Arxiu de categories Comunicats

La PAH de Barcelona ens adherim a la Vaga Feminista 8M 2020

Des de 2018 fins a enguany, pel 8 de MARÇ hem sortit al carrer més d’un milió de persones de tot Catalunya per denunciar el progressiu enduriment de les condicions de vida i les violències que patim les dones, lesbianes i trans en tota la nostra diversitat: sabem que JUNTES SON MÉS FORTES. Hem incorporat la vaga feminista com a eina de lluita, repensant dia a dia els conceptes de vaga i de treball, mitjançant diverses expressions d’autoorganització, suport mutu i pràctiques polítiques descentralitzades al llarg de tot el territori (pobles, barris, escoles, llars, centres de treball, universitats…). Som: dones amb diversitat funcional, amb diversitat sensorial i intel·lectual, migrades i racialitzades, gitanes i paies. Les nostres edats són totes i ens sabem, lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero i asexuals. Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar a les fronteres i som les que es van quedar al mar Mediterrani i a tots els mars. Hem cridat plegades arreu de tot el planeta. Tanmateix, no s’han produït els canvis necessaris en l’àmbit social i polític: PER TANT, DE NOU ENS ATUREM.

DENUNCIEM L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Denunciem la invisibilització i desvalorització dels processos de sosteniment de la vida vinculats a la terra i als cicles naturals, que som cossos que depenen d’altres cossos, i que els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes. Els efectes més durs sempre s’exporten a les perifèries urbanes i globals, al Sud, a les futures generacions, dones i identitats dissidents. Denunciem el capitalisme i l’heteropatriarcat, extractivistes i neoliberals, que ens fan viure d’esquena a la Terra, al Mediterrani i a la nostra pròpia existència.

La pèrdua de sobiranies social, política i econòmica, juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió del creixement il·limitat, i la creença que vivim en una democràcia que respecta els DDHH i ambientals, destrueixen les bases materials que ens permeten viure dignament. L’aliança d’Estats i capital ha declarat la guerra a la vida. Denunciem que l’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme salvatge amenaça territoris, animals i comunitats, especialment dones indígenes i pobles originaris. Que criminalitza la protesta i mata. Accelera els fenòmens climàtics extrems com sequeres, incendis, huracans i inundacions, amb les consegüents expulsions dels pobles, processos migratoris i expansió de malalties climàtiques i pobresa energètica, que ens afecten especialment.

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista, que recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària que garanteixi l’accés universal dels serveis bàsics, com l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i corporacions financeres, agents directes del capital, que avancen sobre els nostres cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns (terra, aigua, aire, energia, biodiversitat, habitatge, salut, educació, pensions…).

Rebutgem els Tractats de Comerç i Inversió, instruments del projecte capitalista del segle XXI que és heteropatriarcal, extractivista, racista i colonial, que ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals i multinacionals, enfront dels nostres drets i les decisions democràtiques de les comunitats i els pobles. EXIGIM que la defensa de la vida digna se situï en el centre de l’economia i de la política.

EXIGIM LA DEROGACIÓ DE LA LLEI D’ESTRANGERIA, que criminalitza les migrants, i el reconeixement de l’estatus de refugiades climàtiques. També DENUNCIEM les devolucions en calent avalades per la sentència d’Estrasburg, i EXIGIM el tancament dels CIES, així com totes les formes de racisme.

CELEBREM LA FORÇA i LA SALUT DELS FEMINISMES DESCOLONIALS, tot interpel·lant consciències i fent tremolar privilegis des de les nostres expressions radicals, combatives i sororals.

DENUNCIEM la creixent precarietat laboral que es manifesta de diferents formes: discriminació salarial (les dones cobren un 23% menys que els homes), subcontractació, contractes temporals, jornades parcials no desitjades, atur i baixos salaris, especialment en els sectors més feminitzats (restauració, hostaleria, hospitals, comerç al detall…) i discriminació laboral vers les dones que tenen fills de poca edat (maternitat no lliure).

