Arxiu de categories Inici

PerPAH_Bcn

La PAH parla sobre el decret llei per reformar la LAU

Sobre el decret aprovat avui pel Consell de Ministres en relació amb els lloguers, la PAH manifesta el següent:

  1. Confirma la falta d’ambició per part del Govern d’un greu problema que està impedint a milers de famílies l’accés a l’habitatge, en no atacar directament els preus, ni intervenir directament en el mercat.
  2. No té retroactivitat, per la qual cosa tots els contractes en vigor es regiran per la legislació actual, i els seus possibles efectes positius trigaran anys a notar-se, ja que partim d’uns preus especulativament inflats.
  3. No té mesures per a mobilitzar milions de cases desocupades, que els seus propietaris mantenen fora del mercat per tal d’encarir els preus de lloguer i de compra, especialment fons voltor, socimis i bancs.
  4. No permet als ajuntaments establir índexs de referència de preus, per a moderar i rebaixar els abusius preus actuals.
  5. No modifica la legislació perquè les inquilines demandades pels seus arrendadors puguin defensar-se en el procés judicial, en contra del dictamen del Comitè DESC de Nacions Unides.
  6. No inclou cap mesura per a la generació del Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social, tot i que a Espanya aquest Parc, tot just sobrepassa l’1% del total, mentre que, en països com el Regne Unit, França, Alemanya, Àustria i altres se situa al voltant del 20%.

En conseqüència, la PAH considera que, per punxar l’actual bombolla dels preus de lloguer, són necessàries mesures com les que hem assenyalat, ja que sense elles els preus no baixaran, i que per afrontar l’actual situació d’emergència habitacional que pateix el nostre país, és imprescindible l’aprovació urgent de les mesures contingudes en la Llei d’Habitatge de la PAH, que està patint el bloqueig fraudulent de PP i Cs, que setmana rere setmana van demanant pròrroga del termini de presentació d’esmenes.

Des de la PAH assenyalem com a culpables de l’emergència habitacional a l’empobriment general de la ciutadania, la manca d’habitatge públic de lloguer que impedeix modular el mercat especulatiu, als fenòmens de turistificació, a una absència de compromís amb el dret a l’habitatge per afavorir els beneficis impresentables de la banca i capital especulatiu i, recentment a sobre, a la incomprensible obstinació del PSOE per mantenir els continguts de la Llei de Crèdit Immobiliari, absolutament continuistes amb les lleis del PP, aprovada en la ponència amb la complicitat de PP, Cs, PDeCat i PNB, i al PP i Cs que cada setmana impedeixen que s’iniciï el debat de la Llei d’Habitatge de la PAH.

PerPAH_Bcn

Solució per a la Voski

Aquest matí ens hem plantat en l’adreça social d’Immobiliària Ento SL, Via Laietana, 47 de Barcelona, per exigir la paralització del segon desnonament obert de la Voski, a qui ja li vam parar el primer al juny. Des de llavors, tant la immobiliària com les oficines d’Habitatge de l’Ajuntament, estan emprenyant la gata mantenint la situació de vulnerabilitat de la Voski i negant-li tota alternativa.

No solament segueix en la mateixa situació, sense reallotjament i sense lloguer social, sinó que a partir de l’1 de gener s’enfronta a un altre desnonament obert.

Exigim un lloguer social per a la Voski i la paralització del desnonament, perquè quedar-se al carrer no sigui l’única alternativa per a ella i la seva filla.

Avui no hem localitzat al propietari Joan Artur Roura i Coma, col·leccionista i protector d’art, així com especulador d’habitatges, de drets humans i desnonador.

Sabem on trobar-lo.

#SoluciónParaVoski

 

PerPAH_Bcn

En el 70è aniversari de la Declaració Universal dels #DerechosHumanos el CGPJ publica les dades de desnonaments del 3r trimestre

2.531 desnonaments a Catalunya en el 3r trimestre del 2018 i sumant

Avui es publiquen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del 3r trimestre del 2018 el mateix dia que es compleixen 70 anys de la declaració Universal dels Drets Humans. Tal com estableix l’article 25 de la declaració:

Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.

O l’article 47 de la Constitució espanyola:

Tots els espanyols i espanyoles tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.

En el 2018, a l’Estat espanyol, se segueix vulnerant el dret a l’habitatge i se segueix fent per la inoperància dels partits polítics que en lloc de vetllar per les ciutadanes ho fan pels interessos econòmics; falta voluntat política per canviar lleis que rescatin a la ciutadania. Així ho corroboren els 10.508 desnonaments que s’han produït des de gener del 2018 fins al dia d’avui a Catalunya. Les dades no ho amaguen, des del 2013 fins al 3r Trimestre s’han produït més de 371.036 desnonaments en tot l’Estat, sent Catalunya la comunitat que lidera el rànquing de la vergonya. Solament en aquest trimestre ja són 2.531 les famílies que han estat desnonades de les seves cases. El 64% dels desnonaments produïts són deguts a impagaments de lloguer.

