Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

La PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions

La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint

Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la Mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la Mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona arbitràriament pensions per a les famílies desnonades sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió, com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.

Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la Mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics, com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.

Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergència. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergència. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.

Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.

Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.

PerPAH_Bcn

Blackstone mata

Les PAHs de tot Catalunya exigim solucions per a famílies vulnerables

Avui fa exactament un any de l’assassinat d’en Jordi, el veí de Cornellà que es va treure la vida per no poder pagar el seu lloguer a Blackstone. Les PAHs de Catalunya tornem a les oficines d’aquest fons voltor a exigir justícia, a dir alt i clar que no deixarem que hi hagi una mort més per la seva usura i que atenguin un a un tots els casos. Esperem que no s’hagi de perdre una altra vida perquè s’asseguin a negociar amb nosaltres.

Blackstone a Espanya opera amb el nom Anticipa Real Estate, gestora immobiliària amb la qual es va apoderar de les hipoteques de Catalunya Caixa. Una operació habitual, comprar el deute d’economies en problemes, per posteriorment pressionar i cobrar la totalitat del valor d’aquest deute, negant a les famílies reestructuracions de deute, quites o lloguers socials, tot i que estem parlant d’habitatges que provenen de caixes i bancs que van rebre ajudes del FROB, aquest rescat bancari de més de 60.000 M € de diners públics i sense cap tipus de contraprestació a la societat. 

Blackstone, aprofitant-se de la situació, porta invertits a Espanya des de l’inici de la crisi més de 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018). Blackstone ha comprat Hotels (amb 20.000 llits és el segon major propietari de llits hotelers d’Espanya), Habitatges (amb 35.000 habitatges és el major propietari d’Espanya), Hipoteques (100.000 a Catalunya Caixa), Logística (55 actius logístics i 162.000 m² de sòl per a ús industrial) i Joc (va comprar Cirsa Codere). Com qualsevol fons voltor extractivista, el seu únic objectiu és comprar barat i vendre car en el menor temps possible. No li importa els mètodes ni com quedi el país després del seu pas. A Espanya, per exemple, només 5 anys després, ja ha posat a la venda part dels 1.860 pisos d’habitatge públic que va comprar a l’Ajuntament de Madrid, o de les 100.000 hipoteques que va comprar a Catalunya Caixa

La relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone va expressarserioses preocupacions que les seves accions siguin consistents amb el dret internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans sota els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans.” 

Blackstone s’amaga darrere de 6 SOCIMIS (Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari), creades pel Partit Socialista i que gràcies al Partit Popular no paguen impost de societats, (Euripo, Torbel, Albirana, Testa, Corona i Fider) i darrere de nombroses empreses com Budmac o Alquilovers. Tot un entramat de societats per evadir impostos en paradisos fiscals o Luxemburg, el principal objectiu dels quals (de Blackstone) és comprar actius amb el menor preu possible i que en el moment de la venda, en un període a curt o mitjà termini, es vengui a altres inversors per aconseguir altes rendibilitats. Alguns dels seus competidors en el sector són: Kronos Homes i Värde Partners. Blackstone va registrar l’any passat dues noves Socimis sota el nom de Pegarena i Tourmalet.

En pocs anys s’ha convertit en el major gestor immobiliari del nostre país, acumulant el suficient poder sobre el mercat com per permetre’s el luxe d’influir en les polítiques d’habitatge, amb amenaces al propi Govern. Haya Real Estate és l’empresa immobiliària de Blackstone. Administra la major cartera de REOs a tot l’Estat espanyol i comercialitza més de 15.000 immobles a l’any. A més, explota grans carteres de patrimoni immobiliari i són experts en lloguer de REOs (REO és l’acrònim del terme anglès “Real Estate Owned” o propietats embargades després d’un judici hipotecari. REO és un terme de la indústria financera que fa referència a les propietats que una institució ha executat i que ara li corresponen). I també habitatge social. A Barcelona es va adjudicar un edifici d’habitatge de protecció oficial a l’Avinguda Diagonal i ara l’està posant a la venda per 30.000 milions d’euros. Des de la PAH exigim a la Generalitat de Catalunya que no ho permeti. Amb un 1.5% de parc públic de lloguer social no podem permetre que fons voltor com Blackstone vinguin a colonitzar i a expulsar-nos de les nostres ciutats. 

