Arxiu de categories Comunicats

La PAH de Barcelona denuncia la situació de precarietat de famílies reallotjades pels serveis socials de l’Hospitalet

Les famílies afectades denuncien que viuen en condicions d’insalubritat

El consistori fa anys que coneix la situació i fins ara no ha actuat per posar-hi remei

La PAH de Barcelona ha celebrat una roda de premsa avui davant l’Ajuntament de l’Hospitalet per denunciar la greu situació de precarietat de 5 famílies reallotjades pels seus serveis socials municipals. Les famílies denuncien que l’establiment hoteler on ara resideixen es troba en condicions d’insalubritat que mostrem en aquest vídeo, fet que ha provocat diverses denúncies per part de les afectades, que han acabat amb la clausura de la cuina després d’una inspecció de Sanitat. Des de llavors, la propietat està assetjant a les famílies i pren represàlies contra elles, com impedir-los l’accés als banys permanentment.

Les famílies denuncien, a més, que fa setmanes que es van posar en contacte amb els serveis socials hospitalencs, però que fins ara no han actuat per trobar-los una alternativa. El pitjor de tot és que l’Ajuntament ja fa temps que té coneixement de les deplorables condicions de l’hostal −ja que el 2019 la PAH de Barcelona vam acompanyar a una altra família afectada que també es va allotjar en aquest hostal− i, així i tot, hi continua derivant persones extremadament vulnerables, amb la dificultat extra que això suposa a l’hora de trobar mecanismes per denunciar i defensar-se davant d’una situació d’abús com aquesta.

Aquests fets tan greus ens demostren, de nou, la nul·la sensibilitat del consistori de la socialista Núria Marín a l’hora de donar suport a la ciutadania més vulnerable, per no parlar del seu poc compromís amb el dret a l’habitatge en general. Des de PAH Barcelona no tolerarem que les famílies continuïn en aquesta situació tan indigna ni un minut més; per això, hem acudit a la seu municipal per denunciar aquests fets públicament i exigir una reunió urgent amb el regidor responsable de l’Àrea de Benestar i Drets Socials, Jesús Husillos, o bé amb el/la cap de Serveis Socials per trobar una solució.

Per altra banda, apel·lem a l’Ajuntament de Barcelona, ja que l’establiment es troba en aquest municipi, per tal que realitzi una inspecció a l’Hostal i el clausuri definitivament.

#RealojosDignos

Les ocupacions, una forma precària de viure i un símptoma de la manca d’accés a l’habitatge a Barcelona

Les dades publicades avui per l’Ajuntament de Barcelona mostren que moltes de les afirmacions alarmistes que feien certs partits i mitjans són totalment falses

Avui l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un informe basat en les dades del Ministeri de l’Interior sobre denúncies per ocupació a nivell de comunitats autònomes i províncies i en dades de denúncies totals per ocupacions a la ciutat de Barcelona facilitades pels Mossos d’Esquadra.

En l’informe es detalla l’evolució del nombre de denúncies per ocupació en precari en 2019 i 2021, que és la següent:

Cal posar el focus en les següents dades de l’informe per analitzar-les en la seva globalitat: que de les persones ateses pel servei SIPHO, el 40% eren situacions en precari/ocupacions; només 3 d’aquestes situacions van ser ocupació del domicili habitual, és a dir, un 0,1%; i que el gruix de les ocupacions (73%) tenen lloc en habitatges de grans tenidors −el 79% dels quals són entitats financeres−, dades que desmenteixen les campanyes comunicatives d’alguns partits polítics i mitjans que repeteixen any rere any, especialment en aquesta època, que qualsevol pot perdre la llar a mans de qui es veu obligat/da a ocupar. Campanyes que només volen alarmar a la ciutadania i criminalitzar a les persones vulnerables.

