Arxiu de categories Inici

PerPAH_Bcn

El dret a l’habitatge està amenaçat pel capitalisme encara que mai l’ha garantit

El dret a l’habitatge és sistemàticament vulnerat al nostre país. Tot i que l’article 47 de la Constitució el garanteix, en realitat les lleis, la Justícia i la policia actuen només garantint els drets de la propietat i de la Banca. La banca privada, l’oligarquia dels Senyors dels diners, és la responsable última d’aquest retrocés.

Un dels fets que ho demostren són les compres de deute titulitzat dels bancs amb inversions massives del Banc Central Europeu per convertir l’habitatge en un actiu d’inversió. En convertir l’habitatge en un luxe inabastable per a les classes populars han acabat transformant les ciutats per un procés de gentrificació que expulsa al veïnat més pobre.

Els mercats de capitals i hipotecaris són el nucli d’aquesta contrarevolució contra el dret a l’habitatge. La Banca espanyola es permet interpretar a favor seu la jurisprudència europea i els drets humans sense que cap polític la contradigui. La nostra classe política assistia amb una sorprenent passivitat a més de 875.000 execucions hipotecàries d’habitatges que han acabat en mans de bancs o fons voltor. Un vendaval s’ha endut el sistema de Caixes d’Estalvi que sanejades amb diners públics s’han regalat als 4 grans bancs amb tots els actius immobiliaris a preu d’1 €.

Avui la bombolla del lloguer arriba a les ciutats mitjanes del nostre país causant milers de desnonaments que ni el Govern de Pedro Sánchez té voluntat d’aturar modificant la Llei d’Arrendaments Urbans, perquè gairebé tots els contractes se signen en el mercat lliure amb rendes que es mengen la major part dels pressupostos familiars. Arriben els desnonaments invisibles a la finalització del contracte que suposa pujades de la renda inassumibles.

Les famílies són empeses a l’ocupació o a un submón d’economia submergida de relloguer d’habitacions o locals sense llicència. Més d’un milió de llars a l’àrea metropolitana de Barcelona en 27 municipis, 1 de cada 4 ciutadans, estan obligats a viure en condicions molt precàries. Això mostra que les estadístiques de l’Estat espanyol no entren en les zones fosques del dret a l’habitatge per evitar la vergonya dels organismes internacionals de drets humans. Totes aquestes penúries contrasten amb el suport total al sector immobiliari que és un pilar de l’economia espanyola i ve de la mà del sector financer amb un pes aclaparador a l’Ibex-35.

És una unió sagrada beneïda des de l’any 1959 pel franquisme amb la cèlebre frase: “volem una Espanya de propietaris, no de proletaris”. Ja en la democràcia, l’esquerra espanyola va adoptar aquest model franquista sense dir ni piu. Així les polítiques públiques d’habitatge de mig segle han estat continuades millores legislatives, pressupostàries i fiscals perquè el sector immobiliari-financer espanyol parasiti millor a l’Estat.

Espanya és un dels països europeus que proporcionalment ha gastat més diners en habitatge. Parlem de 77.560 milions en tres dècades de desgravacions fiscals a la compra de primer habitatge, diners que acabaven en mans de promotors i de la Banca que feia el seu agost amb milions d’hipoteques constituïdes. El Pla franquista d’habitatge va ser la renúncia de l’Estat espanyol a usar aquests 77.560 milions, la major part en governs del PSOE, per construir un parc d’habitatge públic assequible que avui hauria estat la salvació d’aquests milions de desnonats.

Des del punt de vista dels impostos, Espanya és un paradís fiscal per als propietaris d’habitatges llogats. Anualment des de fa dècades l’Estat regala també milers de milions d’euros al sector privat amb el trampós argument de la promoció del lloguer, amb els desastrosos resultats que coneixem. Entre l’Impost de Societats i l’IRPF suposaven el 2014 més de 10.000 milions d’euros d’elusió fiscal pels propietaris –2,5 vegades el pressupost de Sanitat– que com partida pressupostària es tornarà insostenible en poc temps. Perquè ens fem una idea, el 2016 el Banc d’Espanya assegurava que un habitatge s’amortitzava en 10 anys entre lloguers, beneficis fiscals i valor de revenda. Cap negoci té avui aquest rendiment.

