Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

PAH Barcelona ocupa una oficina de CaixaBank per exigir la resolució de 4 famílies a les quals volen deixar sense llar

Les famílies li recorden al Senyor Alcaraz que les seves estafes no són llegendes urbanes, són històries reals. Avui els posem cara i ulls, perquè no són xifres, sinó persones.

Parlem de Montse: mare que ella sola ha tret a davant la seva llar i dues filles, havent d’enfrontar-se a les pressions de CaixaBank per voler llevar-li el seu habitatge. Per conservar el sostre sota el qual viu amb les seves filles, exigeix una quitació del deute i així poder seguir pagant i vivint en la seva llar.

Parlem de Mercedes: companya que dedica gran part de la seva vida a ajudar a altres famílies afectades. CaixaBank es va quedar, fa uns anys, amb la seva casa i ara ella exigeix un lloguer social concorde als seus ingressos. Un lloguer que l’entitat li està negant.

Parlem de Nagma: durant anys, a ella, el seu marit i el seu bebè no els han donat la solució que necessitaven i a causa de la seva situació d’inestabilitat, s’ha vist obligada a viure en la seva pròpia tenda. Ella exigeix una dació en pagament per quedar-se sense deute per a tota la vida i comptar amb una segona oportunitat.

Parlem de Juanma: l’edifici en el qual viu amb la seva família ha estat comprat per CaixaBank per especular amb el seu habitatge i la de les seves veïnes. No li renoven el contracte i exigeix un lloguer social.

En resum, parlem d’especulació amb un bé de primera necessitat, parlem de desnonaments silenciosos i d’expulsió de famílies de les seves llars. Famílies que han demostrat ser deutors de bona i la seva intenció de seguir pagant el seu habitatge, però sobre la base dels seus ingressos.

CaixaBank no és aquesta banca ètica que presumeix de les seves donacions socials? Potser aquesta és la cara que millor saben lluir, però al temps, és el banc que segueix sense respondre pel rescat bancari amb diners públics del que s’ha beneficiat. Al temps, es va portar per 1 euro Caixa València i tots els béns immobles que li pertanyien (encara que mai tinguin habitatge assequible o realitzin quitacions a les hipoteques de les famílies). Al temps, l’any passat declarava guanys per 1.680 milions d’euros. O al temps, el seu director general, Juan Antonio Alcaraz, sigui tan irresponsable com per afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana. Aquest gest demostra que els valors i model de gestió de l’entitat responen a l’intent de silenciar i ocultar a les afectades de la situació d’emergència social que bancs com el seu segueixen provocant.

Les disculpes del Senyor Alcaraz no ens serveixen: són paper mullat mentre no hi hagi solucions reals sobre la taula. CaixaBank ha demostrat la doble cara amb la qual juga, però davant això, avui les 4 famílies de la PAH posen la seva cara, ulls i cos per recordar-li que no són xifres, sinó vides. Montse, Mercedes, Nagma, Juanan i les seves famílies, s’han unit per lluitar per les seves llars, i només això ja els fa més poderoses que CaixaBank. Avui no marxarem fins a arrencar les solucions que els són de justícia.

Avui, elles sí que són llegenda viva.

#SanValentínDeLeyenda

PerPAH_Bcn

PAH Barcelona presenta, junt amb altres entitats socials, una moció municipal per ampliar el parc de lloguer públic a Barcelona.

Amb el present comunicat, la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de veíns i veínes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de barris per a un turisme sostenible) i el Sindicat de Llogaters, volem fer públic el procés de treball conjunt iniciat per presentar una moció municipal per a l’ampliació del parc públic d’habitatge.

La ciutat de Barcelona ha patit en els últims 3 anys 12.322 desnonaments. El 84% dels desnonaments estan directament relacionats amb el règim de lloguer, tant per la precarització de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) com per la legislació que facilita l’especulació amb l’habitatge. Barcelona té dificultats en reallotjar a aquestes persones desnonades quan únicament compta amb un parc públic de lloguer que ronda l’1%, lluny del 15% o 20% que acumulen altres ciutats europees.

