Arxiu de categories Inici

Caixabank segueix demostrant la seva veritable cara

Malgrat tot l’esforç invertit per Caixabank per vendre’ns la moto amb la seva Obra Social, la realitat és que actuen com qualsevol altra entitat, estafant primer a les famílies per després apoderar-se de les seves llars i deixar-les al carrer sense alternatives

Portem diverses setmanes en campanya de denúncia contra Caixabank, exercint pressió amb accions continuades i realitzant negociacions al costat de les afectades, com la Kerly, la Martha i la Isabel, a les que l’entitat no està oferint una solució sobre la base del que marca la LAU. Això deixa clar quina és la veritable cara de Caixabank: vulnerar Drets fonamentals i violar les lleis que els protegeixen.

Les lleis estan per complir-les i Caixabank no està per sobre d’elles. La Kerly, la Martha, la Isabel i tantes altres necessiten que se’ls faci justícia després d’anys d’estafes i mentides. La justícia es resumeix molt de pressa: lloguer Social basant-se en els seus ingressos amb una durada de 7 anys, no 3 com l’entitat pretén, a uns imports que es treuen de la màniga.

Per això avui, en col·laboració amb el Col·lectiu Enmedio, tornem a una oficina de Caixabank, per visibilitzar de manera diferent i original, a l’altura de les nostres anteriors col·laboracions per acabar amb el mal, les polítiques antisocials d’aquest banc rescatat amb 6.465 milions d’euros, sense haver donat cap mena de contraprestació social a aquest capital, que com bé sabem, no es dignarà ni a retornar. Uns diners pagats per totes, que només servirà perquè se segueixi patrocinant l’especulació dels habitatges en mans de la banca.

Aquest rescat ha de servir per donar una segona oportunitat a les famílies i no per utilitzar les seves llars, un cop arrabassades, per engrossir els seus beneficis venent-los a fons voltor, en aquest cas Coral Homes.

Després de la recuperació, el passat 22 de febrer, dels articles suspesos pel PP de la Llei 24/2015, sorgida gràcies a una ILP impulsada per la PAH, l’Observatori DESC i l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Caixabank està obligada a oferir a la Kerly el lloguer social, però opta per fer cas omís i infringir les lleis, tant autonòmiques com estatals.

L’habitatge és un dret per a totes, diem prou ja i exigim solucions. 

Portem 10 anys en lluita, demostrant la legitimitat de les nostres demandes, hem canviat lleis i creat de noves, per defensar les famílies contra la usura i l’estafa bancària. Seguirem denunciant la situació i lluitant fins a aconseguir una legislació que garanteixi el dret a un habitatge digne, assequible i estable per a totes.

Les famílies no estan soles, la PAH tampoc, i tornem a posar a Caixabank enmig del relat. No permetrem un dia més que les famílies visquin les seves vides en caixes, amb la por de ser desnonades en qualsevol moment sense estar preparades. Preparades estan i seguiran estant per fer front a la màfia bancària que només vol especular amb les seves vides.

#enCAIXAdes

Reportatge: Habitatge, entre el dret i la mercaderia

Compartim el reportatge publicat originalment a Catalunya Ràdio que tracta la problemàtica actual de l’habitatge i en el qual han participat unes quantes persones de la PAH Barcelona.

Habitatge, entre el dret i la mercaderia

“Tots els espanyols i les espanyoles tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.”

Article 47 de la Constitució espanyola

Primer va ser el preu de compra i ara el de lloguer. L’encariment de l’habitatge ha abocat moltes persones a situacions complicades i, en alguns casos, desesperades: viure en condicions insalubres, triar entre tenir llum o pagar el lloguer, poder permetre’s només una habitació o ocupar un pis buit.

Es calcula que a Catalunya hi ha 11.000 persones sense llar i 53.000 en situació d’exclusió residencial. Això, mentre una Barcelona cada cop més gentrificada es converteix en un pol d’atracció per a inversors de tot el món, incloent-hi companyies com la nord-americana Blackstone, que, amb una inversió de més de 20.000 milions d’euros des del 2012, és el fons amb més propietats immobiliàries d’Espanya.

La gentrificació és un fenomen urbà que expulsa les classes populars dels barris cèntrics. Els veïns i veïnes de tota la vida són substituïts per persones amb més poder adquisitiu, que volen viure en zones de moda i pròximes a l’oferta cultural i de lleure.

