Arxiu de categories Comunicats

PerPAH_Bcn

Informe Emergència habitacional a l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de drets humans

L’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH) presenten l’Informe Emergència habitacional a l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de drets humans

Descarrega l’informe

entidades

L’informe mostra el resultat de les 11.561 enquestes realitzades a persones afectades que han contactat amb la PAH durant els últims dos anys, i és el primer informe d’àmbit estatal que recull les dades de com afecten les execucions hipotecàries a la salut, o quines són les entitats que més executen.

Aquest informe analitza la situació d’emergència habitacional que existeix a Espanya des d’una perspectiva de drets humans. En concret, s’estudia la regulació de les execucions hipotecàries i dels desnonaments a partir dels compromisos jurídics adquirits per les administracions públiques i l’impacte concret que suposa aquesta problemàtica per a les famílies afectades.

L’estudi analitza, en primer lloc, la funció del dret a un habitatge digne i de la prohibició de desnonaments arbitraris en el sistema constitucional espanyol, en el dret internacional dels drets humans i en la Unió Europea. En segon lloc, ofereix dades sobre el comportament de les entitats financeres i sobre l’impacte de la problemàtica en les famílies a partir d’11.561 enquestes realitzades. En un tercer capítol, per visibilitzar les conseqüències en la vida concreta de les persones, l’informe incorpora quatre entrevistes en profunditat a persones afectades. L’informe conclou amb un breu capítol de conclusions i recomanacions adreçades als poders públics.

menores

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i l’Observatori DESC hem estat de les primeres entitats que, ja el febrer del 2009, vam alertar de la gravetat de la problemàtica. Des de llavors hem denunciat reiteradament la manca de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge. Així mateix, aquesta manca d’informació també impossibilita orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que les dues entitats hem fet un gran esforç per recollir dades estadístiques.

 

[vimeo http://www.vimeo.com/81582486 w=500&h=281]

En un 70% dels casos, l’impagament de la hipoteca obeeix a la pèrdua d’ocupació.

[vimeo http://www.vimeo.com/81695611 w=500&h=281]

El 70% de les famílies desnonades tenien al menys un menor d’edat.

[vimeo http://www.vimeo.com/81990902 w=500&h=281]

Un 77% de les persones afectades afirma haver patit un nivell d’ansietat alt o molt alt.

Clica aquí per a descarregar l’informe
(avanç de juny d’algunes de les dades)

Fe d’errates: l’entitat rescatada amb diners públics a què es fa referència a la pàgina 139 no és CaixaBank, sinó Catalunya Caixa.

PerPAH_Bcn

Aquest dijous 13, aturem el desnonament del Matias!

Dijous a les 9 h al barri de Sant Andreu, la PAH de Barcelona té una cita cabdal: hem de ser molta gent per aconseguir aturar el 4t intent de desnonament del Matias. BANKIA, malgrat ser actualment una entitat rescatada amb els nostres diners, segueix reclamant un deute il·legítim al Matias i la seva filla, alhora que pretén desnonar-lo sense oferir la possibilitat de romandre en règim de lloguer assequible.

Lloc: carrer Gran de Sant Andreu, nº 470, Barcelona (Metro Torras i Bages). Hora:  8:30 h

[https://www.youtube.com/watch?v=RUHNQ-_ur_I&list=UUCE-gOPAuGHmIjQX0rZ-UMQ&index=1&feature=plcp]

 

Aquest desnonament és especialment important per a la PAH de Barcelona:

En primer lloc, perquè el cas del Matias és un cas emblemàtic: si el Matias va deixar de pagar, va ser perquè la crisi va fer impossible que ell pogués fer front a la hipoteca; el negoci que tenia com autònom va fer fallida i actualment ingressa l’ajut mínim de 400 €, amb un fill menor a càrrec seu. Caja Madrid, avui BANKIA, ha abusat d’una legislació injusta i ha aprofitat la desgràcia del Matias per adjudicar-se el seu habitatge per la meitat del seu valor, encara que en el mercat val molt més, reclamant més de 200.000 € a ell, i a la seva filla, a la que van incloure com avaladora sense informar-la de totes les conseqüències possibles.