En l’actualitat, estem vivint una bombolla especulativa sobre els preus del lloguer. Només en els últims tres anys, el preu mitjà del lloguer a la ciutat ha augmentat un 24%, arribant aquest increment en alguns barris fins al 66%.

A tot això hem de sumar la compra frenètica d’edificis sencers, amb veïnes que seran expulsades, per part de fons d’inversió nacionals i estrangers.

L’habitatge públic constitueix una de les principals garanties de l’Estat de Benestar, és per això que presentem aquesta proposta, alhora que seguim exigint l’aplicació de la moció que vam presentar per sancionar els pisos buits de manera permanent i injustificada en mans d’entitats financeres. Un mercat de l’habitatge regulat constitueix una de les principals garanties de l’Estat Social atès que estarà protegit de les fluctuacions del mercat immobiliari. La provisió d’habitatges no és una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema cabdal en el qual les administracions han d’intervenir directament i de manera coordinada.

Mitjançant la present moció proposem, s’acordi en el Ple municipal les següents actuacions i el seu desenvolupament:

Primera.- Destinació del 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges de protecció oficial de gestió pública i municipal.

Proposem les modificacions normatives escaients per tal d’establir l’obligació de destinar el 30% del sostre dels edificis sotmesos a rehabilitació integral i de nova construcció a la ciutat de Barcelona a habitatges de protecció oficial de gestió pública i municipal. Els habitatges resultants de la rehabilitació integral d’edificis es sotmetran a les mateixes obligacions, pel que fa a la reserva de sostre destinat a Habitatge de Protecció Oficial en règim de lloguer o altres formes de cessió d’ús, que les actuacions que es realitzin en solars edificables.

Segona.- Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut i residències col·lectives d’allotjament temporal) i d’habitatges d’ús turístic (HUT) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic.

El PEUAT, que va entrar en vigor el 6 de març de 2017, estableix un creixement zero dels habitatges d’ús turístic (HUT) a tota la ciutat amb la finalitat de garantir els drets fonamentals de les ciutadanes de Barcelona.

En relació als establiments d’allotjament turístic, s’estableix que per a la implantació d’aquests, s’haurà de destinar l’edifici sencer a les activitats regulades amb excepció de la planta baixa que es podrà destinar a altres usos sempre que no siguin el d’habitatge.

Proposem, que els citats establiments (així com els nous albergs de joventut i residències col·lectives d’allotjament temporal) i els habitatges d’ús turístic, aplicant de forma anàloga el que s’estableix a la normativa urbanística, cedeixin l’equivalent al 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre immoble del mateix districte.

Tercera.- Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.

Amb l’objectiu de garantir un ús adequat de l’habitatge, de promoure la regeneració del teixit urbanístic i la conservació de l’habitatge en estat molt deficient, així com d’evitar processos d’especulació immobiliària o que comportin riscos per a la cohesió social, es proposa l’impuls de les àrees de conservació i rehabilitació (ACR), d’acord amb els articles 15, 36 i 37 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre. Així com la delimitació d’àrees subjectes als drets de tanteig i retracte a favor de l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, que les finques subjectes a aquesta figura estiguin obligades a comunicar a l’Ajuntament qualsevol oferta de compravenda perquè el Consistori pugui igualar l’oferta i adquirir preferentment l’immoble, o en cas que s’hagi produït sense la pertinent comunicació, es podrà retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat.

Quarta.- Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial

Amb l’objectiu d’estendre el parc públic d’habitatge, cal prioritzar l’ús residencial de certs edificis de titularitat pública. Prenent com a punt de partida l’exemple de l’antic Edifici de Tabacs (Via Laietana, 8-10), que havia de tenir ús econòmic i finalment serà destinat a 160 habitatges públics en règim de lloguer gràcies a la campanya ciutadana #VidaLaeitana, és necessari que l’Ajuntament estudiï en profunditat l’opció de traslladar aquesta iniciativa a altres immobles de la seva titularitat, i intensifiqui la cerca d’edificis i solars privats que estan en desús, i que per tant són susceptibles de ser comprats o expropiats per l’Ajuntament per destinar-los a un ús residencial.

