Avui el Grup Promotor de la Llei 24/2015 de Catalunya contra els desnonaments i els talls, nascuda el 2014 d’una Iniciativa Legislativa Popular, la ILP Habitatge, i aprovada per unanimitat pel Parlament de Catalunya, ha participat en la primera reunió del Pacte per Barcelona per treballar la sortida de la crisi originada per la pandèmia global del coronavirus.
A la reunió que ha presidit l’alcaldessa Ada Colau i el primer tinent d’alcalde Jaume Collboni han participat més de 60 persones, representants de diferents sectors del teixit econòmic, social, educatiu, cultural, esportiu i científic de la ciutat.
Cada representant ha tingut uns minuts per poder explicar des del seu vessant com treballar en aquest pacte. Concretament des de la comissió Llei 24/2015 hem fet la següent intervenció:
Fa 12 anys, el model econòmic i d’habitatge va esclatar pels aires i les conseqüències per a la majoria de la població foren nefastes. Venim d’una bombolla immobiliària i d’una crisi econòmica molt greu, on es va primar el benefici de pocs per sobre dels drets de moltes, rescatant als bancs i no les persones, i passant després a una bombolla de lloguer, on es permet que fons voltor i qui especula amb un bé fonamental com és l’habitatge, segueixin passant per davant les veïnes que són expulsades dels seus habitatges i barris, criminalitzant sovint les més vulnerables, com les persones sense llar o les que accedeixen sense títol a habitatges buits en ser desnonades, quan, com sabem, són la conseqüència més greu de les polítiques totalment insuficients adoptades a escala estatal i autonòmica els darrers anys en matèria d’habitatge.
Encara que alguns s’entestin a ignorar-la, patim una crisi habitacional gravíssima, que té com a problema de fons el foment d’un model d’habitatge privat i mercantilitzat que no funciona. Les dades sobre llançaments parlen per si soles: segons les estadístiques judicials, a tot l’Estat ja acumulem 684.385 desnonaments des del 2008 i 216 al dia el 2019, dels quals, el 67,5% van ser de lloguer. Un 80% en el cas de Barcelona, on hi ha com a mínim 9 desnonaments al dia, que equivalen a 47.800 persones que han estat expulsades de casa seva des del 2013 al 2019.
Cal remarcar que els avenços més importants en la protecció del dret a l’habitatge, com l’accés als subministraments bàsics, han estat impulsades per la ciutadania, com és el cas de la Llei 24/2015 catalana contra els desnonaments i els talls, recentment ampliada amb el Decret-llei 17/2019, o amb la mesura del 30% d’habitatge protegit a Barcelona, avenços que s’han de protegir, ampliar i garantir la seva implementació, i que fan de Barcelona una ciutat més habitable i justa per tots els seus habitants.
També s’han fet esforços des de les administracions, que s’hi han demostrat insuficients i sobretot, han estat mancats de pressupost, coordinació i cooperació entre les diverses administracions, així com de lideratge de les administracions amb més competències i recursos. Catalunya té menys del 3% d’habitatge públic i dediquem menys del 0,2% del PIB a polítiques d’habitatge, quan els països més avançats hi dediquen el 3%.
Amb la crisi sanitària del coronavirus es fa més evident que mai que l’emergència habitacional s’ha cronificat a les diferents capes de la societat, sobretot a les més precàries, però no només. Tal com va afirmar amb molt encert a principis d’abril la relatora de l’ONU del dret a l’habitatge, Leilani Farha: “L’habitatge, és la primera línia de defensa davant el brot de COVID-19”. Per aquest motiu, països com França, Alemanya, Holanda, Portugal, Regne Unit, Argentina o Espanya (amb molts límits i problemes) han establert algun tipus de moratòria sobre els desallotjaments d’habitatges durant la crisi del coronavirus.
A més, es dona la paradoxa que la situació actual ens ha obligat encara més a mirar “cap a dins” dels nostres habitatges i les seves condicions i ha fet més crua ‒si és possible‒ la situació de les persones que no en disposen d’un o de les que estan en risc de perdre’l per un desallotjament imminent.
És per això que des del Grup Promotor de la Llei 24/2015, proposem treballar conjuntament i de forma correlacionada en tots els sectors, avantposant la salut de la ciutadania i els drets humans, per sortir d’aquesta crisi el més fortes possible i amb més drets. És important que totes entenem que, un cop dobleguem la corba dels contagis, haurem de posar a zero la corba dels desnonaments i garantir el dret a l’habitatge digne i adequat de tota la població.
En aquest sentit, les mesures concretes que proposem com a punt de partida i que estem segures que la majoria compartireu, perquè són de sentit comú, són les següents:
Garantir que s’apliquen les lleis d’habitatge i d’emergència i que no es desnona a cap persona o família vulnerable i sense alternativa del seu habitatge habitual, i que tota la població té accés als subministraments bàsics.
Pla de xoc per reallotjar de forma immediata les 2.500 persones que estan a l’espera d’un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya, 670 a Barcelona.
Pacte de cooperació entre administracions i privats per augmentar el parc d’habitatge social al 15%, tal com marca la Llei catalana del dret a l’habitatge, estudiant i aplicant al 100% de les possibilitats el marc legal actual i millorant-lo, si és necessari.
Pressupost per a polítiques d’habitatge en l’àmbit autonòmic i estatal del 3% del PIB, i el corresponent per erradicar pobresa energètica.
La primera reunió n’ha conclòs convocant a 4 reunions sectorials per la setmana vinent, per avançar en el treball col·lectiu. Les taules creades són en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social, de model urbà i cultural. En un mes es tornarà a fer una sessió plenària per tenir un pacte de ciutat de consens al juliol.
Cal estar a l’altura de les circumstàncies. Creiem que la necessitat de la cooperació entre diferents sectors ha estat unànime per part de totes les participants, i ara cal demostrar que juntes podem sortir d’aquesta crisi més fortes i amb més drets.
Aquí podeu trobar el vídeo de la primera reunió:
