Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Ni precarització ni privatització de les ciutats. Barcelona no està en venda

Barcelona no està en venda

El gener de 2017, la coordinadora d’entitats veïnals, organitzacions sindicals i grups de lluita de barri Barcelona no està en venda, portava a terme la seva primera acció contra la gentrificació de la ciutat, la precarització dels col·lectius de veïnes més vulnerables, i la defensa dels drets polítics, socials, culturals i laborals, exigint la derogació de la llei mordassa.

Des d’aquell gener de 2017 ens hem continuat mobilitzant per denunciar la creixent precarització de les condicions materials de las nostres vides i l’emergència habitacional que suportem.

En aquest darrers anys, la gentrificació i la turistització s’han estès com taca d’oli per tota l’àrea metropolitana i per les zones del territori menys visibilitzades fins ara. El resultat ha estat una violació sistemàtica del dret a l’habitatge, a la vegada que es degradaven les condicions laborals de les treballadores.

Malauradament, la manca de mesures polítiques ha cronificat aquesta situació.

L’assetjament immobiliari i l’expulsió del veïnat per part dels fons d’inversió i grans tenidors s’han disparat, i els desnonaments continuen sent un fet quotidià inclús en la seva versió més cruel, la dels desnonaments oberts. La violència policial contra les veïnes en els desnonaments s’ha convertit en una constant que no podem tolerar.

Gràcies a la pressió del moviment veïnal per l’habitatge s’ha aconseguit aturar desenes de desnonaments i impulsar mesures, com la del 30%, la recuperació de la llei 24/2015 o l’aprovació d’algunes mesures, com el PEUAT, que podrien ajudar a reduir la segregació urbana i millorar l’accés a l’habitatge.

Malgrat tot, la xifra de pernoctacions i de desplaçaments turístics no ha parat de créixer, i els plans d’ampliació del port, de l’aeroport i la signatura del nou conveni amb Fira d Barcelona, amenacen amb agreujar la massificació turística.

El passat 6 d’abril, més de 40 ciutats europees han reivindicat la urgència de mesures per garantir l’accés a un habitatge digne per a totes.

Desenes d’entitats a Europa estan impulsant la ILP “Housing for All’ per reclamar un marc jurídic i financer que faciliti aquestes mesures.

D’altra banda la xarxa SET està articulant la lluita de cada vegada més ciutats i territoris contra la turistització, i arreu del món ciutats, entitats i persones a títol individual estan donant suport al Manifest Ciutats per l’habitatge adequat, presentat a Nacions Unides el juliol de 2018.

En l’àmbit laboral, el capitalisme de plataforma, la híper-flexibilització de les condicions de treball, les successives (contra)reformes laborals, la cronificació de la taxa d’atur i de les falses autònomes, l’atac al sistema de pensions i la pèrdua dels drets de les treballadores indefinides han incrementat la precarització i l’explotació.

Tanmateix, darrerament s’ha produït la mobilització del sector del taxi contra les VTC (Uber i Cabify) i estan apareixent noves formes d’auto-organització laboral i/o sindical, com las de les cooperatives de riders i la dels col·lectius de les kellys.

La crisi ecològica, el masclisme i el creixement de l’extrema dreta, estan topant amb el naixement i el creixement de moviments per a la transformació social que són l’expressió de la voluntat d’un mon plural format per moviments socials, entitats, col·lectius i persones que volen seguir teixint espais i processos horitzontals i alliberadors.

Ens retrobem el proper 11 de maig, juntament amb altres ciutats de l’estat i d’Europa, per reiterar les reivindicacions de fa tres anys, però també per entendre i per parlar sobre allò que està passant avui.

Exigim a totes les administracions responsables (Unió Europea, Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya i governs municipals):

  • La derogació de la llei mordassa, el cessament dels desnonaments oberts i la fi de la violència policial.
  • La introducció de mecanismes democratitzadors de participació política ciutadana (reforma de la llei electoral, llistes obertes, referèndums i formules de revocació dels càrrecs polítics).
  • L’establiment de processos participatius vinculants sobre els projectes de gran abast.
  • La derogació de la LAU i l’adopció de mesures polítiques i fiscals per tal d’adequar els preus dels lloguers a la renda disponible de la llar.
  • L’expropiació dels habitatges buits que estan en mans de la banca rescatada i dels grans tenidors.
  • La prohibició de la desqualificació de l’HPO, de la privatització del sòl públic i la destinació per lloguer de tot l’HPO que es construeixi.
  • La destinació de les herències intestades a habitatge públic de lloguer.
  • L’augment significatiu del parc públic de lloguer per acomplir amb el 15% que marca la Llei pel dret a l’habitatge.
  • L’establiment de mesures inequívoques i executives per al decreixement turístic: allotjament, desplaçaments, fiscalitat, condicions laborals, etc.
  • La restricció dels usos privats de l’espai públic i el foment dels veïnals.
  • L’aplicació de mesures per lluitar contra la bretxa salarial i per la socialització dels treballs de cures.
  • L’establiment del salari mínim de 1200 €, i l’acompliment de la Llei de Renda Garantida.
  • La reversió de les privatitzacions dels recursos naturals i les externalitzacions dels serveis bàsics: sanitat, pensions, educació, etc.
  • L’adopció de mesures concretes per aturar el canvi climàtic i, a curt termini, d’objectius urgents com evitar la pujada d’1’5ºC el 2030.
  • L’establiment d’un pla per a la transició energètica que impliqui tots els nivells de l’administració territorial i totes les activitats productives.
  • Assumpció de l’agenda política del moviment feminista, tant per part de les administracions com dels moviments socials.
  • La derogació de la llei d’estrangeria, el tancament del CIES i l’establiment del ius soli.

Ni precarització ni privatització de les ciutats. Barcelona no està en venda.

Adhesió al manifest.

Totes l’11 de maig, a les 18:00 hores, a la Plaça Universitat.

PerPAH_Bcn

PER UN NOU DECRET LLEI VALENT I PEL DRET REAL A L’HABITATGE DIGNE!

El passat 2 d’abril, les entitats socials impulsores del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge – Llei 24/2015 ens vam reunir amb tots els grups del Parlament de Catalunya per traslladar-los la nostra valoració inicial del nou Decret-Llei 5/2019 d’habitatge i escoltar les seves opinions al respecte.

