Arxiu de categories Comunicats

La falta de voluntat política ha deixat passar l’oportunitat de recuperar la Llei 24/2015

Mentre el govern de Pedro Sánchez és incapaç de complir els compromisos signats, cada dia són desnonades 43 famílies a Catalunya

Ahir dimecres 1 d’agost es va celebrar la primera reunió de la Comissió Bilateral Estat-Govern. Hagués estat prioritari que s’hi acordés la retirada immediata del recurs a la Llei 24/2015. Per tant la nostra valoració és agredolça: ahir era urgent i possible recuperar l’eina més eficaç que ha tingut Catalunya i tot l’Estat per acabar amb els desnonaments i l’emergència habitacional. Avui podríem estar parlant i celebrant que gran part dels 43 desnonaments d’hipoteca i de lloguer que es produeixen cada dia a Catalunya aviat quedarien aturats. Alhora podríem respirar alleujades perquè en pocs mesos les llistes d’espera de més d’un any de les Meses d’emergència, quedarien a zero. I mai més hauríem de patir perquè es repetissin fets tràgics com els de Cornellà o Reus, perquè és possible evitar-ho. Però en canvi, el Govern de Pedro Sánchez no ha estat a l’altura, demostrant el mateix tarannà que el govern de Mariano Rajoy. El PSOE s’havia compromès per escrit a “retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en cas de formar Govern i a no posar impediments per al seu total desenvolupament”. No obstant això, ahir va qüestionar la constitucionalitat d’una llei aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, o el que és el mateix: va girar l’esquena a milers de famílies negant-los el seu dret a un habitatge digne, per posar-se del costat de la banca i els seus interessos.

El passat dia 29 de juliol es complien tres anys des que es va aprovar la Llei 24/2015 de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, coneguda popularment com a “Llei contra els desnonaments i els talls”. Aquesta Llei va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2015 i va sorgir d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), la “ILP Habitatge”, impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESC (ODESC). Durant la seva tramitació va rebre un suport social extraordinari, amb gairebé 150.000 signatures de suport individuals, així com l’adhesió de més de mig miler d’entitats socials de tota mena, com sindicats, moviment veïnal, tercer sector social i moltes d’altres entitats cíviques d’una diversitat importantíssima. Aquest enorme consens polític i social només s’entén tenint en compte l’objectiu que buscava: acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a casa nostra.

La nostra Llei va ser la primera a tot l’Estat que va posar sobre la taula mesures d’urgència en l’àmbit de l’habitatge després de les conseqüències desastroses de la crisi del 2008. La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca havia intentat ja canviar al Congrés, amb una altra Iniciativa Legislativa Popular, les lleis que permetien desnonar centenars de milers de famílies, quedant-se a més amb deutes impagables de per vida que les condemnaven a l’exclusió social i financera permanent. A través de cinc senzilles mesures pensades per les entitats socials, el malson del sobreendeutament, els desnonaments, la manca d’habitatge d’emergència i els talls d’aigua, llum i gas que afectessin la població en situació de vulnerabilitat residencial, passaven a ser història.

Catalunya va ser el primer lloc on les entitats socials i la societat civil organitzada va aconseguir esquerdar el mur que havia bastit el Partit Popular i la banca contra qualsevol classe de canvi legislatiu que acabés amb les lleis criminals i injustes per tenir-ne d’altres que protegissin el dret a l’habitatge digne. D’altres territoris van seguir les petjades de l’anomenada norma, fet que va fer néixer noves lleis.

Malauradament el govern del PP va decidir, un cop més, defensar els interessos de les entitats financeres i els grans tenidors d’habitatge, i el maig de 2016 va interposar recurs d’inconstitucionalitat en contra, gest que va repetir amb la resta de lleis de l’Estat. La reacció de la societat civil al carrer fou una defensa aferrissada de la nostra “Llei contra els desnonaments i els talls”: es van convocar abans i després de la impugnació nombroses protestes davant les seus del PP a Catalunya i a tot l’Estat, vam ser al Parlament i al Congrés obtenint el suport de tots els partits, excepte el PP, i també vam rebre el suport dels ajuntaments catalans. Una cimera social convocada pel President va desembocar en una nova llei, també suspesa.

