Arxiu de categories Inici

PerPAH_Bcn

Menys estudiar i més aprovar. Valoració de la PAH sobre el recollit pel PSOE en matèria d’habitatge en el seu document “Proposta oberta per a un govern comú progressista”

Es resumeix en un mer document de bones intencions que aclapara per la seva falta de concreció i les zero mencions a mesures per evitar o donar solució als gairebé 200 desnonaments diaris, i per la falta de propostes per a enfrontar-se a la banca, fons voltor i oligopoli energètic.

En les últimes setmanes Pedro Sánchez s’ha reunit amb diferents actors de molts camps que necessiten millores i acció política per fer front a molts dels problemes que estan ofegant a la societat espanyola. El divendres 30 d’agost, la PAH vam estar presents en l’última d’elles per afrontar el problema de l’habitatge. En aquesta reunió els hem lliurat el nostre pla de xoc amb ‘Propostes de la PAH per abordar urgentment la greu crisi d’emergència habitacional’.

Som conscients del caràcter electoral d’aquestes reunions, del joc de trons que preval al Congrés per sobre de les necessitats de la gent. No ens sorprèn, però no per això podem deixar de considerar alarmant, després de llegir el document ‘Proposta oberta per a un govern comú progressista’ presentat ahir pel PSOE, la seva falta de concreció, destacant la falta de mesures resolutives per enfrontar l’arrel del problema. Després de 10 anys de crisi i emergència habitacional crònica, d’una legislació pensada només per protegir la banca, fons voltor i els seus interessos econòmics, ara és moment de contundència i fets clars, no de paraules. Per justícia a les 700.000 famílies que han perdut la seva llar des del 2008, per les gairebé 200 que diàriament s’enfronten a una nova ordre de desnonament, no és temps que les grans mesures del Govern siguin “s’estudiarà…”, “es fomentarà…”.

Després de 10 anys de polítiques antisocials, els mateixos que la PAH portem denunciant i lluitant contra aquesta situació, alhora que treballem en aquestes mesures reals que els diferents governs no han estat capaços de desenvolupar i que s’han limitat a bloquejar.

És el moment de polítiques valentes i de deixar de discursejar sobre visions de canvi. És el moment de fer-les realitat. La nostra valoració a les propostes del govern en funcions és:

1º) No conté ni un sol esment als desnonaments, ni cap mesura concreta de les que la PAH va proposar al PSOE per garantir la disminució i suspensió dels 172 desnonaments diaris que, segons el CGPJ, es van executar en el primer trimestre de 2019. Hem demanat a Pedro Sánchez que es mullés amb canvis legals acords a les exigències de l’ONU; respondre’ns que “afavorirà” el reallotjament és tan vacu que no repara tantes llàgrimes vessades. Cap menció al venciment de les moratòries, que pot provocar un sagnant augment dels desnonaments per impagament d’hipoteca. Si realment el PSOE vol “fomentar” el lloguer social ha d’impedir que les entitats financeres puguin desnonar als que han patit l’estafa hipotecària.

2º) En relació amb el Parc Públic d’Habitatge, tampoc conté mesures per recuperar els habitatges que ja estan en poder de la banca en general, ni de Bankia en particular. Parla de convenis de la SAREB quan ja existeixen i es podien estar aplicant, en lloc de la venda actual d’habitatge i sòl procedent de la bombolla immobiliària. Més enllà que defineixi què és un habitatge buit, no detalla mesures per mobilitzar aquest habitatge desocupat cap al lloguer assequible. Promet un pla de rehabilitació sense garantir que aquestes ajudes no puguin a continuació incrementar la renda dels lloguers. Es manté en la irrisòria xifra de 20.000 habitatges per a tot l’Estat, en absolut insuficients per influir en els preus de zones tensionades en què es concentren fons d’inversió com Blackstone.

3º) No inclou cap mesura fiscal positiva en relació amb l’habitatge, que no només pugui servir per mobilitzar l’habitatge desocupat sinó també per al finançament del parc públic. Ni més tributació a voltors i SOCIMI, ni sancions a la banca. No concreta increments del PIB en habitatge quan estem molt per sota d’Europa.

4º) S’accepta intervenir els preus del lloguer, tot i que no s’especifica com, sinó que reincideix en la vaguetat d’un índex estatal de referència davant índexs locals més vinculants. Parla d’aprofundir en les mesures ja adoptades al març, quan en no aplicar als contractes anteriors a aquesta data deixa fora d’abast al 99% de les renovacions a l’alça. Els ajuts al lloguer, mal plantejats, poden ser una línia directa a la butxaca dels grans tenidors i tirar més gasolina al foc.
Ja en 2013 la PAH requeria reforçar un Observatori de l’Habitatge, la situació d’emergència habitacional i d’alça de preus requereix més que observar.

5º) Sí que reconeix alguns postulats de mínims de la PAH.:

  • La necessitat d’aprovar una llei estatal d’habitatge que protegeixi la seva funció social, per a la qual la PAH ja vam presentar un text base que va ser admès a tràmit per una majoria parlamentària, i que no obstant això el PSOE segueix sense trucar-nos per a la seva discussió i tràmit d’urgència.
    Impedir normativament que els habitatges amb algun tipus de protecció pública puguin ser gestionades o venudes a fons voltor. Això és conseqüència directa de la lluita sense descans de milers d’afectades a la PAH, però necessita que el Govern s’impliqui en recuperar les promocions d’habitatge ja afectades.
  • La prohibició de talls de subministraments bàsics (aigua, llum, gas) en primer habitatge, quelcom ja denunciat davant d’Europa i que sempre ha estat present en les nostres iniciatives locals, autonòmiques i estatals. No obstant això falten mesures fermes per disminuir la tarifa del tram vital d’aquests subministraments..

