Arxiu de categories Comunicats

  • Inici   /  
  • Arxiu per categoria "Comunicats"
    • ( Pàgina4 ) ( Pàgina4 )

Promontoria Coliseum (Cerberus) vol fer fora de casa a una família hipotecada en comptes d’oferir-li el lloguer social que li correspon per llei

El pròxim divendres 21 d’abril està previst el 4t intent de desnonament de la Nancy en mans de Promontoria Coliseum, una immobiliària controlada al 100% pel fons voltor Cerberus. El passat dilluns la PAH de Barcelona va aconseguir aturar el desnonament in extremis, tot i la insistència de la comitiva i els Mossos d’Esquadra que “no volen discutir lleis”. La Nancy té dret a un lloguer social gràcies a la normativa antidesnonaments catalana (Lleis 24/2015 i 1/2022), que obliga als grans tenidors d’habitatge −com bancs i fons voltor− a oferir un lloguer social a les famílies que demostren situació de vulnerabilitat abans de desnonar-les, tant en casos d’impagament de lloguer com d’hipoteca o bé finalització de contracte d’arrendament.

 

Una família hipotecada víctima de la crisi

 

La Nancy fa més de 15 anys que viu en aquest pis, situat al carrer Bac de Roda, 79, al barri de Sant Martí a Barcelona. De fet, era de la seva propietat: com tantes altres famílies en aquest país, es va hipotecar per tenir un sostre, amb la CAM el 2007, que posteriorment va cedir el crèdit a Banc Sabadell. El 2013, per culpa de la crisi econòmica, va deixar de pagar, i el banc va subhastar l’habitatge i a ella li va quedar un deute de 139.000€. Durant tot aquest temps la Nancy, acompanyada per la PAH de Barcelona, va intentar negociar una dació en pagament, però l’única resposta del banc va ser proposar-li un reallotjament, tot i que l’entitat mai va arribar a ensenyar-li cap pis ni fer-li una proposta formal.

 

Amb el temps, Banc Sabadell va crear amb Cerberus la societat Promontoria Coliseum, a la qual li va transmetre la propietat de milers de pisos, entre ells el de la Nancy. Des de llavors, el fons s’ha negat a oferir-li cap alternativa més enllà del desnonament. Així mateix, l’afectada ha denunciat la situació davant l’Ajuntament de Barcelona perquè aquest sancioni a Promontoria d’acord amb la Llei 24/2015; per la seva part, el magistrat del Jutjat de Primera Instància Núm. 9, Antonio Lechón Hernández, es nega a suspendre el llançament perquè enten que “[…]el derecho a la vivienda no tiene protección constitucional directa e inmediata del artículo 53.2 CE, es decir, no es directa o inmediatamente ejercitable como verdadero derecho subjetivo o no ofrece a los ciudadanos la posibilidad de reclamar a los Tribunales su efectiva satisfacción […]”, obviant la normativa catalana i titllant-la d’”administrativa”. 

 

Un exdirectiu del Banc Popular involucrat

Segons les investigacions fetes per la PAH de Barcelona, la denunciant, Promontoria Coliseum Residential, és una Societat Limitada ubicada a Madrid −en una oficina fantasma−, creada el 2019 amb la participació inicial del fons d’inversió Cerberus en un 80% i pel Banc Sabadell en un 20%. A finals de l’any passat Banc Sabadell va anunciar que venia la seva participació i ara Cerberus posseeix el 100% de l’empresa. Forma part d’un conglomerat d’empreses creades ad hoc per conduir les inversions de Cerberus arreu d’Espanya, totes elles amb el prefix “Promontoria”- (Coliseum, Challenger, Marina, Manzana, Yosemite, Jaguar, Bahia, Poseidon, Macc, etc.) i regularment auditades per la firma PricewaterhouseCoopers (PwC).

 

Si bé en els consells administratius d’aquestes consten diversos noms de directius de Cerberus, n’hi ha dos que destaquen per ser els més concurrents: Gerardus Johannes Schipper i Francisco Juan Sancha Bermejo. Aquest últim va ser directiu del desaparegut Banco Popular, com a director general del banc i responsable de l’Área de Negocio Inmobiliario y Transformación de Activos (NITA). De fet, va ser dels directius que, tot i tenir la fallida a tocar, encara van estar cobrant beneficis de l’entitat mentre les més de 300.000 famílies afectades pel Popular s’abocaven a la ruïna econòmica. 

