Arxiu de categories Inici

PerPAH_Bcn

El dret a l’habitatge està amenaçat pel capitalisme encara que mai l’ha garantit

El dret a l’habitatge és sistemàticament vulnerat al nostre país. Tot i que l’article 47 de la Constitució el garanteix en realitat les lleis, la Justícia i la policia actuen només garantint el drets de la propietat i de la Banca. La banca privada, l’oligarquia dels Senyors dels diners, és la responsable última d’aquest retrocés.

Un dels fets que ho demostren són les compres de deute titulitzat dels bancs amb inversions massives del Banc Central Europeu per convertir l’habitatge en un actiu d’inversió. En convertir l’habitatge en un luxe inabastable per a les classes populars han acabat transformant les ciutats per un procés de gentrificació que expulsa al veïnat més pobre.

Els mercats de capitals i hipotecaris són el nucli d’aquesta contrarevolució contra el dret a l’habitatge. La Banca espanyola es permet interpretar al seu favor la jurisprudència europea i els drets humans sense que cap polític la contradigui. La nostra classe política assistia amb una sorprenent passivitat a més de 875.000 execucions hipotecàries d’habitatges que han acabat en mans debancs o fons voltors. Un vendaval s’ha dut el sistema de Caixes d’Estalvi que sanejades amb diner públic s’han regalat als 4 grans bancs amb tots els actius immobiliaris a preu de 1€.

Avui la bombolla del lloguer arriba a les ciutats mitjanes del nostre país causant milers de desnonaments que ni el Govern de Pedro Sánchez té voluntad d’aturar modificant la Llei d’Arrendaments Urbans perquè gairebé tots els contractes se signen en el mercat lliure amb rendes que es mengen la major part dels pressupostos familiars. Arriben els desnonaments invisibles a la finalització del contracte que suposa pujades de la renda inassumibles.

Les llars són empesos a l’ocupació o a un submón d’economia submergida de relloguer d’ habitacions o locals sense llicència. Més d’un milió de llars a l’àrea metropolitana de Barcelona en 27 municipis, 1 de cada 4 ciutadans, estan obligats a viure en condicions molt precàries. Això mostra que les estadístiques de l’Estat espanyol no entren en les zones fosques del dret a l’habitatge per evitar la vergonya dels organismes internacionals de drets humans. Totes aquestes penúries contrasten amb el suport total al sector immobiliari que és un pilar de l’economia espanyola i ve de la mà del sector financer amb un pes aclaparador a l’IBEX35.

És una unió sagrada beneïda des de l’any 1959 pel franquisme amb la cèlebre frase: “volem una Espanya de propietaris no de proletaris”. Ja en la democràcia l’esquerra espanyola va adoptar aquest model franquista sense dir ni piu. Així les polítiques públiques d’habitatge de mig segle han estat continuades millores legislatives, pressupostàries i fiscals perquè el sector immobiliari-financer espanyol parasiti millor a l’Estat.

Espanya és un dels països europeus que proporcionalment ha gastat més diners en habitatge. Parlem de 77.560 milions en tres dècades de desgravacions fiscals a la compra de primer habitatge, diners que acabaven en mans de promotors i de la Banca que feia el seu agost amb milions d’hipoteques constituïdes. El Pla franquista d’habitatge va ser la renúncia de l’Estat espanyol a usar aquests 77.560 milions, la major part en governs del PSOE, per construir un parc d’habitatge públic assequible que avui hauria estat la salvació d’aquests milions de desnonats.

Des del punt de vista dels impostos Espanya és un paradís fiscal per als propietaris d’habitatges llogats. Anualment des de fa dècades l’Estat regala també milers de milions d’euros al sector privat amb el trampós argument de la promoció del lloguer, amb els desastrosos resultats que coneixem. Entre l’Impost de Societats i l’IRPF suposaven el 2014 més de 10.000 milions d’euros d’elusió fiscal pels propietaris – 2’5 vegades el pressupost de Sanitat – que com partida pressupostària es tornarà insostenible en poc temps. Perquè ens fem una idea, el 2016 el Banc d’Espanya assegurava que un habitatge s’amortitzava en 10 anys entre lloguers, beneficis fiscals i valor de revenda. Cap negoci té avui aquest rendiment.

Les casualitats de la història econòmica recent han fet que els interessos de la burgesia espanyola cassin amb els interessos que dominen l’escena de la Unió europea i l’euro. El sector immobiliari i financer, vaixells insígnia del capitalisme espanyol, en una economia desregulada i oberta, s’han convertit en un lloc privilegiat d’inversió per als capitals especulatius internacionals que ha trobat a Espanya un paradís de les desregulacions. I es que els partits constitucionals han fet de la Llei d’Arrendaments Urbans – la Lau- l’arma perfecta perquè fons especulatius operant des de paradisos fiscals desnonin a plaer. Per això, milers de llars es veuen empesos a l’ocupació com a única possibilitat de tenir un sostre mentre els mitjans de comunicació la criminalitzen per justificar mesures legislatives cada vegada més dures contra els precaris.

En mig els municipis gairebé sense capacitat fiscal ni legislativa, i intervinguts per l’article 135, afronten milers de desnonaments amb tímides mesures que acaben finançant amb els seus pressupostos minvants lloguers desbordats exigits per la Propietat que fa xantatge al dret a l’habitatge.

Les nostres organitzacions que estem hi ha aquí presents en aquest acte de denúncia pública de la corrupció en els serveis a la nostra gent gran volem agrair en primer lloc la invitació per explicar els problemes en l’habitatge i poder unir veus perquè només la unitat de la classe treballadora i la lluita ens pot permetre donar un tomb a una situació que s’ha tornat insostenible fins que tothom costat s’aixequi i DIGUI PROU!

