Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Interpel·lem a Inés Arrimadas en defensa de la Llei d’Habitatge de la PAH

Avui dijous 15 de març les PAHs Catalanes acudirem a la seu de Ciutadans de Barcelona, ​​al carrer Balmes 191, per interpel·lar a la responsable del partit, Inés Arrimadas, en defensa de la Llei d’Habitatge de la PAH. Aquesta acció s’emmarca en una campanya d’interpel·lació al partit Ciutadans, perquè es posicionin a favor de la tramitació de la Llei d’Habitatge de la PAH: una proposta de llei registrada al Congrés, que, si s’aprova, acabaria amb els desnonaments, la pobresa energètica i regularia els lloguers.
 
Aquesta llei compta amb nombrosos suports. Centenars de col·lectius i sindicats s’han posicionat a favor que es legisli. Més d’un centenar d’ajuntaments, que pretenen ser conquerits per Ciutadans en les pròximes eleccions municipals, han aprovat mocions a favor que s’aprovi la nostra llei. Fins i tot el Parlament Europeu i l’ONU descriuen aquesta iniciativa com un exemple per a ser seguit per altres països en matèria d’habitatge.
 
Malgrat tot, el govern del PP té fins demà dijous 16 de març a les 20 h per a registrar un veto a la nostra iniciativa. El veto és un mecanisme d’ús excepcional, que tal com marca el reglament del Congrés, només pot ser aplicat si la proposta de llei afecta els pressupostos generals “en vigor”. No obstant això, la Llei Habitatge PAH està dissenyada perquè totes les mesures que impliquin una despesa no entrin en funcionament fins als pressupostos futurs. No hi ha justificació ni base per vetar la Llei Habitatge PAH.
 
No obstant això, el govern del PP ja ha fet trampes en el passat. Però els vetos no són impostos en solitari. Mariano Rajoy ha trobat a Ciutadans el seu titella per bloquejar lleis sistemàticament, com ha passat amb el debat de la pujada de les pensions. La qüestió que tracten d’ocultar des de Ciutadans és que tots els vetos són avaluats per la Mesa del Congrés, un òrgan de la cambra on es poden aixecar aquells vetos que no tinguin base, com seria el cas de la Llei d’Habitatge de la PAH.
 
La mesa del Congrés està composta per 3 seients del PP, 2 de Ciutadans, 2 del PSOE i 2 de Podemos. Tant PSOE com Podemos ja s’han compromès públicament a aixecar un veto del PP a la Llei d’Habitatge de la PAH. Però per sumar majoria i aixecar un possible veto, és necessari el posicionament de Ciutadans. Un acte democràtic que és qüestió de voluntat política, i que estaria avalat pel mateix reglament del Congrés.
 
Per aquesta raó, anirem a interpel·lar en diferents territoris als secretaris generals de Ciutadans, perquè es posicionin a favor de la Llei Habitatge PAH. En cas que el govern del PP registri un veto, Ciutadans haurà d’escollir: o es posiciona amb el govern de la corrupció i els desnonaments. O es posiciona al costat de les famílies i les nostres llars. Recordem que el que estem demanant és un mínim democràtic.
 
No estem exigint que Ciutadans doni suport públicament al contingut total de la nostra llei. El que estem exigint és que Ciutadans no bloquegi un debat democràtic. Que permeti al Congrés, una entitat mantinguda amb diners de tota la ciutadania, debatre una llei. El que estem exigint a Ciutadans, a Albert Rivera i a Inés Arrimadas, és que no es converteixin en els còmplices necessaris del segrest de la democràcia i el futur de les nostres famílies.
 
Sí que es pot!
#CiudadanosDelPP
PerPAH_Bcn

El Partit Popular presenta un nou pla d’habitatge per seguir beneficiant l’especulació

Quin pla! El PP segueix girant l’esquena a les famílies, desestimant les propostes de la PAH i presentant un Pla d’Habitatge per als tres anys vinents, amb l’única fi de seguir inflant la bombolla de lloguer a benefici de grans propietaris i especuladors

Nova oportunitat perduda. El divendres 9 de març es va aprovar el Pla d’Habitatge Estatal 2018-2021, presentat pel Partit Popular. Vivim un període en què l’emergència habitacional, lluny de desaparèixer, creix alarmantment dia a dia. El Govern té la capacitat i l’obligació per portar endavant mesures que garanteixin el Dret a l’habitatge, tal com marca l’art. 47 de la Constitució, però una vegada més prefereix vulnerar aquest dret i legislar a favor de la banca i els fons d’inversió. Parlem d’un pla, que suposadament pretén fomentar el lloguer, però que no contempla regularitzar els contractes de curta durada, ni els lloguers inassumibles, per garantir que les inquilines puguin realitzar projectes de vida duradors, assequibles i estables, per no veure’s empeses a viure com a nòmades cada tres anys.