I algunes premisses més, com a noves mesures de protecció al consumidor ‒davant la insuficiència de l’actual Llei de Crèdits Immobiliaris‒, el control dels pisos turístics ‒que formen part de la bombolla de lloguer‒, o modificar la “Llei Mordassa”, que no obstant això i malgrat els recursos d’alçada interposats, segueixen aplicant fèrriament els delegats de govern del PSOE.

En definitiva, és una declaració de voluntat, però sense concreció i escassa de pla de xoc urgent sobre el major i més dramàtic dels problemes: els desnonaments.

Vist el resultat, ara exigim que el programa de govern en matèria d’habitatge es millori amb la inclusió de les nostres propostes contra els desnonaments i per a la generació del Parc Públic d’Habitatge i la concreció de les mesures de lloguer. Mentre això no passi, el PSOE seguirà sent còmplice de cada un dels 172 desnonaments diaris, de la banca i dels fons d’inversió que s’estan apropiant dels nostres habitatges. A la PAH només ens quedarà seguir en els carrers, parant aquesta sagnia amb els nostres cossos i denunciant la situació d’emergència d’un país que poc té a veure amb els del nostre entorn en el desenvolupament de polítiques d’habitatge.

PerPAH_Bcn

La PAH ens hem reunit amb Pedro Sánchez

Després de 10 anys de lluita i legitimitat, aquest matí la PAH ens hem assegut per primera vegada cara a cara amb un president del Govern, a qui li hem exigit un pla de xoc urgent davant de l’emergència en habitatge. La reunió va acabar sense cap compromís ferm, més enllà d’una declaració de bones intencions i l’anunci de recollir les nostres aportacions en un document que presentaran dimarts que ve, cosa que està per veure.

30 d’agost de 2019

Corren temps convulsos per a les famílies des de l’inici de l’estafa, mal anomenada crisi, iniciada el 2008. Pel camí han quedat més de 600.000 desnonaments, el crim de deixar a les famílies a l’estacada mentre es rescata a la banca amb 77.000 milions de diners públics sense retorn ni contraprestació social, una llei hipotecària al servei de la banca, venda de pisos públics a fons voltor, manca de parc públic d’habitatge, negativa a lloguers socials en plena bombolla dels preus del lloguer… L’emergència està molt lluny de solucionar-se davant la passivitat crònica dels diferents governs, que han mirat cap a un altre costat i legislat només a favor de l’especulació, el sistema financer i els desnonaments.

Des de la PAH portem 10 anys denunciant la situació, protegint a les famílies que s’acosten per tot l’Estat a les nostres assemblees i presentant els canvis legislatius necessaris per revertir aquesta situació de vulneració i mercantilització del dret a l’habitatge. Hem aconseguit lleis autonòmiques i portat una Llei d’Habitatge estatal al Congrés que no va aconseguir arribar a la fase d’esmenes per fer-se realitat a causa del bloqueig sistemàtic del PP i Ciutadans, setmana rere setmana, mentre criminalitzaven a les famílies en precari. Una llei i una reforma legislativa més que urgent en el marc actual, en què cada any la xifra de desnonaments frega els 60.000, la banca està venent la seva cartera de pisos buits de forma massiva als fons voltor, els preus del lloguer ja desborden els sous mitjans, els pressupostos de l’Estat per a habitatge són irrisoris i seguim sense habitatge públic i social. Un cúmul de situacions que converteixen al nostre país en un indiscutible error democràtic i una absoluta anomalia a tot Europa..

Aquest matí, per primera vegada en la història ens hem assegut cara a cara davant d’un president del Govern. Pedro Sánchez, el ministre d’habitatge José Luis Ábalos i la secretària d’Estat d’habitatge Beatriz Corredor ens han atès en una reunió en la qual també estaven convocats altres actors com la Patronal de la construcció o l’AEB (patronal bancària), per parlar d’habitatge. 

Nosaltres ho tenim clar i no estem disposades a què aquesta reunió es limiti a una trobada de cara a la galeria per a un ús purament electoral per part del PSOE, a costa de les llàgrimes i lluita de tantes afectades. Volem compromisos i solucions ja, sense excuses ni dilacions, cada retard és un favor a la banca. Per això, més enllà d’argumentar la realitat de la situació i posar la cara vermella a més d’un dels presents, hem lliurat un document amb el nostre Pla de xoc per frenar l’emergència habitacional fins a aconseguir aquesta reforma legislativa necessària per començar a governar pensant a les famílies, no en el sistema financer, fent realitat l’article 47 d’aquesta Constitució que tant s’omplen la boca en defensar.

El nostre pla de xoc, a grans trets consta de:

