Arxiu de categories Inici

PerPAH_Bcn

Presentem un nou document útil per denunciar al Síndic de Greuges el col·lapse de la mesa d’emergència

Des de la PAH de Barcelona, recordem la realitat esmentada pel Síndic de Greuges de Catalunya a “l’Informe sobre habitatge qüestions urgents”, publicat al febrer de 2018, en el qual va posar de manifest que:

L’article 26 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. 

A criteri d’aquesta institució, les principals causes que condicionen actualment el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne i assequible són les següents: 

  1. La manca d’un parc d’habitatges suficients destinat a lloguer social. 
  2. L’escassa oferta d’habitatges de lloguer privat a un preu assequible i el creixent increment de les rendes de lloguer. 
  3. La manca d’una actuació pública suficient pel que fa al gran nombre d’habitatges de titularitat privada que estan desocupades de manera permanent i injustificada i que, per tant, incompleixen la funció social del dret de propietat.- (p.8)

Formalitzem una queixa principal: 

Des que es va publicar l’informe i basant-nos en la cita de la pàgina 19 del mateix informe [… és necessari reiterar que la valoració d’una situació d’emergència residencial i el reallotjament de les persones afectades no hauria de superar el termini màxim d’un mes …], ens consta que, actualment, les anomenades llistes d’espera s’han anat prolongant fins a arribar a un temps d’espera d’entre 1 any fins a més de 2 anys, i que aquestes llistes (que segons el mateix Síndic de Greuges, no haurien d’existir) s’han duplicat al llarg de 2018. 

Només a Barcelona hi ha més de 500 famílies en la llista d’espera (el doble que fa un any), famílies que acabaran amb problemes de salut totalment prevenibles, sent desnonades, sense possibilitat de poder accedir a un habitatge, de mantenir una vida estable i en el pitjor dels casos llevant-se la vida davant la pressió de no veure solució a la seva emergència habitacional.

L’accés a la llista d’espera és una altra queixa relacionada, ja que ens consta que moltes famílies no reben el tracte processal degut, ni una correcta atenció per part de Serveis Socials o les Oficines d’Habitatge, davant la gravetat del problema de perdre el seu habitatge, de no poder accedir a una altra o en el cas d’haver aconseguit un reallotjament i un lloguer social, es veuen sotmeses a uns contractes públics amb falta de transparència i sense complir els barems estipulats per la Llei 24/2015.

La situació és dramàtica i requereix canvis dràstics, contundents i urgents. 

Per això demanem amb urgència que des del Síndic de Greuges es torni a investigar i a publicar la manca de resposta continuada de les administracions a solucionar la problemàtica que no para d’afectar cada vegada a més persones.

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENUNCIA AQUI

PerPAH_Bcn

La PAH parla sobre el decret llei per reformar la LAU

Sobre el decret aprovat avui pel Consell de Ministres en relació amb els lloguers, la PAH manifesta el següent:

  1. Confirma la falta d’ambició per part del Govern d’un greu problema que està impedint a milers de famílies l’accés a l’habitatge, en no atacar directament els preus, ni intervenir directament en el mercat.
  2. No té retroactivitat, per la qual cosa tots els contractes en vigor es regiran per la legislació actual, i els seus possibles efectes positius trigaran anys a notar-se, ja que partim d’uns preus especulativament inflats.
  3. No té mesures per a mobilitzar milions de cases desocupades, que els seus propietaris mantenen fora del mercat per tal d’encarir els preus de lloguer i de compra, especialment fons voltor, socimis i bancs.
  4. No permet als ajuntaments establir índexs de referència de preus, per a moderar i rebaixar els abusius preus actuals.
  5. No modifica la legislació perquè les inquilines demandades pels seus arrendadors puguin defensar-se en el procés judicial, en contra del dictamen del Comitè DESC de Nacions Unides.
  6. No inclou cap mesura per a la generació del Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social, tot i que a Espanya aquest Parc, tot just sobrepassa l’1% del total, mentre que, en països com el Regne Unit, França, Alemanya, Àustria i altres se situa al voltant del 20%.