 

Aquest cas demostra que la crisi habitacional actual protagonitzada ara per la bombolla de lloguer, ha estat provocada pels mateixos que van provocar l’anterior crisi hipotecària, que segueixen sense haver pagat per la seva nefasta gestió i que ara pretenen seguir enriquint-se a costa de famílies com la de la Nancy. Per això, convoquem a totes les activistes de Barcelona i als mitjans per denunciar aquestes pràctiques especulatives, aturar el desnonament i exigir que Cerberus compleixi amb la llei!

 

Fins ara Promontoria no ha accedit a donar cap solució a les famílies de la PAH, ni a la Nancy. En la convocatòria hi haurà més famílies afectades per aquest fons  voltor.



La futura Llei d’Habitatge encara no acaba amb els desnonaments de persones vulnerables

  • L’obligatorietat de sotmetre’s a una mediació no implica que no es pugui continuar desnonant als que no poden pagar un habitatge

  • L’acord segueix sense incloure mesures per a les persones hipotecades mentre l’euríbor continua pujant

  • Mancant conèixer els detalls, des de la PAH creiem que aquest acord continua sense solucionar els principals problemes a l’hora de garantir el Dret a l’Habitatge i que encara ha de millorar molt

Avui hem conegut un nou acord entre Esquerra Republicana, EH Bildu i el Govern d’Espanya sobre la futura llei per al Dret a l’Habitatge. En una roda de premsa convocada d’urgència aquest matí, totes dues formacions han desgranat les modificacions que han impulsat al nou text d’acord amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i, segons han aclarit els portaveus dels dos partits, amb l’aprovació tant del PSOE com d’Unidas Podemos.

La nostra valoració inicial −mancant conèixer amb detall el text pactat− des de la PAH és la següent: l’acord anunciat avui no canvia el fet que la futura llei continua sense acabar amb els desnonaments de persones vulnerables que no tenen una alternativa habitacional. Tot i les reclamacions dels moviments socials per a implementar mesures −com l’obligatorietat, per a grans propietaris, d’oferir lloguer social a les famílies que acreditin vulnerabilitat−, el projecte de llei, malgrat l’acord, únicament allarga els processos de desallotjament fins als 2 anys −la qual cosa es tradueix a allargar l’agonia per a les famílies afectades− i només obliga els propietaris a sotmetre’s a una mediació, la resolució de la qual no tenen per què respectar. És a dir: que grans tenidors com a bancs i fons voltor podran continuar desnonant sense cap classe d’obligació o penalització. Així mateix, ens preocupa que el nou acord contempli l’ús dels fons del Pla Estatal d’Habitatge per pagar els reallotjaments de les famílies desnonades o fins i tot lloguers socials “bonificats”, cosa que a la pràctica consistirà en un altre nou traspàs de diners públics a les mans de grans tenidors com a bancs i fons voltor, en comptes d’obligar-los a corresponsabilitzar-se de l’emergència habitacional actual i a mobilitzar els seus habitatges buits. El govern i els partits han d’acceptar el fet que en aquest país no hi ha habitatge públic i, per tant, l’Administració no té alternatives per a aquelles famílies que, per una raó o una altra, no puguin procurar-se un habitatge.

A més, lamentem que les famílies hipotecades s’hagin quedat fora d’aquest acord i de la futura llei en general. L’Euríbor ha tancat el mes de març en un 3,67%, fet que implica pujades de fins a 300€ mensuals, i a les nostres assemblees ja han arribat algunes famílies que han deixat de pagar o preveuen que ho faran pròximament. Fins ara el govern només ha pres mesures cosmètiques, com el mal anomenat escut social, o bé la reedició de l’acord de bones pràctiques bancàries, l’adhesió de les quals per part dels bancs ni tan sols és obligatòria i els supòsits d’aplicació dels quals són irreals.

Un altre fet que ens preocupa és la manca de mecanismes per a mobilitzar tots aquells habitatges buits i que segueixi sense abordar-se el fet que tenim una immobiliària pública, la Sareb, que el Govern ha deixat en mans dels fons voltor i el patrimoni del qual està sent venut, en comptes de posar tots aquests habitatges a la disposició de les comunitats autònomes i augmentar així el parc públic d’habitatge.

