Arxiu de categories Comunicats

Nou repte social contra La Sareb

Les PAHs catalanes exigeixen al banc dolent la mobilització dels seus habitatges, no en ús de l’especulació, sí per lloguers socials i cessió a l’Administració pública per ampliar el parc d’habitatge assequible

Les PAHs Catalanes es mobilitzen amb l’objectiu clar d’obtenir Recuperadors de la Sareb amb poder de decisió a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Avui dia s’està negant tota negociació a les famílies que volen un lloguer social amb la Sareb, l’única resposta de la qual és derivar-les a les oficines d’Altamira que es troben a Madrid, sense donar-los més dades, telèfons o correus d’amb qui poder interlocutar per arribar a una solució. Aquesta resposta està duent a centenars de famílies a l’exclusió residencial, famílies a les quals se’ls està negant el seu dret a un habitatge.

Des de l’esclat de la crisi el 2008, en un marc en què el govern assegurava que teníem «el sistema financer més sòlid de la comunitat internacional», l’emergència habitacional no ha fet més que augmentar. Entre 2010 i 2012, l’Estat espanyol va injectar més de 61 milions d’euros de diners públics, dels nostres diners, per rescatar a la banca. El resultat? Una concentració de capital en mans d’uns pocs, que després de la venda i absorcions d’entitats, no ha fet més que augmentar el benefici de la banca, mentre s’atempta contra els drets més bàsics de la ciutadania, que ha vist en aquests anys com se’ls arrabassaven les seves llars, a causa d’unes lleis criminals, perquè passessin a engrossir la cartera d’especulació. Una ciutadania empesa a la precarietat, a la persecució judicial, a l’espasa de Dàmocles davant d’un possible desnonament o a patir-lo ‒avui dia se segueixen produint 183 desnonaments diaris‒, mentre veiem com els diners ”prestat” a la banca mai serà retornat. 

A això en diuen “netejar” o “sanejar” el sistema financer, i dins d’aquest procés de “neteja” es va crear la Sareb. La Sareb és coneguda com el banc dolent, però en realitat és una immobiliària “d’actius tòxics” amb les despulles de la bombolla immobiliària, de les entitats rescatades amb diners públics. Aquests “actius tòxics” són habitatges acabats o mig acabats sense vendre, el deute de promotors i constructores fallides; són habitatges que havien passat a les mans de la banca, desnonament rere desnonament, subhasta rere subhasta.

La Sareb, la immobiliària més gran d’Europa, és una entitat 45% pública mentre l’altre 55% és de les entitats rescatades (pel que la major part dels seus diners també és de totes). Però en comptes de garantir el dret a l’habitatge per a centenars de milers de ciutadans que es troben al carrer, el seu objectiu és vendre els seus actius amb un 15% de benefici abans de 2027, com demostra la venda produïda a finals de 2018 de Témpore, que gestiona un parc de milers d’habitatges de lloguer, als fons voltor estatunidencs TPG i Are. Aquesta operació arriba en un moment en el qual tots els indicadors alerten sobre un nou reescalfament del mercat immobiliari, menys d’una dècada després de l’esclat de la bombolla immobiliària que va enfonsar l’economia espanyola desencadenant una crisi, els efectes de la qual encara perduren. L’aposta per habitatges de lloguer, amb la introducció de noves modalitats de comercialització, com els pisos turístics llogats per dies o setmanes, converteix els immobles en un bé d’inversió rendista que novament està elevant els preus de l’habitatge a nivells propis de 2010.

Tot això ocorre mentre el Govern no posa ni una solució per a augmentar l’irrisori 2% de parc públic d’habitatge. El Govern, incapaç de donar solució a l’emergència habitacional per la manca d’habitatge, però que segueix permetent que les entitats financeres tinguin a les seves mans més de 3.500 milions de pisos buits. Solucions que tenen sobre la taula gràcies a l’autoorganització de la ciutadania, que pateix les conseqüències d’aquesta manca de voluntat política. Solucions que ja han demostrat la seva eficàcia gràcies a la Llei 24/2015 catalana. Una llei que marca l’obligatorietat d’oferir un lloguer social i a cedir els habitatges a l’Administració pública abans d’un desnonament. Una llei que el gran benefactor de l’especulació, el Partit Popular, va voler carregar-se en 2016 amb un recurs d’anticonstitucionalitat, però que gràcies a la pressió social hem recuperat recentment. 

