Inici - PAH Barcelona

Ja podem actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona

Acord general de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona en la centralitat de l’habitatge en els problemes de la ciutadania i en l’impacte al model de ciutat. En les receptes per afrontar aquest gran repte és on han sorgit les tensions entre els partits, prioritzant uns i altres l’habitatge com una casa o com una inversió.

El vídeo del debat es pot recuperar aquí

El Centre Cívic Can Felipa del Poblenou, quasi ple, va presenciar ahir el debat sobre habitatge de les candidatures a l’alcaldia de Barcelona. El debat, que s’organitzava per una representació quasi completa d’entitats i organitzacions defensant el dret a l’habitatge a la ciutat, com la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la PAH Barcelona, l’Observatori DESC, el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis i amb la col·laboració del Sindicat de Llogateres, la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya i la Càtedra Barcelona Estudis d’Habitatge, va comptar amb la participació de l’Eva Baró d’ERC, Damià Calvet de Trias per Barcelona, Thaïs Cloquell de la CUP, Lucía Martín de Barcelona en Comú i Jordi Mas del PSC i la moderació d’Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC.

Organitzat al voltant de dos grans blocs o problemàtiques, l’emergència habitacional i l’increment del parc d’habitatge social, es va poder entrar al fons de les moltes mesures que s’haurien de seguir desplegant i aprofundint i de noves polítiques per respondre-hi. En els detalls de com actuar des del Govern és on han sorgit les tensions entre els partits a l’hora d’entendre l’habitatge com una casa o una inversió.

El debat s’ha obert amb els problemes per fer complir la Llei 24/2015, que obliga grans tenidors a signar lloguers socials per evitar desnonaments, on tots els partits han estat d’acord que és inacceptable el frau de llei i que cal fer servir tots els instruments disponibles, com són les sancions, l’articulació judicial, etc. Barcelona en Comú ha promès una nova Unitat Antiespeculació, ampliant feina ja feta, i la CUP que l’Ajuntament es personarà si governen en les demandes a grans tenidors. El debat ha continuat amb la intervenció en primera persona de la Dulce, membre de PAH Barcelona i mare de dues criatures, que està ocupant un pis d’un gran tenidor, qui ha preguntat sobre les mesures dels partits per reduir la llista d’espera de la mesa d’emergència. Tant la candidatura del PSC com Trias per Barcelona han posat èmfasi en la necessitat d’ampliar l’habitatge públic i crear més llocs de treball per prevenir aquestes situacions. Per la seva banda, ERC i CUP han promès canviar la normativa de la mesa d’emergència per no excloure persones en situació irregular de la mesa, tal com han fet altres municipis com Sant Cugat. Així com deixar de pagar allotjaments privats a l’empresa BCN Travel, que forma part de fons voltor, i estenent allotjaments com el CATAF a cada districte.

Habitatge protegit amb qualificació permanent

El segon bloc es va obrir amb les mesures per evitar l’acció especulativa de grans tenidores i fons voltor, on tots els grups han estat d’acord en seguir augmentant la coordinació entre administracions perquè la Generalitat dicti zones d’alta tensió i es pugui actuar. Barcelona en Comú va prometre un nou Servei per Llogateres per reforçar la garantia de drets a les veïnes en situació de lloguer, així com la CUP ha promès que proposaran la celebració d’un referèndum d’expropiació a grans tenidors, tal com va passar a Berlín. Trias per Barcelona i PSC van proposar la creació d’un impost que dificulti les compravendes especulatives. Una de les apostes del debat era un format de preguntes com a dilemes entre casa o inversió. En el cas dels dilemes relacionats al lloguer turístic, Trias per Barcelona es va posicionar en obrir noves zones per allotjament turístic i la resta a suspendre les llicències d’habitatge turístic, Barcelona en Comú i CUP s’han posicionat en prohibir el lloguer de temporada i ERC, Trias per Barcelona i PSC en desenvolupar un marc legal de lloguer de temporada. Finalment, Trias per Barcelona s’ha posicionat en mantenir el lliure mercat en el lloguer i la resta en limitar els preus. En l’espai per matisar o aprofundir, ERC i CUP van prometre i recordar que ja es pot actuar per limitar els usos turístics de l’habitatge a Barcelona, d’acord amb la Llei de Turisme.

