Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ha ocupat avui l’oficina d’habitatge del carrer Bolívia per exigir compromisos als responsables de la Mesa d’emergència de Barcelona

A Barcelona hi ha més de 36.000 unitats familiars en llista d’espera per accedir a un pis amb lloguer social, segons constata l’informe anual del Síndic de Greuges de Barcelona del 2017. El 2017 s’han produït 2.591 desnonaments a la ciutat, més de 85% de lloguers

4 abril de 2018

Les famílies de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) hem dit prou.
Prou de les traves administratives per accedir a la Mesa d’emergència.
Prou del menyspreu per part de les oficines d’habitatge en criminalitzar-nos per no poder pagar el lloguer.
Prou a una llista d’espera de més de 9 mesos perquè ens adjudiquin un pis de lloguer social i poder començar de 0.
Prou de pilotes fora per part de les administracions i no assumir responsabilitats.

Avui hem ocupat el consorci de l’habitatge de Barcelona al carrer Bolívia 105 per fer palès, en primer lloc, que la Mesa d’emergència no dona resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Famílies que han accedit a la Mesa d’emergència i que en la seva espera han pogut ser desnonades, sense cap alternativa habitacional, o en el millor dels casos reubicades en una pensió durant uns dies i després “campi qui pugui”.

La Saadia, la Nadia, la Irene, el Rachid, la Marina, el Theo entre altres, han accedit a la Mesa d’emergència i estan a l’espera de l’adjudicació de l’habitatge en lloguer social. Totes elles han patit més de 2 desnonaments estant en llista d’espera de la Mesa d’emergència. Elles, que no estan soles, ja que compten amb el suport de la PAH de Barcelona, encara resisteixen a la seva llar. Gràcies a la solidaritat de la ciutadania i a les convocatòries de #stopdesnonaments s’han pogut paralitzar els desnonaments, però tenen noves dates: 10 abril, 15 abril, 23 de maig… I mentrestant a l’espera de l’adjudicació del lloguer social via Mesa d’emergència que no arriba, han de (re)patir les conseqüències més violentes de l’emergència habitacional, com són els desnonaments, amb tots els efectes sobre la seva salut que comporten, per no parlar dels efectes sobre la salut dels menors a càrrec seu.

En segon lloc, avui hem ocupat la seu del carrer Bolívia per exigir informació referent a les cessions de pisos amb entitats financeres. Què ha sigut dels 1.800 pisos que havia de cedir el BBVA i que tan sols han cedit 14 a l’Ajuntament de Barcelona? On són els 1.000 habitatges que la Generalitat cedia a l’oficina d’habitatge de Catalunya? Quines cessions d’altres bancs o fons voltor s’han efectuat? Són algunes de les preguntes que volem que ens contestin els responsables de la Mesa d’emergència. 

En tercer lloc, i per concloure, des de la PAH de Barcelona, com és habitual ens avancem a les institucions i proposem una sèrie de mesures que pal·liarien la situació de col·lapse que es viu avui en dia a la Mesa d’emergència de Barcelona. Mesures de sentit comú, com són:

  • Moratòria del desnonament fins al reallotjament, ja que no s’entén que les famílies que són favorables a la mesa d’emergència i estan esperant que se’ls adjudiqui el pis d’emergència hagin de patir durant l’espera diferents desnonaments amb les conseqüències en la salut i en els menors que ocasiona la situació de veure’s constantment amenaçades.
  • Finalització del cens de pisos buits abans d’acabar l’any i començar d’immeditat el procés de sancions per tenir-los desocupats.
  • Cessió de tot habitatge buit en mans de grans tenidors (fons voltor i entitats financeres).
  • Lloguer social a càrrec dels grans tenidors per a les famílies a les quals volien desnonar, tal com establia la Llei 24/2015: cap desnonament per part de grans tenidors sense un lloguer social.
  • Creació de pisos pont, Cataf i habitatge temporal, via projecte APROP, per evitar les pensions i els albergs.
  • Que les famílies residents en locals comercials sense cèdula d’habitabilitat, quan són desnonades, també entrin a la Mesa D’emergència.

Des de la PAH de Barcelona no permetrem que se segueixin vulnerant els drets humans i que les famílies en situació de vulnerabilitat continuïn patint les conseqüències de la inacció dels poders públics que han de protegir-les i garantir el seu dret a l’habitatge.

PerPAH_Bcn

Norvet utilitza la via judicial per expulsar a famílies vulnerables

El fons voltor Norvet Negotial S.L. ha interposat aquests darrers dies una demanda contra algunes veïnes del bloc #Aragó477 per fer-les fora dels seus habitatges

El passat 3 de juliol de 2017 fèiem pública la recuperació, a través de la campanya obra social de la PAH, de 6 pisos buits de l’edifici per a famílies en situació de vulnerabilitat sense cap alternativa habitacional. Des del primer moment hem tingut dos objectius clars: reallotjar a famílies amb una necessitat bàsica com l’accés a l’habitatge, que l’únic que volen és poder regularitzar la seva situació i pagar un lloguer assequible, i denunciar les pràctiques d’aquest tipus de promotores immobiliàries, que es dediquen a expulsar les veïnes dels seus immobles i vendre’ls o llogar-los a preus de luxe.

Des de llavors, Norvet ha utilitzat diferents pràctiques per tal d’assetjar a totes les famílies que viuen a l’edifici, a fi d’expulsar-les i especular amb l’habitatge. Parlem de pràctiques il·legals com fer obres sense les llicències corresponents, que des de la PAH hem aconseguit aturar fins al moment. També s’han produït, en aquest temps, altres successos encara amb incògnites per resoldre, que recorden tàctiques de mòbing, com la inundació d’alguns dels pisos, que va generar que algunes veïnes marxessin de les seves llars. L’última jugada ha estat fa pocs dies quan les veïnes d’Aragó 477 van rebre una demanda judicial de Norvet, per fer-les fora. Una demanda davant la qual no ens quedarem parades i farem tot el possible per defensar les famílies i que no siguin desnonades.

