Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Carta de PAH Barcelona al Sr. Alcaraz.

El Sr. Alcaraz ens va dir la passada setmana que els desnonaments són una “llegenda urbana”. Com a plataforma que es va crear després de l’explosió de la bombolla immobiliària, precisament amb la voluntat de denunciar l’onada de desnonaments que la van seguir, per ajudar les víctimes, per “aturar” aquesta bestialitat que van ser i continuen sent els milers de casos de desnonaments en aquest país, ens vam quedar aclaparades amb aquestes paraules.

Tots aquests matins, en què ens hem aixecat abans que sortís el sol per ajuntar-nos davant la porta d’una casa abans que arribés la comitiva judicial han estat… una llegenda? O sigui, quelcom mític, imaginari… que no ha passat? Portem anys lluitant contra alguna cosa que NO és o que només passa a la nostra imaginació?

Dunia, Macela, Matías, Óscar, Susana, Blanca, Marta, Núria, Esteban… i tants i tants noms amb cognoms, persones reals, de carn i ossos, que han patit el que no està escrit en el procés de lluitar per quedar-se a les seves cases… totes aquestes imatges, hores i hores gravades, que hem anat acumulant aquests anys, de gent armada amb una samarreta verda enfrontant-se a policia, a notaris, a banquers, a jutges… són mentida? Ens ho hem inventat? Les xifres, les notícies, les convocatòries per a unir-nos a parar aquesta injustícia… han format part d’una “llegenda”?

Una “Llegenda urbana” és, Sr. Alcaraz, que havia cocodrils a les clavegueres de NY. Que sapiguem, ningú va arribar a veure’ls. O una llegenda, potser no tan urbana, és que hi ha un monstre al llac Ness… un foto borrosa, rumors d’albiraments, res que pugui demostrar-se.
Les llegendes no tenen testimonis, proves, víctimes…

No hi ha “llegendes” amb xifres, imatges, noms, cognoms, dolor i patiment tan reals i palpables com sí hi ha als desnonaments.
El dolor, el patiment i la lluita de tantes famílies pot anomenar-se “Tragèdia urbana”, “Drama urbà”, “Injustícia Urbana”, “Estafa”, “Timo”, “Vergonya Urbana” … però llegenda?

Denominar-lo “llegenda” és un insult a la raó i un insult a milers de famílies que ho van viure i ho segueixen vivint. I a milers de ciutadans i ciutadanes que l’han vist amb els seus propis ulls, o l’han patit a través d’amics o familiars propers.

Hauria de donar-li vergonya, Sr Alcaraz, denominar llegenda a quelcom que ha destrossat vides. A quelcom que ha provocat fins suïcidis, depressions en nens i nenes, atacs d’ansietat, addiccions… A quelcom que ha creat un trauma no només en les persones que han viscut sinó en tota una societat.

Li exigiríem que s’empassés cadascuna de les seves paraules, que sentís vergonya, que demanés perdó. Però com suposem que deu ser una persona altiva, incapaç d’empatitzar, incapaç de posar-se al lloc dels altres, li fem una invitació real i sincera: vingui a veure amb els seus propis ulls que el que vostè anomena “llegenda” és una realitat. Vingui a una de les nostres reunions. Escolti la veu de les famílies que arriben desesperades perquè han rebut una ordre de desnonament que de “llegendària” no té res. Vingui a escoltar els centenars de testimonis que li faran veure com van enganyar els bancs a milers de persones, com hi ha empreses que es dediquen a assetjar dia i nit als “morosos”, com han crescut els desnonaments per lloguer al ritme que els lloguers pugen en una onada d’especulació que tampoc té res de “llegenda”.

Vingui un dia, i, si té valor, agafi el micròfon, miri’ns als ulls i atreveixi’s a dir-nos a nosaltres, a les víctimes, que els desnonaments no han estat, no són, més que una “llegenda urbana”.

La PAH de Barcelona

PerPAH_Bcn

PAH Barcelona exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha fet públic un nou cens sobre locals comercials a la ciutat, donant a conèixer les xifres de 78.033 locals comercials de planta baixa, dels quals el 77,2% (860.265) estan en actiu. Dels 17.768 que estan tancats o que ja no estan en servei, almenys 3.106 es destinen a ús residencial. Malgrat aquests números, l‘Ajuntament no sap quantes d’aquestes antigues tendes s’estan utilitzant com a habitatge i quantes a altres funcions, com garatges o instal·lacions, que també estarien catalogades com a ús residencial.

