Comunicats - PAH Barcelona

Els partits responen a les demandes de la PAH

Quina és la postura dels diferents partits davant les demandes de la PAH Barcelona?

El passat 6 de maig, a l’habitual assemblea de benvinguda vam rebre als diferents partits polítics per tal de donar a conèixer la realitat de la ciutadania en matèria d’habitatge. A la trobada vam aprofitar per traslladar 8 demandes clares de cara a les pròximes eleccions municipals per tal de fer front a l’emergència habitacional que patim a la ciutat de Barcelona, i vam demanar quina era la postura de totes i cadascuna de les candidatures davant les nostres propostes.

De les set candidatures a qui vam traslladar les propostes, només cinc han respost: JuntXCat BCN, ERC, Barcelona en Comú, CUP i PSC. El Partit Popular i Ciutadans han seguit girant l’esquena a la ciutadania negant-se a contestar i sense posicionar-se pel dret a l’habitatge.

A continuació donem a conèixer la resposta de cadascuna de les demandes:

1. Protocol d’accés a la Mesa d’emergències

Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.

CUP: “S’han de destinar tots els recursos que es destinen a allotjaments precaris, pensions, hotels, que són molts, a l’habitatge social digne i a la prevenció dels desnonaments”.
JxCAT: “S’ha normalitzat la comercialització d’aquests espais com habitatge i pensem que si s’accepta com a tal, no podem desprotegir als ocupants”.
BComú: “La nostra prioritat en aquests moments és deixar a zero la llista d’espera de 500 famílies, cosa que podríem fer si la Generalitat assumís la responsabilitat que no ha cobert durant aquest mandat”.
PSC: “Estem oberts a estudiar-ho i a treballar de la mà de la PAH i altres entitats”.
ERC: “Si una cosa fa complicada la solució de la problemàtica de l’habitatge, és que respon a una persona o persones diverses amb una situació diferent cada una, per això calen protocols que permetin donar resposta a totes les situacions”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

2. Reallotjament després de desnonament

Acordar el destí del re allotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.

CUP: “Crear un observatori específic per evitar els desnonaments i personar-se com a defensa de les persones amenaçades de desnonament i impedir per tots els mitjans que se n’executi cap”.
JxCAT: “Segons cada cas no podem descartar ni excloure cap solució que proporcioni una solució temporal abans d’un re allotjament definitiu”.
BComú: “Hem posat la maquinària municipal al màxim per ampliar el parc públic i innovant amb Allotjaments Temporals per tal d’evitar aquestes situacions, però és cert que en 4 anys no podem reparar el dèficit històric de polítiques públiques municipals adreçades a garantir el dret a l’habitatge”.
PSC: “Incorporarem pisos destinats a l’allotjament dels casos aprovats per la mesa d’emergència, per evitar el destí a pensions i per reduir el termini d’espera.”
ERC: “Cal acordar un destí i un acompanyament per aquestes famílies, en entorns on puguin créixer i se’ls permeti sortir de la vulnerabilitat”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

3. Llista d’espera de la Mesa d’emergència

Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.

CUP: “La resposta a aquestes situacions d’emergència ha de ser immediata i efectiva globalment per part de l’Administració pública de forma directa (titularitat, gestió i provisió)”.
JxCAT: “Cal fer un pla de xoc per reduir l’espera que actualment pateix la Mesa d’Emergència. Ara bé, posar la Mesa d’Emergència a 0 amb el parc d’habitatge assequible actual, no és possible”.
BComú: “Continuarem ampliant els recursos habitacionals de l’Ajuntament amb el tanteig i retracte, la compra i construcció d’habitatges, així com amb els nous habitatges que ha d’incorporar durant aquest any Habitat 3 i garantint que es compleix la Llei 24/2015”.
PSC: “Desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB i les entitats financeres per incorporar de l’ordre de 5.000 pisos de lloguer que tenen aquestes entitats, al parc de lloguer social de la ciutat”.
ERC: “Cal explorar seriosament i amb contundència la mobilització dels habitatges de la Sareb per respondre a les emergències habitacionals”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

4. Augment del parc públic

Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.

