Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

En el 70è aniversari de la Declaració Universal dels #DerechosHumanos el CGPJ publica les dades de desnonaments del 3r trimestre

2.531 desnonaments a Catalunya en el 3r trimestre del 2018 i sumant

Avui es publiquen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del 3r trimestre del 2018 el mateix dia que es compleixen 70 anys de la declaració Universal dels Drets Humans. Tal com estableix l’article 25 de la declaració:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

O l’article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols i espanyoles tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

En el 2018, a l’Estat espanyol, se segueix vulnerant el dret a l’habitatge i se segueix fent per la inoperància dels partits polítics que en lloc de vetllar per les ciutadanes ho fan pels interessos econòmics; falta voluntat política per canviar lleis que rescatin a la ciutadania. Així ho corroboren els 10.508 desnonaments que s’han produït des de gener del 2018 fins al dia d’avui a Catalunya. Les dades no ho amaguen, des del 2013 fins al 3r Trimestre s’han produït més de 371.036 desnonaments en tot l’Estat, sent Catalunya la comunitat que lidera el rànquing de la vergonya. Solament en aquest trimestre ja són 2.531 les famílies que han estat desnonades de les seves cases. El 64% dels desnonaments produïts són deguts a impagaments de lloguer.

És urgent prendre cartes en l’assumpte, hi ha vides en joc, literalment. Exigim al Govern de Pedro Sánchez que no segueixi legislant com els anteriors Governs i que sigui valent per legislar en els termes de la #LeyViviendaPAH: protegint als més febles dels contractes hipotecaris, fent una moratòria de tots els desnonaments a les famílies vulnerables, reformant una LAU que garanteixi més estabilitat i accés al lloguer, generant un parc de lloguer social amb els habitatges buits dels bancs i fons voltors i garantint a tota família vulnerable l’accés a aigua, llum i gas.

En les pròximes setmanes les PAHs en tot l’Estat sortirem als carrers a exigir dret a l’habitatge i assenyalar als responsables que cada dia hi hagi desnonaments a les nostres ciutats i poblacions

Sí que es pot!

#DiaDeLosDerechosHumanos

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Barcelona ja té el 30%!

A partir d’ara tota nova construcció i gran rehabilitació haurà de destinar el 30% a habitatge protegit

El 23 de febrer la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’ABTS, la FAVB i el Sindicat de Llogaters i Llogateres vam presentar al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible que es va aprovar per unanimitat. Fa dos mesos, després d’un intens procés de treball amb els grups municipals i els serveis tècnics municipals, el mateix Ple va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Metropolità per incloure habitatge assequible en les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat ja consolidada. Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, i tot i que el 30% ja era pràcticament una realitat, mancava que la Generalitat l’aprovés definitivament. El que semblava un senzill tràmit de validació, ha resultat molt més complicat, amb fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar de manera definitiva aquesta innovadora mesura. Les entitats impulsores hem seguit el procés en primera línia procurant garantir que el 30% no quedés encallat.

Avui, dimecres 5 de desembre de 2018, per fi podrem celebrar la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament. El grup promotor de la mesura hem defensat en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30% sense modificar el text que ja estava aprovat pel Ple de Barcelona. Davant els mencionats endarreriments, hem exigit públicament que es desbloquegés la seva aprovació definitiva amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una gran oportunitat en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a aquesta crida i al treball incansable de la ciutadania, avui podem dir ben alt i orgulloses de la lluita que hi ha al darrere, que ja tenim el 30% a Barcelona i que ha vingut per quedar-se i estendre’s. Nombrosos són els municipis metropolitans i de més enllà que estan treballant en mesures similars: des de les entitats socials animem a seguir aquest camí i pròximament acompanyarem l’extensió imparable del 30% a tot Catalunya.