Manifest llegit per PAC Badalona, Associació 500×20 i PAH Barcelona en la presentació del documental Pactos de Silencio.

PerPAH_Bcn

Manifest 8M  JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de Març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portat la Segona República, les que van lluitar a la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres seguim lluitant.

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa.

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen.

PROU! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes -d’altra banda insuficient- es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i nenes. Denunciem la repressió sobre qui encapçalen la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem sigui una realitat.

PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!​ Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament sigui gratuït o estigui devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Avui, amb la ​vaga de cures​ en la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.

Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes per la mateixa feina. Per això, avui també fem ​vaga laboral​.

Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè les feines a les que aconseguim accedir estan marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes de l’atur. Moltes de les feines que realitzem no posseeixen garanties o no estan regulades. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem amb que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones.

PROU!​ de discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzades, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte ni d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectatives personals ni professionals.

Considerem fonamental denunciar les normes i les polítiques opressives contra les dones migrants.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral i demanem la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a nivell mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat.

Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que posen en risc la seva vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que ​la defensa de la vida es situï en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap tipus de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem ​vaga de consum​. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la ​despatologització ​de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

+++ Exigim el reconeixement dels drets laborals de les treballadores sexuals i denunciem la violència institucional, la criminalització i l’estigma cap a les companyes.

Exigim la ​despenalització total de l’avortament​, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública. Repudiem qualsevol tipus d’ingerència en la decisió de les dones sobre els nostres cossos. ​Nosaltres parim, nosaltres decidim!

L’educació inicial és l’etapa principal en la que construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i, per això, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a ​una educació pública, laica i feminista​ lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes des dels primers trams educatius, en els que les professores som majoria, fins a la universitat.

Reivindiquem ​també el nostre dret a una formació afectivo-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.

Sol·licitem ​el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.

Denunciem ​el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.

Exigim ​un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal​. Diem PROU! al racisme i l’exclusió. Cridem molt fort: no a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic!. Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades arreu del món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades.

Denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, atenent al dret a la mobilitat humana.

Denunciem l’opressió que sobre les dones treballadores migrants té l’actual legislació i les polítiques públiques en la matèria. ​Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria. ​Exigim ​el tancament immediat dels CIEs.

Som dones lliures en territoris lliures! 

Denunciem ​les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten a les dones i LGTBI: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Denunciem ​la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem ​la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem ​la greu repressió i retalls de drets que estem patint.

Exigim ​la recuperació de la memòria històrica i del protagonisme de les dones i de les seves lluites així com mantenir el record de les que ja no hi són: ​Veritat, justícia, reparació i no repetició.

Reivindiquem ​la total separació Església i Estat.

Exigim ​plena igualtat de drets i condicions de vida i la total acceptació de la nostra diversitat.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Volem una Barcelona que faci efectiva la Llei 24/2015 i que la llista de la Mesa d’emergència estigui a zero

Volem compromisos d’Ada Colau per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat i una aposta clara per fer efectiva la Llei 24/2015.

Barcelona, 7 de març de 2019

El passat divendres ens vam reunir amb el President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra, juntament amb el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, on vam traslladar una sèrie de demandes (link 1) per fer efectiva la Llei 24/2015 i fer front al col·lapse de les Meses d’emergència. A les 13 h ens vam reunir amb l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau, per tal d’exigir mesures que aportin solucions a les més de 562 famílies que ja tenen reconegut el dret a un pis de la Mesa d’emergència, però que en molts casos, ja porten més d’un any i mig a la llista d’espera, per tal que es faci efectiva l’entrega. L’actual Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, no funciona.

La PAH de Barcelona vam començar a denunciar la situació el 4 d’abril de 2018 ocupant l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia. Una acció de la qual vam sortir amb un compromís de reunió amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge. L’objectiu era clar, aconseguir que la llista d’espera de 360 famílies arribés a 0 a finals d’any, una llista que a hores d’ara, lluny de reduir-se, quasi s’ha duplicat.

Des de llavors hi han hagut vàries reunions i accions aconseguint que el 21 de setembre, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arribessin a acords per ampliar el parc d’habitatge públic. Uns acords que haurien d’haver estat efectius amb caràcter d’urgència, però que encara no s’han dut a terme, com ja vam denunciar el novembre passat. 

Gràcies a la pressió del Grup promotor de la ILP Habitatge, començada el mes de juny, hem aconseguit recuperar els articles suspesos de la Llei 24/2015: l’obligació dels grans tenidors d’habitatge a oferir lloguers socials a les famílies en exclusió residencial i l’obligació decedir els seus habitatges buits a l’Administració. Dues mesures fonamentals per combatre l’emergència habitacional i acabar amb els desnonaments sense alternativa. Tota una victòria ciutadana que torna a demostrar que és possible fer allò que ens diuen que és impossible. 

Recordem que la ciutat de Barcelona pateix una mitjana de 12 desnonaments diaris, unes dades que parlen per si soles i que demostren la urgència en el fet que cal fer efectius els acords per agilitzar la llista d’espera de la Mesa d’emergència, com la contundència amb la que s’ha d’aplicar la Llei 24/2015 per poder exigir a la banca i grans tenidors que mobilitzin els seus habitatges per donar-los l’ús social que la ciutat reclama.

