Arxiu de categories Inici

La pressió de la PAH aconsegueix arrancar acords a la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per reduir la llista d’espera de la Taula d’habitatge

Ahir ens vam reunir amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, organisme que gestiona la Mesa d’emergència, formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona

Gràcies a la pressió de la PAH, hem aconseguit que la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona posin mesures conjuntes per combatre la manca de pisos per garantir el dret a l’habitatge a les famílies desnonades. Ahir vam tenir una reunió conjunta, amb representants de les dues administracions, fruit de l’acció que vam fer el passat dimecres 4 d’abril a l’Oficina d’Habitatge del carrer Bolívia 105, per exigir solucions i explicacions a la manca d’efectivitat de la Mesa d’emergència, a l’hora de garantir el reallotjament de les famílies desnonades sense cap alternativa habitacional.

Les famílies que es veuen obligades a viure un desnonament rere un altre mentre esperen que se’ls adjudiqui un pis d’emergència, no poden esperar més. Per això, avançant-nos un cop més a l’Administració ‒tenint clar que el problema base ve produït per la manca d’un parc públic d’habitatge a l’alçada de l’emergència‒, vam plantejar mesures per donar resposta als més de 300 casos que estan a l’espera que se’ls assigni un habitatge i exigir un pla concret que ofereixi solucions d’aquí a la finalització de l’any.

La reunió va acabar amb els següents compromisos per part de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona:

  • La Generalitat aplicarà a Barcelona el 60/40, un cofinançament d’ajut al pagament del lloguer. La Generalitat assumeix el 60% i l’Ajuntament el 40%. Aquesta és una mida que només s’estava aplicant a municipis que no disposessin de Mesa d’emergència i que des d’ara es vincularà també a la borsa de lloguer, tant pels pisos de particulars, com als cedits per Habitat 3. Aquesta mesura és per garantir el pagament del lloguer i es preveu poder augmentar així la borsa en 200/300 pisos més.
  • Tant la Generalitat com l’Ajuntament, posaran més èmfasis a l’expropiació d’usdefruit, fruit de la modificació de Tribunal Constitucional, que ha aixecat la suspensió de la Llei 4/2016, que els permetrà iniciar aquest procés i augmentar el pressupost pels reallotjaments. Els costos d’aquestes expropiacions es finançaran conjuntament entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
  • Aplicació a Barcelona del tanteig i retracte, amb cofinançament per part de les dues administracions.
  • Sobre els convenis de cessió de pisos en mans del BBVA amb la Generalitat, dels 1.800 pactats, només se n’han cedit 1.100, i d’aquests, 110 a Barcelona. La Generalitat es compromet a accelerar l’entrega immediata.
  • Sobre el conveni de cessió de pisos buits de l’Ajuntament amb La Sareb (200 pisos) i amb Caixabank (50 pisos) en 2 anys només se n’han cedit 151.

Tant la Generalitat com l’Ajuntament van deixar clar les dificultats i traves dels bancs a l’hora de complir aquests convenis. Nosaltres els exigim que augmentin la pressió per fer realitat aquestes cessions. Recordem les sancions marcades per la llei catalana pel Dret a l’habitatge per la tinença de pisos buits, i que facin denúncia pública d’aquesta actitud de les entitats bancàries.

Tots aquests plans i compromisos han estat verbals, però s’ha aixecat una acta on queda tot recollit. Des de la PAH estarem atentes i farem seguiment, per garantir que d’aquí a la fi d’any, s’hagi acabat la llarga llista d’espera de la Mesa d’emergència. De moment a principis de maig, tindrem una nova reunió per veure el que s’ha avançat.

No donarem cap pas enrere fins a garantir que totes les famílies vulnerables tinguin garantit l’accés a una llar digne i assequible. Seguirem posant damunt de la taula totes les mesures possibles perquè els pisos de la banca passin a incrementar el parc públic d’habitatge i no segueixin sent venuts a SOCIMIS i fons voltor, per inflar la bombolla del lloguer tractant el dret a l’habitatge com una mercaderia.

Presentació de l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”

La PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona presenten els primers resultats d’un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona

Dimarts 27 de març 2018

Avui presentem l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”. Aquest primer informe s’emmarca en un treball conjunt de la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, Enginyers Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona on s’està portant a terme un estudi sobre la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona.