CUP: “L’Ajuntament ha d’expropiar, immediatament i sense indemnització, els pisos buits propietat de la SAREB i de grans tenidors. Aquests pisos han de passar a formar part, en primer lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer social, i en segon lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer”.
JxCAT: “D’acord amb la mesura, però s’haurien de saber quins canvis es volen propiciar en els criteris d’accés a l’HPO per poder concretar el nostre posicionament”.
BComú: “Estem totalment d’acord que la promoció pública ha de garantir que l’habitatge mantingui la protecció de manera permanent, és per això que hem fet aquesta demanda a la Generalitat de Catalunya, ja que la competència és seva”.
PSC: “Tornarem a construir 4.000 habitatges públics i promourem els dispositius de gestió necessaris per a desenvolupar l’objectiu de disposar d’un parc de 25.000 habitatges a Barcelona”.
ERC: “El parc ha de promoure la rotació per tal de respondre sempre a aquells que no tenen alternativa, però no pot ser permanent per aquells que no en tenen necessitat. Implicació en el 30% i el tanteig i retracte”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

5. Lloguer

Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.

CUP: “Prohibició immediata de l’ús d’habitatges per a lloguer turístic; exigim implicació i compromís amb la mesura del 30% i un ús intensiu del mecanisme del tanteig; i l’import del lloguer no podrà ser superior al marcat per l’Ajuntament”.
JxCAT: “Estem d’acord en revisar les ajudes ofertes per l’Ajuntament que actualment només s’obren durant un breu termini al llarg de l’any i, també, estudiar la possibilitat de la seva ampliació”.
BComú: “Estem d’acord que hem de treballar perquè les convocatòries no es limitin a un determinat període”.
PSC: “La Llei 24/2015, és evident que s’ha de complir i hem d’intentar no arribar als jutjats per fer-la complir. En relació a la borsa de lloguer, estem oberts a estudiar els terminis de les convocatòries. Pel que fa als preus de lloguer, aplicarem una subvenció del 50% de l’IBI pels pisos que els llogaters posin a disposició en règim de lloguer, segons al preu de referència o inferior, i desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB”.
ERC: “A favor de la Regulació dels lloguers i major durada dels contractes (6 ‐ 10 anys)”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

6. Ocupacions

Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.

CUP: “Defensarem que es garanteixi l’empadronament, l’accés als subministraments i les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, més enllà de si hi ha relació contractual entre la persona que hi viu i la propietat. Prioritzant sempre el dret a l’ús per sobre del dret a la propietat”.
JxCAT: “Apostem per una anàlisi que sigui individualitzada i cas per cas i veure si hi ha vulnerabilitat en les persones que ocupen per a donar solucions a aquestes famílies. En una regulació general no estem d’acord”.
BComú: “Hem fet canvis com deixar d’excloure aquestes unitats familiars de la Mesa d’Emergències i per l’altre, amb la creació del servei SIPHO hem mitjançat en tots els casos de vulnerabilitat per intentar regular la seva situació amb un lloguer social”.
PSC: “Amb les mesures antidesnonaments, esperem que les ocupacions es redueixin”.
ERC: “Cal saber discernir bé el tipus d’ocupacions i en cada cas calen mesures diverses”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

7. Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO

Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.

