Arxiu de categories Comunicats

Manifest contra la celebració de The District

Vivim moments d’escanyament i asfíxia de la majoria de la població, degut a l’especulació dels preus de l’energia, de l’alimentació, de l’habitatge, amb una inflació galopant que està arribant a xifres incontrolables, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, que encapçala en tots els indicadors els preus més cars de tot l’Estat en l’habitatge o l’alimentació. El poder adquisitiu de la majoria d’economies domèstiques s’ha vist reduït més d’un 10%, mentre la pobresa estructural s’estén de manera imparable entre la població. Les notícies sobre beneficis milionaris de les grans entitats financeres i fons d’inversió se succeeixen, mentre milers de famílies no arriben als mínims de subsistència i les administracions de tots els nivells incompleixen el deure de fer efectius els drets socials més elementals.

En una ciutat castigada per aquest context econòmic, on cada dia hi ha més de 20 desnonaments, hem conegut que els principals promotors de la misèria de la majoria de la població, es reuniran a Barcelona a seguir elaborant estratègies per explotar el territori i els recursos, especular i aprofundir en els processos d’empobriment i expulsió social. Del 19 al 21 d’octubre es pretén celebrar el congrés internacional «The District», amb més de 250 firmes, com AEDAS Homes, Anticipa, CBRE, JLL, NEINOR Homes o Servihabitat, amb la participació dels fons d’inversió, de les principals promotores immobiliàries, dels grans tenidors de sòl, administradors, operadors, promotors, brokers, agències comercialitzadores, consultores o gestors de propietats. De manera insultant, el president de la fira, Juan Velayos, ha subratllat que The District té la intenció de “reposicionar de nou la ciutat comtal com un territori ‘Real Estate Friendly’ per als inversors”. Això es fa amb la complicitat d’institucions que, malgrat la destrucció causada per les economies especulatives a tots els nivells, no només mantenen aquest model sinó que es presten a les seves necessitats estratègiques, per les quals aquest esdeveniment és clau, com mostra el moment i el lloc on es durà a terme.

Davant aquesta declaració d’intencions exigim l’anul·lació de la trobada internacional The District. Les entitats sotasignants, fem responsables a les administracions i partits representats al Consell d’Administració de la Fira de Barcelona (amb Ada Colau i Roger Torrent com a presidenta i vicepresident) de la seva celebració i de les conseqüències que l’activitat de lobby i pressió d’aquest esdeveniment farà sobre els representants públics. Advertim que, si no anul·leu aquest esdeveniment des de les administracions públiques, serem les veïnes organitzades qui haurem de fer-ho.

L’única tendència que esperem és que desapareguin del mapa aquestes empreses i fons d’inversió que dominen el món i destrueixen barris, terres i persones a tot el món per l’afany dels diners i d’acumular més i més capital. Els fons d’inversió no són benvinguts, ni a Barcelona ni a enlloc.

Entitats signants:

Sindicat de Llogateres de Catalunya
CooperaSec
SHC Cassoles
Ateneu la Base
Ecologistes en Acció
Feministes de Gràcia
Sindicat d’Habitatge de Gràcia
Heura Negra
Sindicat d’Habitatge de Nou Barris
Sindicat de Barri de Poblesec
Xtinción Rebelion
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic
CUP Barcelona
Resistim el Gótic
PAH Barcelona
Raval Rebel
Xarxa d’Habitatge Observatori del Clot-Camp de l’Arpa
Xarxa d’Habitatge Horta-Guinardó
Elite Taxi
CGT Catalunya
Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Sindicat d’Habitatge del Casc Antic
Associació de Veïnes i Veïns del barri Gòtic
Escola Popular de Sants
IAC
Anticapitalistes
Endavant (OSAN)
Sindicat Habitatge del Poble Nou
Coordinadora Obrera Sindical
AVV del Clot-Camp de l’Arpa
Grup d’Habitatge dels Tres Turons
Es X Una Vida Digna
Associació l’Horitzó Dansa
Sindillar
FAVB
Solidaritat Obrera
CSA Can Vies
Nexes Interculturals SCCL
Cooperativa Raons
ZEROPORT
CGT Barcelona
Grup Habitatge Sants
Observatori DESC
Las Kellys
Ateneu Harmonia
Grup d’habitatge de Les Corts
Marea pensionista
Lluita Internacionalista
Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu

Cartell de #NoATheDistrict amb un voltor que duu corbata en color blau i les indicacions "19-O, 9 hores, Hotel Plaza"

Comunicat de la PAH en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a ocupes en menys de 48h

Les PAHs ens posicionem frontalment en contra dels canvis legislatius que proposa el PSOE per a fer fora a famílies de les seves cases ocupades en 48 hores

Avui recollim dels mitjans de comunicació la proposta d’esmena del PSOE al projecte de Llei Orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justicícia, pel que s’introdueix un nou article <<544 sexies>> que modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal. Amb aquesta modificació, el jutge podrà manar el desallotjament en el termini màxim de 48 hores des de la petició a instància legítima o des de la remissió de l’atestat policial. És una proposta que el PSOE ha copiat a la ultradeta de VOX i al PP.

Aquesta esmena, suposadament, ha de servir per combatre les ocupacions conflictives. Com ja hem vingut explicant al llarg del temps, això és clarament fals. Per una banda, les ocupacions conflictives son una part minoritària sobre el total d’ocupacions (10-25%). Certament, hi ha persones i fins i tot grups organitzats que s’aprofiten de la situació per mercadejar amb les ocupacions i treure’n profit. Això causa una sensació d’inseguretat als nostres veïnats. No obstant, les mesures proposades pel PSOE no afronten aquesta problemàtica, donat que l’objecte de les mesures no son les persones que mercadegen amb els habitatges sinó les persones que hi viuen.

Actualment, la ocupació és la única sortida de moltíssimes famílies de l’Estat Espanyol que no poden accedir a un pis de lloger ni compra degut als seus ingressos i als problemes estructurals del mercat de l’habitatge. No els queda una altra sortida que ocupar un pis a un gran tenidor o al banc. A dia d’avui, el part públic d’habitatge és d’un irrisori 1,1% del total d’habitatges, i amb aquesta misèria es impossible donar sortida a totes les famílies que no tenen accés a un habitatge digne com bé mostren les dades de risc de pobresa (27,8%).

Ens trobem amb una situació en la que l’accés a l’habitatge és clarament impossible per a moltes famílies, sense solucions per part de l’administració i que hi ha 3,4 milions de pisos buits al territori de l’estat espanyol segons l’INE. Fins que l’administració no arrecli el problema, ho haurem de seguir fent nosaltres i les famílies a través de l’acció directa.

Volem desmuntar també alguns mites que la premsa no es cansa de repetir: en el cas que algú entri a casa teva mentres compres el pa, es considera una violació del domicili (allanamiento de morada) i la llei en aquests casos ja és molt ràpida i molt dura contra els que la infringeixen; és més, els casos evidentment són baixíssims (285 condemnes el 2018, que no tenen perquè correspondre amb gent que es volia quedar al domicili per ocupar-lo). Estem parlant d’habitatges buits des de fa més de 2 anys, com recull la llei, i per tant no hi ha un perjudici directe contra la propietat donat que aquesta ja es trobava en desús.

El perfil de la ocupació a Espanya es molt diferent de com el pinten els mitjans. EL 61% de les famílies que es veuen forçades a ocupar un habitatge tenen menors a càrrec i el 74% de les persones que ocupen son dones. El 93% de les persones que ocupen un habitatge buit viuen per sota del llindar de la pobresa. A més, el 82% dels habitatges ocupats a Catalunya son propietat de bancs i grans tenidors. Com es pot veure, la ocupació es fa per necessitat i no afecta als domicilis de tercers.

Si aquesta proposta prospera, ens trobarem que moltes famílies que actualment poden subsistir vivint en pisos ocupats de bancs i grans tenidors aniran directament al carrer, amb un augment del barraquisme i els infrahabitatges, com ara tendes de campanya, caravanes amagades i assentaments il·legals.