Ja fa temps que la nostra ciutat està en el punt de mira dels fons voltor i els grans especuladors. Vivim un procés creixent de compra de les nostres llars, que acaba fent-nos fora de casa nostra, dels nostres barris i de la nostra ciutat. En els últims mesos hem pogut detectar altres edificis patint les tàctiques de Norvet i de moltes famílies que han perdut el seu sostre, per culpa d’aquest procés de gentrificació. Hem teixit aliances en aquesta lluita contra l’expulsió de veïnes, com en el cas d’en Feliciano, veí d’un bloc en propietat de Norvet que li vol triplicar el preu en la renovació del seu contracte, que resisteix a casa seva malgrat haver sofert ja quatre processos de desnonament, un en obert, però que gràcies a la ciutadania organitzada i al Sindicat de Barri del Poble Sec, ha pogut paralitzar.

No estem soles davant les tàctiques d’assetjament dels fons voltor i des de la PAH de Barcelona exigim a Norvet:

  • la retirada immediata de la demanda judicial
  • la cessió del bloc Aragó 477 a l’Ajuntament de Barcelona
  • el lloguer social de totes les veïnes, tant les veïnes noves com les que fa anys que viuen a l’edifici i el seu contracte de lloguer finalitzarà pròximament
  • una reunió a diferents bandes: Norvet, PAH i Sindicat de Barri del Poble Sec, per arribar a una solució habitacional per a totes les veïnes del bloc Aragó 477 i el carrer Murillo.

No deixarem que Norvet continuï fent negoci amb un dret com és l’habitatge i desnonant invisiblement a les veïnes. Hem d’aturar la colonització d’aquestes empreses i declarar Barcelona ciutat lliure de fons voltor.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] 3.609 habitatges buits a Barcelona que estan incomplint la seva funció social

El cens d’habitatge buit ha de ser una eina per l’emergència habitacional a Barcelona

27 de març de 2018

L’Ajuntament de Barcelona ha fet públic el resultat del cens de pisos buits de 17 barris de Barcelona. Segons aquest cens s’han detectat 3.609 habitatges buits, un 1,52% del total dels 36.817 inspeccionats.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament el fet que finalment s’ha respost a una reclamació històrica de les entitats socials com és el fet de poder comptar amb un cens que permeti fer una radiografia de l’habitatge a la ciutat de Barcelona. Lamentablement aquestes dades arriben tard i són parcials.

En aquest primer cens es detecta que el 71% d’habitatges buits són de propietats particulars, un 25% d’entitats financeres i societats, un 3% no tenen dades de la propietat i un 1% consten a altres propietaris (2es residències, església).

L’últim cens elaborat amb dades de ciutat data del 2011, en el qual es detallava que hi havia un 11% d’habitatges buits. Durant el període 2011-2018, hem viscut un retrocés en matèria d’habitatge, produït per les polítiques estatals pensades només per afavorir a la banca i l’especulació, com es demostra en les últimes reformes de la LAU, el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021 i la suspensió de lleis garantistes com la 24/2015 catalana, fruit de l’esforç de la societat civil, suspesa en l’articulat de la part d’habitatge que responsabilitzava als bancs, pel Tribunal Constitucional a petició del Partit Popular. Tot pensat per tornar a deixar a les entitats financeres i grans tenidors sense cap responsabilitat, ni al reallotjament a famílies que desnonaven ni al compliment de la funció social de l’habitatge, tot deixat a un calaix.

Per altra banda, des del 2011 hem patit un canvi de tinença dels habitatges en la ciutat. Hem passat de l’estoc que han acumulat les entitats financeres de pisos ‒procedents d’execucions hipotecàries, que els han donat sortida mitjançant vendes de paquets‒, a compres d’edificis verticals per part de fons voltor i empreses d’inversió, entre altres operacions de compravenda. Recordem que les entitats financeres han estat rescatades amb 76.410 M € de diners públics.

Tot això ha succeït en els darrers anys i ara com ara el mercat està tensat, és a dir, hi ha un dinamisme de compres i vendes i canvis de propietaris, acumulant una rendibilitat amb un bé de primera necessitat com és l’habitatge.

És per això que des de la PAH de Barcelona creiem que s’ha de treballar per poder fer un cens dinàmic que no faci una fotografia fixa per als pròxims 7 anys, sinó que s’utilitzi el cens per portar a terme polítiques d’habitatge que ara necessitem a la nostra ciutat. Vivim en un moment en què a la ciutat de Barcelona hem patit 2.519 desnonaments en el 2017, el 85% de lloguer, i la xifra no disminueix. Així, des d’aquesta perspectiva exigim:

  • Cessió obligatòria dels habitatges buits detectats en mans de les entitats financeres.
  • Inclusió dels habitatges dels particulars a la borsa d’habitatge.
  • Incloure al cens els habitatges adquirits per grans tenidors (Socimis, fons voltor, entitats financeres) que estan en vies de venda, rehabilitacions o lloguer a preus de luxe i exigir la cessió. Assegurar a les llogateres que encara hi viuen la seva prorrogació del seu contracte de lloguer.
  • Començar un cens en l’àmbit metropolità d’habitatge buit. I obligar a la cessió i compliment de la funció social de l’habitatge a la propietat, que no succeeixi el que està succeint a Barcelona. No arribar a temps a detectar qui és qui ha acumulat l’habitatge buit abans que se’l vengui i afavorir la bombolla de lloguer.
  • Que el cens de tota la ciutat de Barcelona estigui llest abans d’acabar el 2018.