En conseqüència, la PAH considera que, per punxar l’actual bombolla dels preus de lloguer, són necessàries mesures com les que hem assenyalat, ja que sense elles els preus no baixaran, i que per afrontar l’actual situació d’emergència habitacional que pateix nostre país, és imprescindible l’aprovació urgent de les mesures contingudes en la Llei d’Habitatge de la PAH, que està patint el bloqueig fraudulent de PP i Cs, que setmana rere setmana van demanant pròrroga del termini de presentació d’esmenes.

Des de la PAH assenyalem com a culpables de l’emergència habitacional a l’empobriment general de la ciutadania, la manca d’habitatge públic de lloguer que impedeix modular el mercat especulatiu, als fenòmens de turistificació, a una absència de compromís amb el dret a l’habitatge per afavorir els beneficis impresentables de la banca i capital especulatiu i, recentment a sobre, a la incomprensible obstinació del PSOE per mantenir els continguts de la Llei de Crèdit Immobiliari, absolutament continuistes amb les lleis del PP, aprovada en la ponència amb la complicitat de PP, Cs , PDeCat i PNB, i al PP i Cs que cada setmana impedeixen que s’iniciï el debat de la Llei d’Habitatge de la PAH.

PerPAH_Bcn

Solució per a la Voski

Aquest matí ens hem plantat en l’adreça social d’Immobiliària Ento SL, Via Laietana, 47 de Barcelona, per exigir la paralització del segon desnonament obert de la Voski, a qui ja li vam parar el primer al juny. Des de llavors, tant la immobiliària com les oficines d’Habitatge de l’Ajuntament, estan emprenyant la gata mantenint la situació de vulnerabilitat de la Voski i negant-li tota alternativa.

No solament segueix en la mateixa situació, sense reallotjament i sense lloguer social, sinó que a partir de l’1 de gener s’enfronta a un altre desnonament obert.

Exigim un lloguer social per a la Voski i la paralització del desnonament, perquè quedar-se al carrer no sigui l’única alternativa per a ella i la seva filla.

Avui no hem localitzat al propietari Joan Artur Roura i Coma, col·leccionista i protector d’art, així com especulador d’habitatges, de drets humans i desnonador..

Sabem on trobar-lo.

#SoluciónParaVoski

 

PerPAH_Bcn

En el 70è aniversari de la Declaració Universal dels #DerechosHumanos el CGPJ publica les dades de desnonaments del 3r trimestre.

2.531 desnonaments a Catalunya en el 3r trimestre del 2018 i sumant

Avui es publiquen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del 3r trimestre del 2018 el mateix dia que es compleixen 70 anys de la declaració Universal dels Drets Humans. Tal com estableix l’article 25 de la declaració:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

O l’article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols i espanyoles tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

En el 2018, a l’Estat espanyol, se segueix vulnerant el dret a l’habitatge i se segueix fent per la inoperància dels partits polítics que en lloc de vetllar per les ciutadanes ho fan pels interessos econòmics; falta voluntat política per canviar lleis que rescatin a la ciutadania. Així ho corroboren els 10.508 desnonaments que s’han produït des de gener del 2018 fins al dia d’avui a Catalunya. Les dades no ho amaguen, des de 2013 fins al 3r Trimestre s’han produït més de 371.036 desnonaments en tot l’Estat, sent Catalunya la comunitat que lidera el rànquing de la vergonya. Solament en aquest trimestre ja són 2.531 les famílies que han estat desnonades de les seves cases. El 64% dels desnonaments produïts són deguts a impagaments de lloguer.

És urgent prendre cartes en l’assumpte, hi ha vides en joc, literalment. Exigim al Govern de Pedro Sánchez que no segueixi legislant com els anteriors Governs i que sigui valent per legislar en els termes de la #LeyViviendaPAH: protegint als més febles dels contractes hipotecaris, fent una moratòria de tots els desnonaments a les famílies vulnerables, reformant una LAU que garanteixi més estabilitat i accés al lloguer, generant un parc de lloguer social amb els habitatges buits dels bancs i fons voltors i garantint a tota família vulnerable l’accés a aigua, llum i gas.