Finalment, tan sols vam poder salvar la part de pobresa energètica: les mesures d’habitatge van ser afectades per la impugnació i suspensió immediata de tots els articles que afectaven les entitats financeres. La part d’habitatge de la Llei 24/2015 va demostrar durant els 9 mesos que va estar en vigor, la seva potència, aturant més de 10.000 desnonaments fins que va ser suspesa. Si no hagués estat així, des de llavors fins avui haguéssim pogut aturar uns 35.000 desnonaments. Les mesures contra la pobresa energètica, que no van ser impugnades, han aconseguit aturar més de 82.500 talls de subministrament.

La 24/2015 és una de les lleis catalanes més importants en matèria social que va impugnar el Partit Popular, per la qual cosa és imprescindible recuperar-la. Per tot això i davant la finestra d’oportunitats que es va obrir amb la sortida del PP del govern de l’Estat, ens vam dirigir als presidents Pedro Sánchez i Quim Torra a través de dues cartes públiques, demanant al primer que retiri el recurs immediatament, i al segon que posi a l’agenda de les trobades Generalitat-Estat aquesta prioritat. Ens hem reunit amb tots els grups polítics, menys amb el PP, al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats de Madrid, amb membres del govern. Hem treballat perquè tots els actors que ahir estaven a la Taula de negociacions de la Comissió Bilateral tinguessin molt clara la urgència de l’aixecament d’aquesta suspensió.

Tot i això, no perdrem l’esperança ni la força per seguir lluitant fins a recuperar aquesta llei. És positiu que s’estudiï la retirada del recurs, però no tenim temps per perdre entre reunions i comissions. Exigim públicament des d’avui mateix ser interlocutores en les negociacions entre ambdós governs quan es parli de les lleis d’habitatge que cal recuperar. Les famílies no poden esperar reunions i comissions que s’eternitzin davant un problema tan greu com els desnonaments. El PSOE ha de fer un pas ferm i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional, tal com es va comprometre. Recordem que l’expresident Rodríguez Zapatero, quan va arribar al govern, va retirar 21 recursos interposats, molts d’elles de lleis socials com la nostra.

Al setembre seguirem lluitant al carrer una llei justa per protegir el nostre dret a l’habitatge digne! Recuperem la 24/2015: es pot!

Èpica per paralitzar un desnonament obert. Crònica d’una victòria

L’últim desnonament de la temporada, abans de les vacances dels jutjats acaba amb una mostra més del poder de la ciutadania organitzada davant lleis injustes i la perversitat dels especuladors

No podíem acomiadar el curs sense, un cop més, fer història. Així, com sona. Per primera vegada la PAH, hem aconseguit parar un desnonament obert: aquests que, amb altres paraules més boniques però igual de brutals, diuen “a partir de tal dia podem anar a tirar-te de la teva casa quan ens doni la real gana”. Si ja és psicològicament duríssim imaginar-se la pèrdua de la llar, com exemplifiquen els nombrosos casos d’angoixa i depressió que veiem en les nostres assemblees, no saber si més no quan es produirà el moment concret, resulta devastador.

La violència inhumana dels jutjats toca la seva màxima esplendor amb aquesta pràctica, que únicament està pensada per evitar la mobilització pacífica d’aquelles que cada dia ens plantem en la porta per defensar a les famílies i evitar que siguin tirades al carrer sense pudor. Cal desnonar sí o sí i seguir protegint i fomentant l’especulació amb els preus de l’habitatge o la seva transformació en apartaments de luxe o turístics, sense importar les vides que estiguin en joc.