En l’informe es mostren els 100 primers casos de les dades recollides en la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) en el període de juliol a desembre de 2017. Per portar-ho a terme s’ha elaborat un qüestionari de 247 preguntes on es recullen dades de perfil sociològic, de salut, d’habitatge i de pobresa energètica de cada cas. Aquests qüestionaris han estat ordenats i sistematitzats en una base de dades que ens ha permès fer l’anàlisi exhaustiu de la problemàtica d’emergència habitacional i accés a subministraments bàsics de les persones enquestades.

L’informe, després d’una anàlisi del marc jurídic i legal del dret a l’habitatge i l’energia en clau salut, tracta els casos de 100 famílies afectades per problemes d’habitatge (tant d’hipoteca, lloguer i ocupacions) i del seu accés als subministraments bàsics. S’analitza el perfil sociològic de les famílies, l’estat de salut autopercebuda, la tipologia del problema en règim de tinença de l’habitatge de la persona enquestada i la garantia a l’accés dels subministraments bàsics i la pobresa energètica.

Amb la publicació d’aquest estudi, on s’exposen dades reals de persones en situació d’inseguretat residencial, es pretén visibilitzar la situació de crisis econòmica-habitacional actual, és a dir, les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària del 2007 i l’acumulació per despossessió de drets fonamentals, com ha sigut la privatització de subministraments bàsics i la financiarització en l’accés d’un dret com és l’habitatge, sumat a la bombolla del preu del lloguer que estem vivint el dia d’avui a ciutats com Barcelona. Creiem que aquest estudi pot ser una eina important per sensibilitzar l’opinió pública i oferir, a través d’aquestes dades úniques, una perspectiva diferent sobre la situació esmentada.

La importància de l’estudi radica en la necessitat de posar llum a aquestes dades fins a la data inexistents, sobretot donant veu a les famílies i demostrant la situació d’emergència habitacional en la que ens trobem.

Les entitats que hem elaborat aquest primer estudi hem sigut les primeres que estem alertant de la gravetat d’aquesta situació des dels nostres àmbits. Denunciant reiteradament la mancança de dades oficials que permetin entendre l’abast de la vulneració de drets fonamentals que suposa la legislació espanyola en matèria d’habitatge i de subministraments bàsics per orientar adequadament les polítiques públiques. És per això que des de l’Observatori DESC s’aposta per recollir dades estadístiques i generar informació que des dels òrgans competents no s’està fent.

Podeu consultar l’estudi complet aquí -> INFORME

 

Acabem l’acció en l’Oficina d’Habitatge amb una petita gran victòria

Com ja us hem informat, aquest matí hem ocupat l’Oficina d’Habitatge del carrer Bolívia,105, per exigir compromisos als responsables de la Mesa d’emergència de Barcelona, tant de la Generalitat, com de l’Ajuntament. La Mesa d’emergència, és un organisme creat per donar reallotjament a les famílies desnonades i garantir el seu dret a l’habitatge i un lloguer social.

Lamentablement per a les famílies, no està funcionant com hauria de fer-ho, per falta de resposta ràpida davant la urgència de les famílies, cert maltracte d’algunes oficines a l’hora de gestionar aquests casos, i una alarmant falta d’habitatge públic que provoca una llarga llista d’espera, de mínim 9 mesos. 9 mesos de malson per a les famílies, que en aquest temps han de sofrir un desnonament darrere l’altre, davant una solució promesa que mai arriba, amb l’angoixa i el malestar que això provoca en el seu moment a dia.

Per això, les famílies de PAH Barcelona hem dit prou, i avui ens aixequem disposades a exigir explicacions i aconseguir una reunió amb els màxims responsables de la Mesa d’emergència.

L’acció ha començat a les 10.30 h, i una vegada exposades les nostres demandes, ha tocat esperar. Després d’hores d’interpel·lació a Carles Sala, de la Generalitat, i a Javier Burón, de l’Ajuntament, esperant que acudissin a la cita, finalment ens hem reunit amb alguns membres del districte, on els hem demanat una resposta als més de 300 casos que estan a l’espera que se’ls assigni un habitatge, i exigit que volem un pla concret que ofereixi solucions d’aquí a la finalització de l’any.

Hem aconseguit una reunió per al dimarts 10 d’abril a les 10 del matí, amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, formada per la Generalitat i l’Ajuntament, que és l’organisme que gestiona la Mesa d’emergència. En aquesta reunió els plantejarem les nostres demandes i exigirem solucions perquè la taula d’emergència es buidi abans de la finalització de l’any.

