Arxiu de categories Comunicats

  • Inici   /  
  • Arxiu per categoria "Comunicats"
    • ( Pàgina6 ) ( Pàgina6 )

El govern espanyol ataca el lloguer social antidesnonaments en ocupacions i insisteix a criminalitzar la pobresa

Denunciem la impugnació de la mesura per part del Govern estatal mentre que ens reunim amb la nova responsable d’habitatge de la Generalitat perquè acceleri l’aplicació de la Llei 24/2015

El passat dimecres 7 de desembre el Consell de Ministres, presidit per Pedro Sánchez, va interposar un recurs contra el lloguer social obligatori en situacions d’ocupació de pisos de bancs i voltors, en concret, l’article 12 de la Llei 1/2022 per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, que va afegir la disposició addicional primera apartat 1.c a la Llei 24/2015.

Tot i que la Generalitat i l’Estat porten mesos negociant per evitar un recurs, finalment el Govern qüestiona davant el Tribunal Constitucional el lloguer social de persones i famílies sense títol, seguint el mateix camí que PP i VOX, que van impugnar tota la Llei 1/2022 abans de l’estiu. És un gran error comprar el discurs que culpabilitza les famílies que han hagut d’ocupar un habitatge buit de la banca/voltors per no viure a la intempèrie amb els seus fills i filles, quan l’Administració ha fallat a l’hora d’evitar el seu desnonament i reallotjar-les.

És inacceptable que es debiliti una mesura que dona una oportunitat a les famílies amb desnonaments i beneficiï a bancs i fons voltor, que van ser rescatats amb diners de totes nosaltres sense cap contraprestació social. El lloguer social obligatori en ocupacions és una mesura excepcional, que ofereix solucions realistes a l’accés precari i sense títol de milers de famílies que fa anys viuen en pisos buits a l’espera d’una mesa d’emergència que no reallotja, mentre el gran tenidor especula per malvendre’ls.

Una setmana després, el Grup Promotor de la Llei 24/2015 s’ha reunit amb els nou màxims responsables de les polítiques d’Habitatge a Catalunya del Govern d’ERC, per deixar clara la necessitat de defensar més que mai els nostres lloguers socials. El 15 de desembre vam traslladar a la nova secretària d’Habitatge de la Generalitat, Marina Berasategui, i a les noves responsables de l’Agència de l’Habitatge i de l’Agència Catalana del Consum, Sílvia Grau i Albert Melià, que la Generalitat ha d’accelerar i intensificar l’exigència dels lloguers socials antidesnonaments, essent valenta i implacable amb els grans tenidors que no els ofereixen.

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 volem deixar clares 3 qüestions importants:

  1. El lloguer social obligatori en ocupacions ha estat impugnat sense suspensió, per tant, continua vigent i s’ha d’aplicar fins que no arribi una sentència del Tribunal Constitucional.
  2. El lloguer social en desnonaments d’hipoteca i impagaments de lloguer, inclosos en la Llei 24/2015 original, estan lliures de qualsevol recurs i cal signar-ne milers, perquè la pressió social els va salvar el 2018 aconseguint que Pedro Sánchez retirés la impugnació de M.Rajoy.
  3. El lloguer social obligatori en casos de fi de contracte de lloguer i renovació de lloguers socials anteriors, també inclosos a la 24/2015 a través de la Llei 1/2022, s’han salvat del recurs, també gràcies a la pressió social.

Volem deixar ben clar que el PSOE no és de fiar, ja que ha fet el mateix que el PP i VOX, i que els socis de coalició del govern d’Unidas Podemos no s’han oposat públicament al recurs i, per tant, en són còmplices. No permetrem que l’ofensiva pro desallotjaments -en la que participen PSOE i els partits de dreta com Junts, i que promou una “llei desokupa” a través d’una modificació express de la LECrim que criminalitza a les famílies vulnerables– quedi impune i sense resposta. Ho vam demostrar la setmana passada en un acte a Barcelona del PSC i seguirem les mobilitzacions fins que els socialistes rectifiquin la seva postura.