Si a aquest fenomen s’hi suma un turisme massiu, ciutats com Barcelona es converteixen en un caramel per als grans tenidors. Però la tendència a l’alça dels lloguers no només afecta Barcelona. El barri vell de Girona ha vist un augment dels preus de fins al 40%, enmig d’una efervescència turística alimentada per esdeveniments globals com el rodatge de la sèrie “Joc de trons”.

Evolució del preu mitjà dels contractes de lloguer a diversos municipis

Raquel Aparicio, el seu marit i les seves dues filles menors ho van patir de primera mà. Després de set intents, els van fer fora del pis on vivien.

La Raquel recorda l’angoixa quan sentia un cop de porta o veia un policia al carrer, i el moment en què l’ordre de marxar va arribar:

“Vaig agafar les nenes i em vaig tancar a l’habitació. No era capaç de pensar.”

Una de les set peticions per fer fora la Raquel era un desnonament obert. Amb el suport de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), l’Observatori Desc i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, ha portat el seu cas al Tribunal Constitucional. És el primer sobre un desnonament obert que arriba a aquest òrgan judicial.

La sentència pot trigar dos o tres anys. Malgrat que a la Raquel ja no li servirà, la resolució pot establir un precedent per a altres famílies i suposar un primer pas per, si cal, arribar a la justícia europea.

Mentre espera rebre un pis de la mesa d’emergència, ella i la seva família s’allotgen en un aparthotel que paga l’Ajuntament de Barcelona.

Catalunya va recuperar l’any passat l’anomenada llei antidesnonaments i contra la pobresa energètica, que havia quedat suspesa durant dos anys per un recurs del PP al Constitucional.

Aquesta llei, sorgida d’una ILP, obliga bancs, immobiliàries i fons d’inversió a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables i evitar així que es quedin al carrer. L’incompliment els pot comportar sancions. Els particulars n’estan exempts encara que sumin un nombre considerable de propietats.

La legislació, però, no ha comportat les solucions esperades. Per motius diferents, la Manuela, el Juan Carlos, la Fadoua, el Roger o la Míriam no es poden permetre un habitatge digne. Són la cara visible de les disfuncions del sistema.

Clica a cada imatge per saber la seva història:

 

Quan la pensió no arriba per pagar el lloguer

Lloguers massa elevats, pensions precàries i sous insuficients expliquen una part del problema. L’Administració hauria d’oferir alternatives, però els seus serveis estan saturats.

L’Albino porta dos anys esperant un pis. Dues dècades treballant a la mina li van provocar bronquitis crònica i silicosi, una inflamació dels pulmons per inhalació de pols de sílice. Una màquina l’ajuda a respirar, però cada dues setmanes ha d’ingressar d’urgències a l’Hospital del Mar.

L’Albino viu de lloguer al Raval en un pis sense ascensor. Cobra una pensió de 1.000 euros i en paga 430 de lloguer gràcies a una ajuda. La seva dona, amb obesitat mòrbida, fa gairebé 2 anys que no surt al carrer perquè no pot baixar les escales. Amb els seus problemes respiratoris, a ell també li costa molt sortir de casa.

Tot i tenir dues pensions, l’Albino i la seva dona no es poden permetre un pis a preu de mercat

Un arquitecte de l’Ajuntament va certificar que el pis on s’estaven no era apte i els van acceptar a la Mesa d’emergència. Els metges de l’Hospital del Mar van fer informes sobre el seu estat de salut perquè els serveis socials agilitzessin els tràmits, sense resultat: el 27 d’octubre farà dos anys que esperen.

Encara li queda un any de contracte, però l’Albino reconeix que no pot més:

“He de moure cel i terra, però un any més aquí no aguanto, és que no aguanto ni dos mesos!”

Les persones grans són a l’ull de l’huracà. La pensió mitjana a Catalunya és avui d’uns 1.000 euros, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, poc més dels 930 euros que costa un lloguer de mitjana a Barcelona.