DENUNCIEM també l’extrema precarietat laboral de les treballadores del sector domèstic i de cures i l’incompliment dels temps de descans obligatoris. DENUNCIEM així mateix l’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

EXIGIM que les jornades laborals s’adaptin a les necessitats dels nostres cicles de vida. Lluitem per a la igualtat de condicions en l’accés al mercat laboral per a les trans, especialment les migrades, i exigim facilitats per fer congruents amb la nostra identitat sentida les dades dels diferents documents administratius. DENUNCIEM la hipocresia d’una societat que ens rebutja si no tenim passing o imatge normativa, essent aquesta la principal discriminació laboral del col·lectiu trans. També l’atur que afecta durament les dones amb diversitat funcional, diversitat intel·lectual i/o sensorial i que dificulta greument la seva autonomia.

EXIGIM el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les treballadores, generalment migrades, dels àmbits més precaris: cures, treball domèstic, venda ambulant i treball sexual. Rebutgem qualsevol judici moral davant les diferents estratègies de supervivència econòmica de les dones treballadores en aquest món capitalista i considerem imprescindible el nostre reconeixement com a subjectes polítics: CAP DONA SENSE DRETS, MAI MÉS LLUITAREM SOLES.

EXIGIM la ratificació del Conveni189 de l’OIT per a la dignificació del treball de la llar i de les cures i la derogació de totes les lleis laborals encara vigents, com també la de l’esmena 6777 que no permet fins al 2024 la integració en el Règim General de la Seguretat Social.

EXIGIM protecció efectiva de les supervivents de la tracta amb finalitat d’explotació sexual, xacra que neix de la necessitat d’una nova esclavitud per part del sistema, i que s’utilitza també com a excusa per perseguir i controlar la migració, alhora que existeix gràcies a les mateixes polítiques de fronteres. Hi ha tracta d’éssers humans en multitud de sectors i la seva causa no és la prostitució, sinó el tancament de fronteres europees, les restriccions que imposa la Llei d’Estrangeria i la clandestinitat obligatòria en la qual es desenvolupen els projectes migratoris. Calen alternatives laborals no precaritzades, perquè la prostitució no hagi de ser en cap cas, un destí que beneficiï les màfies.

CRIDEM A L’AUTOORGANITZACIÓ I A LA REVOLTA FEMINISTA:

Per a construir unes vides lliures de violències masclistes i institucionals. Denunciem la violència sexual com a expressió de l’apropiació patriarcal del nostre cos que ens afecta a totes, i encara més a les migrades, a les racialitzades i a les treballadores de les llars i de les cures, o a les dones que viuen al carrer. Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.

EXIGIM polítiques públiques, recursos i mitjans suficients per a totes en el sistema de protecció i recuperació enfront de les violències masclistes. VOLEM protocols i circuits diversos, les dones no som homogènies. Prou revictimització. NO SOM VÍCTIMES! SOM SUPERVIVENTS! I HEM SOBREVISCUT GRÀCIES A LA SORORITAT I A L’AUTODEFENSA FEMINISTA.

Tampoc no oblidem que des de l’1 d’Octubre vivim una forta deriva repressiva a Catalunya. EXIGIM la llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret d’autodeterminació al nostre país. EXIGIM la fi de la violència policial, la judicialització de la política i la criminalització del dret a la protesta. La solidaritat, la nostra tendresa i la nostra força, també per a assenyalar un sistema penitenciari que condemna la dissidència política i la pobresa i a on totes les preses pateixen discriminacions, violències quotidianes i perpetuació dels mandats patriarcals.

Aquest any volem citar també a les dones supervivents en la mal-anomenada “guerra contra les drogues”, que en si mateixa té efectes sobre la vida i la salut molt pitjors que els de les pròpies substàncies: estigma per consumir i per trencar amb els rols socials tradicionals, presó, violències masclistes i institucionals, viure al carrer. Les dones que usem drogues no demanem assistencialisme, reclamem drets, en definitiva, viure segures i lliures. I CELEBREM AMB ALEGRIA LES NOSTRES VEUS I EXPERIÈNCIES D’AUTOORGANITZACIÓ ARREU DEL MÓN. SUPORT, DON’T PUNISH!!