És urgent prendre cartes en l’assumpte, hi ha vides en joc, literalment. Exigim al Govern de Pedro Sánchez que no segueixi legislant com els anteriors Governs i que sigui valent per legislar en els termes de la #LeyViviendaPAH: protegint als més febles dels contractes hipotecaris, fent una moratòria de tots els desnonaments a les famílies vulnerables, reformant una LAU que garanteixi més estabilitat i accés al lloguer, generant un parc de lloguer social amb els habitatges buits dels bancs i fons voltors i garantint a tota família vulnerable l’accés a aigua, llum i gas.

En les pròximes setmanes les PAHs en tot l’Estat sortirem als carrers a exigir dret a l’habitatge i assenyalar als responsables que cada dia hi hagi desnonaments a les nostres ciutats i poblacions

Sí que es pot!

#DiaDeLosDerechosHumanos

PerPAH_Bcn

[Comunicat] Barcelona ja té el 30%!

A partir d’ara tota nova construcció i gran rehabilitació haurà de destinar el 30% a habitatge protegit

El 23 de febrer la PAH de Barcelona, l’Observatori DESC, l’ABTS, la FAVB i el Sindicat de Llogaters i Llogateres vam presentar al ple de l’Ajuntament de Barcelona una moció per ampliar el parc d’habitatge assequible que es va aprovar per unanimitat. Fa dos mesos, després d’un intens procés de treball amb els grups municipals i els serveis tècnics municipals, el mateix Ple va aprovar amb el suport del 80% dels regidors i regidores -tots els grups municipals menys el PP i Ciutadans- la modificació del Pla General Metropolità per incloure habitatge assequible en les noves construccions i grans rehabilitacions de tota la ciutat ja consolidada. Després de superar aquesta fase complexa i decisiva, i tot i que el 30% ja era pràcticament una realitat, mancava que la Generalitat l’aprovés definitivament. El que semblava un senzill tràmit de validació, ha resultat molt més complicat, amb fins a tres reunions de treball prèvies, a fi d’activar de manera definitiva aquesta innovadora mesura. Les entitats impulsores hem seguit el procés en primera línia procurant garantir que el 30% no quedés encallat.

Avui, dimecres 5 de desembre de 2018, per fi podrem celebrar la seva aprovació definitiva a la Subcomissió d’Urbanisme Generalitat-Ajuntament. El grup promotor de la mesura hem defensat en tot moment que la Generalitat avali i aprovi immediatament el 30% sense modificar el text que ja estava aprovat pel Ple de Barcelona. Davant els mencionats endarreriments, hem exigit públicament que es desbloquegés la seva aprovació definitiva amb urgència i al més alt nivell, ja que el 30% és una gran oportunitat en matèria d’habitatge a Barcelona i a tot Catalunya.

Responent a aquesta crida i al treball incansable de la ciutadania, avui podem dir ben alt i orgulloses de la lluita que hi ha al darrere, que ja tenim el 30% a Barcelona i que ha vingut per quedar-se i estendre’s. Nombrosos són els municipis metropolitans i de més enllà que estan treballant en mesures similars: des de les entitats socials animem a seguir aquest camí i pròximament acompanyarem l’extensió imparable del 30% a tot Catalunya.

Des del grup d’entitats promotores del 30% volem expressar avui la nostra immensa alegria. D’ara endavant, els edificis de més de 600 m² situats en sòl urbà consolidat i d’obra nova o de grans rehabilitacions, hauran de destinar el 30% dels seus habitatges a preus assequibles, per sota dels de mercat. Estem parlant de guanyar uns 400 habitatges protegits l’any: si el 30% s’hagués aplicat des que és possible (2007) avui tindríem 4.000 habitatges protegits més a la ciutat i 20.000 més a l’àrea metropolitana. Imaginem l’aportació que podrà significar d’aquí a 30 anys. Alhora, no podem obviar que aquesta aprovació s’hauria d’haver produït fa setmanes, però un cop més els ritmes de les administracions no estan a l’altura de les necessitats socials i la Generalitat s’ha mirat amb lupa el sistema de transitorietat de la mesura, endarrerint-la. Cal destacar la gravetat de la situació perquè durant aquest temps han continuat entrant centenars de peticions de llicències d’obres que eludiran el 30%, problema que volíem evitar amb la suspensió de llicències, però que diversos partits van rebutjar a l’aprovació inicial.