Exigim a la Generalitat una nova ofensiva per garantir que se signen els milers de lloguers socials que els grans tenidors eviten, a l’espera que un Tribunal Constitucional controlat per les posicions més conservadores els faci la feina bruta i els pugui anul·lar.

Fem una crida a totes les entitats socials i al moviment per l’habitatge per pressionar amb més força que mai a qui la incompleix o la vol tombar.

Acomiadem un 2022 de lluita on hem recuperat l’ampliació de la llei antidesnonaments i hem arrencat centenars de lloguers socials a bancs i fons voltor, i anunciem públicament que el 2023 augmentarem la pressió als especuladors i les institucions per guanyar tots els lloguers socials possibles!

Barcelona posa les primeres sancions per incompliment de la norma del 30% impulsada pel moviment per l’habitatge

Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats

L’Ajuntament de Barcelona ha incoat els tres primers expedients sancionadors per incompliment de la reserva del 30% d’habitatge de protecció oficial en noves promocions i grans rehabilitacions, una mesura impulsada pel moviment per l’habitatge a la ciutat i que es va aprovar tot just fa ara 4 anys. Es tracta de tres grans rehabilitacions al districte de l’Eixample que han incomplert la normativa tramitant successius assabentats d’obres en lloc de sol·licitar la pertinent llicència, que només s’hauria concedit si la sol·licitud hagués previst la reserva d’HPO.

Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats pels equips d’inspecció municipals, i la previsió és que pròximament se n’incoïn tres més. La resta, una vegada analitzats i estudiats per la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, derivaran si s’escau en nous expedients sancionadors emmarcats en la Llei 18/2007 pel dret a l’habitatge. Aquestes sancions arriben, també, quan fa poc que l’Ajuntament ha adquirit els primers habitatges protegits sobre plànol, tal i com marca la mesura del 30% que es preveu que estiguin disponibles l’any 2024, quan passaran a formar part del parc de lloguer públic.

Una mesura d’èxit de les entitats socials

El febrer del 2018, la PAH, l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogateres, la Favb i l’ABDT anunciàvem la presentació al Plenari de l’Ajuntament de la moció municipal per a l’ampliació del parc públic. Menys de 10 mesos després, el primer dels seus 5 punts, conegut com el 30%, va entrar en vigor amb l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General Metropolità per part de la Generalitat, gràcies a una campanya social àmplia i molt activa.

Tot plegat va ser un èxit sorgit dels moviments socials que, superant l’habitual dificultat amb les vies formals, suposava un aprenentatge col·lectiu i l’arribada d’una mesura innovadora a cavall entre l’urbanisme i l’habitatge, i amb un caràcter inequívocament transformador. També vam comptar amb grans obstacles: la pressió de certs partits polítics del consistori -concretament ERC i PSC- que van condicionar el seu suport necessari per l’aprovació inicial a la no suspensió de llicències per a l’aprovació del 30% va comportar que el sector privat tingués mesos per avançar la petició de llicències abans de l’aprovació definitiva i estalviar-se part de la responsabilitat que hagués hagut d’assumir durant els primers anys de la vigència de mesura.

D’igual manera, sabem que als tribunals hi ha en curs diversos processos oberts contra el 30%. És un fet lamentablement normal: el sector privat continua ignorant la funció social de l’habitatge i es torna contra tot allò que pot restar-li una mínima rendibilitat als seus elevats beneficis.

Tot plegat, per això, conforma un dels majors èxits del moviment per l’habitatge a Barcelona dels darrers anys pel que fa a aconseguir l’aprovació de noves mesures d’habitatge. La clau perquè aquesta mesura segueixi i doni més bons resultats és estendre-la a la resta de Catalunya, especialment a l’entorn metropolità. De fet, els municipis de Mataró, Montcada i Ripollet també han aprovat el 30% després de Barcelona i en d’altres municipis, com a Terrassa, els moviments socials ho exigeixen fa temps als respectius governs municipals.