D’altra banda, des de la PAH reivindiquem aquells petits avenços que s’han fet al projecte de llei gràcies a la pressió dels moviments socials agrupats en la Iniciativa Llei Habitatge, com la prohibició dels desnonaments amb data oberta −una vulneració flagrant de drets que suposava una autèntica tortura per a les afectades−, la rebaixa de la definició “grans propietaris” als que tenen 5 habitatges en comptes de 10 i el blindatge de les competències de les comunitats autònomes, que podran continuar desenvolupant lleis que ja han demostrat la seva eficàcia a l’hora d’aturar desnonaments, i corresponsabilitzar bancs i fons voltor gràcies al lloguer social. És el cas de la Llei Antidesnonaments a Catalunya, que ha evitat entre 5.000 i 11.000 desnonaments en el temps que ha estat en vigor i que actualment ha estat recorreguda davant del Tribunal Constitucional pel mateix Govern; mancant conèixer els detalls, aquest anunci obre la porta al fet que mesures com la catalana tinguin encaix en la legislació estatal i que per fi puguin demostrar la seva efectivitat a mitjà i llarg termini. 

En definitiva, si bé valorem el fet que per fi s’estiguin fent passos per a aprovar una llei que ja acumula uns retards insuportables a causa de l’entossudiment de partits com el PSOE, entenem que les mesures recollides a l’acord anunciat per ERC i EH Bildu són manifestament insuficients. Creiem que encara queda molt marge de millora perquè la futura Llei d’Habitatge sigui real i efectiva, i per això exigim a tots els partits que al seu dia es van comprometre amb els moviments socials, que negociïn més millores abans d’atorgar el seu vot favorable a la Llei. Per part nostra, en els pròxims dies examinarem detingudament les mesures del nou acord i donarem la informació necessària per a evitar que s’enganyi la població amb discursos triomfalistes que no tenen efecte real en la vida de la ciutadania.

El PSC pretén retallar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona plegant-se als interessos de les promotores immobiliàries

Els socialistes pretenen aprovar una moció al Ple d’aquest divendres per modificar la mesura, afirmant que ara “no funciona”, sense aportar dades, amb presses i sense ni tan sols parlar amb les entitats impulsores

Jaume Collboni, líder del Partit Socialista, ha anunciat aquesta setmana que vol derogar el 30% d’habitatge protegit a Barcelona, una mesura que obliga als promotors d’habitatge a destinar el 30% de les noves construccions o grans rehabilitacions per fer-ne habitatge protegit −tant de compra com de lloguer. I el primer pas dels socialistes és portar a votació aquest divendres al Ple de l’Ajuntament una moció que proposa modificar la normativa del 30% i permetre als promotors evitar reservar aquest habitatge protegit.

Segons els socialistes, aquesta mesura “no funciona”, si bé no han estat capaços d’aportar cap estudi o dades concretes que ho demostrin. Així, pretenen aprovar aquesta proposta per la porta del darrere −sense consultar-ho amb cap de les entitats impulsores− i amb presses, com a moviment clarament electoralista, i furtant-li aquest debat a la ciutadania.

Denunciem que el PSC pretén desvirtuar el contingut del 30%, permetent que les promotores immobiliàries puguin evitar fer la reserva d’habitatge de protecció oficial a canvi de “compensar econòmicament” a l’Ajuntament i que aquest adquireixi promocions pel seu compte; a més, la modificació afectaria les grans rehabilitacions d’habitatges preexistents, que quedarien excloses de la mesura. Per començar, l’eficàcia d’aquesta proposta és qüestionable, ja que si aquesta compensació és a preu d’HPO, resultaria en l’adquisició de molts menys habitatges al mercat lliure (fet que, a més, beneficiaria precisament als promotors que demanen derogar el 30%). Per altra banda, la proposta del PSC suposaria segregar encara més la ciutadania segons la seva renda, ja que els pocs sòls o edificis disponibles es troben als barris més perifèrics −i les rehabilitacions que es podrien fer als barris del centre en quedarien excloses. De fet, això equival a eliminar una de les grans transformacions que aporta el 30%: distribuir l’habitatge protegit a tota la ciutat.

No es pot avaluar i canviar una política d’habitatge innovadora i estructural sense perspectiva i basant-se en tacticismes electorals, com a picada d’ullet als poders econòmics de la ciutat. És fals que el 30% no funcioni, ja que ha aportat habitatge protegit i ho seguirà fent, essent una mesura de calat i estructural, que farà créixer el parc assequible gradualment a través d’aportacions dels privats, que s’han de sumar necessàriament a les públiques.