Preguntats per l’ampliació del parc d’habitatge protegit, el sentir general és que cal col·laboració amb agents privats i/o comunitaris, i que tots els habitatges cal que mantinguin una qualificació indefinida. Tant Trias per Barcelona com PSC van prometre reforçar Habitatge Metròpolis Barcelona, col·laboració de l’Ajuntament amb privats amb lucre per fer lloguer. La CUP, per altra banda, ha promès excloure els operadors lucratius de la col·laboració pública, fent fora voltors tant de l’habitatge com les cures o altres sectors. Totes les candidatures han estat d’acord en reforçar la generació de més habitatge social i assequible amb operadors sense ànim de lucre. En la responsabilització del privat en l’augment de l’habitatge digne, tant ERC, Barcelona en Comú com la CUP han apostat per mantenir o aprofundir les reserves del 30% d’habitatge en nova construcció, i Trias per Barcelona i PSC en repensar la mesura, flexibilitzant-la.

Finalment, s’ha parlat de cooperativisme d’habitatge a través de tres dilemes que feien posicionar els partits a favor o en contra de mesures que ajuden a fomentar aquest model comunitari, com el Conveni ESAL, entre promotors socials d’habitatge i l’Ajuntament de Barcelona, per fer habitatge cooperatiu i social qualificat d’HPO en sòl públic. O el tanteig i retracte que mobilitza sòl privat a entitats sense ànim de lucre per fer habitatge assequible. CUP i Barcelona en Comú s’han posicionat a favor de totes aquestes mesures, mentre que ERC, PSC i Trias per Barcelona s’han decantat més per facilitar la mobilització de sòl privat a entitats sense ànim de lucre. ERC ha sigut l’únic partit que ha votat en contra d’evolucionar l’actual Conveni ESAL a una forma més estable.

Paraules per la Mària Sánchez, una periodista compromesa amb els drets socials

El passat 31 de març vam assistir a l’entrega de la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a títol pòstum a la Mària Sánchez Ledesma, periodista de RTVE Catalunya, qui ens va deixar el passat 16 de març després d’una llarga lluita contra una malaltia. Durant l’acte, que va tenir lloc el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, vam tenir l’oportunitat d’expressar-li el nostre condol a amics i familiars de la Mària, i de llegir unes paraules de comiat cap a una professional que sempre va demostrar una sensibilitat excepcional amb els problemes socials, especialment amb l’habitatge, i que va contribuir en la lluita contra els desnonaments des del vessant informatiu. Compartim amb vosaltres el que la Lucia Delgado, portaveu de la PAH Barcelona, va llegir llavors:

He escrit unes paraules que voldria compartir amb totes vosaltres. He de dir que mai em va costar tant escriure com aquesta vegada.

La realitat que costa estar avui aquí i alhora us dono les gràcies per poder ser-hi.

No sé ben bé quan ens vam conèixer amb la Mària. El que si sé, és que en tots els saraus que convocàvem des de la PAH estava ella. I estava no solament per cobrir el tema sinó que mostrava preocupació i interès per què estàvem reivindicant. És així com a poc a poc vam començar a teixir confiança. Parlàvem una mica cada cop que ens veiem i em preguntava en relació amb la família en qüestió que estàvem aturant el desnonament o buscant un reallotjament digne, o sobre el context de la convocatòria de premsa.

Sempre la veia compromesa i amb una motivació extra d’explicar amb cura una situació difícil o delicada. I ho feia a les distàncies curtes, en entrevistes a casa de les famílies i al carrer en plena roda de premsa amb altres companyes. Crec que és una bona característica de com era ella, que sempre deia “si això pot ajudar”…

Me’n recordo que un dia vam ocupar un BBVA per a exigir solucions a diferents famílies que tenien desnonament i no va venir premsa. Vaig estar enviant missatges a diferents periodistes i l’única que va respondre va ser ella, que va aparèixer per cobrir la notícia. No va ser un bon dia per mi, era un d’aquells que sembla que t’has oblidat com parlar. Ella va tenir molta paciència, era una persona que et cuidava i et feia sentir segura en comptes de sortir corrent. Crec que vam repetir la decla almenys 7 vegades. Quan vaig tornar a casa aquell dia, després de l’acció, tenia un missatge d’ella preguntant-me si s’havia arribat a donar solució a les famílies, junt amb l’enllaç de la notícia.

