Arxiu de categories Comunicats

Barcelona no està en venda

El gener de 2017, la coordinadora d’entitats veïnals, organitzacions sindicals i grups de lluita de barri “Barcelona no està en venda”, portava a terme la seva primera acció contra la gentrificació de la ciutat, la precarització dels col·lectius de veïnes més vulnerables, i la defensa dels drets polítics, socials, culturals i laborals, exigint la derogació de la llei mordassa.

Des d’aquell gener de 2017 ens hem continuat mobilitzant per denunciar la creixent precarització de les condicions materials de les nostres vides i l’emergència habitacional que suportem.

En aquests darrers anys, la gentrificació i la turistització s’han estès com taca d’oli per tota l’àrea metropolitana i per les zones del territori menys visibilitzades fins ara. El resultat ha estat una violació sistemàtica del dret a l’habitatge, a la vegada que es degradaven les condicions laborals de les treballadores.

Malauradament, la manca de mesures polítiques ha cronificat aquesta situació.

L’assetjament immobiliari i l’expulsió del veïnat per part dels fons d’inversió i grans tenidors s’ha disparat, i els desnonaments continuen sent un fet quotidià inclús en la seva versió més cruel, la dels desnonaments oberts. La violència policial contra les veïnes en els desnonaments s’ha convertit en una constant que no podem tolerar.

Gràcies a la pressió del moviment veïnal per l’habitatge s’ha aconseguit aturar desenes de desnonaments i impulsar mesures, com la del 30%, la recuperació de la Llei 24/2015 o l’aprovació d’algunes mesures, com el PEUAT, que podrien ajudar a reduir la segregació urbana i millorar l’accés a l’habitatge.

Malgrat tot, la xifra de pernoctacions i de desplaçaments turístics no ha parat de créixer, i els plans d’ampliació del port, de l’aeroport i la signatura del nou conveni amb la Fira de Barcelona, amenacen d’agreujar la massificació turística.

El passat 6 d’abril, més de 40 ciutats europees han reivindicat la urgència de mesures per garantir l’accés a un habitatge digne per a totes. Desenes d’entitats a Europa estan impulsant la ILP “Housing for All” per reclamar un marc jurídic i financer que faciliti aquestes mesures.

D’altra banda la xarxa SET està articulant la lluita de cada vegada més ciutats i territoris contra la turistització, i arreu del món ciutats, entitats i persones a títol individual estan donant suport al Manifest Ciutats per l’habitatge adequat, presentat a Nacions Unides el juliol de 2018.

En l’àmbit laboral, el capitalisme de plataforma, l’híper flexibilització de les condicions de treball, les successives (contra)reformes laborals, la cronificació de la taxa d’atur i de les falses autònomes, l’atac al sistema de pensions i la pèrdua dels drets de les treballadores indefinides han incrementat la precarització i l’explotació.

Tanmateix, darrerament s’ha produït la mobilització del sector del taxi contra les VTC (Uber i Cabify) i estan apareixent noves formes d’autoorganització laboral i/o sindical, com les de les cooperatives de riders i la dels col·lectius de les Kellys.

La crisi ecològica, el masclisme i el creixement de l’extrema dreta, estan topant amb el naixement i el creixement de moviments per a la transformació social que són l’expressió de la voluntat d’un món plural format per moviments socials, entitats, col·lectius i persones que volen seguir teixint espais i processos horitzontals i alliberadors.

Ens retrobem el pròxim 11 de maig, juntament amb altres ciutats de l’Estat i d’Europa, per reiterar les reivindicacions de fa tres anys, però també per entendre i per parlar sobre allò que està passant avui.

Exigim a totes les administracions responsables (Unió Europea, Estat espanyol, Generalitat de Catalunya i governs municipals):

• La derogació de la llei mordassa, el cessament dels desnonaments oberts i la fi de la violència policial.
• La introducció de mecanismes democratitzadors de participació política ciutadana (reforma de la llei electoral, llistes obertes, referèndums i fórmules de revocació dels càrrecs polítics).
• L’establiment de processos participatius vinculants sobre els projectes de gran abast.
• La derogació de la LAU i l’adopció de mesures polítiques i fiscals per tal d’adequar els preus dels lloguers a la renda disponible de la llar.
• L’expropiació dels habitatges buits que estan en mans de la banca rescatada i dels grans tenidors.
• La prohibició de la desqualificació de l’HPO, de la privatització del sòl públic i la destinació per lloguer de tot l’HPO que es construeixi.
• La destinació de les herències intestades a habitatge públic de lloguer.
• L’augment significatiu del parc públic de lloguer per acomplir amb el 15% que marca la Llei pel dret a l’habitatge.
• L’establiment de mesures inequívoques i executives per al decreixement turístic: allotjament, desplaçaments, fiscalitat, condicions laborals, etc.
• La restricció dels usos privats de l’espai públic i el foment dels veïnals.
• L’aplicació de mesures per lluitar contra la bretxa salarial i per la socialització dels treballs de cures.
• L’establiment del salari mínim de 1.200 €, i l’acompliment de la Llei de Renda Garantida.
• La reversió de les privatitzacions dels recursos naturals i les externalitzacions dels serveis bàsics: sanitat, pensions, educació, etc.
• L’adopció de mesures concretes per aturar el canvi climàtic i, a curt termini, d’objectius urgents com evitar la pujada de 1,5 °C el 2030.
• L’establiment d’un pla per a la transició energètica que impliqui tots els nivells de l’Administració territorial i totes les activitats productives.
• Assumpció de l’agenda política del moviment feminista, tant per part de les administracions com dels moviments socials.
• La derogació de la llei d’estrangeria, el tancament dels CIE i l’establiment del ius soli (‘Dret del sòl’ o ‘dret del lloc’).

