Comunicats - PAH Barcelona

La PAH organitza una acció de protesta a Barcelona per al final de la campanya electoral

Des de l’entitat animem a sortir a votar aquest 23 de juliol a aquells partits que han mostrat compromís amb el dret a l’habitatge

La PAH de Barcelona hem sortit al carrer aquest divendres, coincidint amb el final de la campanya electoral, per a conscienciar a la població sobre la importància d’anar a votar aquest diumenge pensant en el dret a l’habitatge. Una trentena d’activistes ens hem concentrat a l’Avinguda Maria Cristina, on hem convocat a mitjans i hem desplegat una pancarta i uns paraigües verds amb el missatge “Aquest 23 de juliol #JoVotoHabitatge” i el lema “Stop desnonaments”. Posteriorment, hem repartit unes octavetes per recordar a la ciutadania que partits com el PP, VOX, Junts per Catalunya i PNB van votar en contra de la Llei estatal d’habitatge i repeteixen constantment falsos mantres com, per exemple, que “No hi ha habitatge, i per això els lloguers són cars” –quan un informe de l’INE ho desmenteix i assegura que hi ha prop de 4 milions d’habitatges buits. Així mateix, també afirmen que alguns partits fomenten l’ocupació o que te n’aniràs a comprar el pa i t’ocuparan l’habitatge, quan l’ocupació és el resultat de no tenir lleis garantistes. Els pocs estudis que hi ha sobre la matèria revelen que l’ocupació amb prou feines afecta al 0,07% d’habitatges i en el 98% dels casos s’ocupa habitatges buits de bancs i fons d’inversió, és a dir, que no s’ocupa primer habitatge i molt menys pisos de particulars.

Per experiència, sabem que aquestes falsedats serveixen de cortina de fum per a amagar la voluntat de continuar mantenint l’habitatge com un bé de mercat amb el qual especular -amb tot el que això implica- i no com el que és: un dret bàsic que ha de ser garantit. Lluny d’implicar-se per a donar resposta a l’emergència residencial, es dediquen a generar por, inseguretat i odi cap a les que menys tenen. Es tracta de la lluita de l’últim contra el penúltim, aconseguint així que en comptes d’unir-nos i anar juntes a conquerir nous drets, hàgim de gastar temps i energies per a evitar perdre els que ja tenim.

El 23 de juliol anirem a votar sense por i amb les idees clares. Aquest 23J #JoVotoHabitatge

[Nota de premsa] Entrada en vigor de la llei estatal d’habitatge. Com afecta en matèria de desnonaments?

Avui entra en vigor la llei estatal d’habitatge, la Ley Vivienda. Una llei que dista molt de les exigències de la PAH i els moviments socials que treballen per garantir el dret a l’habitatge

Durant més de dos anys hem estat treballant per incloure en la llei mesures com el lloguer social obligatori per lluitar contra els desnonaments, i altres mecanismes per corresponsabilitzar a bancs i fons voltor que han sigut responsables de més de 139.000 desnonaments a Catalunya. Encara així hi ha hagut canvis en matèria de desnonaments que no s’entendrien sense la nostra pressió. Des de les PAH de Catalunya seguirem al capdavant de la lluita pel dret a l’habitatge, pressionant sense parar perquè s’apliquin les petites mesures útils que recull la llei. Alhora, i molt més important, continuarem organitzant a la ciutadania per proposar nous canvis per garantir de forma efectiva el dret a l’habitatge de totes.

Els canvis en matèria de desnonaments que entren en vigor avui són els següents:

Es prohibeixen els desnonaments oberts. Davant la constatació que aquesta pràctica es tornava a utilitzar en alguns casos, ara es blinda i s’estén a tota mena de desnonaments −de lloguer per impagament i fi de contracte, ocupació i hipoteca−, modificant de nou diversos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil.