Com ja vam expressar dies abans en una roda de premsa just davant del Parlament el Decret creuava vàries “línies vermelles” no acceptables i per tant vam plantejar la necessitat de tirar enrere aquest Decret, tornant a la casella de sortida a través de la redacció d’un de nou, comptant amb la participació de la ciutadania i tenint presents la realitat existent i les mancances del text que hi havia sobre de la taula.

Estem parlant d’una norma feta des del secretisme i sense la veu de les entitats que han engegat mesures que el Decret diluïa o modificava a la baixa, com és el 30% d’habitatges protegit o la pròpia Llei 24/2015, amb efectes tant greus i concrets com, entre d’altres i com a més destacats:

  1. L’encariment de l’habitatge de protecció oficial (HPO) per barris, buidatge artificial de la llista d’espera i falta de mesures inequívoques perquè tot l’HPO sigui de lloguer i indefinit.
  2. Una menor garantia de reallotjament en cas de desnonament i una reubicació en allotjaments temporals inexistents a dia d’avui, sense dotació pressupostària perquè els Ajuntaments els facin.
  3. Un índex de preus que no anava més enllà d’un simple exercici de transparència que ni tan sols limitaria els preus de lloguer, amb el problema actual d’expulsió de veïnes a les grans ciutats.

A les reunions de la setmana passada, amb els grups parlamentaris hi havia un sentiment comú majoritari de refer i començar de nou amb un Decret que aglutini les entitats socials que venim treballant i fent propostes que funcionen tant a nivell local, autonòmic com estatal.

És per això que volem posar en valor el pas de retirar el Decret Llei  fet pel Govern, alhora que l’emplacem a començar a treballar per fer-ne un de nou que inclogui les propostes i solucions de la ciutadania. Volem recordar que seguim liderant el rànquing de la vergonya de desnonaments (55 al dia a Catalunya) amb una llista d’espera de més de 1500 persones. I més de 125.000 demandants per un habitatge protegit, mentre el parc públic no arriba al 2% del total.

Acostumem a treballar més  des de la iniciativa pròpia, tant al carrer com en iniciatives legislatives (ILP Habitatge – Llei 24/2015, el 30%…), que reaccionant a mesures institucionals, però en aquest cas no vam poder quedar-nos al marge del debat que plantejava el Decret, ja que es posava en risc el model del poc habitatge protegit que tenim i els avenços de les lleis d’impuls ciutadà en el camp de l’emergència.

A partir cal treballar en un nou Decret llei que no retalli el dret a l’habitatge, sinó que el protegeixi i que posi a cooperar les administracions per garantir-lo, amb els recursos que es mereix. Necessitem avenços reals pel dret a l’habitatge i no ens podem permetre passos en fals!

Exigim mesures urgents per acabar amb l’emergència, i estructurals per posar els ciments d’un model amb dret a l’habitatge que deixi enrere per sempre la bombolla i ens equipari als països més avançats. Amb les entitats socials serà possible!

Confiem que els grups parlamentaris i el Govern, en els propers dies es posin en contacte amb nosaltres per poder treballar conjuntament en un nou Decret-Llei que atengui a les necessitats urgents i estructurals de la gent en relació a un veritable dret a l’habitatge digne i adequat.

DEFENSEM EL DRET A L’HABITATGE I A LES CIUTATS!

PerPAH_Bcn

La PAH entra en campaña

Ante la vulneración sistemática del derecho a la vivienda y la emergencia habitacional crónica que sufrimos, mientras desde los distintos gobiernos miran hacía otro lado o ponen sus energia en medidas de maquillaje cara a la galeria,obviando las soluciones reales para revertir la situción, una vez más la PAH presenta un plan de choque para cambiar las reglas del juego, que cualquier candidato con pretensiones de gobernar este país debería llevar en su programa electoral.

Demasiadas razones impulsan a La PAH a presentarnos los primeros ante los partidos políticos: los suicidios de personas por problemas económicos relacionados con la vivienda, la sangría y el dolor de los desahucios (más de 630.000 desde 2008, a día de hoy se siguen produciendo 165 desahucios diarios, sin contabilizar los producidos por renovaciones de los contratos de alquiler con precios inasumibles), la vergüenza de un irrisorio parque público de vivienda (que no llega al 2% frente al 15% de media en la UE de nuestro entorno, algunos paises oscilan en el 40%) y la inminente amenaza de un aumento de la emergencia habitacional provocado por el fin de la moratoria de las ejecuciones hipotecarias y la finalización de los alquileres sociales vigentes (la primera en mayo de 2020 para más de 30.000 familias, y los segundos ya están finalizando, afectando a unas 15.000 familias), por el aumento espectacular de los precios de alquiler, responsables de un 62,49% de los desahucios, y por la situación de pobreza de amplios sectores de la ciudadanía, que los aboca a la ocupación cada vez en mayor número como única alternativa para acceder a un derecho universal.

Pedimos a todos los partidos políticos que nos respondan a estas tres preguntas:

  • ¿Se compromete a acabar con los desahucios? Desahucios sin un realojo asegurado de familias con menores, discapacitados, personas mayores o en estado de vulnerabilidad. ¿Cómo? Respetando y cumpliendo los acuerdos internacionales y el dictamen DESC de Naciones Unidas, esto se podría evitar.
  • ¿Se compromete a aumentar el parque público de vivienda para que se pueda hacer frente a la emergencia habitacional?
    • a) ¿Se atreverá a exigir la cesión del uso temporal de las viviendas a la Sareb, de Bankia o de la banca rescatada en la proporción que no devuelve el rescate?
    • b) ¿Movilizará las viviendas vacías de Socimis y Fondos Buitre para que salgan al mercado, imponiendo impuestos de manera efectiva?
  • ¿Se compromete a que no aumente la emergencia habitacional? ¿Cómo? ¿Prolongará la moratoria más allá de 2020? ¿Mantendrán los alquileres sociales a punto de finalizar? ¿Eliminarán requisitos para que haya reestructuraciones y quitas para que no se pierda más vivienda? ¿Aumentarán la protección jurídica frente a cesiones de crédito y así eliminar el Vencimiento Anticipado de la LCI? ¿Acabarán de una vez por todas con el sobreendeudamiento de miles de familias por deudas contraídas durante la crisis? ¿Pincharán la burbuja del alquiler regulando los precios con índices de referencia en manos de los ayuntamientos?