Resulta, a més, indignant que el PSC qüestioni l’impacte de la mesura quan, el 2018, va condicionar el seu vot favorable a no suspendre la concessió de llicències fins que no va entrar en vigor, motiu pel qual moltes promocions n’han quedat exemptes inicialment. Aquesta excepció, que responia a pressions de part del sector immobiliari, ha estat utilitzada després com argument per afirmar que “no funciona com s’esperava”, a manera de “profecia autocomplerta”, sumat a què els mateixos promotors han rebut multes per haver-se saltat directament l’obligació del 30%. Per a més falsedats, afirmen que ha aturat el sector, obviant els efectes de paràlisi durant la pandèmia i quan són els mateixos constructors qui paralitzen les promocions mentre intenten fer caure la mesura.

En definitiva, la proposta de Collboni és inacceptable, ineficaç i classista. Exigim al Partit Socialista que sigui rigorós i mantingui el seu compromís amb aquelles polítiques que ells mateixos van aprovar i, en conseqüència, que retiri la proposició de l’ordre del dia al Ple de l’Ajuntament d’aquest divendres. Així mateix, exigim als partits i als seus caps de llista que es comprometin a debatre el que proposen sobre habitatge amb les organitzacions socials que vam promoure el 30% el 2018 i amb tots els col·lectius i veïnes que defensem aquest dret dia a dia als barris de la ciutat. Per acabar, exigim al pròxim govern municipal que mantingui el 30% d’habitatge protegit, una mesura clau i de llarg recorregut: tot just ara s’està començant a implementar a altres municipis com Mataró, Montcada i Reixac i Ripollet. La mesura del 30% té com a objectiu principal que Catalunya augmenti el seu parc d’habitatge assequible fins als nivells dels països més avançats i deixi de ser la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat, 8.574 el 2022.

No permetrem que Barcelona retrocedeixi en polítiques d’habitatge retallant el 30% i buidant-lo de contingut, en un context en el qual els lloguers s’han incrementat tres vegades més que els ingressos de les famílies, les veïnes són expulsades dels seus barris per la turistització i després de saber que en els pròxims 7 anys perdrà un 50% del parc d’habitatge protegit. Ja tenim el 30% i volem viure en una Barcelona amb dret a l’habitatge!

Així estan les coses

La PAH arrenquem a Catalunya una campanya global de denúncia, senyalització a la inacció política, la banca i els fons voltor. Així estan les coses i volem sensibilitzar la ciutadania no conscient que el problema de l’habitatge ens afecta a totes.

Avui les PAHs de Catalunya iniciem la nova campanya, Així estan les coses, per alertar sobre l’emergència habitacional a causa de la manca de voluntat política per revertir la situació i davant el desvergonyiment dels grans especuladors que trafiquen amb els nostres habitatges negant-se, amb impunitat, a aplicar les lleis catalanes que els obliguen a oferir lloguers socials per garantir el dret a l’habitatge i donar resposta a les famílies desnonades.

Així estan les coses des de l’esclat de la crisi del 2008, lluny de solucionar-se, la problemàtica amb l’habitatge ha mutat i s’ha encruat. On abans ens enfrontàvem a processos de pèrdua d’habitatge derivats de l’estafa hipotecària, d’un temps ençà el gruix de la problemàtica el vam trobar als preus desorbitats del lloguer. A on abans ens enfrontàvem a la banca, ara toca bregar amb tot un entramat format per fons voltor, socimis, immobiliàries, patronals, bancs… que han trobat a l’especulació immobiliària la gallina dels ous d’or, sense importar el cost humà que això comporta.

El que no ha canviat és la irresponsabilitat política i la defensa dels interessos capitalistes per sobre de la defensa del benestar de la ciutadania, que ha destrossat la vida de milions de persones. Bé arrabassant els seus somnis de tota la vida via execució hipotecària, bé desnonant-les per no poder assumir l’abusiu preu del lloguer, bé obligant-les a ocupar un habitatge després de quedar-se al carrer per tornar a ser desnonades, bé pagant el preu més alt en arrabassar-los la vida a causa de la desesperació. Un punt de no tornada.

Si a això els sumem que l’empobriment de les famílies és cada cop més gran i el cost de la vida més alt, la situació es torna insostenible. Lamentablement, els culpables i responsables de la situació són poderosos. Controlen el Congrés, el Parlament, massa ajuntaments, els tribunals, els mitjans de comunicació majoritari i, amb tot això, l’opinió pública. Tant repeteixen el seu discurs autoritari, ple de mentides, menyspreu i odi (sobretot cap a qui menys en té), que al final cala i ens empenyen a una guerra entre veïnes, de la qual només se’n beneficien ells. Qui més té, contra qui menys, qui menys contra qui res. I així estan les coses.