S’augmenta d’1 a 2 i de 3 a 4 mesos (segons si la propietat és persona física i jurídica, respectivament) el termini màxim de suspensió del procediment de desnonament que pot acordar el Jutjat perquè s’adoptin les mesures d’habitatge proposades per les administracions públiques com a alternativa habitacional, després que l’administració competent hagi comunicat que la llar afectada es troba en situació de vulnerabilitat social i/o econòmica. A més, aquest rol, que abans s’atribuïa a serveis socials en genèric i ara s’atorga a les administracions autonòmiques i locals competents en matèria d’habitatge, assistència social, avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social, inclou la presentació de propostes d’alternativa d’habitatge digne de lloguer social a proporcionar o de mesures d’atenció immediata a adoptar.

S’introdueix una definició o els criteris perquè el Jutjat valori la situació de vulnerabilitat econòmica per suspendre o no el procediment, vinculant-ho a topalls d’ingressos, ponderats i superiors en cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, malaltia, etc. En desnonaments de lloguer s’inclou el criteri directe de vulnerabilitat de què els pagaments d’aquest, més els subministraments bàsics, superin el 30% dels ingressos de la unitat familiar.

S’introdueix la intermediació prèvia com a requisit per admetre les demandes de desnonament de lloguer, ocupacions (que van per via civil) i hipotecaris per part de grans tenidors en habitatge habitual de famílies vulnerables. És a dir, no es podran iniciar procediments judicials si el gran propietari (persona física o jurídica amb més de deu immobles urbans) no ha acudit al procediment de conciliació o intermediació que estableixin les administracions competents (pendent de regular en la majoria dels territoris), és a dir les autonòmiques, basant-se en l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts i de les possibles ajudes i subvencions existents en matèria d’habitatge. La mesura afectarà també els desnonaments actualment suspesos gràcies a la moratòria estatal continguda al RDL 11/2020, en les mateixes condicions. Qui ha de demostrar que la família no és vulnerable és la mateixa propietat i en cas de ser-ho, podrà interposar-la si demostra que han acudit a l’Administració com a màxim 5 mesos abans sense haver estat atès, 2 mesos després d’haver-ho sol·licitat sense que s’iniciï la intermediació en 2 mesos, o abans de 3 mesos després que s’acabi indicant el seu resultat.

A Catalunya tenim la llei antidesnonaments catalana, Llei 24/2015, que contempla l’oferiment d’un lloguer social en els casos de famílies vulnerables i grans tenidors, per evitar desnonaments. En aquest sentit, la intermediació que contempla la nova llei estatal habilita l’encaix de les dues normatives. És a dir, a partir d’ara no pot haver-hi cap demanda sense que hi hagi hagut una intermediació entre les parts i això comporta donar més robustesa a la Llei 24/2015, ja que els grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans de posar la demanda i l’Administració competent podrà fer el seguiment de l’oferta i portar a terme el seu compliment íntegre.

Ara exigim a la Generalitat que ha de regular de forma urgent i garantista el procediment de conciliació o intermediació d’acord amb l’anàlisi de les circumstàncies de les dues parts, de la Llei 24/2015 i recursos existents en matèria d’habitatge. En aquest sentit, el passat dilluns ens vam reunir amb el conseller de Territori, Juli Fernández, per fer arribar aquesta demanda i explicitar que han de liderar, comptant amb la ciutadania, aquesta nova eina per aconseguir signar milers de lloguers socials i evitar així desnonaments de famílies vulnerables.