En 2020 amb la pandèmia em va enviar algun missatge, preguntant com estàvem i com anàvem fent en una situació que semblava de pel·lícula. En el meu cas, va coincidir que en aquesta època jo estava embarassada del meu primer fill, Nahuel. Me’n recordo que un dels primers actes que vam fer just després que no hi havia tantes restriccions era que havíem convocat a una roda de premsa davant els jutjats per què s’iniciaven de nou els desnonaments i la Mària just no podia venir. Em va enviar un missatget perquè havia vist que estava embarassada. Aquesta temporada vam parlar de filles i embarassos.

Aquest parell de pinzellades, encara que siguin poques, em sembla que mostren com era la Mària per mi: una persona amb qui podies comptar, sincera i compromesa.

Crec que puc dir que trobarem a faltar a la Mària, no solament per part de la PAH, sinó de tots els moviments que defensen els drets socials.

Descansa en pau, Mària. Et trobarem a faltar i et recordarem sempre.

Des de la PAH, fem una crida a totes les persones que estiguin patint una situació de desnonament: no esteu soles

Comunicat sobre el suïcidi d’una dona abans de ser desnonada a Barcelona

Volem expressar la nostra profunda tristesa i enviar el nostre condol a la família i entorn de la víctima

De nou, la mort de la Melanie és fruit del fracàs de les Administracions a l’hora de protegir el dret a l’habitatge

Dilluns, 15 de maig de 2023

Avui dilluns comencem la setmana de la pitjor manera possible: lamentant la mort d’una dona que s’ha llevat la vida a Barcelona abans de ser desnonada. Segons els mitjans que han cobert la notícia, es deia Melanie i feia uns 3 o 4 anys que vivia al pis, pagant religiosament el seu lloguer i des de fa uns mesos que no podia pagar perquè s’havia quedat sense feina i estava passant per un mal moment personal. A partir de llavors, la fundació propietària del pis va interposar una demanda per desallotjar-la i el dia del desnonament els membres de la comitiva van entrar al pis i van trobar el seu cos sense vida. La Melanie no era usuària dels serveis socials, tot i que des de l’Ajuntament es va activar el SIPHO per acompanyar-la i ella en va rebutjar l’ajuda.

Des de la PAH, en primer lloc, volem expressar el nostre dolor en conèixer un altre cas on una afectada pel problema de l’habitatge acaba per no trobar cap sortida i perd la vida. Ens imaginem la vergonya, l’angoixa, la tristesa i la solitud que la Melanie devia haver sentit i que li impedia buscar −o inclús acceptar− ajuda. Ho sabem molt bé perquè a la PAH, en el dia a dia, hem de lluitar no només amb els desnonaments en si, sinó en els seus efectes sobre la vida de les persones, concretament sobre la salut mental; de fet, hem publicat fins a dos informes −un el 2020 i l’altre el 2022− juntament amb altres entitats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona alertant del problema. Així mateix, no podem deixar d’imaginar-nos què hagués passat si la Melanie hagués arribat a alguna de les assemblees de les diferents organitzacions del moviment per l’habitatge: potser hauria vist que ella no estava sola. D’aquesta situació també és possible sortir-ne de la mateixa manera que ho han fet tantes altres persones, que han trobat en el moviment un espai on desterrar la vergonya que acompanya el −suposat− fracàs de perdre la feina i la llar, agafar valor i confiança per explicar-se i, sobretot, sense sentir-se jutjada, condemnada i privada d’ajuda per no poder seguir els protocols que marquen les institucions.

Les entitats socials que treballem per la defensa dels drets humans com l’habitatge, hem reiterat una vegada i una altra a les diferents administracions, que els diferents protocols que s’aproven fallen a l’hora de donar resposta a aquelles casuístiques més complexes i que és precisament en aquests casos més difícils que l’ajuda mútua i la solidaritat tenen un efecte multiplicador en el benestar de les persones. Ho veiem cada dilluns a les nostres assemblees fa més de 14 anys. Què és el que passa quan aquesta persona, per desconeixement o per incapacitat no pot seguir els mecanismes que s’imposen des dels serveis socials? Doncs, la indefensió absoluta.