Tenir una propietat tampoc no és sinònim de tenir ingressos suficients. Molts pensionistes es veuen obligats a complementar la pensió amb productes com la nua propietat, la renda vitalícia o la hipoteca inversa, opcions que prenen un pis com a garantia. Aquestes fórmules interessen especialment a bancs i inversors perquè els permeten adquirir habitatges a preu de ganga. Abans de contractar-les, convé assessorar-se i mirar bé la lletra petita.

Si es té en compte que el 2030 un de cada quatre catalans tindrà més de 65 anys i que la meitat de les noves llars avui són de lloguer, sembla que el problema tot just acaba de començar.

Els nous damnificats del mercat immobiliari

Tot i que inadequat, l’Albino i la seva dona tenen un sostre i això fa que la seva situació no sigui considerada d’extrema urgència.

Per als casos més greus i de necessitat immediata, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa a finals del 2015 el Servei d’Intervenció en Situacions de Pèrdua de l’Habitatge i Ocupacions (SIPHO). Atén cada setmana uns 70 casos, però en moments punta pot arribar al centenar.

L’objectiu del SIPHO és mitjançar, acompanyar i orientar les persones afectades per desnonaments per tal d’evitar situacions traumàtiques.

Una tècnica del SIPHO en un desnonament a Nou Barris

Els seus responsables reconeixen que la mediació no sempre és possible i que caldria millorar la coordinació, tant amb els Serveis Socials com amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Els desnonaments són els casos més greus i els que més han sortit als mitjans, però no són l’únic problema ni el més nombrós en relació amb l’accés a l’habitatge. Hi ha un gruix de ciutadans que, tot i tenir un contracte de feina, no es poden permetre un lloguer o una hipoteca. Són el que es coneix com els treballadors pobres. A Catalunya n’hi ha més de mig milió.

Aquesta és la situació de la Yoli. Amb el seu marit a l’atur, el seu sou no era suficient per arribar a final de mes i pagar el pis. Els van desnonar.

Ara treballen tots dos, però no es poden permetre la fiança d’un lloguer.

“És una vergonya. D’on volen que traguem 3.500 euros?”

Viuen en una habitació que els costa 500 euros al mes perquè no compleixen els requisits per accedir a una ajuda al lloguer.

Per beneficiar-se’n, s’ha de cobrar menys de 21.257 euros anuals vivint sol, i pagar menys de 900 euros de lloguer, uns criteris que han quedat obsolets.

La Yoli critica la falta d’opcions per a les persones que no tenen estalvis

Existeixen pisos assequibles?

Si no es compleixen els requisits per accedir a una ajuda, hi ha l’opció d’acudir a la borsa de lloguer social. Són pisos que els propietaris han cedit a l’Ajuntament a canvi de garanties i avantatges econòmics, però hi ha molta demanda.

L’altra opció és sol·licitar un habitatge de protecció oficial. En 8 anys, la llista d’espera s’ha doblat. Només l’any passat s’hi van inscriure més de 125.000 famílies, i només se’n van acabar de construir 677 de nous.

Als anys 60, Barcelona disposava de 200.000 pisos de protecció oficial, però ara només en queden 19.000 amb aquesta qualificació. Sense aquesta reducció, l’habitatge públic representaria avui un terç del parc immobiliari de la ciutat.

A la poca oferta s’hi sumen el mal ús i l’abús. L’Ajuntament de Barcelona va començar l’any passat a fer inspeccions d’ofici als pisos de protecció oficial. Dels 2.500 que ha revisat, ha trobat irregularitats en gairebé el 10%.

Els problemes per accedir a un pis han fet que diverses entitats també s’arromanguin per trobar solucions. És el cas de la Fundació Hàbitat3, que busca pisos buits per a famílies vulnerables.

Els propietaris que hi participen cobren entre un 10 i un 20% menys que el preu de mercat a canvi d’un compromís de pagament i que el pis serà retornat en bones condicions. En el cas que sigui necessària una rehabilitació, la Fundació es fa càrrec d’una part.

Els propietaris i les reticències a llogar

A l’altra cara de la moneda hi ha els propietaris, que denuncien pressions i desprotecció.

Montserrat Calvet, advocada, fa més de 20 anys que representa propietaris. Afirma que abans no s’arribava al desnonament perquè s’assolien acords, però ara la situació és molt diferent.

“Moltes vegades és el llogater el que no té interès a parlar amb el propietari i arribar a un acord. Et diuen directament que els interessa que els posis una demanda perquè, d’aquesta manera, a través de l’Administració, se’ls escurça el termini per accedir a un pis social.”