En les pròximes setmanes les PAHs en tot l’Estat sortirem als carrers a exigir dret a l’habitatge i assenyalar als responsables que cada dia hi hagi desnonaments a les nostres ciutats i poblacions

Sí es pot!

#DiaDeLosDerechosHumanos

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Barcelona ja té el 30%!

A partir d’ara tota nova construcció i gran rehabilitació haurà de destinar el 30% a habitatge protegit

El 23 de febrer la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’ABTS, la FAVB i el Sindicat de Llogaters i Llogateres vam presentar al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible que es va aprovar per unanimitat. Fa dos mesos, després d’un intens procés de treball amb els grups municipals i els serveis tècnics municipals, el mateix Ple va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Metropolità per incloure habitatge assequible en les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat ja consolidada. Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, i tot i que el 30% ja era pràcticament una realitat, mancava que la Generalitat l’aprovés definitivament. El que semblava un senzill tràmit de validació, ha resultat molt més complicat, amb fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar de manera definitiva aquesta innovadora mesura. Les entitats impulsores hem seguit el procés en primera línia procurant garantir que el 30% no quedés encallat.

Avui, dimecres 5 de desembre de 2018, per fi podrem celebrar la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament. El grup promotor de la mesura hem defensat en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30% sense modificar el text que ja estava aprovat pel Ple de Barcelona. Davant els mencionats endarreriments, hem exigit públicament que es desbloquegés la seva aprovació definitiva amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una gran oportuntat en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a aquesta crida i al treball incansable de la ciutadania, avui podem dir ben alt i orgulloses de la lluita que hi ha al darrere, que ja tenim el 30% a Barcelona i que ha vingut per quedar-se i estendre’s. Nombrosos són els municipis metropolitans i de més enllà que estan treballant en mesures similars: des de les entitats socials animem a seguir aquest camí i properament acompanyarem l’extensió imparable del 30% a tot Catalunya.

Des del grup d’entitats promotores del 30% volem expressar avui la nostra immensa alegria. D’ara endavant, els edificis de més de 600 m² situats en sòl urbà consolidat i d’obra nova o de grans rehabilitacions, hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a preus assequibles, per sota dels de mercat. Estem parlant de guanyar uns 400 habitatges protegits l’any: si el 30% s’hagués aplicat des que és possible (2007) avui tindríem 4.000 habitatges protegits més a la ciutat i 20.000 més a l’àrea metopolitana. Imaginem l’aportació que podrà significar d’aquí a 30 anys. Alhora, no podem obviar que aquesta aprovació s’hauria d’haver produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’alçada de les necessitats socials i la Generalitat s’ha mirat amb lupa el sistema de transitorietat de la mesura, endarrerint-la. Cal destacar la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant centenars de peticions de llicències d’obres que eludiran el 30%, problema que volíem evitar amb la suspensió de llicències, però que diversos partits van rebutjar a l’aprovació inicial.

L’aprovació definitiva del 30% és un punt d’inflexió, ja que és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, que suposa un veritable canvi de paradigma en l’urbanisme a nivell estatal. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no podíem incloure’n. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana (els criteris d’accés a l’habitage protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1’5%.

Aquesta important conquesta pel dret a l’habitatge ha estat possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials. El mes de febrer vam portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint en els mesos posteriors que la mesura avancés, superant els obstacles i vencent la immensa pressió que han desplegat els lobbies i els grans poders econòmics immobiliaris. Avisem desde ja als qui han tractat de tombar el 30% que no permetrem que noves pressions o recursos als tribunals boicotegin aquest avenç tan important pel dret a l’habitatge.

Reiterem la importància que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament, modificant la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30% siguin de lloguer i no de venda. Tan sols a Barcelona tindríem uns 200.000 habitatges protegits (40% del parc) si no s’hagués venut. També recordem que aquesta mesura per sí sola no resol el problema de l’habitatge a les nostres ciutats i per tant caldrà fer moltes més passes i canvis valents, en favor de la gent i no dels especuladors.