CUP: “Cal re municipalitzar tots els serveis dedicats a l’habitatge, començant pels més sensibles per a les persones.”.
JxCAT: “D’acord amb la mesura”.
BComú: “S’han reforçat les oficines d’Habitatge incorporant Punts d’Assessorament Energètic i ampliant la presència d’advocades, i s’han creat noves oficines”.
PSC: “Estem disposats a estudiar-ho perquè és evident que la coordinació entre Serveis Socials i Habitatge no ha funcionat amb suficient eficiència en el passat mandat, així com el reforç de la SIPHO”.
ERC: “Equips transversals millor coordinats amb Salut i Afers Socials, augmentar els recursos de les oficines d’Habitatge i ampliar les oficines en els llocs de més demanda”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

8. Blocs

Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

CUP: “Es farà efectiva la Declaració de tractar tota la ciutat de Barcelona com àrea subjecta al dret a tempteig i retracte, aprovada per l’Ajuntament de Barcelona (de forma directa, pública i sense intermediacions)”.
JxCAT: “El nostre compromís és lluitar contra l’assetjament immobiliari i hem d’acompanyar en aquests casos. Pel que fa a la intermediació, apostem per fer-la de manera individualitzada i veient la situació de cada cas”.
BComú: “Proposem la creació d’un centre d’atenció i defensa dels i les llogateres en coordinació amb les entitats socials especialitzades que serveixi per assessorar, mitjançar, i denunciar casos d’assetjament”.
PSC: “Enfortirem els districtes com a Administració propera amb capacitat d’abordar la inspecció sistemàtica de pisos buits de grans tenidors, habitatges turístics, problemes de sorolls i detecció de situacions d’ocupació no consentida generadora de conflicte veïnal”.
ERC: “L’Ajuntament hi hauria de personar‐se en els casos d’assetjament immobiliari”.
C’s: Sense resposta.
PP: Sense resposta.

Compartim també les respostes completes de cadascun dels partits:

[Comunicat] El nou Decret llei de lloguer, un altre error històric sense comptar amb la ciutadania

La norma no servirà per punxar la bombolla dels lloguers i s’ha fet d’esquena als moviments socials

Des de PAH Barcelona reclamem a la Generalitat transparència i la participació dels col·lectius d’habitatge

En plena campanya d’eleccions municipals, la consellera Capella i el conseller Calvet van anunciar ahir en roda de premsa l’aprovació d’un decret llei per, teòricament, regular el preu del lloguer i contenir l’actual bombolla que pateix Barcelona i molts altres municipis catalans. La proposta, com va ser el cas del Decret llei 5/2019 de mesures per millorar l’accés a l’habitatge ‒ara ja derogat‒, no només s’ha impulsat sense consensuar-la amb la resta dels partits polítics, sinó que s’ha fet d’esquena als moviments socials i els col·lectius que treballem cada dia pel dret a l’habitatge al territori.

Malgrat que celebrem qualsevol iniciativa des de l’àmbit legislatiu per tal de revertir l’actual situació d’emergència habitacional i d’extrema dificultat per accedir a un habitatge, després d’una primera anàlisi del text entregat als mitjans de comunicació, donat que malgrat haver-se anunciat en roda de premsa i que no s’ha publicat encara al Diari Oficial de la Generalitat, entenem que la norma es troba lluny de ser satisfactòria i funciona més com un titular de campanya que com una mesura efectiva per posar fi a la bombolla dels lloguers.

Cal recordar que la regulació del preu dels lloguers és una reivindicació que portem reclamant des de la societat civil organitzada i les assemblees de barri des de fa anys, i és precisament la pressió que s’ha fet des del carrer la que ha aconseguit posar el tema sobre la taula. Un cop més, els col·lectius d’habitatge, com en el cas de la Llei 24/2015, portem la iniciativa respecte a la classe política.

No obstant això, a diferència del que es va traslladar a la roda de premsa d’ahir, considerem que el text no tindrà una eficàcia real pel que fa a revertir l’escalada de preus del lloguer. La mesura estrella del text consisteix a situar el topall màxim dels nous contractes de lloguer en un 10% més del que estableix l’Índex de referència de preus de lloguer de la Generalitat com a preu mitjà a la zona. És a dir, es pretén prendre com a punt de partida la mitjana dels lloguers d’aquell barri o municipi, assumint les pujades abusives dels últims anys, i a sobre permetre un increment del 10% a aquell preu.

