Arxiu de categories Informes

PerPAH_Bcn

Nou Informe. L’emergència habitacional i la pobresa energètica a Barcelona i els seus efectes des d’una perspectiva de gènere

L’informe ofereix un diagnòstic dels impactes que tenen en la població de Barcelona la crisi d’habitatge i la pobresa energètica. A través de dades reals, evidencia els impactes en la ciutadania, amb un efecte major en les dones.

El present informe, que pretén aprofundir els efectes de l’emergència habitacional des d’una perspectiva de gènere,  s’emmarca dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la  Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

La manca de dades oficials desagregades i la invisibilització de la feminització de la pobresa dificulta tractar la problemàtica des d’una òptica feminista, que és l’enfocament que volem desenvolupar a la present radiografia. Són pocs els estudis que aborden aquesta perspectiva com un fet transversal i rellevant a l’hora d’aproximar-se a problemàtiques socials. Cal ressaltar que l’informe aborda la perspectiva de gènere des del binarisme home-dona, i som conscients que això oculta altres situacions d’opressió que responen a altres diversitats sexuals i de gènere i que, tot i ser igualment rellevants, no hem inclòs per ara en aquest estudi.

Les enquestes recullen dades de les persones que s’apropen a la PAH BCN i a l’APE mitjançant una entrevista personalitzada d’aproximadament quaranta minuts. Es realitzen els dilluns al local de la PAH BCN i cada 2 dimecres a les assembles de l’APE. L’objectiu és obtenir dades de persones en risc de perdre el seu habitatge en règim de lloguer, hipoteca o ocupació i amb problemàtica d’accés als subministraments; que ja han assistit a una assemblea en alguna entitat, és a dir, que no és la primera vegada que participen a la PAH BCN i/o APE. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen en el  present informe inclou informació de les 166 persones enquestades i dues entrevistes col·lectives a 8 dones afectades i activistes.

Sovint quan parlem d’expertes fem referència a persones amb una determinada trajectòria acadèmica o activista que han permès una acumulació de coneixements en forma de fets o de dades sobre temàtiques en concret; en aquest cas volem afegir al perfil d’expertesa a aquelles dones que en tant que afectades coneixen de primera mà les dimensions de les vulneracions del dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, les seves causes i conseqüències.

De la mateixa manera que reconeixem la dimensió polièdrica del dret a l’habitatge, de les entrevistes s’extreu de manera genèrica les diferents formes de violències que pateixen les afectades; la violència intrafamiliar i de gènere n’és una, però també la institucional, la derivada del rebuig social i la incapacitat econòmica.

D’entre les afectades que han respost l’enquesta 45 són homes i 121 dones. De fet, tal i com es recull en el gràfic de segmentació horitzontal de l’ocupació i a les respostes a les enquestes realitzades, existeix una feminització notable als moviments socials i, en particular, a l’APE i la PAH. La majoria d’assistents a les assemblees i assessoraments d’ambdues organitzacions són dones, segons hem pogut contrastar empíricament. Un motiu que hi aporten les entrevistades és una tendència femenina a fer xarxa front les situacions adverses heretada, en part, de la responsabilització de la cura i sosteniment d’aquest aspecte reproductiu de la comunitat. Aquest és un element positiu imprescindible a la part més propositiva de la lluita contra l’emergència habitacional i la pobresa energètica: l’apoderament i la sensació de força i autoestima que comporta per a les dones afectades organitzar-se en plataformes i moviments socials.

La possibilitat de participar, de tenir veu en l’elaboració de polítiques (Llei 24/2015) i de compartir-ho amb altres és un element bàsic per a contrarestar les conseqüències psicològiques i per a aconseguir una legislació més coherent amb el context real de la població. Podríem dir que “la dona es dóna poder, sent capaç de treure a l’esfera pública un problema privat i, vergonyant, col·lectivitzar-lo i dotar-lo d’un contingut social, sent aquest el veritable èxit de la Plataforma, que parteix de l’individual, del que és privat, que es converteix en una experiència col·lectiva amb contingut polític”.

El major nombre de dones a les respostes pot ser fruit també de la participació desigual al mercat laboral remunerat que deixa més “temps” a les dones -i més vulnerabilitat econòmica- i el fet que elles, que dediquen un major nombre d’hores a la llar, s’hi senten més lligades i es fan responsables de conservar-les i dotar-les de condicions dignes. Una distribució de rols a la llar en què l’home és encara qui busca feina i aporta sou i la dona qui es responsabilitza de les tasques domèstiques i cures (molt lligat a la llar i l’ús de subministraments). Aquest fet reafirma la visió patriarcal dels rols de gènere i trasllada a les dones la responsabilitat de la situació d’inseguretat residencial. Per tant són elles qui majoritàriament fan gestions, lluiten, busquen solucions i en pateixen les conseqüències més directes. De fet, si ens fixem en les composicions familiars dels homes enquestats veurem que un 40% declaren viure sols mentre en el cas de les dones predomina la presència de fills o filles a la llar.

