Arxiu de categories Comunicats

Kill Blackstone

Un voltor està sobrevolant les llars on construïm les nostres vides

A cop de dòlar, el fons d’inversió de risc Blackstone porta anys engreixant la seva cartera de propietats a través de la compra d’immobles i habitatges provinents de bancs i caixes. Des de la seva caserna general en el 345 Park Avenue de Nova York dirigeix ​​una espessa xarxa de societats interposades en paradisos fiscals i posa sota la seva ala agències immobiliàries, bufets d’advocats, gestories i altres empreses com executores de la carnisseria.  
 
Blackstone aterra a Catalunya l’any 2012 amb la compra de 6.400 milions d’hipoteques de Caixa Catalunya (una de les tantes caixes salvades amb diners públics). Amb la catifa vermella estesa per les institucions i el govern, aquest voltor va creixent, comprant actius a BBVA, Banco Popular, Sareb o Santander, acumulant en actius el valor del 10% del PIB de l’Estat espanyol. 
 
Mitjançant un entramat dempreses, Blackstone administra pisos, molts d’ells comprats enmig de processos d’execució hipotecària, negant-se a oferir solucions a les llars en vulnerabilitat. A través de l’extorsió i l’amenaça, apareixen a la porta de casa pressionant als seus habitants perquè els abandonin. El xantatge és la seva moneda de canvi i les nostres vides la carnassa que devora una entitat blindada que ens és llunyana i impenetrable.
 
Blackstone s’ha fet el rei d’un mercat intervingut i manipulat per tal que, exempt dimpostos, pugui esprémer fins a l’últim euro dels seus contractes. Un fons que acumula tant poder i que se sent tan còmode en les altes esferes que ha amenaçat al govern d’abandonar el país si tiren endavant la reforma en lloguers que té com finalitat protegir als llogaters. No necessitem a Blackstone buitrejant en les nostres vides, els demanem que prenguin l’amenaça a peu de lletra i abandonin el país. 
 
No obstant això, sabem que té massa interessos especulatius per complir les seves coaccions. Com també sabem que qualsevol voltor necessita una banda amb la qual poder espedaçar. No és suficient amb assenyalar-los a ells sinó que volem perseguir a tot el conjunt empresarial que està sostenint les seves activitats: agències immobiliàries, bufets d’advocats, bancs i gestories. Aquestes són les formes que pren Blackstone per interactuar amb nosaltres i que conseqüentment hauran de donar la cara pels fons voltor. 
 
Algunes de les cares visibles de Blackstone a Catalunya les hem conegut a través d’Anticipa, la filial encarregada de gestionar i administrar els seus actius. Encapçalada per Eduardo Mendiluce i Isidro Carmona, és la que organitza els tentacles, als que avui deixem clar que coneixem la seva complicitat i que els perseguirem fins que Blackstone sigui una entitat sense aliats al nostre territori. 
 
I com ells, molts més: el bufet d’advocats Vallés Arbós, representants legals de Blackstone, són els seus defensors en els processos judicials a Barcelona contra famílies que viuen en propietats del voltor. La immobiliària Finques Amat, agència que es defineix com ètica però que demana pujades de lloguer desorbitades en renovacions de contracte per permetre a Blackstone seguir especulant amb les nostres vides. La gestoria Tessi Diagonal, que envia agents a les cases per extorsionar famílies amb l’oferta d’uns bitllets per abandonar la llar. O bancs com el BBVA i el Santander que han venut milers de cases i famílies als voltors i que porten anys fent i desfent en les nostres vides amb impunitat. 
 
Venim a desplomar-vos i fer de les vostres plomes carronyeres la insígnia de la nostra victòria. La venjança de #KillBlackstone ve per vosaltres.

 

Recordem l’informe que vam realitzar l’any passat sobre le pràctiques de Blackstone en aquest enllaç.

El PP: Partit de la corrupció, els desnonaments i la presó

La PAH porta anys plantejant solucions per reallotjar les famílies desnonades; el PP ha trobat la més eficaç: una cel·la calenta durant 3 anys i no ens queixem, que a sobre ens donen menjar i subministraments garantits

El partit de la corrupció i els desnonaments, el PP, torna a la càrrega contra la gent, proposant una reforma de la llei de desnonament exprés del PDeCAT, perquè també els estafadors de la banca, els especuladors dels fons voltor i les Socimis puguin utilitzar aquest mecanisme, però a més, incloent-hi penes de fins a 3 anys de presó. Elimina la garantia constitucional de la inviolabilitat del domicili, perquè la policia pugui immediatament desallotjar, sense necessitat d’ordre judicial, tot i que ja la llei del PDeCAT està recorreguda davant el TC, entre d’altres, per aquest motiu. El PP no només va rescatar la banca amb 77.000 M dels nostres impostos sense exigir-los ni una sola contrapartida, sinó que, 10 anys després d’esclatar la crisi econòmica, continua legislant contra les famílies vulnerables, encebant-se en el més feble. A la resta de països com Holanda i els Estats Units la banca ha retornat, amb beneficis, tot el que se’ls va prestar. El PP, en canvi, vol que Espanya continuï premiant-los pels seus abusos i il·legalitats. 