S’omplen la boca amb la seva enorme vocació social, però la realitat és una altra. El pla del PP, passa per un programa d’ajudes per pagar el lloguer, que com totes les seves mesures anteriors, solament serà accessible per a una petita minoria de famílies, però perjudicarà la resta. Unes ajudes que no contemplen cap mena de limitació, la qual cosa provocarà l’augment desorbitat dels preus, ja que pretenen subvencionar lloguers socials de la banca, fins en un 100% en lloguers de fins a 400 euros/mes. Una mesura perversa que incentivarà als bancs a establir els preus en el llindar màxim, seguir fent negoci amb recursos públics, facilitant-los poder usar-ho com rentat de cara.

Lluny de parar aquesta pujada, que en el cas de Barcelona ja ha aconseguit un 60% en alguns barris en els últims 3 anys, el PP obre la vàlvula per seguir inflant la bombolla del lloguer i així assegurar i perpetuar la rendibilitat als fons voltor, els bancs i els grans tenidors d’habitatge. Amb aquest pla, la propietat podrà extreure majors rendes, de nou gràcies a la transferència de 1.443 milions d’euros, extrets del fons públic, que aniran directament a les butxaques privades de constructors i grans tenidors, deixant més en la cuneta, si cap, a les inquilines que seguiran sent desnonades per no poder afrontar els elevats preus. Recordem que actualment el 85% dels desnonaments a la nostra ciutat són deguts a l’impagament del lloguer, desnonaments invisibles produïts per la finalització dels contractes que pretenen ser renovats amb uns preus totalment abusius i impagables, amb els sous de les famílies, cada vegada més baixos.

Que la despesa total en habitatge del Govern espanyol s’ha vist reduït en un 75% en els últims 8 anys o que es destini, en aquest nou pla, la irrisòria quantitat del 0,03% del PIB, molt allunyat de la mitjana europea, són xifres reveladores que deixen en evidència la poca voluntat existent a oferir solucions reals a una situació que empeny a milers de famílies a l’exclusió residencial. Han estat 8 anys de recessió per a la ciutadania, que ha vist com un darrere l’altre li anaven retallant els seus drets més fonamentals (habitatge, subministraments, sanitat, educació…) mentre es rescatava als bancs o s’alliberava als fons d’inversió a pagar impostos gràcies a la creació de les Socimis.

De res ens val que el gran pla del PP estigui en funció d’inflar el lloguer o oferir ajudes per a la compra d’habitatge, amb l’única fi de reactivar el cicle d’endeutament hipotecari. Un cicle que ha causat 700.000 execucions hipotecàries des del 2008, que se segueixi produint un desnonament cada 8 minuts i que encara hi hagi gent disposada a perdre la seva vida abans que el seu habitatge.

Tot això succeeix, mentre no hi ha una sola proposta per ampliar l’inexistent parc públic d’habitatge, un 1,5% contra el 15% de mitjana europea. Un parc que garantiria l’accés a un habitatge digne i assequible a les famílies amb menys recursos. Havent-hi més de 3 milions de pisos buits a Espanya per poder moure, prèvia sanció a la banca amb la seva cessió a l’Administració, l’única cosa que se li ocorre al PP és subvencionar la construcció de nou habitatge, per seguir promovent l’especulació i seguir usant diners públics a benefici del sector privat.

Mentrestant, el Partit Popular desoeix a la ciutadania, bloquejant iniciatives, suspenent lleis o no recolzant mesures que sí que protegeixen a les famílies, que responsabilitzen a la banca a oferir lloguers socials i reallotjaments en la seva cartera de pisos buits, omplerta a cop de desnonaments, o que eviten l’especulació de l’habitatge per frenar l’expulsió massiva de veïnes de les seves cases, barris i ciutats. Mesures registrades al Congrés, des del passat 10 de gener, recollides en la Llei Habitatge PAH. Mesures com les aprovades en el ple municipal de Barcelona, gràcies a la moció que vam presentar el 24 de gener al costat del Sindicat de llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC. Mesures per què a la nostra ciutat s’ampliï el parc públic d’habitatge. Mesures que en tots els nivells han comptat amb una aprovació gairebé unànime, si no hagués estat pel rebuig del PP, que estava elaborant el seu gran pla contra el dret a l’habitatge. Des de la PAH ja hem demostrat que les nostres propostes funcionen.

Des de PAH Barcelona, veiem més eficaç un altre tipus de mesures que haurien de passar per tenir en compte la renda. I aplicar, en casos de grans tenidors, un lloguer social sobre la base de la Llei 24/2015, i el lloguer amb un màxim del 30% dels ingressos de la unitat familiar com recomana Europa. Gràcies a la pressió de la PAH, ja s’han aconseguit lloguers pel 10%, 12% o 18% dels ingressos de les famílies. Demostrant que no és necessari recórrer a diners públics, solament voluntat política, per obligar a la banca a concedir els lloguers socials, bloquejant així els seus xantatges per concedir lloguers amb preus més alts subvencionats per l’Administració.