Per això, dimarts passat vam entregar una carta a l’Alcaldessa Ada Colau i al President Quim Torra, per  recordar-los els compromisos acordats. Arran d’aquesta carta avui ens hem reunit amb la Sra. Colau i hem exigit a l’Ajuntament de Barcelona, i a la seva Alcaldessa:
  • Enviament urgent d’una carta de l’Ajuntament als grans tenidors per fer explícit formalment que s’ha recuperat la vigència de la norma i que cal fer ofertes de lloguer social obligatòries en casos de dació en pagament i desnonaments per impagament d’hipoteca i de lloguer. Cal advertir que l’incompliment porta associat sancions greus de fins a 90.000€ i l’obligació de reallotjar les persones en Mesa d’emergència protegides per la norma. També comunicació oficial a les oficines d’Habitatge que han de comunicar el mateix formalment, per tal que realitzin el control del compliment de la norma i que l’Ajuntament apliqui les sancions derivades si no es fan les ofertes o no es fan en els termes que marca la Llei.
  • Difusió entre la ciutadania a través d’una campanya pública intensiva per tots els mitjans -inclosa TV i presència en espai públic- dels drets que la Llei proveeix a la població en situació d’exclusió residencial, de la responsabilitat de les administracions en la seva protecció, dels recursos i els canals existents a tal efecte, i de les obligacions que determina pels bancs i fons voltors.
  • Facilitació immediata dels protocols d’aplicació de la Llei i realització de formacions a professionals públics i altres implicats de forma conjunta amb el Grup Promotor i respecte de l’articulat de pobresa energètica i el d’habitatge.
  • Endegar amb celeritat i urgència actuacions decidides de mobilització de l’habitatge buit per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges de lloguer assequible, amb priorització del mecanisme de cessió obligatòria d’habitatges de grans propietaris als preus de lloguer que marca la norma i garantint un traspàs mínim de recursos públics als privats. Utilitzar tots els recursos que proporciona la normativa d’habitatge com són les sancions i d’altres mesures efectives.
  • Facilitar dades dels habitatges buits en mans de grans tenidors i aplicar les sancions corresponents i l’obligatorietat a la cessió dels habitatges.

A més a més, hem exigit que es duguin a terme els acords assolits a la reunió de maig de 2018 juntament amb la Generalitat de Catalunya, per tal d’acabar amb la llista d’espera de la Mesa d’emergència, i que contemplen:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros en els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social.
  2. L’acord de l’Ajuntament i la Generalitat per tal de comprar habitatge a Barcelona via tanteig i retracte de pisos de la banca. Aquesta operació seria finançada per 40 milions d’euros (20 M€ del pressupost de la Generalitat i els altres 20 M€ que l’Ajuntament podria finançar-ne a través d’un crèdit de l’ICF.
  3. L’allotjament de famílies que estan a la Mesa d’emergència o ateses a les oficines d’Habitatge de Barcelona en els 300 pisos que Bankia està cedint a la Generalitat.
  4. L’expropiació d’ús de 50 pisos buits a Barcelona amb pressupost de la Generalitat per a famílies de la Mesa d’emergència.
  5. Forçar CaixaBank a complir l’acord de cessió de 50 pisos a famílies de la Mesa d’emergència al que van arribar conjuntament al febrer de 2016.

En aquest sentit, els compromisos establerts han estat:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social. La signatura d’aquest conveni s’ha fet avui mateix, entre la reunió que hem mantingut al matí amb el President de la Generalitat Quim Torra i la posterior reunió amb l’Ajuntament, clarament gràcies a la nostra pressió i la del grup Promotor de la Llei 24/2015.
  2. Destinar 156 pisos més a habitatge social a Barcelona via tanteig i retracte de pisos del BBVA, gràcies a l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat.
  3. Signatura d’un conveni amb CaixaBank per tal de concretar la cessió de 50 pisos. 30 d’aquests ja estaven concedits i avui ens han confirmat que ja disposen de 16 més, actualment en tràmits per a famílies de la Mesa d’emergència.
  4. Abaixar la llista d’espera de la Mesa d’emergència de Barcelona en 30 famílies, donat que viuen en habitatges de gran propietari i tal com marca la 24/2015 aquests els han d’oferir un lloguer social.
  5. Donar a conèixer en una campanya comunicativa la Llei 24/2015 per tal que la ciutadania conegui els seus drets en matèria d’habitatge.
  6. Donar a conèixer a totes aquelles persones funcionàries, que treballen amb temes d’habitatge per a la ciutadania, el contingut de la Llei 24/2015, així com la realització de tallers per aprendre la seva correcta aplicació.
  7. L’enviament, a tots els grans tenidors de Barcelona, d’una carta informant de la Llei 24/2015 i la obligació d’oferir un lloguer social a totes aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, i de la sanció corresponent de 90.000 euros en cas de no complir la llei.

Des de la PAH de Barcelona volem una Barcelona amb una llista d’emergència a zero i on es posin tots els recursos i actuacions necessaris per fer efectiva la Llei 24/2015. La PAH ha demostrat que és capaç de fer possible l’impossible, i la ciutat on va néixer aquest moviment fa 10 anys volem veure-la lliure de desnonaments.

Només cal voluntat i valentia política perquè això sigui així.

Sí que es pot!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Presentem al President Quim Torra mesures per acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 ens reunim amb el President de la Generalitat per tal d’exigir la seva completa aplicació. La ciutadania ja hem fet la nostra part, ara toca voluntat política.

El 2008 va esclatar la crisi i Catalunya ha estat castigada pels desnonaments fins al dia d’avui. L’acció de les elèctriques va posar de manifest després el greu problema dels talls de subministrament i la pobresa energètica.

L’aprovació per unanimitat de la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica va ser un punt d’inflexió i la demostració de l’anhel majoritari de la nostra societat de garantir el dret a l’habitatge digne.

El PP, la banca i les elèctriques van intentar enterrar la Llei però vam salvar la part de pobresa energètica, i aquest any hem recuperat el lloguer social obligatori per aturar desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge.