Des del grup d’entitats promotores del 30% volem expressar avui la nostra immensa alegria. D’ara endavant, els edificis de més de 600 m² situats en sòl urbà consolidat i d’obra nova o de grans rehabilitacions, hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a preus assequibles, per sota dels de mercat. Estem parlant de guanyar uns 400 habitatges protegits l’any: si el 30% s’hagués aplicat des que és possible (2007) avui tindríem 4.000 habitatges protegits més a la ciutat i 20.000 més a l’àrea metropolitana. Imaginem l’aportació que podrà significar d’aquí a 30 anys. Alhora, no podem obviar que aquesta aprovació s’hauria d’haver produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’altura de les necessitats socials i la Generalitat s’ha mirat amb lupa el sistema de transitorietat de la mesura, endarrerint-la. Cal destacar la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant centenars de peticions de llicències d’obres que eludiran el 30%, problema que volíem evitar amb la suspensió de llicències, però que diversos partits van rebutjar a l’aprovació inicial.

L’aprovació definitiva del 30% és un punt d’inflexió, ja que és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, que suposa un veritable canvi de paradigma en l’urbanisme en l’àmbit estatal. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no podíem incloure’n. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%.

Aquesta important conquesta pel dret a l’habitatge ha estat possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials. El mes de febrer vam portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint en els mesos posteriors que la mesura avancés, superant els obstacles i vencent la immensa pressió que han desplegat els lobbies i els grans poders econòmics immobiliaris. Avisem des de ja als qui han tractat de tombar el 30% que no permetrem que noves pressions o recursos als tribunals boicotegin aquest avenç tan important pel dret a l’habitatge.

Reiterem la importància que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament, modificant la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30%, siguin de lloguer i no de venda. Tan sols a Barcelona tindríem uns 200.000 habitatges protegits (40% del parc) si no s’hagués venut. També recordem que aquesta mesura per sí sola no resol el problema de l’habitatge a les nostres ciutats i per tant caldrà fer moltes més passes i canvis valents, en favor de la gent i no dels especuladors.

A més de donar respostes urgents als desnonaments, acabar amb les causes de l’emergència habitacional crònica que patim des de l’esclat de la crisi i punxar la bombolla del lloguer, la gentrificació i l’expulsió de veïnes, no aconseguirem acabar amb el problema de l’habitatge si no fem passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. No podem fer que la creació del parc protegit depengui únicament dels pressupostos públics, perquè així no arribaríem mai als nivells que necessitem: és imprescindible que el sector privat comenci a assumir responsabilitats per resoldre un problema que els implica, ja que obtenen enormes beneficis a partir dels nostres barris ciutats, amb enormes conseqüències sobre la vida de les persones.

Finalment, volem donar les gràcies a tot Barcelona per seguir a peu de carrer: exigint responsabilitats a aquells que per tal de lucrar-se pretenen expulsar-nos de les nostres cases i barris, o asfixiar-nos amb preus inassumibles. 

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #JaTenimEl30 #Hola30x100

PerPAH_Bcn

Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministraments bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial, per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i basant-se en els resultats observats en aquest informe es recomana:

  • Treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
  • Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
  • Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
  • Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidència la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega aquí l’informe i si estàs interesada a organitzar una xerrada sobre el tema no dubtis en contactar amb nosaltres

PerPAH_Bcn

Seguim vigilants: Generalitat i Ajuntament de Barcelona apropen posicions per a l’aprovació definitiva del 30%

Avui fa dos mesos que el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores ‒tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans‒ la modificació del Pla General Metropolità per situar habitatge assequible a les noves construccions i grans rehabilitacions existents a tota la ciutat. Aquest acord històric doncs és el primer cop que s’aplica a Catalunya. Aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge fou possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials que al mes de febrer van portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint els mesos posteriors que la mesura avancés fins que el Ple li donés el seu suport.

Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, tan sols manca la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament, motiu pel qual es van arribar a realitzar fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar definitivament aquesta mesura innovadora. Les entitats impulsores hem exigit en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30%, sense modificar el que ja està aprovat pel Ple de Barcelona.

Davant els endarreriments, el darrer la setmana passada, moment en què s’havia d’aprovar, hem exigit públicament que es desbloquegés el 30% amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una prioritat claríssima en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a l’anterior demanda, avui a la tarda ha tingut lloc una reunió entre el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De la reunió, a porta tancada, tan sols ha transcendit que ambdues administracions estan treballant una proposta que permetria superar el bloqueig de la setmana passada, que es comprometen a tancar abans del proper dimecres 5 de desembre.