Cal continuar apostant per aprofitar al màxim el potencial del marc legislatiu existent, obrir totes les escletxes possibles i enderrocar mites i tabús que bloquegen canvis més ambiciosos i igualment necessaris.

Les PAHs Catalanes organitzem una protesta sorpresa en un acte del Partit Socialista a Barcelona per la “Llei Desokupa” que pretén fer fora de casa a famílies vulnerables en 48 hores

Les activistes ens mobilitzem després de reunir-nos amb el PSC i demanar-los que rectifiquin la proposta per evitar criminalitzar la pobresa

Les PAHs Catalanes hem organitzat avui una protesta sorpresa durant la celebració d’un acte de campanya del Partit Socialista a Barcelona. Una seixantena d’activistes hem irromput pacíficament un acte preelectoral al barri de Sarrià de Jaume Collboni, membre de l’executiva del Partit Socialista a Catalunya, per expressar-li la nostra profunda decepció amb el seu partit davant la seva manca de resposta sobre la Llei Desokupa, és a dir, la proposta de modificació de la Llei d’Enjudiciament Criminal per habilitar a jutges perquè desallotgin en 48 hores a aquelles famílies que ocupen un habitatge en precari sense judici. Jaume Collboni ha accedit a parlar amb algunes de nosaltres, però s’ha negat a establir cap canal de negociació o diàleg efectius per tal de discutir amb els socialistes les nostres propostes sobre com combatre les màfies i donar una llar digna a milers de famílies vulnerables. 

El mes passat vam iniciar negociacions amb els Socialistes al Parlament per tal que rectifiquessin aquesta proposta que, lluny d’abordar les “ocupacions conflictives”, l’única cosa que fa és obrir la porta perquè bancs i fons voltor expulsin famílies vulnerables en comptes d’oferir-los un lloguer social, tal com obliga l’ampliació de la Llei 24/2015 antidesnonaments -que, recordem, es va aprovar fa 9 mesos gràcies als vots del mateix PSC, entre altres partits. Tot i això, el PSC ha continuat amb la seva intenció de criminalitzar la pobresa i el passat mes d’octubre va aconseguir aprovar una moció a l’Ajuntament de Barcelona per demanar a l’Estat que aprovi mesures per, entre altres coses, “emprezar una reforma urgente de la normativa procesal para garantizar y dar cobertura a la actuación policial para las desocupaciones en el momento en que se tenga constancia de la comisión de estos delitos”. 

El PSC compra el relat de la ultradreta

Tal com hem dit anteriorment, els socialistes proposen legislar en base a un relat promogut per la ultradreta i que les dades demostren com a fals: les ocupacions van a la baixa. Segons dades publicades per l’Ajuntament de Barcelona les ocupacions han disminuït un 18% a la ciutat des del 2019; per altra banda, el Consell General del Poder Judicial ha admès, en una resposta a declaracions similars fetes per altres ajuntaments de l’Àrea Metropolitana, que els delictes per usurpació d’immobles han disminuït a Catalunya un 59% del 2015 al 2020. 

Per altra banda l’ocupació no és un fenomen que afecti, de manera habitual, a cases habitades o a propietaris particulars, ans al contrari: la gran majoria de les vegades es dona en habitatges de grans tenidors i entitats financeres, que casualment també són els actors que mantenen un volum major de pisos buits, més de 30.000 a Catalunya segons dades de El Crític. El 2021 només es van detectar ocupacions en pisos buits, descartant d’entrada aquesta pretesa alarma d’ocupacions en pisos normalment habitats.

El 81% dels pisos ocupats a la capital catalana són de grans propietaris com bancs i fons voltor, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona; aquests grans tenidors són en bona part responsables de la crisi d’habitatge actual, i no víctimes de les conseqüències d’aquesta mateixa crisi, per tant, no han de ser protegits de les ocupacions a cost de l’Administració. Entenem que la proposta que volen aprovar els socialistes no es correspon amb la realitat sobre la qual pretenen legislar, generant confusió a la ciutadania.

