La PAH es reuneix amb el secretari d’Habitatge i li presenta les 5 Exigències irrenunciables per a la “Ley Vivienda” estatal

Sense aquestes 5 exigències, la llei d’habitatge del Govern no serà capaç de garantir el dret a l’habitatge com a tal. Avui les hi hem posat sobre la taula a David Lucas

Avui ens hem reunit amb el secretari general d’Agenda Urbana i Habitatge, David Lucas, el subdirector General, Anselmo Menéndez i la cap de Gabinet del secretari general, María Isabel Badía.

La PAH fa temps que exigeix al Ministeri una reunió per poder plantejar qüestions importants en matèria d’habitatge i és el primer que li hem traslladat al secretari, que ha reconegut i s’ha mostrat disposat a seguir la interlocució amb la PAH en el tràmit Parlamentari.

Des de la PAH li hem traslladat diverses qüestions referides a la llei d’habitatge i a l’actual moratòria de desnonaments que finalitza el 28 de febrer.

En primer lloc, des de la PAH li hem retret l’actitud que va tenir el PSOE davant de la presa en consideració de la nostra Llei presentada el 14 de desembre, que van votar NO, per la qual cosa vam protestar al carrer aquest rebuig a la proposta de la societat civil. A continuació li hem traslladat que l’actual projecte de Llei no és una eina útil per solucionar els problemes de les persones i s’ha assumit per part del secretari el compromís de millorar la Llei en tràmit parlamentari.

En segon lloc, ens hem centrat en 5 qüestions que des de la PAH creiem que deuen, costi el que costi, estar incloses a la 1a Llei d’Habitatge:

1.- Stopdesahucios i lloguer social obligatori

Paralització de tots els desnonaments de famílies vulnerables
Obligació d’oferir lloguer social en el cas de bancs i grans propietaris i reallotjament per l’Administració en casos de petit propietari
Inclusió en el procediment de totes les recomanacions de dictàmens DESC, així com fer vinculants per als jutjats les mesures cautelars emanades d’aquest Comitè.

A aquestes qüestions, concretament, comparteixen la preocupació que cal paralitzar els desnonaments i aconseguir habitatge per a les famílies, anunciant-nos que en una pròxima reunió ens faran arribar propostes més concretes.

2.- Ampliació de parc públic, al 20% d’habitatge social en 20 anys, amb les mesures següents

Cessió obligatòria d’habitatge buit de bancs i fons d’inversió
Passar els habitatges de la Sareb i la seva gestió al parc públic
No venda habitatge públic i augment immediat a cada comunitat autònoma: en funció del tempteig i retracte, compra directa d’habitatge i concurs habitatges privats
Eliminar les exempcions fiscals a les SOCIMIS i els fons voltor, destinant aquests ingressos a la política pública i social d’habitatge.

Sobre l’ampliació del parc públic i en concret amb la Sareb, no s’ha compromès a la nostra demanda de passar els habitatges a les ciutats per ampliar el parc públic i en parlaran per aconseguir més solucions i lloguers socials. Des de la PAH s’ha exigit una fotografia de quin estoc i en quines condicions té la Sareb per poder actuar en coneixement. Ens han traslladat que estan estudiant ampliar el parc promovent convenis, mediacions o programes de foment amb entitats financeres podent, cosa que la PAH advoquem més pel lloguer social obligatori, ja que sabem que si no s’obliga a fer aquests lloguers socials a bancs, no ho faran.

3. Mesures contra el sobreendeutament i Dret subjectiu

Responsabilitat Limitada perquè, quan la garantia recaigui a l’habitatge habitual, la responsabilitat quedi limitada exclusivament al bé hipotecat
Dació en pagament perquè amb el lliurament del bé hipotecat es pagui el deute. Inembargabilitat de l’habitatge habitual
Regulació d’una 2a oportunitat real, amb mesures com la impossibilitat de desnonar d’habitatge habitual quan el deutor vulnerable estigui sotmès en procediment de 2a oportunitat; cancel·lació del deute vinculat a l’habitatge habitual; justícia gratuïta; supressió real de despeses de notari i registrador; els deutes d’hipoteca sobre habitatge habitual deixaran de reportar interessos des de declaració concurs 2a oportunitat; normes específiques de quitació obligatòria per a habitatge habitual en fase d’Acord Extrajudicial de Pagaments; preu mínim adjudicació subhasta al 100% del valor habitatge habitual art. 415 bis LEC en fase de liquidació; lloguer social obligatori en fase de liquidació; exoneració del 50% del crèdit públic en fase de BEPI; i protecció als avaladors mitjançant extensió de l’exoneració en fase de BEPI
Dret subjectiu a l’habitatge, de manera que totes les persones podran exigir el compliment efectiu del dret a l’habitatge, tant davant dels òrgans administratius com als judicials.