Tota una victòria per a les famílies que #NoPodemosEsperar més. Seguirem atentes i vigilants al resultat de la reunió, per seguir duent a terme mesures i mobilitzacions fins que les nostres demandes es facin realitat.

Us deixem alguns vídeos d’algunes de les famílies que #NoPodemosEsperar més.

https://www.instagram.com/p/BhJX1UkDnml/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJX9ZOD0ky/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJY8nZjpfJ/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJZcLxjHOB/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJZupzjyzW/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJaRGvjeJd/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJamxFjaG_/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJa-ZJDAJq/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJc7N3Dqdo/?taken-by=pah_barcelona

https://www.instagram.com/p/BhJdoXQDdTn/?taken-by=pah_barcelona

La PAH de Barcelona ha ocupat avui l’oficina d’habitatge del carrer Bolívia per exigir compromisos als responsables de la Mesa d’emergència de Barcelona

A Barcelona hi ha més de 36.000 unitats familiars en llista d’espera per accedir a un pis amb lloguer social, segons constata l’informe anual del Síndic de Greuges de Barcelona del 2017. El 2017 s’han produït 2.591 desnonaments a la ciutat, més de 85% de lloguers

4 abril de 2018

Les famílies de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona (PAH BCN) hem dit prou.
Prou de les traves administratives per accedir a la Mesa d’emergència.
Prou del menyspreu per part de les oficines d’habitatge en criminalitzar-nos per no poder pagar el lloguer.
Prou a una llista d’espera de més de 9 mesos perquè ens adjudiquin un pis de lloguer social i poder començar de 0.
Prou de pilotes fora per part de les administracions i no assumir responsabilitats.

Avui hem ocupat el consorci de l’habitatge de Barcelona al carrer Bolívia 105 per fer palès, en primer lloc, que la Mesa d’emergència no dona resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Famílies que han accedit a la Mesa d’emergència i que en la seva espera han pogut ser desnonades, sense cap alternativa habitacional, o en el millor dels casos reubicades en una pensió durant uns dies i després “campi qui pugui”.

La Saadia, la Nadia, la Irene, el Rachid, la Marina, el Theo entre altres, han accedit a la Mesa d’emergència i estan a l’espera de l’adjudicació de l’habitatge en lloguer social. Totes elles han patit més de 2 desnonaments estant en llista d’espera de la Mesa d’emergència. Elles, que no estan soles, ja que compten amb el suport de la PAH de Barcelona, encara resisteixen a la seva llar. Gràcies a la solidaritat de la ciutadania i a les convocatòries de #stopdesnonaments s’han pogut paralitzar els desnonaments, però tenen noves dates: 10 abril, 15 abril, 23 de maig… I mentrestant a l’espera de l’adjudicació del lloguer social via Mesa d’emergència que no arriba, han de (re)patir les conseqüències més violentes de l’emergència habitacional, com són els desnonaments, amb tots els efectes sobre la seva salut que comporten, per no parlar dels efectes sobre la salut dels menors a càrrec seu.

En segon lloc, avui hem ocupat la seu del carrer Bolívia per exigir informació referent a les cessions de pisos amb entitats financeres. Què ha sigut dels 1.800 pisos que havia de cedir el BBVA i que tan sols han cedit 14 a l’Ajuntament de Barcelona? On són els 1.000 habitatges que la Generalitat cedia a l’oficina d’habitatge de Catalunya? Quines cessions d’altres bancs o fons voltor s’han efectuat? Són algunes de les preguntes que volem que ens contestin els responsables de la Mesa d’emergència. 