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca portem anys denunciant i exigint als governs de torn responsabilitat i protecció a les famílies. Durant aquests anys la resposta de les institucions ha estat la de seguir protegint els especuladors i deixant en la cuneta a les milers de famílies que són víctimes d’aquest fons voltor.

Davant d’això, les PAHs de tot Catalunya diuen PROU. No permetrem que es continuïn vulnerant els drets humans sense cap conseqüència.

Avui comencem una campanya de pressió i escrache al fons d’inversió Blackstone i a tots aquells que li afavoreixin per operar a l’Estat i ciutats. Com a primer pas ens hem concentrat a les seves oficines del Prat del Llobregat a exigir demandes concretes per a desenes de famílies que porten anys intentant buscar solucions i que aquest fons d’inversió només els ha donat una ordre de desnonament com a resposta. 

Exigim: 

  • Una oficina d’atenció al públic a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida
  • Lloguers socials segons la Llei 24/2015 per impagament d’hipoteca i de lloguer, amb els barems de la llei i a 7 anys, com marca la LAU
  • Renovació dels lloguers socials. Hi ha 500 famílies a Barcelona a les quals els finalitza el contracte de lloguer social i no li ho volen renovar
  • Quites de deute
  • Lloguer social per als casos d’ocupació
  • Cites per escrit per a cada un dels casos que presentem avui, en les seves respectives PAH en una setmana

La batalla va començar fa anys, ara seguirem denunciant les seves noves pràctiques abusives i usureres. Ja no només estan quedant-se amb els habitatges de les famílies vulnerables, sinó que estan adquirint hotels, empreses de jocs, per seguir explotant les nostres vides i esprémer fins a l’últim cèntim de les famílies que fan malabarismes per arribar a final de mes.

Si estàs afectada per aquest fons d’inversió escriu-nos un correu a: lapahdebarcelona@gmail.com
Estem teixint una xarxa internacional per a enfonsar a aquest fons voltor i a tots els que permetin que operin de manera fraudulenta incomplint tractats internacionals de drets humans.

Diguem ben alt i clar que BlackstoneAnticipa: estafa, enganya, mata i fa fora la gent de les seves llars. Ho permetràs? Nosaltres NO! La revolució comença aquí. No estàs sola!

#BlackstoneMata

Hem elaborat un ampli dossier sobre Blackstone i testimonis d’afectades que pots llegir i descarregar aquí

 

PerPAH_Bcn

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteixen en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contraria,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

  • Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
  • Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures son fonamentals

  • Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de pàrkings dissuasoris, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
  • Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona
  • Lluitar contra els grans contaminants, limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
  • Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració
  • Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

  • Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
  • Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport competències supra-municipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procés de decreixement turístic.
  • En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
  • Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergència i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
  • Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament i agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el proper govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de Juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

PerPAH_Bcn

Exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet solucions pel Juan i la seva família

L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert

Dimarts passat 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.

L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.

Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.

L’endemà, dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.

Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.

És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.

Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.

Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.

Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.

Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!

PerPAH_Bcn

Exigim a l’Alcaldessa Núria Marín solució pel Juan i la seva família

Ahir van desnonar al Joan i la seva família amb menors i la seva dona embarassada. Tenien un desnonament obert des del 20 de maig. L’Ajuntament de L’Hospitalet sabia del cas i no va contactar amb la família per preocupar-se ni saber si tenien on anar. Guaita! des de la PAH de Barcelona vam posar una denúncia pel desnonament, ja que el considerem il·legal (ja es va legislar al març perquè mai més es produïssin), i a més perquè la propietat que els desnona és una immobiliària i segons la Llei 24/2015 el Juan i la seva família han d’estar en un lloguer social.

En lloc de fer complir les lleis, l’Ajuntament de l’alcaldessa Núria Marín les desobeeix i prefereix protegir els interessos financers en comptes de a la seva ciutadania.

La Plataforma d’Afectades Per la Hipoteca va estar amb la família durant tot aquest procés, perquè nosaltres defensem a les famílies i els drets humans. REPETIM que l’Ajuntament de l’Hospitalet sabia del desnonament i el cas de la família i ni es va presentar a ajudar-la. Va haver de ser la PAH Barcelona qui acompanyés a la família a Serveis Socials a buscar una solució digna.

