Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

La PAH sempre defensarem els drets civils i les nostres llibertats

Davant la sentència coneguda avui del judici del Procés

Avui ens hem assabentat totes d’una sentència que condemna a la presó a nou catalanes per exercir el seu dret a votar. En el text que les condemna trobem que el delicte de sedició es comet ara “també quan els agents han de claudicar i desistir de complir l’ordre judicial de la qual són portadors davant la constatada actitud i oposició a la seva execució per un conglomerat de persones en clara superioritat numèrica”.

Des de la PAH portem més de 10 anys exercint la desobediència civil diàriament per frenar el drama que suposen els desnonaments en aquest Estat. És per això que veiem amb preocupació el retrocés dels nostres drets que significa la sentència als presos i preses polítiques catalanes que el Tribunal Suprem ha fet pública avui.

Penar amb presó a persones per exercir els seus drets? És sedició manifestar-se per desobeir una ordre judicial? És llavors sedició concentrar-se per aturar un desnonament?

Nosaltres seguirem al carrer parant desnonaments i desobeint lleis injustes, i si per a la justícia això és sedició, serem sedicioses.

És l’hora d’estar al carrer i defensar els nostres drets. En un moment de retrocés com l’actual cal estar més organitzades que mai.

Aquest Estat és avui una mica més injust i una mica menys lliure. Si votar és sedició, si desobeir és sedició, serem sedicioses cada matinada que ens trobi en un portal impedint un desnonament, cada vegada que ocupem una sucursal bancària i cada vegada que assenyalem als responsables. Vénen per totes i no és hora de posar-se de perfil.

Perquè al carrer i amb la desobediència civil, SÍ QUE ES POT!

PerPAH_Bcn

Avui, Dia Mundial de l’Hàbitat, poc a celebrar i molt per fer

Amb 172 desnonaments executats diàriament en el primer trimestre de 2019 a Espanya i 2.381 desnonaments tan sols a Barcelona el 2018, segons les dades del Consell General del Poder Judicial, tenim clar que no hi ha res a celebrar i sí molta feina per fer per revertir aquesta greu situació

Avui dilluns 7 d’octubre, com cada primer dilluns d’octubre, se celebra el Dia Mundial de l’Hàbitat, designat per les Nacions Unides des de 1985 per reflexionar sobre l’estat dels nostres pobles i ciutats i sobre el dret bàsic de totes a un habitatge adequat.

Davant d’aquesta assenyalada data, la PAH de Barcelona posem de manifest que és urgent que les administracions competents en matèria d’habitatge, ajuntaments, Governs Autonòmics i Govern d’Espanya, desenvolupin polítiques públiques per garantir el dret a l’habitatge a tota la ciutadania. Cadascuna d’elles segons les seves competències però alhora en col·laboració entre si. Davant situacions excepcionals són necessàries solucions noves i innovadores que només s’aconseguiran amb mesures valentes, pensant en les persones i no en els grans bancs i fons d’inversió.

En el nostre àmbit més proper, tan sols a Barcelona hi ha 600 famílies reallotjades indignament en pensions o albergs, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats més bàsiques. Sense nevera ni espais de descans o d’estudi per als més petits. Tot i que la Llei 24/2015 garanteix un reallotjament digne a les famílies que han patit un desnonament, les administracions, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern de l’Estat, estan aportant solucions insuficients i inconcretes en alguns casos o, més greu encara, estan girant l’esquena a la ciutadania, negant-se a assumir cap tipus de responsabilitat, com hem comprovat en les últimes reunions del Gabinet de Crisi. Moltes d’aquestes famílies vulnerables es troben a l’espera d’un pis de la Mesa d’emergència, una inadmissible espera del voltant de dos anys fins a aconseguir un habitatge per a elles i les seves famílies.

Els grans fons d’inversió, com Blackstone, estan expulsant les veïnes de les seves cases i precaritzant les nostres ciutats i treballs. Ja no només adquirint propietats immobiliàries, sinó adquirint hotels i empreses logístiques o de joc. Des de l’inici de la crisi porten invertits a Espanya 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018), amb l’únic objectiu de comprar a preus irrisoris per especular amb els nostres habitatges.

Fins i tot la relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone ha expressat “serioses preocupacions que les seves accions siguin inconsistents amb la legislació internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans”.

Blackstone, a més, s’està negant a renovar els lloguers socials que les famílies vulnerables havien aconseguit gràcies a la Llei 24/2015 després d’haver patit un desnonament. Després del lloguer signat per tres anys, ara aquestes famílies es troben davant la negativa de la companyia a oferir-los una solució, i amb la incertesa i patiment de veure’s de nou al carrer sense cap tipus d’alternativa. La situació d’aquestes famílies no ha canviat en aquests tres anys, per tant, des de la PAH i per justícia social exigim que aquests contractes siguin renovats automàticament.