Des de la PAH tenim clar que la millor manera d’evitar que una família es vegi obligada a ocupar un immoble és garantint-li un habitatge digne. El Partit Socialista té al davant moltes opcions per fer-ho possible: 

  • Llei 24/2015 antidesnonaments. Catalunya ha estat pionera a l’hora d’aprovar mecanismes legals per regularitzar les famílies en situació de vulnerabilitat que s’hagin vist obligades a ocupar o bé no puguin pagar hipoteca o lloguer. Aquesta mesura contempla l’obligació, per part dels grans tenidors, de fer lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat; per altra banda, també permet que la Generalitat obligui als grans tenidors a cedir aquells pisos que estiguin buits des de fa més de 2 anys.
  • Llei d’Habitatge. Actualment el PSOE manté bloquejada la Llei d’Habitatge al Congrés perquè es nega a incloure mesures de mínims com la d’oferir lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat tal com contempla la llei catalana. Si el govern espanyol inclogués les mesures proposades pels col·lectius tindria el suport d’altres partits com Podem, ERC, BNG, Bildu, Més País i la CUP i podrien aprovar-la immediatament.
  • Sareb. Des de principis d’any que l’Estat és l’accionista majoritari de la Sareb, una entitat rescatada també amb més de 60.000 milions d’euros de fons públics que no retornaran mai. Aquest rescat s’hauria de retornar posant els seus pisos a disposició de Comunitats i Ajuntaments, per tal d’ampliar un parc públic d’habitatge que actualment ronda un ínfim 2%, un dels més baixos de la Unió Europea.

Exigim que el PSC/PSOE es deixi de mesures populistes i apliqui mesures de responsabilització directa als grans operadors immobiliaris pels casos d’ocupacions de perfils vulnerables. A Catalunya ja tenen un instrument legal per fer-ho: la Llei 24/2015. D’ells depèn que es compleixi i que s’estengui a la resta de comunitats autònomes de la mà de la Llei d’Habitatge. Prou criminalitzar la pobresa, és hora de prendre mesures valentes per garantir el dret a l’habitatge!

[Comunicat] Al 44è Aniversari de la Constitució, la PAH exigeix dret a l’habitatge

Avui es compleixen 44 anys de l’aprovació de la Constitució vigent, que a l’article 47, estableix:
    “Todos los españoles y españolas tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación. La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.”
    

Pel que podem afirmar que, des de fa 44 anys, l’article 47 està sent incomplert. Els poders públics ni han promogut les condicions necessàries, ni han establert les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, ni de bon tros han impedit l’especulació; és més, també podem afirmar sense por a exagerar que, en moltes ocasions, les polítiques d’habitatge aplicades l’han promogut i facilitat, mentre impedien que la comunitat participés de les plusvàlues que ha generat l’acció urbanística.

Les constants subvencions públiques a la promoció, construcció i adquisició d’habitatges, i més recentment els ajuts al lloguer, constitueixen simples transferències d’ingents quantitats de diners públics a butxaques privades, sense que la comunitat hagi participat en les plusvàlues generades, almenys en el que a Parc Públic d’Habitatge es refereix. A més, han convertit el bé habitatge en un simple objecte de consum i d’inversió, és a dir, un bé destinat a l’especulació.