El Partido Popular despreció las más de 1.400.000 firmas en la ILP que se presentó en 2012. En 2018, con el apoyo incondicional de Ciudadanos, ha conseguido paralizar la Ley de Vivienda de la PAH. En 2019, con la ayuda del PSOE, el PNV y el PdeCat, el capital especulativo ha impuesto una nueva Ley Hipotecaria que sigue blanqueando cláusulas abusivas como el vencimiento anticipado, no aumenta la protección de los deudores y es incapaz de impulsar la responsabilidad limitada a la vivienda para evitar, tras perderla, deudas de por vida. No conformes con eso, el PP ha boicoteado la mayor parte de las leyes de vivienda aprobadas en las CCAA. También en 2019, el PSOE no ha tenido la valentia suficiente para elaborar un Decreto que realmente pusiera soluciones a la emergencia, quedándose corto y a medio gas.

Por todo ello, la ciudadanía organizada quiere saber si, de una vez por todas, se va a entender la vivienda como un derecho y no como una mercancía, si va a existir un marco normativo estatal que garantice unos mínimos derechos en vivienda en todas las CCAA, y si van a asumir con responsabilidad políticas de viviendas que conduzcan al reconocimiento del derecho subjetivo a la vivienda para toda la sociedad.

En esta campaña electoral La PAH pide a cada partido, y a las personas que acudan a los mítines que se organicen, que respondan de una vez a las preguntas y demandas que les hemos formulado anteriormente y que, a continuación, explicamos con más detalle.

EXIGENCIAS URGENTES DE LA PAH – PLAN DE CHOQUE

1. NI UN DESAHUCIO MÁS SIN ALTERNATIVA HABITACIONAL

•Ello implica el compromiso de trasladar desde el Ministerio del Interior/Exteriores a los Juzgados las resoluciones DESC y verse con el CGPJ para reforzarlo.

•También implica modificación legislativa de la vinculación en los tratados internacionales y las leyes normativas que obligan a su cumplimiento, que supondrá la obligación de grandes tenedores a ofrecer alquiler social, y de las administraciones ¿¿¿a relajar??? de las unidades de convivencia, tanto por impago de hipotecas, como de alquileres, como de ocupación, despenalizando las viviendas ocupadas de buena fe y por necesidad.

2. POR LA CREACIÓN DE UN PARQUE PÚBLICO DE VIVIENDA adecuado, que pueda acabar con la situación catastrófica de emergencia habitacional, y brutal desequilibrio entre la banca y amplios sectores de la sociedad. Para ello, exigimos:

•Nacionalización de Bankia, que supondrá la disposición de sus viviendas

•Viviendas de la Sareb al parque público como sea, incluso compra

•Devolución en vivienda de las cantidades que la banca rescatada no devuelve

•Creación de un Convenio Marco con la banca, base para su desarrollo en CCAA y ayuntamientos

•Impuesto a viviendas vacías de Fondos Buitre y Socimis

3. MEDIDAS URGENTES QUE EVITEN MÁS EMERGENCIA HABITACIONAL, que la corten de raíz, lo que implica:

•Mantenimiento de la Moratoria hasta que haya alternativa habitacional

•Mantener los Alquileres Sociales, en condiciones de suministros dignos, con aplicación retroactiva del 7+3 del R.Decreto y adecuando la normativa sobre alquileres sociales

•Eliminación de los requisitos para reestructuración, y con quita

•Modificación LCI del Vencimiento Anticipado y de la Responsabilidad Limitada

•Impedir la pérdida de vivienda para impedir que la banca ejerza la falta de legitimación activa ante las titulaciones

•Desarrollo del tema de tanteo y retracto (incorporando texto Rafi)

Algunas de estas exigencias son de competencia estatal, por lo que deben regularse para que no vuelva a haber repercusiones negativas para las Comunidades Autónomas, ni falta de claridad en la determinación de las competencias del Estado, CCAA y ayuntamientos ¿¿respecto a la vivienda como la nuestra??. POR UNA LEY ESTATAL DE VIVIENDA QUE GARANTICE UNOS MÍNIMOS.

Un elemento que ayudaría a poner en marcha mecanismos serios de avance sería la declaración de catastrófica de la situación actual –que puede agravarse ¿¿con las amenazas de futuro?? expresadas anteriormente– que implicaría la adopción de tres medidas:

  • la urgente modificación, flexibilizándola, de los procedimientos administrativos-burocráticos que impiden el desarrollo de medidas urgentes a las diferentes administraciones,
  • que se permita superar el techo de gasto provisionalmente, para que puedan adoptarse medidas valientes ante la ausencia de parque público de viviendas, que permitan garantizar un número suficiente de viviendas sociales,
  • evidenciando e investigando con total transparencia la información relacionada con la vivienda, cuya ocultación ha sido utilizada como un arma para no desvelar la gravedad del ataque a las personas y unidades familiares, así como la gravísima vulneración del derecho a la vivienda.

En la PAH lo tenemos claro, vamos a hacer llegar nuestras exigencias a la ciudadanía, como siempre hemos hecho, avisando que aquellos que no se comprometan a hacer realidad el Derecho a una vivienda digna, estable y asequible, nos van a tener delante, denunciando y señalizando. Llevamos 10 años de lucha y seguimos con la misma energía que cuando empezamos, logrando miles de soluciones gracias a la autoorganización y la desobediencia pacífica, demostrando que tenemos razón y que solo es cuestión de voluntad y altura política cambiar las reglas del juego.

Ya lo avisamos aquí y ahora

#LaPAHentraEnCampaña

PerPAH_Bcn

Se lanza la Iniciativa Ciudadana Europea “Housing For All”

Presentamos el grupo promotor de la iniciativa en España.

La vivienda es un derecho humano y no una mercancía, debe ser social y asequible. Estamos haciendo un llamamiento para mejorar las condiciones de vivienda.

Hoy hemos presentado el Grupo Promotor en España de la Iniciativa Ciudadana Europea “Vivienda para todos y todas”, coincidiendo esta semana con el lanzamiento de la iniciativa desde Bruselas y 20 países europeos, con la implicación de más de 77 organizaciones.

Europa está viviendo una grave crisis de la vivienda: considerada una mercancía más que un derecho, los precios se disparan y muchos nos vemos obligados a cambiar de barrio o ciudad. Aproximadamente 82 millones de hogares destinan más del 40% de sus ingresos a pagar el coste de su vivienda y las personas sin hogar no dejan de aumentar. En este contexto, necesitamos una respuesta coordinada, desde distintos países, para conseguir herramientas que nos permitan avanzar en el derecho a la vivienda.

