Arxiu de categories Comunicats

Nova agressió de la justícia espanyola al dret a l’habitatge

En menys de 24 hores hem viscut la notícia d’un nou arrambatge a la banca i la d’un nou favor als seus interessos. ¿La diferència? La primera ve d’Europa i la segona de la justícia espanyola. Des de la PAH manifestem el nostre absolut rebuig a la sentència sobre el venciment anticipat i ens preguntem, un cop més, de quin costat està el Tribunal Suprem espanyol, si de la justícia que suposadament han de defensar o de la banca

Ahir vam conèixer el posicionament de l’Advocat General d’Europa en relació amb l’IRPH, declarant-ho abusiu per incomprensible i mancat de transparència. Això, tot i la vergonyosa actuació en el procés de l’Advocada de l’Estat espanyol, que, complint ordres del Govern, suposem, va avalar a la banca, com no!, i més que això, ha demanat al tribunal que, en cas de considerar-ho abusiu, no estableixi retroactivitat perquè els bancs no hagin de tornar a la gent els milers de milions estafats. No obstant això, haurem d’esperar a la sentència definitiva, que coneixerem en el primer trimestre del 2020.

Avui el Tribunal Suprem d’Espanya ha tornat, com ens té acostumades, a donar tracte de favor a la banca amb la sentència sobre els efectes de la nul·litat de la clàusula de venciment anticipat, sentència dictada, com sempre, des de la lògica del prestador. La sentència considera que el que està en perill és el negoci dels prestadors (bancs) que sense execució hipotecària no donarien préstecs. Segueix el deixant de la Llei de Crèdits Immobiliaris, aprovada aquest any, a la qual es remet constantment. Ja en el seu moment, la PAH vam denunciar que lamentablement el PSOE havia seguit les petjades de De Guindos i les polítiques a favor dels desnonaments del PP.

Els contractes hipotecaris tenen la clàusula abusiva de venciment anticipat per impagament d’una quota. La Llei 1/2013 va modificar la llei processal i permetia executar al banc per 3 quotes impagades. El TJUE, al llarg de diverses resolucions judicials, ha establert que per valorar l’abusivitat de la clàusula cal estar al que diu el contracte i no a la pràctica que s’hagi fet d’ella. En la Sentència de 26 de març, després d’uns dubtes tramposos per part del Tribunal Suprem, el TJUE considera que els jutges han de valorar l’essencialitat de la clàusula, si pot existir el contracte sense la clàusula de venciment anticipat. Si arriben a la conclusió que pot existir el contracte sense el venciment anticipat, no poden substituir la clàusula per cap altra.

Dedica gran espai a explicar que el que importa en la garantia hipotecària, la garantia de cobrar, que és la raó de ser de la sentència, i pensem que la raó última de la posició del Tribunal Suprem en abusos bancaris en l’última dècada. De fet, en la sentència s’esmenta la paraula “garantia” 18 vegades, mentre que la paraula “habitatge” només s’esmenta en dues ocasions.

El Suprem ignora el mandat del TJUE de preguntar al consumidor afectat si vol seguir vinculat o no a la clàusula de venciment anticipat, tot i saber les conseqüències que es derivarien d’ella en el procediment d’execució hipotecària.

El Suprem, interpretant la Sentència del TJUE, avui dóna les directrius que si el préstec hipotecari es va donar per vençut abans de la reforma de la Llei 1/2013, ha de ser sobresegut sense més tràmit. Ara bé, els processos en què les famílies afectades hagin incomplert la gravetat que estableix la Llei 5/2019, LRCCI (de crèdit immobiliari), 12 o 15 quotes impagades, depenent del nombre d’anys de la vida del préstec que hagin abonat, podran els bancs continuar l’execució. I avala definitivament a la banca en totes aquelles execucions hipotecàries en què s’hagi dictat un acte sobreseient el procediment en no dotar de cosa de força jutjada, podent novament iniciar una execució hipotecària basada en el previst en l’art. 24 LRCCI (12 o 15 quotes).