Per finalitzar, volem posar èmfasis als habitatges que s’han inspeccionat i que s’ha detectat que estan ocupats. Des de la PAH, fa anys que denunciem la falta de dades que posin llum al fenomen d’ocupacions d’habitatges en precari. Creiem que cal fer una fotografia acurada per poder abordar el problema des de l’àmbit dels drets socials i exigir responsabilitats a grans tenidors. Des d’aquesta banda, la PAH de Barcelona i altres entitats hem portat a terme un informe que conclou, dels 100 primers casos estudiats, que en referència a famílies que estan ocupant un habitatge, el 82% ho estan fent en habitatges de bancs o grans tenidors, i que el 73% va accedir després del 2017. Famílies que provenen principalment de desnonaments de lloguer.

Per concloure, cal finalitzar el cens al més aviat possible, ampliar-lo a l’àrea metropolitana, fer un cens exhaustiu sobre les ocupacions famílies, de tal forma que sigui una eina per treballar en polítiques públiques que avantposin la funció social de l’habitatge i que garanteixin el dret a l’habitatge a les famílies vulnerables, responsabilitzant a les entitats financeres i grans tenidors que estan fent un ús especulatiu d’un dret.

PerPAH_Bcn

Emmordassades no oblidem, el 17 de març ens mobilitzem

Com segurament sabreu, la Llei Mordassa segueix campant al seu aire malgrat que la majoria de l’actual Congrés s’havia compromès a posar fi a aquesta llei que vulnera nombrosos drets humans.

El Congrés va aprovar el novembre de 2016 i gener de 2017 dues propostes de reforma de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa. Des de llavors, ha passat ja més d’un any i el procés parlamentari es troba pràcticament paralitzat o avançant a un ritme extremadament lent. Organitzacions i col·lectius socials que hem denunciat l’arbitrarietat i falta de garanties d’aquesta norma hem estat seguint de prop aquest procés, i ens preocupa que cap dels textos alternatius presentats recullin les nostres demandes, i ni ofereixin una regulació garantista per a l’exercici dels drets fonamentals.

És el moment de tornar a sortir als carrers per mostrar el nostre rebuig a la Llei Mordassa i pressionar perquè es garanteixi el lliure exercici dels drets humans que són vulnerats per aquesta llei, tals com la llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’informació, així com els drets de dones víctimes de maltractament i d’aquelles que exerceixen la prostitució, o de migrants i sol·licitants d’asil que són objecte de les “devolucions en calent”.

Des que el passat 1 de juliol de 2015 va entrar en vigor la Llei Mordassa, estem vivint un increment d’abusos policials i vulneració de drets, hagut de, en molts casos, a la discrecionalitat dels agents en les seves actuacions per la presumpció de veracitat que els atorga l’àmbit administratiu (el seu testimoniatge està per sobre del de la ciutadania), i al poder de valoració que els confereix la Llei de Seguretat Ciutadana. Amb això, s’estan produint situacions insòlites de persones que són denunciades per policies, no només en el marc de mobilitzacions ciutadanes sinó en molts altres àmbits, per motius tan absurds com no tractar-los de vostè, criticar l’extralimitació de les seves funcions o portar una samarreta amb una llegenda reivindicativa, per posar alguns exemples. També són alarmants els casos de periodistes multats, la qual cosa coarta el dret de llibertat d’informació.

Segons les últimes dades publicades pel Ministeri d’Interior, en 18 mesos l’Estat ha recaptat 131 milions d’euros amb la Llei Mordassa. Les multes per “desobediència o la resistència a l’autoritat” i “la negativa a identificar-se” o “l’al·legació de dades falses o inexactes en els processos d’identificació” (article 36.6) ascendeixen a 10.196.817 d’euros. És especialment significatiu també l’important augment del nombre de sancions de 2015 a 2016 per “faltes de respecte i consideració” a membres de les Forces i Cossos de Seguretat (article 37.4), el primer motiu de sanció referent a seguretat ciutadana. Si en els primers 6 mesos de la seva entrada en vigor es van posar 3.130 multes per un valor de 469.203 euros, en 2016 es van interposar un total de 19.497, per un import de 3.006.761 euros. En total, s’han imposat 22.627 multes per valor de 3,47 milions d’euros.

En 2016, de les sancions per infraccions a la seguretat ciutadana, al voltant de 34.000 podrien ser sancions a conductes emparades per exercir els drets de reunió, expressió o manifestació. No podem  permetre que això segueixi passant, no només per l’impacte sobre persones en concret sinó també perquè a més està obstaculitzant el dret d’organitzacions i col·lectius a protestar i expressar les seves reivindicacions, i això al seu torn implica un impacte molt preocupant en la defensa dels drets humans.

La llibertat d’informació és una peça bàsica i irrenunciable dels sistemes democràtics i, com a tal, no pot tenir més límit que els establerts en els convenis internacionals i en la jurisprudència que els desenvolupa, en particular la Declaració Universal dels Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de 1966 i el Conveni Europeu de Drets Humans i Llibertats Fonamentals de 1950; i la Llei Mordassa és una de les armes utilitzades per carenar la lliure difusió d’informació, i fins i tot amb sancions a periodistes durant l’exercici de la seva professió.

A més, la Llei Mordassa va recollir una disposició addicional (la desena) amb l’objecte de legalitzar les expulsions sumàries i col·lectives, també anomenades “devolucions en calent” que moltes organitzacions anem denunciant des de fa anys. El passat 3 d’octubre de 2017 el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va ratificar que són il·legals, condemnant a Espanya per dur-les a terme. El govern ha de detenir d’una vegada aquesta pràctica que té conseqüències terribles per als drets humans de les persones que intenten arribar a Ceuta i Melilla.