De totes és coneguda l’emergència habitacional que patim a Barcelona, agreujada per l’actual bombolla del preu del lloguer i la manca d’un parc públic d’habitatge amb capacitat per garantir un sostre a les famílies més vulnerables.

Des de fa temps, a les nostres Assemblees, ens trobem cada vegada més amb casos de famílies que venen amb ordre de desnonament i sense cap mena de solució per part de l’administració. Són famílies que davant la manca de lloguers assequibles, han llogat locals comercials adequat com a habitatge, molts d’ells sense cèdula d’habitabilitat. Famílies que davant l’impossibilitat de seguir pagant el lloguer i veure’s amb una ordre de desnonament, tenen el problema afegit de no entrar a la mesa d’emergència, que els garantiria un reallotjament, perquè oficialment no han perdut la seva llar, han perdut un local comercial.

Des de la PAH no parlem de xifres, parlem de famílies com la de la Karima i l’Antonio, que vivien amb els seus fills en el que havien estat una fruiteria i una oficina respectivament. Famílies desnonades que davant aquesta problemàtica, que els ha deixat fora del sistema, estan vivint en pisos recuperats per la nostra Obra Social, a l’espera de poder regularitzar la seva situació. Per històries com aquestes i tantes d’altres exigim que es modifiqui el reglament d’accés de la Mesa d’Emergència perquè no deixi ningú al carrer i que es porti a terme el cens d’habitatge buit a la ciutat que fa més de 2 anys que l’estem reclamant per poder conèixer la situació de Barcelona i posar en marxar tota maquinària per ampliar el parc públic de lloguer.

L’Administració no pot mirar a una altra banda davant d’aquesta realitat que nosaltres tenim tant present, per això un dels nostres reptes és canviar les normes establertes per garantir un reallotjament digne i adequat per a totes les famílies vulnerables i en ric d’exclusió residencial.

PerPAH_Bcn

[Publicacions] Avanç informe: habitatge, pobresa energètica i salut a Barcelona

Avui publiquem l’avanç de l’informe “Habitatge, pobresa energètica i salut a Barcelona”. Us presentem les primeres dades recollides des de juny 2017 a Barcelona. Tornem a posar llum: #LaPAHexplica en el #informeBCN En el marc del conveni amb l’Ajuntament de Barcelona: “Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social”, presentem el primer avanç d’una sèrie d’informes que traurem durant l’any 2018: “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”.

Aquests informes parteixen d’una base de dades creada durant l’any 2017 entre l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Una base de dades que allotja una enquesta en profunditat, 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut. L’enquesta és realitzada per persones voluntàries i estudiants d’antropologia, sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, que participen a través d’un conveni de pràctiques entre la PAH-BCN i la Fundació Autònoma Solidària.

Durant el mes de gener presentarem aquest primer informe; ara avancem alguns resultats de les 100 enquestes realitzades des de juny de 2017. 

Us exposem l’infografia de l’avanç de dades:

Per consultar la totalitat de l’avanç descarrega’t el pdf: Avanç informe- dret a l’habitatge, pobresa energètica i salut a Barcelona SLA

PerPAH_Bcn

La Llei d’habitatge de la PAH exigeix que l’energia sigui un dret garantit

La PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) senyalitzen avui a les empreses subministradores en municipis de tot l’Estat, que en absència d’una llei estatal que protegeixi a les famílies, perpetren talls indiscriminats de subministraments bàsics i forcen a les famílies a acumular deutes impagables per tenir accés a aigua, llum i gas. Una situació que seria revertida amb la legislació de la Ley de Vivienda de la PAH: un text de llei presentat a tots els grups parlamentaris del Congrés i que inclou mesures ja articulades per posar fi a la pobresa energètica i als desnonaments.

Els últims 12 anys el preu de la llum ha pujat un 83%. Només el 2016, Iberdrola, Gas Natural Fenosa i Endesa acumulaven un benefici de més de 5.500 milions. Mentre hem viscut en pròpia pell com les factures no paraven d’augmentar, la nostra renda familiar descendia. I com a resultat, fins a 5 milions de llars patiran fred aquest hivern segons dades de l’Associació de Ciències Ambientals.