En aquest sentit, és important remarcar que els preus del lloguer a la ciutat de Barcelona han tingut un increment de gairebé el 40% en els últims cinc anys. Segons les dades oficials publicades recentment per la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat, el preu mitjà d’un nou lloguer a la ciutat l’any passat es va situar en 929,57 euros, uns 52 euros més que el 2017. I els 954,29 euros del període comprès entre els mesos d’octubre i desembre del 2018 també representen el rècord històric en un trimestre. D’aquesta manera, el 2018 els lloguers van pujar en 68 dels 73 barris de la ciutat.

Amb el text aprovat ahir, i tenint en compte que, per culpa de la reforma per part del PP de la LAU de 2013, molts contractes s’han anat renovant cada tres anys i per tant ja incorporen els efectes de la bombolla dels preus del lloguer, la Generalitat assumeix aquests increments abusius sense tenir en consideració les rendes de les famílies ni buscar-ne una imprescindible reversió, fent d’aquest Decret una mesura sense impacte efectiu en l’actual situació d’emergència que ofega la ciutadania. Advertim així que, tal com s’explicita a l’exposició de motius, la sobrecàrrega de les llogateres de la ciutat, és a dir, el percentatge dels seus ingressos que han de destinar al pagament de les quotes del lloguer, sobrepassa el 40% a Barcelona, quan el límit recomanat per Nacions Unides és d’un terç.

A més, el text inclou una sèrie d’excepcions que permeten que el 10% que hem comentat abans encara es pugui incrementar. És el cas dels habitatges amb característiques especials (vistes, piscines, jardí) que podran patir una diferència del 15% respecte a l’índex de referència. Per altra banda, en el cas de noves construccions o aquells habitatges que han estat rehabilitats de forma integral, la norma no s’aplicarà durant els primers tres anys de vigència i posteriorment el percentatge podrà arribar al 20%.

A més, el text inclou una excepció absolutament escandalosa. Totes les renovacions de lloguer o nous contractes al mateix habitatge quan finalitza l’anterior poden estar exemptes de complir el topall. En aquests casos, la propietat podrà decidir repetir la mateixa renda, encara que superi amb escreix l’índex de referència. Aquesta qüestió concreta és totalment intolerable, ja que la Generalitat legítima de facto les abusives pujades que s’han produït aquests últims anys.

Per últim, en ser una iniciativa basada en el Codi Civil català, la norma no conté un règim sancionador per penalitzar durament els seus incompliments sinó que deixa en mans dels Jutjats la resolució dels casos en què la propietat cobri unes rendes superiors a les permeses, tornant a evidenciar l’important desequilibri entre la propietat i les llogateres. D’aquesta forma, la Generalitat passa la pilota a aquestes últimes i les empeny a contractar una advocada i a iniciar un procediment civil, assumint tots els costos associats fins que no hi hagi una sentència favorable, és a dir, impacte en la contenció dels preus zero. Per contrarestar aquesta anomalia, ahir a la roda de premsa es va anunciar també l’existència de mecanismes de mediació extrajudicial, que des de ja critiquem perquè mai no han ofert una resposta eficaç en el passat.

A l’espera que es publiqui el text al Diari Oficial, i després de les tensions entre Esquerra i el PDeCAT per la iniciativa, entenem que la proposta respon més, en primer lloc, a un anunci bomba en plena campanya electoral als municipis de Catalunya, i en segon lloc, a un intent de calmar les aigües entre els dos socis de govern. No concebem que aquest text, que es va anunciar en un primer moment a la seu del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària i que s’ha fet sense consultar els moviments pel dret a l’habitatge, hagi estat la versió original, veient el resultat descafeïnat i totalment insuficient exposat ahir.