Estem tornant a viure la creació de l’estafa hipotecària, fomentant la precarització del lloguer per vendre’ns, de nou, les hipoteques com l’única alternativa per accedir a una llar. Vivim el dia de la marmota, i des de la PAH seguirem posant propostes reals sobre la taula per garantir que l’habitatge sigui un dret assequible per totes i no una mercaderia per a benefici d’unes poques. Seguirem desobeint lleis criminals, oferint solucions a una legislació justa i fent des d’abaix, organitzades al carrer, la qual cosa no estan disposats a fer des de dalt.

No defallirem, nosaltres sí que tenim un pla!

PerPAH_Bcn

ADIF també desnona

L’empresa pública, depenent del Ministeri de Foment, un actor més en l’onada actual de desnonaments

Avui, 9 de març de 2018, ens trobem en les oficines d’ADIF, situades al carrer d’Ocata s/n, de Barcelona, per evitar el desnonament sense reallotjament de José Luís i la seva família amb dos menors. José Luís vivia amb la seva mare en un pis de l’empresa ferroviària, dels quals anys enrere oferien als seus treballadors. Després de la mort de la seva mare, Adif va comunicar a José Luís, el mateix dia del sepeli, que en no pertany a la seva plantilla d’empleats, havia d’abandonar l’habitatge en un termini de 7 dies. Després de negociar, li van concedir una subrogació per 2 anys, un període de temps en què la situació laboral i econòmica de José Luís va fer un gir negatiu, deixant-ho en una situació de vulnerabilitat econòmica amb uns ingressos de tan sols 480 € per a la unitat familiar. Així i tot, i amb grans sacrificis, van estar pagant fins que no van poder més, doncs els seus ingressos es van veure més minvats i la situació va ser tan insostenible que no van poder pagar.
Arribats a aquest punt, ADIF s’ha tancat a qualsevol tipus de solució que apel·lés als drets més fonamentals de la família, que ja s’ha enfrontat a dos desnonaments, paralitzats en porta gràcies a la PAH. Amb la propera ordre de desnonament, de caràcter imminent, José Luís, la seva dona i els seus dos menors, s’enfrontaran a un desnonament obert, o el que és el mateix, estaran exposats i amb total indefensió al fet que a qualsevol moment, dia o hora, sense previ avís, siguin deixats al carrer.
Després del seu segon llançament i davant la nova situació econòmica de la unitat familiar, que ha aconseguit arribar als 836 €, ADIF es va negar a negociar un lloguer de 500 €, una oferta presentada pel José Luís per poder seguir mantenint la seva llar. Una oferta generosa i una mostra de la bona voluntat per part de José Luís per arreglar la situació.
Amb aquesta actitud, ADIF l’única cosa que fa és corroborar el que fa anys porta fent, especular amb els habitatges dels antics treballadors i beneficiar-se dels preus de la bombolla immobiliària. Una mostra d’això és la recent venda de pisos i sòl per valor de 10 Milions d’euros, o la quantitat d’habitatge buit que acumulen i porten anys venent en subhasta.
A Adif li exigim la paralització immediata del desnonament de José Luís i un lloguer just sobre la base de les seves possibilitats.
També, davant l’emergència habitacional que sofrim, davant els preus inassumibles i inaccessibles dels lloguers i davant la falta d’un parc públic d’habitatge capaç de garantir el dret a sostre a les famílies en exclusió residencial per part de l’Administració, des de PAH Barcelona, denunciem públicament a ADIF i considerem que com a empresa pública de l’Estat, hauria de cedir els seus pisos buits per poder donar-los un més que necessari ús social.
Recordem que ampliar el raquític parc públic d’un 1% que tenim, perquè s’acosti al 15% de mitjana europea, és una de les demandes presentades en la nostra moció municipal, aprovada el passat 23 de gener en el ple de l’Ajuntament de Barcelona, que també està recollida en la Llei d’Habitatge de la PAH registrada fa un mes al Congrés. En tots dos casos el Partit Popular ha demostrat que segueix sent el lobby financer més gran, per això no ha de sorprendre’ns que una empresa pública com ADIF, dependent directament del Ministeri de Foment, actuï en contra de la ciutadania més vulnerable i a favor dels interessos immobiliaris.
Avui fem visible que ADIF, no solament es dedica a la construcció de línies de ferrocarril i la gestió de la seva explotació, sinó que també se suma a l’actual bombolla del lloguer, patrocina desnonaments i nega un dret tan bàsic com el de tenir una llar. Fartes de la política del maó i que l’habitatge sigui tractat com una mercaderia i no com un dret, avui hem vingut disposades a aconseguir solució per a José Luís, i de no ser així, la PAH estem llestes per afrontar aquest  xoc de trens.
PerPAH_Bcn

Manifest 8M

JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portat la Segona República, les que van lluitar a la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres seguim lluitant.