Les casualitats de la història econòmica recent han fet que els interessos de la burgesia espanyola cassin amb els interessos que dominen l’escena de la Unió europea i l’euro. El sector immobiliari i financer, vaixells insígnia del capitalisme espanyol, en una economia desregulada i oberta, s’han convertit en un lloc privilegiat d’inversió per als capitals especulatius internacionals que ha trobat a Espanya un paradís de les desregulacions. I és que els partits constitucionals han fet de la Llei d’Arrendaments Urbans –la LAU– l’arma perfecta perquè fons especulatius operant des de paradisos fiscals desnonin a plaer. Per això, milers de llars es veuen empesos a l’ocupació com a única possibilitat de tenir un sostre mentre els mitjans de comunicació els criminalitzen per justificar mesures legislatives cada vegada més dures contra els precaris.

En mig els municipis gairebé sense capacitat fiscal ni legislativa, i intervinguts per l’article 135, afronten milers de desnonaments amb tímides mesures que acaben finançant amb els seus pressupostos minvants lloguers desbordats exigits per la Propietat que fa xantatge al dret a l’habitatge.

Les nostres organitzacions, que estem ja aquí presents en aquest acte de denúncia pública de la corrupció en els serveis a la nostra gent gran, volem agrair en primer lloc la invitació per explicar els problemes en l’habitatge i poder unir veus perquè només la unitat de la classe treballadora i la lluita ens pot permetre donar un tomb a una situació que s’ha tornat insostenible, fins que tothom al costat s’aixequi i digui PROU!

Manifest llegit per PAC Badalona, Associació 500×20 i PAH Barcelona en la presentació del documental Pactos de Silencio.

PerPAH_Bcn

Manifiest 8M ¡JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portar la Segona República, les que van lluitar en la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres continuem lluitant..

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet continuar avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa..

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no estan: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar en la mar, som les que es van quedar a les fronteres..

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

BASTA! Davant totes les violències masclistes que ens travessen.

BASTA! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes ‒d’altra banda insuficient‒ es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violència contra les dones i nenes. Denunciem la repressió sobre els qui encapçalen la lluita pels drets socials i reproductius..

BASTA! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones, sigui com sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i en tot moment. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem sigui una realitat.

BASTA! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!​ Denunciem la LGTBIfobia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament sigui gratuït o estigui devaluat és un parany en el desenvolupament del capitalisme. Avui, amb la vaga de cures en la família i la societat, donem visibilitat a un treball que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquesta mena de tasques.

Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.

Per a aconseguir una vida lliure de violències hem d’actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes pel mateix treball. Per això, avui també fem vaga laboral.

Vaga contra els sostres de cristall i la precarietat laboral, perquè les tasques a les quals aconseguim accedir estan marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes de l’atur. Moltes de les tasques que realitzem no posseeixen garanties o no estan regulades. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones..

BASTA! De discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzades, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte ni d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectatives personals ni professionals.

Considerem fonamental denunciar les normes i les polítiques opressives contra les dones migrants.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a sofrir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat en el camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral i demanem la ratificació del conveni 189 de la OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a nivell mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat.

Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que posen en risc la seva vida per a defensar el territori i els seus cultius. Exigim que la defensa de la vida se situï en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap mena de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem vaga de consum. Ja està bé de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la despatologització de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. N’hi ha prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

+++ Exigim el reconeixement dels drets laborals de les treballadores sexuals i denunciem la violència institucional, la criminalització i l’estigma cap a les companyes.