Com sempre, utilitzen com a excusa les suposades màfies de l’ocupació per justificar una proposta, que únicament va en benefici dels fons voltor, les Socimis i la banca, que com sabem, són socis preferents del PP. El PP, que va alliberar a les Socimis de pagar l’impost de societats, que va posar les bases de l’actual bombolla del lloguer amb la seva reforma de 2013, que ha venut habitatge públic a fons voltor, que va vetar la Llei d’Habitatge de la PAH quan era govern, que l’ha estat bloquejant des de setembre, que li ha presentat ara una esmena a la totalitat per mantenir l’actual situació dels lloguers.

On pensa el PP de Casado que aniran les famílies desnonades? Desapareixeran? En qualsevol país del nostre entorn les famílies vulnerables estarien en un habitatge públic. A Espanya, amb un vergonyós 1,5% d’habitatge públic, versus el 15% de mitjana europea, es veuen obligades a ocupar. És la presó el que entén el partit més corrupte d’Europa com reallotjament garantit per a les famílies més vulnerables

En un país en què només durant els 3 primers trimestres de 2018 s’han executat més de 184 desnonaments de mitjana al dia, segons les dades del CGPJ, on el parc públic d’habitatge amb prou feines supera l’1%, impossibilitant el reallotjament de famílies desnonades, amb uns preus de lloguer i de compra d’habitatge desbocats i uns salaris devaluats, on es permeten els desallotjaments forçosos a famílies vulnerables sense alternativa habitacional, les 184 famílies desnonades cada dia només poden quedar-se al carrer, o ocupar alguna de les més de 3,4 milions de cases buides que segons l’INE hi ha a Espanya.

El PP considera que ha de prevaler el dret a la propietat sobre el dret a l’habitatge, és a dir, s’oblida de l’article 33.2 de la CE, on estableix que el dret a la propietat s’ha de delimitar a la funció social d’aquesta. I, amb tota la cara, proposa empresonar la gent que, sense cap altra alternativa habitacional, ocupi o recuperi les cases tancades dels seus socis.

Aquest atac al dret a l’habitatge aconsegueix reblar-lo amb l’actual Llei de crèdit Immobiliari, el text original de De Guindos el qual blanqueja clàusules abusives i que ha estat assumit vergonyosament amb retocs pel PSOE ‒votat pel PSOE, PP, Ciutadans, PdCat i PNB‒, ara pendent de debat en el Senat.

Però la Llei d’Habitatge de la PAH proposa allargar la durada dels contractes de lloguer fins a 10 anys, quan el propietari sigui una empresa. Obligar els grans tenidors d’habitatge (banca, Socimis, fons voltor…) que hagin rebut diners públics per via de subvencions, desgravacions fiscals o rescats a cedir a les Administracions Públiques l’ús de les seves cases injustificadament desocupades, perquè siguin utilitzades com a Parc públic d’habitatge, per abaratir els lloguers i disposar de l’habitatge social que hem finançat.

Demanem suport a les mobilitzacions per exigir la tramitació i aprovació immediata de la Llei d’Habitatge de la PAH, perquè l’habitatge deixi de ser un simple bé de consum més, i es garanteixi l’accés a tothom.

Sí que es pot! Perquè ells defensen els interessos de l’1% però nosaltres som el 99% restant que pot revertir la situació.

[Comunicat] Fem arribar el 30% d’habitatge protegit a tot Catalunya

Avui anunciem un manual d’ús i un taller per estendre la mesura arreu

Avui 30 de gener, el Grup promotor de la moció municipal per forçar l’ampliació del parc assequible d’habitatge a Barcelona presentem un manual, el kit del 30%, per estendre la mesura del 30% a tot Catalunya i anunciem un taller pràctic per a entitats socials.

El passat mes de desembre, després d’un any de lluita intensa, vam fer un pas de gegant a Barcelona en matèria d’habitatge, aconseguint que tota nova construcció i gran rehabilitació hagi de destinar a habitatge protegit el 30% de la seva superfície, una mesura revulsiva que no s’havia aplicat mai a Catalunya.