Davant la decisió recent del Constitucional de l’aixecament dels articles suspesos de la Llei 24/2015, volem recordar-li a la Sareb que estan obligats com a grans tenidors a oferir un lloguer social. Exigim que es garanteixi el nostre dret a un habitatge, volem que la Sareb deixi de menystenir-nos, ens escolti, ens atengui i compleixi el que dicta la llei. No volem seguir en l’ostracisme, volem recuperadors clars amb qui interlocutar i posar solucions.

La ciutadania ja hem pagat prou, ara ha arribat el moment de què els habitatges de la Sareb serveixin per a donar vida a la gent i no per a alimentar als seus fons voltor i a l’especulació. Són pisos que s’han pagat amb diners públics, el nostre, per això portem fa molt de temps dient-ho: la Sareb és nostra. I per això mateix reclamem la cessió dels seus pisos al parc públic d’habitatge, que cessin els desnonaments de les famílies que habiten pisos del banc dolent, i un lloguer social per a les famílies que han recuperat part d’aquests habitatges en no tenir més alternativa que aquesta o el carrer. Gràcies a la nostra Obra Social PAH i recuperant blocs sencers en mans de la Sareb, vam demostrar que la ciutadania organitzada pot fer tremolar Goliat. Blocs en els quals centenars de persones poden viure dignament, encara que de forma irregular, a l’espera de la voluntat per part de la Sareb, a obrir una taula de negociació que els permeti regularitzar la seva situació. Ja vam aconseguir aquestes demandes amb blocs recuperats per la PAH, que gràcies a la pressió social van ser cedits a la Generalitat i vam aconseguir que totes les famílies que els habitaven aconseguissin els seus contractes de lloguer social en els mateixos habitatges, podent així mantenir el sentiment de comunitat.

L’acció d’avui fa un pas més en la campanya #PorDerechoAVivienda, iniciada per la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters el passat dilluns 18 de febrer, pensada per posar l’habitatge en el centre del debat i aconseguir un Decret Llei, abans de la finalització d’aquesta legislatura, que realment protegeixi a les famílies, punxi la bombolla i garanteixi projectes de vida sota un sostre assequible i estable.

Prou d’especulació, de cases sense gent, de gent sense casa, i una mesura per poder fer això efectiu és tenir:

#RecuperadoresDeLaSareb

ROUND 1: HEM FET POSSIBLE L’IMPOSSIBLE! Ara toca vetllar per la seva aplicació per part dels jutjats

Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC. Exigim la seva aplicació immediata i que s’aturin els desnonaments

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives, com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies, des de la data de la sentència, i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

Avui ens fem presents davant els jutjats de Catalunya per instar-los a què la facin efectiva i siguin garants d’aquesta llei des de ja i que:

  • Aturin tots els procediments de desnonament per impagament de lloguer i per execució hipotecària interposats per grans tenidors que afecten persones en situació d’exclusió residencial sense alternativa habitacional i exigeixin al demandant que faci l’oferta de lloguer social pertinent.
  • Aturin els desnonaments de lloguer d’habitatge de petits tenidors que afecten persones o famílies en exclusió residencial sense alternativa habitacional fins que l’Administració pública els hagi ofert un habitatge en lloguer social.
  • Aturin tots els desnonaments per ocupacions en precari denunciats per grans tenidors que afecten persones o famílies en exclusió residencial sense alternativa habitacional fins que aquest ofereixi un contracte de lloguer social o les administracions reallotgin.
  • Estableixin un protocol de coordinació efectiu amb els ajuntaments per tal de detectar i evitar els desnonaments de les persones o famílies més vulnerables, especialment amb menors i persones dependents, facilitant alhora les sancions de 90.000 euros si els grans tenidors no fan les ofertes corresponents.

