Des de la PAH de Barcelona presentem una Guia explicativa en la qual abordem preguntes i respostes així com un Document Útil per a presentar en el Jutjat com a contestació a la demanda.
Per què una demanda declarativa ordinària en comptes d’una demanda d’execució hipotecària?
Arran d’una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 2017 (26/01/2017), els Bancs s’estan trobant amb què les clàusules de venciment anticipat, tal com estan redactades, són abusives. En la seva gran majoria, quan un Jutjat declara abusiva aquesta clàusula, automàticament el procediment d’execució hipotecària s’arxiva (es dona per tancat). Amb la qual cosa, el Banc es queda sense procediment i, a més, no pot iniciar una altra vegada l’execució hipotecària perquè la clàusula que li habilitava a això ha estat declarada nul·la (és com si no existís).
És per aquest motiu que el Banc opta per anar a un procediment declaratiu ordinari; bé directament, bé després que hagi fracassat el procediment d’execució hipotecària.
Analitzem la realitat existent aportant dades pròpies quantitatives i qualitatives per a aprofundir en la problemàtica de la pèrdua de l’habitatge, l’accés als subministraments i les conseqüències en la salut
La PAH de Barcelona, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, fem públic l’informe “Emergència habitacional, pobresa energètica i salut: Inseguretat residencial a Barcelona 2017 – 2020”.
Vídeo de la presentació pública del 23 de juliol de 2020
L’informe resumeix les coordenades que expliquen la situació d’emergència o crisi habitacional actual amb perspectiva històrica, a través de dades sobre la seva evolució, conjugant elements vinculats a les polítiques públiques, les lleis, i l’acció de la ciutadania.
Així mateix, l’informe aporta dades sobre quins són els col·lectius més afectats per la pèrdua de l’habitatge, com la pobresa energètica no és únicament una qüestió estacional, i xifres sobres els impactes en la salut, no sols física sinó també mental d’aquestes problemàtiques, entre moltes altres. A més, l’informe aporta recomanacions dirigides principalment a l’Ajuntament de Barcelona però també a altres administracions, per a revertir aquestes situacions.
En l’àmbit jurídic, en l’informe s’analitzen els avenços legals en matèria d’habitatge que s’han produït en els últims anys, tant en l’àmbit estatal, autonòmic i local, així com pel que respecta a la pobresa energètica, començant per la liberalització a escala europea del sector i quin impacte ha tingut en les regulacions estatals, i centrant-se també en les principals novetats dels últims anys, encaminades a garantir l’accés als subministraments bàsics. Respecte al dret a la salut, es fa un recorregut al llarg dels diferents textos normatius de caràcter internacional, que inclouen la protecció de la salut com a peça clau per a la consecució d’una vida digna.
A més, s’analitza el perfil sociològic i demogràfic de les persones que participen en la PAH Barcelona i l’APE amb problemes d’habitatge i d’accés als subministraments bàsics desglossat segons la problemàtica, i s’avalua el seu impacte en la salut, complementat amb entrevistes personals a les mateixes persones que participen, tant en la PAH com en l’APE.
Per a finalitzar, l’informe finalitza amb les conclusions més rellevants derivades de l’anàlisi de dades i s’elaboren una sèrie de recomanacions per als diferents nivells de l’Administració pública, orientades a abordar la problemàtica que l’informe estudia.
En les últimes recerques s’havia posat el focus en la devastadora “bombolla immobiliària”, concretament en l’informe de 2013 “Emergència habitacional en l’Estat espanyol: la crisi de les execucions hipotecàries i els desnonaments des d’una perspectiva de Drets Humans”; en el de 2015, titulat “Emergència habitacional a Catalunya. Impacte de la crisi hipotecària en el dret a la salut i els drets dels nens”; i en 2016, en l’informe “Exclusió residencial al món local: Informe de la crisi hipotecària a Barcelona (2013-2016)”. Els tres permeten aprofundir, tant en el perfil sociodemogràfic de les famílies que van sofrir aquests processos, com en el comportament de les entitats financeres, les condicions hipotecàries i l’impacte en la salut i la infància.