Dades als quals se suma el incendio de Alcorcón, provocat per l’ús d’espelmes davant la falta de llum, i que va ocasionar l’hospitalització de sis persones, incloent tres menors d’edat. També la muerte de Rosa, del municipi de Reus, que va morir en un incendi per utilitzar espelmes a causa de que Gas Natural li va tallar la llum. La pobresa energètica mata, i hi han solucions per a posar-hi fi.

La PAH i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, vam impulsar a Catalunya la Llei 24/2015 contra l’emergència habitacional. Una llei que inclou mesures vigents que han paralitzat més de 39.000 talls de subministraments. Per això, la PAH ha presentat al Congrés la Llei d’Habitatge de la PAH. Un text de llei per estendre les mesures de la Llei 24/2015 a tot l’Estat espanyol. Perquè un habitatge digne és una llar amb accés a subministraments. Perquè l’energia, l’aigua i l’habitatge són drets bàsics que han de ser accessibles i assequibles per a totes les famílies.

Mentre lluitem per una llei estatal que de veritat ens protegeixi, el PP i el PSOE legislen el Bo Social elèctric, que planteja descomptes del 25% al 40% de les factures amb uns barems de renda molt baixos. Un pegat que no dóna resposta a les situacions de pobresa energètica que pateixen un 11% de la població a l’Estat espanyol.

I la protecció que regula contra els talls és ínfima, traslladant tota la responsabilitat a l’Administració que si no paga el 50% de les factures, no es podrà protegir les famílies més vulnerables dels talls de llum. A més, no inclou cap protecció estatal contra els talls de gas o d’aigua. De nou, en comptes de donar suport a mesures efectives proposades per les famílies afectades, el PP i el PSOE s’uneixen per tirar endavant un pegat, incapaç de donar resposta a l’emergència, i que defensa els interessos d’unes companyies -que cullen milions de beneficis encarint les factures- per sobre de la ciutadania.

Per si fos poc, el govern del PP ha recorregut al novembre, en ple hivern, la Llei Valenciana per la Funció Social de l’Habitatge i contra la pobresa energètica. També ha bloquejat al costat de Ciutadans la ILP Madrilenya contra l’emergència habitacional. Lleis autonòmiques que contenien mesures per garantir els subministraments. El govern del PP s’ha convertit en el braç protector de les subministradores. I davant d’aquesta situació, les famílies afectades exigim una llei que ens protegeixi a tot l’Estat espanyol amb mesures de sentit comú:

  • El Principi de Precaució, pel qual no es puguin tallar els subministraments bàsics a famílies la vulnerabilitat de les quals hagi estat acreditada per Serveis Socials.
  • La garantia d’un Consum Mínim Vital de les famílies a llum, aigua i gas.
  •  La Tarifa Social, que implica que les subministradores assumeixin el cost de les factures que no puguin ser afrontades per les famílies.

Amb la Llei d’Habitatge de la PAH, tots els grups parlamentaris del Congrés tenen l’oportunitat històrica de legislar mesures que coresponsabilitzin a les subministradores a posar recursos per solucionar l’emergència que han provocat. Nosaltres seguirem reivindicant les nostres demandes fins fer-les realitat.

Exigim aigua, llum i sostre!

#SuministrosGarantizados

 

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Les tàctiques d’assetjament de Norvet no funcionen amb el bloc #Aragó477

Exigimos la cesión al Ayuntamiento de Barcelona y alquileres sociales a las familias que lo habitan

28 de noviembre 2017

Norvet deberá detener las obras en el bloque de la calle Aragón número 477

Hoy nos lo han comunicado desde el Distrito del Eixample y la Concejalía de Vivienda y Rehabilitación.

El pasado 5 de julio, desde la PAH de Barcelona, junto con las vecinas del bloque de Aragón 447, solicitamos una inspección de obras en el edificio. Norvet utilizó las obras con voluntad de dañar la estructura del edificio, una práctica de acoso con la intención de echarnos después de recuperar 6 pisos para familias vulnerables a través de la campaña obra social.