Cinquè.- Creació d’un grup de treball de seguiment de la implementació de la moció al Consell de l’Habitatge Social de Barcelona.

Amb l’objectiu que tot allò que incorpora al present text es compleixi de forma efectiva, proposem la implementació d’un grup de treball que quedi incorporat a l’estructura al Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Considerem, com a condició necessària, la revisió i fiscalització de totes aquelles iniciatives que tinguin un impacte directe en la ciutadania i per tant, el citat grup de treball no només l’haurien d’integrar les entitats promotores de la proposta, sinó també tots aquells actors socials de la ciutat que basin la seva activitat en l’àmbit de l’habitatge i puguin aportar la seva experiència en la matèria.

 

PerPAH_Bcn

Inundació al bloc d’Aragó 477. Tàctiques de mobbing per part de Norvet?

Dilluns 5 de febrer, veïnes del bloc #Aragó477 ens alerten que els pisos principals i entresòl han patit una inundació

Als volts de les 14h, les veïnes espantades pel soroll de l’aigua en caure i per que havien escoltat cops d’obres en el 2º-2º i/o primers han alertat que hi havia passat un accident: s’han inundat tots els pisos per sota de la primera planta. La primera planta són pisos que es troben amb portes anti-ocupes i vigilats per càmeres de seguretat, de la propietat de Norvet, perquè no puguin ser recuperats per famílies en exclusió residencial com ja vam fer al juliol quan PAH Barcelona vam reallotjar a sis famílies, amb la nostra campanya Obra Social PAH, i que ara es troben lluitant per un lloguer social i regularitzar la seva situació.

El passat mes de novembre es van paralitzar les obres al bloc gràcies a la pressió i denúncia de les veïnes que degut a l’assetjament i males praxis es va constatar que la propietat, Norvet, no disponia de les llicències reglamentaries per portar a terme les obres corresponents que estava portant a terme. Pràctica habitual en aquest tipus d’empreses que es dediquen a comprar edificis sencers amb veïnes dintre, expulsant a les persones que hi viuen i reformar després els pisos per vendrel’s o llogar-los a preus de luxe, fent fora així de la ciutat a centenars de veïnes.

Des de la PAH de Barcelona denunciem aquestes pràctiques i volem visibilitzar el modus operandis de Norvet i de fons voltors que han arribat a la nostra ciutat. Exigim a l’ajuntament de Barcelona sancions exemplars i inspeccions per tal que aquestes empreses no quedin impunes per l’assetjament que estan patint les veïnes del bloc Aragó 477

Calen mesures urgents i valentes per protegir a les families i garantir el seu dret a l’habitatge. Des de la PAH exigim la cessió de l’edifici i lloguers socials, tal com vam exigir a Norvet el passat mes de novembre 

D’altra banda, també s’han retirat els comptadors de l’aigua d’alguns pisos recuperats, deixant a les famílies sense subministrament bàsic, un acte que no pot quedar així. Segons la llei 24/2015 cap familia vulnerable pot patir cap tall de subministramentm des de la PAH Barcelona juntament amb l’Aliança contra la pobresa energètica vetllarem perque aixi sigui.Sol·licitarem comptadors temporals per solucionar aquesta situació fins a la regularització total de les famílies.

Malgrat no tenir proves al no haver vist cap operari, tot sembla indicar-nos que ha estat la propietat la que ha causat les destrosses, una de les seves habituals tàctiques de mobbing per expulsar a les veïnes, com han fet en tants blocs abans. Un acte de enorme gravetat ja en si mateix, però que en aquesta ocasió estarien desestimant l’ordre de paralització d’obres per part de l’Ajuntament que ja va constatar que Norvet no té totes les llicències per dur a terme les obres de rehabilitació que estava realitzant a l’edifici.