  • La suspensió temporal de tot desnonament que afecti persones amb baixos ingressos que no tinguin alternativa habitacional adequada, fins que l’Administració Pública que correspongui pugui garantir genuïnament l’accés a un habitatge adequat.
  • El compliment del mandat constitucional sobre els Tractats Internacionals, i la seva prevalença sobre la legislació nacional. S’han d’aprovar urgentment mesures que obliguin a l’acatament judicial/estatal de les peticions de suspensió de desnonaments emeses pel Comitè DESC de Nacions Unides.
  • L’anul·lació del procediment conegut com a desnonament obert, que genera un patiment afegit, per la incertesa en ignorar quan es produirà el desnonament. Alguns jutges segueixen reinterpretant la llei, fent necessària una nova revisió de la LEC que eviti aquestes reinterpretacions.
  • Ampliació de la moratòria de desnonaments, que finalitza el maig del 2020, així com ampliar el seu radi d’abast.
  • Renovació obligatòria dels contractes de lloguer social, que ara s’estan negant perquè les famílies signin lloguers de mercat, tot i estar en situació de vulnerabilitat econòmica.
  • Regulació i limitació dels preus del lloguer, d’acord amb els salaris i prestacions existents al nostre país, atorgant als ajuntaments la capacitat d’establir preus vinculants.
  • Increment creixent en els Pressupostos Generals de l’Estat per a habitatge, fins a arribar al 3,5% del PIB, en inversions que garanteixin la seva funció social de forma permanent.
  • Impedir l’alienació d’habitatge públic per norma legal.
  • Mesures legals que atorguin a l’Administració pública pertinent el dret de tempteig i retracte sobre les vendes de lots d’habitatge que realitzin els bancs, i que normalment acaben en mans de fons voltor.
  • Cessió obligatòria dels habitatges que posseeixi la banca rescatada, amb prohibició expressa a Bankia i a la SAREB de continuar venent sòl o habitatges, cedint de forma immediata aquelles de les que disposin en zones tensionades. I que a tots els grans tenidors d’habitatge que hagin obtingut fons públics, bé per rescat, bé per ajudes o exempcions fiscals, se’ls reclami el seu deute en habitatge.
  • Reforma de la fiscalitat de l’habitatge, perquè les SOCIMIS i fons voltor paguin el seu corresponent impost de societats. Així com penalitzacions a habitatge buit en mans de grans tenidors.
  • Incorporar plenament la Directiva 93/13/CE i tota la jurisprudència del TJUE en relació a les clàusules abusives.
  • La limitació de la responsabilitat al bé hipotecat i la dació en pagament com a fórmula natural de resolució d’impagaments per causes sobrevingudes i alienes a la voluntat del deutor, superant el sobreendeutament de milers de famílies i aconseguir així una autèntica segona oportunitat. A més, per carteres hipotecàries transferides amb importants descomptes a fons voltor, l’aplicació del dret de retracte, actualment molt limitat.
  • Una llei estatal d’habitatge basada en la Llei Habitatge PAH, la Llei 24/2015 catalana ‒fruit d’una ILP impulsada per la PAH i amb ampli consens polític d’estendre-la‒, més la incorporació dels aspectes més progressistes i avalats pel Tribunal Constitucional, com la mobilització d’habitatge buit cap al lloguer social estable, o la consideració del Dret a l’habitatge com a Dret Subjectiu per a les famílies vulnerables..

Gràcies al treball diari i als milers de petites victòries aconseguides al llarg dels anys, amb desobediència civil pacífica, hem arribat fins aquí. La majoria dels partits han donat suport a la nostra Llei Habitatge ‒inclòs el PSOE‒, ens han escoltat, han recollit les nostres propostesAra només queda el més evident: deixar la covardia política enrere i tenir l’alçada necessària per a fer-les realitat.

Nosaltres seguirem estant aquí, valents i apoderades, lluitant contra la vulneració del Dret a l’habitatge. No valen excuses davant vides en joc i dimarts estarem molt vigilants a les novetats que presenti el PSOE.

PerPAH_Bcn

[Comunicat] L’Ajuntament de l’Hospitalet, del PSOE, torna a deixar una família vulnerable al carrer

La Ingrid, juntament amb la PAH de l’Hospitalet, porta acampada davant de l’Ajuntament des de dimecres passat exigint una solució habitacional

Dimecres passat 31 de juliol, la Ingrid, amb el seu fill de 5 anys, van ser desnonats d’un pis de Kutxabank. La família venia d’un procés d’impagament de lloguer des de l’any passat. A causa d’una pujada del lloguer i la pèrdua de recursos de la família no van poder fer front a les quotes i van patir un desnonament sense alternativa habitacional. Gràcies a la solidaritat i ajuda de la PAH, la família va poder recuperar un pis en mans de la banca, en aquest cas de Kutxabanc, que estava incomplint la seva funció social, ja que es trobava buit i l’habitatge és per viure, no per especular.
 
El passat 31 de juliol, la família va ser desnonada sense reallotjament garantit, ni per part de l’entitat financera que no va accedir a fer un lloguer social, ni per part de l’Administració a reallotjar-la a la Mesa d’emergència, tal com preveu la Llei 24/2015.
 
Sense alternativa habitacional, la Ingrid i el seu fill, al costat de les companyes de PAH Hospitalet, van iniciar el mateix dimecres 31 de juliol una acampada indefinida davant de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Durant aquest temps han anat a acompanyar-les diferents entitats socials i les PAHs del territori català. La resposta de Serveis Socials ha estat que es busquin un pis per viure i que els ajudaran per l’entrada. I després què? Un altre desnonament? Està clar que l’alternativa de l’Ajuntament no és una solució per la Ingrid. En primer lloc, perquè amb els seus ingressos i un deute del primer pis del qual va ser desnonada, ningú li llogarà cap habitatge, i en el supòsit, gairebé impossible, que ho aconseguís, el primer mes ja no el podria pagar. És inaudit que la solució sigui responsabilitzar més a la família que ha estat desnonada, criminalitzant-la i culpant-la per la seva situació. Mentre l’Administració durant aquests anys ha estat incapaç de buscar solucions i mesures per a ampliar el parc d’habitatge públic inexistent de la ciutat.
 
Exigim una solució digna per a la Ingrid i la seva família. No és el primer cas en què l’Ajuntament de l’Hospitalet vulnera el dret a un habitatge digne a les seves veïnes. És per això que volem remarcar i denunciar les polítiques d’habitatge que porten anys perpetuant-se en aquesta ciutat. L’actual regidor d’habitatge i el nou govern municipal menystenen i fan cas omís, tant a una llei catalana, la Llei 24/2015, que diu clarament en el seu article 5.6.: «les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament», com al Comitè de drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, que prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional. Per a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet pel PSOE, el dret a l’habitatge de la ciutadania no és més que paper per llençar a les escombraries.
 
Des de la PAH, ho tenim clar, no deixarem a les famílies en la cuneta, lluitarem amb elles fins a aconseguir els nostres drets, i és que tenir una llar no hauria de ser un luxe, sinó un dret per a tota la ciutadania.
 
La #acamPAHdaHospitalet segueix! Necessitem el teu ajut. Acosta’t a la plaça i col·labora amb nosaltres, muntant un taller, una xerrada debat sobre drets humans, acosta’t i pregunta per les comPAHs de PAH Hospitalet.
 