A més de donar respostes urgents als desnonaments, acabar amb les causes de l’emergència habitacional crònica que patim des de l’esclat de la crisi i punxar la bombolla del lloguer, la gentrificació i l’expulsió de veïnes, no aconseguirem acabar amb el problema de l’habitatge si no fem passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. No podem fer que la creació del parc protegit depengui únicament dels pressupostos públics, perquè no així no arribaríem mai als nivells que necessitem: és imprescindible que el sector privat començi a assumir responsabilitats per resoldre un problema que els implica, ja que obtenen enormes beneficis a partir dels nostres barris ciutats, amb enormes conseqüències sobre la vida de les persones.

Finalment, volem donar les gràcies a tot Barcelona per seguir a peu de carrer: exigint responsabilitats a aquells que per tal de lucrar-se pretenen expulsar-nos de les nostres cases i barris, o asfixiar-nos amb preus inassumibles. 

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #JaTenimEl30 #Hola30x100

PerPAH_Bcn

Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministres bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial, per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i en base als resultats observats en aquest informe es recomana:

  • Treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
  • Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
  • Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
  • Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidencia la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega aqui l’informe i si estàs interesada en organitzar una xerrada sobre el tema no dubtis en contactar amb nosaltres

PerPAH_Bcn

Seguim vigilants: Generalitat i Ajuntament de Barcelona apropen posicions per a l’aprovació definitiva del 30%

Avui fa dos mesos que el Ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Matropolità per situar habitatge assequible a les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat existent. Aquest acord històric, doncs és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, fou possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials que al mes de febrer van portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint els mesos posteriors que la mesura avancés fins que el Ple li donés el seu suport.

Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, tan sols manca la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament, motiu pel qual es van arribar a realitzar fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar definitivament aquesta mesura innovadora. Les entitats impulsores hem exigit en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30%, sense modificar el que ja està aprovat pel Ple de Barcelona.

Davant els endarreriments, el darrer la setmana passada, moment en que s’havia d’aprovar, hem exigit públicament que es desbloquegés el 30% amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una prioritat claríssima en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a l’anterior demanda, avui a la tarda ha tingut lloc una reunió entre el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. De la reunió, a porta tancada, tan sols ha trascendit que ambdós administracions estan treballant una proposta que permetria superar el bloqueig de la setmana passada, que es comprometen a tancar abans del proper dimecres 5 de desembre.

Estem doncs davant d’un avenç positiu per a la mesura. No obstant, mantenim la prudència i exigim que es concreti urgentment aquest acord, en favor del 30% i del dret a l’habitatge. Seguirem per tant vigilants per tal de garantir que la Generalitat no posposi un cop més el 30% i l’aprovi definitivament el proper dimecres 5 de desembre, a la subcomisió d’Urbanisme de Barcelona.

Som conscients que aquesta aprovació podia i havia d’haver-se produit fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’alçada de les necessitats socials. Recordem la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant peticions de llicències d’obres que eludiran el 30% del sostre a HPO i cada dia que la Generalitat retrassa l’aprovació definitiva del trenta, perdem habitatge assequible que tanta falta fa.

Per acabar, reiterem la importància de que el Govern vagi més enllà i compleixi el que ja ha anunciat públicament que està treballant: la modificació de la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30% siguin de lloguer i no de venda.

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #ExigimEl30Ja

PerPAH_Bcn

Nou Assassinat a mans del sistema

Una nova mort davant d’una ordre de desnonament pesa sobre la política continuista de les lleis criminals en matèria d’habitatge del PSOE.

Ahir la societat espanyola tornava a convulsionarse enfront de la notícia d’un nou suïcidi davant una ordre de desnonament. Alicia, una dona de 65 anys, del barri de Chamberí, Madrid, es llançava al buit des d’un cinquè pis, mentre la comitiva judicial cridava a la porta per desnonar-la per no poder fer front a l’especulació dels preus del lloguer que viuen les inquilines. Quant anem a seguir permetent que les persones decideixin llevar-se la vida davant la desesperació i l’horror de veure’s al carrer sense cap alternativa?