Els quasi 3 anys de suspensió de la norma i el manteniment de la situació d’emergència, agreujada per la bombolla dels lloguers i l’expulsió de veïnes, requereixen ara amb més força que mai un Govern que prioritzi de forma inequívoca i contundent l’eradicació de l’emergència.

La denúncia del col·lapse de les Meses d’emergència catalanes, 2.000 persones en llista d’espera, la manca d’aplicació de les mesures de pobresa energètica i l’acció de denúncia de la PAH de Barcelona, denunciant una llista d’espera de la Mesa de 562 famílies, han provocat que el mateix President Quim Torra demanés una reunió amb les entitats socials.

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, junt amb representants de la PAH de Barcelona hem mantingut una reunió amb el President Quim Torra, el Conseller de Territori i els seus equips, al Palau de la Generalitat on li hem traslladat una quinzena de demandes concretes (consulta aquí).

Els compromisos adquirits pel President Torra i els propers passos són:

  • Compromís d’efectuar les reunions amb tots els departaments implicats, juntament amb el Grup Promotor i amb la presència del President per tal de concretar resultats i fer-ne seguiment en una pròxima reunió al maig amb el President.
  • Compromís de fer una campanya comunicativa per part de la Generalitat per tal de donar a conèixer a tota la ciutadania els drets que recull la Llei 24/2015 i com exigir-los, tant en la part d’habitatge com en la de pobresa energètica.
  • Compromís d’informar per carta als grans tenidors d’habitatge sobre l’obligatorietat d’aturar els desnonaments i oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. Així com a informar als municipis dels recursos i protocols per tal de fer-ho efectiu.
  • Compromís de traslladar personalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la necessitat de coordinació entre jutjats i ajuntaments per tal de garantir el compliment de la Llei 24/2015, i les sancions corresponents en el cas del seu incompliment.
  • Compromís de convocar una reunió amb la Conselleria d’Afers Socials, d’Empresa i d’Interior amb el President i Grup Promotor per tal de desencallar la signatura de convenis amb les subministradores i resoldre la qüestió del deute de les famílies vulnerables, així com posar en marxa el protocol de detecció de casos de pobresa energètica a través de Bombers de la Generalitat.

Pel que respecta a les Meses d’Emergència de Barcelona i de Catalunya no hi ha hagut cap compromís clar ni un calendari per tal de posar la llista d’espera a zero.

Catalunya no vol ser líder en desnonaments, talls de subministraments, llistes d’espera de Meses d’emergència o deutes de les famílies amb bancs i elèctriques, sinó que ha de liderar el rànquing de la conquesta dels drets socials per a tothom. Catalunya ha estat pionera en la legislació contra l’emergència habitacional, la Llei 24/2015 n’és el principal exponent. Ara cal fer-la complir de forma plena i activar de forma immediata totes les actuacions necessàries per garantir el dret a l’habitatge digne, acabant amb la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya.

Grup Promotor de la Llei 24/2015.

PerPAH_Bcn

ROUND 2: Hem fet possible l’impossible! Ara toca vetllar la seva aplicació per part dels grans tenidors

Avui ens fem presents en les entitats financeres de l’Avinguda Paral·lel de Barcelona per exigir-li al BBVA, BANKIA, Santander, La Caixa, Banc Sabadell que han de complir amb la Llei 24/2015 que donaven per sentenciada i que:

  1. Facin els lloguers socials i dacions en pagament a les famílies vulnerables que no han pogut continuar pagant la seva hipotecaper motius econòmics, ja que l’article 5 els obliga.
  2. Facin els lloguers socials a les famílies vulnerables que no han pogut continuar pagant el seu lloguer per motius econòmics, ja que l’article 5 els obliga.
  3. Cedeixin l’habitatge buit als ajuntaments, tal com l’article 7 els obliga.
  4. Facin lloguers socials a les famílies que s’han vist obligades a ocupar per culpa de la usura bancària.
  5. Paralitzin tots els desnonaments.

Aquesta setmana, a més a més, ens reunirem el dijous que ve amb el President Quim Torra i l’Alcaldessa Ada Colau, per tal de tenir el seu compromís en el desplegament i compliment, per part de la Generalitat de Catalunya  i l’Ajuntament de Barcelona, de la Llei 24/2015 i per exigir voluntat política per fer front a la Mesa d’emergència, tal com li vam fer arribar mitjançant una carta la setmana passada. Necessitem un Govern i ajuntaments valents que facin front de manera efectiva a l’emergència habitacional i que apliquin íntegra la Llei 24/2015 que tots els partits van aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya.

Després de quasi tres anys d’ençà de la impugnació de la nostra Llei per part del Govern de Rajoy i la banca, la lluita incansable de les entitats socials promotores, amb el suport d’una majoria aclaparadora de la societat catalana, ha permès “fer possible l’impossible” i recuperar les eines més importants que el PP havia sentenciat i enterrat: eines tan imprescindibles i demostradament efectives com l’obligació de fer una oferta de lloguer social per part de grans tenidors a persones afectades per execucions hipotecàries i desnonaments per impagament de lloguer quan el propietari és un gran tenidor, i la cessió obligatòria d’habitatges buits propietat de grans tenidors a l’Administració pública per tal de poder ampliar el parc d’habitatge per a lloguer social i fer front als desnonaments. Les Meses d’emergència necessiten amb urgència aquestes mesures per poder oferir habitatge a totes les persones en situació d’exclusió residencial.

Les entitats del Grup Promotor estarem pendents i mobilitzades per tal que no es doni cap desnonament, que els grans tenidors cedeixin el seu habitatge i que les administracions públiques, entre elles l’Administració de justícia, protegeixin efectivament les persones.