Des de la ciutadania seguirem exigint que d’una vegada per totes es punxi la bombolla de lloguers i que es faci efectiu el dret a un habitatge digne. Tenir una #ciutatperviure vol dir també poder pagar un lloguer assequible i tenir mecanismes perquè així sigui. I com no pot ser d’una altra manera, que sigui una mesura retroactiva. Fa 10 anys que defensem el dret a l’habitatge a la ciutat i al territori, i no podem acceptar que una iniciativa d’aquesta importància es torni a fer sense comptar amb els col·lectius d’habitatge que dia a dia seguim defensant els drets de la ciutadania i coneixem la problemàtica millor que ningú.

Per això, des de la PAH de Barcelona reclamem a la Generalitat transparència total en qualsevol iniciativa legislativa similar i que s’escolti la nostra veu en un procés participat.

[Comunicat] Exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona i de la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per continuar permetent els desnonaments oberts

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya defensa el lobby financer i desprotegeix les famílies vulnerables

A partir d’avui 6 famílies de PAH Barcelona poden ser desnonades en qualsevol moment

Un desnonament obert és aquell que es produeix sense una data ni hora concreta, és a dir, que la policia amb la comitiva judicial pot anar a desnonar una família vulnerable sense previ avís. Fa gairebé un any la PAH de Barcelona va denunciar aquesta pràctica il·legal i inhumana.

Després d’una àmplia campanya amb més de 200 entitats adherides a un manifest i denunciant aquest modus operandi, que genera una gran dosi de patiment i angoixa a les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos, vam aconseguir que al Reial Decret-Llei 7/2019 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer es legislés expressament per posar-hi fi.

Durant aquests anys hem sigut testimonis que la justícia és en moltes ocasions un titella del lobby financer. Ho vam veure en la penosa sentència del Tribunal Suprem d’actes judicials del 2018 on van defensar altre cop al sector financer en comptes de la ciutadania en tornar un impost que havia de ser assumit pel banc, o en les diferents sentències europees sobre clàusules abusives que han donat cada vegada una clatellada a la justícia espanyola.

Ara li toca al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el conjunt de la judicatura catalana que, en comptes de regir-se pel Reial Decret-Llei 7/2019, fa cas omís i continua permetent que es facin llançaments amb data oberta.

Des de la PAH Barcelona denunciem aquesta pràctica i exigim la dimissió de la Jutgessa Degana de Barcelona, Mercè Caso, i de la sala de Govern del TSJC ‒la qual té entre els seus objectius l’adequat funcionament de tots els jutjats de Catalunya‒ per no complir amb la norma. Recordem que aquesta pràctica vol anul·lar la solidaritat de les persones que van cada dia a aturar desnonaments a porta mentre els bancs i fons voltors especulen amb les nostres vides.

No podem permetre que la Justícia estigui en mans dels interessos financers i que a partir d’avui les famílies com la Pampa, Vega, Alba, Estefania, Rachid i la del Juan (aquesta última d’Hospitalet, a partir del 20 de maig) s’enfrontin a un desnonament inhumà, il·legal, que havíem de deixar enrere. Des de la PAH Barcelona estarem, com no pot ser d’una altra manera, al costat de les famílies, defensant el dret a l’habitatge, i estudiarem altres vies per fer front a les actituds de determinats jutges i jutgesses que sembla que es prenen la llei pel seu compte.

Volem una #CiutatPerViure dignament i sense #DesnonamentsOberts.

Propostes d’habitatge i model de ciutat a debat

De cara a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig, les entitats promotores de la mesura del 30% organitzem l’únic debat en matèria d’habitatge i model de ciutat a Barcelona amb la presència de les candidates a alcaldables

La ciutat de Barcelona pateix, com moltes altres ciutats, el problema d’accés a l’habitatge que el pròxim equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona haurà d’afrontar de manera contundent: Alguns dels assumptes principals a superar durant el proper mandat tenen a veure justament amb els més de 9 desnonaments diaris, les pujades constants de preus de lloguer, l’insuficient parc d’habitatge públic i social o la turistització creixent, des de fa dècades, que multiplica els impactes socials començant per l’accés a l’habitatge i continuant per tants altres que també redunden en expulsió de veïnat.