Des de la PAH portem anys denunciant les lleis criminals d’aquest país i posant sobre la taula canvis legislatius perquè successos com aquest no es produeixin. Canvis com els recollits en la Llei d’Habitatge que està sent bloquejada de forma sistemàtica cada dimarts, per PP i Ciutadans, per evitar el seu debat i acabar fent-se realitat. Exigim explicacions i responsabilitats a tots els grups parlamentaris, als qui aquesta situació de bloqueig ja els va bé, com estan demostrant al no haver treballat les esmenes que haurien d’estar debatent-se fa un mes. Exigim explicacions i responsabilitats al govern de Pedro Sánchez, que s’omple la boca amb titulars de rentat de cara, però a la pràctica l’única cosa que està tirant endavant és una reforma de la Llei Hipotecària, per seguir protegint els interessos de la banca per sobre del benestar de les famílies.

Cal cridar a les coses pel seu nom, no són suïcidis, són assassinats a mans d’un sistema que solament es preocupa de comptar els bitllets sense importar-li la vida de les persones (assegut en un taüt). Ahir va ser l’Alicia, al juny en Jordi, no són casos aïllats. Per molt que s’esforcin a silenciar la realitat, aquesta és que se segueixen produint 180 desnonaments diaris, dels quals el 80% ja és de lloguer. Un procediment molt més ràpid que les execucions hipotecàries, que accentua l’angoixa, que no sol donar temps a que la gent s’apoderi i que la majoria succeeixen en silenci. La causa és la catifa vermella que el PP va posar a l’especulació i que PSOE no està tenint cap pressa a retirar, bé per manca d’interès o per excés d’interessos.

Exigim que d’una vegada per totes s’apliquin les mesures estructurals per acabar amb aquesta tragèdia social.

  • Moratòria indefinida dels desnonaments.
  • Debat i aprovació urgent de la Llei Habitatge PAH, per ser l’única que recull tots els mecanismes per acabar     d’una vegada per totes amb la usura dels bancs i fons voltor, l’especulació dels nostres drets més fonamentals i guanyar una llei que garanteixi el dret a l’habitatge per a totes sense excepció.

Són més que paraules, és una realitat, hi ha vides en joc i no podem permetre que s’acabi amb cap més.

Si estàs d’acord amb tot l’exposat cerca la teva concentració més propera i alça la veu.

#LaLeyEspañolaMata

PerPAH_Bcn

Es posposa la reunió d’aprovació final del 30%: exigim a la Generalitat la seva aplicació immediata!

Avui havia de tenir lloc la reunió entre la Generalitat i l’Ajuntament a la Subcomissió d’Urbanisme per donar el vistiplau final per tal que s’activi el 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions a Barcelona. Des que el Ple de la ciutat va aprovar per àmplia majoria aquesta mesura fa dos mesos, ambdues administracions han realitzat fins a tres reunions de treball prèvies a fi d’activar aquesta mesura innovadora.

No obstant, finalment la reunió no ha tingut lloc i s’ha posposat. Actualment hi ha acord en el 95% de la mesura, però no al 100%, motiu que explica el que avui ha succeït. El que cal encara tancar és el sistema transitori per introduir habitatge assequible en operacions ja engegades, és a dir, compravendes prèvies a l’aprovació definitiva de la mesura, per a les que la Llei del dret a l’habitatge determina que cal garantir la seva viabilitat econòmica.

La modificació del Pla General Metropolità aprovada al Ple que inclou el 30%, estableix que les operacions que han tingut lloc abans del 31 de juliol del 2016 poden assumir un 20% (període de gener a juliol) i un 30% (abans del 2016). Aquesta concreció de la norma està avalada pels informes econòmics i jurídics dels serveis tècnics i del Secretari Municipal, una figura independent. Però la Generalitat planteja que cal eliminar el 20% per les operacions dels primers set mesos de 2016, fet insòlit, en especial després que no suspendre les llicències hagi alliberat d’aquesta obligació a nombroses promocions.

És indiscutible i evident que la ciutat necessita mesures estructurals per augmentar el parc d’habitatge assequible. Avui mateix, vàries de les entitats promotores eren al carrer aturant dos desnonaments a Ciutat Vella, un dels quals s’ha executat. El 30% és imprescindible i urgent, el volem funcionant des de ja i no permetrem que es retardi més.