Ahir vam anunciar que havíem aconseguit una solució temporal: un dia en un alberg, que ahir ja vam denunciar les condicions en què estava i que la família amb menors no va poder ser-hi per la falta d’higiene i el soroll, i altres dies en una pensió al barri de Sants. Avui la sorpresa ha estat que els deixen al carrer, que no hi ha pensió i que es desentenen de la família. És a dir, ens van enganyar i no tenen cap remordiment de no estar complint amb les seves funcions, que és ajudar les persones, protegir-les i fer complir les lleis, tot van ser promeses buides.

La realitat a 29 de maig a les 16:30 de la tarda, és que el Joan i la seva família estan al carrer. El 2018 hi va haver 549 desnonaments. La responsabilitat de Núria Marín i el seu Govern, del PSOE de Pedro Sánchez, és que cap família es quedi al carrer, i s’està incomplint. No és la primera vegada que ens trobem amb una situació així a l’Ajuntament de l’Hospitalet, no deixarem que es vulnerin els drets de les persones.

Davant la inacció, la PAH actua. Exigim solució digna per a les famílies! Pels nostres drets, demostrarem que sí que es pot!

#JuanSeQueda #vergüenzaPSOEHospitalet

 

PerPAH_Bcn

Caixabank no només vulnera drets fonamentals, també incompleix les lleis

Caixabank és una de les entitats bancàries que més intenta cuidar la seva bona imatge amb infinitat de campanyes de publicitat i sobretot a través de la seva Obra Social La Caixa. Però la realitat és una altra molt diferent, i les pràctiques antisocials i la vulneració de drets fonamentals com el de l’habitatge, formen part del seu dia a dia com en qualsevol altre banc

Avui PAH Barcelona ocupem una oficina de Caixabank per exigir una solució per a la Kerly, a qui li estan negant el lloguer social i la condonació del deute després d’haver estat doblement estafada,

per l’entitat i per la immobiliària que va gestionar en el seu moment la compra de la seva llar, un antic local comercial convertit en habitatge però sense cèdula d’habitabilitat. Un detall del que ningú la va informar, i ara és el motiu principal per negar-li la dació en pagament
La Kerly porta des del 2013 intentant una entrega voluntària de claus en no poder afrontar el pagament de la hipoteca, però Caixabank li ha estat negant tota alternativa i finalment, l’octubre de 2017, l’habitatge va ser subhastat i va passar a ser propietat de Building Center, immobiliària de la pròpia Caixabank. Actualment l’ha venut a Coral Homes, que té darrere al fons voltor Lone Star. Un exemple clar de l’entramat que està realitzant la màfia bancària organitzada, més interessada a seguir amassant beneficis, prioritzant la venda a Socimis i fons d’inversió, per sobre dels drets de les famílies que prèviament havien estat enganyades amb l’estafa hipotecària.

Les demandes de la Kerly són de justícia i sentit comú: lloguer social i condonació del deute del romanent pendent. Des que va començar aquest periple d’angoixa i lluita, Caixabank ja li ha pres dues propietats, la seva i la del seu avalador, perdent la Kerly 50.000 en 5 anys, pagant la hipoteca a més de perdre els seus estalvis per seguir pagant, mostrant ser deutora de bona fe. Caixabank no només li està donant l’esquena, ja l’ha fet passar per tres intents de desnonament, suspesos gràcies a la PAH.

Després de la recuperació, el passat 22 de febrer, dels articles suspesos pel PP de la Llei 24/2015, sorgida gràcies a una ILP impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Caixabank està obligada a oferir a la Kerly el lloguer social, però opta per fer cas omís i infringir la llei. Actualment l’execució hipotecària està arxivada, però tot i haver presentat recurs de reposició, després de la venda a Coral Homes, cada dia que passa, la Kerly està en risc de rebre una demanda per precari.

Recordem que Caixabank va ser una de les entitats beneficiades pel rescat bancari amb 6.465 milions d’euros, sense haver donat cap tipus de contraprestació social a aquest capital, que com bé sabem, no es dignarà ni a retornar. Uns diners pagat per totes, que només servirà perquè se segueixi patrocinant l’especulació dels habitatges en mans de la banca.

La Kerly no està sola, té a la PAH del seu costat i no defallirem fins que es faci justícia després de tants anys de mentides i sofriment. Denunciem públicament l’actitud de Caixabank i exigim el compliment de la Llei 24/2015, creada no només per obligar la banca a oferir lloguers, també per obligar-los a la mobilització dels seus habitatges, cedint-los a l’Administració i ampliar així l’inexistent parc públic d’habitatges, que serviria per donar resposta als gairebé 200 desnonaments diaris que se segueixen produint a dia d’avui.