A raíz de la denuncia de las vecinas, el Ayuntamiento de Barcelona ha podido constatar que Norvet no tiene todas las licencias para llevar a cabo las obras de rehabilitación que está realizando en el edificio. El Ayuntamiento ha podido constatar que los más de 20 enterados presentados por Norvet implican obras además del 50% del edificio, tanto de pisos como de espacios comunes. Esto supone, según la ley catalana del derecho a la vivienda, una transformación integral del edificio y que para llevarlas a cabo tiene que presentar una licencia de obras mayores con memoria de proyecto que no han presentado. Por este motivo se paran las obras, durante meses. Esto significan que tienen que realojar de manera temporal a todas las vecinas y al finalizar las obras tienen que volver manteniendo el contrato de alquiler en iguales condiciones.

Desde la PAH de Barcelona tenemos claro, que Aragón 477 y todos los edificios comprados por fondos buitres no tienen que aumentar los beneficios de éstos, sino que deben pasar a ser de beneficio social, colectivo. Es por eso que exigimos la cesión del edificio al Ayuntamiento y el alquiler social a las vecinas mientras se formaliza la cesión, tal como fuimos a decirles directamente a Norvet el pasado miércoles 22 de noviembre en sus oficinas. También hemos instado en el Ayuntamiento que sancione, si es posible, a Norvet para no tramitar las licencias correspondientes. Parar las obras para no cumplir con la normativa catalana es la primera vez que pasa en Barcelona, puede ser un precedente. Es por eso, que animamos a las vecinas que están en una situación similar que denuncien irregularidades de licencias de obras a las oficinas de vivienda y Consejos de Distrito.

Una vez más, gracias a la organización colectiva de la ciudadanía, la denuncia y visibilización de las prácticas de los fondos buitre, estamos haciendo frente a Norvet para que no especule con nuestras vidas.

La vivienda es un derecho y no una mercancía. ¡Fondos buitre Go Home!

#Aragó477vsNorvet

PAH Barcelona contra Norvet

PerPAH_Bcn

[Comunicat] La PAH de Barcelona interpel·la al fons voltor Norvet

Exigim lloguers socials i la cessió del bloc Aragó 477 a l’Ajuntament, no deixarem que especulin amb les nostres vides.

El passat 3 de juliol la PAH de Barcelona va recuperar 6 pisos en un edifici comprat per Norvet per posar de manifest que ja no tan sols els bancs especulen amb les nostres vides, sinó que ha apercegut una sèrie de agents que també ho estan fent: MK Premium, Vauras, Norvet,… Amb aquesta recuperació vam posar de manifest que el dret a l’habitatge és cosa de totes, que totes estem afectades: hipotecades, llogateres i desnonades. Que en qualsevol moment ens podem trobar amb risc de perdre l’habitatge: per no poder pagar la quota hipotecaria, per un increment del lloguer, perqué no et volen renovar el contracte de lloguer, per rescissió del contracte o per situacions sobrevingudes que ens han deixat en situació d’exclusió residencial.

A Barcelona hem patit més de 12.000 desnonaments en els darrers 3 anys, dels quals 2.285 són causats per lloguer tan sols en 2016. Alhora, en els darrers 3 anys els preus dels lloguers no han fet més que pujar, arribant a increments de més del 60% en alguns barris. La situació de l’habitatge en la nostra ciutat no ha fet més que empitjorar i una de les causes d’això ha sigut la compra massiva per part de fons voltor d’edificis amb inquilines.

Norvet es una empresa que a Barcelona posseeix 10 edificis. Els ha comprat en els darrers anys per especular amb un dret bàsic i fonamental com és l’habitatge.

En aquest context, cal unir forces i lluitar per canviar lleis i politiques d’habitatge que ens beneficiïn a totes. Moltes veïnes d’Aragó 477 han decidit marxar del seu habitatge per por. Amb aquesta acció volem demostrar que sí que es pot! Que juntes podem fer fora els especuladors de la nostra ciutat i alhora treballar per aconseguir canvis legislatius que protegeixin a les famílies i no vetllin pels interessos de bancs, fons voltors o especuladors.

Igual que durant anys hem exigit lloguer social  als bancs, que han acumulat milers de pisos buits, han desnonat més de mig milió de famílies en tot l’Estat i s’han beneficiat del rescat bancari sense cap contraprestació social. Ara exigim lloguers socials i que no desnonin a famílies vulnerables als fons voltors, com Norvet, que han vingut per colonitzar la nostra ciutat i fer-nos fora. Exigim a Norvet lloguers socials per a les famílies. No podem deixar que aquests fons voltors comprin les nostres cases i que ens desnonin per vendre’ls per ús turístic i/o com un luxe.