Des de la PAH de Barcelona afirmem que aquestes dades reafirmen la nostra tesi: les ocupacions sense títol habilitant són una forma precària d’accés a l’habitatge, inestable i insegura, que és causada per l’augment de desnonaments, l’alça dels preus de lloguer i la manca d’un parc públic per reallotjar o accedir a un habitatge a preu assequible. A l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut. Informe sobre la inseguretat residencial a Barcelona 2017-2020” es detalla que el 19% de persones que es veuen obligades a ocupar un habitatge ho fan perquè prèviament han patit un desnonament per impagament o increment sobtat del lloguer. Alhora aquestes dades demostren que la majoria d’ocupacions tenen lloc en pisos buits en mans de bancs i fons voltor −paradoxalment, els propietaris que més desnonen−, per la qual cosa és fàcil deduir que aquests tenidors estan mantenint grans volums de pisos buits amb l’objectiu d’especular a costa d’un dret fonamental. L’Administració té el deure de fer complir amb la funció social de l’habitatge i, per tant, d’utilitzar eines com la Llei 24/2015 i la Llei 1/2022 antidesnonaments, que contempla l’obligació, pels grans tenidors, de fer lloguers socials a les famílies, així com obligar-los a cedir habitatges buits.

Cal entendre, doncs, que la realitat de les ocupacions és el resultat de l’exclusió social de famílies que han patit diversos desnonaments i que visibilitza les desigualtats i la precarietat cronificada de capes cada cop més àmplies de la societat. Es tracta, doncs, del resultat de no impulsar polítiques i lleis d’habitatge valentes ni tampoc de dotar de pressupostos les partides corresponents per revertir la greu situació actual. La futura Llei d’Habitatge estatal podria ser una oportunitat per revertir aquesta tendència i garantir l’accés a un habitatge digne a les famílies vulnerables. Exigim a  la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona que apliquin amb contundència les lleis antidesnonaments i posin multes als grans tenidors que deixen els seus habitatges buits. No pot ser que hi hagi gent sense casa i cases sense gent!

Mentrestant, animem a les famílies de tot Catalunya a què s’apropin a les nostres assemblees per defensar el seu dret a un habitatge digne. No esteu soles!

Noves dades del CGPJ: 11.072 famílies en tot l’Estat han estat desnonades de casa seva el 1r Trimestre 2022

A Catalunya continuem liderant el rànquing de la vergonya: 2.410 famílies catalanes han estat desnonades de casa seva el 1r Trimestre 2022

Segons dades del CGPJ fets públics ahir, durant el primer trimestre d’enguany es van executar 11.072 desnonaments a tot el país, repartits de la manera següent:

  • 2.755 a conseqüència d’execucions hipotecàries
  • 7.625 derivats de la LAU, i
  •   692 per altres causes

Suposen 107 desnonaments més que en el mateix període del 2021, i això malgrat l'”escut social” vigent, cosa que, d’una banda, confirma una vegada més l’insuficient d’aquestes mesures de protecció; i de l’altra, el terrorífic futur que ens espera si la propera Llei pel Dret a l’Habitatge no aborda amb valentia les propostes que la PAH, juntament amb la resta d’organitzacions que integrem la Iniciativa Llei Habitatge hem fet arribar al Congrés.

La manca d’un Parc Públic d’Habitatge que no inclou el parc de la Sareb, el que no es reconegui el Dret a l’Habitatge com el Dret Fonamental que és, els incompliments dels compromisos internacionals en matèria de drets humans que provoca reiterades condemnes del Comitè DESC a Espanya, la manca de limitació als preus del lloguer que facilita i incrementa l’especulació, així com la caducitat de les mesures de l'”escut social” el pròxim 30 de setembre apuntalen els pitjors presagis si aquesta primera Llei estatal sobre habitatge no aborda solucions a tots aquests problemes.

 

És per això que reclamem de manera urgent actuar davant dels desnonaments, punta de l’iceberg de la manca de polítiques públiques que prioritzin el dret a l’habitatge per sobre dels interessos financers dels especuladors.

 

Fem una crida pública al Govern de l’Estat de PSOE i Unidas Podemos que es reuneixi amb urgència amb la PAH, per deixar enrere el rànquing de la vergonya dels desnonaments en l’àmbit europeu i abordar d’una vegada per sempre la futura Llei d’habitatge a l’altura de les circumstàncies i de les necessitats de la ciutadania.

A Catalunya les xifres no són millors:

  •    435 a conseqüència d’execucions hipotecàries
  • 1.702 derivats de la LAU, i
  •   273 per altres causes

 

Gràcies al Grup Promotor de la Llei 24/2015 tenim una eina per disminuir la corba dels desnonaments a Catalunya. Exigim a la Generalitat que estigui a l’altura de les circumstàncies i que sancioni els grans propietaris que intentin saltar-se la norma.