La PAH va néixer fa 10 anys per defensar les famílies contra la usura i l’estafa bancària. Hem aconseguit milers de solucions amb desobediència civil i pacífica, i ho seguirem fent fins a aconseguir una legislació en matèria d’habitatge que realment protegeixi a les famílies i no al sistema capitalista, que ens està fent fora de les nostres cases per convertir-les en una mercaderia especulativa en mans d’uns pocs. 

L’habitatge és un dret per a totes, diem prou ja i exigim solució per a la Kerly.

#SoluciónPAHKerly
#CaixabankDesahucia

PerPAH_Bcn

Els partits responen a les demandes de la PAH

¿Quina és la postura dels diferents partits davant les demandes de la PAH Barcelona?

El passat 6 de maig, a l’habitual assemblea de benvinguda vam rebre als diferents partits polítics per tal de donar a conèixer la realitat de la ciutadania en matèria d’habitatge. A la trobada vam aprofitar per traslladar 8 demandes clares de cara a les pròximes eleccions municipals per tal de fer front a l’emergència habitacional que patim a la ciutat de Barcelona, i vam demanar quina era la postura de totes i cadascuna de les candidatures davant les nostres propostes.

De les set candidatures a qui vam traslladar les propostes, només cinc han respost: JuntXCat BCN, ERC, Barcelona en Comú, CUP i PSC. El Partit Popular i Ciutadans han seguit girant l’esquena a la ciutadania negant-se a contestar i sense posicionar-se pel dret a l’habitatge.

A continuació donem a conèixer la resposta de cadascuna de les demandes:

1. Protocol d’accés a la Mesa d’emergències.

Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.

  • CUP: “S’han de destinar tots els recursos que es destinen a allotjaments precaris, pensions, hotels, que són molts, a l’habitatge social digne i a la prevenció dels desnonaments”.
  • JxCAT: “S’ha normalitzat la comercialització d’aquests espais com habitatge i pensem que si s’accepta com a tal, no podem des protegir als ocupants”.
  • BComú: “La nostra prioritat en aquests moments és deixar a zero la llista d’espera de 500 famílies, cosa que podríem fer si la Generalitat assumís la responsabilitat que no ha cobert durant aquest mandat”.
  • PSC: “Estem oberts a estudiar-ho i a treballar de la mà de la PAH i altres entitats”.
  • ERC: “Si una cosa fa complicada la solució de la problemàtica de l’habitatge és que respon a una persona o persones diverses amb una situació diferent cada una, per això calen protocols que permetin donar resposta a totes les situacions”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

2. Re allotjament després de desnonament.

Acordar el destí del re allotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.

  • CUP: “Crear un observatori específic per evitar els desnonaments i personar-se com a defensa de les persones amenaçades de desnonament i impedir per tots els mitjans que se n’executi cap”.
  • JxCAT: “Segons cada cas no podem descartar ni excloure cap solució que proporcioni una solució temporal abans d’un re allotjament definitiu”.
  • BComú: “Hem posat la maquinària municipal al màxim per ampliar el parc públic i innovant amb Allotjaments Temporals per tal d’evitar aquestes situacions, però es cert que en 4 anys no podem reparar el dèficit històric de polítiques públiques municipals adreçades a garantir el dret a l’habitatge”.
  • PSC: “Incorporarem pisos destinats a l’allotjament dels casos aprovats per la mesa d’emergència, per evitar el destí a pensions i per reduir el termini d’espera.”
  • ERC: “Cal acordar un destí i un acompanyament per aquestes famílies, en entorns on puguin créixer i se’ls permeti sortir de la vulnerabilitat”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

3. Llista d’espera de la Mesa d’emergències.

Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.