Des d’un punt de vista merament jurídic, el tractament de la jurisprudència europea segueix la tècnica de “l’espigolada“, prenent només el que interessa per justificar la decisió ja presa de consagrar el venciment anticipat i l’execució hipotecària. Destaca l’absència de la recent doctrina sobre “l’ordre públic comunitari” i l’article 6.1 de la Directiva 13/93. Tampoc apareix res sobre la sentència de 28 de febrer de 2019 del Tribunal Constitucional, que ha declarat que la protecció a consumidors en execucions hipotecàries forma part del contingut del dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Finalment, encara que això ja no sorprengui, no hi ha cap al·lusió als Tractats de Drets Humans que determinen una protecció qualificada de l’habitatge habitual com a Dret Humà de tota persona..

No hi ha ni una paraula sobre la destrossa social causada per les execucions hipotecàries en els últims deu anys, el que suposa un menyspreu absolut a les víctimes dels abusos bancaris. Ni una paraula sobre les raons de les afectades. Ni una menció al desallotjament de famílies a l’empara de pràctiques abusives constantment consentides, o les quantitats milionàries cobrades gràcies a clàusules abusives i que mai seran retornades. Per descomptat, cap autocrítica.

Aquesta sentència tindrà com a efecte immediat el desembús de milers de procediments d’execució hipotecària, amb el consegüent augment del nombre de desnonaments que caldrà sumar als 173 diaris, que segons el CGPJ es van executar en el primer trimestre d’aquest any.


Des de la PAH sí que estem del costat de les famílies, i que es faci d’una vegada per totes justícia després d’haver estat estafades i desnonades. Per això exigim:

  •  L’anul·lació total i amb caràcter retroactiu de l’IRPH, amb la devolució a les famílies de tot el que els han robat. Si és il·legal, ho ha estat sempre.
  •  L’anul·lació total i retroactiva de totes les clàusules abusives, grans protagonistes i causants que la llei hipotecària espanyola sigui criminal, com declaren les 8 sentències europees sobre el tema.
  •  Modificació de la Llei de Crèdit Immobiliari pel que fa al Venciment Anticipat, de manera que no es moderi la seva abusivitat sinó que s’elimini definitivament.
  •  La destitució del Tribunal Suprem per la seva constant defensa dels interessos de la banca i el seu atac als drets de les famílies.
  •  Ampliació de la moratòria dels desnonaments, així com l’ampliació dels requisits per acollir-s’hi. No podem permetre reformes que generin una explosió dels desnonaments en lloc d’acabar amb ells.

Si hi ha alguna cosa més vergonyosa que mesures de maquillatge de cara a la galeria per part del Govern, és que les mesures només serveixin per retrocedir en lloc d’avançar en matèria de drets socials.

La PAH seguirem enfrontant-nos a aquestes injustícies fins a aconseguir que el Dret d’accés a un habitatge adequat i digne sigui una realitat al nostre país, i aconseguir que les reformes legislatives es facin amb l’objectiu d’acabar amb els desnonaments i no alimentar-los, aplicant les mesures que portem gairebé una dècada presentant.

Menys estudiar i més aprovar. Valoració de la PAH sobre el recollit pel PSOE en matèria d’habitatge en el seu document “Proposta oberta per a un govern comú progressista”

Es resumeix en un mer document de bones intencions que aclapara per la seva falta de concreció i les zero mencions a mesures per evitar o donar solució als gairebé 200 desnonaments diaris, i per la falta de propostes per a enfrontar-se a la banca, fons voltor i oligopoli energètic.