Exigim la despenalització total de l’avortament, incloent a les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública. Repudiem qualsevol tipus d’ingerència en la decisió de les dones sobre els nostres cossos. Nosaltres parim, nosaltres decidim!!

L’educació inicial és l’etapa principal en la qual construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i, per això, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a una educació pública, laica i feminista, lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes, des dels primers trams educatius en els quals les professores som majoria, fins a la universitat.

Reivindiquem també el nostre dret a una formació afectiu-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes, i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfóbica a les aules.

Sol·licitem el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.

Denunciem el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.

Exigim un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació, i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la qual la perspectiva de gènere sigui transversal en totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

VISQUI LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISQUI LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal​. Diguem BASTA! Al racisme i l’exclusió. Cridem ben fort: no a les guerres i la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades a tot el món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades.

Denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i exigim l’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, atès el dret a la mobilitat humana.

Denunciem l’opressió que sobre les dones treballadores migrants té l’actual legislació, i les polítiques públiques en la matèria. Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria. Exigim el tancament immediat dels CIEs.

Som dones lliures en territoris lliures!

Denunciem les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten les dones i LGTBI: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Denunciem la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem la greu repressió i retallades de drets que estem sofrint.

Exigim la recuperació de la memòria històrica i del protagonisme de les dones i de les seves lluites, així com mantenir el record de les quals ja no estan: veritat, justícia, reparació i no repetició.

Reivindiquem la total separació Església i Estat.

Exigim plena igualtat de drets i condicions de vida i la total acceptació de la nostra diversitat.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVAS, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS A ACONSEGUIR EL MUNDO QUE VOLEM!

PerPAH_Bcn

Manifest 8M  JUNTES SOM MÉS!

Avui, 8 de març, les dones de tot el món estem convocades a la VAGA FEMINISTA.

Cada 8 de març celebrem l’aliança entre dones per a defensar els nostres drets conquistats. Ens precedeix una llarga genealogia de dones activistes, sufragistes i sindicalistes. Les que van portat la Segona República, les que van lluitar a la Guerra Civil, les que van combatre el colonialisme i les que van formar part de les lluites antiimperialistes. No obstant això, sabem que encara no és suficient: queda molt per fer i nosaltres seguim lluitant.

La sororitat és la nostra arma; és l’acció multitudinària la que ens permet seguir avançant. La data del 8 de març és nostra, és internacional i és reivindicativa.

Les nostres identitats són múltiples, som diverses. Vivim als pobles i a les ciutats, treballem en l’àmbit laboral i en el de les cures. Som paies, gitanes, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són: som les assassinades, som les preses, som les que es van quedar al mar, som les que es van quedar a les fronteres.

Som TOTES. Juntes avui parem el món i cridem:

PROU! Davant de totes les violències masclistes que ens travessen.

PROU! D’agressions, humiliacions, marginacions o exclusions. Exigim que el Pacte d’Estat contra les violències masclistes -d’altra banda insuficient- es doti de recursos i mitjans per al desenvolupament de polítiques públiques reals i efectives que ajudin a aconseguir una societat lliure de violències contra les dones i nenes. Denunciem la repressió sobre qui encapçalen la lluita pels drets socials i reproductius.

PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora. VOLEM gaudir del nostre dret a viure una vida lliure de violències masclistes. Assenyalem i denunciem la violència sexual com a expressió paradigmàtica de l’apropiació patriarcal del nostre cos que afecta, encara més, a les dones migrades i a les treballadores domèstiques. És urgent que la nostra reivindicació Ni una menys: vives ens volem sigui una realitat.

PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals!​ Denunciem la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista. Som dones i som diverses. Si ens toquen a una, ens toquen a totes!

Som les que reproduïm la vida. El treball domèstic i de cures que fem les dones és imprescindible per al sosteniment de la vida. Que majoritàriament sigui gratuït o estigui devaluat és una trampa en el desenvolupament del capitalisme. Avui, amb la ​vaga de cures​ en la família i la societat, donem visibilitat a una feina que ningú vol reconèixer, ja sigui a la casa, mal pagada o com a economia submergida. Reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució d’aquest tipus de tasques.

