Arxiu de categories Comunicats

CaixaBank mostra avui la seva autèntica cara donant-li l’esquena a la Montse

Avui, dimecres 14 de febrer, PAH Barcelona hem realitzat una acció a CaixaBank, al carrer Aragó 174, per arrencar una solució per a la Montse, mare monomarental de família nombrosa, disposada a tot perquè l’entitat li ofereixi una solució lògica i de mínims, com és una quita parcial del deute, seguir pagant la seva hipoteca, com porta fent des de 1992, i mantenir la seva llar.

La Montse porta molt de temps negociant amb la seva oficina, que sempre s’ha negat a aquesta solució, mostrant més interès a subhastar l’habitatge i deixar a una família al carrer. Recordem les paraules de Juan Antonio Alcaraz, director general de CaixaBank, després de les seves vergonyoses declaracions en què afirmava que els desnonaments són una llegenda urbana: “Sento de veritat unes declaracions que han estat desafortunades en tots els seus termes i que en absolut es corresponen amb el que penso ni amb les meves actuacions professionals al llarg de 30 anys de trajectòria en el sector, ni tampoc amb els valors i el model de gestió de la nostra entitat”. Avui la seva entitat ha deixat clar que menteixen més que parlen, per molt bona cara que vulguin ensenyar amb les seves campanyes i la seva obra social.

Si aquest matí hem acompanyat a la Montse, ocupant la seva oficina a manera de pressió, ha estat perquè estava sent menyspreada des de fa temps. Des d’un principi, CaixaBank ha demostrat la seva escassa intenció de negociar i facilitar la solució. Després d’hores d’ocupació i de negociacions intenses, finalment a primera hora de la tarda, el recuperador de zona li ha fet una proposta, allunyada de les demandes inicials de la Montse que implicaven aconseguir una quita. Una quita que han seguit negant-li, oferint-li condonar el deute un cop subhastat l’habitatge, i arribat aquest moment, un lloguer social per 10 anys, amb import d’acord amb la Llei 24/2015. Una solució, que tot i la pèrdua del seu habitatge, Montse ha considerat, rebaixant molt la seva demanda, mostrant una vegada més la seva situació de deutora de bona fe disposada a seguir pagant encara a risc de perdre la seva llar.

Un cop sol·licitada per escrit aquesta proposta, la negociació s’ha cremat i CaixaBank s’ha negat rotundament a concedir-li la proposta feta per un dels seus recuperadors, demostrant que totes les seves paraules no són més que paper mullat, deixant clara una vegada més la veritable cara d’una de les entitats rescatades amb els nostres diners i que no està disposada a donar-li a aquest rescat cap tipus de contraprestació social. No només han tancat les negociacions, també han declarat la seva intenció de trucar als Mossos d’Esquadra per posar una denúncia. Denunciar després de vulnerar els drets més fonamentals d’una família?

PAH Barcelona no tolerarem aquest tipus d’actuacions i estem disposades a fiscalitzar a CaixaBank davant totes les PAHs amb el seu consegüent resultat.

La Montse, enganyada i indignada, està disposada a demostrar per tots els mitjans que no és cap llegenda urbana, que està molt viva i que té a la PAH al seu costat.

Ens hem mantingut ferms, realitzant la nostra assemblea setmanal mentre manteníem l’ocupació, i encara que hem marxat sense solució, no hem permès que ens traguessin els Mossos a l’esquena i hem abandonat l’oficina dedicant-li una conga a CaixaBank, tota una fi de festa per un #SanValentinDeLeyenda.

Tornarem, sense dubtar, les vegades que calgui, fins a aconseguir una solució per a la Montse.

PAH Barcelona ocupa una oficina de CaixaBank per exigir la resolució de 4 famílies a les quals volen deixar sense llar

Les famílies li recorden al Senyor Alcaraz que les seves estafes no són llegendes urbanes, són històries reals. Avui els posem cara i ulls, perquè no són xifres, sinó persones.

Parlem de la Montse: mare que ella sola ha tirat endavant la seva llar i dues filles, havent d’enfrontar-se a les pressions de CaixaBank per voler llevar-li el seu habitatge. Per conservar el sostre sota el qual viu amb les seves filles, exigeix una quita del deute i així poder seguir pagant i vivint en la seva llar.

Parlem de la Mercedes: companya que dedica gran part de la seva vida a ajudar a altres famílies afectades. CaixaBank es va quedar, fa uns anys, amb la seva casa i ara ella exigeix un lloguer social concorde als seus ingressos. Un lloguer que l’entitat li està negant.