En segon lloc, perquè el Matias és un bon company i un exemple de compromís i solidaritat. En els darrers dos anys, des que es va apropar a la PAH de Barcelona, el Matias ha tingut molt clar que no existeixen solucions individuals i que cal lluitar per canviar unes lleis injustes. Ha batallat pel seu cas, però també ha anat a totes les convocatòries per aturar desnonaments, ha acompanyat sempre que ha pogut altres companyes a negociar amb l’entitat financera, així com no ha parat de recollir signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular. De fet, és el fedatari de la PAH Barcelona que més signatures ha recollit ell sol. El Matias és un exemple per totes nosaltres i, ara més que mai, no el deixarem sol.

En tercer lloc, perquè aquest és el quart intent de desnonament del Matias i el seu fill, i en aquesta ocasió el jutjat ha ordenat la intervenció policial. Després d’aturar el desnonament en tres ocasions gràcies a la mobilització de veïns i veïnes, així com de la PAH Barcelona, BANKIA es manté en la seva arrogància i no cedeix. No accepten la condonació del deute ni la possibilitat d’un lloguer, i demanen al jutjat el desallotjament del Matias sense contemplacions. L’única manera d’aturar aquest desnonament és, doncs, sumant tanta gent  davant la porta del Matias que la mateixa policia aconselli al jutjat suspendre el desnonament.

Exigim a BANKIA que rectifiqui immediatament, condonant el deute il·legítim que ara reclama al Matias i a la seva filla i oferint la possibilitat d’un lloguer assequible. Exigim als jutjats que deixin de fer la feina bruta a les entitats financeres vulnerant drets fonamentals: ja seria hora que els funcionaris judicials i policials comencessin a plantejar-se l’objecció de consciència, recordant que els drets humans estan per sobre de qualsevol llei estatal. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que no es limiti a oferir un pis de reallotjament en mal estat: el Matias té dret a viure a casa seva i a no marxar del barri en el qual fa 40 anys que hi viu. Exigim a l’Ajuntament i a la Generalitat que no es rentin les mans limitant-se a fer declaracions de bones intencions i mesures parcials que no ataquen el problema d’arrel: cal afrontar el conflicte i, per tant, obligar les entitats financeres a canviar radicalment de política, aturant les execucions hipotecàries, els desnonaments, condonant deutes il·legítims i posant en lloguer assequible els milers de pisos buits que acumulen. Finalment, exigim al Govern estatal que deixi de premiar als responsables de la crisi i escolti d’una vegada les demandes socials, regulant la dació en pagament retroactiva, la moratòria dels desnonaments d’habitatges habituals i el lloguer social dels habitatges buits que acumulen les entitats financeres com BANKIA.

Per part nostra, garantim que no ens rendirem i mantindrem ferm el nostre compromís amb la justícia social. Ens hi va la vida i la dignitat, i per tant, si les administracions no responen a les demandes ciutadanes, serà la ciutadania la que posi en marxa un pla de rescat ciutadà.

PerPAH_Bcn

El diari el Periódico i els Bancs disparen contra el poble

Fem difusió de l’article d’Albano Dante Fachin al seu blog “En cinco minutos“. Podeu trobar la versió en castellà aquí.

