Arxiu de categories Comunicats

Blackstone mata

Les PAHs de tot Catalunya exigim solucions per a famílies vulnerables

Avui fa exactament un any de l’assassinat d’en Jordi, el veí de Cornellà que es va treure la vida per no poder pagar el seu lloguer a Blackstone. Les PAHs de Catalunya tornem a les oficines d’aquest fons voltor a exigir justícia, a dir alt i clar que no deixarem que hi hagi una mort més per la seva usura i que atenguin un a un tots els casos. Esperem que no s’hagi de perdre una altra vida perquè s’asseguin a negociar amb nosaltres.

Blackstone a Espanya opera amb el nom Anticipa Real Estate, gestora immobiliària amb la qual es va apoderar de les hipoteques de Catalunya Caixa. Una operació habitual, comprar el deute d’economies en problemes, per posteriorment pressionar i cobrar la totalitat del valor d’aquest deute, negant a les famílies reestructuracions de deute, quites o lloguers socials, tot i que estem parlant d’habitatges que provenen de caixes i bancs que van rebre ajudes del FROB, aquest rescat bancari de més de 60.000 M € de diners públics i sense cap mena de contraprestació a la societat. 

Blackstone, aprofitant-se de la situació, porta invertits a Espanya des de l’inici de la crisi més de 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018). Blackstone ha comprat Hotels (amb 20.000 llits és el segon major propietari de llits hotelers d’Espanya), Habitatges (amb 35.000 habitatges és el major propietari d’Espanya), Hipoteques (100.000 a Catalunya Caixa), Logística (55 actius logístics i 162.000 m² de sòl per a ús industrial) i Joc (va comprar Cirsa Codere). Com qualsevol fons voltor extractivista, el seu únic objectiu és comprar barat i vendre car en el menor temps possible. No li importa els mètodes ni com quedi el país després del seu pas. A Espanya, per exemple, només 5 anys després, ja ha posat a la venda part dels 1.860 pisos d’habitatge públic que va comprar a l’Ajuntament de Madrid, o de les 100.000 hipoteques que va comprar a Catalunya Caixa

La relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone va expressarserioses preocupacions que les seves accions siguin consistents amb el dret internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans sota els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans.” 

Blackstone s’amaga darrere de 6 SOCIMIS (Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari), creades pel Partit Socialista i que gràcies al Partit Popular no paguen impost de societats, (Euripo, Torbel, Albirana, Testa, Corona i Fider) i darrere de nombroses empreses com Budmac o Alquilovers. Tot un entramat de societats per evadir impostos en paradisos fiscals o Luxemburg, el principal objectiu dels quals (de Blackstone) és comprar actius amb el menor preu possible i que en el moment de la venda, en un període a curt o mitjà termini, es vengui a altres inversors per aconseguir altes rendibilitats. Alguns dels seus competidors en el sector són: Kronos Homes i Värde Partners. Blackstone va registrar l’any passat dues noves Socimis sota el nom de Pegarena i Tourmalet.

En pocs anys s’ha convertit en el gestor immobiliari més gran del nostre país, acumulant prou poder sobre el mercat per a permetre’s el luxe d’influir en les polítiques d’habitatge, amb amenaces al mateix Govern. Haya Real Estate és l’empresa immobiliària de Blackstone. Administra la cartera més gran de REOs a tot l’Estat espanyol i comercialitza més de 15.000 immobles a l’any. A més, explota grans carteres de patrimoni immobiliari i són experts en lloguer de REOs (REO és l’acrònim del terme anglès “Real Estate Owned” o propietats embargades després d’un judici hipotecari. REO és un terme de la indústria financera que fa referència a les propietats que una institució ha executat i que ara li corresponen). I també habitatge social. A Barcelona es va adjudicar un edifici d’habitatge de protecció oficial a l’Avinguda Diagonal i ara l’està posant a la venda per 30.000 milions d’euros. Des de la PAH exigim a la Generalitat de Catalunya que no ho permeti. Amb un 1.5% de parc públic de lloguer social no podem permetre que fons voltor com Blackstone vinguin a colonitzar i a expulsar-nos de les nostres ciutats. 

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca portem anys denunciant i exigint als governs de torn responsabilitat i protecció a les famílies. Durant aquests anys la resposta de les institucions ha estat la de seguir protegint els especuladors i deixant en la cuneta als milers de famílies que són víctimes d’aquest fons voltor.

Davant d’això, les PAHs de tot Catalunya diuen PROU. No permetrem que es continuïn vulnerant els drets humans sense cap conseqüència.