DENUNCIEM la justícia PATRIARCAL, hereva del franquisme. Diem NO a la LLEI MORDASSA. I davant la repressió durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors, CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i el fonamentalisme religiós que a casa nostra s’anomena nacionalcatolicisme. PROU FINANÇAMENT PÚBLIC A L’ESGLÉSIA CATÒLICA I FORA ELS SEUS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS!!

CRIDEM A LA LLUITA PER LA CENTRALITAT DE LA VIDA, PER LA DESPATRIARCALITZACIÓ DELS NOSTRES COSSOS I DESITJOS, PER UNES VIDES DIGNES I SENSE VIOLÈNCIES.

EXIGIM: ser protagonistes de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap mena de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderies ni objectes. La recerca i la pràctica mèdica tenen encara un biaix de gènere androcèntric que cal canviar de dalt a baix, volem un tractament de la salut de les dones amb perspectiva integral i diferencial. I recordem que la ginecologia patriarcal es va construir sobre l’experimentació cruel amb dones racialitzades i esclaves al segle XIX. Lluitem per una veritable ginecosofía, per recuperar els nostres sabers i posar-los a l’abast de la salut de totes, i EXIGIM la DESPATOLOGITZACIÓ de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització que respon a interessos de grans empreses, i no a la nostra salut.

Volem decidir ser mares o no, i per això continuem lluitant per garantir el dret a l’avortament segur, lliure i gratuït, dins la xarxa pública de salut, així com tots els drets sexuals i reproductius per a totes les dones, especialment menors d’edat, dones en situació d’irregularitat administrativa i totes aquelles que pateixen diferents estigmes socials.

DENUNCIEM el crim patriarcal que la mutilació genital femenina imposa als nostres cossos, els nostres drets i la nostra salut. Ens volem íntegres, tal com som, i no tolerarem que el patriarcat ens talli, sigui quina sigui la raó esgrimida, ja que no pot existir motiu cultural, religiós ni tradicional que intenti justificar aquesta xacra.

VOLEM MATERNITATS LLIURES, respectades i sense violència obstètrica. Les dones vivim les maternitats de diferents maneres i situacions, d’acord amb el nostre entorn social i cultural. Això ens convida a visibilitzar els processos sexuals de les dones, inclòs embaràs, el part, el postpart, la lactància i la primera criança; i dotar-los de drets i recursos per poder viure en dignitat, amb permisos amplis i transferibles, sigui quin sigui el nostre model familiar. Volem que les mares migrants, aquelles que s’han vist obligades a deixar el seu país per la por de ser assassinades, visquin sense la constant angoixa de la retirada de custòdia, pel fet de no exercir la maternitat segons el model eurocèntric. Model que obliga a integrar-se i a oblidar les arrels, que genera pobresa amb models administratius avalats per la llei d’estrangeria i que limita l’accés a l’àmbit laboral.

No oblidem tampoc que la majoria de les persones afectades pels desnonaments som dones i criatures, ni el fet que som precisament les dones les primeres a posar els nostres cossos davant la policia per a aturar desnonaments cada dia. Si les Administracions públiques no garanteixen per a totes un habitatge digne, ho continuarem fent nosaltres amb ocupacions i acció directa! SOLIDARITAT ACTIVA I SUPORT MUTU A CADA BARRI I POBLE!!!

REIVINDIQUEM I CONSTRUÏM, TAMBÉ DES DE BARRIS I POBLES. ESCOLES PÚBLIQUES FEMINISTES.

Front a les escoles privades concertades i especialment les de l’Opus Dei que segreguen per sexe i que fomenten valors reaccionaris, continuem denunciant les polítiques neoliberals que volen utilitzar l’educació com a mercaderia. Enguany, l’extrema dreta i el feixisme han tornat a l’ofensiva amb el fantasma de l’adoctrinament i un darrer invent: el pin o el veto parental, que fins i tot atempta contra el marc internacional de Drets de la Infància. EXIGIM la retirada dels fons públics a les escoles concertades en favor d’una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva de gènere. La coeducació afectiu-sexual i la formació del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives.

VOLEM ACOMPANYAR LA DIVERSITAT AFECTIVA-SEXUAL, CORPORAL I DE GÈNERE A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, tot construint entorns que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu, i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.

