Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Amb la crisi del coronavirus, hi ha més vides en joc que mai

Si el Govern Progressista realment no vol deixar ningú enrere, com va passar el 2008, ha d’ampliar les seves mires i no limitar-se a un tebi ajornament de les hipoteques

Sobre el Reial Decret Llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, en termes d’habitatge, des de la PAH veiem curtes i poc efectives les resolucions plasmades en habitatge. Trobem a faltar, un cop més, que no s’obligui a la banca i grans propietaris, com els fons voltor, a corresponsabilitzar-se per a rescatar realment al sector més vulnerable de la ciutadania, ampliat per culpa de la crisi sanitària. Apel·lant a les paraules de Pedro Sánchez, no n’hi ha prou amb esperar que es generi una cadena de solidaritat per part dels especuladors, són necessàries mesures que els obliguin a això, exonerar el pagament d’hipoteques i de lloguers, per a no ampliar per culpa del coronavirus el nombre de desnonaments ja programats i suspesos, que s’activaran quan es reprengui l’activitat judicial. L’habitatge és de primera necessitat i un dret. Que aquesta crisi sanitària no es converteixi en el motiu perquè un major nombre de famílies perdin la seva llar.

Aquests durs moments que està patint tota la ciutadania, no han de traduir-se tant en una major protecció per a empreses amb grans beneficis sinó en una autèntica protecció de les famílies treballadores, perquè no tornin a ser els que més pateixin els efectes d’aquesta crisi sanitària que, sense ser alarmistes, pot generar una nova etapa de recessió de la qual costarà recuperar-se.

Sobre la moratòria del pagament d’hipoteques, als qui compleixin tots els requisits de vulnerabilitat, consisteix simplement en una suspensió temporal del pagament de quotes, que es reprendran un cop conclogui la seva vigència que, inicialment, és de només un mes. Un cop conclosa aquesta vigència, les persones hipotecades hauran de continuar fent front als seus pagaments ‒a diferència de les empreses que sol·licitin ERTEs, que quedaran exonerades del pagament de les quotes de Seguretat Social‒. Per a la banca, suposa només una demora en el cobrament i sortir airosa d’aquesta situació que ens afecta a totes, res nou. Des de la PAH demanem l’exoneració de les quotes.

Als avaladors se’ls reconeix únicament el dret d’exclusió només si també compleixen els supòsits de vulnerabilitat, i el limitat termini per a sol·licitar la moratòria deixarà fora els qui pateixin els efectes retardats de la crisi, a part del col·lapse burocràtic quan s’aixequi la quarantena.

Estem davant d’una situació d’emergència, davant la qual la banca també ha d’assumir pèrdues econòmiques com la resta de la ciutadania i tornar a la societat, amb habitatges buits, el rescat impagat que ascendeix a 65.725 milions d’euros. Després de més de 23.000 milions de beneficis declarats per la banca el 2019, cal fer-los assumir la seva responsabilitat, ja que són culpables de la crisi econòmica. Les famílies ja vam pagar la crisi de 2008; moltes sense habitatge, unes altres encara sobreendeutades i vam quedar milers amenaçades pel capital, i no hem de tornar a pagar aquesta.

Tampoc és suficient la moratòria del tall de subministraments bàsics i telecomunicacions (al consumidor vulnerable o en risc d’exclusió), i més sense establir com ni quan caldrà fer front a les factures acumulades després d’acollir-se a aquesta moratòria. Per què no implicar les grans empreses subministradores en la moratòria i en definitiva en la factura final de les famílies? En uns moments en què el confinament provocarà pujades importants en el consum dels subministraments bàsics, sumat a la caiguda dels ingressos per a moltíssimes llars, no n’hi ha prou amb garantir que no hi hagi talls per impagament o ampliar en el temps el bo social, cal corresponsabilitzar a les subministradores perquè assumeixin el cost de les factures de les famílies en situació de vulnerabilitat. Amb els beneficis milionaris a causa dels preus inflats de les factures, bé poden rebaixar una mica empatitzant amb la crisi sanitària i l’efecte sobre tota la població. Cal ressaltar que no hauria de ser l’Estat qui compensi a les subministradores, parlem de rescatar persones.

