Arxiu de categories Comunicats

La PAH, Iridia i l’Observatori DESC interposen una querella a Mossos d’Esquadra per violació de domicili, coaccions, i detenció il·legal

Enfront de la vulneració de DDHH la ciutadania responem

La PAH, Iridia i l’Observatori DESC interposen una querella a Mossos d’Esquadra per violació de domicili, coaccions, i detenció il·legal

La PAH Barcelona, el Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia i l’Observatori DESC interposem una querella per violació de domicili, coaccions i detenció il·legal, davant els fets del passat 8 d’octubre on l’actuació dels Mossos d’Esquadra va acabar deixant a una família amb dos menors al carrer i dues persones detingudes.

En primer lloc, la querella es presenta per un delicte de violació de domicili perquè els Mossos van entrar per la força en l’habitatge, malgrat que aquest ja constituïa el domicili de la família. Cal destacar, a més, que la causa per una eventual usurpació ja estava en coneixement i, per tant, sota la competència del Jutjat d’Instrucció  d’Hospitalet. És evident que l’actuació va ser desproporcionada i sense les degudes garanties processals, termini suficient i raonable de notificació amb antelació a la data del desnonament per a les persones afectades i garantia d’assistència jurídica.

En segon lloc, entenem que hi ha un delicte de coaccions perquè els agents van emprar l’avís, primer, i la detenció efectiva després, per aconseguir que la família sortís de la casa a través de la intimidació. 

En tercer lloc, considerem que es va produir un delicte de detenció il·legal perquè la mateixa es va produir com a mitjà d’intimidació i de càstig, sense que hi hagués habilitació legal clara per a això.

Vivim una situació d’emergència alarmant a Catalunya amb 46 desnonaments diaris, segons les dades del CGPJ. No obstant això, lamentablement, des de la Generalitat que hauria de garantir el benestar de les famílies aplicant els protocols legals que garanteixin el dret a l’habitatge, com és la Llei 24/2015, que regula l’obligació de l’Administració a un reallotjament adequat a les persones que estiguin en procés de desnonament, no veiem ni la voluntat ni la contundència per fer-ho. Per contra, les persones que defensem el dret a l’habitatge fent front als desnonaments, constatem que hi ha un canvi de directrius per part dels Mossos d’Esquadra i les seves intervencions davant aquestes situacions. 

Creiem que l’actuació dels cossos de seguretat ha de respectar la legalitat vigent, els protocols, i han d’estar enfocades a la protecció de les famílies més vulnerables. La intervenció de les forces policials ha de ser l’última opció, prioritzant la feina de Serveis  Socials o altres unitats de l’Administració. Lluny d’això, s’ha contravingut la forma com s’efectuaven els desallotjaments darrerament. Les últimes intervencions policials, com la del dissabte 8 d’octubre, en lloc de defensar-los, són una vulneració dels DDHH, molt especialment els drets dels infants. Aquesta actuació ens fa qüestionar si des dels responsables del departament de la Generalitat competent, hi ha hagut un canvi de directrius en les actuacions policials, tenint en compte que els desallotjaments forçosos són la ingerència més greu en el dret a l’habitatge adequat i que només poden donar-se en casos excepcionals i respectant els principis del dret internacional, com ha establert el Comitè DESC de Nacions Unides.

Si no es tracta d’una qüestió de canvi de directrius i estem davant situacions de mala praxi per part dels Mossos d’Esquadra, instem al govern de la Generalitat a obrir una investigació per depurar responsabilitats i evitar que aquests fets es tornin a repetir.

Des de l’esclat de la bombolla immobiliària, milers de famílies es troben en situació d’emergència habitacional, no tan sols per no poder pagar la seva quota hipotecària, també per no poder pagar un lloguer. A la ciutat de Barcelona més del 65% dels desnonaments són per no poder pagar la mensualitat del lloguer. Des de  la PAH defensem el dret a un habitatge digne i treballem cada dia perquè aquest dret sigui efectiu. Hem donat la mà a administracions, entitats i a tots els partits polítics per treballar conjuntament per erradicar aquesta situació. Avui no serà diferent.