Una mesura que s’han compromès a estudiar és el punt contra el sobreendeutament i Dret subjectiu, ja que no hi ha cap mesura d’aquesta temàtica en la Llei.

4.- Lloguer. Prohibir els preus abusius i aconseguir que el lloguer sigui assequible i estable

Dotant els ajuntaments que ho necessitin la capacitat de crear índexs de referència locals per als preus del lloguer, que tinguin en compte la capacitat adquisitiva de la població
Augment de la durada dels contractes, sobretot en víctimes de violència de gènere, persones majors de 65 anys i col·lectius vulnerables
Habilitar ajudes a les famílies vulnerables en casos en què el seu amo sigui un petit propietari
Més seguretat als contractes per garantir l’estabilitat tant d’inquilines com de petits propietaris.

5.- Subministraments

Prohibir els talls d’aigua, llum i gas a famílies en situació de vulnerabilitat a través del principi de precaució, és a dir, obligant les empreses abans de tallar a preguntar a SS si la família que no pot pagar és vulnerable i, si és així, deu garantir-se el subministrament. Establir una tarifa social progressiva en funció dels ingressos de la família.

Pel que fa a aquestes qüestions que hem presentat, el secretari s’ha mostrat favorable a estudiar-les i tenir una segona reunió quan presentem les esmenes en aquestes mesures. Els punts de lloguers i subministraments els hem deixat per a una següent reunió i s’ha entrat a parlar de la pròrroga de les mesures de l’escut social.

La PAH estimem que hi ha més de 90.000 famílies que poden perdre el seu habitatge quan decaigui la moratòria d’alguns casos de desnonament. És per això que hem instat amb contundència que es prorrogui fins que no hi hagi una llei que acabi amb ells i doni solucions; i a més, que ampliï aquesta moratòria a totes les famílies amb informe de vulnerabilitat. Des del ministeri estan estudiant la pròrroga i s’han compromès a comunicar-nos immediatament.

Des de la PAH continuarem pressionant i exigint al tràmit Parlamentari que entrin les nostres reivindicacions, que fa anys que defensem. Alhora, anunciem mobilitzacions en les pròximes setmanes per exigir la pròrroga de la moratòria de l’insuficient decret de l’escut social, perquè se n’ampliï el seu contingut i la seva validesa fins a la solució definitiva que s’haurà de contenir a la propera Llei.

Sí que es pot!

S’aprova la Llei d’Habitatge del Govern de l’Estat en el Consell de Ministres

El text del Govern del PSOE i d’Unidas Podemos pateix grans mancances per garantir realment el dret a l’habitatge

Avui s’inicia la tramitació de la Llei d’Habitatge promoguda pel Govern del PSOE i d’Unidas Podemos.

Des de la PAH no podem celebrar com ens agradaria l’inici de la tramitació parlamentària d’una llei que hauria de ser històrica i dista molt de ser-ho. La primera Llei d’habitatge de l’Estat espanyol, arriba amb un any de retard per part del Govern i amb un text poc ambiciós, com ja vam anunciar amb les nostres al·legacions a l’avantprojecte el mes de novembre passat.

Una llei que no dona resposta a l’emergència habitacional cronificada i no planteja cap solució efectiva per acabar amb els desnonaments i garantir un habitatge digne a qui els pateix.

Anunciem que continuarem exigint que aquesta Llei sigui una Llei que garanteixi el dret a l’habitatge i no quedi en un projecte d’anunci sense contingut útil i real per a la vida de les persones.