Però no cedim davant la política de la por: han estat dotze dies de resistència, de gent fent torns i de vegades quedant-se a dormir en l’habitatge perquè la Nadia i la seva família estiguessin sempre acompanyades, perquè vinguessin quan vinguessin a intentar desnonar-les estiguéssim preparades. Ens han fet esperar i avui finalment ha vingut la comitiva judicial en l’última oportunitat que tenien abans del tancament dels jutjats durant el mes d’agost, però no ens han enxampat per sorpresa: algunes ens hem quedat a dormir a casa de la Nadia, unes altres hem arribat des de les primeres hores de la matinada per si la policia bloquejava els carrers, algunes menys matineres han anat venint segons avançava el matí. Amb alegria i decisió ens hem ajuntat un centenar de persones de diverses PAHs, altres col·lectius pel dret a l’habitatge, veïnes… Hi havia dones i homes, gitanes i paios, joves i no tan joves, gent nascuda aquí i en tots els continents, unides solidàriament a una família a la qual algunes ni tan sols coneixien personalment però en el defensa de la qual estaven disposades a posar-se davant d’antidisturbis si fes mancada.

Va arribar la comitiva, la propietat disposada a executar el desnonament i deixar a una família amb dos menors (un d’ells amb discapacitat) al carrer. Tan disposades com per haver activat als Mossos d’Esquadra per venir a tirar la porta a baix. Lluny de tirar-nos enrere, estàvem disposades a oposar-nos de forma pacífica, però contundent, a la barbàrie quotidiana com portem fem des de fa nou anys: posant els nostres cossos i la nostra voluntat bloquejant l’entrada al portal, bloquejant l’escala, bloquejant la porta del pis. Anaven a haver de treure’ns a ròssec una per una… i cent persones són moltes per arrossegar amb tot un barri mirant i recolzant des de les balconades. Han decidit no fer-ho i posposar el desnonament fins al 3 de setembre, amb el que una vegada més es demostra el que ja sabem: la injustícia i la política de la por no poden res contra la legitimitat i el valor de la ciutadania organitzada. Avui la Nadia, el seu marit i les seves nenes dormiran a la seva casa.

Però la història no acaba aquí, necessitem garantir un reallotjament per la Nadia, qui va arribar a aquesta situació fa any i mig quan la propietat va optar per pujar-li desorbitadament el lloguer, sabedora que no ho podrien pagar i així promoure una expulsió més per poder especular amb el pis. Una simple renovació al mateix preu i la Nadia seguiria pagant i tranquil·la amb la seva família a la casa seva.

La Nadia ha esgotat totes les vies administratives per solucionar aquesta situació. Té un pis de la Mesa d’emergència, concedit fa més d’un any, un pis que no arriba. A aquesta família només li queda un camí, la resistència, la lluita, la perseverança. No estan soles. Ahir, després del desnonament, vam prendre l’Oficina d’Habitatge de Ciutat Vella, ens vam reunir amb Javier Buron, responsable de la Mesa d’emergència. Demà, nova cita amb Serveis Socials… Tenim un mes per tornar a evitar que es repeteixi l’aongoixe que fa mesos pateixen, amb 4 desnonaments ja aturats gràcies a l’apoderament i la solidaritat de la societat civil, enfront de l’immobilisme administratiu.

#SoluciónParaNadia

“Fúria dignificant”: deu anys després del col·lapse financer prenem el control de les finances!

Deu anys després del col·lapse de Lehman Brothers, és hora d’explicar la història de la crisi financera mundial des de la perspectiva de la ciutadania, i de proposar solucions comunes positives per donar prioritat a l’interès públic en el futur. Lehman Brothers es va convertir en un símbol inoblidable del fracàs d’un sistema financer desregulat, liberalitzat i interconnectat. El col·lapse fou el punt d’inflexió d’una crisi econòmica i financera que va provocar que milions de persones perdessin les seves feines, habitatges i accés a la protecció social, tals com prestacions d’atur decents, pensions i atenció de la salut.

Les negligents estratègies, i la irresponsabilitat envers la societat mostrada per les corporacions financeres van ser posades en evidència, igual que la passivitat o la complicitat dels polítics en els anys anteriors a la crisi i en la imposició del paquet de mesures d’ajust i austeritat com a resposta a la crisi. Es va permetre dirigir els mercats a les grans corporacions financeres, i el preu va ser considerable.

