Arxiu de categories Comunicats

Sortim al carrer per defensar l’habitatge per a totes! I és que Barcelona no està en venda!

Aquest dissabte 10 de juny, a les 18.00 h, la plataforma #BCNnoEstàEnVenda ha convocat una gran manifestació a la Plaça Universitat en defensa del dret a l’habitatge, davant de la greu situació d’expulsió del veïnat que s’està vivint a Barcelona

Les PAHs hem quedat a la cantonada del carrer Pelai amb la Ronda Universitat, per anar totes juntes, com “Marea Verda” a les 17.45 h

Les raons per manifestar-nos són moltes. El preu mitjà actual del lloguer a la ciutat ha pujat més d’un 17% entre 2014 i 2016, superant el preu màxim que es va registrar durant els anys de la bombolla immobiliària. Els lloguers pugen perquè la dedicació a altres usos diferents dels d’habitatge residencial assequible és molt alta i el parc de lloguer es redueix. A més, estem patint un fort procés especulatiu induït pels grans tenidors de finques i inversors, que modifiquen les condicions dels habitatges per multiplicar el seu valor i posar-los en circulació en els mercats globalitzats, cosa que provoca que desaparegui el concepte d’habitatge com a dret social fonamental per convertir-lo en un valor financer més.

El que s’ofereix no és un habitatge sinó un producte d’inversió, que provoca que el jovent tingui cada vegada més dificultats per emancipar-se i que moltes famílies hagin de marxar dels seus barris de tota la vida. En aquest context, mentre que els salaris estan pràcticament congelats, els lloguers han pujat entre un 11% i un 21% en funció del districte, fins a assolir una mitjana de 850 € al mes, que equival al sou precari d’un de cada tres residents a Barcelona. A aquest augment cal afegir-hi l’arbitrarietat dels desemborsaments exigits pels propietaris per poder firmar un contracte, que van dels 2.400 als 4.800 €. A Barcelona, als barris més desafavorits, la despesa en habitatge supera el 35% de la Renda Familiar disponible, mentre que per als barris amb més ingressos representa el 5%.

L’emergència habitacional genera exclusió residencial. Al llarg de 2016, 30.637 persones s’han inscrit al Registre de Sol·licitants d’Habitatge. A més, la UCER −la Unitat Contra l’Exclusió Residencial− ha atès un total de 1.574 unitats familiars en processos de pèrdua de residència. A la ciutat es produeixen entre 9 i 10 desnonaments a la setmana i sabem que el 88,5% eren, entre 2013 i 2015, per impagaments de lloguer. Una dada alarmant és que el sensellarisme aquest any s’ha incrementat. Tot i que té una explicació multicausal, hi ha tres factors claus: l’augment del preu del lloguer, un parc públic d’habitatge totalment insuficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral.

La modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) el 2013 garanteix molt més el dret a la propietat immobiliària per sobre del dret a l’habitatge

Redueix de 5 a 3 anys el termini obligatori dels contractes.
Permet que el propietari recuperi l’immoble passat el primer any, anunciant la decisió a l’inquilí amb només dos mesos d’antelació. A més, si el contracte no està registrat, el pot interrompre en cas que una tercera persona compri l’habitatge (nou motiu de desnonament).
Es facilita el desnonament reduint els temps del procés judicial en cas d’impagament.

IMG_20170609_114537

El parc d’habitatge de Barcelona comptava el 2016 amb 438.304 habitatges en règim de lloguer. Dins d’aquest, el de mercat lliure representava el 31,3% i el d’habitatge social només un 1,5% (6.500 habitatges públics) en comparació a París, que en té un 17,2%, o Amsterdam, que en té un 48%. També hi ha a la ciutat prop de 31.200 pisos buits, dels quals 2.592 són propietat dels bancs.

Els lloguers turístics coneguts representen el 7,7% de mitjana del parc de lloguer de la ciutat. Dels 15.881 apartaments turístics detectats, el 39,5% no tenen llicència, i d’aquesta oferta total, el 65% es concentra a Ciutat Vella i l’Eixample.

L’auge de l’especulació amb la propietat vertical també es manifesta a Barcelona amb l’adquisició, per part de fons d’inversió, d’almenys 76 blocs sencers, alguns amb inquilins a dins, per convertir-los en habitatges de lloguer de luxe que atrauran persones amb més poder adquisitiu, fet que provoca l’expulsió dels residents actuals.

En aquest context d’emergència habitacional, es preveu que aquest any finalitzin prop de 44.000 contractes de lloguer, amb la dificultat per a les unitats de convivència de conservar la seva llar o de trobar un lloguer assequible a la nostra ciutat.

