La manca de parc públic i la ineficàcia de la Mesa d’emergència segueix deixant famílies al carrer sense alternativa habitacional
23 de maig de 2018
2.541 desnonaments executats a la ciutat de Barcelona el 2017, el 85% a causa del lloguer.
09.50 hora prevista per dur a terme el desnonament d’en Theo al barri del Poblenou. A aquesta hora, amb una Mesa d’emergència que donés solucions a les famílies vulnerables que no poden pagar el seu lloguer, Theo estaria en un pis social. La realitat és que, tot i tenir informes favorables des de gener de 2018, pis adjudicat i un informe del Síndic de Greuges on s’explicita que cal donar-li una solució habitacional, Theo ha estat desnonat sense alternativa habitacional.
Un cop més i avui més que mai, denunciem la ineficàcia de la Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, que està formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La Mesa d’emergència es va crear per garantir el reallotjament a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Parlem de famílies que han accedit a la Mesa d’emergència, després de patir una ordre de desnonament, però que durant la seva espera ‒actualment estem parlant d’entre 9 i 11 mesos‒, són sotmeses a un cicle angoixant de desnonaments, o acabar al carrer sense alternatives, tot i tenir concedit un pis.
Aquest seria el cas d’en Theo, que per motius econòmics no va poder seguir fent front al pagament del lloguer i avui, mesos després d’haver aturat el seu primer desnonament i havent-li concedit un pis de la Mesa, ha estat desnonat sense cap mena de solució.
No podem permetre que ningú es quedi al carrer, per això hem ocupat l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia, 105, amb la intenció de no moure’ns fins a garantir que en Theo tingui un sostre on dormir aquesta nit. La resposta de l’Administració, després d’hores d’espera i negociació, ha estat redirigir-li al CUES (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) on passarà la nit avui, sense cap solució temporal digna i sense saber on dormirà demà.
Des de la PAH de Barcelona, ja vam denunciar la manca d’operativitat de la Mesa d’emergència i la resposta de l’Administració davant un desnonament i la seva mediació.
En Theo no està sol i seguirem lluitant fins a garantir el seu dret a l’habitatge i el de totes les famílies que es troben en la seva situació.
Una vegada més, hem demostrat que la pressió i la força col·lectiva funcionen enfront de l’estafa bancària
Aquest matí hem iniciat una acampada amb la intenció d’allargar-la tot el que fos necessari, per aconseguir que UCI (Unióde CrèditsImmobiliaris), entitat financera del Banc Santander, cedís a les demandes de la María, estafada per l’entitat l’any 2005, corrent el risc de perdre la seva llar per no poder fer front a la quota mensual de la seva hipoteca.
La María va comprar el seu pis per un valor de 215.000 euros amb una quota de 500 euros mensuals. Tretze anys després, explica que només ha pagat 7.000 euros del pis perquè tota la resta dels diners ha anat destinada a pagar interessos i clàusules “abusives”, i mentrestant el deute ha pujat fins a 380.000 euros, i ha assegurat que amb el seu sou no pot assumir la situació perquè la quota actualment és de 1.300 euros.
Estafada i enganyada, la María porta 18 mesos intentant negociar amb UCI l’eliminació de l’IRPH i una quita del deute que li permetés rebaixar-lo a una quota assumible i mantenir la seva vivenda. UCI li està negant qualsevol solució, perquè prefereix quedar-se amb el pis per especular.
Avui, després de 6 hores d’acampada amb el suport de les PAHs més properes que han vingut a recolzar en forma de pressió al carrer, als mitjans, a les xarxes socials, difonent volants, i després de diverses negociacions, finalment hem retirat el campament després d’arrancar un compromís ferm per part d’UCI, que el dimarts que ve cedirà a les seves demandes.
Dimarts al matí, tornarem amb tota l’artilleria carregada i disposades al que faci falta, depenent del que la María es trobi damunt de la taula.
Les demandes de la María són de justícia i sentit comú. La PAH seguirem al seu costat fins que aconsegueixi la tranquil·litat que es mereix i pugui gaudir d’aquesta llar que tants sacrificis li ha costat aconseguir.
En els anys de la bombolla immobiliària, UCI (Unió de Crèdits Immobiliaris), financera del Banc Santander, era coneguda en aquests ambients com “La Unió de Crèdits Impossibles”, al·ludint al fet que quan un préstec, refinançament o reunificació de préstecs era inviable per a la majoria de les entitats, UCI aprovava l’operació
Avui, 17 de febrer de 2018, PAH Barcelona iniciem una acampada enfront de les oficines d’UCI, de la Gran Via de les Corts Catalanes, 16-20, en suport i defensa de la María, estafada per UCI en 2005 i sota el risc que l’entitat es quedi amb la seva casa, després d’anys de sacrificis per pagar-la i mantenir-la.