Avui comencem una campanya de pressió i escrache al fons d’inversió Blackstone i a tots aquells que li afavoreixin per operar a l’Estat i ciutats. Com a primer pas ens hem concentrat a les seves oficines del Prat del Llobregat a exigir demandes concretes per a desenes de famílies que porten anys intentant buscar solucions i que aquest fons d’inversió només els ha donat una ordre de desnonament com a resposta. 

Exigim: 

  • Una oficina d’atenció al públic a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida
  • Lloguers socials segons la Llei 24/2015 per impagament d’hipoteca i de lloguer, amb els barems de la llei i a 7 anys, com marca la LAU
  • Renovació dels lloguers socials. Hi ha 500 famílies a Barcelona a les quals els finalitza el contracte de lloguer social i no li ho volen renovar
  • Quites de deute
  • Lloguer social per als casos d’ocupació
  • Cites per escrit per a cada un dels casos que presentem avui, en les seves respectives PAH en una setmana

La batalla va començar fa anys, ara seguirem denunciant les seves noves pràctiques abusives i usureres. Ja no només estan quedant-se amb els habitatges de les famílies vulnerables, sinó que estan adquirint hotels, empreses de jocs, per seguir explotant les nostres vides i esprémer fins a l’últim cèntim de les famílies que fan malabarismes per arribar a final de mes.

Si estàs afectada per aquest fons d’inversió, escriu-nos un correu a: lapahdebarcelona@gmail.com
Estem teixint una xarxa internacional per a enfonsar a aquest fons voltor i a tots els que permetin que operin de manera fraudulenta incomplint tractats internacionals de drets humans.

Diguem ben alt i clar que BlackstoneAnticipa: estafa, enganya, mata i fa fora la gent de les seves llars. Ho permetràs? Nosaltres NO! La revolució comença aquí. No estàs sola!

#BlackstoneMata

Hem elaborat un ampli dossier sobre Blackstone i testimonis d’afectades que pots llegir i descarregar aquí

 

Demandes dels moviments socials davant el nou govern de Barcelona

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteixen en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contrària,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

  • Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
  • Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures són fonamentals:

  • Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de pàrquings dissuasius, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
  • Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona.
  • Lluitar contra els grans contaminants, limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
  • Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració.
  • Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

  • Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
  • Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport, competències supramunicipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procés de decreixement turístic.
  • En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
  • Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergència i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
  • Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament i agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el pròxim govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

Exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet solucions pel Juan i la seva família

L’Ajuntament, liderat per Núria Marín i el PSC, incompleix la Llei 24/2015 i deixa el Juan i la seva família al carrer després de patir un desnonament obert

Dimarts passat 28 de maig, el Juan i la seva família amb dos menors i amb la seva dona embarassada, van ser desallotjats del seu habitatge després que el Jutjat de Primera Instància de l’Hospitalet de Llobregat decretés un desnonament amb data oberta, una pràctica específicament prohibida pel Reial Decret 7/2019.

L’Ajuntament, tot i conèixer a través dels seus departaments que aquest desnonament es podia produir a partir del dia 20 del mes passat, no ha fet absolutament res per trobar un reallotjament digne abans que es portés a terme i evitar d’aquesta manera l’insuportable nivell d’angoixa que suposa aquest tipus de pràctiques inhumanes.

Un cop produït el desnonament i després d’un dia sencer esperant l’actuació de Serveis Socials, s’acaba derivant a la família a una teòrica pensió al número 578 de l’Avinguda Diagonal de Barcelona. En arribar, el Juan i l’Aurora comproven horroritzats com el lloc no compleix els mínims estàndards d’higiene i dignitat: el pis fa pudor, els llençols de la seva habitació estan bruts, el sòl i les parets fa temps que no es netegen i els lavabos no tenen unes mínimes condicions de salubritat. A més, troben que alguns dels hostes escupen a terra i fins i tot fumen dins de l’estança. Davant d’aquesta situació i, recordem, amb dos menors a càrrec, la família pren la decisió d’abandonar l’espai i aconsegueixen dormir amb uns matalassos al terra del menjador d’una veïna del bloc d’on acabaven de ser desnonats i amb la qual havien mantingut una bona relació durant la seva convivència com veïnes.

L’endemà, dimecres 29, vam sol·licitar reunions amb càrrecs de l’Administració i una campanya per denunciar la situació de l’Aurora i el Juan, sense cap èxit, per la qual cosa han de passar una segona nit dormint indignament en un menjador aliè, perquè l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat incompleix l’article 5.6 de la Llei 24/2015, que estableix que “les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament”. És per aquest motiu que des de la PAH de Barcelona vam decidir realitzar una acció de denúncia a l’Ajuntament el dijous 30, i després d’una reunió amb el regidor José Castro i els responsables d’Habitatge i Serveis Socials, es decideix realitzar una nova visita a la pensió de Diagonal per aclarir si realment es troba en condicions.