Davant la inacció de les administracions, autoorganització ciutadana!
 
Sí que es pot!
PerPAH_Bcn

Tornem el 2 de setembre!

La PAH de Barcelona acabem l’última assemblea de benvinguda del juliol més unides que mai

Ha estat un curs intens. Aquest 2019 hem celebrat 10 anys de la PAH, 10 anys d’autoorganització, apoderament ciutadà i lluita pel dret a l’habitatge. I coincidint amb la 25a assemblea estatal ens hem ajuntat més de 400 persones de tot el territori a l’Ateneu Popular de Nou Barris per a treballar i consensuar nous reptes i organització del moviment.

Hem aconseguit recuperar la Llei 24/2015 i hem exigit a l’Administració, als bancs i als jutjats el seu compliment. Tenim una llei que hem impulsat des de la ciutadania, i que hem aconseguit recuperar. Ja no hi ha excuses per a no aplicar-la correctament i amb contundència.

Hem fet accions contra Blackstone, la Sareb, Bankia, CaixaBank i molts altres banksters que pretenen fer-nos fora de les nostres cases. Hem ocupat les seves oficines i hem fet accions al carrer. Nosaltres som fortes i estem organitzades. I no permetrem que es continuïn vulnerant els nostres drets.

Hem organitzat i participat en manifestacions multitudinàries, com la #PunxemLaBombolla, contra la pujada abusiva dels preus dels lloguers, o la #BarcelonaNoEstaEnVenda, contra la precarització de la ciutat. Fins i tot hem organitzat amb el Sindicat de Llogaters la primera festa pel dret a l’habitatge, una jornada de lluita i visibilització, on tots els grups van actuar desinteressadament. Gràcies a totes!

Durant les eleccions municipals hem assegut en la nostra assemblea representants polítics dels diferents partits perquè escoltessin la realitat que estem vivint la ciutadania. Fins i tot els exigim 8 demandes molt clares per a acabar amb l’emergència habitacional que vivim a la ciutat de Barcelona. I ja els vam advertir, estarem vigilants perquè es garanteixin els nostres drets en tots els nivells.

Hem parat desnonaments i hem continuat denunciant els desnonaments oberts, pràctiques totalment inhumanes per a les famílies, que genera sofriment i angoixa. Exigim que la justícia es posi del costat de la ciutadania i no del costat dels grans poders financers. No pararem fins a aconseguir acabar amb aquestes pràctiques il·legals.

I hem aconseguit asseure en una mateixa taula a l’Ajuntament de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i a la Delegació del Govern, formant així un Gabinet de Crisi, per a acabar amb els reallotjaments indignes en què són allotjades les famílies que han patit un desnonament. Allotjaments que no tenen en compte la realitat de les famílies, sense cuina, espais petits, fins i tot alguns d’ells amb una falta de salubritat evident. A mitjans de setembre tindrà lloc la següent reunió. Esperem que vinguin amb els deures fets i col·laborin entre elles per a trobar solucions efectives a aquesta situació d’emergència. Les famílies no poden esperar més.

La PAH de Barcelona tornarem al setembre plenes d’energia, amb tota la força i la contundència que ens caracteritza i que hem anat demostrant aquests 10 anys del moviment. Perquè sabem que són els nostres drets i no permetrem que es vulnerin, perquè sabem que Sí Que Es Pot.

La pròxima assemblea de benvinguda serà el dilluns 2 de setembre al nostre local del carrer Leiva 44, Barcelona, <M> Hostafrancs L1. Us hi esperem!

 

PerPAH_Bcn

Blackstone expulsa les veïnes i precaritza la ciutat

La PAH Barcelona, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i les Kelly’s denunciem públicament com les pràctiques del fons voltor Blackstone expulsen les veïnes de les seves llars i precaritzen les nostres feines i ciutats

El passat 14 de juny les PAHs catalanes vam anar a la seu de Blackstone per recordar-los que les seves pràctiques abusives maten. Vam ocupar les seves oficines per exigir solucions dignes i unes demandes ben clares:

  • Una oficina d’atenció al públic a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
  • Lloguers socials segons la Llei 24/2015 pels casos d’impagament d’hipoteca i lloguer amb els barems i a 7 anys, com marca l’actual LAU.
  • Renovació dels lloguers socials: actualment hi ha, tan sols a Barcelona, 500 famílies que finalitzen el seu lloguer social i no volen renovar-les.
  • Quites de deute.
  • Lloguer social en els casos d’ocupacions de famílies vulnerables.
  • Cites per escrit per a cada un dels casos que es van presentar.

Es va aconseguir forçar reunions específiques per nodes per buscar solucions a les famílies. En el cas de Barcelona vam reunir-nos amb el fons voltor el passat 4 de juliol, amb el compromís que el 23 de juliol totes les famílies tindrien una oferta pel seu cas. Avui dia, la majoria de famílies estan a l’espera d’aquesta solució. Passa el mateix amb altres companyes.

Des que Blackstone va aterrar al territori espanyol, hem vist com absorbia les hipoteques de Caixa Catalunya i altres bancs rescatats per desnonar a les famílies i quedar-se l’habitatge per fer negoci. Ara continuen colonitzant les ciutats amb la compra d’altres immobles com hotels o edificis.

Per altra banda, des de l’ABTS volem cridar l’atenció sobre els moviments que Blackstone i altres fons voltor estan fent dins el sector hoteler. És sabut que el sector de la construcció i el turístic són vasos comunicants, i que el procés de financiarització s’està estenent a tots els sectors econòmics. Així, nombroses companyies estan separant la gestió dels seus hotels, que sovint conserven, de la seva propietat, que venen a fons d’inversió, propis o externs. Aconsegueixen així treure encara més rendiment a la seva activitat, i globalment el negoci també és més rendible pels avantatges fiscals amb què compten els fons.