En tercer lloc, i per concloure, des de la PAH de Barcelona, com és habitual ens avancem a les institucions i proposem una sèrie de mesures que pal·liarien la situació de col·lapse que es viu avui en dia a la Mesa d’emergència de Barcelona. Mesures de sentit comú, com són:

  • Moratòria del desnonament fins al reallotjament, ja que no s’entén que les famílies que són favorables a la mesa d’emergència i estan esperant que se’ls adjudiqui el pis d’emergència hagin de patir durant l’espera diferents desnonaments amb les conseqüències en la salut i en els menors que ocasiona la situació de veure’s constantment amenaçades.
  • Finalització del cens de pisos buits abans d’acabar l’any i començar d’immeditat el procés de sancions per tenir-los desocupats.
  • Cessió de tot habitatge buit en mans de grans tenidors (fons voltor i entitats financeres).
  • Lloguer social a càrrec dels grans tenidors per a les famílies a les quals volien desnonar, tal com establia la Llei 24/2015: cap desnonament per part de grans tenidors sense un lloguer social.
  • Creació de pisos pont, Cataf i habitatge temporal, via projecte APROP, per evitar les pensions i els albergs.
  • Que les famílies residents en locals comercials sense cèdula d’habitabilitat, quan són desnonades, també entrin a la Mesa D’emergència.

Des de la PAH de Barcelona no permetrem que se segueixin vulnerant els drets humans i que les famílies en situació de vulnerabilitat continuïn patint les conseqüències de la inacció dels poders públics que han de protegir-les i garantir el seu dret a l’habitatge.

Norvet utilitza la via judicial per expulsar a famílies vulnerables

El fons voltor Norvet Negotial S.L. ha interposat aquests darrers dies una demanda contra algunes veïnes del bloc #Aragó477 per fer-les fora dels seus habitatges

El passat 3 de juliol de 2017 fèiem pública la recuperació, a través de la campanya obra social de la PAH, de 6 pisos buits de l’edifici per a famílies en situació de vulnerabilitat sense cap alternativa habitacional. Des del primer moment hem tingut dos objectius clars: reallotjar a famílies amb una necessitat bàsica com l’accés a l’habitatge, que l’únic que volen és poder regularitzar la seva situació i pagar un lloguer assequible, i denunciar les pràctiques d’aquest tipus de promotores immobiliàries, que es dediquen a expulsar les veïnes dels seus immobles i vendre’ls o llogar-los a preus de luxe.

Des de llavors, Norvet ha utilitzat diferents pràctiques per tal d’assetjar a totes les famílies que viuen a l’edifici, a fi d’expulsar-les i especular amb l’habitatge. Parlem de pràctiques il·legals com fer obres sense les llicències corresponents, que des de la PAH hem aconseguit aturar fins al moment. També s’han produït, en aquest temps, altres successos encara amb incògnites per resoldre, que recorden tàctiques de mòbing, com la inundació d’alguns dels pisos, que va generar que algunes veïnes marxessin de les seves llars. L’última jugada ha estat fa pocs dies quan les veïnes d’Aragó 477 van rebre una demanda judicial de Norvet, per fer-les fora. Una demanda davant la qual no ens quedarem parades i farem tot el possible per defensar les famílies i que no siguin desnonades.

Ja fa temps que la nostra ciutat està en el punt de mira dels fons voltor i els grans especuladors. Vivim un procés creixent de compra de les nostres llars, que acaba fent-nos fora de casa nostra, dels nostres barris i de la nostra ciutat. En els últims mesos hem pogut detectar altres edificis patint les tàctiques de Norvet i de moltes famílies que han perdut el seu sostre, per culpa d’aquest procés de gentrificació. Hem teixit aliances en aquesta lluita contra l’expulsió de veïnes, com en el cas d’en Feliciano, veí d’un bloc en propietat de Norvet que li vol triplicar el preu en la renovació del seu contracte, que resisteix a casa seva malgrat haver sofert ja quatre processos de desnonament, un en obert, però que gràcies a la ciutadania organitzada i al Sindicat de Barri del Poble Sec, ha pogut paralitzar.

No estem soles davant les tàctiques d’assetjament dels fons voltor i des de la PAH de Barcelona exigim a Norvet:

  • la retirada immediata de la demanda judicial
  • la cessió del bloc Aragó 477 a l’Ajuntament de Barcelona
  • el lloguer social de totes les veïnes, tant les veïnes noves com les que fa anys que viuen a l’edifici i el seu contracte de lloguer finalitzarà pròximament
  • una reunió a diferents bandes: Norvet, PAH i Sindicat de Barri del Poble Sec, per arribar a una solució habitacional per a totes les veïnes del bloc Aragó 477 i el carrer Murillo.

No deixarem que Norvet continuï fent negoci amb un dret com és l’habitatge i desnonant invisiblement a les veïnes. Hem d’aturar la colonització d’aquestes empreses i declarar Barcelona ciutat lliure de fons voltor.