En els propers dies, i a l’espera de l’investigació corresponent, des de la PAH de Barcelona farem pública tota informació que tinguem

Davant la vulneració de Drets Humans i la vulneració al dret a l’habitatge estarem presents. Perque sí que es pot!

Us deixem l’entrevista en btv de PAH Barcelona parlant dels fets succeïts:

PerPAH_Bcn

Acció per exigir solucions al BBVA per a famílies a les que estan ignorant

Avui 1 de febrer ocupem l’oficina de BBVA per exigir solucions dignes a casos de famílies que fa molt temps lluiten per aconseguir-les. Volem denunciar que les pràctiques del BBVA són cada vegada més perverses, ja no solament menystenen a les famílies assetjant-les per telèfon perquè paguin o negant-se a negociar una segona oportunitat, sinó que ara els maregen i es lleven de damunt als seus clients dient que no els coneixen i que la seva hipoteca és d’una altra entitat. Enfront d’aquest joc pervers i criminal la PAH Barcelona, diem prou, exigim una interlocució directa amb responsables i negociar els casos que presentem avui.

Volem dació en pagament retroactiva, per a totes les famílies en fase d’execució hipotecari i futura perduda d’habitatge, evitant augmentar la llista dels 173 desnonaments diaris en tot l’estat.

Volem lloguer social assequible sobre la base dels ingressos de la unitat familiar, que garanteixin el dret a l’habitatge a les famílies en exclusió residencial. Seguirà havent-hi vides en joc, mentre se segueixin vulnerant Drets Humans bàsics. Sabem que la llei hipotecària espanyola és il·legal i criminal, tan criminal com l’actitud de la banca, que nega a la gent una llar, però que no té objeccions a invertir milers de milions en la indústria armamentística. Un sector liderat per Banc Santander i BBVA, les entitats que més desnonaments acumulen i més beneficis en paradisos fiscals.

BBVA ha de complir amb la seva responsabilitat, oferint lloguer a totes les persones desnonades, sigui per la via hipotecària o per haver recuperat un de tants pisos buits en mans de l’entitat, com a única solució a la falta de solucions que les destino a viure al carrer.

Volem quitacions per a aquelles afectades que amb elles puguin evitar la perduda de la seva llar

Volem que s’utilitzin els pisos buits arrabassats a la ciutadania amb enganys, per ampliar el parc públic d’habitatge i donar solució a l’emergència habitacional, provocada per la banca i la falta de polítiques d’habitatge valentes perquè l’Estat defensa els drets de les famílies per damunt dels interessos financers.

Part d’aquestes solucions estan recollides en la #LeyViviendaPAH.

#BBVAresponde

PerPAH_Bcn

Carta de PAH Barcelona al Sr. Alcaraz.

El Sr. Alcaraz ens va dir la passada setmana que els desnonaments són una “llegenda urbana”. Com a plataforma que es va crear després de l’explosió de la bombolla immobiliària, precisament amb la voluntat de denunciar l’onada de desnonaments que la van seguir, per ajudar les víctimes, per “aturar” aquesta bestialitat que van ser i continuen sent els milers de casos de desnonaments en aquest país, ens vam quedar aclaparades amb aquestes paraules.

Tots aquests matins, en què ens hem aixecat abans que sortís el sol per ajuntar-nos davant la porta d’una casa abans que arribés la comitiva judicial han estat… una llegenda? O sigui, quelcom mític, imaginari… que no ha passat? Portem anys lluitant contra alguna cosa que NO és o que només passa a la nostra imaginació?

Dunia, Macela, Matías, Óscar, Susana, Blanca, Marta, Núria, Esteban… i tants i tants noms amb cognoms, persones reals, de carn i ossos, que han patit el que no està escrit en el procés de lluitar per quedar-se a les seves cases… totes aquestes imatges, hores i hores gravades, que hem anat acumulant aquests anys, de gent armada amb una samarreta verda enfrontant-se a policia, a notaris, a banquers, a jutges… són mentida? Ens ho hem inventat? Les xifres, les notícies, les convocatòries per a unir-nos a parar aquesta injustícia… han format part d’una “llegenda”?