Aquesta Llei ha de servir per a establir les bases d’un dret establert a la nostra Constitució. Que no es continuï vulnerant el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials (DESC), que prohibeix els desnonaments de persones vulnerables sense un habitatge digne garantit, i que obligui grans tenidors a oferir lloguer social previ a un desnonament. Mesures bàsiques per fer front a l’emergència habitacional i impedir que augmenti més, sent necessària l’obligatorietat d’oferir lloguer social els bancs i els grans propietaris i el reallotjament per part de l’Administració en casos de petits propietaris; així com la posada en marxa de mesures que evitin la pèrdua de cap habitatge més.

Més enllà de mecanismes per a combatre l’emergència (ara no en conté cap), també ha d’incloure mesures que ofereixin canvis estructurals i són de clam popular des de fa anys: regular els preus dels lloguers de manera real i augmentar ineludiblement el parc públic d’habitatge amb els habitatges buits dels bancs rescatats per a compensar la brutal apropiació de l’Estat, així com incorporació al parc públic també del 100% dels habitatges de la Sareb, i incorporació d’habitatges buits de Socimis i fons voltor pel tractament fiscal preferent.

Cal el reconeixement del Dret subjectiu a l’habitatge -perquè sigui una realitat s’ha de poder exigir davant dels òrgans administratius i judicials- i noves mesures que acabin amb el sobreendeutament de les famílies, començant pel reconeixement de la Responsabilitat Limitada al bé hipotecat; la dació en pagament si es continua amb deutes de per vida; la inembargabilitat de l’habitatge habitual i una regulació d’una 2a oportunitat real, amb mesures com la impossibilitat de desnonar d’habitatge habitual quan el deutor vulnerable estigui incurs en procediment de 2a oportunitat; cancel·lació del deute vinculat a l’habitatge habitual; justícia gratuïta; supressió real de despeses de notari i registrador…

D’altra banda, les administracions públiques han de garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat, a totes les persones i a les unitats familiars o de convivència en situació d’exclusió residencial mentre duri aquesta situació.

Des de la PAH continuem pressionant amb els partits que van recolzar fins al final la Llei que vam promoure dins de la Iniciativa Ley vivienda i, des dels carrers, exigint canvis valents en la tramitació d’aquesta Llei.

Iniciarem una ofensiva per a donar a conèixer les mancances d’aquesta llei i les propostes de sentit comú de la gent, que cada dia veu com no pot arribar a final de mes i és desnonada de les seves cases sense que cap Govern de torn faci res per resoldre aquesta situació.

Les entitats de defensa dels drets humans exigim posar fre a les estratègies d’assetjament jurídic promogudes pels grups de poder

Les grans corporacions, grups d’interès i determinats interessos polítics estan implementant noves estratègies per intentar limitar i controlar la feina, tant dels periodistes com de les organitzacions de defensa de drets humans que treballen per a la Justícia Global a tot el món. Han decidit fer servir diferents eines per limitar la participació pública de la societat civil en un context de reestructuració política global.

Una de les eines que més estan emprant actualment per intentar limitar i controlar la societat civil són els SLAPPs o demandes estratègiques contra la participació pública. És a dir, els grups de poder promouen processos judicials amb l’únic objectiu d’atacar determinades entitats que denuncien les seves pràctiques o interfereixen en els seus interessos econòmics, en favor dels drets de tothom. Aquestes corporacions inverteixen una gran quantitat de recursos en la interposició de querelles, demandes, o altres accions judicials sense fonament per a desprestigiar les entitats o moviments socials que els incomoden. Saben que la major part d’aquest tipus d’accions judicials ni tan sols arriba a judici, però no els preocupa perquè la intenció última és una altra: no s’inicien per guanyar als tribunals, sinó per obligar a persones i entitats amb menys poder a dedicar gran part del seu temps i recursos a defensar-se, tant judicialment com públicament. D’altra banda, i tal com denuncien les organitzacions i sindicats de periodistes, les SLAPPs també s’utilitzen contra el periodisme crític amb l’objectiu d’evitar informacions sobre abusos i pràctiques criminals.