Des de la PAH, fa més d’una dècada que empenyem per aconseguir els canvis legislatius necessaris per revertir la situació i fer efectiu el dret a l’habitatge, tal com recullen els dictàmens de les Nacions Unides, la Constitució espanyola i els Estatuts d’Autonomia.

Hem viscut com el PP negava la segona oportunitat a les persones hipotecades que perdien casa seva, alhora que rescatava la banca. Hem viscut com es posava la catifa vermella als fons voltor perquè especulessin al seu gust amb el lloguer. Hem viscut com la banca acumulava milions d’habitatge buit que després va vendre als fons, mentre que l’habitatge públic es requalificava i passava a les mans del sector privat. Ens van deixar sense un parc públic d’habitatge social i assequible per donar resposta a l’emergència habitacional, les famílies desnonades i les famílies que no es poden permetre els preus de la corrupció.

Així estan les coses amb les darreres dades del Poder Judicial tancant l’any 2022: 38.266 desnonaments (177 al dia), 27.533 desnonaments derivats del lloguer, 8.509 derivats d’hipoteca i 24,935 noves execucions hipotecàries registrades.

Tot i això, el PSOE porta tots els seus anys de govern bloquejant la Llei d’habitatge, en no voler incloure les mesures socials necessàries i promovent la repressió a la reivindicació endurint la Llei Mordassa. Mesures tant de sentit comú com les que tenim a Catalunya, gràcies a l’esforç de la PAH i d’altres col·lectius. La llei catalana contra els desnonaments i la pobresa energètica, així com l’articulat per ampliar-la, efectiu des del març de l’any passat, està pensada, sobretot, per acabar amb els desnonaments obligant grans especuladors a oferir un lloguer social. Cosa que no estan fent.

No només això, també obliga a la renovació dels lloguers socials esmentats, a oferir-los en finalitzar un contracte si no es pot assumir la pujada abusiva habitual i a oferir-los a les persones vulnerables que estan ocupant, un pis buit de banc o fons d’inversió, per no acabar al carrer. Cal remarcar que aquesta última mesura és només per a ocupacions prèvies al 31 de juny 2021, no posteriors, una dada que el relat dels defensors de l’especulació omet quan carreguen contra aquesta llei afirmant, falsament i amb traïdoria, que és una llei que fomenta l’ocupació. La realitat és tot al contrari, no hi ha millor llei antiocupació que una llei que garanteixi el dret a l’habitatge a totes les butxaques.

En aquesta nova campanya que iniciem avui, amb una concentració a la seu central de Serbihabitat a Cornellà, denunciem que a Catalunya:

  • Els fons voltor i el seu entramat de socimis i intermediaris estan incomplint la llei negant-se descaradament a exercir la seva obligació d’oferir lloguers socials a les famílies que no poden pagar els preus abusius del mercat.
  • Els bancs, accionistes de les socimis, es renten les mans al·legant que ja no tenen la propietat, alhora que venen els pisos als fons amb inquilines i inquilines dins les quals se’ls nega la renovació en finalitzar ell i contracte.
  • El Govern de la Generalitat està sent participi dels desnonaments perquè no actua amb mà dura contra els grans especuladors interposant les sancions milionàries que dicta la llei.
  • La llei està sent vulnerada per les administracions que no obliguen a bancs, a fons voltor i la Sareb a mobilitzar el seu habitatge buit per fomentar el parc públic d’habitatge social o reduir urgentment la llista d’espera per accedir a un pis de la taula d’emergència.

Amb 34.856 pisos buits a Catalunya, en mans de grans tenidors i la Sareb, diem:

  • Prou viure en un estat de gent sense casa i cases sense gent!
  • Prou ser el territori líder en desnonaments!

Les lleis i els drets són per complir-los. No podem continuar vivint a l’angoixa que compartim setmana rere setmana a les nostres assemblees. No podem veure com els nostres grans perden casa seva i a la joventut se’ls nega un futur perquè no s’el poden permetre, mentre a la resta ens sobra molt mes al final del sou que gastem en pa i sostre.

Exigim que es compleixin les lleis socials que tant esforç ens ha costat aconseguir.