VOLEM COMUNITATS QUE ACOMPANYIN I NODREIXIN TOTS ELS CICLES DE LES NOSTRES VIDES.

Per deixar de viure aïllades les unes de les altres, amb una menció especial a les dones grans, la seva saviesa i suport mereix tots els drets per tal d’assolir un envelliment digne, amb afectes i reconeixements: PENSIONS DIGNES PER A TOTES (amb ple reconeixement dels treballs de cures i agraris) i XARXES COMUNITÀRIES I AUTOGESTIONADES DE CURES!!!

AVUI 8 DE MARÇ, CELEBREM TOTES LES NOSTRES RESISTÈNCIES I CREATIVITATS COL·LECTIVES.

Perquè no s’esperava que sobrevisquéssim, perquè els silencis no ens van protegir i no ens protegiran. Des de Rojava a Xile, Mèxic, Bolívia, Perú, Equador, Argentina, Brasil, Nicaragua, Palestina, Índia, Sud-àfrica, Nigèria… els batecs de les dones que lluiten arreu del món són els nostres batecs.

Avui 8 de març de 2020, estrenem dècada amb el desig d’aconseguir fer efectius tots els drets i totes les llibertats per a totes. Sabem que l’empresa és titànica, HO VOLEM TOT. Sentint la Terra cridar, sabem que tenim la força i l’empenta de ser milions per aconseguir-ho. Davant la guerra del capitalisme contra la vida, ENS DECLAREM COMUNITATS DE LLUITA I RESISTÈNCIA i CELEBREM LES NOSTRES ALIANCES, molt per sobre de les nostres diferències.

JUNTES I DIVERSES PER UNA VIDA DIGNA

AUTOORGANITZACIÓ I REVOLTA FEMINISTA!!!

Un cop convalidat el Decret Llei 01/2020 ja no hi ha excuses, exigim el seu correcte compliment als grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat

Avui 4 de març de 2020, s’ha convalidat al ple del Parlament de Catalunya el Decret Llei 01/2020 pel qual es modifica el Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge en la seva definició d’habitatge buit, en el seu punt 2.1, quedant redactat de la següent manera:

“2.1 Es modifica la lletra d de l’article 3 de la Llei del dret a l’habitatge, que resta redactada de la manera següent:

  1. d) Habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.”

Ara sí, sense excuses, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim el seu correcte compliment i amb tota la fermesa al Govern de la Generalitat i als ajuntaments d’arreu de Catalunya. Amb l’aprovació de l’anterior Decret Llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015, tant la Generalitat com els ajuntaments tenen més control i capacitat de posar sancions si els bancs, grans propietaris i fons d’inversió intenten incomplir-lo. És el moment d’exigir unes polítiques al costat de la ciutadania i no pas d’aquells que pretenen especular amb un dret bàsic com és l’habitatge.

Arran de les darreres notícies en què, tant els magistrats de les audiències provincials de Barcelona com de Girona, en contra de l’aplicació de la Llei 24/2015, exigim també als Jutges de Primera Instància d’arreu de Catalunya el compliment de la Llei 24/2015 d’una manera garantista de drets humans i que aturin els desnonaments de grans propietaris i instar-los a oferir el lloguer social obligatori que pertoca a les famílies afectades. La Llei 24/2015 és fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular impulsada el 2015 i, recordem, va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, convertint-se d’aquesta manera en una de les més garantistes pel que fa al dret a l’habitatge a escala internacional. 

És el moment de corresponsabilitzar el sector privat, i en especial als bancs, fons voltor i grans propietaris en acabar amb la greu crisi d’habitatge que patim. Des de 2008 hem patit a l’Estat espanyol més d’un milió de desnonaments, liderant Catalunya aquest rànquing de la vergonya. Després d’un escandalós rescat bancari amb milions d’euros de diners públics, aquests segueixen donant l’esquena a la ciutadania amb l’únic interès d’augmentar els seus propis beneficis, precaritzant els nostres habitatges i les nostres condicions de vida.