Recordem també que la Llei 24/2015 és una llei nascuda de una iniciativa popular, que es va engegar el 2014 amb gairebé 150.000 signatures per garantir l’aplicació de l’art. 47 de la CE, i que va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Ha estat possible gràcies a les famílies afectades, moviments socials i a les persones que han posat el seu temps i cos desinteressadament per garantir el dret a l’habitatge, a aquelles juristes que han cregut que les lleis injustes s’han de canviar, a les que ja no hi són però ens donen força per seguir batallant, a totes les entitats socials que ens han donat suport, i a totes aquelles persones signants de la ILP.

Exigim l’aplicació immediata de la Llei 24/2015 per garantir el dret a l’habitatge a Catalunya.

Sí que es pot!

PerPAH_Bcn

El Govern de l’Estat aprova un Decret de Lloguers necessari però insuficient: t’expliquem com ens afectarà

  • Després d’anys de mobilització, hem aconseguit que es reformi la llei d’arrendaments urbans, revertint part de les nefastes polítiques que el PP va impulsar entre 2012 i 2013.

  • La falta de valentia política de PSOE, PDeCAT i PNV (per no mencionar el bloqueig de Cs i PP a la Ley Vivienda PAH) ha evitat que es prenguin mesures recolzades per una àmplia majoria social i que haguessin contribuït a punxar la bombolla, com la regulació de preus o la prohibició dels desnonaments sense reallotjament.

Ja és oficial. El Govern de l’Estat, reunit en Consell de Ministres, ha aprovat un nou Reial Decret Llei que incorpora mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Es tracta d’un pas necessari, que incorpora importants avenços respecte el decret que va intentar impulsar el mateix Govern fa dos mesos, i que seria totalment impensable sense la movilització popular dels darrers temps. Ara bé, aquesta reforma legal segueix sent insuficient, pels motius que detallem més avall.

Fa més d’un any que, junt amb altres organitzacions com els Sindicats d’Inquilines i Inquilins, venim reunint-nos amb els grups parlamentaris i posant sobre la taula mesures de sentit comú, recolzades per una majoria social. Propostes rigoroses que contribuirien a garantir el dret a l’habitatge, i que una àmplia varietat de grups han assumit i defensat al Congrés dels Diputats: En Comú-Podem, Bildu, Compromís i ERC. Que aquestes mesures no hagin estat plenament incorporades al decret té a veure amb la poca valentia del govern i dels grups parlamentaris de PSOE, PDeCat i PNV: tots ells han bloquejat la regulació de preus que la ciutadania reclama des de fa temps. Menció apart mereix l’intolerable boicot de PP i Ciudadanos, contraris al dret a l’habitatge i a qualsevol política que no passi pel dogma de “donar més incentius fiscals i augmentar l’oferta”.

A continuació mostrem una taula amb els principals canvis que s’han introduït en el nou Reial Decret i us expliquem els aspectes més rellevants. També indiquem tot allò que ha quedat fora.

1. Durada

POSITIU. Els contractes seran de 5 anys quan el propietari sigui persona física, i de 7 anys en el cas de persones jurídiques. Si la casa és venuda a un nou propietari, el contracte seguirà vigent encara que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

NEGATIU. El Decret segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer. No incorpora allò que és comú en altres països: que el contracte de lloguer es renovi automàticament sempre que la llar llogatera hagi cumplert amb les seves obligacions, i a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o una altra causa de força major.

2. Preavís per finalitzar contracte

POSITIU. Fins ara, en cas de no voler renovar el contracte, el propietari podia avisar amb només 30 dies d’antelació. Ara el temps de preavís s’augmenta a 4 mesos. La part llogatera haurà d’avisar 2 mesos abans de la finalització de contracte.

POSITIU. En la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim (5 o 7 anys), les causes de necessitat urgent hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

3. Preu

POSITIU. Es prohibeixen les pujades abusives dins de contracte. Quan es va aprovar l’anterior decret, vam denunciar que els grans propietaris com Blackstone estaven imposant contractes de 7 anys que incloïen pujades graduals i inassumibles. Ara això s’evita, vinculant les pujades interanuals a l’IPC.

MOLT NEGATIU. El Decret deixa fora la possibilitat de poder regular els preus. Una de les millors eines per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació mitjançant índexs socials, que incorporin variables socioecònomiques (els ingressos de la ciutadania), i siguin d’obligat compliment. En comptes d’això, es proposa construir índexs de mercat (mitjanes de preus en base a les fiançes dipositades en plena bombolla) i que siguin de caràcter informatiu, no vinculants. Portals com el que ja té la Generalitat de Catalunya, que ha demostrat una ineficàcia absoluta.

4. Desnonaments

POSITIU. Hem aconseguit que es reformi la Ley de Enjuiciamiento Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta: experiment que cada cop més jutjats estan practicant a Catalunya i que permet que la policia pugui desnonar en qualsevol moment, per sorpresa. Aquesta era la principal exigència de la campanya Prou Desnonaments Oberts: obligar els jutjats a posar dia i hora pel desnonament, evitant així el patiment afegit de les llars, i permetent que la ciutadania practiqui l’autotutela de drets i la desobediència civil davant lleis injustes.

MOLT NEGATIU. El govern del PSOE s’ha negat a incloure mesures que evitin els desnonaments sense alternativa habitacional. Això seria factible a través estenent la Llei 24/2015, vigent a Catalunya, que actualment obliga els grans propietaris a garantir una alternativa habitacional a totes les persones sota amenaça de desnonament per motiu d’impagament de lloguer o d’hipoteca. Una solució efectiva per evitar aquesta vulneració de drets humans seria, per una banda, exportar la 24/2015 a tot l’Estat, i per altra banda, ampliant-la també a casos de finalització de contracte i ocupació.