Alhora, la inversió que Blackstone està fent en hotels (actualment, el primer grup en propietats hoteleres) ve a reforçar el procés de turistització que patim a Barcelona i tants altres llocs de la nostra geografia. Els fluxos i l’activitat turística continuen creixent cada any a la ciutat, i així segueixen, agreujant-se els impactes en termes d’expulsió de veïnes, pèrdua de comerç d’ús quotidià, saturació de carrers, places i transport públic, contaminació ambiental…, i especialització en sectors laborals especialment precaritzats.

Des de les Kelly’s ens sumem a aquesta lluita contra la precarietat laboral que els hotels imposen, quan externalitzen el servei de neteja de les cambreres de pis, amb salaris de misèria i jornades maratonianes. Les nostres malalties, que no són reconegudes com a laborals, són producte d’això.

Des de la PAH de Barcelona, l’ABTS i les Kelly’s volem posar l’alerta i denunciar que Blackstone s’ha convertit en el més gran propietari  immobiliari i hoteler, i que no deixarem que continuï desnonant, precaritzant i colonitzant la ciutat.

PerPAH_Bcn

El Gabinet de Crisi no compleix amb les expectatives de les 600 famílies

La reunió amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, amb l’absència de la Delegació del Govern de l’Estat, finalitza sense propostes en un curt termini per acabar amb el patiment de les 600 famílies reallotjades indignament

Arran de la reunió mantinguda la setmana passada entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern de l’Estat a Barcelona, la PAH de Barcelona vam aconseguir crear un Gabinet de Crisi per tal de donar resposta a les 600 famílies que es troben avui dia reallotjades indignament en pensions o albergs.

A la trobada han participat representants de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Avui mateix la Delegació del Govern de l’Estat ens ha informat que no participaria en la reunió. Ens sorprèn la seva postura donat el compromís que havien adquirit amb les 600 famílies i davant de tota la ciutadania en la darrera trobada. Esperem que reconsiderin la seva postura i que es reincorporin com més aviat millor al Gabinet de Crisi, tal com s’havien compromès públicament.

Des de la PAH de Barcelona fa temps que denunciem les pensions o albergs indignes on són reallotjades les famílies que han patit un desnonament. Moltes d’elles sense tenir en compte les seves necessitats, o en allotjaments que no compleixen uns mínims d’higiene. Espais petits on una cadira de rodes gairebé no es pot moure, moltes d’elles sense un lloc on poder fer els deures els més petits o inclús sense una cuina o nevera per poder garantir una alimentació adient. 

Amb el compromís acordat la setmana passada per part de les administracions de col·laborar conjuntament en el reallotjament digne de les famílies, avui s’ha dut a terme la segona trobada en què cadascuna d’elles es va comprometre a explorar mesures concretes per tal de fer efectiu un pla executiu a principis de setembre. 

Les dues administracions presents a la reunió, Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya, s’han compromès a portar un pla executiu la segona setmana de setembre especificant mesures, pressupost i calendari d’implementació. Com requereix la situació d’emergència i exigíem des de la PAH de Barcelona, no han pogut concretar cap mesura innovadora més enllà de mesures que ja estan intentant implementar i que s’han demostrat insuficients, ja no només per donar solucions a les actuals 600 famílies sinó per frenar l’augment d’aquesta realitat.

Recordem que el Gabinet de Crisi no només està format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya sinó també pel Govern de l’Estat, que no ha estat present en aquesta trobada. És necessari que aportin el que es van comprometre a la primera reunió, entre d’altres, la cessió dels habitatges de la Sareb i Bankia, el cens dels habitatges, edificis i solars de la seva titularitat i la destinació de la part del pressupost del “Pla de Vivenda”. El Govern de l’Estat ha d’assumir responsabilitats i aportar solucions concretes.

Les propostes, tant de l’Ajuntament de Barcelona com de la Generalitat de Catalunya, són totalment insuficients per acabar amb el greu problema dels reallotjaments indignes. Les administracions responsables no estan a l’altura i no actuen a la velocitat que l’emergència requereix.

Un cop més som els moviments socials els que forcem a l’Administració a treballar per la ciutadania. L’emergència habitacional crònica que patim a Barcelona, Catalunya i arreu de l’Estat és un greu problema que les diferents administracions competents han d’afrontar. Des de la PAH de Barcelona estarem vigilants per tal que aquest pla executiu doni resposta a les famílies indignament reallotjades. Tenim clar que és qüestió de voluntat política, fa 10 anys que demostrem que “sí que es pot” i no defallirem fins a aconseguir garantir el dret a l’habitatge arreu del territori.

 

PerPAH_Bcn

La PAH forcem la creació d’un Gabinet de Crisi pel reallotjament de famílies desnonades

Gràcies a la PAH Barcelona la reunió amb representants del Govern espanyol, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona acaba amb la cooperació de les tres administracions per donar resposta a les 600 famílies reallotjades en pensions

El Gabinet de Crisi tindrà una segona trobada el dilluns vinent amb el compromís de seguir treballant per tal de fer un pla d’acció efectiu de reallotjament a principis de setembre

El passat dijous 18 de juliol vàrem ocupar la seu de l’Ajuntament de Barcelona per demanar una reunió d’urgència provocada per la insostenible situació de 600 persones en Mesa d’emergència. La pressió de la PAH i la ciutadania va aconseguir que per primer cop, ens reuníssim aquest matí els representants de les tres institucions amb competències en matèria d’habitatge a la ciutat de Barcelona, amb representants de l’Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern d’Espanya.

A la reunió han assistit Lucía Martín, regidora d’Habitatge, Carlos Macías, assessor d’Habitatge, Ricard Fernández, gerent de Drets Socials i Gerard Capó, Director Tècnic de Programes d’Actuació per a l’ús digne de l’habitatge, per part de l’Ajuntament de Barcelona; Judith Gifreu, directora i Jaume Fornt, director Adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Agustí Serra, secretari d’hàbitat Urbà i territori, Francesc Iglésies, secretari d’Afers Socials i família; Carlos Prieto, subdelegat del Govern espanyol a Barcelona i Estanislau Vidal-Folch, director de l’Àrea de Foment.

