement en tot el seu potencial les eines que tenen per evitar desnonaments?

Com pot ser que a Barcelona es vulgui derogar una mesura que suma pisos tan necessaris al parc públic, com és el famós 30%, en comptes de potenciar-lo? Com pot ser que tinguem gent malvivint en pensions que costen uns 3000€ al mes, en comptes de cercar acords amb la propietat i aplicant la Llei 24/2015?

Clarament, ens demostren que aquestes administracions no són prou valentes, són menyspreades per bancs i fons d’inversió que consideren l’habitatge com un bé de mercat en comptes de com un dret; i el més greu, estan donant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap mena de responsabilitat.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els quals ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però n’hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer del 2022. I també vam traslladar al Govern d’Espanya i a Pedro Sánchez una proposta de Llei habitatge de la ciutadania, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’ del 2019, plenament vigent, abans que s’aprovés el mes de maig passat la primera Llei d’habitatge estatal que dista un món de les demandes que duia la ciutadania.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen diàriament les famílies, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem elegit democràticament, estiguin al costat de la ciutadania, sobretot de les famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de cara.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una realitat nefasta, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu davant dels lobbies econòmics. Som milers de persones aturant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible, milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquerint el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per més que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí som, vives i guerreres, per fer complir l’art. 47 de la Constitució espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i continuarem lluitant per defensar-los, com anem fent des de fa més de 14 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es Pot!