Parlem de la Nagma: durant anys, a ella, el seu marit i el seu bebè no els han donat la solució que necessitaven, i a causa de la seva situació d’inestabilitat s’ha vist obligada a viure en la seva pròpia botiga. Ella exigeix una dació en pagament per quedar-se sense deute per a tota la vida i comptar amb una segona oportunitat.

Parlem del Juanma: l’edifici en el qual viu amb la seva família ha estat comprat per CaixaBank per especular amb el seu habitatge i la de les seves veïnes. No li renoven el contracte i exigeix un lloguer social.

En resum, parlem d’especulació amb un bé de primera necessitat, parlem de desnonaments silenciosos i d’expulsió de famílies de les seves llars. Famílies que han demostrat ser deutores de bona fe amb la seva intenció de seguir pagant el seu habitatge, però sobre la base dels seus ingressos.

CaixaBank, no és aquesta banca ètica que presumeix de les seves donacions socials? Potser aquesta és la cara que millor saben lluir. Però al temps, és el banc que segueix sense respondre pel rescat bancari amb diners públics dels quals s’ha beneficiat. Al temps, es va portar per 1 euro Caixa València i tots els béns immobles que li pertanyien (encara que mai tinguin habitatge assequible o realitzin quites a les hipoteques de les famílies). Al temps, l’any passat declarava guanys per 1.680 milions d’euros. O al temps, el seu director general, Juan Antonio Alcaraz, sigui tan irresponsable com per afirmar que els desnonaments són una llegenda urbana. Aquest gest demostra que els valors i model de gestió de l’entitat responen a l’intent de silenciar i ocultar a les afectades de la situació d’emergència social que bancs com el seu segueixen provocant.

Les disculpes del Senyor Alcaraz no ens serveixen: són paper mullat mentre no hi hagi solucions reals sobre la taula. CaixaBank ha demostrat la doble cara amb la qual juga, però davant això, avui les 4 famílies de la PAH posen la seva cara, ulls i cos per recordar-li que no són xifres, sinó vides. La Montse, la Mercedes, la Nagma, el Juanan i les seves famílies, s’han unit per lluitar per les seves llars, i només això ja els fa més poderoses que CaixaBank. Avui no marxarem fins a arrencar les solucions que els són de justícia.

Avui, elles sí que són llegenda viva.

#SanValentínDeLeyenda

PAH Barcelona presenta, junt amb altres entitats socials, una moció municipal per ampliar el parc de lloguer públic a Barcelona

Amb el present comunicat, la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de barris per a un turisme sostenible) i el Sindicat de Llogateres, volem fer públic el procés de treball conjunt iniciat per presentar una moció municipal per a l’ampliació del parc públic d’habitatge.

La ciutat de Barcelona ha patit en els últims 3 anys 12.322 desnonaments. El 84% dels desnonaments estan directament relacionats amb el règim de lloguer, tant per la precarització de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) com per la legislació que facilita l’especulació amb l’habitatge. Barcelona té dificultats en reallotjar a aquestes persones desnonades quan únicament compta amb un parc públic de lloguer que ronda l’1%, lluny del 15% o 20% que acumulen altres ciutats europees.

En l’actualitat, estem vivint una bombolla especulativa sobre els preus del lloguer. Només en els últims tres anys, el preu mitjà del lloguer a la ciutat ha augmentat un 24%, arribant aquest increment en alguns barris fins al 66%.

A tot això hem de sumar la compra frenètica d’edificis sencers, amb veïnes que seran expulsades, per part de fons d’inversió nacionals i estrangers.

L’habitatge públic constitueix una de les principals garanties de l’Estat de Benestar; és per això que presentem aquesta proposta, alhora que seguim exigint l’aplicació de la moció que vam presentar per sancionar els pisos buits de manera permanent i injustificada en mans d’entitats financeres. Un mercat de l’habitatge regulat constitueix una de les principals garanties de l’Estat Social, atès que estarà protegit de les fluctuacions del mercat immobiliari. La provisió d’habitatges no és una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema cabdal en el qual les administracions han d’intervenir directament i de manera coordinada.

Mitjançant la present moció proposem que s’acordi en el Ple municipal les següents actuacions i el seu desenvolupament:

Primera.- Destinació del 30% del sostre dels edificis de nova construcció i els sotmesos a rehabilitació integral a habitatges de protecció oficial de gestió pública i municipal.

Proposem les modificacions normatives escaients per tal d’establir l’obligació de destinar el 30% del sostre dels edificis sotmesos a rehabilitació integral i de nova construcció a la ciutat de Barcelona a habitatges de protecció oficial de gestió pública i municipal. Els habitatges resultants de la rehabilitació integral d’edificis se sotmetran a les mateixes obligacions, pel que fa a la reserva de sostre destinat a Habitatge de Protecció Oficial en règim de lloguer o altres formes de cessió d’ús, que les actuacions que es realitzin en solars edificables.