 

Des de la PAH anunciem una forta pressió social i ciutadana al Govern per aconseguir que prioritzi l’interès social sobre els interessos dels especuladors.



Nova victòria PAH: el Marco i la Solange han aconseguit un lloguer social per 7 anys

Aquesta setmana a l’assemblea de PAH BCN estem de celebració: el Marco i la Solange han signat un lloguer social per 7 anys amb CaixaBank, segons la Llei 24/2015!

Ell mateix t’explica en el vídeo la seva història

 

 

 

Si tens problemes amb la teva hipoteca o lloguer, o has hagut d’ocupar un habitatge d’un voltor per a no dormir al carrer, vine a la PAH! A Barcelona ens reunim tots els dilluns a les 17.30h al nostre local (C/Leiva, 44 bis). Si vius fora de Barcelona, ​​cerca a la llista de PAH Catalanes la teva assemblea més propera. T’ajudem a empoderar-te i a garantir el teu dret a un habitatge digne!

COMUNICAT: Un nou suïcidi per un desnonament a Barcelona posa en evidència la manca d’inversió de l’Administració en polítiques socials

Des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

Aquest dimarts hem conegut la notícia del suïcidi d’un home a Barcelona, després de ser desnonat del seu pis la propietat del qual estava en mans de l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de l’Habitatge. Davant d’aquests fets, des de PAH Barcelona volem expressar la nostra profunda tristesa i enuig i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima.

Per altra banda, no podem evitar preguntar-nos quines han estat les causes que han obligat una persona a prendre una decisió tan dràstica: creiem que el sistema de protecció social ha fallat. Si bé no tenim totes les dades sobre el cas, la informació que s’ha ofert des del propi Ajuntament i els mitjans de comunicació apunta que aquesta persona, almenys des dels últims 3 anys, no disposava de l’acompanyament adequat a la seva situació, fet pel qual en el moment en què ha perdut l’habitatge, el seu únic refugi, no ha vist cap altra alternativa a treure’s la vida.

La nostra experiència en atendre a persones amb problemes habitacionals ens demostra que l’atenció social per part de les diferents administracions és insuficient. La infradotació dels serveis socials, el model d’habitatge com a bé de mercat o la dificultat d’accés a la salut física i mental són exemples d’un sistema que considera que la funció de la protecció social és la de tractament dels símptomes i de contenció dels problemes, especialment en aquells moments en els quals una tragèdia com la d’ahir salta al debat públic. Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, l’educació o la salut hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils quan una atenció proactiva i personalitzada és més necessària. A més, creiem que tots aquests protocols tenen un defecte en comú: posar la responsabilitat de posar-lo en marxa (i de fer-ne seguiment!) sobre les esquenes de la persona afectada. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs la indefensió absoluta. 

Malauradament, no és la primera vegada que una persona perd la vida en un desnonament. Tot just l’any passat un veí del barri de Sants va decidir precipitar-se des del seu balcó quan la comitiva venia a executar-lo, tot i la intervenció dels serveis socials i l’acreditació de vulnerabilitat; o fa tan sols uns dies dues dones grans, germanes, van treure’s la vida a Santander davant la perspectiva de perdre el seu habitatge. El cas d’ahir i tots els que el precedeixen ens obliguen a qüestionar-nos els mecanismes que tenim per evitar portar una persona al límit: les lleis i protocols actuals són insuficients i des dels moviments socials creiem que per resoldre aquesta qüestió cal solucionar d’arrel el problema estructural, és a dir, garantir el dret a l’habitatge

És per això que davant d’aquests fets insistim i exigim a les administracions competents (Ajuntament, Generalitat i Estat) que centrin els seus esforços a promoure polítiques en aquest sentit: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. La futura Llei Estatal per al Dret a l’Habitatge impulsada pel govern espanyol de PSOE i Podemos, i que actualment està en tràmit parlamentari, és una oportunitat. Per això exigim una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes i que construeixi  una veritable política social que deixi l’habitatge fora del mercat especulatiu i asseguri que no hàgim de lamentar més morts. Garantir el dret a l’habitatge vol dir salvar vides.

 

PAH BARCELONA – 31 de maig de 2022