Esta Iniciativa Ciudadana Europea de “vivienda para todas y todos” es un llamamiento a los países europeos para que prioricen la inversión en vivienda y den un paso adelante en la creación de vivienda asequible. Queremos que sea un punto de inflexión: necesitamos un millón de firmas en toda Europa para conseguir mejores condiciones legales y financieras, como la no aplicación de los criterios de Maastricht a la inversión pública en vivienda, mejor acceso a financiación de la Unión Europea, normas sociales para los alquileres de corta duración basadas en la competencia y la compilación de estadísticas sobre las necesidades de vivienda en Europa.

España cuenta con la décima parte de la vivienda pública que otros países de su entorno (1,5% frente a una media del 15%) Esto no es accidental, sino que es fruto de la apuesta por un modelo insostenible de propiedad y vivienda protegida de venta, que pasaba al mercado al cabo de unos años. Más de 644.000 familias han sufrido un desahucio desde 2007, en muchos casos sin alternativa habitacional por parte de las administraciones públicas debido a la escasez de vivienda social. Por ello, esta Iniciativa tiene como prioridades:

1. Crear un parque de vivienda social y asequible de alquiler o cesión de uso de un 15% en 10 años y un 30% en 20 años.

  • Incorporar al parque de vivienda social las viviendas de Bankia y la SAREB.
  • Recuperación de los 77.000M€ del rescate bancario, vía impuesto a las entidades financieras para destinarlo a vivienda social y asequible.
  • Obligar a grandes propietarios a destinar el 30% de nuevas construcciones o rehabilitaciones integrales a VPO en zonas con demanda de vivienda.

2. Asegurar un alquiler estable y asequible.

  • Permitir a los ayuntamientos regular los precios del alquiler en base al poder adquisitivo.
  • Renovación automática de los contratos con actualización de renta limitada salvo incumplimiento del inquilino/a o por necesidad de la vivienda del arrendatario/a.

3. Priorizar la vivienda pública de alquiler, colaborar y financiar entidades sociales, cooperativas de vivienda en cesión de uso y otros operadores sin ánimo de lucro.

Distintas entidades sociales, movimientos, cooperativas de vivienda y entidades del tercer sector nos hemos unido en un grupo promotor de la Iniciativa en España. Nos proponemos sumar con las múltiples iniciativas que ya existen en materia de vivienda y dar más fuerza a las reivindicaciones de la ciudadanía mediante esta campaña europea. Las organizaciones que formamos parte del grupo promotor somos:

  • Plataforma de Afectados por la Hipoteca
  • Observatorio de Derechos Económicos, Sociales y Culturales
  • Sindicat de Llogaters i Llogateres
  • Taula d’Entitats del Tercer Sector Social
  • Sostre Cívic
  • Fundació Mambré
  • Fundació La Dinamo
  • Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
  • Centro de Asesoría y Estudios Sociales
  • El Rogle cooperativa
  • Fundació Habitat 3

Este lanzamiento da inicio al proceso de recogida de firmas, tanto en papel como electrónicamente, en la página de la iniciativa: https://www.housingforall.eu/es/la-vivienda-debe-ser-social-y-asequible/ 

A partir de ahora tenemos un año para recolectar 1 millón de firmas en todao Europa, de las cuales 40.500 en España, en un mínimo de 7 países. Esta Iniciativa propone, en el actual contexto de elecciones europeas (y en nuestro caso, estatales y locales), soluciones para el problema de vivienda a nivel europeo, sumando con las movilizaciones de decenas de ciudades en Europa y el estado español que saldrán este sábado para reivindicar #HousingForAll #ViviendaParaTodas #PinchemosLaBurbuja

Iniciativa Ciudadana Europea: La Comisión registra la iniciativa «Housing for all»

PerPAH_Bcn

HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels Ajuntaments

HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels Ajuntaments

Hem recuperat les mesures més importants de la 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidor a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

Avui ens fem presents davant l’Ajuntament de Barcelona per instar-lo a què faci efectiva i sigui garants aquesta llei des de ja i que:

  1. Iniciïn els procediments contradictoris per a la cessió obligatòria de pisos buits als grans tenidors d’habitatges per aquells pisos del seu municipi inscrits al registre d’habitatges buits de la Generalitat de Catalunya i en tots aquells pisos buits de grans tenidors que tinguin identificats.
  2. Facin un cens exhaustiu de pisos buits de grans tenidors del municipi.
  3. Identifiquin clarament totes les necessitats d’habitatge del municipi. 
  4. La mesa d’emergències han de reduir immediatament les esperes i oferir un habitatge alternatiu abans del desnonament. 
  5. Sancionin tots aquells grans tenidors que no facin l’oferta de lloguer social a les famílies i persones afectades per impagaments, execució hipotecària o ocupació en precari.
  6. Facilitar l’empadronament al municipi de totes les persones que hi viuen, sigui quina sigui la seva situació de tinença regular o no de l’habitatge. 
  7. Sancionar els talls il·legals de subministraments bàsics.
  8. Facilitar comptadors “solidaris” dels subministraments a aquelles persones i famílies vulnerables que tenen dificultats per accedir-hi.
  9. Que les oficines locals d’habitatge siguin un espai de referència proper on les persones trobin assessorament de qualitat i suport en la tramitació de gestions de tots els aspectes relacionats amb l’habitatge (accés, prevenció de la pèrdua, gestió del parc d’habitatge, ajuts…).

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!

PerPAH_Bcn

Comunicat campanya Obra Social ‘VIURE NO ÉS DELICTE’

Avui hem convocat diverses rodes de premsa de forma simultània a diferents municipis per presentar la nova campanya d’Obra Social de la PAH a Catalunya contra la criminalització de l’ocupació, a la que hem anomenat “Viure no és un delicte”.

Com bé sabeu, el dret a l’habitatge està recollit en diferents normatives i tractats, com per exemple, a l’Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. O al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que ha estat ratificat per 108 Estats, entre ells Espanya, en el qual, a més es reconeix a l’Estat com el garant d’aquest dret. Així mateix, l’article 47 de la Constitució Espanyola també recull el dret a un habitatge digne i adequat. Per últim, recordar que a Espanya el Relator Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne va llançar una sèrie de recomanacions que no han estat implementades pel nostre govern.