Fons voltors go home!

#Aragó477vsNorvet

PerPAH_Bcn

Exigim de manera inmediata #SoluciónParaRachid

Ens trobem al carrer Sant Pere Mitjà, 7 per defensar el dret a l’habitatge de Rachid Amelz, Aicha El Himer i el seu fill de 5 anys, que s’enfronten a un desnonament obert i sense solució digna per part de l’administració municipal. La família fa mesos que s’enfronta a un possible desnonament de lloguer a causa de problemes econòmics. Una situació davant la qual han acudit repetidament a Serveis Socials i Habitatge a la recerca d’una solució que els garantís un sostre. Rachid ha demostrat la seva voluntat de regularitzar la seva situació, esgotant totes les vies administratives que li van fer entrar el passat mes de març a la Taula d’emergència, de cara a aconseguir un reallotjament digne.
 
Des de l’Administració se li va oferir a la propietat, la immobiliària Grabal SA, cobrir les quotes impagades a canvi de mantenir a Rachid i la seva família en l’habitatge fins que poguessin ser reallotjats en un pis de parc públic. Una proposta que la propietat no va acceptar, amb la ferma determinació de deixar a una família  al carrer i seguir acumulant pisos buits a l’edifici, amb l’única finalitat de poder incrementar el preu del lloguer a futurs inquilins. Cal tenir en compte que el contracte actual es va signar, el 2011, per 350 € mensuals, una xifra molt per sota dels preus especulatius actuals a Barcelona, on s’han incrementat, només en els últims 3 anys, en un 26%. Vivim una nova bombolla immobiliària, ara de lloguer, que està expulsant les famílies de les seves llars i negant la possibilitat de crear projectes de vida estables i a llarg termini. Tota una mostra de la necessitat d’implementar mecanismes de regularització en el preu dels lloguers.
 
Finalment, la solució proposada per Serveis Socials davant aquesta situació, ha estat la d’abandonar l’habitatge per anar-se’n a una pensió fins al 13 de novembre, data en què haurien de canviar de pensió veient-se obligades a anar d’habitació en habitació per temps indefinit, assumint la família la meitat de les despeses d’un cost encara per determinar. Una opció totalment indigna, i més després dels mesos que han passat des que se li va prometre un reallotjament digne i estable. Més tenint en compte la implicació d’un menor i que Aicha pateix de malalties acreditades en Serveis Socials.
 
Som conscients de l’actitud agressiva per part de la propietat, que no només s’ha negat a qualsevol tipus de negociació, sinó que també ha exigit a la família que retiri una demanda que van posar a Grabal SA, després d’incomplir la seva promesa de renovar-los el contracte de lloguer a canvi que fessin unes reformes a la mateixa casa. Unes reformes que Rachid va assumir i una renovació de contracte que mai va arribar. Però també som conscients del temps transcorregut, més que suficient, com perquè l’Ajuntament no hagi trobat més solució que una pensió.
 
Des PAH Barcelona, si bé valorem alguns gestos de l’Administració com el proveir-los de un guardamobles per a totes les propietats de la família, no podem tolerar el pas per una pensió. Des del principi del cas, hem exigit que arribat el moment on la família afectada es quedés sense habitatge, la solució passava per facilitar-los una plaça al CATAF de Navàs, un bloc de pisos on es reallotja temporalment a les famílies fins reallotjarlas definitivament. Arribat aquest dia, no volem ni alberg ni pensió. Exigim una plaça al CATAF, i que s’asseguri de cara al futur un reallotjament en un pis de parc públic. Més encara, al juliol d’aquest any vam presentar un Informe d’Anàlisi de Polítiques Públiques  on exigíem a l’Ajuntament de Barcelona que creés un CATAF per barri, podent donar resposta així a l’emergència habitacional que patim i perquè la situació que travessa Rachid i la seva família no es repeteixi.
 

No podem deixar de visibilitzar i denunciar públicament la criminal labor dels jutjats, en el cas d’avui el Jutjat de  Instància núm. 29 de Barcelona, que segueixen permetent l’existència de desnonaments oberts: no solament vulneren tot tipus de drets bàsics a les famílies, sinó que les submergeix en un brutal estat d’indefensió i vulnerabilitat. Si no fos poc el fet de veure’t sense llar, se suma el no saber que moment, ni dia ni hora, poden desnonar-te.