En les últimes setmanes Pedro Sánchez s’ha reunit amb diferents actors de molts camps que necessiten millores i acció política per fer front a molts dels problemes que estan ofegant a la societat espanyola. El divendres 30 d’agost, la PAH vam estar presents en l’última d’elles per afrontar el problema de l’habitatge. En aquesta reunió els hem lliurat el nostre pla de xoc amb ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Som conscients del caràcter electoral d’aquestes reunions, del joc de trons que preval al Congrés per sobre de les necessitats de la gent. No ens sorprèn, però no per això podem deixar de considerar alarmant, després de llegir el document ‘Proposta oberta per a un govern comú progressista’ presentat ahir pel PSOE, la seva falta de concreció, destacant la falta de mesures resolutives per enfrontar l’arrel del problema. Després de 10 anys de crisi i emergència habitacional crònica, d’una legislació pensada només per protegir la banca, fons voltor i els seus interessos econòmics, ara és moment de contundència i fets clars, no de paraules. Per justícia a les 700.000 famílies que han perdut la seva llar des del 2008, per les gairebé 200 que diàriament s’enfronten a una nova ordre de desnonament, no és temps que les grans mesures del Govern siguin “s’estudiarà…”, “es fomentarà…”.

Després de 10 anys de polítiques antisocials, els mateixos que la PAH portem denunciant i lluitant contra aquesta situació, alhora que treballem en aquestes mesures reals que els diferents governs no han estat capaços de desenvolupar i que s’han limitat a bloquejar.

És el moment de polítiques valentes i de deixar de discursejar sobre visions de canvi. És el moment de fer-les realitat. La nostra valoració a les propostes del govern en funcions és:

1º) No conté ni un sol esment als desnonaments, ni cap mesura concreta de les que la PAH va proposar al PSOE per garantir la disminució i suspensió dels 172 desnonaments diaris que, segons el CGPJ, es van executar en el primer trimestre de 2019. Hem demanat a Pedro Sánchez que es mullés amb canvis legals acords a les exigències de l’ONU; respondre’ns que “afavorirà” el reallotjament és tan vacu que no repara tantes llàgrimes vessades. Cap menció al venciment de les moratòries, que pot provocar un sagnant augment dels desnonaments per impagament d’hipoteca. Si realment el PSOE vol “fomentar” el lloguer social ha d’impedir que les entitats financeres puguin desnonar als que han patit l’estafa hipotecària.

2º) En relació amb el Parc Públic d’Habitatge, tampoc conté mesures per recuperar els habitatges que ja estan en poder de la banca en general, ni de Bankia en particular. Parla de convenis de la SAREB quan ja existeixen i es podien estar aplicant, en lloc de la venda actual d’habitatge i sòl procedent de la bombolla immobiliària. Més enllà que defineixi què és un habitatge buit, no detalla mesures per mobilitzar aquest habitatge desocupat cap al lloguer assequible. Promet un pla de rehabilitació sense garantir que aquestes ajudes no puguin a continuació incrementar la renda dels lloguers. Es manté en la irrisòria xifra de 20.000 habitatges per a tot l’Estat, en absolut insuficients per influir en els preus de zones tensionades en què es concentren fons d’inversió com Blackstone.

3º) No inclou cap mesura fiscal positiva en relació amb l’habitatge, que no només pugui servir per mobilitzar l’habitatge desocupat sinó també per al finançament del parc públic. Ni més tributació a voltors i SOCIMI, ni sancions a la banca. No concreta increments del PIB en habitatge quan estem molt per sota d’Europa.

4º) S’accepta intervenir els preus del lloguer, tot i que no s’especifica com, sinó que reincideix en la vaguetat d’un índex estatal de referència davant índexs locals més vinculants. Parla d’aprofundir en les mesures ja adoptades al març, quan en no aplicar als contractes anteriors a aquesta data deixa fora d’abast al 99% de les renovacions a l’alça. Els ajuts al lloguer, mal plantejats, poden ser una línia directa a la butxaca dels grans tenidors i tirar més gasolina al foc.
Ja en 2013 la PAH requeria reforçar un Observatori de l’Habitatge, la situació d’emergència habitacional i d’alça de preus requereix més que observar.