L’habitatge ha de ser tractat com a bé social de primeríssima necessitat, com a Dret Humà i fonamental, perquè disposar d’un habitatge digne i adequat, és la condició sine qua non per a poder accedir a altres Drets Fonamentals, impossibles d’exercir sense ell, com encertadament ha assenyalat la Comissària europea de Drets Humans, senyora Dunja Mijatovic, després de la seva recent visita a Espanya.
Com a simple objecte de consum que és actualment, només es pot accedir a l’habitatge segons el nivell de renda disponible. Amb uns preus del lloguer desorbitats per l’especulació, unes condicions de compra inassolibles, uns salaris molt baixos, la inexistència de Parc Públic i unes xifres escandaloses de desnonaments, la capacitat de la població d’accedir a aquest Dret, cada cop és més limitada i excloent.
Encara que no pinta bé, tenim ara l’ocasió de canviar això, mitjançant l’aprovació de la qual el govern «progressista» ha denominat Llei pel Dret a l’Habitatge, però el contingut actual del qual està força lluny de canviar alguna cosa, si els Poders Públics, el Govern progressista i les Corts no assumeixen l’obligació constitucional de promoure les condicions necessàries aprovant la Llei pertinent. Disposen de totes les nostres propostes, depèn de la seva voluntat d’atendre la població o mantenir l’especulació.
La PAH, i moltes altres organitzacions estarem molt pendents i bel·ligerants perquè acabi sent així.
Sí que es pot!

[Comunicat] Prou criminalització de la protesta

Posicionament d’organitzacions i moviments socials sobre la proposta de reforma del delicte de desordres públics: genera greus afectacions al dret a la protesta

Davant la proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal presentada al Congrés dels Diputats, les organitzacions sota signants manifestem el nostre desacord amb la proposta relativa a la modificació del delicte de desordres públics del Codi Penal.

La derogació del delicte de sedició s’ha de celebrar. Tot i ser un delicte en desús, va ser utilitzat per condemnar els presos polítics el 2019. Si bé celebrem la proposta de derogació del delicte de sedició, valorem que l’actual proposta de reforma genera greus afectacions i limitacions al lliure exercici del dret a la protesta i que si tira endavant constitueix una nova agressió als drets fonamentals de la ciutadania i un retrocés en termes de democràcia.

  1. La proposició de llei comporta aspectes negatius que poden vulnerar l’exercici del dret a la protesta. Es deroga la sedició, però s’incorpora un tipus agreujat de desordres públics que, amb una nova terminologia, persegueix algunes de les actuacions que perseguia la sedició.
  2. Aquest tipus agreujat de desordres públics incorpora diversos conceptes genèrics, subjectius i indeterminats que permeten criminalitzar un gran nombre d’accions, adscrites dins del dret a la protesta, i això pot comportar penes elevades i fins i tot presó.
  3. Al Codi Penal actual, perquè una conducta pugui ser considerada desordre públic exigeix un acte de violència contra les persones o les coses, o bé una amenaça de violència. La proposta de reforma planteja que els desordres públics també es poden cometre per “intimidació”, concepte que comportaria més arbitrarietat, subjectivitat i previsiblement una major incriminació, ja que aquesta redacció permet criminalitzar moltes actuacions del dret a la protesta, freqüents a la nostra societat i que són necessàries per visualitzar el rebuig o el malestar social.
  4. Així mateix, s’introdueix com a delicte la invasió o ocupació de locals o espais públics o privats explícitament sense violència ni intimidació amb penes de fins a 6 anys de presó o 12 mesos de multa. Una vegada més, es criminalitza de manera clara una expressió del dret a la protesta pacífica.
  5. La proposta agreuja el tipus bàsic si els fets (incloent-hi, per tant, una protesta amb intimidació, però no-violència) són duts a terme per una “multitud el nombre, organització i propòsit de la qual siguin idonis per afectar l’ordre públic”; com a resultat, s’obre el ventall per criminalitzar actuacions d’organitzacions que podrien haver posat en perill l’ordre públic sense que calgui que hagi passat efectivament.
  6. El dret a la protesta és el dret dels drets, un mecanisme efectiu de participació ciutadana en assumptes públics, que permet impulsar transformacions socials i polítiques significatives, així com establir un diàleg entre la ciutadania i el poder representatiu. Si bé el dret a la protesta no està codificat com a tal a la normativa internacional, és un concepte que integra un grup de drets fonamentals: el dret a la reunió pacífica, la llibertat d’expressió, la llibertat d’associació i la llibertat d’informació. A l’Estat espanyol, la normativa estatal reconeix el dret de reunió i manifestació com a drets fonamentals (article 21 de la Constitució Espanyola); ambdós permeten la protecció harmònica i conjunta del dret a la protesta social. De la mateixa manera, la normativa europea −a través del Tribunal Europeu de Drets Humans i el Conveni Europeu de Drets Humans− reafirma el “dret a la reunió i manifestació com un dret fonamental de qualsevol societat democràtica” i destaca que no es poden interpretar de manera restrictiva. D’acord amb l’anterior, recordem que aquests drets són individuals (no col·lectius) i que cada una de les participants es reconeix de manera individual, pel simple fet de ser persones.