Per aquestes raons, convoquem al veïnat barceloní a manifestar-se i deixar constància que cal un altre model de ciutat que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes!

#10J
#BCNnoEstàEnVenda
#HabitatgePerATotes
#NoEnsFaranFora

5 anys després s’ha fet justícia amb la família de #DesnonamentClot

Un cop més la pressió social ha aconseguit defensar els DDHH davant de lleis i sentències injustes

Avui celebrem l’absolució de la família, desnonada violentament de casa seva el 25 de juliol de 2011, acusada de presumptes delictes de resistència a l’autoritat per defensar casa seva. L’alarma social i el reso mediàtic va saltar el passat novembre, quan els serveis jurídics de la Generalitat demanaven dos anys i dos anys i mig de presó per a la parella, pares de dos menors. Des de la PAH vam donar suport i fer seguiment de tot el procés per defensar allò que sabem, el dret a l’habitatge de les famílies vulnerables.

El judici contra l’Eliseo i la Veronica es va celebrar els dies 14 i 15 de desembre del 2016, quedant vist per a sentència fins avui que s’ha fet pública la resolució, demostrant que defensar casa teva no és delicte.

Malauradament el final per a dos dels 60 veïns que van estar presents durant el desnonament acabat amb una greu actuació policial, no ha acabat tan bé. Una de les persones ha estat condemnada per un delicte d’atemptat i una falta de lesions -acusada de donar-li una puntada de peu i torçar-li el braç a un agent-, a la pena de tres mesos de presó i quinze dies de multa a quota diària de sis euros. L’altre veí, tot i que en el vídeo aportat per la defensa i que va difondre la Directa, es veu com, fora del cordó policial, un agent li colpeja el cap –va suposar-li atenció mèdica i vuit punts de sutura–, ha estat condemnat per un delicte d’atemptat, a tres mesos de presó. Lamentem aquesta criminalització de la solidaritat i la defensa de drets socials bàsics, com és el dret a l’habitatge.

Presentació informe: “Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016”

PAH Barcelona i l’Observatori DESC presenten l’informe “Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016”

L’informe mostra les dades recollides en la PAH de Barcelona durant els anys de 2013 a 2016. Per a això es va estructurar una base de dades amb tota la gent afectada per la hipoteca que va acudir al local de la PAH de Barcelona i va emplenar les seves dades en una fitxa, durant el període indicat. Tota la base de dades va ser ordenada i actualitzada durant els primers mesos del 2016, contactant amb les persones afectades que havien emplenat la seva fitxa i actualitzant la seva situació.

Tot això ha permès establir una anàlisi dinàmica i real de la situació i dels efectes de la crisi hipotecària en les famílies. L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic relacionant el dret a l’habitatge a escala internacional, a Espanya i Catalunya, tracta els casos de 957 persones afectades per la hipoteca que han vingut a la PAH entre 2013 i 2016. S’analitza el paper de les entitats financeres implicades, el perfil sociològic de les famílies afectades, la relació amb els Serveis Socials de Barcelona i els resultats de les negociacions entre afectades i bancs.

Creiem que aquest treball de recollida de dades de les persones en situació d’emergència habitacional sigui fonamental per la visibilització de les conseqüències de la crisi hipotecària sobri milers de famílies, i que aquest informe sigui una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la crisi hipotecària.

La importància de l’estudi radica en la necessitat de donar llum a aquestes dades fins avui inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional en què ens trobem.

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i l’Observatori DESC hem estat de les primeres entitats que, ja el febrer del 2009, vam alertar de la gravetat de la problemàtica. Des de llavors, hem denunciat reiteradament la manca de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge. Així mateix, aquesta manca d’informació també impossibilita orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que les dues entitats hem fet un gran esforç per recollir dades estadístiques durant aquests anys.

Clica aquí per descarregar-te l’Informe d’exclusió residencial al món local en català

o_605048b86704a72b_001

La PAH, Iridia i l’Observatori DESC interposen una querella a Mossos d’Esquadra per violació de domicili, coaccions, i detenció il·legal

Enfront de la vulneració de DDHH la ciutadania responem

La PAH, Iridia i l’Observatori DESC interposen una querella a Mossos d’Esquadra per violació de domicili, coaccions, i detenció il·legal

La PAH Barcelona, el Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia i l’Observatori DESC interposem una querella per violació de domicili, coaccions i detenció il·legal, davant els fets del passat 8 d’octubre on l’actuació dels Mossos d’Esquadra va acabar deixant a una família amb dos menors al carrer i dues persones detingudes.