Aquest fet s’explica com a un caràcter atribuïble als rols de gènere segons els quals l’home té menys tendència a acudir a Serveis Socials per por de l’estigmatització conseqüent mentre la dona “és capaç” de fer les gestions necessàries i exposar-se per a garantir les necessitats de la llar. De nou, aquí es reflecteix una visió patriarcal que dona menys importància a l’estigmatització de la dona perquè suposadament la tolera, negant les conseqüències psicològiques i de soledat i exclusió. La perillositat d’aquest argument radica en què el que es considera una qualitat femenina (ser capaç, aguantar, fer front a més dificultats) és en realitat el reflex d’una desigualtat de gènere on no s’equiparen ni les responsabilitats ni les conseqüències.

Al llarg de tot l’informe hem pogut veure la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en l’estudi de les causes i conseqüències de la inseguretat residencial i l’accés al subministraments per a poder generar polítiques públiques que responguin a la realitat de tota la població sense discriminació per sexe, origen o situació econòmica.

Podem afirmar que els resultats de les enquestes i entrevistes confirmen el que havíem exposat prèviament i és que existeix una desigualtat de gènere preocupant en la protecció del dret a un habitatge digne i als subministraments bàsics i que les dones són les més afectades en els processos de pèrdua d’habitatge o d’incapacitat d’assumir el cost dels subministraments

Podeu descarregar l’informe complet aquí i si esteu interessades a poder fer una xerrada sobre el tema o entrevista no dubteu en contactar amb nosaltres.

PerPAH_Bcn

Informe per a la compareixença de Blackstone al Congrés dels diputats, el 27 de juny de 2018

Davant la compareixença de Claudio Boada, responsable de Blackstone Espanya, avui davant la Comissió de recerca de la crisi financera al Congrés, hem elaborat un informe per visibilitzar el seu recorregut al nostre país, la seva mala praxi i l’angoixa a la qual té sotmeses a les famílies, que veuen les seves vides en mans d’aquest fons voltor.

Descarregar informe

Última acció de les PAHs catalanes a la seu d’Anticipa/Blackstone al Prat del Llobregat el passat 14 de juny.

#StopViolenciaInmobiliaria #StopBlackstone

#StopBlackstone

PerPAH_Bcn

Presentació de l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”

La PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona presenten els primers resultats d’un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona

Dimarts 27 de març 2018

Avui presentem l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”. Aquest primer informe se’n marca en un treball conjunt de la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyers Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona on s’està portant a terme un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.

En l’informe es mostra els 100 primers casos de les dades recollides en la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en el període de juliol a desembre de 2017. Per portar-ho a terme s’ha elaborat un qüestionari de 247 preguntes on es recullen dades de perfil sociològic, de salut, d’habitatge i de pobresa energètica de cada cas. Aquests qüestionaris han estat ordenats i sistematitzats en una base de dades que ens ha permès fer l’anàlisi exhaustiu de la problemàtica d’emergència habitacional i accés a subministraments bàsics de les persones enquestades.

L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic i legal del dret a l’habitatge i l’energia en clau salut, tracta els casos de 100 famílies afectades per problemes d’habitatge (tant d’hipoteca, lloguer i ocupacions) i del seu accés als subministraments bàsics. S’analitza el perfil sociològic de les famílies, l’estat de salut autopercebuda, la tipologia del problema en règim de tinença de l’habitatge de la persona enquestada i la garantia a l’accés dels subministraments bàsics i la pobresa energètica.

Amb la publicació d’aquest estudi, on s’exposen dades reals de persones en situació d’inseguretat residencial, es pretén visibilitzar la situació de crisis econòmica-habitacional actual, és a dir, les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007 i l’acumulació per despossessió de drets fonamentals, com ha sigut la privatització de subministraments bàsics i la financiarització en l’accés d’un dret com és l’habitatge, sumat a la bombolla del preu de lloguer que estem vivint el dia d’avui a ciutats com Barcelona. Creiem que aquest estudi pot ser una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la situació esmentada.

La importància de l’estudi radica en la necessitat de posar llum a aquestes dades fins a la data inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional en la que ens trobem.

Les entitats que hem elaborat aquest primer estudi hem sigut les primeres que estem alertant de la gravetat d’aquesta situació des dels nostres àmbits. Denunciat reiteradament la mancança de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge i de subministraments bàsics per orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que des de l’Observatori DESC s’aposta per recollir dades estadístiques i generar informació que des dels òrgans competents no està fent.

