Arxiu de categories Comunicats

L’acord entre BeC i PSC òbvia temes claus

El 10 de juliol de 2019 el nou govern municipal de Barcelona ha publicat el document titulat “Acord d’esquerres per al govern de Barcelona“, signat per Barcelona en Comú i el Partit Socialista de Catalunya.

En aquest document s’especifica que en els pròxims 4 anys treballaran amb diàleg permanent amb totes les forces polítiques per generar consensos en polítiques de ciutat, així com un diàleg amb entitats i amb la societat civil. Entre les mesures acordades, destaquem el punt 4, on es comprometen a desenvolupar el dret a l’habitatge i la transformació urbana als barris:

• Analitzar l’ampliació del 30% d’habitatge social, construir o adquirir 1.500 habitatges públics anuals amb un mínim de 4.000 de nova construcció.
• Reforçar l’Operador d’Habitatge i el Consorci Metropolità d’Habitatge.
• Crear un centre contra l’assetjament immobiliari.
• Reduir els desnonaments.
• Treballar amb el govern central perquè es puguin declarar zones urbanes de mercat tensionat i regular les pujades abusives de lloguers.
• Impulsar mesures en diferents barris.
• Rehabilitació d’entre 75.000 i 80.000 llars, amb èmfasi en la pobresa energètica.
• Pla de Barris: impulsar-ho de manera eficient en 10 àrees, incloent-hi mecanismes de governança.

Valorem positivament aquestes propostes però ens agradaria saber com se’n hi aniran a dur a terme, amb quin pressupost i quan tindrem disponibles els habitatges per fer front a les més de 550 famílies en la Mesa d’emergència, a les més de 36.000 persones que han sol·licitat un habitatge social, per exemple.  Recordem que des de la PAH i en campanya electoral es van demanar punts que es tracten de manera concisa o no s’esmenten, com la revisió del protocol d’accés a la Mesa d’emergència i la reducció a zero de la llista d’espera d’aquesta, el reallotjament digne després d’un desnonament, ampliar la borsa de lloguers, facilitar la negociació en casos d’ocupació per obtenir reallotjaments socials, unificar les visites a Serveis socials i Habitatge i el seguiment individualitzat dels blocs amb assetjament immobiliari.

Cal recordar el compromís dels representants de BeC durant la campanya electoral, de “deixar a zero la llista d’espera de la Mesa d’emergència, garantir la Llei 24/2015 i que la borsa de lloguer s’obri tot l’any”, així com els compromisos del PSC dient que pretenien “evitar els reallotjaments en pensions, aconseguir 5.000 pisos de lloguer d’entitats financeres, aconseguir 25.000 habitatges socials i el compliment de la Llei 24/2015”.

La situació d’emergència habitacional fa necessàries i urgents mesures valentes, que abastin la totalitat de la població perquè tinguin garantit el dret a l’habitatge, i no repetir anys com el passat 2018, on es van practicar, només a Barcelona i segons les dades del Consell General del Poder Judicial, 2.381 desnonaments. Aquesta xifra no reflecteix la realitat de la ciutat, on centenars de famílies abandonen la seva llar de forma invisible per no poder pagar el lloguer a causa de les pujades abusives, i a les altres centenars de famílies que són desnonades de les seves llars per ocupació i que les dades no reflecteixen.

Necessitem mesures valentes i innovadores per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat. Des de la PAH seguirem proposant mesures i desobeint les lleis injustes perquè a cap família se li vulneri el dret a tenir un habitatge digne i adequat.

Perquè sí que es pot i ho demostrem cada dia!

Després de quatre mesos des de la primera reunió amb el President, valorem el treball conjunt però els avenços són pocs: cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari

Barcelona, 11 de juliol de 2019

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015, format per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, hem mantingut una reunió de seguiment de l’aplicació de la norma amb el President Quim Torra, en la qual s’ha posat sobre la taula que no s’han aconseguit els compromisos acordats al respecte.

A la trobada, han participat també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la Consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani,  la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, el Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, el Secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies i el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Antoni Molons.

