Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats
L’Ajuntament de Barcelona ha incoat els tres primers expedients sancionadors per incompliment de la reserva del 30% d’habitatge de protecció oficial en noves promocions i grans rehabilitacions, una mesura impulsada pel moviment per l’habitatge a la ciutat i que es va aprovar tot just fa ara 4 anys. Es tracta de tres grans rehabilitacions al districte de l’Eixample que han incomplert la normativa tramitant successius assabentats d’obres en lloc de sol·licitar la pertinent llicència, que només s’hauria concedit si la sol·licitud hagués previst la reserva d’HPO.
Els tres expedients sancionadors que ara s’incoen són els primers d’una primera tongada de disset incompliments detectats pels equips d’inspecció municipals, i la previsió és que pròximament se n’incoïn tres més. La resta, una vegada analitzats i estudiats per la Unitat de Disciplina i Antiassetjament de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació, derivaran si s’escau en nous expedients sancionadors emmarcats en la Llei 18/2007 pel dret a l’habitatge. Aquestes sancions arriben, també, quan fa poc que l’Ajuntament ha adquirit els primers habitatges protegits sobre plànol, tal i com marca la mesura del 30% que es preveu que estiguin disponibles l’any 2024, quan passaran a formar part del parc de lloguer públic.
Una mesura d’èxit de les entitats socials
El febrer del 2018, la PAH, l’Observatori DESC, el Sindicat de Llogateres, la Favb i l’ABDT anunciàvem la presentació al Plenari de l’Ajuntament de la moció municipal per a l’ampliació del parc públic. Menys de 10 mesos després, el primer dels seus 5 punts, conegut com el 30%, va entrar en vigor amb l’aprovació definitiva de la modificació del Pla General Metropolità per part de la Generalitat, gràcies a una campanya social àmplia i molt activa.
Tot plegat va ser un èxit sorgit dels moviments socials que, superant l’habitual dificultat amb les vies formals, suposava un aprenentatge col·lectiu i l’arribada d’una mesura innovadora a cavall entre l’urbanisme i l’habitatge, i amb un caràcter inequívocament transformador. També vam comptar amb grans obstacles: la pressió de certs partits polítics del consistori -concretament ERC i PSC- que van condicionar el seu suport necessari per l’aprovació inicial a la no suspensió de llicències per a l’aprovació del 30% va comportar que el sector privat tingués mesos per avançar la petició de llicències abans de l’aprovació definitiva i estalviar-se part de la responsabilitat que hagués hagut d’assumir durant els primers anys de la vigència de mesura.
D’igual manera, sabem que als tribunals hi ha en curs diversos processos oberts contra el 30%. És un fet lamentablement normal: el sector privat continua ignorant la funció social de l’habitatge i es torna contra tot allò que pot restar-li una mínima rendibilitat als seus elevats beneficis.
Tot plegat, per això, conforma un dels majors èxits del moviment per l’habitatge a Barcelona dels darrers anys pel que fa a aconseguir l’aprovació de noves mesures d’habitatge. La clau perquè aquesta mesura segueixi i doni més bons resultats és estendre-la a la resta de Catalunya, especialment a l’entorn metropolità. De fet, els municipis de Mataró, Montcada i Ripollet també han aprovat el 30% després de Barcelona i en d’altres municipis, com a Terrassa, els moviments socials ho exigeixen fa temps als respectius governs municipals.
Cal continuar apostant per aprofitar al màxim el potencial del marc legislatiu existent, obrir totes les escletxes possibles i enderrocar mites i tabús que bloquegen canvis més ambiciosos i igualment necessaris.