La gravetat més gran d’aquest Reial Decret, recau en la manca de menció als lloguers i a una moratòria de les rendes. Si les inquilines ja protagonitzen gairebé el 70% dels desnonaments habituals, és obvi que en aquests moments de crisi són un dels sectors de la societat amb major risc d’impagament i pèrdua de la llar. Deixar el futur de les inquilines en mans de la “filantropia” dels grans amos com Blackstone, és pura barbàrie. La manca de mesures referent a això, en què caldria corresponsabilitzar als grans propietaris ‒banca i fons voltor‒ d’aquesta situació, compensant a particulars ‒persones físiques‒, deixa enrere a milers de persones que viuen de lloguer al nostre país. Una cosa que ens sorprèn quan a primera instància el lloguer semblava el primer cavall de batalla d’aquest nou govern. Si la majoria de les cases llogades a Espanya, són propietat de la banca o de SOCIMIS (paradisos fiscals societaris) participades per la banca, per què no exonerar aquestes rendes de lloguer mentre duri la crisi? No es pot augmentar l’emergència habitacional privant del dret a aquest ampli sector de la ciutadania.

Malgrat allò que ha dit Pedro Sánchez, en la seva compareixença post Consell de Ministres sobre que «ningú perdria la seva casa per aquesta crisi», aquest Reial decret no contempla absolutament res sobre desnonaments en el text legal, per la qual cosa, un cop es reactivin els jutjats, tornaran moltes famílies a ser posades al carrer. A final d’any caldrà sumar als desnonaments previstos abans de la crisi, els que es provoquin com a conseqüència d’aquesta recessió econòmica. I aquesta situació és insuportable.

Quin millor moment que aquest per a recuperar el rescat bancari i l’espoli de fons voltor que exonerant del pagament als afectats mentre duri la crisi i els seus efectes en el temps?, o la renovació dels lloguers socials que vencen ara?

Bankia, Sareb i altres entitats rescatades o beneficiades de la crisi han de deixar de desnonar, i aportar la contraprestació social que van negar mentre totes ens estrenyíem la bossa. Quin millor moment per obligar a complir el dictamen DESC? La banca, i els fons voltor que van entrar amb ella, han portat a moltes afectades a perdre la seva salut i la seva vida. Que mínim que mobilitzar el seu habitatge per posar-lo a disposició de la societat i donar resposta social a persones en precari que no poden accedir a un habitatge adequat en un mercat inflat, o víctimes de violència masclista ara més desprotegides per aquesta nova crisi. Si les mesures de Govern deixen despenjada a tanta gent empobrida que ja patia precarietat abans d’aquesta crisi, no podem admetre que augmenti, sent vital l’establiment d’una renda bàsica que asseguri viure dignament a totes les persones.

L’avançat fins ara, l’ajornament del cobrament d’hipoteques o la prohibició de talls de subministraments bàsics, és conseqüència directa de la campanya iniciada per la PAH i per desenes d’altres col·lectius socials que hem exigit un Pla de Xoc Social, una resposta social a la crisi econòmica que està generant aquesta emergència sanitària. Recordem la postura de Nacions Unides i la dels seus relators especials que han visitat recentment el nostre país: evitar els retrocessos en matèria de drets humans és tan sols una qüestió de voluntat política. Afirmació que ara agafa molt més sentit i responsabilitat.

Si alguna cosa està demostrant aquesta crisi sanitària, és la consciència social. Després d’anys denunciant les retallades públiques i les privatitzacions, ara estem veient l’efecte d’aquest tipus de polítiques. Tot i això, gràcies al compromís de les seves treballadores, la sanitat pública està donant una gran demostració de forces i solidaritat. 