El procés judicial per autoritzar un desnonament s’hauria de resoldre en tres mesos, però acaba allargant-se nou mesos de mitjana. Si és un cas complicat, el tràmit pot durar fins a dos anys.

Molts propietaris se senten indefensos davant la lentitud dels processos judicials

Viena, la solució?

Tothom –l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i entitats socials com l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters – coincideixen que hi ha un problema d’accés a l’habitatge i que caldria construir més habitatge públic, que ara no arriba al 2%.

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat 700 pisos per incorporar-los al mercat de lloguer i ha creat la Unitat contra l’Emergència Residencial. “La bona voluntat hi és”, diuen des de la plataforma “Fem Sant Antoni”, però consideren que no n’hi ha prou perquè continua l’expulsió de veïns i veïnes i de comerços de tota la vida, i no només en aquest barri. La taca s’estén ara al Poble-sec.

Els promotors també demanen fer més habitatge privat i parlen de construir-ne d’assequible, però des de l’Observatori DESC i el Sindicat de Llogaters reclamen com a necessària la regulació.

L’arquitecte David Bravo, expert en gentrificació, defensa un canvi de paradigma i proposa com a inspiració el model de Viena. A la capital austríaca hi ha un terç d’habitatge de lloguer públic, un terç gestionat per cooperatives i un terç de lloguer privat regulat.

La gran pregunta és: Com es pot aplicar aquest model aquí? Als anys 60 el parc de lloguer a Barcelona era del 70% i el de propietat de 30%. Ara és tot el contrari. David Bravo creu que és possible revertir els percentatges perquè, a més dels habitatges i locals infrautilitzats, hi ha prou sòl per construir pisos nous; per exemple, els terrenys municipals de la Fira de Montjuïc o cobrint les Rondes.

Per frenar la pujada de preus, la Generalitat ha aprovat via decret aplicar topalls als lloguers. Es pren com a límit l’índex de referència, és a dir, el preu mitjà de la zona, calculat a partir dels contractes dipositats a l’Incasòl i afegint-hi un 10%. No hi ha sancions per als propietaris que se saltin les limitacions del decret. Els llogaters que paguin per sobre del topall podran reclamar la diferència amb la mediació de la Generalitat o per via judicial.

La normativa sembla no convèncer a ningú. Les plataformes pel dret a l’habitatge creuen que les excepcions del decret el converteixen en paper mullat i els propietaris tornen a sentir-se desprotegits.

El Banc d’Espanya ja ha dit que desaconsella aquest tipus de mesures perquè fan que hi hagi menys pisos de lloguer disponibles. Experiències prèvies tampoc no han funcionat. París i Berlín van intentar regular els preus de lloguer, sense èxit.

Les discrepàncies fan que la pilota torni a estar a la teulada de les administracions. D’elles dependrà frenar l’especulació i garantir a tota la ciutadania el dret a l’habitatge.

CRÈDITS:

Edició: Carla Pedret i Laia Ortega
Redacció: Laia Ortega, Carla Pedret, Eva Pineda, Jordi Canal, Maria Rovira i Nati Adell
Coordinació de disseny: Sílvia Costa
Disseny i maquetació: Mercè Sabanés

 

Exigim sancions a bancs i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits!

Des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 exigim una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015

Avui, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que ha posat una sanció a un gran tenidor d’habitatge del Raval per no haver fet l’obligatòria oferta de lloguer social a una família vulnerable abans d’ordenar-ne el desnonament i, per altra banda, una expropiació forçosa de l’ús d’un pis buit del BBVA al barri del Besòs per 10 anys. També s’ha fet públic que existeixen 7 expedients més d’expropiació en pisos de Caixabank, Sareb, BBVA i Bankia, i que hi ha 300 casos més detectats on s’ha d’oferir lloguer social per tal d’evitar desnonaments, i que si no s’ofereix, també s’actuarà.

És una bona notícia que se sancioni als grans tenidors per incomplir les seves obligacions legals amb els desnonaments, i que es facin servir les eines existents per augmentar el parc d’habitatge social mobilitzant els milers d’habitatges buits existents. Segons ens consta, es tracta de les dues primeres actuacions d’aquest tipus a Catalunya.