Una “Llegenda urbana” és, Sr. Alcaraz, que havia cocodrils a les clavegueres de NY. Que sapiguem, ningú va arribar a veure’ls. O una llegenda, potser no tan urbana, és que hi ha un monstre al llac Ness… un foto borrosa, rumors d’albiraments, res que pugui demostrar-se.
Les llegendes no tenen testimonis, proves, víctimes…

No hi ha “llegendes” amb xifres, imatges, noms, cognoms, dolor i patiment tan reals i palpables com sí hi ha als desnonaments.
El dolor, el patiment i la lluita de tantes famílies pot anomenar-se “Tragèdia urbana”, “Drama urbà”, “Injustícia Urbana”, “Estafa”, “Timo”, “Vergonya Urbana” … però llegenda?

Denominar-lo “llegenda” és un insult a la raó i un insult a milers de famílies que ho van viure i ho segueixen vivint. I a milers de ciutadans i ciutadanes que l’han vist amb els seus propis ulls, o l’han patit a través d’amics o familiars propers.

Hauria de donar-li vergonya, Sr Alcaraz, denominar llegenda a quelcom que ha destrossat vides. A quelcom que ha provocat fins suïcidis, depressions en nens i nenes, atacs d’ansietat, addiccions… A quelcom que ha creat un trauma no només en les persones que han viscut sinó en tota una societat.

Li exigiríem que s’empassés cadascuna de les seves paraules, que sentís vergonya, que demanés perdó. Però com suposem que deu ser una persona altiva, incapaç d’empatitzar, incapaç de posar-se al lloc dels altres, li fem una invitació real i sincera: vingui a veure amb els seus propis ulls que el que vostè anomena “llegenda” és una realitat. Vingui a una de les nostres reunions. Escolti la veu de les famílies que arriben desesperades perquè han rebut una ordre de desnonament que de “llegendària” no té res. Vingui a escoltar els centenars de testimonis que li faran veure com van enganyar els bancs a milers de persones, com hi ha empreses que es dediquen a assetjar dia i nit als “morosos”, com han crescut els desnonaments per lloguer al ritme que els lloguers pugen en una onada d’especulació que tampoc té res de “llegenda”.

Vingui un dia, i, si té valor, agafi el micròfon, miri’ns als ulls i atreveixi’s a dir-nos a nosaltres, a les víctimes, que els desnonaments no han estat, no són, més que una “llegenda urbana”.

La PAH de Barcelona

PerPAH_Bcn

PAH Barcelona exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un nou cens sobre locals comercials a la ciutat, donant a conèixer les xifres de 78.033 locals comercials de planta baixa, dels quals el 77,2% (860.265) estan en actiu. Dels 17.768 que estan tancats o que ja no estan en servei, almenys 3.106 es destinen a ús residencial. Malgrat aquests números, l‘Ajuntament no sap quantes d’aquestes antigues tendes s’estan utilitzant com a habitatge i quantes a altres funcions, com garatges o instal·lacions, que també estarien catalogades com a ús residencial.

De totes és coneguda l’emergència habitacional que patim a Barcelona, agreujada per l’actual bombolla del preu del lloguer i la manca d’un parc públic d’habitatge amb capacitat per garantir un sostre a les famílies més vulnerables.

Des de fa temps, a les nostres Assemblees, ens trobem cada vegada més amb casos de famílies que venen amb ordre de desnonament i sense cap mena de solució per part de l’administració. Són famílies que davant la manca de lloguers assequibles, han llogat locals comercials adequat com a habitatge, molts d’ells sense cèdula d’habitabilitat. Famílies que davant l’impossibilitat de seguir pagant el lloguer i veure’s amb una ordre de desnonament, tenen el problema afegit de no entrar a la mesa d’emergència, que els garantiria un reallotjament, perquè oficialment no han perdut la seva llar, han perdut un local comercial.