Des del 2015, la reforma del Codi Penal (Llei Orgànica 2/2015, 30 de març) i l’aprovació i vigència de la Llei de Seguretat Ciutadana −popularment coneguda com a Llei Mordassa (actualment en tràmit de reforma)−, s’han consolidat com una resposta repressiva davant de l’auge de la mobilització social als nostres carrers, també com a resposta contra el dret a l’autodeterminació. Fa anys que l’acció col·lectiva i organitzada s’ha vist repetidament perseguida, reprimida i criminalitzada.

Davant l’actual tramitació de la proposició, exigim que el Codi Penal s’adeqüi amb els estàndards internacionals de drets humans.

Demanem que durant el tràmit parlamentari es modifiqui el delicte de desordres públics per garantir que els elements que suposen una clara vulneració de drets es corregeixin amb l’objectiu de protegir el lliure exercici del dret a la protesta, un dret fonamental de la ciutadania.

Organitzacions impulsores:

  1. Alerta Solidària
  2. Aliança de Marees i Moviments Socials
  3. Arran
  4. Calala – Fondo de Mujeres
  5. CGT Catalunya
  6. CONFAVC
  7. Contracorrent i Corrent Revolucionària de Treballadors (CRT)
  8. Coordinadora Movimientos Sociales y Sindicales de Cataluña
  9. Coordinadora Obrera Sindical
  10. Ecologistes en Acció Catalunya
  11. Elite Taxi
  12. End Fossil Barcelona
  13. Endavant-OSAN
  14. Front Comú Contra la Repressió
  15. Intersindical Alternativa de Catalunya – IAC
  16. Irídia – Centre per la defensa dels drets humans
  17. La Intersindical (CSC)
  18. Lluita Internacionalista
  19. Marea Blanca Catalunya
  20. Marea Pensionista
  21. Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
  22. Novact
  23. Òmnium Cultural
  24. Plataforma de Afectadas por la Hipoteca (PAH)
  25. PAH Barcelona
  26. Pirates de Catalunya
  27. Plataforma 3 d’octubre
  28. Plataforma Antirepressiva de Barcelona
  29. Plataforma per la Pau – OTAN NO
  30. Procés Constituent
  31. Constituents per la República
  32. Rebel·lió o Extinció
  33. Sectorial de Persones Represaliades de l’ANC
  34. Sindicat de Llogateres
  35. Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
  36. Tanquem els CIES
  37. Unió de Pagesos de Catalunya
  38. Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes
  39. Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixampe (XHEE)
  40. Xarxa per la Justícia Climàtica

¡Contacta con la PAH, no estás sola!

Busca en la web:

Què es la PAH

La PAH de Barcelona és una plataforma d’acció que reuneix a afectades per hipoteques, lloguers i ocupació, formada per persones voluntaries solidaries en defensa de la ciutadania davant la usura bancària

Contacte

lapahdebarcelona@gmail.com
C/ Leiva, 44 bis, Barcelona
Hostafrancs (M L1)
Pl. Espanya (M L1 L3)
Tel. 611 306 456 (Dilluns, dimecres i divendres de 15 a 19 h)
 

Reunions de la PAH

Acollida i assessorament col·lectiu: dilluns 17.30h
Atenció estudiants: dilluns a les 16.30h
Assemblea de Coordinació PAH Barcelona: dimarts 17.30h