La María, va comprar el seu habitatge en plena bombolla immobiliària i boom de l’estafa hipotecària. Una estafa que portem denunciant i visibilitzant des del 2009. Durant aquests anys de denúncia i desobediència pacífica, la PAH hem arrencat milers de solucions als bancs, a pesar que al principi ens prenien per boges i afirmaven que les coses eren així i que era impossible lluitar contra elles.
La María va ser estafada en signar una hipoteca repleta de clàusules abusives, inclòs l’IRPH, un índex hipotecari venut sense transparència i manipulable pels bancs, que la Unió Europea va obligar Espanya a suprimir-lo en 2011 però el Govern estatal ha mantingut. Com a tantes altres persones, la María va ser enganyada i mal informada sobre aquest índex, assegurant-li, que en contra del que podria passar amb l’Euríbor, la seva quota no augmentaria exageradament i que quan desaparegués l’IRPH se li substituiria per l’Euríbor. Quelcom que encara no ha passat i la María ha vist com la seva quota inicial de 500 € augmentava fins als 1.300 €, una quota que malgrat tenir treball fix, no pot pagar.
La Maria fa un any i mig que intenta negociar l’eliminació de l’IRPH i una quita que li permeti reduir la quota per poder-la pagar i seguir mantenint casa seva. Però UCI li està negant aquestes demandes, preferint arrabassar-li la seva llar per poder especular amb l’habitatge.
Des de la PAH fa anys que denunciem aquestes pràctiques mafioses i antisocials de la banca, pensades únicament per a benefici d’unes poques, sense pensar en el benestar de les famílies. Unes pràctiques avalades per una llei hipotecària criminal que ja sumen fins a 8 sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, declarant-la il·legal per vulnerar els Drets Humans, al costat del Dictamen de les Nacions Unides que va establir un termini per aplicar mesures per resoldre la situació d’emergència habitacional que es viu a Espanya. Termini que va acabar el 5 de desembre de 2017 sense que el Govern del PP posés solucions, preferint pagar una multa de milers d’euros amb diners públics.
També denunciem que el Banc Santander, va ser un dels beneficiaris pel rescat bancari del 2010. Uns diners públics rebuts sense cap mena de contraprestació social, que els va servir per desfer-se del maó tòxic, perquè en lloc de servir per ampliar el parc públic d’habitatge seguís sent usat per a la seva especulació. No solament això sinó que gràcies a aquest rescat, anys després van poder permetre’s el luxe d’adquirir el Banc Popular per un euro, per posteriorment vendre la seva cartera immobiliària a un fons d’inversió ianqui per 5.100 milions d’euros.
Per tot això, avui els tornem a desemmascarar usant el cas de la Maria com a bandera de tota aquesta estafa hipotecària, duta a terme pel Banc Santander, escudant-se en la seva financera immobiliària UCI.
Des de la PAH, sabedores que l’única lluita que es perd és la que s’abandona, avui iniciem una acampada enfront d’UCI que solament s’aixecarà amb una resposta positiva a la Maria, en la qual acceptin les seves demandes i pugui seguir pagant el seu habitatge, frenant la intenció de l’entitat d’arrabassar-la-hi.
Fem una crida col·lectiva a totes les PAHs i moviments pel dret a l’habitatge a venir a recolzar la Maria, així com a portar els seus casos d’altres famílies estafades en fase de negociació enquistada amb UCI.
UCI estafa, enganya i tira a la gent de les seves cases i no ho tolerarem més, ni farem un pas enrere en la defensa de les famílies. Ja n’hi ha prou de tractar com a mercaderia un dret com l’habitatge!
Avui s’ha constituït el grup de treball per concretar de forma urgent l’activació de les mesures que inclou la moció aprovada al mes de febrer
El passat 13 de febrer la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de barris per a un turisme sostenible) i el Sindicat de Llogateres, vam presentar púbicament una moció municipal per a l’ampliació del parc públic d’habitatge. Aquesta moció vol activar noves eines per a donar resposta a l’emergència habitacional que patim a Barcelona i que s’ha vist agreujada per la bombolla especulativa dels preus del lloguer que ha provocat un increment del preu mitjà del lloguer d’un 24% en els darrers tres anys, arribant fins al 66% en alguns barris. A això cal afegir els efectes de la compra d’edificis sencers per part de fons d’inversió, que provoquen desnonaments i expulsió de veïnes: dels 12.322 desnonaments que ha patit Barcelona en els darrers 3 anys, el 84% són de lloguer. La moció també busca revertir la tendència negativa històrica a casa nostra de no prioritzar l’habitatge protegit de lloguer: el poc habitatge protegit existent, l’hem perdut perquè era de compra i no de lloguer.