5º) Sí que reconeix alguns postulats de mínims de la PAH.:

  • La necessitat d’aprovar una llei estatal d’habitatge que protegeixi la seva funció social, per a la qual la PAH ja vam presentar un text base que va ser admès a tràmit per una majoria parlamentària, i que no obstant això el PSOE segueix sense trucar-nos per a la seva discussió i tràmit d’urgència.
    Impedir normativament que els habitatges amb algun tipus de protecció pública puguin ser gestionades o venudes a fons voltor. Això és conseqüència directa de la lluita sense descans de milers d’afectades a la PAH, però necessita que el Govern s’impliqui en recuperar les promocions d’habitatge ja afectades.
  • La prohibició de talls de subministraments bàsics (aigua, llum, gas) en primer habitatge, quelcom ja denunciat davant d’Europa i que sempre ha estat present en les nostres iniciatives locals, autonòmiques i estatals. No obstant això falten mesures fermes per disminuir la tarifa del tram vital d’aquests subministraments..

I algunes premisses més, com a noves mesures de protecció al consumidor ‒davant la insuficiència de l’actual Llei de Crèdits Immobiliaris‒, el control dels pisos turístics ‒que formen part de la bombolla de lloguer‒, o modificar la “Llei Mordassa”, que no obstant això i malgrat els recursos d’alçada interposats, segueixen aplicant fèrriament els delegats de govern del PSOE.

En definitiva, és una declaració de voluntat, però sense concreció i escassa de pla de xoc urgent sobre el major i més dramàtic dels problemes: els desnonaments.

Vist el resultat, ara exigim que el programa de govern en matèria d’habitatge es millori amb la inclusió de les nostres propostes contra els desnonaments i per a la generació del Parc Públic d’Habitatge i la concreció de les mesures de lloguer. Mentre això no passi, el PSOE seguirà sent còmplice de cada un dels 172 desnonaments diaris, de la banca i dels fons d’inversió que s’estan apropiant dels nostres habitatges. A la PAH només ens quedarà seguir en els carrers, parant aquesta sagnia amb els nostres cossos i denunciant la situació d’emergència d’un país que poc té a veure amb els del nostre entorn en el desenvolupament de polítiques d’habitatge.

La PAH ens hem reunit amb Pedro Sánchez

Després de 10 anys de lluita i legitimitat, aquest matí la PAH ens hem assegut per primera vegada cara a cara amb un president del Govern, a qui li hem exigit un pla de xoc urgent davant de l’emergència en habitatge. La reunió va acabar sense cap compromís ferm, més enllà d’una declaració de bones intencions i l’anunci de recollir les nostres aportacions en un document que presentaran dimarts que ve, cosa que està per veure.

30 d’agost de 2019

Corren temps convulsos per a les famílies des de l’inici de l’estafa, mal anomenada crisi, iniciada el 2008. Pel camí han quedat més de 600.000 desnonaments, el crim de deixar a les famílies a l’estacada mentre es rescata a la banca amb 77.000 milions de diners públics sense retorn ni contraprestació social, una llei hipotecària al servei de la banca, venda de pisos públics a fons voltor, manca de parc públic d’habitatge, negativa a lloguers socials en plena bombolla dels preus del lloguer… L’emergència està molt lluny de solucionar-se davant la passivitat crònica dels diferents governs, que han mirat cap a un altre costat i legislat només a favor de l’especulació, el sistema financer i els desnonaments.