L’aprovació definitiva del 30% és un punt d’inflexió, ja que és el primer cop que s’aplica a Catalunya aquesta previsió de la Llei del dret a l’habitatge, que suposa un veritable canvi de paradigma en l’urbanisme en l’àmbit estatal. Fins ara l’habitatge protegit només es podia situar en noves zones de creixement, fora de la ciutat (sòl urbanitzable) o en zones de grans transformacions internes (sòl urbà no consolidat: com el 22@ o la Sagrera), per tant a la ciutat construïda pràcticament no podíem incloure’n. Amb el 30% podem distribuir habitatge per sota del preu de mercat i afavorir la cohesió urbana (els criteris d’accés a l’habitatge protegit són extensibles al 75% de la població), igualant-nos a les experiències europees més avançades. Ciutats com París o Viena ja apliquen mesures similars i per això el parc d’habitatge assequible és del 20% quan a Barcelona i a la resta de Catalunya és de l’1,5%.

Aquesta important conquesta pel dret a l’habitatge ha estat possible gràcies a la lluita tenaç de les entitats socials. El mes de febrer vam portar la mesura al Ple en forma de moció, aconseguint en els mesos posteriors que la mesura avancés, superant els obstacles i vencent la immensa pressió que han desplegat els lobbies i els grans poders econòmics immobiliaris. Avisem des de ja als qui han tractat de tombar el 30% que no permetrem que noves pressions o recursos als tribunals boicotegin aquest avenç tan important pel dret a l’habitatge.

Reiterem la importància que la Generalitat vagi més enllà i compleixi el que ha anunciat públicament, modificant la llei perquè els habitatges protegits no es puguin desqualificar i vendre, així com permetent que els habitatges resultat del 30%, siguin de lloguer i no de venda. Tan sols a Barcelona tindríem uns 200.000 habitatges protegits (40% del parc) si no s’hagués venut. També recordem que aquesta mesura per sí sola no resol el problema de l’habitatge a les nostres ciutats i per tant caldrà fer moltes més passes i canvis valents, en favor de la gent i no dels especuladors.

A més de donar respostes urgents als desnonaments, acabar amb les causes de l’emergència habitacional crònica que patim des de l’esclat de la crisi i punxar la bombolla del lloguer, la gentrificació i l’expulsió de veïnes, no aconseguirem acabar amb el problema de l’habitatge si no fem passos decidits per augmentar el parc d’habitatge assequible. No podem fer que la creació del parc protegit depengui únicament dels pressupostos públics, perquè així no arribaríem mai als nivells que necessitem: és imprescindible que el sector privat comenci a assumir responsabilitats per resoldre un problema que els implica, ja que obtenen enormes beneficis a partir dels nostres barris ciutats, amb enormes conseqüències sobre la vida de les persones.

Finalment, volem donar les gràcies a tot Barcelona per seguir a peu de carrer: exigint responsabilitats a aquells que per tal de lucrar-se pretenen expulsar-nos de les nostres cases i barris, o asfixiar-nos amb preus inassumibles. 

Seguim! Pel dret a l’habitatge! #JaTenimEl30 #Hola30x100

PerPAH_Bcn

Informe III. Una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica

Declaració Universal dels Drets Humans: “Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat”

Avui 29 de novembre, presentem el tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, elaborats conjuntament entre l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Aquest és el tercer informe que pretén aprofundir en la salut de les persones afectades per problemes relacionats amb l’accés econòmic a un habitatge o als subministraments bàsics.

La població de l’estudi són els membres de la PAH i/o de l’APE que han acceptat respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració realitzat, de manera presencial, per persones voluntàries, cada dilluns a la seu de la PAH i cada 2 dimecres a la seu de l’APE. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen, en el present informe, inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

Els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental, essent la salut mental la que es veu més afectada en aquests processos. En general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut que els homes. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut. Aquests resultats van en línia d’informes previs que comparaven l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general, és a dir, que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. L’informe suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. En el cas dels infants de 6 a 14 anys, cal destacar que el seu estat de salut general (referit per la persona adulta) va resultar ser molt pitjor en comparació amb els seus iguals a la ciutat de Barcelona i van presentar pitjors resultats en qualitat de vida.

Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua. Els resultats mostren que les persones amb aquestes problemàtiques també presenten un mal estat de salut físic i mental.

Donada la magnitud del problema habitacional que existeix a l’Estat espanyol i, en concret, a la ciutat de Barcelona, i basant-se en els resultats observats en aquest informe es recomana:

  • Treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades per aquestes problemàtiques, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials.
  • Fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut han de treballar de forma conjunta i coordinada per abordar de la millor manera possible aquesta problemàtica.
  • Crear o millorar els sistemes d’informació relatius a aquestes problemàtiques.
  • Posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

Aquest estudi posa en evidència la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit.

Canviar aquestes polítiques no és només una qüestió de salut sinó de drets.

Descarrega aquí l’informe i si estàs interesada a organitzar una xerrada sobre el tema no dubtis en contactar amb nosaltres