Aquesta situació, provocada per l’última reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i per una legislació i polítiques que faciliten l’especulació amb l’habitatge i mai ha promogut l’habitatge social, fa que Barcelona tingui grans dificultats en reallotjar a les persones desnonades o per facilitar l’accés assequible a l’habitatge a tota la població en comptar, només, amb un parc públic de lloguer que ronda l’1%, molt lluny del 15% o 20% que acumulen altres ciutats europees, i que és l’objectiu a què cal tendir, per sentit comú i perquè la Llei del dret a l’habitatge catalana això ho marca.
La moció aprovada al Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 23 de febrer de 2018 amb els vots a favor dels grups municipals de Barcelona en Comú, Grup Municipal Demòcrata, Ciutadans, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, CUP Capgirem Barcelona, Regidor no adscrit, i amb els vots en contra del Partit Popular de Catalunya, inclou mesures clares, valentes i efectives per revertir aquesta situació. Les nostres demandes són perfectament viables, ja que es basen a esprémer les lleis vigents, com la Llei catalana del dret a l’habitatge i en replicar els models d’habitatge públic que ja estan funcionant en altres capitals europees, com París i altres grans ciutats com Nova York:
Destinar el 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges protegits de gestió pública i municipal.
Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut) i d’habitatges d’ús turístic (HUTs) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre edifici dins del mateix districte.
Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.
Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial.
Implementació d’un grup de treball específic que asseguri l’execució, revisió i fiscalització de totes aquestes iniciatives, i que el citat grup de treball estigui integrat per les entitats promotores de la moció i pels grups municipals.
Avui, divendres 11 de maig, s’ha constituït el grup de treball per concretar de forma urgent l’activació de les mesures que inclou la moció aprovada, on han assistit tots els grups municipals de la ciutat.
A la reunió hem presentat als grups polítics municipals, una proposta tècnica efectiva i solvent per a activar ja les mesures de la moció. Per a fonamentar la nostra proposta hem fet diverses consultes a expertes en habitatge, arquitectura i urbanisme, per tant, tenim la seguretat que la proposta d’implementació és rigorosa, viable i molt ben fonamentada jurídicament.
A més el document que hem aportat és una passa més de la societat civil i dels moviments socials en la línia d’aportar solucions reals al problema de l’habitatge. Tant la moció com la proposta d’implementació contenen noves mesures no utilitzades de les lleis actuals o d’altres que s’han utilitzat de forma tímida i desfasada respecte a les dinàmiques de mercantilització de l’habitatge que patim actualment.
La nostra proposta ha estat ben rebuda pels grups, tot i que no hi ha hagut moltes aportacions tècniques: per això hem emplaçat als grups a una segona i darrera reunió del grup de treball el pròxim 22 de maig, que ha de servir per tancar la forma d’aplicar les mesures de la moció.
De nou som en un moment clau i cal que tots els grups polítics representats al Ple, demostrin responsabilitat per acomplir el que van votar i va ser aprovat, doncs és el que necessita la ciutat. Ara cal que els grups municipals facin aportacions a la proposta que les entitats hem posat sobre la taula, les quals esperem rebre en els pròxims dies.
Des del Grup Promotor de la moció treballarem decididament perquè la moció aprovada al Ple acabi essent una realitat i que la població de Barcelona percebi els seus resultats reals: més habitatge de protecció oficial de lloguer i mesures decidides per protegir el dret a l’habitatge, contra la gentrificació i l’exclusió.
Ciutadans, PP, PSOE, PNB i PDeCAT creen un front comú per seguir vulnerant els Drets Humans de la ciutadania, cosa que són incapaços de fer quan es tracta de defensar-los
Avui dimarts 24 d’abril el Congrés dels diputats protagonitza una retallada de drets fonamentals de les famílies més vulnerables, que s’han vist forçades a ocupar per necessitat. En relació amb la proposició de modificació de la Llei 1/2000, proposada pel PDeCAT, i que està prevista la seva aprovació al llarg del matí al Congrés, des de la PAH considerem:
1) Que aquesta modificació que té com a presumpte objectiu facilitar els desnonaments per ocupació, a velocitats de vertigen, no ofereix cap solució a les famílies que es veuen obligades a ocupar per no quedar-se al carrer. Aquest drama s’està donant a les nostres ciutats i barris davant la incapacitat de les famílies d’accedir a un habitatge. La compra no és una opció. El lloguer, amb un augment anual del 9% dels preus, tampoc és una alternativa. I el parc públic d’habitatge no supera ni un 2%. Aquestes dades mostren una realitat a la qual s’enfronten milers de famílies: o viure al carrer amb els seus fills, o ocupar per necessitat.