Avui reivindiquem una societat lliure d’opressions, d’explotació i violències masclistes. Fem una crida a la rebel·lia i a la lluita davant l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme que ens vol dòcils, submises i callades.

Per aconseguir una vida lliure de violències cal actuar en tots els àmbits de la nostra vida.

A Catalunya estem vivint una escalada de la repressió: càrregues policials l’1 d’octubre amb denúncies d’agressions sexuals. Les feministes estem compromeses també en la defensa de la democràcia i de les llibertats al nostre país i entenem que la criminalització i/o la judicialització de formes pacífiques de protesta social i reivindicació política també són formes de violència institucional que hem de denunciar. Per això denunciem l’aplicació de l’Article 155 de la Constitució espanyola i exigim la seva immediata suspensió.

No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes per la mateixa feina. Per això, avui també fem ​vaga laboral​.

Vaga contra els sostres de vidre i la precarietat laboral, perquè les feines a què aconseguim accedir estan marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris i les jornades parcials no desitjades. Nosaltres engrossim les llistes de l’atur. Moltes de les feines que realitzem no posseeixen garanties o no estan regulades. I quan algunes de nosaltres tenim millors treballs, ens trobem que els llocs de major salari i responsabilitat estan copats per homes. L’empresa privada, la pública, les institucions i la política són reproductores de l’explotació laboral de les dones.

PROU!​ De discriminació salarial pel fet de ser dones, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral.

Denunciem que ser dona sigui la principal causa de pobresa i que se’ns castigui per la nostra diversitat. La precarietat s’agreuja per a moltes de nosaltres pel fet de tenir més edat, ser migrada i estar racialitzades, per tenir diversitat funcional o una imatge allunyada de la normativitat. Reivindiquem que la nostra situació laboral ens permeti desenvolupar un projecte vital amb dignitat i autonomia i que l’ocupació s’adapti a les necessitats de la vida: l’embaràs o les cures no poden ser objecte ni d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectatives personals ni professionals.

Considerem fonamental denunciar les normes i les polítiques opressives contra les dones migrants.

Exigim també les pensions que ens hem guanyat. No més pensions de misèria, que ens obliguen a patir pobresa en la vellesa. Demanem la cotitularitat de les pensions i que el temps dedicat a tasques de cura, o que hem desenvolupat al camp, sigui reconegut en el càlcul de les pensions de la mateixa manera que el treball laboral i demanem la ratificació del conveni 189 de l’OIT que regula el treball domèstic.

Cridem ben fort contra el neoliberalisme salvatge que s’imposa com a pensament únic a escala mundial i que destrossa el nostre planeta i les nostres vides. Les dones tenim un paper primordial en la lluita contra el canvi climàtic i en la preservació de la biodiversitat.

Per això, apostem decididament per la sobirania alimentària dels pobles. Donem suport al treball de moltes companyes que posen en risc la seva vida per defensar el territori i els seus cultius. Exigim que ​la defensa de la vida se situï en el centre de l’economia i de la política.

Exigim ser protagonistes de les nostres vides, de la nostra salut i dels nostres cossos, sense cap mena de pressió estètica. Els nostres cossos no són mercaderia ni objecte i, per això, també fem ​vaga de consum​. Ja n’hi ha prou de ser utilitzades com a reclam!

Exigim també la ​despatologització ​de les nostres vides, les nostres emocions, les nostres circumstàncies: la medicalització respon a interessos de grans empreses, no a la nostra salut. Prou de considerar els nostres processos de vida com a malalties!

+++ Exigim el reconeixement dels drets laborals de les treballadores sexuals i denunciem la violència institucional, la criminalització i l’estigma cap a les companyes.