Organitzades en la PAH, seguirem pressionant per a aconseguir que la banca, fons voltor i Socimis, juntament amb les grans elèctriques i subministradores, es corresponsabilitzin de la situació, disminueixin una mica els seus beneficis a càrrec del rescat impagat, perquè les pèrdues no recaiguin sempre en els centenars de milers de famílies, s’implementin mesures en matèria de lloguer i, en definitiva, fins que se’ns asseguri que aquesta crisi no la pagarem ara i més endavant les de sempre. 

La PAH vol abraçar totes les persones que, per un motiu o un altre, estan patint la situació, especialment les persones afectades per la malaltia i els seus familiars; donem explícitament les gràcies a totes les valentes de la Sanitat que encara exposant les seves vides, ens regalen vida, a totes aquelles que amb la seva generositat ens marquen un horitzó d’esperança i superació en el futur. Compteu amb la PAH per a aconseguir-ho.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Davant la crisi del Coronavirus, a la PAH de Barcelona baixem el ritme de l’activitat

A causa de les últimes informacions, recomanacions i el Decret de l’estat d’alarma del Govern central davant la crisi del Coronavirus COVID-19, a la PAH de Barcelona hem decidit prendre mesures per responsabilitat social. Moltes de les famílies que participen en la nostra assemblea estan formades per persones grans, el principal grup de risc que poden contraure el virus.

Per aquest motiu i davant les recomanacions sanitàries del Govern, de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona de baixar el ritme de l’activitat, de mantenir distància prudencial entre les persones i evitar el màxim possible desplaçaments en transport públic així com les reunions multitudinàries en espais tancats hem decidit adoptar les següents mesures:

Assemblea dels dilluns a les 18h

L’assamblea de benvinguda que realitzem habitualment els dilluns a les 18 h queda suspesa mentre duri l’estat d’alarma.

Desnonaments

Els desnonaments han quedat aturats mentre duri l’estat d’alarma, segons les últimes informacions del Consell General del Poder Judicial.

Documents útils

Recorda que en la nostra web trobaràs molta informació i documents útils per a paralitzar el teu desnonament, aconseguir el teu lloguer social o denunciar al gran propietari (si és el cas) per no oferir-te un lloguer social. Et recomanem que visitis la nostra web i llegeixis el nostre llibre verd per a estar informada dels teus drets. Recorda que juntes sí que es pot!

Per a més informació compartim les mesures de prevenció recomanades per la Generalitat de Catalunya per a evitar la propagació del virus: Consúltalas aquí.

Us recordem que pots seguir tota la nostra activitat a xarxes: Twitter, Facebook, Instagram i també al nostre canal de Telegram.

Si tens algun dubte que no pot esperar contacta amb nosaltres per email a lapahdebarcelona@gmail.com, en la mesura que sigui possible et contestarem.

Cuidem-nos entre totes.

PerPAH_Bcn

Si cal aturar-ho tot, parem també els desnonaments

Davant la situació generada per l’aparició del coronavirus COVID-19 i l’adopció de mesures que tinguin en compte la protecció de la salut de les persones amb l’adequat funcionament de jutjats i tribunals, conforme les instruccions del Consell General del Poder Judicial, la PAH fem crida a la Presidència de l’Estat i al CGPJ perquè se suspenguin tots els desnonaments programats per al mes de març o fins que se superi la crisi sanitària que està paralitzant el país.

Demanem la màxima responsabilitat davant les 250 famílies desnonades diàriament, una situació dramàtica en si mateixa, així com es prenguin les mesures necessàries que donin compliment a la defensa dels Drets Humans recollits en la nostra legislació vigent Estatal i Internacional.

La PAH, encara que ens vegem obligades a rebaixar part de la nostra activitat per aquesta crisi, no deixarem de sortir al carrer a defensar a les famílies amb risc a ser desnonades sense alternativa de cap mena.

No obstant això, hem elaborat un document per a presentar als jutjats en cas de tenir ordre de desnonament demanant la suspensió immediata.

