La Ingrid, juntament amb la PAH de l’Hospitalet, porta acampada davant de l’Ajuntament des de dimecres passat exigint una solució habitacional
Dimecres passat 31 de juliol, la Ingrid, amb el seu fill de 5 anys, van ser desnonats d’un pis de Kutxabank. La família venia d’un procés d’impagament de lloguer des de l’any passat. A causa d’una pujada del lloguer i la pèrdua de recursos de la família no van poder fer front a les quotes i van patir un desnonament sense alternativa habitacional. Gràcies a la solidaritat i ajuda de la PAH, la família va poder recuperar un pis en mans de la banca, en aquest cas de Kutxabanc, que estava incomplint la seva funció social, ja que es trobava buit i l’habitatge és per viure, no per especular.
El passat 31 de juliol, la família va ser desnonada sense reallotjament garantit, ni per part de l’entitat financera que no va accedir a fer un lloguer social, ni per part de l’Administració a reallotjar-la a la Mesa d’emergència, tal com preveu la Llei 24/2015.
Sense alternativa habitacional, la Ingrid i el seu fill, al costat de les companyes de PAH Hospitalet, van iniciar el mateix dimecres 31 de juliol una acampada indefinida davant de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Durant aquest temps han anat a acompanyar-les diferents entitats socials i les PAHs del territori català. La resposta de Serveis Socials ha estat que es busquin un pis per viure i que els ajudaran per l’entrada. I després què? Un altre desnonament? Està clar que l’alternativa de l’Ajuntament no és una solució per la Ingrid. En primer lloc, perquè amb els seus ingressos i un deute del primer pis del qual va ser desnonada, ningú li llogarà cap habitatge, i en el supòsit, gairebé impossible, que ho aconseguís, el primer mes ja no el podria pagar. És inaudit que la solució sigui responsabilitzar més a la família que ha estat desnonada, criminalitzant-la i culpant-la per la seva situació. Mentre l’Administració durant aquests anys ha estat incapaç de buscar solucions i mesures per a ampliar el parc d’habitatge públic inexistent de la ciutat.
Exigim una solució digna per a la Ingrid i la seva família. No és el primer cas en què l’Ajuntament de l’Hospitalet vulnera el dret a un habitatge digne a les seves veïnes. És per això que volem remarcar i denunciar les polítiques d’habitatge que porten anys perpetuant-se en aquesta ciutat. L’actual regidor d’habitatge i el nou govern municipal menystenen i fan cas omís, tant a una llei catalana, la Llei 24/2015, que diu clarament en el seu article 5.6.: «les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual, per poder fer efectiu el desnonament», com al Comitè de drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, que prohibeix els desnonaments sense alternativa habitacional. Per a Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet pel PSOE, el dret a l’habitatge de la ciutadania no és més que paper per llençar a les escombraries.
Des de la PAH, ho tenim clar, no deixarem a les famílies en la cuneta, lluitarem amb elles fins a aconseguir els nostres drets, i és que tenir una llar no hauria de ser un luxe, sinó un dret per a tota la ciutadania.
La #acamPAHdaHospitalet segueix! Necessitem el teu ajut. Acosta’t a la plaça i col·labora amb nosaltres, muntant un taller, una xerrada debat sobre drets humans, acosta’t i pregunta per les comPAHs de PAH Hospitalet.
Davant la inacció de les administracions, autoorganització ciutadana!
Sí que es pot!