Tenim molts motius per sortir al carrer a exigir que no volem cap mordassa que vulneri els nostres drets i llibertats.

Volem comptar amb totes a les places i carrers de poblacions de tot l’Estat per expressar el nostre rebuig a la Llei Mordassa. Uneix-te a la convocatòria de mobilitzacions pel 17 de març, organitza accions de protesta i suma al nombre més gran de persones, col·lectius i organitzacions.

  • Adhereix el teu col·lectiu a la convocatòria PUNXANT EN AQUEST ENLLAÇLa convocatòria té caràcter apartidista i per tant no podrem adherir a partits polítics o entitats adscrites.
  • Descarrega AQUÍ les imatges per difondre o dissenyar el teu propi cartell.

Col·lectius adherits:

Iridia – Centro de Defensa de Derechos Humanos
PAH asamblea de Arganda
Coordinadora de ONG para el Desarrollo (CONGDE)
Sindicato Único de Trabajadores Solidaridad Obrera
Asociación Cultural LoQueSomos
Anarquismos
Stop Represión 15M-Granada
A.C. La Higuera y el Almendro
Madres contra la represión
Solar Polivalente Autogestionado Maravillas
Asamblea Popular 15M Malasaña-Dos de Mayo
Todxs Somos Palestina
Asamblea Popular de Majadahonda – 15M
15MGLOBAL.ES
15M Illescas
Unión de Juventudes Comunistas de España
kabakuk
Sindicato SI.L.VI.A.
Desarma Madrid
Ecologistas en Acción
Novact
PAH Madrid
Federación SOS Racismo
PAH Rubí
Amnistía Internacional España
Plataforma de Ayuda a Personas Refugiadas de Elche
Comité 3-21
CGT
Democracia real YA! Madrid
Greenpeace España
Plataforma Antidesahucios de Palencia
Intersindical Valenciana
Intersindical Solidaria
Stop Represión Málaga
Zambra Málaga
SOS Refugiados
Defender a quien Defiende
Centro Pastoral San Carlos Borromeo
Coordinadora de Barrios
Colectivo Hetaira
Marea Básica contra el paro y la precariedad
Vejer Sin Fronteras
Asociación Bajando al Sur
FEN, Federación Española de Naturismo
Frente Cívico Somos Mayoría Cinco Villas
Colectivo Ponte en marcha
Coordinadora Madrid por la defensa de las Pensiones Públicas
Plataforma por las Libertades de Valladolid
PAH Guadalajara
Movimiento de Mujeres Palestinas Alkarama
CGT Andalucía
Asamblea Transmaricabollo de Sol
NSD Asturias
Pacifistas Ciudad Real
Marchas de la Dignidad Ciudad Real
LIBRES, Asamblea Cántabra por las Libertades y contra la Represión
CNT-AIT Granada
Yayoflautas Madrid
Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda de Sevilla (PACD Sevilla)
Solidaridad Internacional Andalucia
Abogad@s en Red S. Coop.
Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA)
Sare Antifaxista
Observatorio del Racismo Institucional RAIN
Coordinadora Galega de ONGD
PAH Sevilla Este Amate
PAH SANTANDER
Plataforma Antirrepresiva de Guadalajara
CNT Pineda de Mar
CNT Guardo
Red de ONG de Madrid
Chinaski Producciones
Marea Granate
Herritarren kriminalizazioaren aurkako plataforma
15M Valencia
Asamblea 15M Hortaleza
SILLAS CONTRA EL HAMBRE
ASOCIACIÓN ACCIÓN VERAPAZ
Asociación Sin Papeles de Madrid
Sindicato de Manteros y Lateros de Madrid
Unidos contra la represión, luchamos
PAH AlcoSanse
Coordinadora de Vivienda de Madrid
ASOCIACION PRO DERECHOS HUMANOS DE ESPAÑA
Plataforma Pensiones Granada
Espacio Común 15M
Foro de Movimientos Sociales de Madrid
ASAMBLEA NACIONAL ANDALUZA
No Borders Granada
Asamblea de Andalucía
Pah Vigo Tui Baixo Miño
PAH Noguera
Plataforma Absolución CS 13 Rosas
Meta-Comunica
Greenpeace Pamplona Iruñea
Plataforma en Defensa de la Libertad de Información (PDLI)
FRENTE CIVICO SOMOS MAYORIA REGION DE MURCIA
Stop Desahucios 15M Valladolid
Grupo Estudios Internacionales UAM
Greenpeace Illes Balears
Fronteras Sin Filtro
Sindicato de Periodistas de Madrid (SPM-FeSP)
Frente Cívico Somos Mayoría
Grupo de apoio á La Insurgencia (Vigo)
CEAR
Greenpeace Barcelona
CGT HUELVA
15M Villa de Vallecas
Mundo sin Guerras y sin Violencia – España
Coordinadora 25s
REFUSAT
Foro Social Segovia
PAH PARLA
Katío. Asociación de Solidaridad con Colombia
Xnet
15MpaRato
CNT Jerez
COORDINADORA MADRILEÑA DE VIVIENDA
LA YAYA CSOA
Paicam Maresme
Marea Blanca de Catalunya
PAICAM
Moviment indignació 15m Sabadell
Coordinadora d’assemblees 15m del Vallès Occidental
PAC plataforma afectados por la Crisis
CICLO (Coordinadora de colectivos y sindicatos por la lucha obrera)
Marea turquesa
Encausados Operación Araña
Stop Mordazas
Coordinadora Estatal de VIH y Sida
Espacio REDO
Greenpeace Pontevedra
Red Acoge
Coordinadora ONGD Región de Murcia
Miércoles Republicano
Marxa de la Dignitat
Asoc. Vecinal Lanuza Casco Viejo
Comisión Legal Sol
Marea Blanca de Catalunya
CICLO Coordinadora de colectivos y sindicatos por la lucha obrera
Plataforma afectados por la hipoteca de Toledo
Kaleratzeak stop desahucios Araba
Pah Callosa
Stop Desahucios León
Sindicat de llogaters i llogateres
Greenpeace Mallorca
Sindicato de Periodistas de Andalucia
Ecologistas en Acción
Paz con Dignidad
ASiA- Associació Salut i Agroecologia
Asociación Andaluza por la Solidaridad y la Paz (ASPA)
Kolectivo Foko
IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya)
Stop Desahucios León
Foro Social de Segovia
ADIS Asociació Dignitat i Solidaritat
Alter Nativas
PAH Barcelona
Andaluces de Alcalá
Alternativa Universitaria (La Rioja)
Stop Represión La Rioja
Ecologistas de La Rioja
REAS Rioja
Solfónica
Plataforma Refugiados
Acción en Red Madrid
PAH Madrid
Institut de Drets Humans de Catalunya – IDHC
Paraguay Resiste en Madrid y Barcelona
Poletika.org
Alcalá Libre
Coordinadora de ONGD de Navarra
Colectivo Indignado de Valladolid
Plataforma de Afectados La Rioja
Ateneo Libre Autogestionado La Ortiga
BRUJAS MIGRANTES
Confederacion de Asociaciones Cannabicas(ConFAC)
Ecologistas en acción Cantabria
Greenpeace Almería
Yretiemble
Sociedad Ecologista Al Wadi ira
Madrid43Ayotzinapa
Cannabicum
La Línea Amarilla
Alianza por la solidaridad
REAS Madrid (Red de Economía Alternativa y Solidaria de Madrid)
BDS Madrid (Boicot, Desinversiones y Sanciones contra Israel)
Plataforma por las 6 de la Operación ICE
Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP)