La ciutadania organitzada que treballem pel dret a l’habitatge no ens detindrem. La Llei 24/2015 és una eina que garanteix els nostres drets i ho ha demostrat en aquests gairebé cinc anys de vida. No permetrem que cap interès econòmic o polític passi per damunt de les persones, i estarem vigilants pel seu correcte compliment a tots aquells actors involucrats: grans propietaris, jutjats, ajuntaments d’arreu de Catalunya i a la Generalitat. Si pretenen vulnerar els nostres drets, ens hi trobaran de front.

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·lem a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de les Audiències Provincials de Barcelona i Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Avui hem conegut la notícia que el conjunt de jutges civils de l’Audiència de Barcelona han decidit unànimement unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Aquesta decisió, que se suma a la que van prendre els jutges gironins, és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. Tanmateix, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se el dia d’avui com la principal causa de desnonaments.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari, i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català”, i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019, i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.

La PAH de Barcelona sortim al carrer a exigir solucions al fons voltor Divarian

Coincidint amb la nova campanya per a exigir al nou Govern de Pedro Sánchez solucions a la sagnia dels desnonaments, i un cop convalidat el nou Decret-llei 17/2019 que amplia la Llei 24/2015 exigim solucions per a 5 famílies

Avui dimecres 26 de febrer, la PAH de Barcelona estem a l’oficina de Divarian per exigir solucions per a 5 famílies de la nostra assemblea.

Portem temps exigint solucions a Divarian per en Luís, la Rocío, l’Irma, la Berta, la Tania i en Joan, i la resposta d’aquest fons voltor ha estat la demanda judicial i fer fora les famílies de les seves cases. En resposta, la PAH de Barcelona ens hem vist obligades a ocupar les seves oficines i exigir solucions per a les famílies, solucions que estan obligats a fer en compliment del nou Decret-llei 17/2019, aprovat el passat 23 de desembre a Catalunya.

Avui estem exigint renovacions de lloguers socials i un lloguer social per al germà de la Tania, que no va poder seguir pagant la seva hipoteca.

Des de la PAH portem anys denunciant les pràctiques usureres i inhumanes dels bancs i fons d’inversió. El cas del BBVA i les seves filials no és nou, per això ahir vam donar el tret de sortida a la campanya estatal de #ViviendaPorDerecho, on exigim al nou Govern de l’Estat mesures clares i contundents per a rescatar les persones i no a bancs i fons d’inversió, és a dir, una moratòria real de tots els desnonaments de famílies vulnerables, i lloguer social obligatori. No podem permetre que en ple segle XXI el dret a l’habitatge estigui trepitjat i els Governs mirin cap a un altre costat.

Des de la PAH Barcelona ho tenim clar. Portem 11 anys convençudes que no tolerarem que es vulnerin els drets de les famílies. És per això que avui estem en Av. de Josep Tarradellas, 38, a l’oficina d’Haya Real Estate que gestiona Divarian, i ens quedarem fins a aconseguir solucions per a les 5 famílies. 

Animem a la ciutadania a què vingui a fer costat a les famílies! L’habitatge és un dret i no pas una mercaderia, i l’hem de defensar entre totes. Juntes sí que es pot!

Per a més info segueix el HT #GuerraADivarian 

[Comunicat] El Grup Promotor de la Llei 24/2015 apel·la a què els Jutges apliquin la llei sense excuses

Davant la unificació de criteris dels magistrats de l’Audiència de Girona en contra de l’aplicació als Jutjats de la Llei 24/2015 i les recents notícies aparegudes als mitjans, reclamem als Jutges de Primera Instància una interpretació garantista de la norma basada en el respecte als Drets Humans

Al llarg dels últims dies hem conegut la decisió dels jutges civils de l’Audiència de Girona d’unificar criteris en la línia de no sentir-se interpel·lats des d’un punt de vista processal en l’aplicació de la Llei 24/2015. Davant d’aquesta decisió, que és totalment contrària a la garantia de drets de les famílies en situació de vulnerabilitat afectades i vulnera els seus drets més fonamentals, se li han sumat algunes notícies alarmants aparegudes als mitjans de comunicació.

Per aquest motiu, apel·lem al conjunt de jutges de Primera Instància de tot el territori perquè apliquin la Llei 24/2015 de la forma més garantista possible i respectant els Drets Humans, tal com organismes internacionals han reclamat prèviament a l’Estat espanyol i com desenvoluparem més endavant. Això implica, lògicament, aturar els desnonaments d’aquells grans propietaris obligats i instar-los a fer la corresponent oferta de lloguer social a les famílies afectades.