Cal tenir ben present que la llei que va trencar per primer cop a tot l’Estat la impunitat dels bancs a l’hora de desnonar quan tenen centenars de milers d’habitatges buits, és la Llei 24/2015, aprovada gràcies a la lluita incansable de les entitats socials que defensen el dret a l’habitatge digne. La Llei 4/2016 es va aprovar després que el govern de Rajoy suspengués la 24/2015, nascuda de la ILP Habitatge. I no només això, sinó que també la vam salvar de l’intent del Partit Popular i la banca, d’enterrar-la a través de la seva impugnació al Tribunal Constitucional.

Gràcies a 3 anys de lluita imparable i després de recuperar les lleis a principis del 2019, les Plataformes d’Afectades per la Hipoteca i el Grup Promotor vam fer una primera acció a tots els municipis de Catalunya exigint als bancs, ajuntaments i jutjats el compliment íntegre de les seves mesures. A més, el passat mes d’abril ens vam reunir amb el President Quim Torra per exigir-li el mateix, i posteriorment s’han realitzat nombroses reunions amb els Departaments de Territori, Afers Socials, i Empresa, per assegurar l’aplicació valenta i plena de la Llei 24/2015, tant la part d’habitatge com la part de pobresa energètica.

Cada dia hi ha 45 desnonaments a Catalunya, i el lloguer social obligatori s’ha d’oferir en tots aquells llançaments hipotecaris i per impagament de lloguer de grans tenidors que afectin famílies en exclusió residencial, és a dir, que tinguin ingressos inferiors al 2,5 de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Per tant, milers de famílies han de signar anualment lloguers socials oferts per la banca, fons voltor i grans propietaris, que evitin el seu desnonament (13.941 van perdre el seu habitatge a casa nostra el 2018 i 3.557 el primer trimestre del 2019).

Els desnonaments de petits propietaris també estan coberts per la Llei 24/2015, a través de l’obligació de reallotjament obligatori per part de les administracions (Generalitat i ajuntaments) i de les eines de mobilització d’habitatge buit de bancs i fons voltor per lloguer social. Aquesta obligació està essent incomplerta de forma sistemàtica cada dia, i ho demostren les més de 2.000 famílies que esperen un habitatge a les Meses d’emergència a tot Catalunya: necessitem mobilitzar els milers d’habitatges buits de bancs i fons voltors que no compleixen la seva funció social!

Per acabar, exigim les següents mesures:

  • A tots els ajuntaments de Catalunya: més enllà d’aquest primer expedient de sanció, és imprescindible i obligatori que controlin totes les ofertes de lloguer social obligatòries que cal fer, sancionant de forma immediata si s’incompleixen i donant senyals inequívoques de què la llei no es pot obviar i vulnerar.
  • A l’Ajuntament de Barcelona: que imposi la sanció màxima en aquest primer cas i en els que vinguin. Les lleis diuen molt clarament que no pot resultar més beneficiós rebre una sanció que incomplir la llei (art. 28 Llei 40/2015 del Règim Jurídic del Sector Públic), i que si el benefici d’incomplir és superior a l’import de la multa, aquest pot ser incrementat fins a la quantia equivalent al benefici obtingut (art. 118 de la Llei del dret a l’habitatge). Per tant, la sanció màxima i el seu increment vénen justificades per la rendibilitat que els fons voltor i les entitats bancàries extreuen dels lloguers abusius.
  • A la Generalitat: que posi les eines amb urgència per poder aplicar una altra mesura importantíssima per mobilitzar, la cessió obligatòria dels habitatges buits de la banca als preus de lloguer social que marca la Llei 24/2015. En aquest moment el Grup promotor ja ha fet una proposta al Departament de Territori per tal que es pugui aplicar per part dels ajuntaments, que haurà de ser aprovada com més aviat millor.

Aprofitem per anunciar, que el pròxim 11 de juliol tindrem una nova reunió amb el President Torra, per valorar si des de l’abril s’han fet els avenços necessaris per garantir l’aplicació al 100% de la Llei 24/2015.

Exigim sancions a banca i fons voltor que desnonen, i la mobilització immediata dels seus habitatges buits! Cal una ofensiva de totes les administracions catalanes per garantir el compliment íntegre de la Llei 24/2015 i la protecció del dret a l’habitatge!