PerPAH_Bcn

Interpel·lem a Inés Arrimadas en defensa de la Llei d’Habitatge de la PAH

Avui dijous 15 de març les PAHs Catalanes acudirem a la seu de Ciutadans de Barcelona, ​​al carrer Balmes 191, per interpel·lar a la responsable del partit, Inés Arrimadas, en defensa de la Llei d’Habitatge de la PAH. Aquesta acció s’emmarca en una campanya d’interpel·lació al partit Ciutadans, perquè es posicionin a favor de la tramitació de la Llei d’Habitatge de la PAH: una proposta de llei registrada al Congrés, que, si s’aprova, acabaria amb els desnonaments, la pobresa energètica i regularia els lloguers.
 
Aquesta llei compta amb nombrosos suports. Centenars de col·lectius i sindicats s’han posicionat a favor que es legisli. Més d’un centenar d’ajuntaments, que pretenen ser conquerits per Ciutadans en les pròximes eleccions municipals, han aprovat mocions a favor que s’aprovi la nostra llei. Fins i tot el Parlament Europeu i l’ONU descriuen aquesta iniciativa com un exemple per a ser seguit per altres països en matèria d’habitatge.
 
Malgrat tot, el govern del PP té fins demà dijous 16 de març a les 20 h per a registrar un veto a la nostra iniciativa. El veto és un mecanisme d’ús excepcional, que tal com marca el reglament del Congrés, només pot ser aplicat si la proposta de llei afecta els pressupostos generals “en vigor”. No obstant això, la Llei Habitatge PAH està dissenyada perquè totes les mesures que impliquin una despesa no entrin en funcionament fins als pressupostos futurs. No hi ha justificació ni base per vetar la Llei Habitatge PAH.
 
No obstant això, el govern del PP ja ha fet trampes en el passat. Però els vetos no són impostos en solitari. Mariano Rajoy ha trobat a Ciutadans el seu titella per bloquejar lleis sistemàticament, com ha passat amb el debat de la pujada de les pensions. La qüestió que tracten d’ocultar des de Ciutadans és que tots els vetos són avaluats per la Mesa del Congrés, un òrgan de la cambra on es poden aixecar aquells vetos que no tinguin base, com seria el cas de la Llei d’Habitatge de la PAH.
 
La mesa del Congrés està composta per 3 seients del PP, 2 de Ciutadans, 2 del PSOE i 2 de Podemos. Tant PSOE com Podemos ja s’han compromès públicament a aixecar un veto del PP a la Llei d’Habitatge de la PAH. Però per sumar majoria i aixecar un possible veto, és necessari el posicionament de Ciutadans. Un acte democràtic que és qüestió de voluntat política, i que estaria avalat pel mateix reglament del Congrés.
 
Per aquesta raó, anirem a interpel·lar en diferents territoris als secretaris generals de Ciutadans, perquè es posicionin a favor de la Llei Habitatge PAH. En cas que el govern del PP registri un veto, Ciutadans haurà d’escollir: o es posiciona amb el govern de la corrupció i els desnonaments. O es posiciona al costat de les famílies i les nostres llars. Recordem que el que estem demanant és un mínim democràtic.
 
No estem exigint que Ciutadans doni suport públicament al contingut total de la nostra llei. El que estem exigint és que Ciutadans no bloquegi un debat democràtic. Que permeti al Congrés, una entitat mantinguda amb diners de tota la ciutadania, debatre una llei. El que estem exigint a Ciutadans, a Albert Rivera i a Inés Arrimadas, és que no es converteixin en els còmplices necessaris del segrest de la democràcia i el futur de les nostres famílies.
 