En el present Informe volem aprofundir en el treball iniciat a les “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en salut a Barcelona”, publicades en 2018. Tres estudis que avaluen la problemàtica de persones amb problemes d’habitatge, ja sigui per hipoteca, lloguer i/o ocupacions o subministraments, amb enfocament de gènere i impacte sobre la salut.
Vídeo de la presentació en roda de premsa el 16 de juliol de 2020
Un dilluns més la PAH de Barcelona més hem realitzat una nova assemblea de benvinguda per donar resposta a totes aquelles persones i families que tenen problemes amb l’habitatge
La Nadia i el Santi ens donen la benvinguda una setmana més a aquestes assemblees mixtes de la PAH. Recordem que les assemblees presencials només són per a persones que no tenen Internet i tenen casos urgents. La pandèmia no ha desaparegut i hem de cuidar-nos entre totes. Nosaltres no deixem a ningú enrere.
El Josep ens recorda els passos que podem fer per demanar moratòria per la COVID-19. També ens comenta que hi ha hagut uns petits canvis per un nou decret llei. I ens recorda que des del 4 de juny els desnonaments han tornat i hem d’estar molt atentes.
Lloguers:
La Jasmín està sol·licitant el seu lloguer social amb Anticipa. Però el lloguer social estava a nom de la seva sogra i no d’ella, per la qual cosa té dubtes a nom de qui demanar la documentació. El que li diem és que demostri amb el padró històric que ella viu en aquest domicili des de fa anys, perquè pugui demanar-lo a nom d’ella.
La Rosa està per signar el lloguer social per 7 anys; li diuen que l’enviaran l’esborrany del contracte dos dies abans de la signatura, però li recordem a ella i a totes que tenim mínim 72 hores laborals per a llegir tota la documentació.
Hipoteques:
La Gina està demanant el quadre d’amortització al seu banc, però no li ho volen donar, perquè diuen que no poden; però com sempre diem, és la seva obligació donar-li-ho. Si de totes maneres l’hi segueixen negant, ha de trucar als Mossos per a dir-los que no ho estan fent, pot posar una reclamació interna i com a última instància al banc d’Espanya.
L’Argentina està demanant al BBVA que li faci una moratòria per la COVID-19, i li diuen que no està al dia, de manera que no pot acollir-se a la moratòria. També demana que li canviïn l’IRPH, però no van voler el 2016; tot i que les lleis europees han canviat i ara sí que podrien fer-ho.
Ocupació:
La Layla està esgotant totes les opcions d’habitatge i l’assistenta social no li brinda ajuda realment, pel que està pensant a ocupar. Des de la PAH li diem a ella i a totes les persones que vinguin, que des de la nostra plataforma no fomentem l’ocupació com a primera opció i que no han de pensar que l’ocupació és el millor a què podem aspirar, ja que no és com tanta gent diu.
Al Javier el banc Santander no li vol fer el lloguer social, a una família amb dos nens petits. Ells estan ocupant aquest pis des de fa 4 anys, per la qual cosa poden acollir-se a la Llei 24/2015. Li expliquem tots els passos que han de seguir per a poder sol·licitar-ho.
Des de la PAH de Barcelona us convidem al taller en el qual explicarem com afrontar la reclamació de la hipoteca a través del procediment ordinari, a càrrec de l’advocada Ivette Torrent
A més, presentarem una Guia explicativa en la qual abordem preguntes i respostes, així com un Document Útil per presentar al Jutjat com a contestació a la demanda.
Per què una demanda declarativa ordinària en comptes d’una demanda d’execució hipotecària?
Arran d’una Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 2017 (26/01/2017), els Bancs s’estan trobant amb què les clàusules de venciment anticipat, tal com estan redactades, són abusives. En la seva gran majoria, quan un Jutjat declara abusiva aquesta clàusula, automàticament el procediment d’execució hipotecària s’arxiva (es dona per tancat). Amb la qual cosa, el Banc es queda sense procediment i, a més, no pot iniciar una altra vegada l’execució hipotecària perquè la clàusula que li habilitava a això ha estat declarada nul·la (és com si no existís).
És per aquest motiu que el Banc opta per anar a un procediment declaratiu ordinari; bé directament, bé després que hagi fracassat el procediment d’execució hipotecària.
Us esperem el dijous 16 de juliol per seguir ampliant aquesta informació i tractar estratègies per a fer-los front.