  • CUP: “La resposta a aquestes situacions d’emergència ha de ser immediata i efectiva globalment per part de l’Administració pública de forma directa (titularitat, gestió i provisió)”.
  • JxCAT: “Cal fer un pla de xoc per reduir l’espera que actualment pateix la Mesa d’Emergència. Ara bé, posar la Mesa d’Emergència a 0 amb el parc d’habitatge assequible actual, no és possible”.
  • BComú: “Continuarem ampliant els recursos habitacionals de l’Ajuntament amb el tanteig i retracte, la compra i construcció d’habitatges, així com amb els nous habitatges que ha d’incorporar durant aquest any Habitat 3 i garantint que es compleix la Llei 24/2015”.
  • PSC: “Desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB i les entitats financeres per incorporar de l’ordre de 5.000 pisos de lloguer que tenen aquestes entitats, al parc de lloguer social de la ciutat”.
  • ERC: “Cal explorar seriosament i amb contundència la mobilització dels habitatges de la Sareb per respondre a les emergències habitacionals”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

4. Augment del parc públic.

Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.

  • CUP: “L’Ajuntament ha d’expropiar, immediatament i sense indemnització, els pisos buits propietat de la SAREB i de grans tenidors. Aquests pisos han de passar a formar part, en primer lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer social, i en segon lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer”.
  • JxCAT: “D’acord amb la mesura, però s’haurien de saber quins canvis es volen propiciar en els criteris d’accés a l’HPO per poder concretar el nostre posicionament”.
  • BComú: “Estem totalment d’acord en que la promoció pública ha de garantir que l’habitatge mantingui la protecció de manera permanent, és per això que hem fet aquesta demanda a la Generalitat de Catalunya, ja que la competència es seva”.
  • PSC: “Tornarem a construir 4.000 habitatges públics i promourem els dispositius de gestió necessaris per tal de desenvolupar l’objectiu de disposar d’un parc de 25.000 habitatges a Barcelona”.
  • ERC: “El parc ha de promoure la rotació per tal de respondre sempre a aquells que no tenen alternativa, però no pot ser permanent per aquells que no en tenen necessitat. Implicació en el 30% i el tanteig i retracte”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

5. Lloguer.

Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.

  • CUP: “Prohibició immediata de l’ús d’habitatges per a lloguer turístic; exigim implicació i compromís amb la mesura del 30% i un ús intensiu del mecanisme del tanteig; i l’import del lloguer no podrà ser superior al marcat per l’Ajuntament”.
  • JxCAT: “Estem d’acord en revisar les ajudes ofertes per l’Ajuntament que actualment només s’obren durant un breu termini al llarg de l’any i, també, estudiar la possibilitat de la seva ampliació”.
  • BComú: “Estem d’acord en què hem de treballar per a que les convocatòries no es limitin a un determinat període”.
  • PSC: “La Llei 24/2015, és evident que s’ha de complir i hem d’intentar no arribar als jutjats per fer-la complir. En relació a la borsa de lloguer, estem oberts a estudiar els terminis de les convocatòries. Pel que fa als preus de lloguer, aplicarem una subvenció del 50% de l’IBI pels pisos que els llogaters posin a disposició en règim de lloguer, segons al preu de referència o inferior, i desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB”.
  • ERC: “A favor de la Regulació dels lloguers i major durada dels contractes (6 ‐ 10 anys)”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

6. Ocupacions.

Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.

  • CUP: “Defensarem que es garanteixi l’empadronament, l’accés als subministraments i les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, més enllà de si hi ha relació contractual entre la persona que hi viu i la propietat. Prioritzant sempre el dret a l’ús per sobre del dret a la propietat”.
  • JxCAT: “Apostem per una anàlisi que sigui individualitzada i cas per cas i veure si hi ha vulnerabilitat en les persones que ocupen per a donar solucions a aquestes famílies. En una regulació general no estem d’acord”.
  • BComú: “Hem fet canvis com deixar d’excloure aquestes unitats familiars de la Mesa d’Emergències i per l’altre, amb la creació del servei SIPHO hem mediat en tots els casos de vulnerabilitat per intentar regular la seva situació amb un lloguer social”.
  • PSC: “Amb les mesures antidesnonaments, esperem que les ocupacions es redueixin”.
  • ERC: “Cal saber discernir bé el tipus d’ocupacions i en cada cas calen mesures diverses”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

7. Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO.

Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.