2) El problema són els desnonaments i la manca de polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge. El PDeCAT no ofereix cap solució, només encoratja la persecució i criminalització de les famílies. El exemple més gran és que aquesta modificació, eleva l’anècdota a categoria, ja que sent molt escasses les situacions descrites en el seu preàmbul, es dona a les mateixes un tractament propi de situacions multireiterades. Permetent, a més, la possibilitat d’entrada per part de la policia per a la identificació dels ocupants d’un habitatge: el que ens recorda a la puntada a la porta que va forçar la dimissió de l’exministre Corcuera, sent aquesta pràctica radicalment contrària a la inviolabilitat del domicili, recollida en la Constitució Espanyola com a dret fonamental. I que xoca directament amb el Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals que Espanya va subscriure el 1976. Pel que, des de la PAH, ja vam anunciar que acudirem al Comitè DESC de l’ONU per impedir la seva aplicació. I recordem que parlem del mateix comitè de l’ONU que recentment va sentenciar que els desnonaments sense alternativa habitacional suposen una violació directa dels Drets Humans.
3) La PAH, en canvi, sí que ofereix solucions a les famílies en emergència. Durant 9 anys, les famílies que s’han vist forçades a ocupar s’han trobat desateses pels ajuntaments i ignorades pels governs de tot color polític. En aquest context d’aïllament, han trobat refugi en els moviments socials d’habitatge. És cada vegada més corrent trobar-nos a la PAH a famílies que acudeixen, explicant que l’Administració pública els ha tancat les portes i fins i tot incitat a ocupar habitatges, quan les persones afectades el que busquen és regularitzar la seva situació. A la PAH, mitjançant accions de protesta, hem forçat als ajuntaments i governs autonòmics a concedir lloguers socials a les famílies en pisos públics. El que hem après tots aquests anys, és que, per aconseguir resposta per part de les institucions, hem de mobilitzar-nos als carrers.
4) L’autotutela de drets que realitzem ha demostrat, a més, que es pot donar ús als milions de pisos buits que acumula la banca. Gràcies a la nostra campanya Obra Social La PAH, hem recuperat habitatges buits d’entitats financeres rescatades amb diners públics. Reallotjant així a famílies vulnerables que aconseguien regularitzar la seva situació mitjançant lloguers socials. Amb aquesta campanya, hem aconseguit reallotjar més de 4.000 persones. Llars que queden protegits, des de la ciutadania i per a la ciutadania. Una xifra rècord en reallotjaments, que demostra que és només qüestió de voluntat política trobar solucions.
Ens resulta alarmant que PP, PSOE, Ciutadans i PNB facin front comú amb el PDeCAT per perseguir policialment i judicialment a famílies que necessiten solucions. Aquests partits juguen a silenciar les víctimes d’un model d’habitatge que ha resultat fallit de totes totes, tractant d’ocultar que són responsables de l’emergència actual i la seva falta de valentia per solucionar la situació. Si aquests partits tinguessin alçada democràtica, anirien a exigir als bancs i als grans propietaris que cedeixin els seus habitatges buits i marquin lloguers assequibles. En lloc de complir el seu paper, demanen comptes a les famílies més vulnerables, incitant a una guerra entre pobres pels escassos recursos que es deriven a habitatge. Aquests partits, no tenen el valor necessari per a governar. Són els covards que exigeixen “desnonament” per a les vides que estan en joc, mentre no toquen ni un sol dels privilegis de la banca i els fons voltor. Són els partits que criminalitzen les llars.
En canvi, la PAH no només ha demostrat des de baix i sense recursos que és possible aconseguir solucions per a les famílies. Solucions que les rescatin del cicle d’ocupació i desnonament en el qual es veuen involuntàriament immerses. També hem presentat al Congrés una proposta de llei, anomenada la Llei Habitatge PAH, que en primer lloc regularia els preus del lloguer, permetent que moltes famílies poguessin accedir de manera regular a un habitatge pagant un preu assequible. I, en segon lloc, obligaria a bancs, fons voltor i grans propietaris d’habitatge a cedir els seus pisos buits a les administracions públiques, augmentant així els recursos necessaris per reallotjar les famílies més vulnerables que es troben sense ingressos. El debat democràtic d’aquesta llei tan necessària va ser vetat pel PP i Ciutadans. No obstant això, nosaltres no ens rendirem. Forçarem amb un recurs al fet que la Llei Habitatge PAH torni a ser considerada pel Congrés per al seu debat democràtic. Perquè nosaltres som les famílies que protegeixen les llars.
Existeixen solucions per salvar les famílies que PDeCAT pretén perseguir, criminalitzar i empresonar. Existeixen solucions per fer valer la democràcia i els drets humans. Existeixen solucions perquè les famílies no es vegin obligades a ocupar per necessitat. Existeixen solucions perquè les nostres llars estiguin protegides. Aquestes solucions, les tenen les famílies organitzades a la PAH. Les vam aconseguir cada dia als carrers i estan recollides en la Llei Habitatge PAH. I lluitarem per fer-les realitat.