Continuarem mobilitzant-nos i denunciant fins a aconseguir que els fons voltor compleixin la nostra llei, fins a trencar amb la persecució política a la pobresa. Així estan les coses i no abaixarem els braços, ni a Catalunya en defensa de les nostres lleis, ni a Espanya fins assolir la llei d’habitatge que la ciutadania es mereix.

Denunciem i rebutgem l’amenaça dels voltors a les administracions perquè no apliquin la Llei 24/2015

La instrumentalització de la justícia per part d’empreses privades ha aconseguit una fita insòlita: la persecució dels poders públics que fan complir les lleis impulsades per la societat civil i refrendades per la sobirania popular

Aquesta setmana hem conegut que la justícia ha citat a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau -així com a les regidores Lucía Martín i Marc Serra i la treballadora responsable de la unitat antidesnonaments- a declarar el pròxim mes de març com a investigades per haver multat el fons Vauras Investment, propietària del Bloc Llavors, un edifici de pisos situat al barri del Poble Sec que el 2017 va ser ocupat per diverses famílies vulnerables que van ser desnonades el 2020. Les investigades no van fer res més que aplicar el que estableix la Llei 24/2015, que es va aprovar al Parlament de Catalunya ara fa vuit anys amb la intenció de posar remei a la xacra dels desnonaments i evitar que Catalunya continuï encapçalant les llistes de llançaments a tot l’Estat.

La llei antidesnonaments catalana en aquell moment -ja que estava en vigor el Decret 17/2019-, obligava als grans tenidors d’habitatge -com Vauras Investment- a oferir un contracte de lloguer social a aquelles famílies que acreditessin vulnerabilitat econòmica abans de desnonar-les. Aquest era el cas del Bloc Llavors: les 7 famílies ocupants comptaven amb un informe de vulnerabilitat. Els desnonaments no es van aturar i, davant l’incompliment de la Llei 24/2015, l’Ajuntament va fer el que li corresponia: va notificar i va imposar 5 multes -una per cada lloguer social sense oferir- per import de 417.000€ a Vauras Investment, que ha respost amb una querella.

Ens preocupa el fet insòlit que un fons voltor tingui la capacitat d’utilitzar els tribunals per incomplir lleis amb impunitat i esquivar aquelles obligacions que perjudiquen els seus interessos. El cas de Vauras contra l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona és un exemple clar de lawfare, és a dir, de l’ús -i abús- de la justícia per fer guerra política contra aquelles decisions -fruit de la sobirania popular, recordem- que d’alguna manera limiten els beneficis d’un capital que s’està enriquint a costa d’un dret bàsic, és a dir, a un habitatge digne i adequat.

Vauras Investment sap que és molt possible que aquesta querella no prosperi, però de moment ja ha aconseguit que la justícia obligui el consistori a retirar les multes, tot plegat amb la idea de condicionar el compromís de l’Ajuntament a l’hora de fer complir una llei antidesnonaments que ha demostrat la seva capacitat per resoldre els problemes de moltíssimes famílies que el sistema havia deixat abandonades. Aquesta reacció per part de Vauras indica el que ja fa temps que sabem: que la Llei 24/2015 funciona, i precisament per això que l’única alternativa que els queda als grans tenidors és intentar atemorir a l’Administració perquè eviti aplicar-la.

És imperatiu que des de tots els estaments socials i institucionals -i judicials- rebutgem el lawfare i exigim que qualsevol disputa d’interessos es faci de manera política, és a dir, amb projectes i mobilitzacions, sense tergiversar el sentit de les normes jurídiques que no és altre que el de fer efectives les decisions democràtiques i la garantia dels drets, especialment aquells més amenaçats pels interessos d’uns pocs, com ho és, des de fa massa temps, el dret a un habitatge digne.

¡Contacta con la PAH, no estás sola!

Busca en la web:

Què es la PAH

La PAH de Barcelona és una plataforma d’acció que reuneix a afectades per hipoteques, lloguers i ocupació, formada per persones voluntaries solidaries en defensa de la ciutadania davant la usura bancària

Contacte

lapahdebarcelona@gmail.com
C/ Leiva, 44 bis, Barcelona
Hostafrancs (M L1)
Pl. Espanya (M L1 L3)
Tel. 611 306 456 (Dilluns, dimecres i divendres de 15 a 19 h)
 

Reunions de la PAH

Acollida i assessorament col·lectiu: dilluns 17.30h
Atenció estudiants: dilluns a les 16.30h
Assemblea de Coordinació PAH Barcelona: dimarts 17.30h