Com bé sabeu, el dret a l’habitatge està recollit en diferents normatives i tractats, com per exemple, a l’Article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans. O al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que ha estat ratificat per 108 Estats, entre ells Espanya, en el qual, a més es reconeix a l’Estat com el garant d’aquest dret. Així mateix, l’article 47 de la Constitució Espanyola també recull el dret a un habitatge digne i adequat. Per últim, recordar que a Espanya el Relator Especial de les Nacions Unides pel dret a un habitatge digne va llançar una sèrie de recomanacions que no han estat implementades pel nostre govern.

L’accés a l’habitatge no està garantit a Catalunya. L’Administració pública no és capaç de donar solucions habitacionals a les necessitats de la ciutadania, tenint una Mesa d’Emergència habitacional desbordada. Durant els últims cinc anys, el preu mig del lloguer a Catalunya ha crescut un 49%,cosa que obliga les persones a destinar el 51%  dels seus ingressos per poder mantenir-lo. Tot això ha contribuït a que el risc de pobresa es situï en una taxa del 20% i que en el cas dels menors de 16 anys ascendeix al 28,5%.

D’altra banda, els desnonaments, tot i que ja no són mediàtics, continuen en augment. Ens trobem amb l’esgarrifosa dada de què es produeixen 2 desnonaments cada hora a Catalunya, dels quals el 64% ve causat per impagament del lloguer.

Com a possible alternativa habitacional podríem comptar amb els anomenats habitatges socials. Malauradament, les dades ens diuen que només un 1,3% del parc d’habitatge correspon a aquesta tipologia d’habitatge públic. I es que Espanya només disposa de 3 habitatges de lloguer social per cada 1.000 habitants, sent així el país de la UE amb menys oferta. Això provoca que l’espera per accedir a un habitatge social pugui allargar-se anys. Mentrestant l’única alternativa que es dona és la de l’amuntegament de fins a tres generacions familiars a una mateixa casa, amb totes les problemàtiques socials, familiars i psicològiques que això comporta.

En contrapartida ens trobem que a Catalunya existeixen un 11,6% d’habitatges buits, el que suposa un total de 448.000 habitatges. Degut a aquest context social, econòmic i polític que ens rodeja, moltes famílies que han vist vulnerat el seu dret a l’habitatge, han trobat en l’ocupació de pisos buits l’única solució per poder viure dignament. Amb l’Obra Social de la PAH i l’organització popular i col·lectiva s’han reallotjat més de 4.000 persones que no tenien cap alternativa habitacional, a pisos buits de bancs o de grans tenidors. Amb aquestes recuperacions posem al centre la funció social de l’habitatge: que les persones hi puguin viure.

Així mateix, al contrari del que l’imaginari col·lectiu ha instaurat, quasi el 70% de les persones que ocupen un habitatge buit d’un banc o un gran tenidor diuen tenir una relació positiva o molt positiva amb la comunitat de veïnes.

Aquestes accions de justícia social molesten al sistema capitalista, ja que la propietat privada és una de les seves bases. La seva resposta no ha estat altra que la criminalització d’aquestes recuperacions utilitzant totes les armes a la seva disposició, sobretot als grans mitjans de comunicació. A través d’ells, partits polítics i grans entitats financeres pretenen criminalitzar la pobresa amb mentides i manipulacions de la realitat que alimenten mites sobre les ocupacions. Volen relacionar pobresa i delinqüència, ocupació i màfia, drogues i mala convivència, quan ells son els responsables principals d’aquest sistema que ens condemna a la misèria.

Per això som aquí, per contestar les seves mentides afirmant que el 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya són propietat de bancs i grans empreses. Acabem amb la mentida de què a qualsevol persona li poden ocupar la seva casa quan no hi sigui. L’ocupació de pisos buits s’ha convertit en l’única alternativa per a milers de famílies que només intenten tenir un sostre on viure. Per això demanem a la ciutadania que no es deixin enganyar, que no mirin cap una altra banda i s’uneixen a la nostra lluita contra la màfia financera i política, aquella que posseeix milers de pisos buits, de les que nosaltres no volem res més que recuperar la seva funció social. Prou mentides. Prou desnonaments. Prou guerra entre pobres.

Per això presentem la nostra campanya “Viure no és un delicte” a tot Catalunya, en la que intentarem arribar a tota la població amb el material que hem elaborat, parlar amb diferents organitzacions socials, associacions de veïnes, plantejant accions per combatre el discurs que criminalitza l’ocupació, i el més important: seguirem organitzades i recuperant habitatges per donar-los vida!

Sabem que la criminalització de l’ocupació serà el discurs que alguns polítics utilitzaran per guanyar 4 vots. Des de l’Obra Social catalana estarem atentes a aquesta campanya electoral i no permetrem que s’utilitzi el discurs que criminalitza la pobresa. Assenyalarem a tots els polítics que facin campanya en aquest sentit. Prou de criminalitzar les ocupacions!

Treballem per aconseguir uns lloguers socials per a totes les persones que ho necessitin i per a que els bancs i grans propietaris cedeixin els seus pisos buits al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret humà a un habitatge digne. És l’hora de recuperar la funció social de l’habitatge.

Cases sense gent i gent sense cases? Ni parlar-ne! Organitza’t amb la teva PAH més propera

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Valoració inicial d’urgència del Decret Llei 5/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge

Els grups impulsors de la mesura del 30% d’habitatge protegit i de la ILP Habitatge -Llei 24/2015- denuncien que aquest decret ha estat aprovat amb total secretisme, alhora que desregula i permet pujades de preu d’HPO mentre deixa problemàtiques greus en temes d’habitatge sense resoldre.

Barcelona, 23 de març de 2019

El Decret 5/2019, aprovat el passat 5 de març al Consell Executiu del Govern de la Generalitat, suposa la modificació de més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme. La setmana vinent el Parlament vota si l’accepta o el rebutja. I en cas de què l’accepti, posteriorment es votaria si es tramita com a projecte de llei o es queda tal com està. Des de les entitats socials considerem que cal tornar a la casella de sortida, fer-lo de nou i fer-lo bé, posant sobre la taula un nou decret participat per la ciutadania que garanteixi de forma efectiva el dret a l’habitatge a Catalunya. És per aquest motiu que els propers dies, ens reunirem amb els diferents grups parlamentaris per tal de conèixer la seva valoració i compartir-los la nostra oposició, per les línies vermelles que trepitja.