Des de la PAH portem 10 anys denunciant la situació, protegint a les famílies que s’acosten per tot l’Estat a les nostres assemblees i presentant els canvis legislatius necessaris per revertir aquesta situació de vulneració i mercantilització del dret a l’habitatge. Hem aconseguit lleis autonòmiques i portat una Llei d’Habitatge estatal al Congrés que no va aconseguir arribar a la fase d’esmenes per fer-se realitat a causa del bloqueig sistemàtic del PP i Ciutadans, setmana rere setmana, mentre criminalitzaven a les famílies en precari. Una llei i una reforma legislativa més que urgent en el marc actual, en què cada any la xifra de desnonaments frega els 60.000, la banca està venent la seva cartera de pisos buits de forma massiva als fons voltor, els preus del lloguer ja desborden els sous mitjans, els pressupostos de l’Estat per a habitatge són irrisoris i seguim sense habitatge públic i social. Un cúmul de situacions que converteixen al nostre país en un indiscutible error democràtic i una absoluta anomalia a tot Europa..

Aquest matí, per primera vegada en la història ens hem assegut cara a cara davant d’un president del Govern. Pedro Sánchez, el ministre d’habitatge José Luis Ábalos i la secretària d’Estat d’habitatge Beatriz Corredor ens han atès en una reunió en la qual també estaven convocats altres actors com la Patronal de la construcció o l’AEB (patronal bancària), per parlar d’habitatge. 

Nosaltres ho tenim clar i no estem disposades a què aquesta reunió es limiti a una trobada de cara a la galeria per a un ús purament electoral per part del PSOE, a costa de les llàgrimes i lluita de tantes afectades. Volem compromisos i solucions ja, sense excuses ni dilacions, cada retard és un favor a la banca. Per això, més enllà d’argumentar la realitat de la situació i posar la cara vermella a més d’un dels presents, hem lliurat un document amb el nostre Pla de xoc per frenar l’emergència habitacional fins a aconseguir aquesta reforma legislativa necessària per començar a governar pensant a les famílies, no en el sistema financer, fent realitat l’article 47 d’aquesta Constitució que tant s’omplen la boca en defensar.

El nostre pla de xoc, a grans trets consta de:

  • La suspensió temporal de tot desnonament que afecti persones amb baixos ingressos que no tinguin alternativa habitacional adequada, fins que l’Administració Pública que correspongui pugui garantir genuïnament l’accés a un habitatge adequat.
  • El compliment del mandat constitucional sobre els Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
  • L’anul·lació del procediment conegut com a desnonament obert, que genera un patiment afegit, per la incertesa en ignorar quan es produirà el desnonament. Alguns jutges segueixen reinterpretant la llei, fent necessària una nova revisió de la LEC que eviti aquestes reinterpretacions.
  • Ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza el maig del 2020, així com ampliar el seu radi d’abast.
  • Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social, que ara s’estan negant perquè les famílies signin lloguers de mercat, tot i estar en situació de vulnerabilitat econòmica.
  • Regulació i limitació dels preus del lloguer, d’acord amb els salaris i prestacions existents al nostre país, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
  • Increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
  • Impedir l’alienació d’habitatge públic per norma legal.
  • Mesures legals que atorguin a l’Administració pública pertinent el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
  • Cessió obligatòria dels habitatges que posseeixi la banca rescatada, amb prohibició expressa a Bankia i a la SAREB de continuar venent sòl o habitatges, cedint de forma immediata aquelles de les que disposin en zones tensionades. I que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
  • Reforma de la fiscalitat de l’habitatge, perquè les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats. Així com penalitzacions a habitatge buit en mans de grans tenidors.
  • Incorporar plenament la Directiva 93/13/CE i tota la jurisprudència del TJUE en relació a les clàusules abusives.
  • La limitació de la responsabilitat al bé hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes sobrevingudes i alienes a la voluntat del deutor, superant el sobreendeutament de milers de famílies i aconseguir així una autèntica segona oportunitat. A més, per carteres hipotecàries transferides amb importants descomptes a fons voltor, l’aplicació del dret de retracte, actualment molt limitat.
  • Una llei estatal d’habitatge basada en la Llei Habitatge PAH, la Llei 24/2015 catalana ‒fruit d’una ILP impulsada per la PAH i amb ampli consens polític d’estendre-la‒, més la incorporació dels aspectes més progressistes i avalats pel Tribunal Constitucional, com la mobilització d’habitatge buit cap al lloguer social estable, o la consideració del Dret a l’habitatge com a Dret Subjectiu per a les famílies vulnerables..