Des del Grup Promotor estem segures que la mesura anirà endavant. Per tot això, exigim:

1. Que s’activi immediatament el 30% sense modificar el que ja està aprovat pel Ple de Barcelona. És urgent convocar la setmana vinent una nova reunió per fer efectiu el 30%. No acceptarem anar més enllà de la propera convocatòria oficial de reunió de la Subcomissió d’Urbanisme, el dimecres 5 de desembre.

2. Que es resolgui amb urgència i al més alt nivell aquest darrer punt de desacord. Estem davant d’una prioritat claríssima en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya: molts municipis volen aprovar el 30% i estan atents.

3. Que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament i modifiqui la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetre que els habitatges resultat del 30% siguin de lloguer i no de venda.

Si el Govern de la Generalitat defensa realment el dret a l’habitatge, és urgent que aprovi d’immediat el 30%. Estem parlant d’un desacord al voltant d’un element tècnic sobradament recolzat amb informes: recordem que la funció de la Generalitat a la Subcomissió és procedimental (aprovació) i no valoratiu. El Govern de Catalunya ha de deixar ben clar ara que com a administració pública, es troba del costat del dret a l’habitatge i no dels especuladors que s’oposen al 30%.

Pel dret a l’habitatge!! Exigim el 30%, ja!!

PerPAH_Bcn

Als responsables federals d’habitatge, economia i justícia del P.S.O.E.

Governi qui governi l’habitatge es defensa

Des de la PAH, ens dirigim a les persones responsables d’Habitatge, Economia i Justícia del PSOE, davant la situació d’emergència habitacional que pateix aquest país, i la manca de respostes positives per part del Govern, en les següents matèries:

Economia.- S’està tramitant actualment al Congrés, la llei de crèdit immobiliari, heretada del Govern anterior, i elaborada pel banquer De Guindos. Aquest fet, imbueix al projecte de llei l’empremta del banquer, que, en contra de la reiterada jurisprudència del TJUE, pretén donar cobertura legal a clàusules abusives, sota pretext de consentiment, com les clàusules sòl, en lloc de prohibir-les, establir una quantia fixa d’interessos de demora per impedir l’anul·lació d’aquestes clàusules… etc. Torna a ignorar el contingut i efecte dissuasori de la Directiva 93/13/CE, la mala trasposició de la qual a la legislació espanyola, permet que, fins i tot 24 anys després de la seva publicació, es pugui condemnar a Espanya pel seu incompliment, com en el cas de les clàusules sòl al gener de 2017. Impedeix que la responsabilitat es limiti al ben hipotecat, i nega la dació en pagament com a solució a una situació sobrevinguda que impedeixi al deutor fer front als seus compromisos, amb la qual cosa, de nou santifica el que el banc, que sens dubte haurà recuperat via titulització la totalitat del deute, es quedi amb la casa, i el deutor endeutat per la resta del préstec, més interessos, interessos de demora, costes…

A més, blanqueja l’abusiva clàusula de venciment anticipat, moderant el nombre de quotes impagades perquè el banc pugui iniciar el procediment d’execució hipotecària (declarat il·legal pel TJUE), i per si no fos poc, en la seva disposició transitòria primera estableix la retroactividad, (a diferència de l’aprovat pel Govern en relació al IAJD), de la citada i il·legal moderació, de manera que, al nostre entendre, i malgrat les declaracions de la ministra Calviño, podrien activar-se centenars de milers de nous desnonaments en aplicar-se els nous venciments a tots els contractes signats fins ara, i en reactivar-se milers de procediments judicials actualment suspesos. Imposa també la vinculació obligatòria a aquesta llei per a qualsevol novació o subrogació del préstec, atorgant a la banca la possibilitat de blanquejar totes les Clàusules Abusives que contingui el contracte, en lloc de permetre acollir-se a les condicions més beneficioses per al consumidor. Aquesta llei, d’aprovar-se en els seus actuals termes, perjudica greument la Llei d’Habitatge de la PAH en matèria de protecció al deutor hipotecari, ja que els seus continguts estan inclosos en aquesta.