Des de la PAH no parlem de xifres, parlem de famílies com la de la Karima i l’Antonio, que vivien amb els seus fills en el que havien estat una fruiteria i una oficina respectivament. Famílies desnonades que davant aquesta problemàtica, que els ha deixat fora del sistema, estan vivint en pisos recuperats per la nostra Obra Social, a l’espera de poder regularitzar la seva situació. Per històries com aquestes i tantes d’altres exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència perquè no deixi ningú al carrer i que es porti a terme el cens d’habitatge buit a la ciutat que fa més de 2 anys que l’estem reclamant per poder conèixer la situació de Barcelona i posar en marxar tota maquinària per ampliar el parc públic de lloguer.

L’Administració no pot mirar a una altra banda davant d’aquesta realitat que nosaltres tenim tant present, per això un dels nostres reptes és canviar les normes establertes per garantir un reallotjament digne i adequat per a totes les famílies vulnerables i en ric d’exclusió residencial.

PerPAH_Bcn

[Publicacions] Avanç informe: habitatge, pobresa energètica i salut a Barcelona

Avui publiquem l’avanç de l’informe “Habitatge, pobresa energètica i salut a Barcelona”. Us presentem les primeres dades recollides des de juny 2017 a Barcelona. Tornem a posar llum: #LaPAHexplica en el #informeBCN En el marc del conveni amb l’Ajuntament de Barcelona: “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social”, presentem el primer avanç d’una sèrie d’informes que traurem durant l’any 2018: “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”.

Aquests informes parteixen d’una base de dades creada durant l’any 2017 entre l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Una base de dades que allotja una enquesta en profunditat, 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut. L’enquesta és realitzada per persones voluntàries i estudiants d’antropologia, sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, que participen a través d’un conveni de pràctiques entre la PAH-BCN i la Fundació Autònoma Solidària.

Durant el mes de gener presentarem aquest primer informe; ara avancem alguns resultats de les 100 enquestes realitzades des de juny de 2017. 

Us exposem l’infografia de l’avanç de dades:

Per consultar la totalitat de l’avanç descarrega’t el pdf: Avanç informe- dret a l’habitatge, pobresa energètica i salut a Barcelona SLA

PerPAH_Bcn

La Llei d’habitatge de la PAH exigeix que l’energia sigui un dret garantit

La PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) senyalitzen avui a les empreses subministradores en municipis de tot l’Estat, que en absència d’una llei estatal que protegeixi a les famílies, perpetren talls indiscriminats de subministraments bàsics i forcen a les famílies a acumular deutes impagables per tenir accés a aigua, llum i gas. Una situació que seria revertida amb la legislació de la Ley de Vivienda de la PAH: un text de llei presentat a tots els grups parlamentaris del Congrés i que inclou mesures ja articulades per posar fi a la pobresa energètica i als desnonaments.

Els últims 12 anys el preu de la llum ha pujat un 83%. Només el 2016, Iberdrola, Gas Natural Fenosa i Endesa acumulaven un benefici de més de 5.500 milions. Mentre hem viscut en pròpia pell com les factures no paraven d’augmentar, la nostra renda familiar descendia. I com a resultat, fins a 5 milions de llars patiran fred aquest hivern segons dades de l’Associació de Ciències Ambientals.

Dades als quals se suma el incendio de Alcorcón, provocat per l’ús d’espelmes davant la falta de llum, i que va ocasionar l’hospitalització de sis persones, incloent tres menors d’edat. També la muerte de Rosa, del municipi de Reus, que va morir en un incendi per utilitzar espelmes a causa de que Gas Natural li va tallar la llum. La pobresa energètica mata, i hi han solucions per a posar-hi fi.

La PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, vam impulsar a Catalunya la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional. Una llei que inclou mesures vigents que han paralitzat més de 39.000 talls de subministraments. Per això, la PAH ha presentat al Congrés la Llei d’Habitatge de la PAH. Un text de llei per estendre les mesures de la Llei 24/2015 a tot l’Estat espanyol. Perquè un habitatge digne és una llar amb accés a subministraments. Perquè l’energia, l’aigua i l’habitatge són drets bàsics que han de ser accessibles i assequibles per a totes les famílies.