La resposta del Govern davant dels 60.000 desnonaments anuals (aproximadament, segons dades del CGPJ) és introduir la possibilitat d’aplaçaments curts. El decret obliga els jutges a aplaçar el desnonament un mes quan el propietari sigui una persona física, i 3 mesos en el cas de persones jurídiques. També els obliga a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials. Però exclou la possibilitat de paralitzar el desnonament i garantir el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans.

5. Honoraris

POSITIU. El nou decret assegura que els honoraris per la formalització i la gestió del contracte vagin a càrrec dels propietaris quan siguin persones jurídiques. L’anterior decret deixava la porta oberta a que les empreses poguessin obligar la part llogatera a pagar aquestes despeses.

NEGATIU. Tot i ser un canvi en la bona direcció, és molt insuficient, perquè qui vivim de lloguer seguirem pagant tots (o quasi tots) els honoraris quan el propietari sigui persona física. Els honoraris sempre haurien d’anar a càrrec de la propietat, que és qui demana i rep els serveis dels intermediaris per comercialitzar l’habitatge i treure’n benefici. Les llars llogateres, en canvi, constitueixen un mercat captiu pels agents immobiliaris: es veuen forçades a pagar els seus honoraris a canvi d’un servei no solicitat, generalment deficient, i que sovint atempta contra els seus drets i interessos.

6. Impostos

NEGATIU. Es mantenen els privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions. També es perpetuen els privilegis fiscals dels propietaris, que seguiran tributant (IRPF) només pel 40% dels diners que reben dels llogaters.

7. Habitatge buit

NEGATIU. El Decret no obliga ni dóna eines a les administracions per poder mobilitzar els habitatges buits.

Tot i ser un pas necessari, el Reial Decret és del tot insuficient per aturar l’especulació immobiliària, i per això seguirem organitzant-nos. En aquest, sentit, ja podem anunciar que el 6 d’Abril sortirem als carrers en una manifestació per punxar la bombolla dels lloguers.

La lluita de la PAH, dels Sindicats de Llogateres i Llogatersi del moviment barrial continua. No pararem fins treure l’habitatge del mercat, per posar-lo a l’altura de l’educació i la sanitat. Pas a pas, perquè volem arribar lluny.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Els desnonaments oberts arriben al TC per la vulneracions de DDHH

Els desnonaments en obert, desnonaments amb data oberta o desnonaments sorpresa, són desnonaments en què no s’especifica el dia i la hora en què s’han de produir, sinó que estableixen el període per executar el llançament durant tota una quinzena, un mes o fins i tot un trimestre.

Aquest tipus de desnonaments han sorgit recentment com a reacció dels jutjats a la incapacitat d’executar desnonaments quan moviments veïnals o entitats com la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH) aconsegueixen aturar-los “a la porta” mitjançant concentracions de desenes de persones. En les pròpies paraules d’un jutge de la Sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “la Llei s’ha quedat curta” i per això no dubten a dictar desnonaments en obert en contra de l’establert a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), que en tots els seus articles que regulen la forma en que s’han d’executar els desnonaments (arts. 21, 437, 440, 447, 549 i 704). Però els desnonaments oberts no només són contraris a la Llei processal espanyola, sinó que violen diferents drets humans continguts a la Constitució, entre d’altres, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili.

Des de l’any passat s’ha vingut denunciant la fixació per part dels jutjats de primera instància de Barcelona de desnonaments amb data oberta. Així, abans de l’estiu ja vàrem tenir una primera reunió amb la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, on es va arribar a un acord de mínims pel qual es comprometia a portar a la junta de jutges degans de Barcelona la limitació dels desnonaments oberts només a aquells casos que afectessin a petits propietaris. Malauradament, fins al moment no s’ha produït. Lluny d’això, el 15 de gener, després d’una roda de premsa davant de la Ciutat de la Justícia amb totes les entitats de la Plataforma Prou Desnonaments Oberts, vam rebre la negativa de la jutgessa a rebre’ns i posteriorment la validació dels desnonaments en obert per part de l’acord de la Sala de Govern del TSJC. Així, aquesta pràctica nascuda a Barcelona s’ha estès a altres municipis de Catalunya en pocs mesos, essent l’únic lloc de l’estat espanyol on es produeixen.

Per aquesta raó, des de l’Observatori DESC i la PAH s’ha treballat jurídicament per tal de no solament recorrer en reposició casos de desnonaments en obert, sinó també per tal d’anar un pas més enllà. En aquest sentit, el cas de la Raquel, que va tenir un desnonament obert durant quinze dies, arribarà via recurs d’empara  al Tribunal Constitucional per les vulneracions que ha sofert.

Aquesta experiència també ens permet presentar el “Kit contra els desnonaments oberts”, tres models de documents jurídics per lluitar contra els desnonaments oberts per a que tothom els pugui omplir i presentar (protocol d’actuació, recurs de reposició i escrit d’incident de nul·litat).

A més, valorem molt positivament la nova modificació de la LEC introduïda pel Reial Decret que es va anunciar divendres. Per una banda, perquè prohibeix de forma encara més evident la possibilitat que cap jutge o lletrat de l’administració dicti un desnonament en obert. En aquest sentit, estem a l’espra de poder llegir el BOE. Per una altra, perquè aquesta modificació és el fruit d’una lluita als jutjats i als carrers que demostra que el treball en xarxa entre els diferents col·lectius d’habitatge i altres actors polítics i jurídics és fonamental per tal d’aconseguir els canvis necessaris per fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible.