Estem doncs davant d’un avenç positiu per a la mesura. No obstant això, mantenim la prudència i exigim que es concreti urgentment aquest acord, en favor del 30% i del dret a l’habitatge. Seguirem per tant vigilants per tal de garantir que la Generalitat no posposi un cop més el 30% i l’aprovi definitivament el proper dimecres 5 de desembre, a la subcomissió d’Urbanisme de Barcelona.

Som conscients que aquesta aprovació podia i havia d’haver-s’hi produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’altura de les necessitats socials. Recordem la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant peticions de llicències d’obres que eludiran el 30% del sostre a HPO, i cada dia que la Generalitat endarrereix l’aprovació definitiva del 30%, perdem habitatge assequible que tanta falta fa.

Per acabar, reiterem la importància de què el Govern vagi més enllà i compleixi el que ja ha anunciat públicament que està treballant: la modificació de la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultants del 30% siguin de lloguer i no de venda.

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #ExigimEl30Ja

PerPAH_Bcn

Nou assassinat a mans del sistema

Una nova mort davant d’una ordre de desnonament pesa sobre la política continuista de les lleis criminals en matèria d’habitatge del PSOE

Ahir la societat espanyola tornava a convulsionar-se enfront de la notícia d’un nou suïcidi davant una ordre de desnonament. Alícia, una dona de 65 anys, del barri de Chamberí, Madrid, es llançava al buit des d’un cinquè pis, mentre la comitiva judicial cridava a la porta per desnonar-la per no poder fer front a l’especulació dels preus del lloguer que viuen les inquilines. Quant més haurem de permetre que les persones decideixin llevar-se la vida davant la desesperació i l’horror de veure’s al carrer sense cap alternativa?

Des de la PAH portem anys denunciant les lleis criminals d’aquest país i posant sobre la taula canvis legislatius perquè successos com aquest no es produeixin. Canvis com els recollits en la Llei d’Habitatge que està sent bloquejada de forma sistemàtica cada dimarts, per PP i Ciutadans, per evitar el seu debat i acabar fent-se realitat. Exigim explicacions i responsabilitats a tots els grups parlamentaris, als qui aquesta situació de bloqueig ja els va bé, com estan demostrant en no haver treballat les esmenes que haurien d’estar debatent-se fa un mes. Exigim explicacions i responsabilitats al govern de Pedro Sánchez, que s’omple la boca amb titulars de rentat de cara, però a la pràctica l’única cosa que està tirant endavant és una reforma de la Llei Hipotecària, per seguir protegint els interessos de la banca per sobre del benestar de les famílies.

Cal cridar a les coses pel seu nom, no són suïcidis, són assassinats a mans d’un sistema que solament es preocupa de comptar els bitllets sense importar-li la vida de les persones (assegut en un taüt). Ahir va ser l’Alícia, al juny en Jordi, no són casos aïllats. Per molt que s’esforcin a silenciar la realitat, aquesta és que se segueixen produint 180 desnonaments diaris, dels quals el 80% ja és de lloguer. Un procediment molt més ràpid que les execucions hipotecàries, que accentua l’angoixa, que no sol donar temps a què la gent s’apoderi i que la majoria succeeixen en silenci. La causa és la catifa vermella que el PP va posar a l’especulació i que PSOE no està tenint gens de pressa a retirar-la, bé per manca d’interès o per excés d’interessos.

Exigim que d’una vegada per totes s’apliquin les mesures estructurals per acabar amb aquesta tragèdia social.

  • Moratòria indefinida dels desnonaments.
  • Debat i aprovació urgent de la Llei Habitatge PAH, per ser l’única que recull tots els mecanismes per acabar     d’una vegada per totes amb la usura dels bancs i fons voltor, l’especulació dels nostres drets més fonamentals i guanyar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes sense excepció.

Són més que paraules, és una realitat, hi ha vides en joc i no podem permetre que s’acabi amb cap més.

Si estàs d’acord amb tot l’exposat, cerca la teva concentració més propera i alça la veu.

#LaLeyEspañolaMata