El parc públic d’habitatge a Espanya segueix sent totalment insuficient. Amb un vergonyós 1,5% d’habitatge públic enfront de països de l’entorn europeu com Àustria, que se situa al voltant del 20%, les famílies es troben en una situació d’inseguretat residencial que cal afrontar amb mesures estructurals. Per exemple, que l’habitatge de protecció oficial (HPO) fos de lloguer i indefinida, d’aquesta manera a Barcelona tindríem un parc públic del 39% en lloc de l’1,6% actual.

Aquests són només alguns dels greus problemes habitacionals contra els que ens enfrontem diàriament a les nostres assemblees, però hi ha molts més. Des de la PAH tenim unes demandes molt clares per revertir aquesta situació, que hem traslladat, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat de Catalunya, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015 el passat mes de febrer. Com també traslladem al Govern d’Espanya i Pedro Sánchez una proposta de pla de xoc, juntament amb les ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Mentre aquesta greu situació d’emergència habitacional la pateixen les famílies diàriament, les respostes de les administracions competents estan sent totalment insuficients. Des de la PAH tenim clar que és qüestió de voluntat política. Cal que els nostres polítics, que hem triat democràticament, estiguin del costat de la ciutadania, sobretot d’aquelles famílies més vulnerables. I mentre això no sigui així, ens trobaran de front.

Les dades oficials, com les del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), marquen una nefasta realitat, però no és l’única. Hi ha una realitat verda, de pols continu enfront dels lobbies econòmics. Som milers de persones parant desnonaments cada dia i autotutelant-nos els nostres drets. Sabem que sí que es pot! Perquè hem fet possible l’impossible milers de vegades, arrencant dacions en pagament, canviant lleis i recuperant-les, conquistant el 30% de noves promocions perquè es destinin a habitatge assequible, aconseguint lloguers socials, recuperant habitatges en mans de fons voltor, i centenars de victòries més.

I sobretot, hem estat capaços de generar un moviment ciutadà de cures, de solidaritat i de defensa de drets humans, que per molt que alguns partits polítics i banksters ens hagin volgut eliminar, aquí estem, més vives i guerreres que mai, per fer complir l’art. 47 de la Constitució Espanyola i l’art. 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Per això, avui celebrem el Dia Mundial de l’Hàbitat, perquè davant de qualsevol vulneració d’aquest dret ens aixequem i organitzem perquè els nostres drets en matèria d’habitatge estiguin garantits. Des de la PAH no permetrem que aquests es vulnerin, i seguirem lluitant per defensar-los, com hem fet des de fa més de 10 anys. Perquè sabem que som moltes, que estem organitzades i que Sí Que Es pot!

PerPAH_Bcn

El Gabinet de Crisi segueix girant l’esquena a les 600 famílies

Les propostes aportades per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya segueixen sent insuficients. La Delegació de Govern de l’Estat, un cop més amb la seva absència, mostra el seu nul interès en les famílies

Barcelona, 26 de setembre de 2019

El passat 29 de juliol l’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat, a la darrera reunió del Gabinet de Crisi, es van comprometre a portar al setembre un pla executiu especificant mesures, pressupost i calendari d’implementació per tal d’acabar amb els reallotjaments indignes. Actualment hi ha, només a Barcelona, gairebé 600 famílies que es troben reallotjades en albergs o pensions i 553 famílies en llista d’espera en la Mesa d’emergència, amb una espera de gairebé dos anys, totalment inadmissible. Mentrestant les famílies són reallotjades indignament, moltes d’elles fora dels seus barris, sense cuines i amb banys compartits, sense tenir en compte les necessitats familiars, espais per l’estudi dels infants o inclús moltes d’elles sense complir amb uns mínims d’higiene. 

Davant situacions excepcionals calen solucions innovadores. En aquest sentit les propostes aportades fins al moment per les administracions Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya han estat totalment insuficients. Per la seva part, la Delegació de Govern de l’Estat ha seguit mostrant el seu nul compromís social amb les famílies, abstenint-se de participar en les trobades i sense aportar cap mena de propostes. La responsabilitat de l’emergència habitacional que patim és compartida entre les tres administracions, esperem que en un futur repensin la seva actitud i aportin solucions.

A la trobada d’avui hem participat diferents col·lectius que treballem pel dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona: 500×20, Oficina d’habitatge de Gràcia, Resistim el Gòtic, Grup d’Habitatge de Sants i la PAH de Barcelona. La situació és insostenible. Portem temps reclamant que es compleixi la Llei 24/2015 que obliga les administracions a oferir un reallotjament digne a les famílies que han patit un desnonament. 