Aquí podeu descarregar i consultar el #KitDesnonamentsOberts

1- Protocolo desahucios abiertos

2- modelo recurso nulidad cuando no se ha presentado recurso de reposicion

3- modelo recurso de reposición

 

 

PerPAH_Bcn

El nou decret de lloguers segueix quedant-se curt tot i les millores

La pressió de la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters ha aconseguit certes millores en un nou decret que continua posant en evidència la falta de valentia política per fer front als grans especuladors, obviant de nou, la tan necessària regulació de preus i altres mesures per fer front als desnonaments sense alternativa

El Govern del PSOE ha fet públiques les seves intencions d’aprovar en el Consell de Ministres de divendres 1 de març, un nou decret de reforma del lloguer, que, com era d’esperar coneixent la falta de valentia i voluntat política, segueix quedant-se a mig gas tot i les millores respecte a l’anterior. La PAH i els Sindicats de Llogateres portem temps pressionant i negociant amb els partits per posar sobre la taula les nostres exigències, clares i de sentit comú, amb mesures que realment punxen la bombolla i defensin les famílies. En aquesta ronda de negociacions, Foment no ha trobat el moment d’escoltar-nos abans d’elaborar l’esborrany, una mostra més del poc interès en escoltar a la ciutadania.

Davant d’aquesta situació, només podem ser crítiques i lamentar que sigui un decret insuficient, en el qual es torna a deixar de banda la regulació de preus, mesures contra els desnonaments sense alternativa habitacional i mesures per ampliar el parc públic d’habitatge. Obligar els jutges a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials, o donar 1 mes de gràcia en cas de propietaris físics i 3 mesos de gràcia en cas de propietaris jurídics, no garanteix en absolut ni la paralització del desnonament ni el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans, i portem anys reclamant que es compleixi a Espanya. Ja ho vam advertir: l’única via per garantir reallotjaments a les famílies desnonades davant la falta de parc públic d’habitatge, és amb mesures pensades perquè es mobilitzin els pisos buits en mans de bancs i fons voltor. Mesures recollides en la Llei 24/2015, la llei antidesnonaments catalana, que marca l’obligació d’oferir lloguers socials i la cessió d’habitatge a l’Administració pública. Parlem d’una llei ratificada pel Tribunal Constitucional i que el PSOE, i la resta de partits polítics excepte el PP, es va comprometre per escrit el 2016 a fer efectiva a tot l’Estat. D’altra banda, pel que fa a desnonaments, sí hem aconseguit que es reformi la LEC per evitar que l’experiment il·legal dels desnonaments amb data oberta deixi d’estendre’s. Davant tal xacra social, què menys que les famílies almenys sàpiguen el dia i l’hora que seran deixades al carrer i intentar rebaixar el seu patiment. Els desnonaments oberts són una pràctica que estan començant a instaurar els jutges catalans amb l’únic objectiu d’evitar que la ciutadania s’autoorganitzi per evitar-los i així assegurar que s’executen.

La part positiva d’aquest nou decret és que es manté l’ampliació dels contractes  ‒a 5 anys en propietaris particulars i a 7 en grans propietaris d’habitatge‒  i que hem aconseguit frenar les pujades abusives any a any, una porta a l’especulació que el anterior decret deixava oberta i que ara es tanca amb pujades anuals indexades a l’IPCUn petit avanç, però ineficaç contra la bombolla, ja que no regula els preus abusius inicials a què estem sotmeses en els contractes actuals, ni en els que vindran, ni en la renovació d’aquests. L’única mesura per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació de preus a través d’índexs de tipus municipal que tinguin en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. El PSOE, en un nou servei als voltors, tanca la porta a aquest índex, deixant-ho en mans d’índexs estatals i autonòmics, que si alguna cosa han demostrat fins avui és la seva total ineficàcia.

Els avenços més clars plantejats en aquest esborrany presentat avui són: 

  • que les despeses de formalització i gestió del contracte que fins ara sempre pagaven les llogateres i llogaters, ara passin a càrrec de la propietat en cas de persones jurídiques.
  • que la validesa del contracte enfront de tercers (situacions de compravenda, execució hipotecària) en el cas de contractes de 5 i 7 anys, haurà de ser respectat encara que l’habitatge no estigui inscrit al Registre de la Propietat.
  • que en la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim, les causes de necessitat hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

La PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters seguirem lluitant per un decret llei garantista que acabi amb la catifa vermella a l’especulació. Les nostres exigències són clares i seguirem als carrers i als despatxos, decidides a que se’ns escolti, i no defallirem fins a conquistar el dret a l’habitatge que porta tants anys segrestat per la falta de contundència política. Sabem que és possible, que encara som a temps abans que es formi un nou govern, i si no és així seguirem marcant els culpables de la situació, en un any de campanyes electorals que aprofitarem perquè ens tinguin al davant, i no doblegar-nos fins revertir la situació. Necessitem solucions estructurals i no pegats parcials que no afronten el principal problema que és tractar l’habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular i no com un bé de primera necessitat amb una funció social.  

Ja vam aconseguir una llei a Catalunya. Ja vam registrar una llei al Congrés, que acabaria amb solucions per combatre l’estafa hipotecària, ampliar el parc públic d’habitatge, acabar amb els desnonaments, regular uns lloguers que ens ofeguen, i que no es produeixin més talls de subministrament. Una llei que va acabar el seu procés a causa de les eleccions anticipades, però que tornarà amb força, per assegurar una segona oportunitat a totes les afectades de l’estafa mal anomenada crisi, i com a garantia de futur perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, estable i durador.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Carta dirigida al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau

Avui volem fer arribar la següent carta al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau. Les families no han de patir l’ineficiencia de les dues administracions a posar-se a treballar conjuntament. Des de la PAH ho tenim clar, som persones i no números a posar o treure en unes estadistiques. Exigim solucions, només cal voluntat política.