Se’ns demana que creiem que han après les lliçons, i que, pot ser, els canvis necessaris siguin imminents. En canvi, a pesar de les fortes crítiques a la ideologia del lliure mercat financer expressades per molts d’ençà que va començar la crisi financera, el neoliberalisme segueix exercint un fort control sobre les polítiques, normes i institucions financeres. Això ha portat a un atac total a la qualitat de les nostres vides i a la nostra dignitat. La ciutadania de tot Europa ha protestat i proposat solucions socials més eficaces para a fer front a aquesta crisi. Hem tingut un parcial èxit significatiu a escala local, però encara hem d’intensificar els nostres esforços. Els lobbies financers segueixen tenint un accés quasi il·limitat als responsables polítics de la Unió Europea, amb el resultat de què els mercats financers segueixen sent avui perillosament inestables, si no més. Les noves regulacions són tímides i insuficients, i actualment s’està produint una reacció «desreguladora».

El risc d’un altre col·lapse persisteix, i un cop més podríem veure’ns obligats a rescatar megabancs amb milers de milions de diners públics. Milions de noves víctimes podrien unir-se a les files dels que ja estan patint la crisi. Inclús ara, milions de persones es troben empobrides i endeutades, el que constitueix un recordatori constant de què la crisi segueix amb nosaltres.

Els bancs centrals injecten grans quantitats de diners a la banca i a les empreses privades, mitjançant mecanismes d’expansió quantitativa. I mentre que els grans bancs i corporacions gaudeixen dels seus grans beneficis gràcies als baixos costs de finançament ‒una espècie de subvenció‒, cada cop es destina menys diners a inversions en infraestructures, serveis públics, protecció del medi ambient i lluita contra la pobresa.

Ara, amb motiu del desè aniversari de la crisi financera, fem una crida a l’acció. L’aniversari és una oportunitat per a crear un nou espai de debat públic sobre les causes profundes de la crisi i el futur de les finances. És una oportunitat per a mostrar la nostra indignació: necessitem una solució socialment justa al deute existent i hem d’adoptar una postura de cara al futur. No hem de pagar deutes il·legítims ni ara ni en el futur. Exigim que els bancs i les finances serveixin a la societat. El 2018, començarem el difícil procés de posar les finances sota control democràtic.

Hem de desmantellar els grans bancs, acabar amb l’especulació inútil, introduir una fiscalitat efectiva i justa al sector financer i emprendre inversions públiques en serveis i infraestructures que millorin la vida i creïn llocs de treball dignes per a molts i moltes. Hem de transformar el sistema financer per a posar-lo al servei d’una economia per una vida en comú.

Ens oposem a l’enorme impacte negatiu dels mercats financers especulatius, que alimenten la desigualtat social, la pobresa, l’escassetat de serveis públics, el canvi climàtic. Volem adoptar una nova forma de produir i reproduir, compartir recursos i riquesa. Un nou model econòmic que posi les vides en el seu centre. Començarem a prendre el control democràtic unint forces amb diferents persones i grups que es veuen afectats per l’impacte negatiu de les finances en la societat. Como a prioritat, hem de pressionar perquè s’adoptin mesures i normes polítiques que acabin amb l’era de la financiarització, en la que la societat està dominada per la lògica depredadora dels bancs i dels mercats financers. Les grans finances són poderoses, però si ens unim, podem formar part de la indispensable acció política per oposar-nos-hi amb èxit. Necessitem que els col·lectius ciutadans s’uneixin a la nostra campanya i converteixin l’any 2018 en un punt d’inflexió, de manera que els pròxims 10 anys siguin finalment el moment en què es pugui assumir el control de les finances.

Participa el 15 de setembre a Barcelona a la Jornada de lluita: Posem les finances al servei de les persones i el planeta!