Catalunya té un teixit social importantíssim d’organitzacions i moviments que lluiten pel dret a l’habitatge, que ha estat pioner en la denúncia de l’emergència (desnonaments i talls), la bombolla dels lloguers o els efectes nefastos de la turistització sobre l’habitatge. A més, la societat civil organitzada ha estat capaç de canviar lleis (ILP Habitatge), aprovar mesures com el 30% d’habitatge protegit o provocar debats sobre el lloguer que han portat a aprovar 2 decrets estatals, amb la regulació de preus com a gran tema pendent. No tenir en compte les entitats i els moviments socials demostra una miopia i un menyspreu indignant.

Aquest Decret és una reforma important de les lleis actuals, normes que per aprovar-se han estat debatudes llargament i que han rebut aportacions de la societat civil, i modifica més de mig centenar d’articles de les lleis d’habitatge i de la llei d’urbanisme, per tant, es tracta d’un treball de mesos del Govern, que caldria haver compartit. Això anterior agreuja encara més la manca de participació en el seu disseny i redacció.

A través d’aquesta valoració d’urgència, volem destacar varis aspectes que ens alarmen i que cal fer públics:

En primer lloc, no aborda l’emergència habitacional amb valentia i retalla la protecció respecte la Llei 24/2015. Mentre que aquesta norma, nascuda d’una ILP impulsada des del carrer, assegurava el reallotjament adequat per part de les administracions de les persones en exclusió residencial que no fossin reallotjades pels propietaris de l’habitatge -obligació que es preveia per a grans tenidors-, el decret aposta per allotjaments temporals, que a dia d’avui no existeixen, obrint la porta a que les solucions temporals es cronifiquin. A més, incomprensiblement, també posa condicions i filtres inacceptables per a aconseguir lloguers socials per a les famílies que no han tingut més alternativa que ocupar per viure en un habitatge en desús de la banca o els fons voltors.

En segon lloc, obre la porta a una liberalització del preu de l’habitatge protegit, fent que un HPO pugui ser més car segons el barri, preu que es marcarà en base als costos d’edificació i urbanització, valor del sòl, benefici empresarial i factor de localització; eliminant les tres tipologies de preus existents avui dia, que es defineixen en base als ingressos dels sol·licitants. Això qüestiona greument la funció de cohesió social de l’HPO, agreujarà la segregació per barris i reforçarà la bombolla als barris gentrificats. També representarà un encariment de l’habitatge protegit. El decret desvirtua clarament la mesura del 30%, aprovada per la pressió social que hi havia al darrere i el consens polític municipal que es va aconseguir al Ple Municipal de Barcelona, que precisament possibilitava distribuïr l’habitatge protegit dins els municipis, fugint de la concentració històrica de l’habitatge assequible en determinades zones.

A més, el Decret redueix la validesa d’inscripció al registre, de tres anys a un any, i estableix que les inscripcions actuals caduquen en un any. Considerem que som davant un intent de buidar artificialment la llista de demandants d’habitatge protegit, en un dels moments on hi ha més demanda (125.426 persones) i quan sabem que moltes persones, directament ni s’hi inscriuen, perquè saben que n’hi ha poquíssims i és una “loteria”, és a dir, que en comptes de donar-hi resposta de forma decidida, es vol reduir la llista i flexibilitzar els preus.

En tercer lloc, tot i que la Generalitat s’havia mostrat públicament favorable al caràcter permanent de l’habitatge protegit, aquest decret desaprofita una oportunitat històrica per fer que tot l’habitatge protegit sigui de lloguer i indefinit. Això només es fa amb l’habitatge en sòl públic però no en els habitatges del 30%, per exemple. Legislacions com la de Balears o el Pais Basc ja han legislat per tal de garantir el carácter indefinit de l’HPO. Es pot fer i cal fer-ho, ja que la pèrdua del parc d’HPO és una de les causes principals que expliquen que avui dia pràcticament no en tinguem (es calcula per exemple que, si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria avui dia un 40%).

Per altra banda, s’insisteix en un índex de preus dels lloguers que no és més que un reflex dels preus de mercat i de la bombolla, ja que no recull les condicions socioeconòmiques reals de la població, no té en compte elements claus com els ingressos familiars o la taxa d’atur, de manera que l’índex pogués garantir que els preus del lloguer s’adaptin a l’economia real de les famílies. Es posen algunes mesures de transparència, però seguim tenint un índex de preus no vinculant i la propietat no està obligada a aplicar-lo, de manera que queda en paper mullat, que ni tan sols pot servir per evitar que els preus continuin pujant.

Des de les entitats socials tenim clar que per garantir el dret a l’habitatge és imprescindible canviar de forma ambiciosa les lleis que defensen a la ciutadania, fer polítiques valentes i dedicar pressupost per dur-les a terme. Aquest Decret Llei, queda molt lluny d’assolir aquests tres objectius. És cert que inclou algunes millores, però les mesures que ens alarmen predominen i s’ha quedat molt curt en tot el que es podria i cal fer.

Des de la ciutadania creiem que tenim una oportunitat per fer les coses bé, treballant en un nou text que contempli mesures amb un ampli suport social com són: que l’habitatge protegit (tant públic com privat) sigui permanent, incidir en els preus dels lloguers regulant-los per evitar preus abusius, erradicar l’emergencia habitacional obligant el sector privat a fer lloguers socials i reallotjant perquè ningú es quedi al carrer o hagi d’accedir a un habitatge de forma precària (ocupant), mobilitzant i actuant sobre l’habitatge buit de forma urgent, extenent el 30% a tot Catalunya o augmentant les cessions de sòl dels privats en nous sectors residencials per augmentar el parc d’habitatge protegit, etc. Tot això, entre moltes d’altres mesures urgents i estructurals que necessitem per portar a terme canvis significatius en la conquesta del dret a l’habitatge.

Cal fer un nou Decret Llei que estigui a l’alçada de la situació que vivim i que projecti un futur amb dret a l’habitatge. Volem barris vius i amb habitatge assequible. Hem demostrat que hem pogut fer possible l’impossible i creiem fermament que així serà.

Vam recuperar la part d’habitatge de la Llei 24/2015 de les mans del PP i de la banca i vam ser capaços de tirar endavant la mesura del 30% amb el sí del Ple de Barcelona i de la Generalitat.