El document es pot descarregar en aquest enllaç — Suspensió desnonament per coronavirus

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El Grup Promotor de la 24/2015 i entitats i moviments socials apel·lem a què els Jutges a l’Administració Pública apliquin la llei sense excuses

La 24/2015 és plenament vigent i aplicable. Exigim a l’Administració Pública que apliqui la llei i sanciona els grans tenidors que no ofereixin lloguer social o que no cedeixin habitatges, alhora que reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans.

La setmana passada de jutges civils de l’Audiència de Barcelona van fer públics uns criteris unificat en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Per aquest motiu, la Comissió Promotora de la Llei 24/2015 i altres moviments socials per a l’habitatge, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Sindicat de Llogaters i la Taula del Tercer Sector Social, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal i com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments quan els propietaris son grans tenidors obligats a oferir un lloguer social i instar-los a fer la corresponent oferta a les famílies afectades. En cas que no es faci, es comunicarà als Ajuntaments la no oferta de lloguer social per tal que iniciïn el procediment sancionador que preveu la Llei 24/2015.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. No obstant, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros al rescat bancari, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se a dia d’avui com la principal causa de desnonament.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el “lobby” bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en què la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català” i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des de les entitats i moviments socials entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret llei 17/2019 i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. 

Més enllà del que diguin els jutges, el fet és que aquesta llei és necessària, urgent i útil per lluitar contra els desnonaments i per la garantia del dret a l’habitatge perquè la seva plena aplicació evita arribar als tribunals. La llei obliga a les entitats financeres i les seves filials, els fons d’inversió, SAREB i altres grans tenidors a oferir lloguers socials a persones en situació d’exclusió residencial i a cedir obligatòriament habitatges a l’Administració per tal de fer front a l’emergència. L’Administració Pública ha de sancionar aquells grans tenidors que incompleixin la llei. 

Per això, paral•lelament, exigim als ajuntaments i a la Generalitat que activin des de ja els protocols necessaris i tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectin incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un objecte d’especulació per part dels grans poders econòmics. 

 

Grup Promotor de la Llei 24/2015

Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Sindicat de Llogaters

Col·legi de treballadores socials de Catalunya

Taula Tercer Sector

PerPAH_Bcn

La PAH i altres entitats socials denunciem la inoperància de l’Ajuntament de l’Hospitalet amb les famílies desnonades i les polítiques d’habitatge

El protocol actual està totalment desfasat i, tot i haver demanat canvis en múltiples ocasions, el Consistori de Núria Marín prefereix continuar maltractant les famílies.

La PAH, així com diferents entitats socials, denunciem avui en una roda de premsa conjunta convocada davant les portes de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat la nul·la resposta que ofereix el consistori amb relació a les famílies que han patit o patiran un desnonament al municipi. En l’acte han participat també companyes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i el Sindicat de Llogateres.

La segona ciutat de Catalunya, amb més de 260.000 habitants i amb 554 desnonaments executats el 2019, compta amb un protocol totalment desfasat i que no respon a les necessitats de les seves veïnes, especialment les que es troben en major situació de vulnerabilitat. Aquest fet ha estat traslladat en múltiples ocasions als principals regidors que s’encarreguen del tema, però fins avui no hi ha hagut una resposta adequada a la problemàtica. L’última reunió impulsada per la PAH va tenir lloc el passat 3 de febrer i va comptar amb la participació de Cristian Alcázar, 2n Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat; José Castro, 3r Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea de Convivència i Seguretat; i Jesús Husillos, 5è Tinent d’Alcaldia i responsable de l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans.

En ella, compartim amb els regidors la nostra profunda preocupació sobre com s’estan gestionant els problemes relacionats amb l’habitatge a la ciutat i la necessitat d’abordar canvis estructurals en el protocol d’atenció a les famílies, que en moltes ocasions són maltractades després de viure l’experiència del desnonament.