La PAH de Barcelona ocupa l’Institut Municipal de Serveis Socials per exigir reallotjaments dignes a famílies desnonades que es troben en pensions

La Llei 24/2015 obliga les administracions a reallotjar a les famílies desnonades, i ajuntaments i Generalitat ho estan incomplint

Avui divendres 21 de juny de 2019 la PAH de Barcelona ha ocupat la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona per reclamar un reallotjament digne a famílies desnonades que avui dia es troben en pensions i/o albergs sense un lloc on poder fer els deures les seves filles, poder cuinar per menjar calent i poder fer una vida digna mentre estan a l’espera del pis de la Mesa d’emergència o d’una solució definitiva. Aquest reallotjament temporal, que es fa per no tenir pisos de la Mesa d’emergència, és gestionat per l’empresa Snow Travel, que selecciona arbitràriament pensions per a les famílies desnonades sense veure les necessitats de la família i les va movent de pensió en pensió, com és el cas de la família de la Chaimae o la de la Teresa. Aquí podeu veure els requeriments i conveni signat amb la Generalitat de Catalunya.

Recordem que la Llei 24/2015 obliga en el seu articulat, mai suspès, en l’article 5.6 que: “Les administracions públiques han de garantir en qualsevol cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que estiguin en procés de ser desnonades de llur habitatge habitual, per a poder fer efectiu el desnonament. El mecanisme de garantia de reallotjament l’ha d’acordar la Generalitat amb l’Administració local per als casos que les meses de valoració que regula la secció IV del Decret 75/2014, del 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge, tramitin com a emergències econòmiques i socials”. Avui dia aquest article s’està incomplint per part de les administracions locals com Barcelona i per part de la Generalitat que està deixant les famílies desnonades sense aquest reallotjament i responsabilitzant als moviments socials com la PAH a buscar solucions per les famílies.

Des de la PAH, una vegada més, anem més enllà i proposem solucions per fer-hi front. Concretament exigim la convocatòria del Consell Social de l’habitatge de Barcelona per reobrir i treballar els protocols d’accés a la Mesa d’emergència i els reallotjaments en casos específics, com són procediments de desnonaments oberts i de petit tenidor. El passat mes de maig vam preguntar als partits polítics que es presentaven a l’alcaldia de Barcelona sobre aquests temes i d’altres que creiem urgent abordar. La resposta majoritària és de fer-hi front. Ara, amb un nou govern, exigim que ens posem a treballar des d’avui, doncs les famílies no poden esperar.

Exigim per les famílies que es troben en risc de desnonament propostes de mínims:

  • Protocol d’accés a la Mesa d’emergència. Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals o les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.
  • Reallotjament després de desnonament. Acordar el destí del reallotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Exigim el compliment amb la Llei 24/2015.
  • Llista d’espera de la Mesa d’emergència. Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. És necessari un pla de xoc per posar-la a zero.

Sabem que davant situacions difícils cal posar-hi imaginació i valentia, des de la PAH ho portem fent des de fa 10 anys. Davant d’això cal que totes les administracions, entitats, partits polítics es responsabilitzin i que diguin obertament si continuaran posant bastons a les rodes per sortir d’aquesta situació o realment posaran tots els seus recursos per deixar enrere el rànquing de la vergonya de desnonaments que liderem en el territori espanyol.

Nosaltres ho tenim clar, mentre continuï havent-hi qualsevol vulneració en el dret a l’habitatge, ens tindran davant. Exigim una #CiutatPerViure.

Blackstone mata

Les PAHs de tot Catalunya exigim solucions per a famílies vulnerables

Avui fa exactament un any de l’assassinat d’en Jordi, el veí de Cornellà que es va treure la vida per no poder pagar el seu lloguer a Blackstone. Les PAHs de Catalunya tornem a les oficines d’aquest fons voltor a exigir justícia, a dir alt i clar que no deixarem que hi hagi una mort més per la seva usura i que atenguin un a un tots els casos. Esperem que no s’hagi de perdre una altra vida perquè s’asseguin a negociar amb nosaltres.