Capítol 1: L’acció
Dilluns passat la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca va fer un “Sánchez Gordillo”. Una vintena d’activistes va acompanyar una família al supermercat Dia i se’n van emportar 240 euros en productes.
Capítol 2: La reacció
Cada dia, a la seva plana d’opinió, El Periódico de Catalunya, un dels diaris més llegits del país, publica la foto de diversos personatges que per una raó o una altra han estat notícia el dia anterior. La foto dels personatges pot anar acompanyada per una fletxa verda apuntant amunt si el personatge “ho ha fet bé” o per una fletxa vermella apuntant avall, si el personatge “ho ha fet malament”.
Doncs bé, l’endemà de l’acció al DIA la portaveu de la PAH, Ada Colau rebia una fletxa vermella per aquesta “acció justiciera però no justa”. Segons el diari del Grup Zeta, això de què una família sense sostre i amb nens petits s’emporti 240 euros en macarrons i oli sense pagar, no és “just”.
Capítol 3: Fletxetes verdes per als poderosos
Abans de continuar amb el tema PAH, Ada Colau i supermercats, permeteu-me parlar d’una altra fletxeta que va donar aquest mateix periòdic fa pocs mesos. El 18 de març un senyor de nom Ramon Bagó  ‒president de l’empresa Grup Serhs‒ va obtenir una preciosa “fletxa verda”.  Segons El Periódico l’empresa d’aquest senyor “és un exemple de l’èxit d’obertura a l’exterior” gràcies a la seva ampliació de negocis cap a Brasil.
Capítol 4: Fletxes verdes a mida
Però la fletxeta verda per a Bagó té una història darrera. Dos mesos abans d’aquesta fletxa verda, Ramon Bagó va ser notícia gràcies a un reportatge publicat per la revista cafèambllet on es destapava com el senyor Bagó es contractava a si mateix amb diners públics. A partir d’aquell moment l’entorn de Bagó comença  una operació de rentada de cara on la fletxeta verda d’El Periódico n’era una peça més. L’endemà de la fletxeta verda, El País destapava l’escàndol: Ramon Bagó va captar 50 milions d’euros a través de l’organisme públic que ell mateix dirigeix. Dos dies més tard la situació empitjora: d’aquests 50 milions rebuts de diners públics, prop de 15 milions van arribar a les butxaques de Bagó de manera irregular, sense concurs públic i vulnerant la legislació. El dia 21 de març, la cirereta de la vergonya: Bagó va comandar la privatització de la cuina de l’hospital de Mataró per entregar-la després a la seva empresa… sense concurs públic. Una ‘fletxa’ per als negocis d’aquest Bagó! Aquí podeu llegir tot l’escàndol.
Capítol 5: El Periódico: un pamflet en mans dels bancs
Qui és l’encarregat de disparar les fletxes verdes i les vermelles? És un equip de periodistes independents que investiguen i volen ser un veritable reflex de la realitat dels ciutadans? O qui dispara les fletxetes és La Caixa, el Banc Popular i el Banc Sabadell? Perquè si mirem els comptes del Grup Zeta, editor d’El Periódico, veiem que qui mana en realitat en aquell periòdic són aquests bancs. L’any 2009 el Grup Zeta va signar un crèdit sindicat de 245 milions d’euros a pagar en 5 anys. Això va permetre que La Caixa posés al consell d’administració d’El Periódico a Juan Llopart. Després de fer fora a desenes de treballadors del Grup Zeta, Llopart va anar a Madrid. Actualment és un dels imputats pel cas Bankia.
Capítol 6: Advertència
Sóc argentí i per això, quan veig algú emportant-se menjar d’un supermercat sense pagar-lo, m’agafen calfreds. Al meu país els saquejos als supermercats van ser els primers avisos del tsunami social que acabaria portant a la misèria milions i milions d’argentins que fins llavors eren classe mitjana.
Però no ens equivoquem amb les fletxes a l’hora d’assenyalar gent: l’enfonsament del meu país no va ser provocat pels saquejadors de supermercats. Els saquejos van arribar després d’anys de corrupció política, financera i empresarial, on bancs, polítics, mitjans de comunicació i empresaris es van confabular per portar un país a la fallida.
A Catalunya els que entren a supermercats no ho fan violenta i descontroladament. Accions com la de la PAH són un saludable avís de què a les nostres ciutats hi ha gana, de què hi ha gent que no té per alimentar als seus fills i que ni tan sols té un sostre sota el qual poder passar la seva gana.
Per això la fletxeta vermella d’El Periódico a l’Ada Colau és una vergonya. Perquè els que la posen són els mateixos que afalaguen empresaris que vulneren les lleis. Fletxes disparades a les ordres dels veritables amos d’El Periódico, que no són altres que el Banc Popular, La Caixa i el Banc Sabadell, els mateixos que s’han quedat els estalvis dels nostres avis amb les “preferents”, els mateixos que cada dia fan fora famílies de les seves cases.
Malcom X ho va dir clar: “Si no estàs previngut davant els mitjans de comunicació, et faran estimar l’opressor i odiar a l’oprimit”.

Tenia raó. Si Martin Luther King visqués avui, El Periódico segurament li dedicaria una fletxeta vermella  per la seva “Campanya dels Pobres” o pel tall del pont de Selma. Una vergonya.

Publicat per a les 4:48