Quin pla! El PP segueix girant l’esquena a les famílies, desestimant les propostes de la PAH i presentant un Pla d’Habitatge per als tres anys vinents, amb l’única fi de seguir inflant la bombolla de lloguer a benefici de grans propietaris i especuladors
Nova oportunitat perduda. El divendres 9 de març es va aprovar el Pla d’Habitatge Estatal 2018-2021, presentat pel Partit Popular. Vivim un període en què l’emergència habitacional, lluny de desaparèixer, creix alarmantment dia a dia. El Govern té la capacitat i l’obligació per portar endavant mesures que garanteixin el Dret a l’habitatge, tal com marca l’art. 47 de la Constitució, però una vegada més prefereix vulnerar aquest dret i legislar a favor de la banca i els fons d’inversió. Parlem d’un pla, que suposadament pretén fomentar el lloguer, però que no contempla regularitzar els contractes de curta durada, ni els lloguers inassumibles, per garantir que les inquilines puguin realitzar projectes de vida duradors, assequibles i estables, per no veure’s empeses a viure com a nòmades cada tres anys.
S’omplen la boca amb la seva enorme vocació social, però la realitat és una altra. El pla del PP, passa per un programa d’ajudes per pagar el lloguer, que com totes les seves mesures anteriors, solament serà accessible per a una petita minoria de famílies, però perjudicarà la resta. Unes ajudes que no contemplen cap mena de limitació, la qual cosa provocarà l’augment desorbitat dels preus, ja que pretenen subvencionar lloguers socials de la banca, fins en un 100% en lloguers de fins a 400 euros/mes. Una mesura perversa que incentivarà als bancs a establir els preus en el llindar màxim, seguir fent negoci amb recursos públics, facilitant-los poder usar-ho com rentat de cara.
Lluny de parar aquesta pujada, que en el cas de Barcelona ja ha aconseguit un 60% en alguns barris en els últims 3 anys, el PP obre la vàlvula per seguir inflant la bombolla del lloguer i així assegurar i perpetuar la rendibilitat als fons voltor, els bancs i els grans tenidors d’habitatge. Amb aquest pla, la propietat podrà extreure majors rendes, de nou gràcies a la transferència de 1.443 milions d’euros, extrets del fons públic, que aniran directament a les butxaques privades de constructors i grans tenidors, deixant més en la cuneta, si cap, a les inquilines que seguiran sent desnonades per no poder afrontar els elevats preus. Recordem que actualment el 85% dels desnonaments a la nostra ciutat són deguts a l’impagament del lloguer, desnonaments invisibles produïts per la finalització dels contractes que pretenen ser renovats amb uns preus totalment abusius i impagables, amb els sous de les famílies, cada vegada més baixos.
Que la despesa total en habitatge del Govern espanyol s’ha vist reduït en un 75% en els últims 8 anys o que es destini, en aquest nou pla, la irrisòria quantitat del 0,03% del PIB, molt allunyat de la mitjana europea, són xifres reveladores que deixen en evidència la poca voluntat existent a oferir solucions reals a una situació que empeny a milers de famílies a l’exclusió residencial. Han estat 8 anys de recessió per a la ciutadania, que ha vist com un darrere l’altre li anaven retallant els seus drets més fonamentals (habitatge, subministraments, sanitat, educació…) mentre es rescatava als bancs o s’alliberava als fons d’inversió a pagar impostos gràcies a la creació de les Socimis.
De res ens val que el gran pla del PP estigui en funció d’inflar el lloguer o oferir ajudes per a la compra d’habitatge, amb l’única fi de reactivar el cicle d’endeutament hipotecari. Un cicle que ha causat 700.000 execucions hipotecàries des del 2008, que se segueixi produint un desnonament cada 8 minuts i que encara hi hagi gent disposada a perdre la seva vida abans que el seu habitatge.
Tot això succeeix, mentre no hi ha una sola proposta per ampliar l’inexistent parc públic d’habitatge, un 1,5% contra el 15% de mitjana europea. Un parc que garantiria l’accés a un habitatge digne i assequible a les famílies amb menys recursos. Havent-hi més de 3 milions de pisos buits a Espanya per poder moure, prèvia sanció a la banca amb la seva cessió a l’Administració, l’única cosa que se li ocorre al PP és subvencionar la construcció de nou habitatge, per seguir promovent l’especulació i seguir usant diners públics a benefici del sector privat.
Mentrestant, el Partit Popular desoeix a la ciutadania, bloquejant iniciatives, suspenent lleis o no recolzant mesures que sí que protegeixen a les famílies, que responsabilitzen a la banca a oferir lloguers socials i reallotjaments en la seva cartera de pisos buits, omplerta a cop de desnonaments, o que eviten l’especulació de l’habitatge per frenar l’expulsió massiva de veïnes de les seves cases, barris i ciutats. Mesures registrades al Congrés, des del passat 10 de gener, recollides en la Llei Habitatge PAH. Mesures com les aprovades en el ple municipal de Barcelona, gràcies a la moció que vam presentar el 24 de gener al costat del Sindicat de llogateres, l’ABTS, la FAVB i l’Observatori DESC. Mesures per què a la nostra ciutat s’ampliï el parc públic d’habitatge. Mesures que en tots els nivells han comptat amb una aprovació gairebé unànime, si no hagués estat pel rebuig del PP, que estava elaborant el seu gran pla contra el dret a l’habitatge. Des de la PAH ja hem demostrat que les nostres propostes funcionen.
Des de PAH Barcelona, veiem més eficaç un altre tipus de mesures que haurien de passar per tenir en compte la renda. I aplicar, en casos de grans tenidors, un lloguer social sobre la base de la Llei 24/2015, i el lloguer amb un màxim del 30% dels ingressos de la unitat familiar com recomana Europa. Gràcies a la pressió de la PAH, ja s’han aconseguit lloguers pel 10%, 12% o 18% dels ingressos de les famílies. Demostrant que no és necessari recórrer a diners públics, solament voluntat política, per obligar a la banca a concedir els lloguers socials, bloquejant així els seus xantatges per concedir lloguers amb preus més alts subvencionats per l’Administració.
Estem tornant a viure la creació de l’estafa hipotecària, fomentant la precarització del lloguer per vendre’ns, de nou, les hipoteques com l’única alternativa per accedir a una llar. Vivim el dia de la marmota, i des de la PAH seguirem posant propostes reals sobre la taula per garantir que l’habitatge sigui un dret assequible per totes i no una mercaderia per a benefici d’unes poques. Seguirem desobeint lleis criminals, oferint solucions a una legislació justa i fent des d’abaix, organitzades al carrer, la qual cosa no estan disposats a fer des de dalt.
No defallirem, nosaltres sí que tenim un pla!