Ens trobàvem, doncs, davant d’una oportunitat única quant a gestió de la situació, i és per això que d’aquesta reunió, esperàvem en primer lloc una col·laboració entre les tres institucions per a resoldre urgentment aquest problema, i en segon lloc un pla de treball imminent i efectiu.

Hem fet possible l’impossible, hem aconseguit que les tres administracions reconeguin que l’emergència habitacional és responsabilitat de les tres administracions i que només amb una col·laboració entre elles es podrà donar una resposta efectiva.

Després d’hores de negociacions i diferents intercanvis entre les tres administracions implicades hem aconseguit la creació d’un Gabinet de Crisi amb un calendari de treball conjunt per a fer eficient un reallotjament digne per a les 600 famílies.

A principis de la setmana vinent tindrà lloc la primera reunió de treball on hem exigit que les administracions competents explorin les mesures concretes que aportaran per tal de fer efectiu un pla executiu. Pla que ha d’estar redactat i iniciat a principis de setembre.

Des de PAH Barcelona estarem vigilants per tal que tots els compromisos adquirits en la reunió d’avui siguin efectius les següents setmanes.

Un cop més la ciutadania organitzada hem aconseguit fer possible l’impossible, forçar a les tres administracions a què col·laborin per garantir el dret a habitatge i posar per davant a les famílies en compte de lluites institucionals. Esperem que estiguin a l’altura de la situació d’emergència habitacional crònica que patim a Barcelona, Catalunya i la resta de l’Estat perquè hi ha vides en joc.

 

PerPAH_Bcn

La PAH ocupem l’Ajuntament de Barcelona per a exigir a Ada Colau, Quim Torra i Teresa Cunillera el compliment de la Llei 24/2015

Exigim la posada a zero de la llista d’espera de la Mesa d’emergència i la creació d’un comitè de crisi per gestionar l’emergència habitacional que pateix la ciutat de Barcelona

Avui dijous 18 de juliol la PAH de Barcelona hem ocupat l’Ajuntament de Barcelona per exigir reallotjaments dignes per a les famílies que han estat desnonades i que ara mateix es troben en pensions indignes, moltes d’elles amb una evident falta d’higiene o seguretat i sense tenir en compte les seves necessitats. Moltes de les famílies reallotjades en pensions o albergs no disposen de cuina o nevera ni d’espai per poder estudiar els infants, com són els casos de la Maketxu, la Teresa, la Pampa, la Chaymae, la Vega, la Mònica, la Karín o l’Anastasia, que han estat desnonades i es troben en aquesta situació, temporal, amb la inseguretat que això genera, per a elles i les seves famílies.

A Barcelona hi ha ara mateix 600 persones procedents, la gran majoria, de desnonaments. Al drama, angoixa i indefensió que genera un acte de tal agressivitat com és un desnonament, se li afegeix una vulneració flagrant, per part de totes les administracions, dels drets humans, acords internacionals i la mateixa Llei 24/2015 al no garantir un reallotjament digne a les persones desnonades. 

Actualment s’ofereixen reallotjaments precaris i temporals (pensions, albergs, residència d’estudiants, hostals…) que molts no compleixen amb les mínimes condicions de salubritat i no s’ajusten a les necessitats de les famílies. A sobre no es garanteix una permanència al mateix lloc, ja que les famílies poden arribar a ser canviades de pensió diverses vegades en un mateix mes. 

Solucions temporals que estaven pensades per uns dies o poques setmanes es converteixen en espais on has de viure durant mesos o fins i tot anys. I tot això ha estat denunciat en innumerables ocasions amb accions públiques i reunions privades des de fa molts mesos i la resposta sempre ha estat la mateixa: “no hi ha pisos” “no tenim cap altra solució”.

L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Espanya són els responsables directes d’aquestes violacions dels drets humans. Les persones desnonades són les que pateixen les conseqüències de la incompetència d’unes administracions incapaces, no tan sols de preveure la situació, sinó de trobar cap mesura per acabar amb l’emergència. És per això que no desocuparem l’Ajuntament de Barcelona sense la creació i primera reunió, d’un Comitè d’Emergència on estiguin les tres administracions i on es compti amb col·lectius d’habitatge de la ciutat.

Actualment aquests reallotjaments, fins a aconseguir un pis de la Mesa d’emergència, són gestionats per l’empresa Snow Travel, una empresa del sector turístic, que sense cap tipus de coneixement de les famílies, les reallotja sense tenir en compte les seves necessitats. Està clar que aquest conveni no funciona i s’ha de revisar per fer front a la realitat. Exigim a l’Ajuntament de Barcelona que canviï el conveni signat amb l’empresa per tal de fer efectiu un reallotjament digne. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

El llarg temps d’espera de gairebé dos anys per accedir a un pis de la Mesa d’emergència és inadmissible, i fa que les famílies que han estat desnonades estiguin de pensió en pensió fins que aquest pis no és adjudicat. 

Aquesta situació d’incertesa i inseguretat genera greus impactes en la salut a les famílies i més encara en les dones, com hem evidenciat en els darrers informes publicats. Actualment hi ha 1.500 famílies arreu de Catalunya patint aquesta situació i esperant un pis de la Mesa d’emergència, 550 d’elles a la ciutat de Barcelona. Exigim col·laboració i corresponsabilitat entre Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya i Govern espanyol per aconseguir mesures d’urgència i innovadores per posar aquesta llista d’espera a zero. Les famílies no poden esperar més i no són responsables de les nul·les polítiques d’habitatge fetes durant aquests anys en les diferents institucions com el Govern de l’Estat o la Generalitat.

L’Administració és la responsable d’oferir un reallotjament digne a les famílies. La Llei 24/20115, a l’article 5.6, mai suspès, diu: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les Meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Actualment, tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat estan incomplint sistemàticament la Llei deixant de banda a les famílies que han patit un desnonament.