El passat mes de febrer, i després de gairebé 3 anys, vam aconseguir recuperar íntegrament la Llei 24/2015 que el PP i la banca van intentar tombar portant-la al Tribunal Constitucional, recuperant articles imprescindibles. Un mes després, vam presentar mesures efectives per tal d’acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya  i vam exigir al President de la Generalitat la necessitat d’un govern valent per fer-hi front. 

Durant quatre mesos, hem mantingut vuit reunions amb els diferents departaments que aborden tant l’emergència habitacional com la pobresa energètica. La valoració i balanç de les reunions es pot consultar aquí.

Com a aspecte positiu, cal mencionar el treball conjunt que abans no existia i el reconeixement de les entitats socials com a interlocutores principals. També s’han fet alguns avenços en quatre de les tretze demandes que vam plantejar.

No obstant això, queden avenços claus pendents d’activar i cal donar-los una prioritat real de cara al setembre. No estarem eternament assegudes en una taula, ara cal passar a l’acció i veure resultats reals.

Les demandes principals que hem exigit que s’activin el setembre i la resposta del Govern són les següents:

1. Aplicació immediata d’un pla de xoc per posar la Mesa d’emergència a zero abans que acabi l’any 2019. El Govern ho vincula al nou decret llei d’habitatge, reconeixent que és necessari però posposant-ho.
2. Activar una campanya comunicativa dirigida a la població perquè conegui els seus drets i per a l’aplicació plena de la llei al mes de setembre de 2019. El President ha acceptat activar-la al setembre amb urgència.
3. Actualitzar al mes de setembre el protocol de comunicació de desnonaments del  TSJC i la Conselleria de Justícia, ja que és del 2013, i obvia la Llei 24/2015. El Govern farà una reunió al setembre amb el TSJC a la que reclamem assistir.
4. Concretar al setembre a través d’un reglament o instrument legislatiu propi un preu i procediment de la cessió obligatòria d’habitatges buits per aplicar-la sense transferir als bancs diners públics. El Departament ho vincula al decret i cal assenyalar que no podem renunciar ni un dia més a mobilitzar habitatge buit dels grans propietaris.
5. Incorporar les propostes d’ampliació de la Llei 24/2015 a les iniciatives legislatives del Govern previstes pel curs 2019-2020 i comptar amb el nostre acord en la forma d’incloure-les. També ho vinculen al decret i hem deixat clar que caldrà comptar amb el nostre vistiplau.
6. Signatura de convenis per acabar amb els deutes abans d’acabar l’any 2019. Hem obtingut un compromís de la Consellera d’Empresa de fer-ho realitat en aquest termini.
7. Implementació del protocol de detecció de casos de pobresa energètica dels Bombers de la Generalitat a tots els parcs un cop finalitzada la prova pilot al novembre. El Conseller d’Afers Socials s’hi ha compromès.
8. Reunió amb el Departament d’Empresa per tal que el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum i de gas en habitatges en situació d’ocupació pugui veure la llum al llarg del mes de setembre. S’ha obtingut el compromís d’una reunió per fer-ho desencallar aquest juliol.
9. Fer públiques les dades dels talls de subministraments aturats des de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 abans del mes d’agost. Tot i la manca de resposta fins al moment, avui mateix s’han aportat noves dades que seran complementades de forma urgent.

El Govern no pot renunciar a fer ús del 100% del potencial d’una llei pionera que ens permet acabar amb l’emergència habitacional, més, havent-la salvat del recurs del PP i la banca.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha posat una sanció a un gran tenidor d’habitatge del Raval per no haver fet l’obligatòria oferta de lloguer social a una família vulnerable abans d’ordenar-ne el desnonament i, per altra banda, una expropiació forçosa de l’ús d’un pis buit del BBVA al barri del Besòs per 10 anys. També s’ha fet públic que existeixen 7 expedients més d’expropiació en pisos de Caixabank, Sareb, BBVA i Bankia, i que hi ha 300 casos més detectats on s’ha d’oferir lloguer social per tal d’evitar desnonaments, i que si no s’ofereix, també s’actuarà.

És una bona notícia que se sancioni als grans tenidors per incomplir les seves obligacions legals amb els desnonaments, i que es facin servir les eines existents per augmentar el parc d’habitatge social mobilitzant els milers d’habitatges buits existents. Segons ens consta, es tracta de les dues primeres actuacions d’aquest tipus a Catalunya.