Segona.- Regulació de la implantació d’establiments d’allotjament turístic (així com d’albergs de joventut i residències col·lectives d’allotjament temporal) i d’habitatges d’ús turístic (HUT) i reserva de l’equivalent del 40% del seu sostre a habitatge públic.

El PEUAT (Pla especial urbanístic d’Allotjaments Turístics), que va entrar en vigor el 6 de març de 2017, estableix un creixement zero dels habitatges d’ús turístic (HUT) a tota la ciutat amb la finalitat de garantir els drets fonamentals de les ciutadanes de Barcelona.

Amb relació als establiments d’allotjament turístic, s’estableix que per a la implantació d’aquests, s’haurà de destinar l’edifici sencer a les activitats regulades, amb excepció de la planta baixa que es podrà destinar a altres usos, sempre que no siguin el d’habitatge.

Proposem, que els citats establiments (així com els nous albergs de joventut i residències col·lectives d’allotjament temporal) i els habitatges d’ús turístic, aplicant de forma anàloga el que s’estableix a la normativa urbanística, cedeixin l’equivalent al 40% del seu sostre a habitatge públic en un altre immoble del mateix districte.

Tercera.- Declaració de certes zones de la ciutat com a Àrees de Conservació i Rehabilitació a partir d’un informe previ en l’àmbit de tot el municipi.

Amb l’objectiu de garantir un ús adequat de l’habitatge, de promoure la regeneració del teixit urbanístic i la conservació de l’habitatge en estat molt deficient, així com d’evitar processos d’especulació immobiliària o que comportin riscos per a la cohesió social, es proposa l’impuls de les àrees de conservació i rehabilitació (ACR), d’acord amb els articles 15, 36 i 37 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre. Així com la delimitació d’àrees subjectes als drets de tanteig i retracte a favor de l’Ajuntament de Barcelona, és a dir, que les finques subjectes a aquesta figura estiguin obligades a comunicar a l’Ajuntament qualsevol oferta de compravenda perquè el Consistori pugui igualar l’oferta i adquirir preferentment l’immoble, o en cas que s’hagi produït sense la pertinent comunicació, es podrà retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat.

Quarta.- Conversió d’edificis de titularitat pública destinats a usos no residencials en edificis d’ús residencial.

Amb l’objectiu d’estendre el parc públic d’habitatge, cal prioritzar l’ús residencial de certs edificis de titularitat pública. Prenent com a punt de partida l’exemple de l’antic Edifici de Tabacs (Via Laietana, 8-10), que havia de tenir ús econòmic i finalment serà destinat a 160 habitatges públics en règim de lloguer gràcies a la campanya ciutadana #VidaLaietana, és necessari que l’Ajuntament estudiï en profunditat l’opció de traslladar aquesta iniciativa a altres immobles de la seva titularitat, i intensifiqui la cerca d’edificis i solars privats que estan en desús, i que per tant són susceptibles de ser comprats o expropiats per l’Ajuntament per destinar-los a un ús residencial.

Cinquena.- Creació d’un grup de treball de seguiment de la implementació de la moció al Consell de l’Habitatge Social de Barcelona.

Amb l’objectiu que tot allò que incorpora el present text es compleixi de forma efectiva, proposem la implementació d’un grup de treball que quedi incorporat a l’estructura al Consell de l’Habitatge Social de Barcelona. Considerem, com a condició necessària, la revisió i fiscalització de totes aquelles iniciatives que tinguin un impacte directe en la ciutadania i per tant, el citat grup de treball no només l’haurien d’integrar les entitats promotores de la proposta, sinó també tots aquells actors socials de la ciutat que basin la seva activitat en l’àmbit de l’habitatge i puguin aportar la seva experiència en la matèria.

 

Inundació al bloc d’Aragó 477. Tàctiques de mòbing per part de Norvet?

Dilluns 5 de febrer, veïnes del bloc #Aragó477 ens alerten que els pisos principal i entresòl han patit una inundació

Als volts de les 14 h, les veïnes espantades pel soroll de l’aigua en caure i perquè havien escoltat cops d’obres en el 2n-2a i/o primers, han alertat que hi havia passat un accident: s’han inundat tots els pisos per sota de la primera planta. La primera planta són pisos que es troben amb portes anti-ocupes i vigilats per càmeres de seguretat, de propietat de Norvet, perquè no puguin ser recuperats per famílies en exclusió residencial, com ja vam fer al juliol quan PAH Barcelona vam reallotjar a sis famílies, amb la nostra campanya Obra Social PAH, i que ara es troben lluitant per un lloguer social i regularitzar la seva situació.