Exigim la ​despenalització total de l’avortament​, incloent-hi les menors d’edat, així com la seva legalització i cobertura gratuïta en el sistema de la sanitat pública. Repudiem qualsevol classe d’ingerència en la decisió de les dones sobre els nostres cossos. ​Nosaltres parim, nosaltres decidim!

L’educació inicial és l’etapa principal en la qual construïm les nostres identitats sexuals i de gènere i, per això, les estudiants, les mestres, la comunitat educativa i tot el moviment feminista exigim el nostre dret a ​una educació pública, laica i feminista​ lliure de valors heteropatriarcals i imperialistes des dels primers trams educatius, en els que les professores som majoria, fins a la universitat.

Reivindiquem ​també el nostre dret a una formació afectivo-sexual que ens ensenyi en la diversitat, sense pors, sense complexos, sense reduir-nos a mers objectes i que no permeti ni una sola agressió masclista ni LGTBIfòbica a les aules.

Sol·licitem ​el manteniment i l’ampliació dels programes de beques d’estudi per a les estudiants de tots els nivells educatius.

Denunciem ​el pressupost públic que es destina a les escoles gestionades per l’Opus Dei i a totes les escoles concertades que segreguen per sexe. Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública i gratuïta i amb perspectiva de gènere.

Exigim ​un avanç en la coeducació en tots els àmbits i espais de formació i una educació que no relegui la nostra història als marges dels llibres de text; i en la que la perspectiva de gènere sigui transversal a totes les disciplines. No som una excepció, som una constant que ha estat callada!

VISCA LA VAGA DE CURES, DE CONSUM, LABORAL I EDUCATIVA!

VISCA LA VAGA FEMINISTA!

Cap dona és il·legal​. Diem PROU! Al racisme i l’exclusió. Cridem molt fort: no a les guerres i a la fabricació de material bèl·lic! Les guerres són producte i extensió del patriarcat i del capitalisme per al control dels territoris i de les persones. La conseqüència directa de les guerres són milers de dones migrades i refugiades arreu del món, dones que som victimitzades, oblidades i violentades.

Denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, sigui pel motiu que sigui, tenint en compte el dret a la mobilitat humana.

Denunciem l’opressió que sobre les dones treballadores migrants té l’actual legislació i les polítiques públiques en la matèria. ​Exigim la derogació de la Llei d’Estrangeria. ​Exigim ​el tancament immediat dels CIEs.

Som dones lliures en territoris lliures! 

Denunciem ​les retallades pressupostàries en els sectors que més ens afecten a les dones i LGTBI: el sistema de salut, els serveis socials i l’educació.

Denunciem ​la corrupció com un factor agreujant de la crisi.

Denunciem ​la justícia patriarcal que no ens considera subjectes de ple dret.

Denunciem ​la greu repressió i retalls de drets que estem patint.

Exigim ​la recuperació de la memòria històrica i del protagonisme de les dones i de les seves lluites, així com mantenir el record de les que ja no hi són: ​Veritat, justícia, reparació i no repetició.

Reivindiquem ​la total separació Església i Estat.

Exigim ​plena igualtat de drets i condicions de vida i la total acceptació de la nostra diversitat.

ENS VOLEM LLIURES, ENS VOLEM VIVES, FEMINISTES, COMBATIVES I REBELS!

Avui, la vaga feminista no s’acaba:

SEGUIREM FINS A ACONSEGUIR EL MÓN QUE VOLEM!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Volem una Barcelona que faci efectiva la Llei 24/2015 i que la llista de la Mesa d’emergència estigui a zero

Volem compromisos d’Ada Colau per fer efectiu el dret a l’habitatge a la nostra ciutat i una aposta clara per fer efectiva la Llei 24/2015

Barcelona, 7 de març de 2019

El passat divendres ens vam reunir amb el President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra, juntament amb el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, on vam traslladar una sèrie de demandes per fer efectiva la Llei 24/2015 i fer front al col·lapse de les Meses d’emergència. A les 13 h ens vam reunir amb l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau, per tal d’exigir mesures que aportin solucions a les més de 562 famílies que ja tenen reconegut el dret a un pis de la Mesa d’emergència, però que en molts casos fa més d’un any i mig que estan a la llista d’espera, per tal que es faci efectiva l’entrega. L’actual Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, no funciona.