Sí Es Pot!
#SolucióPerARachid

PerPAH_Bcn

Para Halloween, truco o trato de la PAH al banco Santander

Son fechas terroríficas, pero las PAHs Catalanas seguirán demostrando que el miedo ha cambiado de bando

Hoy 31 de octubre las PAHs catalanas se movilizan para seguir demostrando que hace tiempo perdieron el miedo y ofrecerle truco o trato al banco Santander, conocido coloquialmente como banco Satánder. La fecha no podría ser más propicia, para enfrentarse al mal en la defensa de los derechos más fundamentales de las familias afectadas por la vivienda. Una situación provocada por la estafa hipotecaria, la falta de parque público de vivienda, por estar los pisos vacíos en manos de la banca y no de la administración o la negativa a ofrecer realojo y alquiler social en dichos pisos, tras sufrir un desahucio, ya sea por ejecución hipotecaria, impago de alquiler u ocupación.

Nuestro trato es claro y de mínimos, queremos soluciones que aseguren el descanso real ya de las familias. Ya sean afectadas directas del Banco Santander, de su filial UCI (Unión de Créditos Inmobiliarios)  o del Banco Popular, entidad que se adjudicaron hace unos meses por 1€. O lo que viene siendo lo mismo, esta operación ha sido la estrategia para rescatar al Santander, que sólo ganó 1.867 millones en el primer trimestre de 2017.

Queremos dación en pago retroactiva, para todas las familias en fase de ejecución hipotecaria y futura perdida de vivienda, evitando aumentar la lista de los 173 desahucios diarios en todo el estado. Es inaceptable que Banco Santander siga desahuciando y apoderándose de las casas de la gente, que previamente estafó, mientras Ana Botín gana 9,9 millones en 2016, con un fondo de pensiones de 43,1 millones de euros.

Queremos que se usen los pisos vacíos, arrebatados a la ciudadanía con engaños, para ampliar el parque público de vivienda y dar solución a la emergencia habitacional provocada por la banca y la falta de políticas de vivienda valientes para que el Estado defienda los derechos de las familias, por delante de los intereses financieros. Es vergonzoso que tras la adquisición por 1€ del Banco Popular, se permita que los pisos acaben en manos de un fondo buitre como Blackstone, que ha adquirido el 51% de todo el ladrillo tóxico de Banco Popular, con el único objetivo de seguir amasando beneficios multimillonarios con la especulación de nuestras vidas y nuestros hogares.

Queremos alquiler social asequible en base a los ingresos de la unidad familiar, que garanticen el derecho a la vivienda a las familias en exclusión residencial. Seguirá habiendo vidas en juego, mientras se sigan vulnerando Derechos Humanos básicos. Sabemos que la ley hipotecaria española es ilegal y criminal, tan criminal como la actitud de la banca, que niega a la gente un hogar, pero que no tiene reparos en invertir miles de millones en la industria armamentística. Un sector liderado por Banco Santander y BBVA, las entidades que más desahucios acumulan y más beneficios en paraísos fiscales. El banco Santander debe cumplir con su responsabilidad, ofreciendo alquiler a todas las personas desahuciadas, ya sea por la vía hipotecaria o por haber recuperado uno de tantos pisos vacíos en manos de la entidad, como única solución a la falta de soluciones que las destinó a vivir en la calle.

Queremos quitas para aquellas afectadas que con ellas puedan evitar la pérdida de su hogar. Es un crimen que alguien pierda su hogar por no poder pagar una cuota inflada con clausulas ilegales, colocadas con el único fin de poder adquirir las viviendas, tarde o temprano, para seguir especulando. Una muestra más de la estafa hipotecaria, que llevamos años denunciando y dando soluciones legislativas, para poder salvar a las personas antes que rescatar a los bancos con dinero público, para que trabajadores de las entidades, en este caso Banco Santander, puedan tener beneficios anuales de más de 1 millón de euros, a costa de nuestras vidas.