Interpel·lem a les administracions, tant autonòmica com locals, a tenir una actuació coordinada per la mobilització d’habitatges buits en mans dels bancs rescatats amb diners públic, com el d’aquest cas en concret propietat de la SAREB, a fi d’augmentar el parc públic per evitar desallotjaments d’infants i les seves famílies sense alternativa habitacional.

No tolerarem cap abús, ni vulneració de drets per part de cap cos policial, de la mateixa manera que no el consentim per part de bancs, immobiliàries i/o administracions.

Els nostres drets no es negocien, continuarem exigint i defensant el dret a l’habitatge. Els desallotjaments no poden resultar en la constitució de persones sense habitatge o vulnerables a la violació d’altres drets humans.

Els efectes dels desnonaments en la salut i la infància, hi ha vides en joc

Fruit de la realitat que palpem cada dia i del que ja albirava l’informe “d’Emergència habitacional en l’Estat espanyol el 2013”, l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració del projecte europeu d’investigació SOPHIE sobre l’impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en la salut, i el grup EMIGRA (CER-Migracions, UAB), presentarem l’Informe Emergència habitacional i dret a l’habitatge a Catalunya. Impacte en el dret a la salut i en els drets de la infància en la crisi hipotecària”.

Dades de vergonya: 410 habitatges adjudicats pel Fons Social d’Habitatges

El gener del 2013, la PAH lliurava al Congrés dels diputats les 1.402.000 signatures recollides per a la Iniciativa Legislativa Popular per la dació en pagament retroactiva, el lloguer social i la moratòria dels desnonaments. Aquest mateix mes, el govern central anunciava la creació del Fons Social d’Habitatges, 6.000 habitatges per a tot l’Estat, una xifra completament ridícula i insultant. La PAH va denunciar que la mesura era absolutament insuficient i hipòcrita, al que se sumava que els requisits per accedir al FSV són similars al Reial decret Llei (RDL27). Els requisits del RD27 exclouen a la immensa majoria d’afectades i inclouen mesures tan perverses com negar la possibilitat de signar el lloguer social abans de ser desnonada.

Quinze mesos després, prop de 70.000 execucions hipotecàries després, segons dades del CGPJ, el número dos del Govern anunciava que solament 410 pisos del FSV havien formalitzat un contracte de lloguer social. Una dada vergonyosa que confirma el fracàs anunciat per la PAH el mateix dia de la creació del Fons Social d’Habitatges. Una dada que mostra la total falta de voluntat del govern del PP per resoldre el problema dels milers de famílies que poden perdre el seu habitatge i quedar-se al carrer.

Uns anys després, es torna a constatar que aquesta mesura de la banca i el govern era un simple rentat de cara enfront de la ILP de la PAH, que sí que plantejava les solucions per als problemes d’habitatge de centenars de milers de persones i encarava l’estafa hipotecària enfront dels interessos de la banca.

En l’informe “Emergència habitacional en l’Estat espanyol 2013” de l’Observatori DESC i la PAH es recull la denúncia del Síndic de Greuges (juliol 2013) en la qual considera “en relació amb les característiques i les finalitats del FSV, considera que no s’ajusten a les necessitats reals”.

No només és una mesura totalment insuficient, sinó que el FSV té també un efecte pervers: en moltes ocasions les entitats financeres han utilitzat el FSV com a excusa per no concedir lloguers socials. Ha estat a través de la mobilització, la pressió social i les negociacions amb les entitats que hem aconseguit milers de lloguers socials per a famílies afectades pel procediment d’execució hipotecària. La mesura de govern i entitats financeres no solament no resol el problema, sinó que obliga a la ciutadania organitzada sense recursos, criminalitzada en moltes ocasions, a duplicar els esforços per aconseguir el que són unes demandes de mínims, de garantia bàsica dels drets humans. Els lloguers que ha aconseguit la PAH han evitat el trauma del desnonament, hem aconseguit que en general siguin de 5 anys, no de 2 com estableix el FSV o el RD27, han evitat el desarrelament i han sobrepassat els requisits que imposen, tant el FSV com el RD27. Han, literalment, salvat vides humanes.