En aquest sentit, quan una família vulnerable és desnonada judicialment de la seva llar a l’Hospitalet, des de l’Administració local només se li ofereixen tres nits en un allotjament temporal. A més, l’Ajuntament únicament compta amb acords amb tres pensions per a aquests casos i cap d’elles es troba en el municipi, allunyant a les afectades del seu arrelament al barri. Quan transcorren els tres dies, la família ha d’acudir de nou al centre de Serveis Socials per a estudiar la possibilitat d’ampliar el termini, encara que sempre se li recorda que ha de buscar una habitació pel seu compte. Aquest tracte xoca de front amb allò que marca la Llei 24/2015, que obliga les Administracions públiques a oferir un reallotjament adequat a les persones en procés de desnonament, i suposa un maltractament injustificable per a aquelles famílies que ja han hagut de patir un desallotjament i que durant les setmanes posteriors necessiten estabilitat per a poder afrontar amb garanties aquesta nova etapa en les seves vides.

Mereixen un capítol a part els casos com el de la Farida, vídua amb dos fills a càrrec, que participa de les assemblees de la PAH. Després de ser desnonades ella i els seus fills (una d’elles menor), l’Ajuntament les ha enviat al Centre Residencial d’Estada Limitada Els Alps, un equipament públic amb unes normes molt estrictes i que bàsicament es dirigeix al col·lectiu de persones sense llar. La família de la Farida porta allí des del 24 de febrer, i cada dia ha d’abandonar l’espai entre les 9 h i les 19 h i ha de deambular pels carrers fins que pot ingressar de nou ja ben entrada la tarda. A més, a les nits ha de suportar plors i crits d’altres usuàries. Clarament es tracta d’una destinació gens adequada per a una família que acaba de ser desnonada i que a més compta amb una menor.

Cal afegir, d’altra banda, que el protocol actual també falla en totes les etapes anteriors al desallotjament. L’Oficina d’Habitatge de la ciutat no ofereix un servei efectiu per a totes les famílies que acudeixen a ella, i el dia del desnonament, en la majoria de casos, no hi ha cap responsable del consistori per a intervenir amb la comissió judicial i les famílies es troben totalment soles si no compten amb el suport d’algun col·lectiu d’habitatge. A més, el sistema d’accés a la Mesa d’Emergència és opac i en cap web corporativa es poden consultar els criteris d’accés, les dades d’adjudicacions ni les dates de les seves reunions de valoració.

Totes aquestes demandes es van traslladar a l’Ajuntament en la reunió de principis de febrer, i dues setmanes després es va remetre un document de treball amb peticions concretes a les quals els regidors presents es van comprometre, sense que avui dia hi hagi hagut cap mena de resposta. 

Aquesta inoperància també l’han viscut les companyes d’APE, les que durant temps van exigir que s’instal·lessin comptadors socials d’aigua en habitatges sense títol habilitant, tal com faculta un decret de l’AMB. Després de múltiples peticions sense èxit i diverses campanyes de pressió, només un escrache a l’alcaldessa Núria Marín en plena campanya electoral va aconseguir desbloquejar la situació i canviar la manera d’actuar de l’Ajuntament. Tot i això, des d’APE se segueix requerint que s’agilitzi el procediment i que s’informi adequadament a totes les famílies que passen diàriament per Serveis Socials i que desconeixen aquest mecanisme. 

Per tot això, la PAH i la resta d’entitats socials exigim un canvi de 180º en les polítiques d’habitatge i reallotjaments de l’Ajuntament de l’Hospitalet i que es compleixi amb la Llei i es prioritzi el benestar de les famílies afectades. És insuportable que aquesta situació perduri més i es continuï maltractant famílies vulnerables, i acudirem davant aquest Ajuntament les vegades que calgui per a exigir que es garanteixin els drets més bàsics de la ciutadania. La segona ciutat de Catalunya no pot seguir amb un protocol ineficaç i que s’ha vist totalment desbordat per la situació d’emergència habitacional que viuen els nostres barris.