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques, entre elles l’Administració de justícia, protegeixin efectivament les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda d’una iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!

Carta als jutjats

Les nostres llars estan en joc

Mentre al Congrés segueixen amb el seu joc de trons, la ciutadania segueix autoorganitzant-se per conquerir els seus drets negats

La PAH portem 10 anys denunciant l’espoli d’habitatge per part de la banca amb el suport dels governs PP, PSOE i els seus palmers parlamentaris. 10 anys amb manca d’habitatge sense involucració del Congrés i de les administracions públiques autonòmiques i municipals, més ocupades en mantenir la seva postura de poder i comoditat, que en garantir els drets de la ciutadania.

Denunciem, dia rere dia, els milers de desnonaments que hi ha a Espanya mentre posem els nostres cossos entre les autoritats i les famílies per evitar tots els que podem. Denunciem les violacions sistemàtiques de tractats europeus i internacionals, que defensen Drets Humans, mentre sentències europees i estudis realitzats per universitats i experts ens donen la raó i demostren com afecten els desnonaments en la salut, sobretot dels nens.

A Espanya vivim una greu situació crònica d’emergència habitacional, que es manifesta en els 183 desnonaments executats cada dia (més de 650.000 des del 2008), a la hiperinflació dels preus de lloguer, en la reactivació de les pujades dels preus i els talls de subministraments bàsics, units a la inexistència de Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social. Davant d’aquesta situació patrocinada per la usura dels bancs, l’imperi energètic, la màfia dels fons d’inversió o en resum un sistema financer pensat només per al benefici d’unes poques, cap govern ha adoptat mesures valentes i justes, perquè el dret d’accés a l’habitatge pugui ser exercit per tothom.

Davant aquest estat de coses, des de la PAH vam elaborar un text de llei, la Llei d’habitatge de la PAH, que establia la dació en pagament retroactiva, limitava la responsabilitat al bé hipotecat, ampliava a 10 anys la durada dels contractes de lloguer, mobilitzava cases buides dels grans tenidors per a ser utilitzades com a Parc Públic i garantia mínims de subsistència en matèria de subministraments bàsics. Un text legal, sorgit des de l’experiència del viscut en les nostres Assemblees, redactat per la nostra comissió jurídica formada per companyes altruistes i voluntàries. Un text legal que posa per escrit tot el que hem demostrat durant 10 anys, amb desobediència pacífica, que sí que es pot aconseguir.

Després d’una muntanya russa de vicissituds, vam aconseguir el setembre passat, que la llei fos presa en consideració pel Congrés. No obstant això, des de llavors, cada setmana, el PP i Cs han anat bloquejant la seva tramitació fins que el desembre passat, el PP va presentar una esmena a la totalitat, enfocada a contrarestar el fallit decret de lloguers del Govern. Al PP i a Cs els importa molt poc el patiment de la gent i l’incompliment de la Constitució, si amb això es beneficien els fons voltor, la banca, les Socimis…

El govern que ara cessa no ha pres mesures per al compliment del PIDESC, tot i que des de NNUU no paren de reclamar-lo. Tot i conèixer la curta durada de la legislatura, no ha treballat amb la velocitat i ambició suficients com per a aprovar les mesures necessàries. A més, en la tramitació de la Llei de Crèdit Immobiliari, ha adoptat els criteris de la dreta de seguir sobreprotegint a la banca, fons voltor i Socimis a costa de la gent, moderant clàusules abusives com la de venciment anticipat o permetent la cessió de crèdits, l’IRPH…, i impedint a més la dació en pagament com a fórmula de solucionar les situacions sobrevingudes d’incapacitat de fer front als pagaments, i permetent en conseqüència que la gent pugui seguir sent desnonada i mantenint deutes impagables de per vida, és a dir, continuar tal com estàvem.
Ara, amb la convocatòria d’eleccions, la llei d’Habitatge de la PAH decaurà, i seguirem com sempre: El Dret a l’Habitatge seguirà sent inexistent a Espanya, i seguirà depenent del nivell de renda de cada persona o família.