Suposa en definitiva, un nou acte de superprotecció a la banca, després de la sentència del TS i el miratge de la transferència de l’obligació futura del pagament IAJD, que els allibera de la retroactivitat que sí s’imposa amb la llei De Guindos.

En conseqüència, demanem al PSOE: Que reconsideri la seva actitud enfront d’aquesta llei, i accepti les esmenes que limiten la responsabilitat al ben hipotecat, estableixen com a solució normal la dació en pagament, i protegeixen al deutor de bona fe, d’acord amb la directiva 93/13/CE, i la jurisprudència del TJUE en matèria de clàusules abusives i sobre el procediment d’execució hipotecària, així com que s’elimini la retroactividad de la llei, tret que sigui condició més beneficiosa per al consumidor. Des de finals de setembre seguim esperant resposta a una sol·licitud d’entrevista remesa al Ministeri d’Economia per tractar aquests temes.

2ª Habitatge.- Després de més de 33.000 desnonaments en el primer semestre d’aquest any, la bombolla galopant dels preus de lloguer, la pujada dels de compra, cada vegada més a prop dels increments de l’època de la bombolla financer/hipotecària, l’acaparament sistemàtic de centenars de milers d’habitatges per fons voltor i Socimis, unit a la manca gairebé absoluta de Parc Públic d’Habitatge, encara que s’han anunciat diverses, no s’ha adoptat mesura alguna capaç, almenys, de pal·liar aquesta situació d’evident emergència habitacional, i podríem acabar l’any amb xifres de desnonaments similars a les dels pitjors de la crisi.

Urgeix l’aplicació immediata dels acords en matèria d’Habitatge, continguts en l’acord per als PGE, que encara que insuficients, poden pal·liar, sobretot en matèria de lloguers, la bombolla especulativa que es pateix. Per a la posada en pràctica dels mateixos, no fa falta aprovar aquests PGE, s’hagués de fer urgentment per decret. Urgeixen també mesures per mobilitzar al mercat, habitatges que actualment estan buits (3,4 segons l’últim cens de l’INE); és imprescindible definir legalment el concepte d’habitatge deshabitat o de gran tenidor d’habitatge, per a poder abordar mesures en aquesta direcció, per evitar l’especulació. Les sentències del TC sobre les lleis d’habitatge d’Andalusia, Comunitat Valenciana, Euskadi i Navarra, deixen clar que es pot establir un cànon contra els habitatges injustificadament deshabitats, a més que s’ha d’estudiar una reforma fiscal que els gravi, i això, malgrat les competències autonòmiques en matèria d’habitatge, ja que l’article 47 de la Constitució, estableix com un Dret Universal de la ciutadania l’accés a l’habitatge, i a més, insta les administracions públiques a combatre l’especulació. Tampoc es coneix cap pla per anar generant l’imprescindible Parc Públic d’Habitatge, perquè el dret d’accés a la mateixa no depengui, com ara, de forma exclusiva del nivell de renda. Cal adoptar mesures urgents per disposar dels habitatges dels que ara els tenen, alguns provinents d’ajuts públics i en mans de bancs rescatats, especialment de Bankia.

Tampoc se’ns han facilitat les esmenes a la Llei d’Habitatge PAH, la qual cosa ens impedeix conèixer quin és la posició real del PSOE sobre aquest tema, i sobre Habitatge en general, encara que el que s’ha vist fins ara en la llei de crèdit immobiliari ens dona molt mala espina, i ens inclina a pensar que, una altra vegada van a prevaler els interessos de la banca sobre els de les persones, la qual cosa no té gens de socialista ni de progressista.

Encara que vam mantenir una entrevista amb el ministre Ábalos al setembre, i una més amb la Secretària General d’Habitatge, i tenim prevista altra, com ja hem dit, no veiem avanços.