Des de la PAH, fem una crida a totes les persones que estiguin patint una situació de desnonament: no esteu soles

Comunicat sobre el suïcidi d’una dona abans de ser desnonada a Barcelona

Volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

De nou, la mort de la Melanie és fruit del fracàs de les Administracions a l’hora de protegir el dret a l’habitatge

Dilluns, 15 de maig de 2023

Avui dilluns comencem la setmana de la pitjor manera possible: lamentant la mort d’una dona que s’ha llevat la vida a Barcelona abans de ser desnonada. Segons els mitjans que han cobert la notícia, es deia Melanie i feia uns 3 o 4 anys que vivia al pis, pagant religiosament el seu lloguer i des de fa uns mesos que no podia pagar perquè s’havia quedat sense feina i estava passant per un mal moment personal. A partir de llavors, la fundació propietària del pis va interposar una demanda per desallotjar-la i el dia del desnonament els membres de la comitiva van entrar al pis i van trobar el seu cos sense vida. La Melanie no era usuària dels serveis socials, tot i que des de l’Ajuntament es va activar el SIPHO per acompanyar-la i ella en va rebutjar l’ajuda.

Des de la PAH, en primer lloc, volem expressar el nostre dolor en conèixer un altre cas on una afectada pel problema de l’habitatge acaba per no trobar cap sortida i perd la vida. Ens imaginem la vergonya, l’angoixa, la tristesa i la solitud que la Melanie devia haver sentit i que li impedia buscar −o inclús acceptar− ajuda. Ho sabem molt bé perquè a la PAH, en el dia a dia, hem de lluitar no només amb els desnonaments en si, sinó en els seus efectes sobre la vida de les persones, concretament sobre la salut mental; de fet, hem publicat fins a dos informes −un el 2020 i l’altre el 2022− juntament amb altres entitats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona alertant del problema. Així mateix, no podem deixar d’imaginar-nos què hagués passat si la Melanie hagués arribat a alguna de les assemblees de les diferents organitzacions del moviment per l’habitatge: potser hauria vist que ella no estava sola. D’aquesta situació també és possible sortir-ne de la mateixa manera que ho han fet tantes altres persones, que han trobat en el moviment un espai on desterrar la vergonya que acompanya el −suposat− fracàs de perdre la feina i la llar, agafar valor i confiança per explicar-se i, sobretot, sense sentir-se jutjada, condemnada i privada d’ajuda per no poder seguir els protocols que marquen les institucions.

Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions, que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils que l’ajuda mútua i la solidaritat tenen un efecte multiplicador en el benestar de les persones. Ho veiem cada dilluns a les nostres assemblees fa més de 14 anys. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs, la indefensió absoluta.

De nou, que la Melanie hagi decidit llevar-se la vida, demostra que els poders públics han fracassat a l’hora de garantir l’habitatge, ja que aquest és l’últim refugi que tenim les persones quan tota la resta de coses van malament. Per què seguim considerant aquest refugi com un bé de mercat? Com és possible que existeixi tan sols la noció de prendre-li l’habitatge a algú i deixar-la al carrer en aquesta situació? L’Administració fa anys que té les nostres propostes sobre la taula: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. És qüestió de voluntat política. S’ha aprovat una llei d’habitatge estatal sense fer cas a l’ONU ni a la PAH, prohibir els desnonaments sense alternativa habitacional. Mentre no sigui així, els moviments socials mirarem d’arribar a aquelles persones que no tenen ni veu ni força per seguir els protocols i continuarem lluitant, en nom d’aquelles persones a qui no vam arribar a ajudar a temps, com la Melanie, el Jordi i l’Alicia, entre d’altres. No són suïcidis, són assassinats!

Des de la PAH, fem una crida a totes les persones que estan patint i que corren el risc de perdre la llar: no esteu soles. No dubteu a venir a les nostres assemblees per buscar ajuda i acompanyament; us trobareu amb moltes de nosaltres, que també hem passat per aquí, i sabem que existeix una sortida. Lluitarem plegades per defensar les nostres cases i canviar les lleis injustes!