Però, com sempre, la PAH no es rendeix, i exigim al govern de Pedro Sánchez que, abans de les eleccions, legisli mitjançant decrets tot allò que la legislació permeti: durada de contractes, preus, aplicació al conjunt de l’Estat de les mesures contingudes en les lleis autonòmiques recorregudes al TC pel govern anterior i que han estat validades pel Tribunal, com la cessió obligatòria de cases per part de grans tenidors…, etc. Recordem al govern actual, que a Catalunya, gràcies a la PAH que va impulsar una ILP, hi ha la Llei 24/2015 que està funcionant amb les mateixes bases que vam plantejar en la Llei Habitatge PAH i que el mateix PSOE, juntament amb PDeCAT, PNB, en Marea, Ciutadans i Grup Mixt, es va comprometre per escrit a ampliar a tot l’Estat els drets que atorga aquesta llei, desenvolupant una legislació que inclogui aquests drets.

Aquests drets impliquen deixar-se d’excuses per arribar al poder, i començar ja a fer-los efectius de manera valenta, amb una regulació de la LAU que veritablement punxi l’actual bombolla, no només ampliant els contractes, també amb una regulació de preus que impedeixi la seva especulació, mesures per mobilitzar els pisos buits de la banca, fons voltor i Socimis, que promoguin la cessió obligatòria d’aquests habitatges a l’Administració pública, així com els de la Sareb amb un 45% de diners públics i una cartera creada a força de les llars de famílies desnonades. Què menys després del rescat a la banca i els milions de diners públic que això ha costat i ja donem per perduts!

També exigim al conjunt de partits que concorreran a tots els processos electorals que vénen, que en els seus diferents àmbits de competències implantin mesures que garanteixin que el Dret d’Accés a l’Habitatge es pugui convertir en realitat. Si no és així, ens tindran davant, com sempre hem fet, la situació actual necessita claredat i contundència, no mitges tintes ni falses promeses.

Per aconseguir aquests objectius, llancem una campanya anomenada “Pel Dret a l’Habitatge”, juntament amb els Sindicats de Llogaters, a la qual esperem que es vagin incorporant col·lectius i moviments socials de tota mena ‒ja que, recordem, que l’habitatge ens afecta a totes‒ per seguir denunciant la situació, afegir-se a les futures mobilitzacions ‒ja anirem informant‒, assenyalar en els processos electorals que vénen als partits responsables del lamentable estat d’aquest dret i exigir a tots que incloguin en els seus programes les nostres reivindicacions i pressionar-los també després de les eleccions perquè compleixin aquests compromisos.

La campanya #PorDerechoAVivienda arrenca, anunciem pròximes reunions amb els grups parlamentaris el dimecres 20, i sobre la base del resultat d’aquestes ja sabrem com i contra qui actuar.
Seguirem lluitant i canviant l’imaginari col·lectiu, com sempre hem fet, fins a garantir el dret a l’habitatge que totes necessitem.

HO HEM ACONSEGUIT! Hem fet possible l’impossible!

Hem recuperat les mesures més importants de la Llei 24/2015 suspeses pel TC: el lloguer social i la cessió obligatòria d’habitatges dels bancs

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: el lloguer social obligatori per aturar els desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge de les persones en situació d’exclusió residencial.

El Tribunal Constitucional ja ha notificat al govern espanyol i a la Generalitat la sentència amb data del 31 de gener en què accepta el desistiment del recurs que van acordar ambdós governs i que el Consell de Ministres va ratificar el novembre passat. Restem a l’espera de la seva publicació al BOE per a la seva plena vigència que no pot demorar més de 30 dies i que hauria de ser urgent, tenint en compte la importància social de la seva aplicació immediata. El Tribunal ha esperat a fer pública l’acceptació del desistiment a tenir la sentència llesta en relació a tots els articles impugnats i sobre els quals no hi havia acord de desistiment dels dos governs.