Durant la complicada tramitació del 30% a Barcelona, diversos col·lectius i municipis de tot Catalunya s’han interessat per estendre-la als seus territoris. Des de l’inici, hem tingut clara la importància de compartir la nostra experiència per facilitar al màxim l’extensió d’aquesta mesura tan necessària i facilitar la feina als col·lectius d’habitatge d’altres municipis que volen aprovar-lo. Rubí, Sabadell, Mataró, Abrera, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar, Ripollet, Vilafranca del Penedès, Montcada i Reixac, Badalona, Cornellà del Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, han fet alguns dels primers passos per aprovar el 30%. Però és probable que siguin més.

Per aquests motius, avui fem públic que tenim enllestit un “kit o manual d’instruccions” per donar suport a totes les entitats i moviments socials de Catalunya que vulguin exigir als seus municipis l’aprovació de la mesura. A més, hem programat un taller pràctic que tindrà lloc el dissabte 9 de febrer a la tarda, a la Lleialtat Santsenca, per tal de poder compartir directament amb totes elles tota aquesta experiència.

L’objectiu del Kit és ajudar a aquestes iniciatives i fomentar-ne d’altres explicant didàcticament el procés d’impuls, tramitació i aprovació del 30% per tal que no sigui l’excepció sinó la norma als municipis catalans, tal com preveu la Llei del dret a l’Habitatge de Catalunya. El kit recull tot allò que considerem rellevant, tant des del punt de vista jurídic, com de les perspectives comunicativa, política, negociadora i de pressió al carrer. També inclou, com a annexos, els documents tècnics bàsics, així com materials i articles per defensar la mesura davant dels seus detractors, tot i saber que cada municipi té dinàmiques i particularitats pròpies, i que per tant cada procés serà diferent.

A més de defensar-nos quan es vulnera el dret a l’habitatge quotidianament als nostres barris i municipis, necessitem fer passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. Els països amb més habitatge assequible (30% a Holanda, 24% a Àustria, 20% a Dinamarca, etc.) protegeixen el dret a  l’habitatge de la majoria de la població, alhora que abaixa els preus de mercat.

A Catalunya tenim 60 desnonaments al dia. I a Barcelona estem patint una versió particularment cruel com els desnonaments amb data oberta, contra els quals hi ha actualment una campanya unitària en què participem tots els grups d’habitatge de la ciutat; el parc públic és tan sols de l’1,5%, 115.634  esperen un habitatge protegit, i més de 2.500 persones a la llista d’espera de les Meses d’emergència. A més, hem perdut habitatge protegit: si no s’hagués pogut vendre l’habitatge protegit, Barcelona en tindria per exemple un 40% i encara en seguim perdent. La Llei del dret a l’habitatge, aprovada el 2007 i d’on surt el 30%, obliga a tenir un 15% d’habitatge social el 2030, per tant, ens falten 235.000 habitatges a tot Catalunya per arribar-hi.

No podem deixar la creació del parc protegit en mans dels pressupostos públics, perquè no arriben als nivells que necessitem: cal exigir al sector privat que s’impliqui en resoldre un problema que els incumbeix, ja que fan un negoci molt lucratiu amb  l’habitatge, un dret fonamental.

Estendre el 30% a tot Catalunya tindrà un efecte molt positiu pel dret a l’habitatge, per això animem a les entitats i moviments socials a impulsar-lo i exigim a les administracions que el facin realitat!

  • A Barcelona: 400 habitatges  l’any. Si s’hagués aplicat des del 2007, avui tindríem 4.800 habitatges més.

  • A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (36 municipis) aportaria 1.865 habitatges protegits l’any. Des del 2007 serien 22.380 habitatges més.

  • Als municipis de més de 20.000 habitants i les capitals de comarca suposaria 2.478 habitatges protegits l’any i 29.736 habitatges més si s’hagués aplicat des del 2007.

Per altra banda, i per aturar la pèrdua d’habitatge protegit, recordem l’exigència immediata a la Generalitat d’acabar amb la possibilitat de desqualificar-lo. Sabem que el Govern català hi està treballant però no coneixem com i sabem que “el diable està en els detalls”, de manera que estarem molt a sobre de la concreció de la proposta. A més, en un moment en què s’està elaborant el nou Pla Territorial d’Habitatge, és imprescindible incloure-hi la recomanació d’aplicar el 30% a tots els municipis.