La proposta parla d’avisar als serveis socials. Això, com hem vist a Catalunya, és una bona mesura; no obstant, no resol el problema de fons, doncs les famílies van a serveis socials i aquests no tenen mai pisos d’emergència. Per tant, els envien una setmana a la pensió i després al carrer. Ara mateix és impossible que serveis socials puguin atendre per complet el problema d’habitatge del país, ni tampoc a les 262 mil persones que estan ocupant (I. Cerdà). Amb polítiques decidides a llarg termini es podrien esmenar algunes de les problemàtiques estructurals de l’habitatge a l’Estat Espanyol, però aquestes mesures no hi son ni se les espera. A curt termini, l’única solució que trobem és la de seguir recuperant pisos de bancs i fons voltor.

Aquestes mesures responen a uns interessos clars: els dels grans propietaris d’habitatges, especialment els fons voltor. Els bancs han tornat a fer hipoteques i es un bon moment per a que els voltors es desprenguin dels habitatges quevan arrabassar a tantes famílies treballadores durant la passada crisis econòmica. I clar, necessiten fer fora a les famílies que hi viuen per a augmentar els seus beneficis. En cap cas les mesures van dirigides a protegir els habitatges de qui ha pagat religiosament una hipoteca o un lloguer amb suor i llàgrimes. Però és el que ens volen fer creure.

Per tots aquests motius, ens posicionem en contra de les mesures del PSOE per acabar amb l’ocupació. Prou de criminalitzar les ocupacions. Treballem per aconseguir lloguers socials per a totes les persones que ho necessiten i per a expropiar a bancs i grans propietaris els seus pisos buits per al parc públic d’habitatge. Defensem el nostre dret a un habitatge digne, es hora de recuperar la funció social de l’habitatge!

Gent sense casa, i cases sense gent? Ni parlar-ne! Organitza’t a la teva PAH més propera.

Juntes, Sí se puede!

Organitzacions socials i partits polítics acorralen el PSOE en les negociacions de la Llei Habitatge

Les conseqüències de la inflació i l’encariment dels preus estan portant al límit a milions de llars espanyoles que ja no arriben a final de mes. En aquest context d’emergència, en què el preu del lloguer continua pujant i els desnonaments continuen executant-se, el Govern del PSOE i Unidas Podemos segueix enrocat en les negociacions del projecte de Llei d’Habitatge estatal i es manté inamovible davant de la petició dels grups polítics i les organitzacions pel dret a l’habitatge d’incorporar dues esmenes claus: l’obligació d’oferir lloguer social a les famílies vulnerables abans del desnonament i la regulació efectiva dels preus del lloguer.

Enfront d’aquest panorama, aquest matí diverses organitzacions, entre les quals destaquen els Sindicats de Llogateres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, els sindicats laborals (CCOO, UGT i Confederació Intersindical), Amnistia Internacional, Observatori DESC i la Mesa del Tercer Sector (entre molts altres), s’han reunit en representació de la plataforma Iniciativa Llei Habitatge amb els portaveus dels partits del bloc d’investidura. A la reunió se’ls ha demanat que pressionin el Govern perquè es desencallin les negociacions com més aviat millor, de forma positiva; això és, incloent-hi a la llei mesures que justifiquin el nom de Llei pel Dret a l’Habitatge, que des del Govern se li va atorgar.

En finalitzar la reunió, els portaveus d’ERC, EH Bildu, Unidas Podemos, BNG, Más País i CUP, han fet declaracions juntament amb les portaveus de la Iniciativa Llei Habitatge, comprometent-se públicament a no donar el sí a la llei si aquesta no serveix efectivament per garantir el dret a l’habitatge i protegir la majoria de la població enfront de l’especulació immobiliària.

El secretari d’Habitatge es nega a aprovar mesures d’emergència per protegir de la inflació les llars

Dijous passat David Lucas, secretari General d’Habitatge, es va reunir tant amb els Sindicats de Llogateres com amb la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, que, en sengles reunions van exigir a Lucas que el Govern prengui mesures d’emergència en matèria d’habitatge per a frenar les conseqüències de la inflació sobre les economies domèstiques.