Organitzacions europees que participen en aquesta campanya:

Action from Ireland, AktiveArbeitslose (Àustria), Ander Europa (NL+BE), Associació de Permacultura, ATTAC França, ATTAC Alemania, ATTAC Polònia, ATTAC Àustria, ATTAC Irlanda, ATTAC Espanya, Brotfür die Welt/Bread for the World, CADTM Europa, CNCD-11.11.11, Corporate Europe Observatory, CUP, Observatori del deute en la Globalització (ODG), Debt Resistance UK, Ena Banda (Eslovènia), EuroMemo Group, European Network on Debt and Development (Eurodad), FairFin, FinanceWatch, Friends of the Earth Europe.

Col·lectius que donen suport en Catalunya

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea Groga de Gràcia, Associació Erradicar la pobresa, ATTAC Acordem, Ca la Dona, Campanya Banca Armada, Campanya No als TCI, CADTM, Col·lectiu 500X20 Lloger públic i asequible, Coordinadora de treballadors i treballadores en atur de Catalunya, Ecologistes en Acció, EKONA, Entrepobles, FAVB-Federació d’Associacions de Veins i veines de Barcelona,  FAPAC-Federació d’Associacions de Pares i mares d’Alumnes de Catalunya, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Finance Wacht, Fundació FIARE, Front Cívic de Catalunya, Greenpeace Barcelona, Grup impulsor de la Renda Garantida de Ciutadanía, Icaria Editorial, Marea Blanca, Marea Pensionista, Marxa de la Dignitat, Marxa Mundial de Dones, ODG (Observatori del deute en la globalització), Oikocredit Catalunya, Oxfam Intermón, PAH-Plataforma d’Afectats i afectades per l’Hipoteca, Plataforma D’atenció domiciliària SAD, Plataforma de Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, Plataforma Lleida Social, Plataforma Sortir de l’Euro, PLEEC – Plataforma per una educació en economía crítica, Radio Rebelde Republicana, REVO Prosperitat Sostenible, SETEM Catalunya, SICOM-Solidaritat i Comunicació, Sindicat de Llogaters i Llogateres, Vidas Sostenibles, Xse-Xarxa per la sobiranía energètica, 350 Org

#10anysdeCrisiEstafa

Hi ha vides en joc: exigim una resposta immediata a la petició de reunions amb els Presidents Quim Torra i Pedro Sánchez per recuperar la Llei 24/2015

Fem una crida a entitats i ajuntaments  per unir-se a la petició a Pedro Sánchez perquè retiri el recurs d’inconstitucionalitat que pesa sobre la Llei

Des del Grup Promotor de la ILP Habitatge tenim molt clar que amb els nous governs liderats per Pedro Sánchez i Quim Torra tenim una oportunitat de recuperar la Llei 24/2015, la més garantista en matèria d’habitatge i pobresa energètica de tot l’Estat espanyol, i inclús d’Europa.

Aquesta llei és fruit d’una ILP impulsada per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca [La PAH], l’Aliança Contra la Pobresa Energètica [APE] i l’Observatori DESC,  i malgrat haver estat aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya, molts dels seus articles estan suspesos per culpa d’un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern del Partit Popular. Estem parlant de les mesures per extingir els deutes de per vida, del lloguer social per aturar els desnonaments d’hipoteca i de lloguer d’habitatges en mans de bancs i grans propietaris, i dels mecanismes per obligar la banca a posar en lloguer social els pisos buits. Tot un acte de favor a la banca, fet sense cap mena de remordiment ni empatia, i que condemna a centenars de milers de famílies a viure al carrer. Un cop d’estat més que va deixar a les famílies sense solucions i als ajuntaments catalans sense eines eficaces per combatre l’emergència habitacional.

Amb els canvis de govern que s’han produït tant a l’Estat com a Catalunya i tenint en compte els compromisos adquirits amb aquesta llei pels partits que els lideren, tenim molt clar que l’aixecament del recurs d’inconstitucionalitat ha de ser una prioritat a les agendes d’ambdós governs. 

Per aquest motiu fa setmanes que els interpel·lem, primer amb una carta a  Quim Torra, i després a Pedro Sánchez, amb la intenció de posar la recuperació de la Llei 24/2015 com a prioritat urgent a la seva agenda. A tots dos els hem demanat una reunió urgent i una resposta pública que encara no ha arribat.