  • CUP: “Cal re municipalitzar tots els serveis dedicats a l’habitatge, començant pels més sensibles per a les persones.”
  • JxCAT: “D’acord amb la mesura”.
  • BComú: “S’han reforçat les oficines d’Habitatge incorporant Punts d’Assessorament Energètic i ampliant la presència d’advocades, i s’han creat noves oficines”.
  • PSC: “Estem disposats a estudiar-ho perquè és evident que la coordinació entre Serveis Socials i Habitatge no ha funcionat amb suficient eficiència en el passat mandat, així com el reforç de la SIPHO”.
  • ERC: “Equips tranversals millor coordinats amb Salut i Afers Socials, augmentar els recursos de les oficines d’Habitatge i ampliar les oficines en els llocs de més demanda”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

8. Blocs.

Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

  • CUP: “Es farà efectiva la Declaració de tractar tota la ciutat de Barcelona com àrea subjecta al dret a tempteig i retracte aprovada per l’Ajuntament de Barcelona (de forma directa, pública i sense intermediacions)”.
  • JxCAT: “El nostre compromís és lluitar contra l’assetjament immobiliari i hem d’acompanyar en aquests casos. Pel que fa la intermediació, apostem per fer-la de manera individualitzada i veient la situació de cada cas”.
  • BComú: “Proposem la creació d’un centre d’atenció i defensa dels i les llogateres en coordinació amb les entitats socials especialitzades que serveixi per assessorar, mediar, i denunciar casos d’assetjament”.
  • PSC: “Enfortirem els districtes com a Administració propera amb capacitat d’abordar la inspecció sistemàtica de pisos buits de grans tenidors, habitatges turístics, problemes de sorolls i detecció de situacions d’ocupació no consentida generadora de conflicte veïnal”.
  • ERC: “L’Ajuntament hauria de personar‐se en els casos d’assetjament immobiliari”.
  • C’s: Sense resposta.
  • PP: Sense resposta.

Compartim també les respostes completes de cadascun dels partits:

 

PerPAH_Bcn

[Comunicat] El nou Decret llei de lloguer, un altre error històric sense comptar amb la ciutadania

La norma no servirà per punxar la bombolla dels lloguers i s’ha fet d’esquenes als moviments socials

Des de PAH Barcelona reclamem a la Generalitat transparència i la participació dels col·lectius d’habitatge

En plena campanya d’eleccions municipals, la consellera Capella i el conseller Calvet van anunciar ahir en roda de premsa l’aprovació d’un decret llei per, teòricament, regular el preu del lloguer i contenir l’actual bombolla que pateix Barcelona i molts altres municipis catalans. La proposta, com va ser el cas del Decret llei 5/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge -ara ja derogat-, no només s’ha impulsat sense consensuar-la amb la resta dels partits polítics, sinó que s’ha fet d’esquenes als moviments socials i els col·lectius que treballem cada dia pel dret a l’habitatge al territori.

Malgrat que celebrem qualsevol iniciativa des de l’àmbit legislatiu per tal de revertir l’actual situació d’emergència habitacional i d’extrema dificultat per accedir a un habitatge, després d’una primera anàlisi del text entregat als mitjans de comunicació, donat que malgrat haver-se anunciat en roda de premsa i que no s’ha publicat encara al Diari Oficial de la Generalitat, entenem que la norma es troba lluny de ser satisfactòria i funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva per posar fi a la bombolla dels lloguers.

Cal recordar que la regulació del preu dels lloguers és una reivindicació que portem reclamant des de la societat civil organitzada i les assemblees de barri des de fa anys, i és precisament la pressió que s’ha fet des del carrer la que ha aconseguit posar el tema sobre la taula. Un cop més, els col·lectius d’habitatge, com en el cas de la Llei 24/2015, portem la iniciativa respecte la classe política.

No obstant, a diferència del que es va traslladar a la roda de premsa d’ahir, considerem que el text no tindrà una eficàcia real pel que fa a revertir l’escalada de preus del lloguer. La mesura estrella del text consisteix en situar el topall màxim dels nous contractes de lloguer en un 10% més del que estableix l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat com a preu mitjà a la zona. És a dir, es pretén prendre com a punt de partida la mitjana dels lloguers d’aquell barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys, i a sobre permetre un increment del 10% a aquell preu.

En aquest sentit, és important remarcar que els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona han tingut un increment de gairebé el 40% en els últims cinc anys. Segons les dades oficials publicades recentment per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, el preu mitjà d’un nou lloguer a la ciutat l’any passat es va situar en 929,57 euros, uns 52 euros més que el 2017. I els 954,29 euros del període comprès entre els mesos d’octubre i desembre del 2018 també representen el rècord històric en un trimestre. D’aquesta manera, el 2018 els lloguers van pujar en 68 dels 73 barris de la ciutat.