Sí que es pot!
#CiudadanosDelPP
PerPAH_Bcn

El Partit Popular presenta un nou pla d’habitatge per seguir beneficiant l’especulació

Quin pla! El PP segueix girant l’esquena a les famílies, desestimant les propostes de la PAH i presentant un Pla d’Habitatge per als tres anys vinents, amb l’única fi de seguir inflant la bombolla de lloguer a benefici de grans propietaris i especuladors

Nova oportunitat perduda. El divendres 9 de març es va aprovar el Pla d’Habitatge Estatal 2018-2021, presentat pel Partit Popular. Vivim un període en què l’emergència habitacional, lluny de desaparèixer, creix alarmantment dia a dia. El Govern té la capacitat i l’obligació per portar endavant mesures que garanteixin el Dret a l’habitatge, tal com marca l’art. 47 de la Constitució, però una vegada més prefereix vulnerar aquest dret i legislar a favor de la banca i els fons d’inversió. Parlem d’un pla, que suposadament pretén fomentar el lloguer, però que no contempla regularitzar els contractes de curta durada, ni els lloguers inassumibles, per garantir que les inquilines puguin realitzar projectes de vida duradors, assequibles i estables, per no veure’s empeses a viure com a nòmades cada tres anys.

S’omplen la boca amb la seva enorme vocació social, però la realitat és una altra. El pla del PP, passa per un programa d’ajudes per pagar el lloguer, que com totes les seves mesures anteriors, solament serà accessible per a una petita minoria de famílies, però perjudicarà la resta. Unes ajudes que no contemplen cap mena de limitació, la qual cosa provocarà l’augment desorbitat dels preus, ja que pretenen subvencionar lloguers socials de la banca, fins en un 100% en lloguers de fins a 400 euros/mes. Una mesura perversa que incentivarà als bancs a establir els preus en el llindar màxim, seguir fent negoci amb recursos públics, facilitant-los poder usar-ho com rentat de cara.

Lluny de parar aquesta pujada, que en el cas de Barcelona ja ha aconseguit un 60% en alguns barris en els últims 3 anys, el PP obre la vàlvula per seguir inflant la bombolla del lloguer i així assegurar i perpetuar la rendibilitat als fons voltor, els bancs i els grans tenidors d’habitatge. Amb aquest pla, la propietat podrà extreure majors rendes, de nou gràcies a la transferència de 1.443 milions d’euros, extrets del fons públic, que aniran directament a les butxaques privades de constructors i grans tenidors, deixant més en la cuneta, si cap, a les inquilines que seguiran sent desnonades per no poder afrontar els elevats preus. Recordem que actualment el 85% dels desnonaments a la nostra ciutat són deguts a l’impagament del lloguer, desnonaments invisibles produïts per la finalització dels contractes que pretenen ser renovats amb uns preus totalment abusius i impagables, amb els sous de les famílies, cada vegada més baixos.

Que la despesa total en habitatge del Govern espanyol s’ha vist reduït en un 75% en els últims 8 anys o que es destini, en aquest nou pla, la irrisòria quantitat del 0,03% del PIB, molt allunyat de la mitjana europea, són xifres reveladores que deixen en evidència la poca voluntat existent a oferir solucions reals a una situació que empeny a milers de famílies a l’exclusió residencial. Han estat 8 anys de recessió per a la ciutadania, que ha vist com un darrere l’altre li anaven retallant els seus drets més fonamentals (habitatge, subministraments, sanitat, educació…) mentre es rescatava als bancs o s’alliberava als fons d’inversió a pagar impostos gràcies a la creació de les Socimis.

De res ens val que el gran pla del PP estigui en funció d’inflar el lloguer o oferir ajudes per a la compra d’habitatge, amb l’única fi de reactivar el cicle d’endeutament hipotecari. Un cicle que ha causat 700.000 execucions hipotecàries des del 2008, que se segueixi produint un desnonament cada 8 minuts i que encara hi hagi gent disposada a perdre la seva vida abans que el seu habitatge.

Tot això succeeix, mentre no hi ha una sola proposta per ampliar l’inexistent parc públic d’habitatge, un 1,5% contra el 15% de mitjana europea. Un parc que garantiria l’accés a un habitatge digne i assequible a les famílies amb menys recursos. Havent-hi més de 3 milions de pisos buits a Espanya per poder moure, prèvia sanció a la banca amb la seva cessió a l’Administració, l’única cosa que se li ocorre al PP és subvencionar la construcció de nou habitatge, per seguir promovent l’especulació i seguir usant diners públics a benefici del sector privat.

Mentrestant, el Partit Popular desoeix a la ciutadania, bloquejant iniciatives, suspenent lleis o no recolzant mesures que sí que protegeixen a les famílies, que responsabilitzen a la banca a oferir lloguers socials i reallotjaments en la seva cartera de pisos buits, omplerta a cop de desnonaments, o que eviten l’especulació de l’habitatge per frenar l’expulsió massiva de veïnes de les seves cases, barris i ciutats. Mesures registrades al Congrés, des del passat 10 de gener, recollides en la Llei Habitatge PAH. Mesures com les aprovades en el ple municipal de Barcelona, gràcies a la moció que vam presentar el 24 de gener al costat del Sindicat de llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC. Mesures per què a la nostra ciutat s’ampliï el parc públic d’habitatge. Mesures que en tots els nivells han comptat amb una aprovació gairebé unànime, si no hagués estat pel rebuig del PP, que estava elaborant el seu gran pla contra el dret a l’habitatge. Des de la PAH ja hem demostrat que les nostres propostes funcionen.