Les darreres setmanes, ens hem  reunit amb els grups parlamentaris, tant a Catalunya com al Congrés, per reafirmar el compromís adquirit amb la Llei 24/2015, quan van votar a favor de fer-la efectiva, ara farà tres anys, i quan l’amenaça de recurs planava sobre la nostra llei, i tots els partits, moment en què tots ells,  i destacadament el PSOE, van signar un compromís de desistir i retirar el recurs davant el Tribunal Constitucional en el cas de formar Govern. Ara ha arribat l’hora de complir el compromís i mostrar la paraula i l’altura política del nou govern de Pedro Sánchez.

Igual que en el moment d’aprovar-la, ara necessitem de nou més suport social que mai. Per aquest motiu fem una crida perquè les entitats que durant tot el procés d’impuls de la ILP Habitatge van donar-hi suport, i els ajuntaments que durant els 9 mesos que va estar en vigor van veure com era una eina efectiva, expressin el seu suport públic inequívoc a aquesta campanya i s’hi sumin a demanar l’aixecament del recurs d’inconstitucionalitat. 

Volem recordar als governs de Pedro Sánchez i de Quim Torra que estem parlant de situacions d’emergència, més de 31.000 desnonaments entre 2016 i 2018 a Catalunya, que requereixen una resposta immediata; i el gest més clar i inequívoc en el sentit de donar una solució a les situacions d’emergència habitacional que estan patint les famílies és retirar el recurs d’inconstitucionalitat que pesa sobre la Llei 24/2015.

Reiterem la urgència de reunir-nos amb ambdós governs abans que acabi el mes de juliol i demanem una data la setmana vinent. Si no és possible amb els presidents, amb qui ells deleguin, per tal de donar una resposta clara a la nostra petició.

És essencial que la societat civil i el món municipal fem front comú per defensar l’única llei que ha donat resposta a la situació d’emergència habitacional que patim, i perquè es garanteixi el compliment de la normativa internacional en matèria de drets fonamentals, l’article 47 de la Constitució i la Llei del dret a l’habitatge catalana. Totes tenim dret a un habitatge digne.

#RecuperemLa24

Formulari d’adhesions 

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!

Avui volem comunicar una bona notícia: la violència immobiliària, el mòbing, l’assetjament immobiliari no tornarà a actuar amb impunitat mai més a la ciutat de Barcelona. Avui volem encetar un camí, una via per a denunciar directament tots aquells abusos que es cometen a la nostra ciutat cada dia, quan especuladors, grans propietats, administradors de finques i fons voltor actuen de manera deliberadament nociva contra les persones llogateres que habiten les seves llars, algunes vegades fins i tot utilitzant la violència, degradant les seves condicions de vida per tal d’aconseguir sigui com sigui el seu objectiu: forçar-los a marxar.

El mòbing o assetjament immobiliari és una peça clau en l’operativa de les expulsions de veïnes. L’avidesa dels grans operadors immobiliaris no en té prou amb una llei d’arrendaments urbans “feta a mida” per apujar preus i no renovar cada tres anys, augmentant el marge de beneficis a costa de la vida de les persones. Per buidar encara més ràpid els edificis: mòbing. Per vendre’ls abans al millor postor “sense inquilines”: mòbing. Per rehabilitar i fer-ne pisos de luxe o allotjaments turístics: mòbing. L’assetjament immobiliari, infligit en múltiples formes com una tortura, més ràpida o més lenta, recau primer sobre les inquilines amb contractes de 3 anys i després ataca a les veïnes de contractes indefinits. Habitualment afecta edificis sencers, però no només, també a inquilines soles perquè la resta de l’escala ja són oficines o pisos turístics. L’assetjament, per tant, no és un fenomen estrany, aïllat, ni poc freqüent. Forma part d’una estratègia per part de la propietat per obtenir beneficis a costa del dret a un habitatge digne de les veïnes llogateres de la ciutat.

Per donar resposta a l’assetjament immobiliari avui presentem en primícia una denúncia administrativa per poder actuar i multar als responsables de l’assetjament immobiliari. Una eina per defensar el dret a l’habitatge de les veïnes i veïns de les nostres ciutats i barris.