La PAH de Barcelona vam començar a denunciar la situació el 4 d’abril de 2018 ocupant l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia. Una acció de la qual vam sortir amb un compromís de reunió amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge. L’objectiu era clar, aconseguir que la llista d’espera de 360 famílies arribés a 0 a finals d’any, una llista que a hores d’ara, lluny de reduir-se, quasi s’ha duplicat.

Des de llavors hi ha hagut diverses reunions i accions, aconseguint que el 21 de setembre, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona arribessin a acords per ampliar el parc d’habitatge públic. Uns acords que haurien d’haver estat efectius amb caràcter d’urgència, però que encara no s’han dut a terme, com ja vam denunciar el novembre passat. 

Gràcies a la pressió del Grup promotor de la ILP Habitatge, començada el mes de juny, hem aconseguit recuperar els articles suspesos de la Llei 24/2015: l’obligació dels grans tenidors d’habitatge a oferir lloguers socials a les famílies en exclusió residencial i l’obligació de cedir els seus habitatges buits a l’Administració. Dues mesures fonamentals per combatre l’emergència habitacional i acabar amb els desnonaments sense alternativa. Tota una victòria ciutadana que torna a demostrar que és possible fer allò que ens diuen que és impossible. 

Recordem que la ciutat de Barcelona pateix una mitjana de 12 desnonaments diaris, unes dades que parlen per si soles i que demostren la urgència en el fet que cal fer efectius els acords per agilitzar la llista d’espera de la Mesa d’emergència, com la contundència amb què s’ha d’aplicar la Llei 24/2015 per poder exigir a la banca i grans tenidors que mobilitzin els seus habitatges per donar-los l’ús social que la ciutat reclama.

Per això, dimarts passat vam entregar una carta a l’Alcaldessa Ada Colau i al President Quim Torra, per  recordar-los els compromisos acordats. Arran d’aquesta carta, avui ens hem reunit amb la Sra. Colau i hem exigit a l’Ajuntament de Barcelona, i a la seva Alcaldessa:
  • Enviament urgent d’una carta de l’Ajuntament als grans tenidors per fer explícit formalment que s’ha recuperat la vigència de la norma i que cal fer ofertes de lloguer social obligatòries en casos de dació en pagament i desnonaments per impagament d’hipoteca i de lloguer. Cal advertir que l’incompliment porta associat sancions greus de fins a 90.000 € i l’obligació de reallotjar les persones en Mesa d’emergència protegides per la norma. També comunicació oficial a les oficines d’Habitatge que han de traslladar el mateix formalment, per tal que realitzin el control del compliment de la norma i que l’Ajuntament apliqui les sancions derivades si no es fan les ofertes o no es fan en els termes que marca la Llei.
  • Difusió entre la ciutadania a través d’una campanya pública intensiva per tots els mitjans ‒inclosa TV i presència en espai públic‒ dels drets que la Llei proveeix a la població en situació d’exclusió residencial, de la responsabilitat de les administracions en la seva protecció, dels recursos i els canals existents a tal efecte, i de les obligacions que determina pels bancs i fons voltor.
  • Facilitació immediata dels protocols d’aplicació de la Llei i realització de formacions a professionals públics i altres implicats de forma conjunta amb el Grup Promotor i respecte de l’articulat de pobresa energètica i el d’habitatge.
  • Endegar amb celeritat i urgència actuacions decidides de mobilització de l’habitatge buit per a garantir la funció social de la propietat i augmentar el parc d’habitatges de lloguer assequible, amb priorització del mecanisme de cessió obligatòria d’habitatges de grans propietaris als preus de lloguer que marca la norma i garantint un traspàs mínim de recursos públics als privats. Utilitzar tots els recursos que proporciona la normativa d’habitatge, com són les sancions i d’altres mesures efectives.
  • Facilitar dades dels habitatges buits en mans de grans tenidors i aplicar les sancions corresponents i l’obligatorietat a la cessió dels habitatges.