Enfront de l’emergència habitacional, la PAH es va veure obligada a iniciar fa gairebé dos anys la campanya Obra Social de la PAH, que consisteix a recuperar, amb l’ús de la desobediència civil, pisos buits propietat d’entitats financeres o de la SAREB, per reallotjar a famílies desnonades o que han signat la dació i no han aconseguit lloguer social. Els nombres parlen, amb aquesta campanya hem reallotjat a 1.180 persones enfront dels 410 pisos del FSV que han estat concedits en lloguer.

Recordem al govern i a les entitats financeres, que davant la seva paràlisi no ens queda una altra opció que seguir tutelant els nostres drets. Seguirem implementant la ILP a través de l’Obra Social de la PAH i la pressió social a les entitats financeres.

Informe Emergència habitacional a l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de drets humans

L’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH) presenten l’Informe Emergència habitacional a l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de drets humans

Descarrega l’informe

entidades

L’informe mostra el resultat de les 11.561 enquestes realitzades a persones afectades que han contactat amb la PAH durant els últims dos anys, i és el primer informe d’àmbit estatal que recull les dades de com afecten les execucions hipotecàries a la salut, o quines són les entitats que més executen.

Aquest informe analitza la situació d’emergència habitacional que existeix a Espanya des d’una perspectiva de drets humans. En concret, s’estudia la regulació de les execucions hipotecàries i dels desnonaments a partir dels compromisos jurídics adquirits per les administracions públiques i l’impacte concret que suposa aquesta problemàtica per a les famílies afectades.

L’estudi analitza, en primer lloc, la funció del dret a un habitatge digne i de la prohibició de desnonaments arbitraris en el sistema constitucional espanyol, en el dret internacional dels drets humans i en la Unió Europea. En segon lloc, ofereix dades sobre el comportament de les entitats financeres i sobre l’impacte de la problemàtica en les famílies a partir d’11.561 enquestes realitzades. En un tercer capítol, per visibilitzar les conseqüències en la vida concreta de les persones, l’informe incorpora quatre entrevistes en profunditat a persones afectades. L’informe conclou amb un breu capítol de conclusions i recomanacions adreçades als poders públics.

menores

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i l’Observatori DESC hem estat de les primeres entitats que, ja el febrer del 2009, vam alertar de la gravetat de la problemàtica. Des de llavors hem denunciat reiteradament la manca de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge. Així mateix, aquesta manca d’informació també impossibilita orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que les dues entitats hem fet un gran esforç per recollir dades estadístiques.

 

[vimeo http://www.vimeo.com/81582486 w=500&h=281]

En un 70% dels casos, l’impagament de la hipoteca obeeix a la pèrdua d’ocupació.

[vimeo http://www.vimeo.com/81695611 w=500&h=281]

El 70% de les famílies desnonades tenien al menys un menor d’edat.

[vimeo http://www.vimeo.com/81990902 w=500&h=281]

Un 77% de les persones afectades afirma haver patit un nivell d’ansietat alt o molt alt.

Clica aquí per a descarregar l’informe
(avanç de juny d’algunes de les dades)

Fe d’errates: l’entitat rescatada amb diners públics a què es fa referència a la pàgina 139 no és CaixaBank, sinó Catalunya Caixa.

Aquest dijous 13, aturem el desnonament del Matías!

Dijous a les 9 h al barri de Sant Andreu, la PAH de Barcelona té una cita cabdal: hem de ser molta gent per aconseguir aturar el 4t intent de desnonament del Matías. BANKIA, malgrat ser actualment una entitat rescatada amb els nostres diners, segueix reclamant un deute il·legítim al Matías i la seva filla, alhora que pretén desnonar-lo sense oferir la possibilitat de romandre en règim de lloguer assequible.