Les entitats promotores de la mesura del 30% (PAH Barcelona, Observatori DESC, Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, Sindicat de Llogateres) juntament amb el mitjà de comunicació Crític, organitzem l’únic debat en matèria d’habitatge i model de ciutat a Barcelona amb la presència de les candidates a alcaldables. El debat, que serà presentat per Leilani Farha, relatora de Nacions Unides en matèria d’Habitatge, comptarà amb la participació de: Ada Colau (BeC), Anna Saliente (CUP), Elsa Artadi (JxCAT), Ernest Maragall (ERC), Laia Bonet (PSC), Josep Bou (PP) i Manuel Valls (C’s).

Agraïm la participació de totes les persones alcaldables a la ciutat de Barcelona entenent el seu interès en el principal problema de la ciutat: habitatge i model de ciutat. Ens hauria agradat, però, que Jaume Collboni (PSC) hagués considerat la mateixa importància que la resta d’alcaldables i participés per a debatre sobre els problemes que realment importen a la ciutadania.

Davant de les dades, que parlen per si soles, volem confrontar i abordar respostes en tres plans:
     1. Mesures i respostes per erradicar l’emergència habitacional.
     2. Propostes estructurals per fer front a l’accés a l’habitatge i aturar les bombolla del lloguer.
     3. Posició sobre quant a creixement/decreixement del turisme a la ciutat i mesures per compatibilitzar tal model amb una ciutat vivible.

L’acte es durà a terme el pròxim dilluns 20 de maig de 10 a 12 h a Barcelona (espai a confirmar).

Us hi esperem!

La PAH Barcelona apropa la realitat de l’habitatge de la ciutat a les candidatures municipals

La PAH Barcelona apropa la realitat de l’habitatge de la ciutat a les candidatures municipals. Representants de les principals llistes electorals, amb l’excepció del PP, visiten el nostre local i viuen de primera mà un assessorament col·lectiu. La trobada també serveix per traslladar-los les propostes del col·lectiu en relació a l’accés a l’habitatge a la ciutat

Barcelona, 7 de maig de 2019

L’assemblea que la PAH Barcelona celebra cada dilluns, d’assessorament col·lectiu a persones en risc de perdre la seva casa i/o que ja l’han perdut, va comptar ahir amb la participació de representants de les principals candidatures que competiran el pròxim 26 de maig a les eleccions municipals de la capital catalana. El principal objectiu de la trobada va ser mostrar a les futures governants de la ciutat la realitat de milers de famílies que el dia d’avui no tenen garantit l’accés a l’habitatge.

Entre les assistents, hi havia Lucía Martín (BComú), Albert Civit (JxC), Celestino Corbacho (BCN Canvi – Cs), Maria Buhigas (ERC), Laia Bonet (PSC), i Anna Saliente (CUP), totes elles presents a les llistes dels seus respectius partits. Algunes de les representants van venir acompanyades també dels seus assessors en matèria d’habitatge. Lamentablement, el PP no ha estat capaç d’aportar cap candidata a l’encontre, demostrant un cop més el seu nul compromís amb el dret a l’habitatge i el seu menyspreu cap als moviments socials.

Després que les candidates fossin testimonis durant una hora de l’habitual assessorament col·lectiu, va arribar el torn de traslladar-los els principals problemes que dia rere dia vivim a les nostres assemblees i que afecten milers de famílies a tota la ciutat. Aquesta part es va dividir en 8 blocs en els quals una integrant de la PAH, afectada per la problemàtica concreta, va poder explicar-los de primera mà la seva situació personal, exemples d’altres companyes, així com oferir propostes concretes sorgides de la mateixa assemblea.