Per a protegir les llars inquilines davant de pujades de lloguer i revertir l’asfíxia econòmica agreujada per la inflació, els sindicats han proposat a Lucas un conjunt de mesures conjunturals i temporals que haurien d’aprovar-se urgentment en el marc de les mesures anticrisi en el proper paquet. En primer lloc, exigeixen la congelació dels lloguers a través de pròrrogues obligatòries de contractes per a evitar pujades o expulsions en les finalitzacions de contracte, com ja s’estan vivint. En segon lloc, les actualitzacions interanuals dels preus del lloguer, abans vinculades amb l’IPC i ara limitades al 2%, s’han d’eliminar, és a dir, passar al 0%. Finalment, exigeixen revertir les actualitzacions de lloguer realitzades des del 31 d’octubre del 2021 fins al març del 2022.

D’altra banda, les mesures de protecció davant els desnonaments vigents són clarament insuficients, com demostren els 52.161 executats malgrat aquestes mesures entre gener de 2021 i març de 2022. Són necessàries mesures d’urgència, com congelar l’increment de les quotes hipotecàries (aquelles que els toqui revisió en els pròxims mesos) i dels lloguers, i augmentar l’abast de les mesures antidesnonaments, prohibint expressament tots els que afectin famílies vulnerables sense alternativa habitacional digna. Mesures similars ja s’han aprovat a Escòcia i van pel camí d’aprovar-se a Alemanya.

Però aquestes mesures de caràcter temporal no seran suficients, per la qual cosa són imprescindibles mesures estructurals que s’han d’incloure en la propera Llei pel Dret a l’Habitatge, com les que hem aportat en forma d’esmenes al projecte de llei del Govern i que arriben avalades per 9 formacions polítiques del Congrés.

Una Llei Habitatge efectiva: l’única manera de protegir les llars

Davant la negativa de Lucas d’implementar mesures urgents per fer front a la situació d’inflació i asfíxia econòmica de les llars, l’única via possible és l’aprovació de la Llei d’habitatge. L’únic consens possible, tal com han manifestat avui els grups polítics, és la incorporació de mesures que facin de la Llei un text realment efectiu que acabi amb les pujades dels lloguers, protegeixi les llars davant dels desnonaments i incorpori els habitatges de la Sareb al parc públic d’habitatge. Cada dia que passa sense que s’aprovi la Llei Habitatge, el Govern està escollint defensar els interessos de la patronal immobiliària enfront de la protecció que necessiten milers de llars.

PAH BARCELONA valora positivament congelar hipoteques i lloguers, però exigeix mesures estructurals en la futura Llei Habitatge

Critiquem al PSOE pel seu bloqueig de la mesura, que beneficia la banca i els fons voltor

Aquesta setmana hem conegut les propostes de la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, de limitar l’augment de les quotes hipotecàries variables de famílies vulnerables al 0,1%; i la de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de topar el preu dels lloguers i vetar els desnonaments, de manera temporal, imitant les mesures anunciades per l’executiu escocès ara fa uns dies. Aquestes mesures s’anuncien en un context d’una nova recessió econòmica a la vista i una població encara castigada per la crisi financera i els estralls de la covid-19.

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona valorem positivament la proposta d’aquestes mesures, si bé restem a l’espera de més informació sobre aquest tema, ja que fins ara l’anunci s’ha fet a través de les xarxes socials i la premsa i no pels contactes habituals entre l’Administració i els moviments socials. Com els moviments de defensa de l’habitatge portem anys indicant, limitar la despesa en habitatge -ara disparat per la bombolla del lloguer- per les famílies és clau per a evitar una nova onada de desnonaments, que ja s’endevina crua perquè hem observat que, malgrat la moratòria decretada per la pandèmia, continuen produint-se llançaments i la tendència és que augmentin durant el 2022.