La PAH de Barcelona publiquem les nostres propostes en matèria d’habitatge per a les eleccions municipals

La setmana passada vam enviar el dossier amb les 8 propostes als principals partits que opten a l’alcaldia de la ciutat

El 18 de maig diverses entitats organitzem un debat electoral sobre habitatge amb la participació confirmada de candidats de BeC, ERC, Junts i la CUP

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona publiquem avui les nostres propostes en matèria d’habitatge per a la pròxima legislatura que s’iniciarà després de les eleccions del 28 de maig. Des de l’entitat volem compartir amb els mitjans el fruit de diverses setmanes de treball que s’han condensat en un total de 8 propostes d’àmbit municipal que creiem que poden millorar sensiblement la realitat de les persones que viuen en situació d’inseguretat residencial a la ciutat, un fet que encara està pendent de solucionar per part de les diverses administracions. La setmana passada ja vam fer arribar aquest mateix dossier a les principals candidatures a l’alcaldia de la ciutat per tal que ens traslladessin els seus comentaris al respecte. Així mateix, també esperem conèixer el punt de vista dels candidats i candidates durant el debat que organitzem diverses entitats sobre polítiques d’habitatge a Barcelona el pròxim 18 de maig a les 18.30h al Centre Cívic Can Felipa (Pl. Josep Claveria, 1 – Barcelona) i el pròxim 23 de maig farem públiques les respostes dels partits sobre aquestes mesures.

8 mesures per fer bones polítiques d’habitatge

A continuació us enumerem, de forma resumida (al dossier les trobareu ampliades), les 8 propostes que creiem que són cabdals a l’hora de poder fer unes bones polítiques d’habitatge pensades per −i amb− la gent que es troba en situacions d’inseguretat residencial:

Pla de xoc: posar la Mesa d’Emergència a ZERO
Serveis socials més justos i de qualitat
Mantenir i potenciar el SIPHO
Creació d’una unitat especialitzada en casos d’ocupació
Reunions d’anàlisi i avaluació en polítiques d’habitatge amb els moviments socials
Augment del parc d’habitatge públic
Reallotjaments dignes
Pisos buits i sancions de la Llei 24/2015.

Des de la PAH de Barcelona esperem que els diferents partits adoptin aquestes mesures al seu programa de govern per la pròxima legislatura. Per la nostra part, seguirem treballant per pal·liar la crisi habitacional a la ciutat i vetllarem pel compliment d’aquelles lleis que garanteixen drets i han estat impulsades per la societat civil, que no pot esperar ni un minut més per donar resposta al dret −fonamental− a tenir un habitatge digne.

DESCARREGA’T EL DOSSIER AQUÍ

La PAH de Barcelona ens colem a l’Hotel Palace per lliurar una carta a Raquel Sánchez sobre la nova Llei d’Habitatge

Una desena d’activistes ens hem colat al luxós hotel de la capital catalana de manera pacífica per parlar amb la ministra

“Aquesta llei no pararà desnonaments ni de bon tros baixarà els lloguers. S’han oblidat de les hipotecades”

Barcelona, 28 d’abril

Foto: EUROPA PRESS

Aquest matí una desena d’activistes de la PAH hem entrat a l’Hotel Palace de Barcelona aprofitant la visita de la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, a la capital catalana un dia després d’haver aprovat en el Congrés la nova Llei pel Dret a l’Habitatge.

Després d’uns minuts i després d’aclarir que la nostra intenció era totalment pacífica, hem procedit a llegir una carta en veu alta dirigida a la ministra, al govern i al Partit Socialista en general:

“Carta a la ministra Raquel Sánchez i al PSOE:

Ahir es va aprovar al Congrés dels Diputats la primera llei que parla explícitament del Dret a l’Habitatge a l’Estat espanyol. Tot i que la Constitució i el seu article 47 -el que reconeix el dret a l’habitatge com a tal- es van aprovar fa gairebé 45 anys, en aquest buit de més de quatre dècades hem vist les conseqüències de considerar l’habitatge com un bé de mercat en lloc de com un dret: gairebé un milió de desnonaments produïts per sengles bombolles d’hipoteca i lloguer que han empobrit -i empobreixen- la major part de la ciutadania. Arran d’aquesta insostenible situació, fa 14 anys algunes de nosaltres vam dir “prou” i així es va fundar la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca precisament aquí, a la ciutat de Barcelona.