Des de PAH Barcelona, veiem més eficaç un altre tipus de mesures que haurien de passar per tenir en compte la renda. I aplicar, en casos de grans tenidors, un lloguer social sobre la base de la Llei 24/2015, i el lloguer amb un màxim del 30% dels ingressos de la unitat familiar com recomana Europa. Gràcies a la pressió de la PAH, ja s’han aconseguit lloguers pel 10%, 12% o 18% dels ingressos de les famílies. Demostrant que no és necessari recórrer a diners públics, solament voluntat política, per obligar a la banca a concedir els lloguers socials, bloquejant així els seus xantatges per concedir lloguers amb preus més alts subvencionats per l’Administració.

Estem tornant a viure la creació de l’estafa hipotecària, fomentant la precarització del lloguer per vendre’ns, de nou, les hipoteques com l’única alternativa per accedir a una llar. Vivim el dia de la marmota, i des de la PAH seguirem posant propostes reals sobre la taula per garantir que l’habitatge sigui un dret assequible per totes i no una mercaderia per a benefici d’unes poques. Seguirem desobeint lleis criminals, oferint solucions a una legislació justa i fent des d’abaix, organitzades al carrer, la qual cosa no estan disposats a fer des de dalt.

No defallirem, nosaltres sí que tenim un pla!

PerPAH_Bcn

ADIF també desnona

L’empresa pública, depenent del Ministeri de Foment, un actor més en l’onada actual de desnonaments

Avui, 9 de març de 2018, ens trobem en les oficines d’ADIF, situades al carrer d’Ocata s/n, de Barcelona, per evitar el desnonament sense reallotjament de José Luís i la seva família amb dos menors. José Luís vivia amb la seva mare en un pis de l’empresa ferroviària, dels quals anys enrere oferien als seus treballadors. Després de la mort de la seva mare, Adif va comunicar a José Luís, el mateix dia del sepeli, que en no pertany a la seva plantilla d’empleats, havia d’abandonar l’habitatge en un termini de 7 dies. Després de negociar, li van concedir una subrogació per 2 anys, un període de temps en què la situació laboral i econòmica de José Luís va fer un gir negatiu, deixant-ho en una situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos de tan sols 480 € per a la unitat familiar. Així i tot, i amb grans sacrificis, van estar pagant fins que no van poder més, doncs els seus ingressos es van veure més minvats i la situació va ser tan insostenible que no van poder pagar.
Arribats a aquest punt, ADIF s’ha tancat a qualsevol tipus de solució que apel·lés als drets més fonamentals de la família, que ja s’ha enfrontat a dos desnonaments, paralitzats en porta gràcies a la PAH. Amb la propera ordre de desnonament, de caràcter imminent, José Luís, la seva dona i els seus dos menors, s’enfrontaran a un desnonament obert, o el que és el mateix, estaran exposats i amb total indefensió al fet que a qualsevol moment, dia o hora, sense previ avís, siguin deixats al carrer.
Després del seu segon llançament i davant la nova situació econòmica de la unitat familiar, que ha aconseguit arribar als 836 €, ADIF es va negar a negociar un lloguer de 500 €, una oferta presentada pel José Luís per poder seguir mantenint la seva llar. Una oferta generosa i una mostra de la bona voluntat per part de José Luís per arreglar la situació.
Amb aquesta actitud, ADIF l’única cosa que fa és corroborar el que fa anys porta fent, especular amb els habitatges dels antics treballadors i beneficiar-se dels preus de la bombolla immobiliària. Una mostra d’això és la recent venda de pisos i sòl per valor de 10 Milions d’euros, o la quantitat d’habitatge buit que acumulen i porten anys venent en subhasta.
A Adif li exigim la paralització immediata del desnonament de José Luís i un lloguer just sobre la base de les seves possibilitats.
També, davant l’emergència habitacional que sofrim, davant els preus inassumibles i inaccessibles dels lloguers i davant la falta d’un parc públic d’habitatge capaç de garantir el dret a sostre a les famílies en exclusió residencial per part de l’Administració, des de PAH Barcelona, denunciem públicament a ADIF i considerem que com a empresa pública de l’Estat, hauria de cedir els seus pisos buits per poder donar-los un més que necessari ús social.
Recordem que ampliar el raquític parc públic d’un 1% que tenim, perquè s’acosti al 15% de mitjana europea, és una de les demandes presentades en la nostra moció municipal, aprovada el passat 23 de gener en el ple de l’Ajuntament de Barcelona, que també està recollida en la Llei d’Habitatge de la PAH registrada fa un mes al Congrés. En tots dos casos el Partit Popular ha demostrat que segueix sent el lobby financer més gran, per això no ha de sorprendre’ns que una empresa pública com ADIF, dependent directament del Ministeri de Foment, actuï en contra de la ciutadania més vulnerable i a favor dels interessos immobiliaris.
Avui fem visible que ADIF, no solament es dedica a la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació, sinó que també se suma a l’actual bombolla del lloguer, patrocina desnonaments i nega un dret tan bàsic com el de tenir una llar. Fartes de la política del maó i que l’habitatge sigui tractat com una mercaderia i no com un dret, avui hem vingut disposades a aconseguir solució per a José Luís, i de no ser així, la PAH estem llestes per afrontar aquest  xoc de trens.
PerPAH_Bcn

Manifest 8M

JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portat la Segona República, les que van lluitar a la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres seguim lluitant.

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa.

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen.

PROU! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes ‒d’altra banda insuficient‒ es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i nenes. Denunciem la repressió sobre qui encapçalen la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones, sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem sigui una realitat.

PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!​ Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament sigui gratuït o estigui devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Avui, amb la ​vaga de cures​ en la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.

Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes per la mateixa feina. Per això, avui també fem ​vaga laboral​.

Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè les feines a les quals aconseguim accedir estan marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes de l’atur. Moltes de les feines que realitzem no posseeixen garanties o no estan regulades. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones.

PROU!​ De discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzades, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte ni d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectatives personals ni professionals.

Considerem fonamental denunciar les normes i les polítiques opressives contra les dones migrants.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral, i demanem la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a escala mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat.

Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que posen en risc la seva vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que ​la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap mena de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem ​vaga de consum​. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la ​despatologització ​de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

Exigim la ​despenalització total de l’avortament​, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública. Repudiem qualsevol tipus d’ingerència en la decisió de les dones sobre els nostres cossos. ​Nosaltres parim, nosaltres decidim!

L’educació inicial és l’etapa principal en què construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i, per això, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a ​una educació pública, laica i feminista,​ lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes, des dels primers trams educatius, en els que les professores som majoria, fins a la universitat.

Reivindiquem ​també el nostre dret a una formació afectiva-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.

Sol·licitem ​el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.

Denunciem ​el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.

Exigim ​un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal​. Diem PROU! Al racisme i l’exclusió. Cridem molt fort: no a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades arreu del món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades.

Denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, atenint-nos al dret a la mobilitat humana.

Denunciem l’opressió que sobre les dones treballadores migrants té l’actual legislació i les polítiques públiques en la matèria. ​Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria. ​Exigim ​el tancament immediat dels CIEs.

Som dones lliures en territoris lliures!

Denunciem ​les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten a les dones i LGTBI: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Denunciem ​la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem ​la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem ​la greu repressió i retalls de drets que estem patint.

Exigim ​la recuperació de la memòria històrica i del protagonisme de les dones i de les seves lluites, així com mantenir el record de les que ja no hi són: ​Veritat, justícia, reparació i no repetició.

Reivindiquem ​la total separació Església i Estat.

Exigim ​plena igualtat de drets i condicions de vida i la total acceptació de la nostra diversitat.

 

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

Gràcies a Violeta Monreal per cedir-nos aquesta poderosa imatge.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] 2017 tanca l’any amb 2.591 desnonaments a Barcelona

Barcelona, 6 de març 2018

Ahir es van publicar les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre els efectes de la crisi en els òrgans judicials el 2017.

Les dades parlen per si soles: 2.519 desnonaments a la ciutat de Barcelona en el 2017, el 85% dels quals conseqüència d’impagaments de lloguer. A aquesta xifra s’ha de sumar els desnonaments procedents d’ocupacions en precari, que no es visibilitzen, famílies que han sigut desnonades i que s’han vist obligades a ocupar un habitatge o escollir viure al carrer.

Des del 2013 els desnonaments no s’han aturat. A Barcelona s’han acumulat més de 14.841, a Catalunya 74.548, i a la resta de l’Estat solament en el 2017 se’n comptabilitzen 60.754.


 

Les xifres aclaparen i la tendència no és més encoratjadora. És per això que des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) portem treballant més de 9 anys, denunciant i visibilitzant que vivim en una situació d’emergència habitacional, que els desnonaments no són coses del passat o llegendes urbanes com ens volen fer creure banquers i el Partit Popular, i que calen mesures valentes a tots els nivells: locals, autonòmics i estatals. En una situació on hi ha vides en joc, no es pot dubtar. La ciutadania ho té clar, ho demostra cada dia posant-se davant d’una porta per aturar el desnonament d’algú que potser fa una setmana que coneix, acompanyant a una desconeguda a una ocupació d’un banc per aconseguir una dació en pagament, promovent canvis legislatius amb propostes possibles com la #LeyViviendaPAH i solidaritzant-se i recolzant els diferents col·lectius que han nascut per fer front a la bombolla de lloguer.

Des de la PAH Barcelona ho tenim clar: desobeirem lleis injustes fins a garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.

No permetrem que bancs, fons voltor i lleis injustes ens desnonin de les nostres cases!

Perqué #SíQueEsPot #stopdesnonaments

PerPAH_Bcn

La moció per ampliar el parc públic d’habitatge en Barcelona entra en el ple de l’Ajuntament

Gràcies a la pressió exercida des de la societat civil, s’han aconseguit els suports de gairebé tots els grups municipals

Avui, divendres 23 de febrer, celebrem l’aprovació en el ple de l’Ajuntament, com a declaració institucional de la moció per ampliar el parc públic d’habitatge i combatre l’emergència habitacional a Barcelona, elaborada i presentada conjuntament per la PAH Barcelona, el Sindicat de Llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC.

Això ha estat possible gràcies a les negociacions i la pressió que des dels col·lectius hem realitzat amb els grups municipals, aconseguint el suport de tots ells, excepte el Partit Popular. Les nostres demandes, clares i garantistes, es basen a esprémer lleis vigents, com la catalana Llei 18/2007 pel Dret a l’Habitatge, i a replicar models en termes d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees.

Amb l’objectiu de garantir reallotjaments a les famílies que han sofert un desnonament, combatre la creixent compra d’edificis per a l’especulació i augmentar el ridícul 1,5% d’habitatge social per poder aconseguir la mitjana europea del 15%, l’Ajuntament aprova avui les següents mesures dels col·lectius:

  • Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
  • Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
  • Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
  • Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial.

Amb l’objectiu de complir de forma efectiva amb les propostes plantejades en la moció, proposem la implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estigui integrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.

No estem disposades al fet que se segueixin venent les nostres vides i les nostres llars. Continuarem treballant des del carrer i pressionant a les administracions, fins a garantir el dret a l’habitatge i recuperar la nostra ciutat i els nostres barris.

Sí que es pot #LloguerPúblicBcn