En primer lloc, la querella es presenta per un delicte de violació de domicili perquè els Mossos van entrar per la força en l’habitatge, malgrat que aquest ja constituïa el domicili de la família. Cal destacar, a més, que la causa per una eventual usurpació ja estava en coneixement i, per tant, sota la competència del Jutjat d’Instrucció  d’Hospitalet. És evident que l’actuació va ser desproporcionada i sense les degudes garanties processals, termini suficient i raonable de notificació amb antelació a la data del desnonament per a les persones afectades i garantia d’assistència jurídica.

En segon lloc, entenem que hi ha un delicte de coaccions perquè els agents van emprar l’avís, primer, i la detenció efectiva després, per aconseguir que la família sortís de la casa a través de la intimidació. 

En tercer lloc, considerem que es va produir un delicte de detenció il·legal perquè la mateixa es va produir com a mitjà d’intimidació i de càstig, sense que hi hagués habilitació legal clara per a això.

Vivim una situació d’emergència alarmant a Catalunya amb 46 desnonaments diaris, segons les dades del CGPJ. No obstant això, lamentablement, des de la Generalitat que hauria de garantir el benestar de les famílies aplicant els protocols legals que garanteixin el dret a l’habitatge, com és la Llei 24/2015, que regula l’obligació de l’Administració a un reallotjament adequat a les persones que estiguin en procés de desnonament, no veiem ni la voluntat ni la contundència per fer-ho. Per contra, les persones que defensem el dret a l’habitatge fent front als desnonaments, constatem que hi ha un canvi de directrius per part dels Mossos d’Esquadra i les seves intervencions davant aquestes situacions. 

Creiem que l’actuació dels cossos de seguretat ha de respectar la legalitat vigent, els protocols, i han d’estar enfocades a la protecció de les famílies més vulnerables. La intervenció de les forces policials ha de ser l’última opció, prioritzant la feina de Serveis  Socials o altres unitats de l’Administració. Lluny d’això, s’ha contravingut la forma com s’efectuaven els desallotjaments darrerament. Les últimes intervencions policials, com la del dissabte 8 d’octubre, en lloc de defensar-los, són una vulneració dels DDHH, molt especialment els drets dels infants. Aquesta actuació ens fa qüestionar si des dels responsables del departament de la Generalitat competent, hi ha hagut un canvi de directrius en les actuacions policials, tenint en compte que els desallotjaments forçosos són la ingerència més greu en el dret a l’habitatge adequat i que només poden donar-se en casos excepcionals i respectant els principis del dret internacional, com ha establert el Comitè DESC de Nacions Unides.

Si no es tracta d’una qüestió de canvi de directrius i estem davant situacions de mala praxi per part dels Mossos d’Esquadra, instem al govern de la Generalitat a obrir una investigació per depurar responsabilitats i evitar que aquests fets es tornin a repetir.

Des de l’esclat de la bombolla immobiliària, milers de famílies es troben en situació d’emergència habitacional, no tan sols per no poder pagar la seva quota hipotecària, també per no poder pagar un lloguer. A la ciutat de Barcelona més del 65% dels desnonaments són per no poder pagar la mensualitat del lloguer. Des de  la PAH defensem el dret a un habitatge digne i treballem cada dia perquè aquest dret sigui efectiu. Hem donat la mà a administracions, entitats i a tots els partits polítics per treballar conjuntament per erradicar aquesta situació. Avui no serà diferent.

Interpel·lem a les administracions, tant autonòmica com locals, a tenir una actuació coordinada per la mobilització d’habitatges buits en mans dels bancs rescatats amb diners públic, com el d’aquest cas en concret propietat de la SAREB, a fi d’augmentar el parc públic per evitar desallotjaments d’infants i les seves famílies sense alternativa habitacional.

No tolerarem cap abús, ni vulneració de drets per part de cap cos policial, de la mateixa manera que no el consentim per part de bancs, immobiliàries i/o administracions.

Els nostres drets no es negocien, continuarem exigint i defensant el dret a l’habitatge. Els desallotjaments no poden resultar en la constitució de persones sense habitatge o vulnerables a la violació d’altres drets humans.

Els efectes dels desnonaments en la salut i la infància, hi ha vides en joc

Fruit de la realitat que palpem cada dia i del que ja albirava l’informe “d’Emergència habitacional en l’Estat espanyol el 2013”, l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració del projecte europeu d’investigació SOPHIE sobre l’impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en la salut, i el grup EMIGRA (CER-Migracions, UAB), presentarem l’Informe Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya. Impacte en el dret a la salut i en els drets de la infància en la crisi hipotecària”.