Cal tenir ben present que la llei que va trencar per primer cop a tot l’Estat la impunitat dels bancs a l’hora de desnonar quan tenen centenars de milers d’habitatges buits, és la Llei 24/2015, aprovada gràcies a la lluita incansable de les entitats socials que defensen el dret a l’habitatge digne. La Llei 4/2016 es va aprovar després que el govern de Rajoy suspengués la 24/2015, nascuda de la ILP Habitatge. I no només això, sinó que també la vam salvar de l’intent del Partit Popular i la banca, d’enterrar-la a través de la seva impugnació al Tribunal Constitucional.

Gràcies a 3 anys de lluita imparable i després de recuperar les lleis a principis del 2019, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca i el Grup Promotor vam fer una primera acció a tots els municipis de Catalunya exigint als bancs, ajuntaments i jutjats el compliment íntegre de les seves mesures. A més, el passat mes d’abril ens vam reunir amb el President Quim Torra per exigir-li el mateix, i posteriorment s’han realitzat nombroses reunions amb els Departaments de Territori, Afers Socials, i Empresa, per assegurar l’aplicació valenta i plena de la Llei 24/2015, tant la part d’habitatge com la part de pobresa energètica.

Cada dia hi ha 45 desnonaments a Catalunya, i el lloguer social obligatori s’ha d’oferir en tots aquells llançaments hipotecaris i per impagament de lloguer de grans tenidors que afectin famílies en exclusió residencial, és a dir, que tinguin ingressos inferiors al 2,5 de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Per tant, milers de famílies han de signar anualment lloguers socials oferts per la banca, fons voltor i grans propietaris, que evitin el seu desnonament (13.941 van perdre el seu habitatge a casa nostra el 2018 i 3.557 el primer trimestre del 2019).

Els desnonaments de petits propietaris també estan coberts per la Llei 24/2015, a través de l’obligació de reallotjament obligatori per part de les administracions (Generalitat i ajuntaments) i de les eines de mobilització d’habitatge buit de bancs i fons voltor per lloguer social. Aquesta obligació està essent incomplerta de forma sistemàtica cada dia, i ho demostren les més de 2.000 famílies que esperen un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya: necessitem mobilitzar els milers d’habitatges buits de bancs i fons voltors que no compleixen la seva funció social!

Per acabar, exigim les següents mesures:

• A tots els ajuntaments de Catalunya: més enllà d’aquest primer expedient de sanció, és imprescindible i obligatori que controlin totes les ofertes de lloguer social obligatòries que cal fer, sancionant de forma immediata si s’incompleixen i donant senyals inequívoques de què la llei no es pot obviar i vulnerar.
• A l’Ajuntament de Barcelona: que imposi la sanció màxima en aquest primer cas i en els que vinguin. Les lleis diuen molt clarament que no pot resultar més beneficiós rebre una sanció que incomplir la llei (art. 28 Llei 40/2015 del Règim Jurídic del Sector Públic), i que si el benefici d’incomplir és superior a l’import de la multa, aquest pot ser incrementat fins a la quantia equivalent al benefici obtingut (art. 118 de la Llei del dret a l’habitatge). Per tant, la sanció màxima i el seu increment vénen justificades per la rendibilitat que els fons voltor i les entitats bancàries extreuen dels lloguers abusius.
• A la Generalitat: que posi les eines amb urgència per poder aplicar una altra mesura importantíssima per mobilitzar, la cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca als preus de lloguer social que marca la Llei 24/2015. En aquest moment el Grup promotor ja ha fet una proposta al Departament de Territori per tal que es pugui aplicar per part dels ajuntaments, que haurà de ser aprovada com més aviat millor.

Aprofitem per anunciar, que el pròxim 11 de juliol tindrem una nova reunió amb el President Torra, per valorar si des de l’abril s’han fet els avenços necessaris per garantir l’aplicació al 100% de la Llei 24/2015.

Exigim sancions a banca i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits! Cal una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015 i la protecció del dret a l’habitatge!