Podeu consultar l’estudi complet aquí -> INFORME

 

PerPAH_Bcn

Informe de la PAH de BCN: Valoració dels 2 anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau

Avui, dilluns 17 de juliol fem públic davant l’Ajuntament de Barcelona, un informe que valora els 2 últims anys de polítiques públiques d’habitatge de l’Alcaldessa Ada Colau.

Durant els últims mesos l’assemblea de PAH Barcelona ha estat valorant les principals polítiques públiques d’habitatge del govern de Barcelona En Comú. Arribat l’equador del mandat fem pública la nostra valoració, feta per les persones que participen de la PAH de Barcelona, persones que han patit o estan patint processos de desnonament o expulsió de casa seva, ja sigui relacionat amb les hipoteques, el lloguer, l’ocupació o l’expulsió per la compra sencera de la finca on resideixen i per totes les que, tot i no estar en aquest moment en un procés de desnonament, lluiten cada dia per garantir el dret a l’habitatge i el dret a la ciutat. Des de PAH Barcelona hem estat treballant en aquesta valoració amb l’objectiu de valorar els avenços, assenyalar les mancances, algunes incomprensibles, i marcar els reptes dels pròxims 2 anys.

El resultat d’aquests debats és l’informe que podeu consultar clicant l’imatge que trobeu a continuació. Hem dividit l’informe en dos grans blocs, la gestió de l’emergència habitacional i l’ampliació del parc públic de lloguer. Els dos primers punts són precedits per una ràpida radiografia de l’estat de la situació del dret a l’habitatge a Barcelona. Primer es posa en valor l’avenç, si n’hi ha hagut, de cada mesura, després valorem les mancances i finalment plantegem un repte, o exigència, per a cada una de les mesures.

Ho tenim clar, des de fa 8 anys exigim a totes les administracions, fets i no paraules perquè hi ha vides en joc.

Podeu seguir la roda de premsa amb la etiqueta #InformePAH

PerPAH_Bcn

Presentació informe: “Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016”

PAH Barcelona i l’Observatori DESC presenten l’informe “Exclusió residencial al món local: crisi hipotecària a Barcelona 2013-2016”

L’informe mostra les dades recollides en la PAH de Barcelona durant els anys de 2013 a 2016. Per a això es va estructurar una base de dades amb tota la gent afectada per la hipoteca que va acudir al local de la PAH de Barcelona i va emplenar les seves dades en una fitxa, durant el període indicat. Tota la base de dades va ser ordenada i actualitzada durant els primers mesos del 2016, contactant amb les persones afectades que havien emplenat la seva fitxa i actualitzant la seva situació.

Tot això ha permès establir una anàlisi dinàmica i real de la situació i dels efectes de la crisi hipotecària en les famílies. L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic relacionant el dret a l’habitatge a escala internacional, a Espanya i Catalunya, tracta els casos de 957 persones afectades per la hipoteca que han vingut a la PAH entre 2013 i 2016. S’analitza el paper de les entitats financeres implicades, el perfil sociològic de les famílies afectades, la relació amb els serveis socials de Barcelona i els resultats de les negociacions entre afectats i bancs.

Creiem que aquest treball de recollida de dades de les persones en situació d’emergència habitacional sigui fonamental per la visibilització de les conseqüències de la crisi hipotecària sobri milers de famílies i que aquest informe sigui una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la crisi hipotecària.

La importància de l’estudi radica en la necessitat de donar a llum a aquestes dades fins avui inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional que ens trobem.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Observatori DESC hem estat de les primeres entitats que, ja al febrer del 2009, alertem de la gravetat de la problemàtica. Des de llavors hem denunciat reiteradament la manca de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge. Així mateix, aquesta manca d’informació també impossibilita orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que les dues entitats hem fet un gran esforç per recollir dades estadístiques durant aquests anys.

Clica aquí per descarregar-te l’Informe d’exclusió residencial al món local en català

o_605048b86704a72b_001

PerPAH_Bcn

Els efectes dels desnonaments en la salut i la infància, hi ha vides en joc

Fruto de la realidad que palpamos cada día y de lo que ya vislumbraba el informe de “Emergencia habitacional en el Estado Español en 2013”, el Observatorio DESC y la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH), con la colaboración del proyecto europeo de investigación SOPHIE sobre el impacto de las políticas estructurales en las desigualdades en salud y el grupo EMIGRA (CER-Migracions, UAB), presentaremos el Informe Emergencia habitacional y derecho a la vivienda en Cataluña. Impacto en el derecho a la salud y en los derechos de la infancia en la crisis hipotecaria”.