 

PAH Bcn_CARTA QuimT i AdaC

 

PerPAH_Bcn

Pinchar la burbuja del alquiler aún es posible

La PAH y el Sindicato de Inquilinas e Inquilinos hemos logrado que una mayoría parlamentaria se posicione a favor de un nuevo Decreto Ley. Las elecciones no son excusa: el Gobierno debe impulsar una batería de medidas urgentes en los próximos días, poniéndose del lado de la ciudadanía y no de quienes especulan con la vivienda.

La crisis habitacional en la que seguimos instalados desde 2008 exige medidas urgentes por parte del Gobierno del Estado. He ahí la premisa con la que la PAH y los Sindicatos de Inquilinas visitamos el Congreso de los Diputados, el pasado miércoles 20 de febrero. A lo largo de una jornada maratoniana, de más de 10 horas, tuvimos ocasión de vernos con los grupos parlamentarios y les trasladamos un mensaje: las disputas pre-electorales no pueden retrasar medidas insoslayables.

Porque la situación de injusticia y vulneración de derechos en la que vivimos es de sobras conocida. Debido a las políticas antisociales adoptadas por el Gobierno del PP entre 2012 y 2013, la especulación que habíamos vivido en torno a las hipotecas se trasladó también a los alquileres. Fueron decisiones a medida de la banca y los fondos buitre, que nadie más pedía, y que han tenido consecuencias nefastas. Mientras los beneficios inmobiliarios de unos pocos se han triplicado y alcanzado cotas que no se veían desde 2007, los desahucios se han disparado y ya están al nivel de los peores años de la crisis financiera: 165 lanzamientos judiciales al día, uno cada 5 minutos. Mientras los fondos buitre acaparan viviendas a una enorme velocidad, sin precedentes en la historia, el alquiler ya se come más ingresos que en ningún otro país de la OCDE.

Frente a esta realidad de emergencia habitacional, hay que actuar. Aunque la legislatura va llegando a su fin, es perfectamente factible para el Gobierno impulsar un real decreto. Incluso con las Cortes disueltas, tras el 5 de marzo, podría hacerse a través de la Diputación Permanente. Y si es factible impulsar un decreto, también lo es que sea aprobado por una mayoría de grupos, que en principio estaría por la labor de darle apoyo.

Ahora bien, también es necesario que el actual gobierno tenga la valentía de redactar un Decreto Ley mucho más garantista que el anterior, como venimos exigiendo desde el Sindicato de Inquilinas y la PAH. Frente a un sistema de vivienda orientado a hacer de nuestras casas un negocio para una minoría y un motivo de angustia y desesperación para millones de familias, no valen los parches. Por ello, les hemos trasladado a los grupos parlamentarios el conjunto de medidas mínimas y urgentes que debería incorporar.

1. Stop Desahucios con fecha abierta. El sufrimiento que producen los 165 desahucios diarios en el Estado español no se evitará con un mes de moratoria en la ejecución del lanzamiento, tal y como proponía el Decreto Ley del pasado Enero. Hacen falta medidas urgentes para paliar la crisis habitacional y evitar que cada vez haya más gente sin casa. Exigimos, en primer lugar, que se explicite en el Real Decreto que todos los desahucios deben ser notificados con fecha y hora y acabar de una vez con la práctica de los desahucios con fecha abierta, que agravan la tragedia de las personas que los sufren.

2. Stop Desahucios sin alternativa habitacional. En segundo lugar, es fundamental que la ley 24/2015, aprobada en Cataluña y ratificada por el Tribunal Constitucional, sea implementada en el resto del Estado. Con la finalidad, entre otras, de que los grandes tenedores se hagan cargo de realojar a todas las personas que van a ser desahuciadas por impago de alquiler e hipoteca. Y además, debe ampliarse este deber a los casos en los que los contratos de alquiler se renueven con unas condiciones y precios que los inquilinos no puedan asumir.

3. Alquileres asequibles: es urgente regular los precios del alquiler entre contrato y contrato, basándose en índices que tengan en cuenta el poder adquisitivo real de la gente. Además, las subidas dentro de un mismo contrato deben estar estrictamente vinculadas al IPC.

4. Alquileres estables: los contratos de alquiler no pueden terminarse de forma unilateral e injustificada. Tienen que renovarse a no ser que el propietario demuestre que necesita la vivienda para uso personal o de un familiar. Además, hay que asegurar que un contrato siga vigente cuando hay un cambio de propietario, independientemente de si el contrato estaba inscrito en el registro.

5. Fin de los abusos de los intermediarios: son los arrendadores, para los que trabajan la práctica totalidad de agencias inmobiliarias, los que tienen que asumir sus honorarios. Nunca los hogares inquilinos, hoy un mercado cautivo de los agentes.

6. Expulsión de los fondos buitre: es imperativo eliminar las socimi, vehículos financieros que disfrutan de enormes privilegios fiscales, y que permiten que los fondos buitre especulen masivamente con nuestros hogares y sean la punta de lanza de la burbuja.

7. Movilización de las viviendas vacías: en un contexto de emergencia habitacional (165 desahucios cada día) y en un país con 3.4 millones de viviendas vacías según el último censo (INE 2011), hay que empezar a multar e incluso expropiar para garantizar la función social de la vivienda, evitar la escasez artificial y frenar la especulación.

8. Tanteo y Retracto. Las administraciones públicas y el tercer sector han de poder comprar la mismo precio que lo hacen los fondos especulativos por lo que exigimos que se les dote de esa capacidad.