En qualsevol país del nostre entorn totes les famílies que estan en aquests moments a pensions o resistint els desnonaments en les seves llars estarien en un pis públic. És inadmissible que ens diguem una societat avançada i tractem a les famílies vulnerables d’aquesta manera. La falta d’un parc públic de lloguer social a les nostres ciutats deriva a una crisi habitacional que s’ha vist agreujada i cronificada en els darrers 10 anys, i que el futur no és gens esperançador. Per augmentar l’escaig d’1,6% del parc a la ciutat de Barcelona i equiparar-nos a Europa que ronda el 15%, la resposta ha de venir de diferents agents. La societat civil organitzada ja està posant tot el seu esforç per erradicar la situació, però cal que les administracions, TOTES, s’impliquin, igual que el sector immobiliari. Cal responsabilitat i un canvi de paradigma, tant en mesures d’urgència com en les estructurals. Una dada: Barcelona ha perdut un 39% del seu parc, si en comptes d’haver fet habitatge públic de venda l’hagués fet de lloguer e indefinit. Les administracions han d’aprendre del passat, ser àgils i poder canviar allò que no ha funcionat. És per això, que avui, volem tenir davant a les 3 administracions per fer allò que sembla impossible i que la PAH vol fer possible: tenir un pacte per donar sortida als centenars de famílies que es troben en inseguretat residencial vulnerant-les el seu dret a tenir un habitatge digne. 

Durant el període electoral de les passades eleccions municipals ens vam reunir amb tots els partits polítics per traslladar unes demandes concises de cara a aquest nou mandat, i que gairebé tots ells van valorar positivament de treballar-hi en les necessitats. Ara és el moment, però, de què el nou Ajuntament de Barcelona, liderat per Ada Colau, estigui al costat de la ciutadania, promovent mesures valentes per fer front a aquesta situació.

Així mateix, un cop recuperada íntegrament la Llei 24/2015, a principis d’any vam exigir al President Quim Torra i al Govern de la Generalitat mesures valentes per acabar amb l’emergència habitacional. Les nostres demandes són clares i concises, només cal voluntat política per fer-hi front. Quatre mesos després, i amb pocs dels compromisos assumits, la setmana passada vam tornar-nos a trobar per evidenciar que cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari. El Govern de la Generalitat no pot girar l’esquena a les famílies. 

Per la seva part, el Govern espanyol, abans de les eleccions, va comprometre’s a fer els “divendres socials”. Exigim que  tornin aquests divendres però amb la diferència d’escoltar a la ciutadania i no fer mesures maquillatge. Les més de 644.718 famílies desnonades des de 2008 en tot l’Estat no poden esperar més. Tenim un govern en funcions i ha d’actuar per donar resposta a la ciutadania, ara mateix estan fent desistiment de les seves funcions. Exigim portar les demandes de la PAH al Congrés i donar resposta immediata a l’emergència dels desnonaments i a la corresponsabilitat del sector financer.

A Barcelona, a Catalunya i a la resta del territori espanyol estem en una crònica situació d’emergència habitacional. De 2008 a 2018 s’han desnonat 644.718 famílies al territori espanyol. En 2019 Catalunya continua liderant el rànquing de la vergonya en desnonaments, i a Barcelona continuen els 11 desnonaments diaris. Les dades parlen per si soles, és necessari que les administracions entomin el problema amb urgència i implicació. Girant l’esquena a la ciutadania no faran que desaparegui la greu situació que pateixen les famílies. 

La PAH un cop més, com anem fent des de fa 10 anys, ens avancem a les institucions i proposem solucions efectives. Ara, però, és necessari garantir els reallotjaments dignes a les famílies, l’habitatge és un dret i seguirem lluitant per fer complir la llei. Un cop més demostrarem que #SiSePuede.

PerPAH_Bcn

Insuficiència en el pla pel dret a l’habitatge del nou Ajuntament de Barcelona

L’acord entre BeC i PSC òbvia temes claus

El 10 de juliol de 2019 el nou govern municipal de Barcelona ha publicat el document titulat “Acord d’esquerres per al govern de Barcelona“, signat per Barcelona en Comú i el Partit Socialista de Catalunya.

En aquest document s’especifica que en els pròxims 4 anys treballaran amb diàleg permanent amb totes les forces polítiques per generar consensos en polítiques de ciutat, així com un diàleg amb entitats i amb la societat civil. Entre les mesures acordades, destaquem el punt 4, on es comprometen a desenvolupar el dret a l’habitatge i la transformació urbana als barris:

  • Analitzar l’ampliació del 30% d’habitatge social, construir o adquirir 1.500 habitatges públics anuals amb un mínim de 4.000 de nova construcció.
  • Reforçar l’Operador d’Habitatge i el Consorci Metropolità d’Habitatge.
  • Crear un centre contra l’assetjament immobiliari.
  • Reduir els desnonaments.
  • Treballar amb el govern central perquè es puguin declarar zones urbanes de mercat tensionat i regular les pujades abusives de lloguers.
  • Impulsar mesures en diferents barris.
  • Rehabilitació d’entre 75.000 i 80.000 llars, amb èmfasi en la pobresa energètica.
  • Pla de Barris: impulsar-ho de manera eficient en 10 àrees, incloent-hi mecanismes de governança.

Valorem positivament aquestes propostes però ens agradaria saber com se’n hi aniran a dur a terme, amb quin pressupost i quan tindrem disponibles els habitatges per fer front a les més de 550 famílies en la Mesa d’emergència, a les més de 36.000 persones que han sol·licitat un habitatge social, per exemple.  Recordem que des de la PAH i en campanya electoral es van demanar punts que es tracten de manera concisa o no s’esmenten, com la revisió del protocol d’accés a la Mesa d’emergència i la reducció a zero de la llista d’espera d’aquesta, el reallotjament digne després d’un desnonament, ampliar la borsa de lloguers, facilitar la negociació en casos d’ocupació per obtenir reallotjaments socials, unificar les visites a Serveis socials i Habitatge i el seguiment individualitzat dels blocs amb assetjament immobiliari.