La idea a partir d’ara és clara: traslladarem aquestes demandes físicament a les diferents candidates perquè en el termini d’una setmana ens confirmin si tenen previst complir-les en el cas que arribin al govern municipal, i farem incidència en la campanya electoral que s’inicia el dilluns que ve perquè la ciutadania sàpiga quines candidatures es troben a favor del dret a l’habitatge i quines tenen intenció de fer política des dels seus despatxos sense escoltar la societat civil.

Entre els temes tractats, es van incloure les dificultats per accedir a la Mesa d’emergència, amb algunes exclusions arbitràries, com és el cas de les famílies que provenen de desnonaments en locals o habitatges públics; la llarga llista d’espera per accedir a un pis definitiu, que en alguns casos sobrepassa els dos anys i que comporta que moltes famílies hagin de malviure durant aquest temps en pensions sense cuina; la necessitat d’augmentar el parc públic d’habitatge, que es troba molt lluny de les principals ciutats europees; o l’increment dels preus del lloguer, fruit de l’actual bombolla, i que està expulsant a milers de famílies dels seus barris.

L’espai també va servir per plantejar els problemes que moltes persones han d’afrontar quan només els queda l’opció d’ocupar en precari un habitatge i que en molts casos l’Administració abandona a la seva sort; o el tracte que moltes famílies reben per part dels ens públics, des de Serveis Socials, passant per les oficines d’Habitatge o les noves unitats creades de mediació (SIPHO). Per últim, es va compartir un problema que cada cop és més comú a la ciutat com és l’expulsió de totes les veïnes d’un bloc després que un fons voltor l’adquireixi en la seva totalitat.

Entre les principals demandes de la PAH de Barcelona que vam traslladar a les assistents, destaquem:

Protocol d’accés a la Mesa d’emergències. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.

Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.

Llista d’espera de la Mesa d’emergències. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.

Augment del parc públic. Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.

Lloguer. Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.

Ocupacions. Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.

Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO. Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.

Blocs. Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

Posteriorment, les representants polítiques van disposar d’uns minuts per oferir-nos el seu punt de vista de tot el que se’ls havia traslladat i si es comprometien a dur a terme algunes de les demandes en cas que arribessin al poder. En línies generals, les assistents van agrair la invitació i el fet de poder posar cares a les estadístiques amb què treballen des dels seus gabinets i es van comprometre a estudiar les propostes de la PAH i a oferir-nos una resposta durant els pròxims dies.

Previ a aquest moment, l’assemblea s’havia iniciat amb una introducció de l’origen de la PAH i tot el que hem aconseguit en els nostres 10 anys d’història, tant en l’àmbit municipal com en l’autonòmic i l’estatal. Pel que fa a Barcelona, vam repassar l’èxit aconseguit l’any passat amb la mesura del 30%, impulsada conjuntament amb l’ABTS, la FAVB, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogateres; les victòries assolides en forma de lloguers socials, dacions en pagament i condonacions de deute davant d’entitats financeres i grans tenidors d’habitatge; els assessoraments col·lectius, que compten amb la participació d’una mitjana de 100 famílies cada dilluns; els acompanyaments i accions que hem realitzat, peça fonamental per desencallar casos que semblaven no tenir sortida; així com els més de 100 desnonaments aturats al llarg dels primers mesos d’aquest 2019.

Des de la PAH de Barcelona valorem positivament aquest tipus de trobades, que apropen la realitat del carrer a les representants polítiques, en massa ocasions allunyades del dia a dia i de les conseqüències que les seves decisions tenen per a milers de famílies a la nostra ciutat. No obstant això, com hem avançat abans, això és només un punt de partida per seguir fent incidència durant la campanya electoral i el proper mandat fins que aconseguim que l’accés a l’habitatge a la nostra ciutat no sigui una quimera, sinó un dret garantit a tots els nivells.

Ens tindran cara a cara amb la realitat de l’habitatge.

Sí que es pot!

Volem una #CiutatPerViure

Arxiu de categories Comunicats