Exigim dret a l’habitatge!! #Extensiódel30

PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters i Llogateres


Clica aquí per descarregar-te el kit del 30%

El lloguer ens ofega i el PSOE pretén que ho segueixi fent

La reforma de la LAU proposada pel PSOE segueix girant l’esquena als drets de les inquilines i posant la catifa vermella a l’especulació, i encara no recull mesures per a la regularització dels preus

Que a Espanya es pateix des de fa anys una situació de greu emergència habitacional és quelcom reconegut per gairebé tothom. Demà dimarts, el Congrés votarà la convalidació o no del contradictori Reial Decret 21/2018 de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Llegit el mateix, resulta que després d’un preàmbul en el qual es fa un diagnòstic encertat ‒ja que parteix del reconeixement del dret a l’habitatge com un dret fonamental, de reconèixer també la insignificança del Parc Públic d’Habitatge Social, d’admetre l’obligació de complir el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC)‒, finalment el Govern cedeix a la pressió dels fons voltor i la banca, i aprova un seguit de receptes incongruents amb el diagnòstic de la malaltia que ha descrit, ja que:

  • No proposa cap mesura tendent a forçar la sortida al mercat dels 3,4 milions de cases deshabitades que assenyala l’INE.
  • Tot i que reconeix l’existència d’una bombolla en relació amb els preus dels lloguers, no adopta cap mesura per abaratir-los.
  • No limita els increments de renda, vinculant-los a l’IPC.
  • La comunicació entre jutjats i Serveis Socials en cas de desnonament, al final és inútil, ja que, com el mateix preàmbul del Reial decret descriu, no hi ha parc d’habitatge social públic que pogués permetre el reallotjament de les famílies desnonades.
  • El PIDESC s’infringeix i se seguirà infringint cada vegada que es produeixi un desallotjament forçós a famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
  • Tot i reconèixer com a fonamental el dret a l’habitatge adequat, l’accés a la mateixa se segueix vinculat exclusivament al nivell de renda de cada persona o família, sense que es garanteixi el dret d’accés a les persones sense renda o amb rendes insuficients.
  • No permet als ajuntaments intervenir en les anomenades zones tensionades, en no incloure l’elaboració d’índexs de referència dels preus.

Davant d’aquesta emergència, el PP ‒encara més partidari dels fons voltor, als que Ana Botella va vendre un important nombre d’habitatges socials de Madrid‒ reacciona utilitzant la Llei d’Habitatge de la PAH, presentant una esmena a la totalitat, amb la qual pretén anul·lar-la i esmenar alhora el reial decret del Govern, revertint els escassos avanços del mateix en relació amb l’ampliació de la durada dels contractes.

Què diu la PAH en matèria de lloguers?

  • Compliment del PIDESC: Cap desnonament a famílies vulnerables sense alternativa habitacional.
  • Durada dels contractes: 5 anys si el propietari és persona física amb més de 5 habitatges en propietat, o 10 anys si és persona jurídica.
  • Els preus del lloguer estaran subordinats a l’índex de referència de preus.
  • Els augments de renda no podran pujar per sobre de l’IPC.
  • En cas de canvi de llogatera, el preu del lloguer en el nou contracte no podrà superar l’anterior en més de l’1,5%.
  • Limita la fiança a una mensualitat de lloguer.
  • Modifica el règim fiscal de les Socimis, perquè tributin al 40% en l’impost de societats.
  • Promou la cessió obligatòria d’habitatges buits de grans tenidors que hagin rebut diners públics.
  • Estableix l’obligació de generar parc públic d’habitatge.
  • Augmenta l’IBI als habitatges injustificadament buits i,
  • Prohibeix la venda d’habitatges del parc públic.

Per tot això, des de la PAH lamentem l’oportunitat perduda pel Govern per fer un decret que ataqués de manera real les causes que impedeixen l’accés a l’habitatge: l’especulació, l’acaparament d’habitatges per part d’especuladors, la manca de parc públic o l’híperliberalisme del mercat i limités i reduís els preus, o que garantís el compliment del PIDESC.

No obstant això, ara que la complicitat del PP amb els especuladors ha possibilitat el desbloqueig que, amb el suport de Cs mantenien de la Llei d’Habitatge de la PAH, el seu tràmit urgent i l’aplicació de les mesures que conté, poden facilitar que l’accés a l’habitatge a Espanya deixi de ser un privilegi i passi a ser un dret, i per aconseguir-ho seguirem lluitant.

Sí que es pot!

#RegulaciónAlquileresYa

Ayer nos movilizamos en Madrid, Valencia, Iruña, Manresa, Málaga y Barcelona para exigir que el decreto sobre alquileres…

Gepostet von PAH Barcelona am Dienstag, 22. Januar 2019

Les entitats socials de Barcelona exigim: Prou desnonaments Oberts

Avui ens hem reunit davant de la Ciutat de la Justícia amb diferents entitats socials de Barcelona i moviments socials per denunciar els desnonaments oberts. És a dir, desnonaments que s’ordenen des dels jutjats sense hora i data determinada.

Davant la vulneració de drets hem dit #ProuDesnonamentsOberts i acabar amb aquestes pràctiques despiadades i inhumanes que provoquen més angoixa i patiment a les famílies. Una estratègia perquè les famílies estiguin menys desemparades i soles en el moment de l’execució.