Por todo esto, hoy la PAH toma las oficinas del Banco Santander, como un imparable ejercito de zombies con un sólo objetivo: conquistar el derecho a la vivienda. Y si no hay trato habrá truco al más puro estilo PAH, con denuncia pública y movilizaciones pacíficas, hasta conseguir nuestras demandas. La ciudadanía organizada hace tiempo que perdimos el miedo, con valentía y decisión, logramos hacer posible lo que decían era imposible y que el miedo cambiara de banda, como demuestra la banca cada vez que cierra sus puertas antes el poder de las camisetas verdes.

¿Hoy que va a ser?

¿#TrucoOTrato?

PerPAH_Bcn

Celebrem la victòria després de 8 dies de #AcamPAHdaHospitalet

Després de 8 dies acampades, de rebre tot el suport possible de veïnes i veïns d’Hospitalet, de les PAHs catalana, d’associacions i de moviments socials, avui  aixequem campament perquè Úrsula, Helena i Yolanda han aconseguit solucions.

Una vegada més, hem demostrat que juntes #sisepuede i que amb la PAH som #imPAHrables.

Busquem i aconseguim solucions dignes, justes i de sentit comú, que garanteixin el dret a l’habitatge. Avui per tu, demà pel meu. Això és la PAH.

Us deixem un vídeo on han volgut expressar la seva alegria  i donar-vos les gràcies a totes.

PerPAH_Bcn

[Crónica] Bankia, l’entitat líder en desnonaments dona l’esquena a la ciutadania

La PAH cierra una veintena de oficinas de Bankia en Catalunya, para exigir soluciones tras años de rescates, corrupción y ninguneo a las personas que estafaron

La emergencia habitacional sigue en aumento, las familias afectadas por la vivienda, ya sea por hipoteca, alquiler u empujadas a recuperar una vivienda ante la falta de soluciones por parte de la administración y la banca, siguen llenando cada día las asambleas de la PAH donde se acumulan miles de casos por todo el Estado que siguen sin encontrar respuestas a su situación.

Bankia, la banca que más escándalos de corrupción ha protagonizado, más estafas a la ciudadanía a pertrechado y aun así la entidad que mayor rescate ha recibido con dinero público, por parte de un gobierno más interesado en rescatar los intereses financiero que a las personas, sigue siendo líder en desahucios y líder en evitar cualquier tipo de responsabilidad social, una contraprestación que sería de mínimos y más tras recibir millones de euros, pagados por todas y cada una de nosotras.

photo_2017-10-20_11-20-30

Ante esta situación y en defensa de los cientos de casos encallados y de unos derechos humanos básicos, el jueves 19 de octubre, las PAHs de Catalunya dijeron basta y salieron a la calle para exigir soluciones dignas que ofrezcan una segunda oportunidad a las familias a rehacer sus vidas.

Bajo un lluvia torrencial, que no evitó las movilizaciones, fueron una veintena de oficinas, a lo largo y ancho de Barcelona, Tarragona, Lleida y Girona, las que recibieron la visita de decenas de PAHs con el objetivo de conseguir alquileres sociales, quitas, daciones en pago y que Bankia ceda parte de sus pisos vacíos para ampliar el parque público de vivienda. Unos pisos que fueron de familias a quienes se les arrebató sus hogares con engaños, estafas y desahucios. Unas demandas de mínimos y de justicia.

¿Cuál fue la respuesta de Bankia? Una rotunda y unánime negativa, con sucursales cerradas para evitar cualquier tipo de negociación. Según los directores de las oficinas, “solo cumplen ordenes de arriba”, lo que se resume en una auténtica declaración de principios que pasa por dar la espalda a sus responsabilidades y a dejar a las familias en la cuneta, desatendidas en la calle y sin ninguna posibilidad de dialogo para poder encontrar una solución a su situación.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bankia está empeñada en seguir adueñándose de los hogares de las familias, sin ningún tipo de remordimiento al dejarlas en la calle, para su posterior especulación y aumentar su beneficio personal.

Desde la PAH vamos a seguir denunciando a Bankia y movilizándonos hasta conseguir cambiar las tornas. Esto ha sido el primer round de un pulso, que sabemos que organizadas desde abajo, sin rendirnos como siempre hemos hecho y con la razón en la mano, vamos a ganar. Las familias no se merecen este trato, como clientes deben ser atendidas y ya estamos acostumbradas a que nos digan que no, pero si algo sabemos hacer, es hacer posible lo imposible y así vamos a seguir.