Avui, les propostes de les administracions no presenten cap solució real a l’emergència que pateixen les famílies. L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un pla amb mesures concretes però clarament insuficients. Per part de la Generalitat, un cop més ens hi ha remès a bones intencions però sense unes accions concretes ni pressupost. Hem trobat a faltar un treball conjunt entre les administracions competents, i sobretot l’entesa que l’emergència requereix mesures immediates i innovadores, que recordem que es podrien haver dut a terme des del 2015 quan es va aprovar la Llei 24/2015.

Des de les entitats de Barcelona que treballem pel dret a l’habitatge tenim clar que és qüestió de voluntat política posar fi a aquesta situació. Les administracions han d’estar al costat de la ciutadania i no dels grans bancs i fons voltor o d’inversió. Seguirem pressionant i vigilants per tal que es garanteixin els nostres drets, i no defallirem fins a aconseguir-ho. Convidem a tots els col·lectius i persones a sumar-se a aquesta lluita que és de totes. Les famílies no poden esperar més!

PerPAH_Bcn

Ens sumem al manifest per la vaga mundial pel clima

L’emergència climàtica és innegable. Així ho demostra l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC): comptem amb tan sols 11 anys per reduir en un 50% les emissions de gasos d’efecte hivernacle i evitar que aquesta crisi sigui irreversible

Tenim davant nostre un repte al qual la humanitat mai s’ha enfrontat. Aquesta situació és conseqüència directa del nostre sistema extractivista i consumista, que prioritza el benefici econòmic a mantenir la vida. Se’ns ha fet creure que el deteriorament ambiental és l’inevitable preu a pagar per poder viure en societats del benestar. Això s’ha demostrat fals, ja que mentre destruïm la natura, els nostres sistemes democràtics comencen a esquerdar-se. Les desigualtats al planeta s’han aprofundit en molts nivells, tornem a construir fronteres que deixen passar mercaderies però no persones: ens estem convertint en societats que expulsen els més vulnerables. La humanitat i la biosfera estan sent sacrificades perquè un reduït nombre de persones pugui continuar acumulant injustament grans quantitats de diners i riquesa

Tot això pot canviar ara. Hem de ser protagonistes del nostre temps i repensar el valor de tot el que ens envolta. Tot i que hem nascut en un sistema basat en la desigualtat i l’individualisme, la veritat és que no som éssers aïllats. La nostra pròpia vida depèn de la cura d’altres persones properes, de la mateixa manera que depèn directament de la natura i del medi que ens envolta. Organitzem-nos, teixim una xarxa com a forma de resistència davant aquest sistema que ens atomitza. La crisi ambiental ens ofereix la possibilitat de construir una societat on càpiguen la justícia i la solidaritat, i convertir la política en un acte d’amor per la gent, la Terra i la vida.

Davant l’emergència climàtica, Fridays For Future, al costat d’altres moviments germans, convoquem una setmana de mobilitzacions a partir del 20 de setembre amb motiu de la Cimera de l’Acció Climàtica de l’ONU. Aquesta setmana finalitzarà el 27 de setembre, amb la Vaga Mundial pel Clima. Convoquem vaga estudiantil i de consum, mobilitzacions als carrers i centres de treball.

Busquem salvaguardar el nostre futur, ja ara mateix en qüestió. Ja n’hi ha prou de pors electorals, de mesures a curt termini i d’enganys oportunistes. Exigim el dret a la vida: som la natura defensant-se a si mateixa.

Informació i adhesions a www.emergenciaclimatica.net

PerPAH_Bcn

Exigim un lloguer social per a José Antonio i la seva família

Després de ser desnonats, José Antonio i la seva família es van veure obligats a recuperar un pis d’un fons voltor. Ara, aquests, es neguen a oferir-li un lloguer social

Avui dijous 19 de setembre, la PAH de Barcelona sortim al carrer a exigir un lloguer social per a José Antonio i la seva família. Després de ser desnonats l’octubre de 2018, sense cap mena de solució habitacional i veient-se al carrer, es van veure obligats a recuperar un pis d’un fons voltor, Font Groga S.L.

Ara la propietat pretén fer fora de la seva casa a José Antonio i la seva família, sense oferir-li un lloguer social ni cap mena d’alternativa. És per això que hem vingut avui al seu domicili del carrer Aribau. Per a denunciar i visibilitzar les pràctiques de Font Groga S.L., que com altres grans bancs i fons voltor anteposen els seus interessos econòmics per sobre de les nostres vides.

El cas d’Antonio no és aïllat. A Barcelona, així com en la resta del territori, sofrim cada vegada més l’avarícia dels fons voltor i els grans propietaris, que amb la seva cobdícia pretenen especular amb els nostres habitatges i expulsar-nos de les nostres cases per a continuar augmentant els seus ingressos per sobre de les persones.

Des de la PAH de Barcelona no permetrem que es vulnerin els nostres drets. Tenim clar que els habitatges han de ser per a viure i no per a especular amb ells, i no pararem fins a aconseguir-ho.