A més a més, hem exigit que es duguin a terme els acords assolits a la reunió de maig de 2018 juntament amb la Generalitat de Catalunya, per tal d’acabar amb la llista d’espera de la Mesa d’emergència, i que contemplen:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros en els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social.
  2. L’acord de l’Ajuntament i la Generalitat per tal de comprar habitatge a Barcelona via tanteig i retracte de pisos de la banca. Aquesta operació seria finançada per 40 milions d’euros (20 M € del pressupost de la Generalitat i els altres 20 M € que l’Ajuntament podria finançar-ne a través d’un crèdit de l’ICF).
  3. L’allotjament de famílies que estan a la Mesa d’emergència o ateses a les oficines d’Habitatge de Barcelona en els 300 pisos que Bankia està cedint a la Generalitat.
  4. L’expropiació d’ús de 50 pisos buits a Barcelona amb pressupost de la Generalitat per a famílies de la Mesa d’emergència.
  5. Forçar CaixaBank a complir l’acord de cessió de 50 pisos a famílies de la Mesa d’emergència al que van arribar conjuntament el febrer de 2016.

En aquest sentit, els compromisos establerts han estat:

  1. La signatura del conveni amb Habitat 3 que permetrà la cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de Barcelona de 4 milions d’euros els pròxims 3 anys per a mobilitzar 100 habitatges per a lloguer social. La signatura d’aquest conveni s’ha fet avui mateix, entre la reunió que hem mantingut al matí amb el President de la Generalitat Quim Torra i la posterior reunió amb l’Ajuntament, clarament gràcies a la nostra pressió i la del grup Promotor de la Llei 24/2015.
  2. Destinar 156 pisos més a habitatge social a Barcelona via tanteig i retracte de pisos del BBVA, gràcies a l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat.
  3. Signatura d’un conveni amb CaixaBank per tal de concretar la cessió de 50 pisos. 30 d’aquests ja estaven concedits i avui ens han confirmat que ja disposen de 16 més, actualment en tràmits per a famílies de la Mesa d’emergència.
  4. Abaixar la llista d’espera de la Mesa d’emergència de Barcelona en 30 famílies, donat que viuen en habitatges de gran propietari i, tal com marca la Llei 24/2015, aquests els han d’oferir un lloguer social.
  5. Donar a conèixer en una campanya comunicativa la Llei 24/2015 per tal que la ciutadania conegui els seus drets en matèria d’habitatge.
  6. Donar a conèixer a totes aquelles funcionàries, que treballen amb temes d’habitatge per a la ciutadania, el contingut de la Llei 24/2015, així com la realització de tallers per aprendre la seva correcta aplicació.
  7. L’enviament, a tots els grans tenidors de Barcelona, d’una carta informant de la Llei 24/2015 i l’obligació d’oferir un lloguer social a totes aquelles famílies que es troben en situació de vulnerabilitat, i de la sanció corresponent de 90.000 euros en cas de no complir la llei.

Des de la PAH de Barcelona volem una Barcelona amb una llista d’emergència a zero i on es posin tots els recursos i actuacions necessaris per a fer efectiva la Llei 24/2015. La PAH ha demostrat que és capaç de fer possible l’impossible, i la ciutat on va néixer aquest moviment fa 10 anys volem veure-la lliure de desnonaments.

Només cal voluntat i valentia política perquè això sigui així.

Sí que es pot!