Lloc: carrer Gran de Sant Andreu, núm. 470, Barcelona (Metro Torras i Bages). Hora:  8:30 h

[https://www.youtube.com/watch?v=RUHNQ-_ur_I&list=UUCE-gOPAuGHmIjQX0rZ-UMQ&index=1&feature=plcp]

 

Aquest desnonament és especialment important per a la PAH de Barcelona:

En primer lloc, perquè el cas del Matías és un cas emblemàtic: si el Matías va deixar de pagar, va ser perquè la crisi va fer impossible que ell pogués fer front a la hipoteca; el negoci que tenia com autònom va fer fallida i actualment ingressa l’ajut mínim de 400 €, amb un fill menor a càrrec seu. Caja Madrid, avui Bankia, ha abusat d’una legislació injusta i ha aprofitat la desgràcia del Matías per adjudicar-se el seu habitatge per la meitat del seu valor, encara que en el mercat val molt més, reclamant més de 200.000 € a ell i a la seva filla, a la que van incloure com avaladora sense informar-la de totes les conseqüències possibles.

En segon lloc, perquè el Matías és un bon company i un exemple de compromís i solidaritat. En els darrers dos anys, des que es va apropar a la PAH de Barcelona, el Matías ha tingut molt clar que no existeixen solucions individuals i que cal lluitar per canviar unes lleis injustes. Ha batallat pel seu cas, però també ha anat a totes les convocatòries per aturar desnonaments, ha acompanyat sempre que ha pogut altres companyes a negociar amb l’entitat financera, així com no ha parat de recollir signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular. De fet, és el fedatari de la PAH Barcelona que més signatures ha recollit ell sol. El Matías és un exemple per totes nosaltres i, ara més que mai, no el deixarem sol.

En tercer lloc, perquè aquest és el quart intent de desnonament del Matías i el seu fill, i en aquesta ocasió el jutjat ha ordenat la intervenció policial. Després d’aturar el desnonament en tres ocasions gràcies a la mobilització de veïns i veïnes, així com de la PAH Barcelona, Bankia es manté en la seva arrogància i no cedeix. No accepten la condonació del deute ni la possibilitat d’un lloguer, i demanen al jutjat el desallotjament del Matías sense contemplacions. L’única manera d’aturar aquest desnonament és, doncs, sumant tanta gent  davant la porta del Matías que la mateixa policia aconselli al jutjat suspendre el desnonament.

Exigim a Bankia que rectifiqui immediatament, condonant el deute il·legítim que ara reclama al Matías i a la seva filla i oferint la possibilitat d’un lloguer assequible. Exigim als jutjats que deixin de fer la feina bruta a les entitats financeres vulnerant drets fonamentals: ja seria hora que els funcionaris judicials i policials comencessin a plantejar-se l’objecció de consciència, recordant que els drets humans estan per sobre de qualsevol llei estatal. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que no es limiti a oferir un pis de reallotjament en mal estat: el Matías té dret a viure a casa seva i a no marxar del barri en el qual fa 40 anys que hi viu. Exigim a l’Ajuntament i a la Generalitat que no es rentin les mans limitant-se a fer declaracions de bones intencions i mesures parcials que no ataquen el problema d’arrel: cal afrontar el conflicte i, per tant, obligar les entitats financeres a canviar radicalment de política, aturant les execucions hipotecàries, els desnonaments, condonant deutes il·legítims i posant en lloguer assequible els milers de pisos buits que acumulen. Finalment, exigim al Govern estatal que deixi de premiar als responsables de la crisi i escolti d’una vegada les demandes socials, regulant la dació en pagament retroactiva, la moratòria dels desnonaments d’habitatges habituals i el lloguer social dels habitatges buits que acumulen les entitats financeres com Bankia.

Per part nostra, garantim que no ens rendirem i mantindrem ferm el nostre compromís amb la justícia social. Ens hi va la vida i la dignitat i, per tant, si les administracions no responen a les demandes ciutadanes, serà la ciutadania la que posi en marxa un pla de rescat ciutadà.