Mentre lluitem per una llei estatal que de veritat ens protegeixi, el PP i el PSOE legislen el Bo Social elèctric, que planteja descomptes del 25% al 40% de les factures amb uns barems de renda molt baixos. Un pegat que no dóna resposta a les situacions de pobresa energètica que pateixen un 11% de la població a l’Estat espanyol.

I la protecció que regula contra els talls és ínfima, traslladant tota la responsabilitat a l’Administració que si no paga el 50% de les factures, no es podrà protegir les famílies més vulnerables dels talls de llum. A més, no inclou cap protecció estatal contra els talls de gas o d’aigua. De nou, en comptes de donar suport a mesures efectives proposades per les famílies afectades, el PP i el PSOE s’uneixen per tirar endavant un pegat, incapaç de donar resposta a l’emergència, i que defensa els interessos d’unes companyies -que cullen milions de beneficis encarint les factures- per sobre de la ciutadania.

Per si fos poc, el govern del PP ha recorregut al novembre, en ple hivern, la Llei Valenciana per la Funció Social de l’Habitatge i contra la pobresa energètica. També ha bloquejat al costat de Ciutadans la ILP Madrilenya contra l’emergència habitacional. Lleis autonòmiques que contenien mesures per garantir els subministraments. El govern del PP s’ha convertit en el braç protector de les subministradores. I davant d’aquesta situació, les famílies afectades exigim una llei que ens protegeixi a tot l’Estat espanyol amb mesures de sentit comú:

  • El Principi de Precaució, pel qual no es puguin tallar els subministraments bàsics a famílies la vulnerabilitat de les quals hagi estat acreditada per Serveis Socials.
  • La garantia d’un Consum Mínim Vital de les famílies a llum, aigua i gas.
  •  La Tarifa Social, que implica que les subministradores assumeixin el cost de les factures que no puguin ser afrontades per les famílies.

Amb la Llei d’Habitatge de la PAH, tots els grups parlamentaris del Congrés tenen l’oportunitat històrica de legislar mesures que coresponsabilitzin a les subministradores a posar recursos per solucionar l’emergència que han provocat. Nosaltres seguirem reivindicant les nostres demandes fins fer-les realitat.

Exigim aigua, llum i sostre!

#SuministrosGarantizados

 

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Les tàctiques d’assetjament de Norvet no funcionen amb el bloc #Aragó477

Exigimos la cesión al Ayuntamiento de Barcelona y alquileres sociales a las familias que lo habitan

28 de noviembre 2017

Norvet deberá detener las obras en el bloque de la calle Aragón número 477

Hoy nos lo han comunicado desde el Distrito del Eixample y la Concejalía de Vivienda y Rehabilitación.

El pasado 5 de julio, desde la PAH de Barcelona, junto con las vecinas del bloque de Aragón 447, solicitamos una inspección de obras en el edificio. Norvet utilizó las obras con voluntad de dañar la estructura del edificio, una práctica de acoso con la intención de echarnos después de recuperar 6 pisos para familias vulnerables a través de la campaña obra social.

A raíz de la denuncia de las vecinas, el Ayuntamiento de Barcelona ha podido constatar que Norvet no tiene todas las licencias para llevar a cabo las obras de rehabilitación que está realizando en el edificio. El Ayuntamiento ha podido constatar que los más de 20 enterados presentados por Norvet implican obras además del 50% del edificio, tanto de pisos como de espacios comunes. Esto supone, según la ley catalana del derecho a la vivienda, una transformación integral del edificio y que para llevarlas a cabo tiene que presentar una licencia de obras mayores con memoria de proyecto que no han presentado. Por este motivo se paran las obras, durante meses. Esto significan que tienen que realojar de manera temporal a todas las vecinas y al finalizar las obras tienen que volver manteniendo el contrato de alquiler en iguales condiciones.