Recentment, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, que, com ha quedat acreditat, té molt poc de transparent, ha interposat una querella per un suposat tracte de favor de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona cap a algunes entitats de defensa de drets humans de Catalunya, com són l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona, o l’Aliança contra la Pobresa Energètica. No és la primera vegada que ho intenten. Recentment, la fiscalia ha arxivat una demanda idèntica. Ara, la querella ha estat admesa a tràmit pel Jutjat d’Instrucció 21 de Barcelona. Estem convençudes que la querella s’arxivarà així que el jutjat comprovi que la literatura que planteja no es correspon amb la realitat, però, mentrestant, es vol fer creure a la ciutadania que organitzacions amb una llarga trajectòria que, amb molt d’esforç, lluiten pel dret a l’habitatge o a l’aigua, són en realitat “xiringuitos” que es financen per “amiguismes“, un discurs que lamentablement hi ha sectors polítics i mediàtics que alimenten.

Es tracta d’un intent -orquestrat- d’amenaçar els mecanismes de finançament públic de les organitzacions que defensen els drets socials bàsics, enfront de la seva mercantilització. Avui estan atacant a aquestes entitats i plataformes, però demà pot ser qualsevol altra organització que afecti els seus interessos.

La preocupació pel dany social que estan generant aquest tipus de demandes abusives ha portat a la Comissió Europea a actuar davant dels SLAPPs o litigis abusius contra periodistes i defensors dels drets humans. De fet, ja s’han iniciat els tràmits per aprovar una Directiva que faci front a aquesta estratègia que amenaça la participació pública, i suposa un clar atac contra la democràcia.

Les polítiques públiques de defensa dels drets humans estan en perill. Les entitats demanem als representants de les diferents forces polítiques que facin costat a totes les organitzacions de defensa de drets humans i de justícia global, i que no facin servir aquestes estratègies dels grups de poder com una arma llancívola.

També demanem un pronunciament del conjunt dels grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona en defensa de les organitzacions que treballen per fer efectius els drets col·lectius, i que estan essent atacades per aquesta demanda abusiva, interposada per una entitat opaca i aparentment lligada a grups corporatius internacionals.

Convidem també la ciutadania a conèixer directament les nostres entitats i la feina que fem, així com, en general, el món associatiu. A casa nostra, el teixit associatiu és molt fort, i estem segures que continuarà essent-ho, malgrat els atacs en contra, i governi qui governi. Volem recordar a tothom que els grups de poder controlen també molts mitjans de comunicació i, per això, sempre és necessari informar-se de forma crítica. Alhora, aprofitem per fer una crida a la ciutadania per implicar-se més encara en les lluites i les iniciatives socials i solidàries.

Nou pas important pel Dret a l’Habitatge: es reactiva el compte enrere per recuperar les mesures antidesnonaments anul·lades pel Constitucional

La mobilització possibilita un acord que recupera la majoria parlamentària per aprovar-les al més aviat possible a través d’una nova Llei que va quedar bloquejada en el tràmit d’esmenes

El juny del 2021 el Grup Promotor de la Llei 24/2015 vam presentar i registrar al Parlament una nova proposició de Llei dirigida a recuperar les mesures antidesnonaments anul·lades pel Tribunal Constitucional. Amb una àmplia majoria parlamentària i amb intenció d’aprovar-la a través d’una tramitació d’urgència al mes de novembre, la proposició de Llei comptava amb el suport de Junts, ERC, CUP i En Comú Podem.

Però un mes abans de la data d’aprovació prevista, el grup parlamentari de Junts va presentar 7 esmenes que debilitaven els lloguers socials obligatoris i es difuminava la majoria parlamentària inicial per aprovar-la, quedant bloquejat el seu tràmit. Immediatament, vam reaccionar al carrer, demanant a Junts, a les seves regidores locals, a la consellera Violant Cervera i, en darrer lloc, al president Puigdemont, que reconsideressin la seva posició, per salvaguardar les mesures de la nova Llei.

Avui anunciem que hem aconseguit desbloquejar el tràmit de la nova Llei i reactivem el compte enrere per aprovar de nou les mesures antidesnonaments anul·lades. Tot i que les esmenes i el text que anirà a votació al Ple del Parlament es votaran el pròxim 2 de febrer, ahir mateix la ponència prèvia va ratificar que ERC, Junts, CUP i En Comú Podem són de nou una majoria per aprovar una nova versió del text que ha estat validada i negociada pel Grup Promotor de la Llei 24/2015.