El “fallo” accepta el desistiment del recurs en els articles 2.2, 5 (apartats 1, 2, 3, 4 i 9), article 7, i les disposicions transitòria segona i final tercera  de la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. D’altra banda, estima el recurs i declara la inconstitucionalitat i nul·litat dels articles 3, 4 i de la disposició addicional, relatius al sobreendeutament, ja que els governs estatal i català, van pactar el desistiment de l’articulat de la Llei 4/2016 en aquest aspecte.

Recuperem així eines tan imprescindibles i demostradament efectives, com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

Recuperem, doncs, gràcies a la lluita incansable de la ciutadania organitzada, les eines pel compliment de la funció social de l’habitatge i per garantir el dret a l’habitatge per a tothom, tan sistemàticament vulnerat. Eines reclamades no només per les persones afectades, sinó també pels ajuntaments, col·legis professionals i entitats del tercer sector social. 

 

D’ara endavant exigim i demanem:

1. En primer lloc i de manera prioritària, l’aturada de tots els desnonaments que afecten persones en situació d’exclusió residencial.

2. Que Generalitat i ajuntaments destinin el màxim de recursos i esforços perquè s’apliqui plenament la llei, per reallotjar i per mobilitzar habitatge.

3. A la Generalitat:

  • Que es responsabilitzi que no es vulnera la llei, i que activi immediatament els mecanismes per a la cessió obligatòria. Les llistes d’espera a les Meses d’emergència s’han d’acabar perquè la falta d’habitatge ja no pot ser una excusa.
  • Que signi els convenis que obliguin a les subministradores a assumir els deutes que les famílies no poden assumir.

4. Als ajuntaments: que apliquin des de ja els mecanismes per identificar els pisos buits i notifiquin als grans tenidors l’obligació de cedir-los. Així mateix, que sancionin totes aquelles situacions d’incompliment de la llei, com no haver fet l’oferta de lloguer obligatori i els talls de subministraments a famílies vulnerables.

Aprofitem per fer també una crida als jutjats perquè l’apliquin de forma exhaustiva, i als advocats/des i professionals de la justícia i del sector social perquè la utilitzin. Per això facilitem un conjunt de documents útils al web de la PAH, així com una guia bàsica de la seva aplicació.

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques protegeixin efectivament a les persones. Per això anunciem accions intenses en els pròxims mesos, començant pel 20 de febrer, dia en què totes les PAHs de Catalunya anirem als Jutjats i als ajuntaments a exigir l’aturada per llei dels desnonaments de famílies vulnerables.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de la iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Tanmateix, aquesta gran victòria és un pas més, però no el final. Continuarem lluitant per la regulació del preu dels lloguers i per tal que el dret a l’habitatge sigui un fet a tot l’Estat amb l’aprovació de la Ley Vivienda PAH al Congrés.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya. 

Sí que es pot!

Documents útils Llei 24/2015 de Catalunya

Documents útils adaptats a la nova Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya.

1cat BANC – Solicitud dació en pagament amb lloguer social obligatori (GT)

2cat BANC – Sol·licitud lloguer social en cas de procediment d’execució hipotecaria/ impagament del lloguer (per iniciar o en curs a l’entrada en vigor de la llei) (GT)

3cat JUTJAT – Sol·licitud suspensió de llançament fins que es faci oferta de lloguer. (GT)

3.bis JUTJAT – Recurs reposició si ens deneguen la sol·licitud de suspensió procediment. (GT)

4cat. AJUNTAMENT – Denuncia quan GT no ha fet oferta lloguer social en cas de dació.(GT)

5cat. AJUNTAMENT – Denuncia quan GT no ha fet oferta lloguer social en cas de procediment per impagament lloguer/ execució hipotecaria.(GT)

6cat. SERVEIS SOCIALS – Sol·licitud informe de risc exclusió residencial.