Juntament amb l’Aurora i el Juan, vam acudir al lloc aquell mateix migdia i, en arribar, vam detectar que el pis s’acaba de netejar a correcuita. Tot i trobar-nos amb les finestres obertes de bat a bat, constatem que l’olor encara és forta i que, si s’inspeccionen algunes zones més amagades, es veu clarament que el lloc està molt brut, incloent-hi la cuina i els lavabos. A més, trobem a l’interior un cendrer amb cigarrets apagats. Per tenir constància, prenem fotografies i vam gravar un vídeo on es veu clarament les males condicions de salubritat.

És quan ens disposem a sortir quan apareix el teòricament responsable de l’hostal, que, molt nerviós, ens amenaça i ens pregunta com hem entrat al lloc. El seu company, qui ens havia obert, se situa darrere gravant la discussió amb el seu mòbil. Intentem explicar-li la situació, però aquesta persona es posa cada vegada més nerviosa i traspassa la línia de l’agressivitat, arribant fins i tot a bloquejar el pas cap a la sortida, generant moments de tensió en els quals temem per la nostra integritat física. Finalment, vam aconseguir abandonar el pis, moment en el qual aquesta persona s’encara amb una veïna del pis de dalt que estava baixant les escales.

Després d’explicar-li tot el que havia passat al responsable d’Habitatge, i després que aquest fes una crida a l’encarregat de Serveis Socials, se’ns deriva als treballadors socials de referència de la família a la seu de Can Serra, on aquella tarda mantenim una reunió de més d’una hora amb el seu personal. L’única alternativa que s’ofereix llavors a la família és una pensió al barri de Sants de Barcelona, amb una habitació doble (quan la família està composta per 4 persones, inclosos dos menors i una dona embarassada) per aquella nit, amb la particularitat que aquesta pensió és del mateix propietari que ens acaba d’amenaçar unes hores abans. Després de l’angoixa viscuda, lògicament la família decideix no acceptar aquesta alternativa per por de trobar-s’hi de nou amb aquesta persona.

Les mateixes treballadores socials i la seva cap ens confirmen que l’Ajuntament no està en disposició d’oferir cap altra alternativa. Tot i tractar-se de la segona ciutat més poblada de Catalunya, sembla que només hi ha un conveni per allotjar a les famílies desnonades en tres o quatre pensions i, quan aquestes es troben plenes, no hi ha cap altra via per garantir aquest reallotjament.

Ara com ara, la família continua dormint al terra del menjador de la veïna i l’Ajuntament no li ofereix cap alternativa, incomplint de forma clara la legislació vigent en matèria d’habitatge, la Llei 24/2015.

Estem avui a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per exigir una solució digna per al Juan i la seva família. L’habitatge és un dret i des de la PAH ho demostrarem!

Exigim a l’Alcaldessa Núria Marín solució pel Juan i la seva família

Ahir van desnonar al Joan i la seva família amb menors i la seva dona embarassada. Tenien un desnonament obert des del 20 de maig. L’Ajuntament de L’Hospitalet sabia del cas i no va contactar amb la família per preocupar-se ni saber si tenien on anar. Guaita!, des de la PAH de Barcelona vam posar una denúncia pel desnonament, ja que el considerem il·legal (ja es va legislar al març perquè mai més es produïssin), i a més perquè la propietat que els desnona és una immobiliària i segons la Llei 24/2015 el Juan i la seva família han d’estar en un lloguer social.

En lloc de fer complir les lleis, l’Ajuntament de l’alcaldessa Núria Marín les desobeeix i prefereix protegir els interessos financers en comptes de la seva ciutadania.

La Plataforma d’Afectades Per la Hipoteca va estar amb la família durant tot aquest procés, perquè nosaltres defensem a les famílies i els drets humans. REPETIM que l’Ajuntament de l’Hospitalet sabia del desnonament i el cas de la família i ni es va presentar a ajudar-la. Va haver de ser la PAH Barcelona qui acompanyés a la família a Serveis Socials a buscar una solució digna.

Ahir vam anunciar que havíem aconseguit una solució temporal: un dia en un alberg, que ahir ja vam denunciar les condicions en què estava i que la família amb menors no va poder ser-hi per la falta d’higiene i el soroll, i altres dies en una pensió al barri de Sants. Avui la sorpresa ha estat que els deixen al carrer, que no hi ha pensió i que es desentenen de la família. És a dir, ens van enganyar i no tenen cap remordiment de no estar complint amb les seves funcions, que és ajudar les persones, protegir-les i fer complir les lleis, tot van ser promeses buides.