De nou, que la Melanie hagi decidit llevar-se la vida, demostra que els poders públics han fracassat a l’hora de garantir l’habitatge, ja que aquest és l’últim refugi que tenim les persones quan tota la resta de coses van malament. Per què seguim considerant aquest refugi com un bé de mercat? Com és possible que existeixi tan sols la noció de prendre-li l’habitatge a algú i deixar-la al carrer en aquesta situació? L’Administració fa anys que té les nostres propostes sobre la taula: prohibir els desnonaments sense alternativa, augmentar el parc públic d’habitatge, invertir recursos en els serveis socials i en l’atenció proactiva, integral i personalitzada de les afectades, entre d’altres. És qüestió de voluntat política. S’ha aprovat una llei d’habitatge estatal sense fer cas a l’ONU ni a la PAH, prohibir els desnonaments sense alternativa habitacional. Mentre no sigui així, els moviments socials mirarem d’arribar a aquelles persones que no tenen ni veu ni força per seguir els protocols i continuarem lluitant, en nom d’aquelles persones a qui no vam arribar a ajudar a temps, com la Melanie, el Jordi i l’Alicia, entre d’altres. No són suïcidis, són assassinats!

Des de la PAH, fem una crida a totes les persones que estan patint i que corren el risc de perdre la llar: no esteu soles. No dubteu a venir a les nostres assemblees per buscar ajuda i acompanyament; us trobareu amb moltes de nosaltres, que també hem passat per aquí, i sabem que existeix una sortida. Lluitarem plegades per defensar les nostres cases i canviar les lleis injustes!

La PAH de Barcelona publiquem les nostres propostes en matèria d’habitatge per a les eleccions municipals

La setmana passada vam enviar el dossier amb les 8 propostes als principals partits que opten a l’alcaldia de la ciutat

El 18 de maig diverses entitats organitzem un debat electoral sobre habitatge amb la participació confirmada de candidats de BeC, ERC, Junts i la CUP

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona publiquem avui les nostres propostes en matèria d’habitatge per a la pròxima legislatura que s’iniciarà després de les eleccions del 28 de maig. Des de l’entitat volem compartir amb els mitjans el fruit de diverses setmanes de treball que s’han condensat en un total de 8 propostes d’àmbit municipal que creiem que poden millorar sensiblement la realitat de les persones que viuen en situació d’inseguretat residencial a la ciutat, un fet que encara està pendent de solucionar per part de les diverses administracions. La setmana passada ja vam fer arribar aquest mateix dossier a les principals candidatures a l’alcaldia de la ciutat per tal que ens traslladessin els seus comentaris al respecte. Així mateix, també esperem conèixer el punt de vista dels candidats i candidates durant el debat que organitzem diverses entitats sobre polítiques d’habitatge a Barcelona el pròxim 18 de maig a les 18.30h al Centre Cívic Can Felipa (Pl. Josep Claveria, 1 – Barcelona) i el pròxim 23 de maig farem públiques les respostes dels partits sobre aquestes mesures.

8 mesures per fer bones polítiques d’habitatge

A continuació us enumerem, de forma resumida (al dossier les trobareu ampliades), les 8 propostes que creiem que són cabdals a l’hora de poder fer unes bones polítiques d’habitatge pensades per −i amb− la gent que es troba en situacions d’inseguretat residencial:

Pla de xoc: posar la Mesa d’Emergència a ZERO
Serveis socials més justos i de qualitat
Mantenir i potenciar el SIPHO
Creació d’una unitat especialitzada en casos d’ocupació
Reunions d’anàlisi i avaluació en polítiques d’habitatge amb els moviments socials
Augment del parc d’habitatge públic
Reallotjaments dignes
Pisos buits i sancions de la Llei 24/2015.

Des de la PAH de Barcelona esperem que els diferents partits adoptin aquestes mesures al seu programa de govern per la pròxima legislatura. Per la nostra part, seguirem treballant per pal·liar la crisi habitacional a la ciutat i vetllarem pel compliment d’aquelles lleis que garanteixen drets i han estat impulsades per la societat civil, que no pot esperar ni un minut més per donar resposta al dret −fonamental− a tenir un habitatge digne.

DESCARREGA’T EL DOSSIER AQUÍ

Debat electoral BCN: “L’habitatge en conflicte: casa o inversió. Propostes polítiques a debat”

És necessària inscripció prèvia aquí

Per aquest motiu, des de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu de la XES, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, l’Observatori DESC i el Cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis considerem més que necessari realitzar un debat públic sobre polítiques d’habitatge entorn les diverses propostes o solucions que plantegen els partits que es presenten als comicis municipals del mes de maig.

Al debat comptarem amb representants polítics confirmats de Barcelona En Comú, Esquerra Republicana de Catalunya, CUP i Junts per Catalunya.

DATA, HORA I LLOC:

Dijous 18 de maig a les 18.30 h

Centre Cívic Can Felipa (Pl. Josep Claveria, 1 – Barcelona)

Arxiu de categories Inici