Ni precarització ni privatització de les ciutats. Barcelona no està en venda.

Adhesió al manifest.

Totes l’11 de maig, a les 18.00 hores, a la Plaça Universitat.

Davant la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge i l’emergència habitacional crònica que patim, mentre des dels diferents governs miren cap a un altre costat o posen les seves energies en mesures de maquillatge de cara a la galeria, obviant les solucions reals per revertir la situació, un cop més la PAH presenta un pla de xoc per canviar les regles de joc, que qualsevol candidat amb pretensions de governar aquest país hauria de portar en el seu programa electoral.

Moltes raons impulsen a La PAH

Demanem a tots els partits polítics que ens responguin a aquestes tres preguntes:

• Es compromet a posar fi als desnonaments? Desnonaments sense un reallotjament assegurat de famílies amb menors, discapacitats, gent gran o en estat de vulnerabilitat. Com? Respectant i complint els acords internacionals i el dictamen DESC de Nacions Unides, això es podria evitar.
• Es compromet a augmentar el parc públic d’habitatge perquè es pugui fer front a l’emergència habitacional?
  • a) S’atrevirà a exigir la cessió de l’ús temporal dels habitatges a la Sareb, de Bankia o de la banca rescatada en la proporció que no torna el rescat?
  • b) Mobilitzarà els habitatges buits de Socimis i Fons Voltor perquè surtin al mercat, imposant impostos de manera efectiva?
• Es compromet a què no augmenti l’emergència habitacional? Com? Perllongarà la moratòria més enllà de 2020? Mantindran els lloguers socials a punt de finalitzar? Eliminaran requisits perquè hi hagi reestructuracions i quites perquè no es perdi més habitatge? Augmentaran la protecció jurídica davant cessions de crèdit i així eliminar el Venciment Anticipat de la LCI? Acabaran d’una vegada per totes amb el sobreendeutament de milers de famílies per deutes contrets durant la crisi? Punxaran la bombolla del lloguer regulant els preus amb índexs de referència en mans dels ajuntaments?

El Partit Popular va menysprear les més d’1.400.000 signatures en la ILP que es va presentar el 2012. El 2018, amb el suport incondicional de Ciutadans, ha aconseguit paralitzar la Llei d’Habitatge de la PAH. El 2019, amb l’ajuda del PSOE, el PNB i el PdeCat, el capital especulatiu ha imposat una nova Llei Hipotecària que segueix blanquejant clàusules abusives com el venciment anticipat, no augmenta la protecció dels deutors i és incapaç d’impulsar la responsabilitat limitada a l’habitatge per evitar, després de perdre-la, deutes de per vida. No conformes amb això, el PP ha boicotejat la major part de les lleis d’habitatge aprovades en les CCAA. També el 2019, el PSOE no ha tingut la valentia suficient per elaborar un decret que realment posés solucions a l’emergència, quedant-se curt i a mig gas.

Per tot això, la ciutadania organitzada vol saber si, d’una vegada per totes, es podrà entendre l’habitatge com un dret i no com una mercaderia, si existirà un marc normatiu estatal que garanteixi uns mínims drets en habitatge en totes les CCAA, i si assumiran amb responsabilitat, polítiques d’habitatge que condueixin al reconeixement del dret subjectiu a l’habitatge per a tota la societat.

En aquesta campanya electoral La PAH demana a cada partit, i a les persones que acudeixin als mítings que s’organitzin, que responguin d’una vegada per totes a les preguntes i demandes que els hem formulat anteriorment i que, a continuació, expliquem amb més detall.

EXIGÈNCIES URGENTS DE LA PAH – PLA DE XOC

1. NI UN DESNONAMENT MÉS SENSE ALTERNATIVA HABITACIONAL

•Això implica el compromís de traslladar des del Ministeri de l’Interior/Exteriors als jutjats les resolucions DESC i veure’s amb el CGPJ per reforçar-lo.

•També implica modificació legislativa de la vinculació en els tractats internacionals i les lleis normatives que obliguen al seu compliment, que suposarà l’obligació de grans tenidors a oferir lloguer social, i de les administracions al reallotjament de les unitats de convivència, tant per impagament d’hipoteques, com de lloguers, com d’ocupació, despenalitzant els habitatges ocupats de bona fe i per necessitat.