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Presentem al President Quim Torra mesures per acabar amb l’emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya

El Grup Promotor de la Llei 24/2015 ens reunim amb el President de la Generalitat per tal d’exigir la seva completa aplicació. La ciutadania ja hem fet la nostra part, ara toca voluntat política

El 2008 va esclatar la crisi i Catalunya ha estat castigada pels desnonaments fins al dia d’avui. L’acció de les elèctriques va posar de manifest després el greu problema dels talls de subministrament i la pobresa energètica.

L’aprovació per unanimitat de la Llei 24/2015 de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica va ser un punt d’inflexió i la demostració de l’anhel majoritari de la nostra societat de garantir el dret a l’habitatge digne.

El PP, la banca i les elèctriques van intentar enterrar la Llei però vam salvar la part de pobresa energètica, i aquest any hem recuperat el lloguer social obligatori per aturar desnonaments de grans tenidors, i la cessió obligatòria d’habitatge buit d’aquests per garantir el dret a l’habitatge.

Els quasi 3 anys de suspensió de la norma i el manteniment de la situació d’emergència, agreujada per la bombolla dels lloguers i l’expulsió de veïnes, requereixen ara amb més força que mai un Govern que prioritzi de forma inequívoca i contundent l’erradicació de l’emergència.

La denúncia del col·lapse de les Meses d’emergència catalanes, 2.000 persones en llista d’espera, la manca d’aplicació de les mesures de pobresa energètica i l’acció de denúncia de la PAH de Barcelona, denunciant una llista d’espera de la Mesa de 562 famílies, han provocat que el mateix President Quim Torra demanés una reunió amb les entitats socials.

Avui, el Grup Promotor de la ILP Habitatge, format per les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca de Catalunya, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i l’Observatori DESC, junt amb representants de la PAH de Barcelona hem mantingut una reunió amb el President Quim Torra, el Conseller de Territori i els seus equips, al Palau de la Generalitat on li hem traslladat una quinzena de demandes concretes (consulta aquí).

Els compromisos adquirits pel President Torra i els propers passos són:

  • Compromís d’efectuar les reunions amb tots els departaments implicats, juntament amb el Grup Promotor i amb la presència del President per tal de concretar resultats i fer-ne seguiment en una pròxima reunió al maig amb el President.
  • Compromís de fer una campanya comunicativa per part de la Generalitat per tal de donar a conèixer a tota la ciutadania els drets que recull la Llei 24/2015 i com exigir-los, tant en la part d’habitatge com en la de pobresa energètica.
  • Compromís d’informar per carta als grans tenidors d’habitatge sobre l’obligatorietat d’aturar els desnonaments i oferir un lloguer social a les famílies en situació de vulnerabilitat. Així com a informar els municipis dels recursos i protocols per tal de fer-ho efectiu.
  • Compromís de traslladar personalment al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la necessitat de coordinació entre jutjats i ajuntaments per tal de garantir el compliment de la Llei 24/2015, i les sancions corresponents en el cas del seu incompliment.
  • Compromís de convocar una reunió amb la Conselleria d’Afers Socials, d’Empresa i d’Interior amb el President i Grup Promotor per tal de desencallar la signatura de convenis amb les subministradores i resoldre la qüestió del deute de les famílies vulnerables, així com posar en marxa el protocol de detecció de casos de pobresa energètica a través de Bombers de la Generalitat.

Pel que respecta a les Meses d’Emergència de Barcelona i de Catalunya no hi ha hagut cap compromís clar ni un calendari per tal de posar la llista d’espera a zero.

Catalunya no vol ser líder en desnonaments, talls de subministraments, llistes d’espera de Meses d’emergència o deutes de les famílies amb bancs i elèctriques, sinó que ha de liderar el rànquing de la conquesta dels drets socials per a tothom. Catalunya ha estat pionera en la legislació contra l’emergència habitacional, la Llei 24/2015 n’és el principal exponent. Ara cal fer-la complir de forma plena i activar de forma immediata totes les actuacions necessàries per garantir el dret a l’habitatge digne, acabant amb la pobresa energètica i els desnonaments a Catalunya.

Grup Promotor de la Llei 24/2015.