Els moviments socials hem lluitat amb dents i ungles per una Llei d’Habitatge i sempre ens hem topat amb l’oposició d’un partit -el Socialista- que no ha volgut sentir ni parlar de lloguers socials, de posar-li topalls als lloguers, d’incorporar els habitatges de la Sareb per augmentar el parc públic, ni molt menys limitar els beneficis de la banca. Que ningú s’equivoqui: aquesta llei no evitarà els desnonaments ni baixarà els lloguers. Totes les que som aquí -moltes pendents d’un desallotjament-, per desgràcia ho sabem molt bé.

La nova llei deixa encara molts temes sense resoldre. Per enumerar-ne alguns: no prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional, ni garanteix reallotjaments dignes; el “topall” del lloguer inclòs en la llei no impedirà que de facto es continuïn incrementant les rendes; no posa límit als lloguers turístics i de temporada; i tampoc no preveu cap mesura d’emergència per a aquelles famílies que necessiten una llar, renunciant expressament a la possibilitat d’implementar l’anomenat lloguer social, que evitaria que Cerberus o Blackstone poguessin desnonar famílies vulnerables i que a més els obligaria a mobilitzar els milers de pisos buits que tenen per tot el territori. I una altra cosa més que la llei no aborda: el problema de la hipoteca. A la nova llei no hi ha ni una sola mesura dirigida a aquelles famílies que han hipotecat diversos anys del seu sou per pagar el sostre sota el qual viuen i que ara veuen disparar-se la seva quota fins a 300 euros mensuals per culpa de la pujada dels tipus d’interès, tot plegat alhora que la banca anuncia beneficis milionaris.

A la ministra i al govern volem dir-li que aquesta no és la nostra Llei. Que vostès, al contrari del que fa dies que afirmen, no han escoltat la ciutadania; en els més de dos anys que ha durat la tramitació d’aquesta llei, el president Sánchez no s’ha reunit amb les entitats que tractem el problema de l’habitatge cada dia -no obstant això, sí que ha tingut temps per a nombroses trobades amb els caps de BlackRock i Blackstone, els fons voltor més grans del món. Un altre exemple: precisament vostè, ministra, fa un parell de dies va dir a la televisió “Que ningú es preocupi per les rendibilitats del sector immobiliari, que les tindrà”. Com és possible que vostè o el PSOE puguin pensar que és compatible tractar l’habitatge com un dret bàsic i alhora treure’n rendibilitat? Com és possible que els socialistes parlin de garantir el dret a l’habitatge mentre tenen Joan Clos presidint ASVAL? L’habitatge no pot ser un bé de mercat: els lloguers disparats i les més de 700.000 famílies desnonades des del 2008 ho demostren. Vostès ho saben, el que passa és que han preferit defensar els interessos dels de sempre.

Per acabar: malgrat els avenços que el moviment ha aconseguit amb aquesta llei, el problema de l’habitatge ni de lluny s’ha solucionat. Necessitem habitatge ara, no tenir-lo ens emmalalteix, i no podem esperar 20 anys fins a assolir un parc públic mitjanament decent. Per tot això continuarem lluitant: aturarem desnonaments; aprofitarem qualsevol avantatge a la nova llei, per petita que sigui, per proposar noves mesures i, per descomptat, seguirem reclamant aquells pisos que romanen buits esperant una nova bombolla. Mentre es continuï desnonant, nosaltres no descansarem ni vostès tampoc. Perquè fins i tot un infant entén que les cases són per a viure, no per a especular“.

Posteriorment, les activistes hem sortit de l’hotel recordant que “l’habitatge és un dret i no pas un privilegi”. Així mateix, hem entregat la carta, malgrat que la ministra no ha volgut atendre’ns.

Arxiu de categories Comunicats