Cal recordar el compromís dels representants de BeC durant la campanya electoral, de “deixar a zero la llista d’espera de la Mesa d’emergència, garantir la Llei 24/2015 i que la borsa de lloguer s’obri tot l’any”, així com els compromisos del PSC dient que pretenien “evitar els reallotjaments en pensions, aconseguir 5.000 pisos de lloguer d’entitats financeres, aconseguir 25.000 habitatges socials i el compliment de la Llei 24/2015”.

La situació d’emergència habitacional fa necessàries i urgents mesures valentes, que abastin la totalitat de la població perquè tinguin garantit el dret a l’habitatge, i no repetir anys com el passat 2018, on es van practicar, només a Barcelona i segons les dades del Consell General del Poder Judicial, 2.381 desnonaments. Aquesta xifra no reflecteix la realitat de la ciutat, on centenars de famílies abandonen la seva llar de forma invisible per no poder pagar el lloguer a causa de les pujades abusives, i a les altres centenars de famílies que són desnonades de les seves llars per ocupació i que les dades no reflecteixen.

Necessitem mesures valentes i innovadores per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat. Des de la PAH seguirem proposant mesures i desobeint les lleis injustes perquè a cap família se li vulneri el dret a tenir un habitatge digne i adequat.

Perquè sí que es pot i ho demostrem cada dia!

PerPAH_Bcn

Exigim al President Torra el compliment dels compromisos assolits en matèria d’habitatge i pobresa energètica ara que la Llei 24/2015 és completament vigent

Després de quatre mesos des de la primera reunió amb el President, valorem el treball conjunt però els avenços són pocs: cal aplicar les actuacions pendents i complir el calendari

Barcelona, 11 de juliol de 2019

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge – Llei 24/2015, format per les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, hem mantingut una reunió de seguiment de l’aplicació de la norma amb el President Quim Torra, en la qual s’ha posat sobre la taula que no s’han aconseguit els compromisos acordats al respecte.

A la trobada, han participat també el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, la Consellera d’Empresa i Coneixement, Maria Àngels Chacón, el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani,  la directora de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, Judith Gifreu, el Secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, el Secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies i el Secretari de Comunicació de la Generalitat, Antoni Molons.

El passat mes de febrer, i després de gairebé 3 anys, vam aconseguir recuperar íntegrament la Llei 24/2015 que el PP i la banca van intentar tombar portant-la al Tribunal Constitucional, recuperant articles imprescindibles. Un mes després, vam presentar mesures efectives per tal d’acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya  i vam exigir al President de la Generalitat la necessitat d’un govern valent per fer-hi front. 

Durant quatre mesos, hem mantingut vuit reunions amb els diferents departaments que aborden tant l’emergència habitacional com la pobresa energètica. La valoració i balanç de les reunions es pot consultar aquí.

Com a aspecte positiu, cal mencionar el treball conjunt que abans no existia i el reconeixement de les entitats socials com a interlocutores principals. També s’han fet alguns avenços en quatre de les tretze demandes que vam plantejar.

No obstant això, queden avenços claus pendents d’activar i cal donar-los una prioritat real de cara al setembre. No estarem eternament assegudes en una taula, ara cal passar a l’acció i veure resultats reals.

Les demandes principals que hem exigit que s’activin el setembre i la resposta del Govern són les següents:

  1. Aplicació immediata d’un pla de xoc per posar la Mesa d’emergència a zero abans que acabi l’any 2019. El Govern ho vincula al nou decret llei d’habitatge, reconeixent que és necessari però posposant-ho.
  2. Activar una campanya comunicativa dirigida a la població perquè conegui els seus drets i per a l’aplicació plena de la llei al mes de setembre de 2019. El President ha acceptat activar-la al setembre amb urgència.
  3. Actualitzar al mes de setembre el protocol de comunicació de desnonaments del  TSJC i la Conselleria de Justícia, ja que és del 2013, i obvia la Llei 24/2015. El Govern farà una reunió al setembre amb el TSJC a la que reclamem assistir.
  4. Concretar al setembre a través d’un reglament o instrument legislatiu propi un preu i procediment de la cessió obligatòria d’habitatges buits per aplicar-la sense transferir als bancs diners públics. El Departament ho vincula al decret i cal assenyalar que no podem renunciar ni un dia més a mobilitzar habitatge buit dels grans propietaris.
  5. Incorporar les propostes d’ampliació de la Llei 24/2015 a les iniciatives legislatives del Govern previstes pel curs 2019-2020 i comptar amb el nostre acord en la forma d’incloure-les. També ho vinculen al decret i hem deixat clar que caldrà comptar amb el nostre vistiplau.
  6. Signatura de convenis per acabar amb els deutes abans d’acabar l’any 2019. Hem obtingut un compromís de la Consellera d’Empresa de fer-ho realitat en aquest termini.
  7. Implementació del protocol de detecció de casos de pobresa energètica dels Bombers de la Generalitat a tots els parcs un cop finalitzada la prova pilot al novembre. El Conseller d’Afers Socials s’hi ha compromès.
  8. Reunió amb el Departament d’Empresa per tal que el protocol d’instal·lació de comptadors socials de llum i de gas en habitatges en situació d’ocupació pugui veure la llum al llarg del mes de setembre. S’ha obtingut el compromís d’una reunió per fer-ho desencallar aquest juliol.
  9. Fer públiques les dades dels talls de subministraments aturats des de l’entrada en vigor de la Llei 24/2015 abans del mes d’agost. Tot i la manca de resposta fins al moment, avui mateix s’han aportat noves dades que seran complementades de forma urgent.

El Govern no pot renunciar a fer ús del 100% del potencial d’una llei pionera que ens permet acabar amb l’emergència habitacional, més, havent-la salvat del recurs del PP i la banca.