No ens estem inventant res: la Llei del dret a l’habitatge de Catalunya, aprovada l’any 2007, diu molt clarament que l’assetjament immobiliari és una discriminació en l’accés a l’habitatge. L’article 45 diu literalment que és assetjament «tota actuació o omissió amb abús de dret que tingui per objectiu pertorbar a la persona assetjada en l’ús pacífic del seu habitatge i crear-li un entorn hostil, ja sigui en l’aspecte material, personal o social, amb la finalitat última de forçar-la a adoptar una decisió no desitjada sobre el dret que l’empara per ocupar l’habitatge». A més, la Llei entén que cometre assetjament és una infracció molt greu que pot comportar multes de 90.000 a 500.000 euros en el cas de Barcelona. 

Aquesta mesura és aplicable per part de tots els municipis catalans i per la Generalitat des de fa 10 anys, però no s’ha utilitzat encara. De la mateixa manera que va passar amb les multes als habitatges buits de bancs, no va ser fins que la societat civil ho va posar sobre la taula, que es va utilitzar. És important saber que, segons la Llei d’habitatge, l’assetjament immobiliari és il·legal, i les administracions tenen l’obligació d’actuar per aturar-lo. No poden seguir mirant cap a un altre costat amb passivitat; caldria haver actuat fa temps amb contundència.

L’assetjament immobiliari no és quelcom nou: fa temps que el patim i denunciem. Barcelona ha vist un munt de lluites de denúncia de l’especulació ferotge, la violència immobiliària, la gentrificació dels barris i la vulneració sistemàtica diària del dret a l’habitatge. En aquest moment hi ha més grups que mai defensant el dret a l’habitatge i a la ciutat de les veïnes de Barcelona.

Aquesta nova eina neix amb la voluntat d’aportar i de sumar-se a totes les lluites que ens precedeixen i que són actives avui a la ciutat. Per aquest motiu no només fem les primeres denúncies i anunciem que en vindran més que ja estem preparant, sinó que posem l’eina al servei de qui la vulgui fer servir. Animem a totes les persones que estan patint mòbing que s’acostin als grups d’habitatge i veïnals de la ciutat per usar el model de denúncia que posem des d’avui al servei de totes elles i de la defensa del dret a l’habitatge.

Les organitzacions convocants, la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogateres, volem llançar un missatge en tres direccions: 

  • A les veïnes que estan patint assetjament: els fem arribar tota la nostra solidaritat i suport. Els volem dir que “no estan soles”, que l’assetjament és il·legal i que tenen una nova eina important per defensar-se. 
  • A l’Ajuntament de Barcelona i de la resta de municipis: teniu l’obligació de defensar les llogateres que habiten la ciutat, i de perseguir i fer servir tot el pes de la llei per sufocar tots i cada un dels casos d’assetjament immobiliari. Poseu-hi recursos i temps. Feu complir la llei. Cal aturar l’assetjament immobiliari.
  • I en especial, volem enviar un missatge alt i clar als responsables de l’assetjament immobiliari. Als grans operadors, SOCIMIS o fons voltor, propietaris i administradors de finques: a partir d’ara ja no podreu seguir actuant de forma impune vulnerant els drets dels llogaters/es i saltant una llei que protegeix el dret a l’habitatge, atacant la dignitat i seguretat de les veïnes. Sabem que els responsables tan sols reaccionen quan se’ls denuncia públicament i que només entenen el llenguatge “dels diners”, motiu pel qual denunciarem arreu i exigirem multes contra tots els casos de mòbing.

Avui posem les primeres denúncies i n’esperem resultats reals. En posarem més i treballarem per estendre-ho arreu. Serem vigilants per denunciar els responsables de mòbing fins a aconseguir erradicar l’assetjament immobiliari dels nostres barris i ciutats.

Stop mòbing! Aturem l’assetjament immobiliari!

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA

PDF  WORD

STOP MOBBING: Aturem l’assetjament immobiliari!