Exigim que, d’una vegada per totes, es posin les lleis i les polítiques, al servei de la gent i del dret a l’habitatge.

PerPAH_Bcn

Punxem la bombolla del lloguer

Per uns lloguers assequibles
Per un parc públic d’habitatge de lloguer

El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop tenim més problemes per a arribar a fi de mes, mentres que els sous no pugen, un drama social davant la mirada impassiva dels governs i els poders públics. L’habitatge no és una mercaderia, és un dret amb el que no s’hauria de poder especular. Hi ha milers i milers de pisos buits a les nostres ciutats, en canvi hi ha milers i milers de persones sense lloc on viure.

Sortim al carrer per denunciar el negoci que les indústries immobiliària i turística fan amb les nostres llars. Mentre el govern espanyol va regalar a la banca més de 60.000 milions d’euros de la nostra butxaca, aquests no han fet altra cosa que fer fora de casa seva a persones sense donar cap alternativa habitacional. Els propietaris físics i jurídics d’habitatges de lloguer, amb els fons voltors i SOCIMI a la capçalera, gaudeixen de mesures d’el·lusió fiscal a mida des de fa dècades per no pagar Impostos mentre els llogaters suporten pressió fiscals fins més del 30%. Cal derogar la LAU per una nova llei que legisli els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals vigilades per l’Estat i ciutats.Com demanen Madrid i Barcelona cal que els impostos directes de l’Estat siguin gestionats proporcionalment per les ciutats amb una descentralització solidària com passa a molts països avançats.

Els desnonaments s’han disparat i actualment estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 desnonaments per via judicial cada dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltors acumulen habitatges a una velocitat vertiginosa, sense precedents a la història, el lloguer es menja més ingressos que en cap altre estat de la OCDE. I cal afegir-hi tots aquells desnonaments invisibles, que no estan comptabilitzats, les expulsions de moltes veïnes dels seus barris i pobles per no voler renovar el contracte o fer pujades impossibles d’assumir. Hem arribat a un punt asfixiant de la bombolla del lloguer i volem punxar-la, per totes bandes i des de tots els fronts.

Volem punxar-la i estem determinades a fer-ho. Malgrat el nou decret introdueix mesures en qüestions de lloguer, aquestes són encara insuficients. És per això que el moviment per l’habitatge i les organitzacions, barris, entitats que convoquem aquesta manifestació volem deixar ben clar a tota la població els motius pels quals no deixarem de lluitar fins a desmercantilitzar una de les necessitats bàsiques de tot ésser humà, tenir un sostre digne on viure. I així reivindiquem:

  • Pumxem la bombolla: exigim mesures polítiques i fiscals per adequar els lloguers a la renda disponible de la llar.
  • Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer tenim en compte el poder adquisitiu real de la gent, és a dir, la renda.
  • Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de forma injustificada i unilateralment. Han de renovar-se automàticament a no ser que el propietari demostri que necessita l’habitatge per ús personal o d’un familiar.
  • Cap més desnonament sense alternativa habitacional: major autonomia financera dels Ajuntaments (participar dels impostos directes de l’Estat) per gestionar el parc d’habitatges de les ciutats.
  • Contracte de lloguer únic gestionat per oficines d’Habitatge i Ajuntaments: fi dels abusos dels intermediaris: el negoci de les immobiliàries és un escàndol.
  • Justícia fiscal: eliminació de totes les figures a mida d’el·lusió fiscal a l’Impost de Societats (Socimis, patrimonials, etc) i al IRPF (persones físiques i comunitats de béns).
  • Expulsió dels fons voltors: exigim eliminar les Socimis, que disfruten de grans privilegis fiscals, i que el govern deixa que especulin massivament amb les nostres llars i que siguin la punta de llança de la bombolla.
  • Parc públic d’habitatge: S’ha de convertir en parc públic d’habitatge els habitatges acumulats per la Banca i pels fons voltors per a garantir la seva funció social, evitar l’escassetat artificial d’habitatge i frenar l’especulació.Gravar fiscalment els habitatges urbans buits i crear un impost sobre les vendes d’habitatges “especulatives” que no siguin per a primera residència.
  • Augmentar la construcció d’habitatge social: per part de l’Estat, la Generalitat i el Ajuntament.
  • Prou de pisos turístics: la mala gestió del turisme té un gran impacte en la vida dels ciutadans i disminueix enormement la oferta d’habitatge de lloguer.
  • Llei 24/2015: L’aplicació integral de la llei 24/2015.

Se’ls hi ha acabat fer negoci amb les nostres llars, amb els nostres barris, amb les nostres vides. Punxem la bombolla, i punxem-la bé, que no torni a inflar-se mai més.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] La setmana del Dia Mundial de l’Aigua, a tocar les 200 organitzacions adherides al Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica

  • Us convidem el dijous 21 de març a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües a celebrar l’èxit de la campanya!

  • Crida Oberta a les organitzacions socials a adherir-s’hi

L’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana (AMB) ha estat gestionada per Agbar durant molts anys de forma il·legal, tal i com va sentenciar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el 2016.

Tanmateix, Agbar -propietat de la multinacional francesa Suez- ha recorregut al Tribunal Suprem de Justícia (TS) i la sentència està al caure. Molt probablement, el TS ratificarà la sentència perquè la sentència del TSJC va ser molt contundent . Serà un moment transcendental per a poder remunicipalitzar l’aigua a Barcelona i a l’AMB.

Des d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica (MAPiD) fa molt de temps que lluitem per una gestió de l’Aigua Pública i Democràtica. Entre moltes altres accions, vam aconseguir més de 26.000 signatures perquè a Barcelona és pogués fer una Consulta Ciutadana  sobre el model de gestió de l’aigua. ciutadana. Finament, Tot i els constants entrebancs d’Agbar, a la propera legislatura la consulta es podrà realitzar.