Els posicionaments contraris es basen, en primer lloc, en una interpretació restrictiva de la literalitat de la Llei 24/2015, tot afirmant que en cap article es fa referència explícita a quins són els efectes processals que deriven de l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatge de realitzar aquesta oferta de lloguer. No obstant això, cal remarcar que l’article 3 del Codi Civil estableix clarament que les normes s’han d’interpretar d’acord amb la realitat social del temps en què han de ser aplicades.

En aquest sentit, volem fer palès que ens trobem en la pitjor crisi de l’habitatge que hem viscut en dècades. Des de l’inici de la gran crisi econòmica, més d’un milió de famílies han estat desnonades de les seves llars. L’Estat no ha estat capaç d’impulsar normes capaces de garantir el dret a l’habitatge de la ciutadania, i hem viscut com s’han destinat més de 65.725 milions d’euros, 42.561 dels quals per part de l’Estat, que possiblement no es recuperin mai, al rescat bancari. Per altra banda, els preus del lloguer a grans ciutats com Barcelona o Madrid s’han incrementat al voltant del 40% en només cinc anys, situant-se al dia d’avui com la principal causa de desnonaments.

Davant d’aquest escenari, s’han començat a generar lleis innovadores i valentes per tal de posar fi a la concepció de l’habitatge com un bé mercantil amb el qual especular i fer caixa. Diversos països han optat per congelar els preus dels lloguers, i a Catalunya vam aconseguir impulsar des de la ciutadania la Llei 24/2015 fa gairebé cinc anys, recuperar-la de la suspensió promoguda pel govern del PP i el lobby bancari i actualitzar-la aquest desembre amb el Decret-llei 17/2019. Amb aquesta eina tan potent, els jutges han d’entendre que la seva aplicació és imprescindible per tal de garantir els drets més fonamentals de totes les famílies afectades per aquesta crisi de l’habitatge.

D’aquesta manera, organismes internacionals com el Comitè DESC de Nacions Unides han emès múltiples dictàmens i comunicacions en què han denunciat l’existència de desnonaments sense alternativa habitacional i han instat la seva suspensió, implicant no només a l’Administració, sinó també als jutges. Les resolucions criticaven durament l’absència d’una ponderació de drets per part dels jutges i que no tinguessin en compte la vulnerabilitat de les famílies. Hem de recordar que malgrat que el dret a la propietat està reconegut a la Constitució, aquest es pot veure limitat d’acord amb la seva funció social. A més, cal trobar l’equilibri entre aquest dret i el de la vida i integritat física i moral, connectant aquest últim amb el dret a l’habitatge establert al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificat per Espanya el 1977.

En segon lloc, les veus contràries es basen també en el fet que la norma és de caràcter administratiu i que, per tant, no hauria de tenir efectes processals. Tanmateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en dues interlocutòries de novembre de 2018, va establir clarament que la Llei 24/2015 “forma part de l’ordenament civil català” i l’article 149.1.6 de la Constitució permet en matèria processal que les Comunitats Autònomes puguin generar legislació “de les especialitats que en aquest ordre es deriven necessàriament de les particularitats del dret substantiu” d’aquestes.

Per aquest motiu, des del Grup Promotor entenem que els jutges tenen motius de sobres per aplicar sense excuses la Llei 24/2015 i les novetats introduïdes en el Decret-llei 17/2019 i apel·lem a tots els Jutges de Primera Instància de Catalunya perquè així ho facin. Paral·lelament, exigirem als ajuntaments i a la Generalitat que tramitin tots els expedients sancionadors oportuns quan detectem incompliments per part dels bancs, fons i grans propietaris. L’actual crisi de l’habitatge només l’aconseguirem superar si tots els poders de l’Estat remen cap a la mateixa direcció, i des del Grup Promotor i la societat civil organitzada farem tota la pressió possible perquè l’habitatge a casa nostra sigui realment un dret i no un subjecte d’especulació per part dels grans poders econòmics.