3. Justícia.- Des que el juliol de 2017, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de l’ONU emetés un dictamen pel qual condemnava a Espanya per vulnerar el dret a l’habitatge, cap dels governs que hi ha hagut ha fet res per complir les recomanacions contingudes en el mateix. A més, prop de 70 famílies afectades, han sol·licitat empara al Comitè, que ha demanat a Espanya mesures cautelars concretes de suspensió temporal de desnonaments. Aquestes peticions, són remeses pel Comitè al sol·licitant, i a la Direcció General de Cooperació Jurídica Internacional del Ministeri de Justícia, que, no tenim cap constància que els remeti a cap òrgan judicial. Això suposa una clara violació de, almenys 3 articles de la Constitució: el 96, sobre Tractats Internacionals, el 9.3 sobre el principi de legalitat, i el 10.2 sobre Drets Fonamentals i Tractats Internacionals, igualment suposa una vulneració de la Llei 25/2014 sobre Tractats Internacionals. També la sentència 1263/2018 del Tribunal Suprem, ens recorda l’obligació de complir els dictàmens i recomanacions emanats d’organismes internacionals de Drets Humans i pactes subscrits per Espanya, com el PIDESC.

Aquesta injustificable passivitat del Ministeri de Justícia, provoca a més, més desigualtats, ja que, hi ha jutges que les tenen en compte, i uns altres que les ignoren. És urgent que el Ministeri de Justícia resolgui aquesta situació, per complir amb els Drets Humans, els compromisos internacionals voluntàriament subscrits per Espanya, i la Constitució, tan invocada per a altres coses molt més supèrflues per a la vida de les persones.

Per tractar aquest tema, vam sol·licitar també una entrevista al ministeri, el mateix dia que a Economia, amb el mateix resultat: seguim esperant.

Mentrestant, els jutjats espanyols es troben ja saturats per plets sobre Clàusules Abusives que en el 98% dels casos són favorables als clients. Sent així, resulta indecent que, després de la Sentència del TJUE sobre Clàusula Sòl, encara no hagin recuperat els seus diners gairebé la meitat de les afectades, de manera que als bancs els surten rendibles a Espanya els abusos comesos i la utilització fraudulenta de la Justícia per retardar el més possible les devolucions, sense els interessos de demora que ells mateixos imposen a les afectades si es retarden mínimament.

Els 3 àmbits exposats, reflecteixen la passivitat del Govern en relació al Dret a l’Habitatge, sobre el qual hi ha hagut moltes declaracions i cap actuació concreta, i en el qual la situació d’emergència descrita en el primer paràgraf de l’apartat d’Habitatge, hauria de provocar actuacions decidides i urgents per posar fre a aquest caos especulatiu; no obstant això, com hem descrit, tot apunta a passivitat i connivència amb la banca. El PSOE està desaprofitant una oportunitat històrica per fer justícia social, després d’un rescat bancari de més de 60.000 milions sense contraprestacions.

A Espanya, els Drets en matèria hipotecària o de defensa dels consumidors haguts els últims anys, no han vingut com a conseqüència de canvis legislatius impulsats des de la política, sinó com a conseqüència de sentències del TJUE, impulsades en molts casos per la lluita de la PAH. Això genera més desigualtats, ja que, els drets disponibles per a exercir la defensa d’un deutor hipotecari, depenen de les sentències produïdes fins a aquest moment, i drets que llavors se t’han negat, han estat reconeguts mesos després per una altra sentència. És per tant imprescindible una legislació que reculli el més avançat perquè no hagi de ser sempre el TJUE qui imparteixi justícia a Espanya.

Des de la PAH, estem obertes al diàleg, i així ho hem demostrat, demanant reunions i efectuant propostes. Però també exigim mesures, algunes de les quals es poden aplicar ja, i no obstant això, gens es mou per l’altra part.

Estem tan obertes al diàleg, com disposades a la lluita. Acostumades a pressionar els bancs per aconseguir paralitzar desnonaments, defensar les famílies amb dacions, recursos jurídics, condonacions de deutes, negociar lloguers socials o a interposar-nos pacíficament per intentar impedir la injustícia dels desnonaments. Així que, si no es decideixen i apliquen canvis reals, palpables i significatius, doncs farem el que millor sabem fer i millors resultats reporta a les persones.

#PSOEblanqueaLaBanca