D’altra banda, des de PAH Barcelona veiem que, en el cas que aquestes mesures es facin efectives, aquestes només seran provisionals, ja que, les relacionades amb les quotes hipotecàries, només beneficiaran a les famílies més vulnerables -i no a aquelles que, per culpa de la crisi actual puguin arribar a ser-ho- i no solucionen el problema principal: que l’habitatge (o més aviat, la falta d’accés a ell) és un problema endèmic a Espanya. És per això que sabem que la millor manera de solucionar-ho i garantir aquest dret (bàsic!) és amb mesures estructurals. Si bé la Constitució Espanyola assenyala a l’article 47 que “Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”, mai a l’Estat s’ha promogut una llei sobre habitatge integral. Però això podria canviar: avui dia existeix el projecte de la Llei pel Dret a l’Habitatge, que es va aprovar en el Consell de Ministres el mes de febrer passat, però que ha quedat encallada per la reticència del PSOE a limitar els lloguers, entre altres coses. 

I això no és l’única cosa: des dels moviments socials ja vam concloure que el projecte de llei és, sens dubte, insuficient; i instem la resta de partits en el Congrés a no aprovar la llei en cas que aquesta no inclogui una sèrie d’esmenes proposades pels moviments socials: garantir el dret a l’habitatge; suspendre els desnonaments sense alternativa residencial; ampliar el parc públic de lloguer social (començant per posar a disposició de les comunitats autònomes els pisos en mans de la Sareb); regulació de lloguers; garantir els subministraments bàsics i telecomunicacions; l’aprovació d’una Llei de Segona Oportunitat i mesures contra el sobreendeutament

Per tot això, instem l’executiu, i especialment al PSOE, a què deixi d’actuar en benefici dels poderosos com la banca i els fons voltor i aprovi una llei que beneficiï al 99% de la població. Per altra banda, volem recordar a la resta de partits -ERC, PNB, Compromís, EH-Bildu, BNG i Más País- el seu compromís amb el moviment per l’habitatge i incorporin les nostres esmenes i, en última instància, votin en contra de l’actual proposta si aquesta continua endavant, tal com està.

[COMUNICAT] L’assetjament contra les entitats socials a Barcelona torna a perdre als tribunals

Barcelona, 1 de juliol de 2022


Avui hem conegut que el Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona ha arxivat la causa contra l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona, al qual s’acusava de tracte de favor cap a algunes entitats de defensa de drets humans de Catalunya com són l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona, o l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
S’han complert els pronòstics que vam fer a principis d’any: els tribunals no han trobat cap indici ni prova dels fets dels quals s’ha acusat al consistori barceloní. 

El que hem viscut aquests mesos és un nou episodi de “lawfare”, una pràctica que cada vegada està més present en l’imaginari col·lectiu i que consisteix en la instrumentalització, la utilització abusiva de l’ordenament jurídic i de l’esfera judicial per intentar condicionar, inhibir i desgastar la tasca d’organitzacions socials i periodistes. Aquestes accions judicials tenen una baixa probabilitat d’èxit, però busquen allargar-se en el temps, captar l’atenció dels mitjans i condicionar l’opinió de la ciutadania. De forma més senzilla: és l’estratègia que determinats poders fàctics de la ciutat estan utilitzant per obstaculitzar aquelles polítiques o accions que amenacen els seus interessos, de la mà d’entitats opaques utilitzades a tal efecte.

Els intents de criminalitzar la tasca de defensa de drets humans i de desprestigiar una institució pública, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, per incorporar a determinades entitats socials en el marc de polítiques de defensa i exercici de drets són ja nombrosos i fa anys que duren. De fet, fa justament un any ja vam viure una situació molt similar: la Fiscalia arxivava una denúncia pràcticament idèntica, en aquest cas de l’associació “Abogados Catalanes por la Constitución. Que cap d’aquestes estratègies hagi prosperat demostra que la nostra tasca com a entitats en el marc de convenis o projectes finançats ve fonamentada per la nostra llarga i sòlida trajectòria en la defensa dels drets humans; una tasca que xoca frontalment amb els interessos privatitzadors i especulatius de grans corporacions.

Una vegada més, ens toca rebutjar d’arrel aquestes accions de lawfare que, tot i que un cop i un altre es quedin sense recorregut, generen mesos d’incertesa que perjudiquen no només les entitats sinó també aquells i aquelles per a qui treballem: la societat civil. Avui, de nou, s’ha demostrat que la nostra tasca és d’interès públic i reiterem la importància que des de les administracions es doni suport a les organitzacions socials per avançar conjuntament cap a una societat més justa.