Gràcies al treball diari i als milers de petites victòries aconseguides al llarg dels anys, amb desobediència civil pacífica, hem arribat fins aquí. La majoria dels partits han donat suport a la nostra Llei Habitatge ‒inclòs el PSOE‒, ens han escoltat, han recollit les nostres propostesAra només queda el més evident: deixar la covardia política enrere i tenir l’alçada necessària per a fer-les realitat.

Nosaltres seguirem estant aquí, valents i apoderades, lluitant contra la vulneració del Dret a l’habitatge. No valen excuses davant vides en joc i dimarts estarem molt vigilants a les novetats que presenti el PSOE.

[Comunicat] L’Ajuntament de l’Hospitalet, del PSOE, torna a deixar una família vulnerable al carrer

La Ingrid, juntament amb la PAH de l’Hospitalet, porta acampada davant de l’Ajuntament des de dimecres passat exigint una solució habitacional

Dimecres passat 31 de juliol, la Ingrid, amb el seu fill de 5 anys, van ser desnonats d’un pis de Kutxabank. La família venia d’un procés d’impagament de lloguer des de l’any passat. A causa d’una pujada del lloguer i la pèrdua de recursos de la família no van poder fer front a les quotes i van patir un desnonament sense alternativa habitacional. Gràcies a la solidaritat i ajuda de la PAH, la família va poder recuperar un pis en mans de la banca, en aquest cas de Kutxabanc, que estava incomplint la seva funció social, ja que es trobava buit i l’habitatge és per viure, no per especular.
 
El passat 31 de juliol, la família va ser desnonada sense reallotjament garantit, ni per part de l’entitat financera que no va accedir a fer un lloguer social, ni per part de l’Administració a reallotjar-la a la Mesa d’emergència, tal com preveu la Llei 24/2015.
 
Sense alternativa habitacional, la Ingrid i el seu fill, al costat de les companyes de PAH Hospitalet, van iniciar el mateix dimecres 31 de juliol una acampada indefinida davant de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Durant aquest temps han anat a acompanyar-les diferents entitats socials i les PAHs del territori català. La resposta de Serveis Socials ha estat que es busquin un pis per viure i que els ajudaran per l’entrada. I després què? Un altre desnonament? Està clar que l’alternativa de l’Ajuntament no és una solució per la Ingrid. En primer lloc, perquè amb els seus ingressos i un deute del primer pis del qual va ser desnonada, ningú li llogarà cap habitatge, i en el supòsit, gairebé impossible, que ho aconseguís, el primer mes ja no el podria pagar. És inaudit que la solució sigui responsabilitzar més a la família que ha estat desnonada, criminalitzant-la i culpant-la per la seva situació. Mentre l’Administració durant aquests anys ha estat incapaç de buscar solucions i mesures per a ampliar el parc d’habitatge públic inexistent de la ciutat.
 
Exigim una solució digna per a la Ingrid i la seva família. No és el primer cas en què l’Ajuntament de l’Hospitalet vulnera el dret a un habitatge digne a les seves veïnes. És per això que volem remarcar i denunciar les polítiques d’habitatge que porten anys perpetuant-se en aquesta ciutat. L’actual regidor d’habitatge i el nou govern municipal menystenen i fan cas omís, tant a una llei catalana, la Llei 24/2015, que diu clarament en el seu article 5.6.: «les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament», com al Comitè de drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, que prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional. Per a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet pel PSOE, el dret a l’habitatge de la ciutadania no és més que paper per llençar a les escombraries.
 