La realitat a 29 de maig a les 16.30 de la tarda, és que el Joan i la seva família estan al carrer. El 2018 hi va haver 549 desnonaments. La responsabilitat de Núria Marín i el seu Govern, del PSOE de Pedro Sánchez, és que cap família es quedi al carrer, i s’està incomplint. No és la primera vegada que ens trobem amb una situació així a l’Ajuntament de l’Hospitalet, no deixarem que es vulnerin els drets de les persones.

Davant la inacció, la PAH actua. Exigim solució digna per a les famílies! Pels nostres drets, demostrarem que sí que es pot!

#JuanSeQueda #vergüenzaPSOEHospitalet

 

CaixaBank no només vulnera drets fonamentals, també incompleix les lleis

CaixaBank és una de les entitats bancàries que més intenta cuidar la seva bona imatge amb infinitat de campanyes de publicitat i sobretot a través de la seva Obra Social La Caixa. Però la realitat és una altra molt diferent, i les pràctiques antisocials i la vulneració de drets fonamentals com el de l’habitatge, formen part del seu dia a dia com en qualsevol altre banc

Avui PAH Barcelona ocupem una oficina de CaixaBank per exigir una solució per a la Kerly, a qui li estan negant el lloguer social i la condonació del deute després d’haver estat doblement estafada, per l’entitat i per la immobiliària que va gestionar en el seu moment la compra de la seva llar, un antic local comercial convertit en habitatge però sense cèdula d’habitabilitat. Un detall del qual ningú la va informar, i ara és el motiu principal per negar-li la dació en pagament.

La Kerly porta des del 2013 intentant una entrega voluntària de claus perquè no pot afrontar el pagament de la hipoteca, però CaixaBank li ha estat negant tota alternativa i finalment, l’octubre de 2017, l’habitatge va ser subhastat i va passar a ser propietat de Building Center, immobiliària de la mateixa CaixaBank. Actualment, l’ha venut a Coral Homes, que té darrere al fons voltor Lone Star. Un exemple clar de l’entramat que està realitzant la màfia bancària organitzada, més interessada a continuar amassant beneficis, prioritzant la venda a Socimis i fons d’inversió, per sobre dels drets de les famílies que prèviament havien estat enganyades amb l’estafa hipotecària.

Les demandes de la Kerly són de justícia i sentit comú: lloguer social i condonació del deute del romanent pendent. Des que va començar aquest periple d’angoixa i lluita, CaixaBank ja li ha pres dues propietats, la seva i la del seu avalador, perdent la Kerly 50.000 en 5 anys, pagant la hipoteca, a més de perdre els seus estalvis per seguir pagant, mostrant ser deutora de bona fe. CaixaBank no només li està donant l’esquena, ja l’ha fet passar per tres intents de desnonament, suspesos gràcies a la PAH.

Després de la recuperació, el passat 22 de febrer, dels articles suspesos pel PP de la Llei 24/2015, sorgida gràcies a una ILP impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa EnergèticaCaixaBank està obligada a oferir a la Kerly el lloguer social, però opta per fer cas omís i infringir la llei. Actualment, l’execució hipotecària està arxivada, però tot i haver presentat recurs de reposició, després de la venda a Coral Homes, cada dia que passa, la Kerly està en risc de rebre una demanda per precari.

Recordem que CaixaBank va ser una de les entitats beneficiades pel rescat bancari amb 6.465 milions d’euros, sense haver donat cap mena de contraprestació social a aquest capital, que com bé sabem, no es dignarà ni a retornar. Uns diners pagats per totes, que només servirà perquè es continuï patrocinant l’especulació dels habitatges en mans de la banca.

La Kerly no està sola, té a la PAH del seu costat i no defallirem fins que es faci justícia després de tants anys de mentides i sofriment. Denunciem públicament l’actitud de CaixaBank i exigim el compliment de la Llei 24/2015, creada no només per obligar la banca a oferir lloguers, també per obligar-los a la mobilització dels seus habitatges, cedint-los a l’Administració i ampliar així l’inexistent parc públic d’habitatges, que serviria per donar resposta als gairebé 200 desnonaments diaris que es continuen produint avui en dia.

La PAH va néixer fa 10 anys per defensar les famílies contra la usura i l’estafa bancària. Hem aconseguit milers de solucions amb desobediència civil i pacífica, i ho seguirem fent fins a aconseguir una legislació en matèria d’habitatge que realment protegeixi a les famílies i no al sistema capitalista, que ens està fent fora de les nostres cases per convertir-les en una mercaderia especulativa en mans d’uns pocs. 

L’habitatge és un dret per a totes, diem prou ja i exigim solució per a la Kerly.

#SoluciónPAHKerly
#CaixaBankDesahucia