L’acord garanteix que es recuperen les mesures de lloguer social antidesnonaments anul·lades amb la derogació de part del Decret Llei 17/2019. Es descarta el mecanisme del dret a compensació per a grans tenidors de les esmenes que debilitava la Llei 24/2015, s’introdueix una mesura de foment dels lloguers socials per evitar desnonaments i s’inclouen diverses millores respecte de les mesures anteriors.

Les mesures que es recuperen per a les persones en exclusió residencial són:

Renovacions obligatòries dels lloguers socials dels grans tenidors quan arriben a la seva fi: milers de persones amb lloguers socials signats el 2015, evitaran el seu desnonament amb aquesta mesura imprescindible per evitar una nova onada de desnonaments.
Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables en fi de contractes de lloguer: per evitar els desnonaments invisibles de famílies en exclusió residencial, que s’han quedat a l’habitatge després de l’extinció del seu contracte de lloguer amb un gran tenidor.
Lloguers socials obligatoris per a llars vulnerables sense títol: imprescindible per a les famílies que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de bancs o voltors i que hi estiguin vivint abans de l’1 de juny 2021, o perquè després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca han quedat sense títol al mateix pis, causa de milers de desnonaments anuals.

Les millores destacades i el mecanisme de foment que s’introdueix són:

Ampliació de la definició de gran tenidor: inclourà ara persones jurídiques de més de 10 habitatges, protegint més gent (mantenint-se en 15, per tant, tal com estava en persones físiques).
L’obligació d’oferir lloguer social en casos d’extinció de contracte: serà vigent durant 5 anys si el GT és persona física, 7 si és persona jurídica, i 12 si és banc o fons voltor. Abans la vigència de la mesura eren 3 anys. Cada contracte individual signat dins aquesta vigència ha de tenir la durada establerta a la LAU.
Control d’ofertes de lloguer social obligatori: també per part de la Generalitat i no només dels ajuntaments, i límit d’un mes per part del gran tenidor a fer l’oferta.
Ampliació a 7 anys de la cessió obligatòria d’habitatges buits dels bancs i voltors: permet mobilitzar durant més temps pisos buits provinents de desnonaments.
Elaboració d’un registre de grans tenidors de persones jurídiques de més de 10 habitatges: per facilitar el compliment de la llei i la sanció si es tracta d’esquivar.
Mesura de foment per evitar desnonaments: a canvi de no posar demanda de desnonament o si l’aturen, els grans tenidors no vinculats a bancs i voltors podran sol·licitar a la Generalitat que els llogui l’habitatge on viu una família en risc de desnonament a preu de protecció oficial, quedant-se aquests com a inquilines amb un lloguer social amb l’administració. Es manté l’obligació de lloguer social si no s’hi acullen, amb les sancions corresponents si s’incompleix.

Cal recordar, a més, que les mesures originals de la Llei 24/2015 de lloguers socials obligatoris en execucions hipotecàries o desnonaments d’impagaments de lloguer, segueixen encara avui vigents, gràcies a la lluita del 2016 al 2019 per recuperar-les; per tant, la protecció quan s’aprovi la nova Llei serà molt àmplia.

Havent recuperat una majoria parlamentària, no tenim cap dubte que la nova Llei que aturarà milers de desnonaments arreu de Catalunya va endavant i s’aprovarà. El pròxim 2 de febrer hi ha la comissió parlamentària on es votarà definitivament el text que es portarà al Ple del Parlament per al darrer pas i, més important, la seva votació i aprovació.

D’avui fins a la votació final, continuarem atentes fins que s’aprovi i, després, exigirem que s’apliqui des del primer dia al 100%. No podem perdre més temps, no permetrem que els grups que mantinguin esmenes torpedegin la Llei i treballarem per aconseguir encara més suports parlamentaris.