El passat mes de novembre es van paralitzar les obres al bloc gràcies a la pressió i denúncia de les veïnes, que per culpa de l’assetjament i males praxis es va constatar que la propietat, Norvet, no disposava de les llicències reglamentàries per portar a terme les obres corresponents que estava realitzant. Pràctica habitual en aquest tipus d’empreses que es dediquen a comprar edificis sencers amb veïnes dintre, expulsant a les persones que hi viuen i reformant després els pisos per vendre’ls o llogar-los a preus de luxe, fent fora així de la ciutat a centenars de veïnes.

Des de la PAH de Barcelona denunciem aquestes pràctiques i volem visibilitzar el modus operandi de Norvet i de fons voltor que han arribat a la nostra ciutat. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona sancions exemplars i inspeccions per tal que aquestes empreses no quedin impunes per l’assetjament que estan patint les veïnes del bloc Aragó 477.

Calen mesures urgents i valentes per protegir a les famílies i garantir el seu dret a l’habitatge. Des de la PAH exigim la cessió de l’edifici i lloguers socials, tal com vam exigir a Norvet el passat mes de novembre.

D’altra banda, també s’han retirat els comptadors de l’aigua d’alguns pisos recuperats, deixant a les famílies sense subministrament bàsic, un acte que no pot quedar així. Segons la Llei 24/2015, cap família vulnerable pot patir cap tall de subministrament. Des de la PAH Barcelona, juntament amb l’Aliança contra la pobresa energètica, vetllarem perquè així sigui. Sol·licitarem comptadors temporals per solucionar aquesta situació fins a la regularització total de les famílies.

Malgrat no tenir proves en no haver vist cap operari, tot sembla indicar-nos que ha estat la propietat la que ha causat les destrosses, una de les seves habituals tàctiques de mòbing per expulsar les veïnes, com han fet en tants blocs abans. Un acte d’enorme gravetat ja en si mateix, però que en aquesta ocasió estarien desestimant l’ordre de paralització d’obres per part de l’Ajuntament, que ja va constatar que Norvet no té totes les llicències per dur a terme les obres de rehabilitació que estava realitzant a l’edifici.

Els propers dies, i a l’espera de la investigació corresponent, des de la PAH de Barcelona farem pública tota informació que tinguem.

Davant la vulneració de Drets Humans i la vulneració al dret a l’habitatge estarem presents. Perquè sí que es pot!

Us deixem l’entrevista en btv de PAH Barcelona parlant dels fets succeïts:

Acció per exigir solucions al BBVA per a famílies a les quals estan ignorant

Avui 1 de febrer ocupem l’oficina de BBVA per exigir solucions dignes als casos de famílies que fa molt temps lluiten per aconseguir-les. Volem denunciar que les pràctiques del BBVA són cada vegada més perverses, ja no solament menystenen a les famílies assetjant-les per telèfon perquè paguin o negant-se a negociar una segona oportunitat, sinó que ara les maregen i es lleven de damunt als seus clients dient que no els coneixen i que la seva hipoteca és d’una altra entitat. Enfront d’aquest joc pervers i criminal, la PAH Barcelona diem prou, exigim una interlocució directa amb els responsables i negociar els casos que presentem avui.

Volem dació en pagament retroactiva, per a totes les famílies en fase d’execució hipotecaria i futura pèrdua d’habitatge, evitant augmentar la llista dels 173 desnonaments diaris en tot l’Estat.

Volem lloguer social assequible sobre la base dels ingressos de la unitat familiar, que garanteixi el dret a l’habitatge a les famílies en exclusió residencial. Seguirà havent-hi vides en joc mentre se segueixin vulnerant Drets Humans bàsics. Sabem que la llei hipotecària espanyola és il·legal i criminal, tan criminal com l’actitud de la banca, que nega a la gent una llar, però que no té objeccions a invertir milers de milions en la indústria armamentística. Un sector liderat pel Banc Santander i el BBVA, les entitats que més desnonaments i més beneficis en paradisos fiscals acumulen.

El BBVA ha de complir amb la seva responsabilitat, oferint lloguer a totes les persones desnonades, sigui per la via hipotecària o per haver recuperat un de tants pisos buits en mans de l’entitat, com a única solució a la falta de solucions que les destini a viure al carrer.

Volem quites per a aquelles afectades que amb elles puguin evitar la pèrdua de la seva llar.

Volem que s’utilitzin els pisos buits arrabassats a la ciutadania amb enganys, per ampliar el parc públic d’habitatge i donar solució a l’emergència habitacional, provocada per la banca i la falta de polítiques d’habitatge valentes, per què l’Estat defensi els drets de les famílies per damunt dels interessos financers.

Part d’aquestes solucions estan recollides en la #LeyViviendaPAH.

#BBVAresponde