Com tenim a tocar les eleccions municipals catalanes i la sentència del TS, hem decidit continuar lluitant. Així, el passat 15 de Gener vam llençar el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica amb quatre grans objectius:

  • Considerar l’Aigua i el Sanejament com un Dret Humà
  • Gestionar el servei d’aigua i sanejament de forma pública i amb participació ciutadana
  • Crear un Observatori Ciutadà de l’Aigua Metropolità
  • Vetllar per la cura dels ecosistemes fluvials que abasteixen les ciutats de l’AMB

A hores d’ara, ja han signat el Compromís 180 organitzacions de perfils molt transversals. Per tot això, i en el marc de la setmana del #DiaMundialAigua, us convidem el dijous 21 de març a la presentació pública del Compromís. Serà a les 11:30h als Jardins de la Torre de les Aigües (C/Roger de Llúria, 56, metro Girona). Vine a celebrar que som molts i moltes les que creiem en models de gestió diferents, que posin la vida al centre!

PerPAH_Bcn

El dret a l’habitatge està amenaçat pel capitalisme encara que mai l’ha garantit

El dret a l’habitatge és sistemàticament vulnerat al nostre país. Tot i que l’article 47 de la Constitució el garanteix en realitat les lleis, la Justícia i la policia actuen només garantint el drets de la propietat i de la Banca. La banca privada, l’oligarquia dels Senyors dels diners, és la responsable última d’aquest retrocés.

Un dels fets que ho demostren són les compres de deute titulitzat dels bancs amb inversions massives del Banc Central Europeu per convertir l’habitatge en un actiu d’inversió. En convertir l’habitatge en un luxe inabastable per a les classes populars han acabat transformant les ciutats per un procés de gentrificació que expulsa al veïnat més pobre.

Els mercats de capitals i hipotecaris són el nucli d’aquesta contrarevolució contra el dret a l’habitatge. La Banca espanyola es permet interpretar al seu favor la jurisprudència europea i els drets humans sense que cap polític la contradigui. La nostra classe política assistia amb una sorprenent passivitat a més de 875.000 execucions hipotecàries d’habitatges que han acabat en mans debancs o fons voltors. Un vendaval s’ha dut el sistema de Caixes d’Estalvi que sanejades amb diner públic s’han regalat als 4 grans bancs amb tots els actius immobiliaris a preu de 1€.

Avui la bombolla del lloguer arriba a les ciutats mitjanes del nostre país causant milers de desnonaments que ni el Govern de Pedro Sánchez té voluntad d’aturar modificant la Llei d’Arrendaments Urbans perquè gairebé tots els contractes se signen en el mercat lliure amb rendes que es mengen la major part dels pressupostos familiars. Arriben els desnonaments invisibles a la finalització del contracte que suposa pujades de la renda inassumibles.

Les llars són empesos a l’ocupació o a un submón d’economia submergida de relloguer d’ habitacions o locals sense llicència. Més d’un milió de llars a l’àrea metropolitana de Barcelona en 27 municipis, 1 de cada 4 ciutadans, estan obligats a viure en condicions molt precàries. Això mostra que les estadístiques de l’Estat espanyol no entren en les zones fosques del dret a l’habitatge per evitar la vergonya dels organismes internacionals de drets humans. Totes aquestes penúries contrasten amb el suport total al sector immobiliari que és un pilar de l’economia espanyola i ve de la mà del sector financer amb un pes aclaparador a l’IBEX35.

És una unió sagrada beneïda des de l’any 1959 pel franquisme amb la cèlebre frase: “volem una Espanya de propietaris no de proletaris”. Ja en la democràcia l’esquerra espanyola va adoptar aquest model franquista sense dir ni piu. Així les polítiques públiques d’habitatge de mig segle han estat continuades millores legislatives, pressupostàries i fiscals perquè el sector immobiliari-financer espanyol parasiti millor a l’Estat.

Espanya és un dels països europeus que proporcionalment ha gastat més diners en habitatge. Parlem de 77.560 milions en tres dècades de desgravacions fiscals a la compra de primer habitatge, diners que acabaven en mans de promotors i de la Banca que feia el seu agost amb milions d’hipoteques constituïdes. El Pla franquista d’habitatge va ser la renúncia de l’Estat espanyol a usar aquests 77.560 milions, la major part en governs del PSOE, per construir un parc d’habitatge públic assequible que avui hauria estat la salvació d’aquests milions de desnonats.

Des del punt de vista dels impostos Espanya és un paradís fiscal per als propietaris d’habitatges llogats. Anualment des de fa dècades l’Estat regala també milers de milions d’euros al sector privat amb el trampós argument de la promoció del lloguer, amb els desastrosos resultats que coneixem. Entre l’Impost de Societats i l’IRPF suposaven el 2014 més de 10.000 milions d’euros d’elusió fiscal pels propietaris – 2’5 vegades el pressupost de Sanitat – que com partida pressupostària es tornarà insostenible en poc temps. Perquè ens fem una idea, el 2016 el Banc d’Espanya assegurava que un habitatge s’amortitzava en 10 anys entre lloguers, beneficis fiscals i valor de revenda. Cap negoci té avui aquest rendiment.

Les casualitats de la història econòmica recent han fet que els interessos de la burgesia espanyola cassin amb els interessos que dominen l’escena de la Unió europea i l’euro. El sector immobiliari i financer, vaixells insígnia del capitalisme espanyol, en una economia desregulada i oberta, s’han convertit en un lloc privilegiat d’inversió per als capitals especulatius internacionals que ha trobat a Espanya un paradís de les desregulacions. I es que els partits constitucionals han fet de la Llei d’Arrendaments Urbans – la Lau- l’arma perfecta perquè fons especulatius operant des de paradisos fiscals desnonin a plaer. Per això, milers de llars es veuen empesos a l’ocupació com a única possibilitat de tenir un sostre mentre els mitjans de comunicació la criminalitzen per justificar mesures legislatives cada vegada més dures contra els precaris.

En mig els municipis gairebé sense capacitat fiscal ni legislativa, i intervinguts per l’article 135, afronten milers de desnonaments amb tímides mesures que acaben finançant amb els seus pressupostos minvants lloguers desbordats exigits per la Propietat que fa xantatge al dret a l’habitatge.

Les nostres organitzacions que estem hi ha aquí presents en aquest acte de denúncia pública de la corrupció en els serveis a la nostra gent gran volem agrair en primer lloc la invitació per explicar els problemes en l’habitatge i poder unir veus perquè només la unitat de la classe treballadora i la lluita ens pot permetre donar un tomb a una situació que s’ha tornat insostenible fins que tothom costat s’aixequi i DIGUI PROU!

Manifest llegit per PAC Badalona, Associació 500×20 i PAH Barcelona en la presentació del documental Pactos de Silencio.