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa.

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen.

PROU! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes ‒d’altra banda insuficient‒ es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i nenes. Denunciem la repressió sobre qui encapçalen la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones, sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem sigui una realitat.

PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!​ Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament sigui gratuït o estigui devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Avui, amb la ​vaga de cures​ en la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.

Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes per la mateixa feina. Per això, avui també fem ​vaga laboral​.

Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè les feines a les quals aconseguim accedir estan marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes de l’atur. Moltes de les feines que realitzem no posseeixen garanties o no estan regulades. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones.

PROU!​ De discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzades, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte ni d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectatives personals ni professionals.

Considerem fonamental denunciar les normes i les polítiques opressives contra les dones migrants.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral, i demanem la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a escala mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat.

Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que posen en risc la seva vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que ​la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap mena de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem ​vaga de consum​. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la ​despatologització ​de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

Exigim la ​despenalització total de l’avortament​, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública. Repudiem qualsevol tipus d’ingerència en la decisió de les dones sobre els nostres cossos. ​Nosaltres parim, nosaltres decidim!

L’educació inicial és l’etapa principal en què construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i, per això, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a ​una educació pública, laica i feminista,​ lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes, des dels primers trams educatius, en els que les professores som majoria, fins a la universitat.

Reivindiquem ​també el nostre dret a una formació afectiva-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.

Sol·licitem ​el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.

Denunciem ​el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.

Exigim ​un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal​. Diem PROU! Al racisme i l’exclusió. Cridem molt fort: no a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades arreu del món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades.

Denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, atenint-nos al dret a la mobilitat humana.

Denunciem l’opressió que sobre les dones treballadores migrants té l’actual legislació i les polítiques públiques en la matèria. ​Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria. ​Exigim ​el tancament immediat dels CIEs.

Som dones lliures en territoris lliures!

Denunciem ​les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten a les dones i LGTBI: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Denunciem ​la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem ​la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem ​la greu repressió i retalls de drets que estem patint.

Exigim ​la recuperació de la memòria històrica i del protagonisme de les dones i de les seves lluites, així com mantenir el record de les que ja no hi són: ​Veritat, justícia, reparació i no repetició.

Reivindiquem ​la total separació Església i Estat.

Exigim ​plena igualtat de drets i condicions de vida i la total acceptació de la nostra diversitat.

 

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

Gràcies a Violeta Monreal per cedir-nos aquesta poderosa imatge.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] 2017 tanca l’any amb 2.591 desnonaments a Barcelona

Barcelona, 6 de març 2018

Ahir es van publicar les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre els efectes de la crisi en els òrgans judicials el 2017.

Les dades parlen per si soles: 2.519 desnonaments a la ciutat de Barcelona en el 2017, el 85% dels quals conseqüència d’impagaments de lloguer. A aquesta xifra s’ha de sumar els desnonaments procedents d’ocupacions en precari, que no es visibilitzen, famílies que han sigut desnonades i que s’han vist obligades a ocupar un habitatge o escollir viure al carrer.

Des del 2013 els desnonaments no s’han aturat. A Barcelona s’han acumulat més de 14.841, a Catalunya 74.548, i a la resta de l’Estat solament en el 2017 se’n comptabilitzen 60.754.


 

Les xifres aclaparen i la tendència no és més encoratjadora. És per això que des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) portem treballant més de 9 anys, denunciant i visibilitzant que vivim en una situació d’emergència habitacional, que els desnonaments no són coses del passat o llegendes urbanes com ens volen fer creure banquers i el Partit Popular, i que calen mesures valentes a tots els nivells: locals, autonòmics i estatals. En una situació on hi ha vides en joc, no es pot dubtar. La ciutadania ho té clar, ho demostra cada dia posant-se davant d’una porta per aturar el desnonament d’algú que potser fa una setmana que coneix, acompanyant a una desconeguda a una ocupació d’un banc per aconseguir una dació en pagament, promovent canvis legislatius amb propostes possibles com la #LeyViviendaPAH i solidaritzant-se i recolzant els diferents col·lectius que han nascut per fer front a la bombolla de lloguer.

Des de la PAH Barcelona ho tenim clar: desobeirem lleis injustes fins a garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat.

No permetrem que bancs, fons voltor i lleis injustes ens desnonin de les nostres cases!

Perqué #SíQueEsPot #stopdesnonaments