2. PER LA CREACIÓ D’UN PARC PÚBLIC D’HABITATGE adequat, que pugui posar fi a la situació catastròfica d’emergència habitacional, i brutal desequilibri entre la banca i amplis sectors de la societat. Per a això, exigim:

•Nacionalització de Bankia, que suposarà la disposició dels seus habitatges

•Habitatges de la Sareb al parc públic com sigui, fins i tot compra

•Devolució en habitatge de les quantitats que la banca rescatada no torna

•Creació d’un Conveni Marc amb la banca, base per al seu desenvolupament en CCAA i ajuntaments

•Impost a habitatges buits de Fons Voltor i Socimis

3. MESURES URGENTS QUE EVITIN MÉS EMERGÈNCIA HABITACIONAL, que la tallin d’arrel, el que implica:

•Manteniment de la Moratòria fins que hi hagi alternativa habitacional

•Mantenir els Lloguers Socials, en condicions de subministraments dignes, amb aplicació retroactiva del 7+3 del R. Decret i adequant la normativa sobre lloguers socials

•Eliminació dels requisits per reestructuració, i amb una quita

•Modificació LCI del Venciment Anticipat i de la Responsabilitat Limitada

•Impedir la pèrdua d’habitatge per impedir que la banca exerceixi la manca de legitimació activa davant les titulacions

•Desenvolupament del tema de tempteig i retracte

Algunes d’aquestes exigències són de competència estatal, per la qual cosa s’han de regular perquè no torni a haver-hi repercussions negatives per a les Comunitats Autònomes, ni falta de claredat en la determinació de les competències de l’Estat, CCAA i ajuntaments. PER UNA LLEI ESTATAL D’HABITATGE QUE GARANTEIXI UNS MÍNIMS.

Un element que ajudaria a posar en marxa mecanismes seriosos d’avanç seria la declaració de catastròfica de la situació actual –que pot agreujar-se amb les amenaces expressades anteriorment– que implicaria l’adopció de tres mesures:

• la urgent modificació, flexibilitzant-la, dels procediments administratius-burocràtics que impedeixen el desenvolupament de mesures urgents a les diferents administracions,
• que es permeti superar el sostre de despesa provisionalment, perquè puguin adoptar-se mesures valentes davant l’absència de parc públic d’habitatge, que permetin garantir un nombre suficient d’habitatges socials,
• evidenciant i investigant amb total transparència la informació relacionada amb l’habitatge, l’ocultació de la qual ha estat utilitzada com una arma per no revelar la gravetat de l’atac a les persones i unitats familiars, així com la gravíssima vulneració del dret a l’habitatge.

A la PAH ho tenim clar, farem arribar les nostres exigències a la ciutadania, com sempre hem fet, avisant que aquells que no es comprometin a fer realitat el Dret a un habitatge digne, estable i assequible, ens tindran davant, denunciant i senyalitzant. Portem 10 anys de lluita i seguim amb la mateixa energia que quan vam començar, aconseguint milers de solucions gràcies a l’autoorganització i la desobediència pacífica, demostrant que tenim raó i que només és qüestió de voluntat i alçada política canviar les regles de joc.

Ja ho vam avisar aquí i ara.

#LaPAHentraEnCampaña

Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

Avui ens fem presents davant l’Ajuntament de Barcelona per instar-lo a què la faci efectiva i siguin garants d’aquesta llei des de ja i que:

1. Iniciïn els procediments contradictoris per a la cessió obligatòria de pisos buits als grans tenidors d’habitatges per aquells pisos del seu municipi inscrits al registre d’habitatges buits de la Generalitat de Catalunya, i en tots aquells pisos buits de grans tenidors que tinguin identificats.
2. Facin un cens exhaustiu de pisos buits de grans tenidors del municipi.
3. Identifiquin clarament totes les necessitats d’habitatge del municipi. 
4. La Mesa d’emergència ha de reduir immediatament les esperes i oferir un habitatge alternatiu abans del desnonament. 
5. Sancionin tots aquells grans tenidors que no facin l’oferta de lloguer social a les famílies i persones afectades per impagaments, execució hipotecària o ocupació en precari.
6. Facilitar l’empadronament al municipi de totes les persones que hi viuen, sigui quina sigui la seva situació de tinença regular o no de l’habitatge. 
7. Sancionar els talls il·legals de subministraments bàsics.
8. Facilitar comptadors “solidaris” dels subministraments a aquelles persones i famílies vulnerables que tenen dificultats per accedir-hi.
9. Que les oficines locals d’habitatge siguin un espai de referència proper on les persones trobin assessorament de qualitat i suport en la tramitació de gestions de tots els aspectes relacionats amb l’habitatge (accés, prevenció de la pèrdua, gestió del parc d’habitatge, ajuts…).

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!