Amb el text aprovat ahir, i tenint en compte que, per culpa de la reforma per part del PP de la LAU de 2013, molts contractes s’han anat renovant cada tres anys i per tant ja incorporen els efectes de la bombolla dels preus del lloguer, la Generalitat assumeix aquests increments abusius sense tenir en consideració les rendes de les famílies ni buscar-ne una imprescindible reversió, fent d’aquest Decret una mesura sense impacte efectiu en l’actual situació d’emergència que ofega la ciutadania. Advertim així que, tal i com s’explicita a l’exposició de motius, la sobrecàrrega de les llogateres de la ciutat, és a dir, el percentatge dels seus ingressos que han de destinar al pagament de les quotes del lloguer, sobrepassa el 40% a Barcelona, quan el límit recomanat per Nacions Unides és d’un terç.

A més, el text inclou una sèrie d’excepcions que permeten que el 10% que hem comentat abans encara es pugui incrementar. És el cas dels habitatges amb característiques especials (vistes, piscines, jardí) que podran patir una diferència del 15% respecte l’índex de referència. Per altra banda, en el cas de noves construccions o aquells habitatges que han estat rehabilitats de forma integral, la norma no s’aplicarà durant els primers tres anys de vigència i posteriorment el percentatge podrà arribar al 20%.

A més, el text inclou una excepció absolutament escandalosa. Totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l’anterior poden estar exemptes de complir el topall. En aquests casos, la propietat podrà decidir repetir la mateixa renda, encara que superi amb escreix l’índex de referència. Aquesta qüestió concreta és totalment intolerable, ja que la Generalitat legítima de facto les abusives pujades que s’han produït aquests últims anys.

Per últim, en ser una iniciativa basada en el Codi Civil català, la norma no conté un règim sancionador per penalitzar durament els seus incompliments sinó que deixa en mans dels Jutjats la resolució dels casos en què la propietat cobri unes rendes superiors a les permeses, tornant a evidenciar l’important desequilibri entre la propietat i les llogateres. D’aquesta forma, la Generalitat passa la pilota a aquestes últimes i les empeny a contractar una advocada i a iniciar un procediment civil assumint tot els costos associats fins que no hi hagi una sentència favorable, és a dir, impacte en la contenció dels preus zero. Per contrarestar aquesta anomalia, ahir a la roda de premsa es va anunciar també l’existència de mecanismes de mediació extrajudicial, que des de ja critiquem perquè mai no han ofert una resposta eficaç en el passat.

A l’espera que es publiqui el text al Diari Oficial, i després de les tensions entre Esquerra i el PDeCAT per la iniciativa, entenem que la proposta respon més, en primer lloc, a un anunci bomba en plena campanya electoral als municipis de Catalunya, i en segon lloc, a un intent de calmar les aigües entre els dos socis de govern. No concebem que aquest text, que es va anunciar en un primer moment a la seu del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i que s’ha fet sense consultar els moviments pel dret a l’habitatge, hagi estat la versió original, veient el resultat descafeïnat i totalment insuficient exposat ahir.

Des de la ciutadania seguirem exigint que d’una vegada per totes es punxi la bombolla de lloguers i que es faci efectiu el dret a un habitatge digne. Tenir una #ciutatperviure vol dir també poder pagar un lloguer assequible i tenir mecanismes perquè així sigui. I com no pot ser d’una altra manera, que sigui una mesura retroactiva. Portem 10 anys defensant el dret a l’habitatge a la ciutat i al territori i no podem acceptar que una iniciativa d’aquesta importància és torni a fer sense comptar amb els col·lectius d’habitatge que dia a dia seguim defensant els drets de la ciutadania i coneixem la problemàtica millor que ningú.

Per això, des de la PAH de Barcelona reclamem a la Generalitat transparència total en qualsevol iniciativa legislativa similar i que s’escolti la nostra veu en un procés participat.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona i de la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per continuar permetent els desnonaments oberts

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya defensa el lobby financer i desprotegeix les famílies vulnerables

A partir d’avui 6 famílies de PAH Barcelona poden ser desnonades en qualsevol moment

Un desnonament obert és aquell que es produeix sense una data ni hora concreta, és a dir, que la policia amb la comitiva judicial pot anar a desnonar una família vulnerable sense previ avís. Fa gairebé un any la PAH de Barcelona va denunciar aquesta pràctica il·legal i inhumana.