7cat. AJUNTAMENT  Sol·licitud ajuts/ reallotjament adequat (PT)

8. JUTJAT- Sol·licitud suspensió fins reallotjament adequat de l’Administració.(PT)

Kill Blackstone

Un voltor està sobrevolant les llars on construïm les nostres vides

A cop de dòlar, el fons d’inversió de risc Blackstone porta anys engreixant la seva cartera de propietats a través de la compra d’immobles i habitatges provinents de bancs i caixes. Des de la seva caserna general en el 345 Park Avenue de Nova York dirigeix ​​una espessa xarxa de societats interposades en paradisos fiscals i posa sota la seva ala agències immobiliàries, bufets d’advocats, gestories i altres empreses com executores de la carnisseria.  
 
Blackstone aterra a Catalunya l’any 2012 amb la compra de 6.400 milions d’hipoteques de Caixa Catalunya (una de les tantes caixes salvades amb diners públics). Amb la catifa vermella estesa per les institucions i el govern, aquest voltor va creixent, comprant actius a BBVA, Banco Popular, Sareb o Santander, acumulant en actius el valor del 10% del PIB de l’Estat espanyol. 
 
Mitjançant un entramat dempreses, Blackstone administra pisos, molts d’ells comprats enmig de processos d’execució hipotecària, negant-se a oferir solucions a les llars en vulnerabilitat. A través de l’extorsió i l’amenaça, apareixen a la porta de casa pressionant als seus habitants perquè els abandonin. El xantatge és la seva moneda de canvi i les nostres vides la carnassa que devora una entitat blindada que ens és llunyana i impenetrable.
 
Blackstone s’ha fet el rei d’un mercat intervingut i manipulat per tal que, exempt dimpostos, pugui esprémer fins a l’últim euro dels seus contractes. Un fons que acumula tant poder i que se sent tan còmode en les altes esferes que ha amenaçat al govern d’abandonar el país si tiren endavant la reforma en lloguers que té com finalitat protegir als llogaters. No necessitem a Blackstone buitrejant en les nostres vides, els demanem que prenguin l’amenaça a peu de lletra i abandonin el país. 
 
No obstant això, sabem que té massa interessos especulatius per complir les seves coaccions. Com també sabem que qualsevol voltor necessita una banda amb la qual poder espedaçar. No és suficient amb assenyalar-los a ells sinó que volem perseguir a tot el conjunt empresarial que està sostenint les seves activitats: agències immobiliàries, bufets d’advocats, bancs i gestories. Aquestes són les formes que pren Blackstone per interactuar amb nosaltres i que conseqüentment hauran de donar la cara pels fons voltor. 
 
Algunes de les cares visibles de Blackstone a Catalunya les hem conegut a través d’Anticipa, la filial encarregada de gestionar i administrar els seus actius. Encapçalada per Eduardo Mendiluce i Isidro Carmona, és la que organitza els tentacles, als que avui deixem clar que coneixem la seva complicitat i que els perseguirem fins que Blackstone sigui una entitat sense aliats al nostre territori. 
 
I com ells, molts més: el bufet d’advocats Vallés Arbós, representants legals de Blackstone, són els seus defensors en els processos judicials a Barcelona contra famílies que viuen en propietats del voltor. La immobiliària Finques Amat, agència que es defineix com ètica però que demana pujades de lloguer desorbitades en renovacions de contracte per permetre a Blackstone seguir especulant amb les nostres vides. La gestoria Tessi Diagonal, que envia agents a les cases per extorsionar famílies amb l’oferta d’uns bitllets per abandonar la llar. O bancs com el BBVA i el Santander que han venut milers de cases i famílies als voltors i que porten anys fent i desfent en les nostres vides amb impunitat. 
 
Venim a desplomar-vos i fer de les vostres plomes carronyeres la insígnia de la nostra victòria. La venjança de #KillBlackstone ve per vosaltres.

 

Recordem l’informe que vam realitzar l’any passat sobre le pràctiques de Blackstone en aquest enllaç.