Des de la PAH, ho tenim clar, no deixarem a les famílies en la cuneta, lluitarem amb elles fins a aconseguir els nostres drets, i és que tenir una llar no hauria de ser un luxe, sinó un dret per a tota la ciutadania.
 
La #acamPAHdaHospitalet segueix! Necessitem el teu ajut. Acosta’t a la plaça i col·labora amb nosaltres, muntant un taller, una xerrada debat sobre drets humans, acosta’t i pregunta per les comPAHs de PAH Hospitalet.
 
Davant la inacció de les administracions, autoorganització ciutadana!
 
Sí que es pot!

Tornem el 2 de setembre!

La PAH de Barcelona acabem l’última assemblea de benvinguda del juliol més unides que mai

Ha estat un curs intens. Aquest 2019 hem celebrat 10 anys de la PAH, 10 anys d’autoorganització, apoderament ciutadà i lluita pel dret a l’habitatge. I coincidint amb la 25a assemblea estatal ens hem ajuntat més de 400 persones de tot el territori a l’Ateneu Popular de Nou Barris per a treballar i consensuar nous reptes i organització del moviment.

Hem aconseguit recuperar la Llei 24/2015 i hem exigit a l’Administració, als bancs i als jutjats el seu compliment. Tenim una llei que hem impulsat des de la ciutadania, i que hem aconseguit recuperar. Ja no hi ha excuses per a no aplicar-la correctament i amb contundència.

Hem fet accions contra Blackstone, la Sareb, Bankia, CaixaBank i molts altres banksters que pretenen fer-nos fora de les nostres cases. Hem ocupat les seves oficines i hem fet accions al carrer. Nosaltres som fortes i estem organitzades. I no permetrem que es continuïn vulnerant els nostres drets.

Hem organitzat i participat en manifestacions multitudinàries, com la #PunxemLaBombolla, contra la pujada abusiva dels preus dels lloguers, o la #BarcelonaNoEstaEnVenda, contra la precarització de la ciutat. Fins i tot hem organitzat amb el Sindicat de Llogaters la primera festa pel dret a l’habitatge, una jornada de lluita i visibilització, on tots els grups van actuar desinteressadament. Gràcies a totes!

Durant les eleccions municipals hem assegut en la nostra assemblea representants polítics dels diferents partits perquè escoltessin la realitat que estem vivint la ciutadania. Fins i tot els exigim 8 demandes molt clares per a acabar amb l’emergència habitacional que vivim a la ciutat de Barcelona. I ja els vam advertir, estarem vigilants perquè es garanteixin els nostres drets en tots els nivells.

Hem parat desnonaments i hem continuat denunciant els desnonaments oberts, pràctiques totalment inhumanes per a les famílies, que genera sofriment i angoixa. Exigim que la justícia es posi del costat de la ciutadania i no del costat dels grans poders financers. No pararem fins a aconseguir acabar amb aquestes pràctiques il·legals.

I hem aconseguit asseure en una mateixa taula a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació del Govern, formant així un Gabinet de Crisi, per a acabar amb els reallotjaments indignes en què són allotjades les famílies que han patit un desnonament. Allotjaments que no tenen en compte la realitat de les famílies, sense cuina, espais petits, fins i tot alguns d’ells amb una falta de salubritat evident. A mitjans de setembre tindrà lloc la següent reunió. Esperem que vinguin amb els deures fets i col·laborin entre elles per a trobar solucions efectives a aquesta situació d’emergència. Les famílies no poden esperar més.

La PAH de Barcelona tornarem al setembre plenes d’energia, amb tota la força i la contundència que ens caracteritza i que hem anat demostrant aquests 10 anys del moviment. Perquè sabem que són els nostres drets i no permetrem que es vulnerin, perquè sabem que Sí Que Es Pot.

La pròxima assemblea de benvinguda serà el dilluns 2 de setembre al nostre local del carrer Leiva 44, Barcelona, <M> Hostafrancs L1. Us hi esperem!