Després d’una àmplia campanya amb més de 200 entitats adherides a un manifest i denunciant aquest modus operandi, que genera una gran dosi de patiment i angoixa a les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos, vam aconseguir que al Reial Decret-Llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer es legislés expressament per posar-hi fi.

Durant aquests anys hem sigut testimonis que la justícia és en moltes ocasions una titella del lobby financer. Ho vam veure en la penosa sentència del Tribunal Suprem d’actes judicials del 2018 on van defensar altre cop al sector financer en comptes de la ciutadania en tornar un impost que havia de ser assumit pel banc, o en les diferents sentències europees sobre clàusules abusives que han donat cada vegada una clatellada a la justícia espanyola.

Ara li toca al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el conjunt de la judicatura catalana que, en comptes de regir-se pel Reial Decret-Llei 7/2019, fa cas omís i continua permetent que es facin llançaments amb data oberta.

Des de la PAH Barcelona denunciem aquesta pràctica i exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona, Mercè Caso, i de la sala de Govern del TSJC -la qual té entre els seus objectius l’adequat funcionament de tots els jutjats de Catalunya- per no complir amb la norma. Recordem que aquesta pràctica vol anul·lar la solidaritat de les persones que van cada dia a aturar desnonaments a porta mentre els bancs i fons voltors especulen amb les nostres vides.

No podem permetre que la Justícia estigui en mans dels interessos financers i que a partir d’avui les famílies com la Pampa, Vega, Alba, Estefania, Rachid i la del Juan (aquesta última d’Hospitalet, a partir del 20 de maig) s’enfrontin a un desnonament inhumà, il·legal, que havíem de deixar enrere. Des de la PAH Barcelona estarem, com no pot ser d’una altra manera, al costat de les famílies, defensant el dret a l’habitatge, i estudiarem altres vies per fer front a les actituds de determinats jutges i jutgesses que sembla que es prenen la llei pel seu compte.

Volem una #CiutatPerViure dignament i sense #DesnonamentsOberts.

PerPAH_Bcn

Propostes d’habitatge i model de ciutat a debat

De cara a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig, les entitats promotores de la mesura del 30% organitzem l’únic debat en matèria d’habitatge i model de ciutat a Barcelona amb la presència de les candidates a alcaldables.

La ciutat de Barcelona pateix, com moltes altres ciutats, el problema d’accés a l’habitatge que el pròxim equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona haurà d’afrontar de manera contundent: Alguns dels assumptes principals a superar durant el proper mandat tenen a veure justament amb els més de 9 desnonaments diaris, les pujades constants de preus de lloguer, l’insuficient parc d’habitatge públic i social o la turistització creixent, des de fa dècades, que multiplica els impactes socials començant per l’accés a l’habitatge i continuant per tants altres que també redunden en expulsió de veïnat.

Les entitats promotores de la mesura del 30% (PAH Barcelona, Observatori DESC, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Sindicat de Llogateres) juntament amb el mitjà de comunicació Crític, organitzem l’únic debat en matèria d’habitatge i model de ciutat a Barcelona amb la presència de les candidates a alcaldables. El debat, que serà presentat per Leilani Farha, relatora de Nacions Unides en matèria d’Habitatge, comptarà amb la participació de: Ada Colau (BeC), Anna Saliente (CUP), Elsa Artadi (JxCAT), Ernest Maragall (ERC), Laia Bonet (PSC), Josep Bou (PP) i Manuel Valls (C’s).

Agraïm la participació de totes les persones alcaldables a la ciutat de Barcelona entenent el seu interès en el principal problema de la ciutat: habitatge i model de ciutat. Ens hauria agradat, però, que Jaume Collboni (PSC) hagués considerat la mateixa importància que la resta d’alcaldables i participés per a debatre sobre els problemes que realment importen a la ciutadania.

Davant de les dades, que parlen per si soles, volem confrontar i abordar respostes en tres plans:
Mesures i respostes per eradicar l’emergència habitacional.
Propostes estructurals per fer front a l’accés a l’habitatge i aturar les bombolla del lloguer.
Posició sobre quant a creixement / decreixement del turisme a la ciutat i mesures per compatibilitzar tal model amb una ciutat vivible.

L’acte es durà a terme el pròxim dilluns 20 de maig de 10 a 12 h a Barcelona (Espai a confirmar)

Us hi esperem!