Desde la PAH de Barcelona tenemos claro, que Aragón 477 y todos los edificios comprados por fondos buitres no tienen que aumentar los beneficios de éstos, sino que deben pasar a ser de beneficio social, colectivo. Es por eso que exigimos la cesión del edificio al Ayuntamiento y el alquiler social a las vecinas mientras se formaliza la cesión, tal como fuimos a decirles directamente a Norvet el pasado miércoles 22 de noviembre en sus oficinas. También hemos instado en el Ayuntamiento que sancione, si es posible, a Norvet para no tramitar las licencias correspondientes. Parar las obras para no cumplir con la normativa catalana es la primera vez que pasa en Barcelona, puede ser un precedente. Es por eso, que animamos a las vecinas que están en una situación similar que denuncien irregularidades de licencias de obras a las oficinas de vivienda y Consejos de Distrito.

Una vez más, gracias a la organización colectiva de la ciudadanía, la denuncia y visibilización de las prácticas de los fondos buitre, estamos haciendo frente a Norvet para que no especule con nuestras vidas.

La vivienda es un derecho y no una mercancía. ¡Fondos buitre Go Home!

#Aragó477vsNorvet

PAH Barcelona contra Norvet

PerPAH_Bcn

[Comunicat] La PAH de Barcelona interpel·la al fons voltor Norvet

Exigim lloguers socials i la cessió del bloc Aragó 477 a l’Ajuntament, no deixarem que especulin amb les nostres vides.

El passat 3 de juliol la PAH de Barcelona va recuperar 6 pisos en un edifici comprat per Norvet per posar de manifest que ja no tan sols els bancs especulen amb les nostres vides, sinó que ha apercegut una sèrie de agents que també ho estan fent: MK Premium, Vauras, Norvet,… Amb aquesta recuperació vam posar de manifest que el dret a l’habitatge és cosa de totes, que totes estem afectades: hipotecades, llogateres i desnonades. Que en qualsevol moment ens podem trobar amb risc de perdre l’habitatge: per no poder pagar la quota hipotecaria, per un increment del lloguer, perqué no et volen renovar el contracte de lloguer, per rescissió del contracte o per situacions sobrevingudes que ens han deixat en situació d’exclusió residencial.

A Barcelona hem patit més de 12.000 desnonaments en els darrers 3 anys, dels quals 2.285 són causats per lloguer tan sols en 2016. Alhora, en els darrers 3 anys els preus dels lloguers no han fet més que pujar, arribant a increments de més del 60% en alguns barris. La situació de l’habitatge en la nostra ciutat no ha fet més que empitjorar i una de les causes d’això ha sigut la compra massiva per part de fons voltor d’edificis amb inquilines.

Norvet es una empresa que a Barcelona posseeix 10 edificis. Els ha comprat en els darrers anys per especular amb un dret bàsic i fonamental com és l’habitatge.

En aquest context, cal unir forces i lluitar per canviar lleis i politiques d’habitatge que ens beneficiïn a totes. Moltes veïnes d’Aragó 477 han decidit marxar del seu habitatge per por. Amb aquesta acció volem demostrar que sí que es pot! Que juntes podem fer fora els especuladors de la nostra ciutat i alhora treballar per aconseguir canvis legislatius que protegeixin a les famílies i no vetllin pels interessos de bancs, fons voltors o especuladors.

Igual que durant anys hem exigit lloguer social  als bancs, que han acumulat milers de pisos buits, han desnonat més de mig milió de famílies en tot l’Estat i s’han beneficiat del rescat bancari sense cap contraprestació social. Ara exigim lloguers socials i que no desnonin a famílies vulnerables als fons voltors, com Norvet, que han vingut per colonitzar la nostra ciutat i fer-nos fora. Exigim a Norvet lloguers socials per a les famílies. No podem deixar que aquests fons voltors comprin les nostres cases i que ens desnonin per vendre’ls per ús turístic i/o com un luxe.

Fons voltors go home!

#Aragó477vsNorvet