Perquè creiem, com la majoria de la societat, que hem de deixar enrere d’una vegada per sempre els desnonaments i l’emergència habitacional. Com dèiem el 2015, en aprovar la ILP Habitatge: “no pararem fins a viure en una Catalunya lliure de desnonaments i talls de subministraments”.

Avui els mossos d’esquadra han desnonat el Carlos i la seva família deixant-los al carrer

Avui ha estat un dia dur, a les portes de Nadal el Carlos i la seva mare de 72 anys han estat desnonats pel fons voltor Rontzerius S.L., amb la complicitat dels mossos d’esquadra i el Govern

El d’avui era el sisè intent de desnonament del Carlos i la seva mare, i tot i el suport i la força del moviment per l’habitatge, s’ha acabat executant. El Carlos vivía des de feia 25 anys amb la seva mare en aquest pis del c/ Roger de Flor 209 de Barcelona, propietat del fons voltor Rontzerius S.L., que des del 2017, any en què va comprar la finca, s’ha negat a renovar els contractes de lloguer de les veïnes.

Des d’aleshores, el Carlos s’ha anat enfrontant a diversos desnonaments, alguns suspesos via jutjat i el darrer, el passat 3 de desembre, el vam aconseguir aturar a la porta.

La setmana passada vam presentar un recurs a l’ONU per aturar el desnonament, ja que la justícia espanyola ha fet cas omís a la moratòria actual de desnonaments estatals a la que es podia acollir. La resposta al dictamen DESC va ser favorable, exigint la paralització cautelar del desnonament per no tenir alternativa habitacional, però, tot i això, el Poder Judicial i els mossos d’esquadra han mirat cap a una altra banda, vulnerant així els drets del Carlos i la seva mare i executant aquest injust desnonament.

Per fer front al desnonament d’avui, ens hem organitzat juntament amb les companyes del Sindicat de Llogateres i del Sindicat d’Habitatge de Gràcia, que, juntament amb altres col·lectius per la defensa de l’habitatge, ens hem acostat a casa seva des de ben d’hora al matí i inclús algunes companyes han passat la nit amb ells.

Més d’un centenar de persones a la porta no hem pogut aturar el desnonament. El gran dispositiu policial, amb 10 furgonetes de Mossos d’Esquadra, han aconseguit fer-nos fora de la porta a qui estàvem impedint el pas defensant el dret a un habitatge digne del Carlos. I no només això, també ens han amenaçat de multar-nos i ens han identificat una a una.

Recordem que el cas del Carlos seria un dels casos que ja tindria garantit el seu lloguer social segons la nova Llei antidesnonaments que estem tramitant al Parlament, si no fos perquè Junts per Catalunya ha presentat greus autoesmenes, fent endarrerir tot el procés. Tot i tenir un compromís inicial per dur-la endavant, el partit ha presentat esmenes que retallen profundament els nostres drets que no podem permetre. Si tot hagués anat tal com es van comprometre, el Carlos i la seva mare tindrien ja, avui dia, un contracte de lloguer social i no hagueren estat desnonats.

A més, un cop més, la moratòria de desnonaments del Govern estatal no ha funcionat. Els darrers mesos estem veient com la moratòria, vigent fins al 28 de febrer de 2022, no està aturant nombrosos desnonaments. D’una banda, moltes famílies queden fora d’aquesta mesura, i d’altra ens trobem que sota la pròpia decisió del jutge es decideix tirar endavant el desnonament sense tenir-la en compte. Que no ens enganyin, aquesta moratòria és totalment insuficient per a les famílies més vulnerables!

Des de la PAH de Barcelona i la resta de col·lectius per l’habitatge no defallirem fins a aconseguir acabar amb aquesta vulneració de drets. Ara estem amb el Carlos i la seva mare i no els deixarem sols fins a garantir un reallotjament adequat i el seu dret a l’habitatge.

Aquí notícies:

TV3: https://twitter.com/PAH_BCN/status/1472932069319888896
Tot Barcelona: https://www.totbarcelona.cat/habitatge/desnonen-familia-vulnerable-cinc-dies-abans-nadal-160679/

Fotos del desnonament:
El Periódico: https://www.elperiodico.com/es/fotos/barcelona/roger-flor-209-ultimo-desahucio-13007800/13007798

Arxiu de categories Comunicats