Blackstone a Espanya opera amb el nom Anticipa Real Estate, gestora immobiliària amb la qual es va apoderar de les hipoteques de Catalunya Caixa. Una operació habitual, comprar el deute d’economies en problemes, per posteriorment pressionar i cobrar la totalitat del valor d’aquest deute, negant a les famílies reestructuracions de deute, quites o lloguers socials, tot i que estem parlant d’habitatges que provenen de caixes i bancs que van rebre ajudes del FROB, aquest rescat bancari de més de 60.000 M € de diners públics i sense cap mena de contraprestació a la societat. 

Blackstone, aprofitant-se de la situació, porta invertits a Espanya des de l’inici de la crisi més de 20.000 M € (5.420 M € només durant el 2018). Blackstone ha comprat Hotels (amb 20.000 llits és el segon major propietari de llits hotelers d’Espanya), Habitatges (amb 35.000 habitatges és el major propietari d’Espanya), Hipoteques (100.000 a Catalunya Caixa), Logística (55 actius logístics i 162.000 m² de sòl per a ús industrial) i Joc (va comprar Cirsa Codere). Com qualsevol fons voltor extractivista, el seu únic objectiu és comprar barat i vendre car en el menor temps possible. No li importa els mètodes ni com quedi el país després del seu pas. A Espanya, per exemple, només 5 anys després, ja ha posat a la venda part dels 1.860 pisos d’habitatge públic que va comprar a l’Ajuntament de Madrid, o de les 100.000 hipoteques que va comprar a Catalunya Caixa

La relatora d’habitatge de l’ONU, Leilani Farha, en un recent informe sobre Blackstone va expressarserioses preocupacions que les seves accions siguin consistents amb el dret internacional dels drets humans pel que fa al dret a l’habitatge i la seva responsabilitat de respectar els drets humans sota els Principis Rectors de les Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans.” 

Blackstone s’amaga darrere de 6 SOCIMIS (Societats Cotitzades Anònimes d’Inversió en el Mercat Immobiliari), creades pel Partit Socialista i que gràcies al Partit Popular no paguen impost de societats, (Euripo, Torbel, Albirana, Testa, Corona i Fider) i darrere de nombroses empreses com Budmac o Alquilovers. Tot un entramat de societats per evadir impostos en paradisos fiscals o Luxemburg, el principal objectiu dels quals (de Blackstone) és comprar actius amb el menor preu possible i que en el moment de la venda, en un període a curt o mitjà termini, es vengui a altres inversors per aconseguir altes rendibilitats. Alguns dels seus competidors en el sector són: Kronos Homes i Värde Partners. Blackstone va registrar l’any passat dues noves Socimis sota el nom de Pegarena i Tourmalet.

En pocs anys s’ha convertit en el gestor immobiliari més gran del nostre país, acumulant prou poder sobre el mercat per a permetre’s el luxe d’influir en les polítiques d’habitatge, amb amenaces al mateix Govern. Haya Real Estate és l’empresa immobiliària de Blackstone. Administra la cartera més gran de REOs a tot l’Estat espanyol i comercialitza més de 15.000 immobles a l’any. A més, explota grans carteres de patrimoni immobiliari i són experts en lloguer de REOs (REO és l’acrònim del terme anglès “Real Estate Owned” o propietats embargades després d’un judici hipotecari. REO és un terme de la indústria financera que fa referència a les propietats que una institució ha executat i que ara li corresponen). I també habitatge social. A Barcelona es va adjudicar un edifici d’habitatge de protecció oficial a l’Avinguda Diagonal i ara l’està posant a la venda per 30.000 milions d’euros. Des de la PAH exigim a la Generalitat de Catalunya que no ho permeti. Amb un 1.5% de parc públic de lloguer social no podem permetre que fons voltor com Blackstone vinguin a colonitzar i a expulsar-nos de les nostres ciutats. 

La Plataforma d’Afectades per la Hipoteca portem anys denunciant i exigint als governs de torn responsabilitat i protecció a les famílies. Durant aquests anys la resposta de les institucions ha estat la de seguir protegint els especuladors i deixant en la cuneta als milers de famílies que són víctimes d’aquest fons voltor.

Davant d’això, les PAHs de tot Catalunya diuen PROU. No permetrem que es continuïn vulnerant els drets humans sense cap conseqüència.

Avui comencem una campanya de pressió i escrache al fons d’inversió Blackstone i a tots aquells que li afavoreixin per operar a l’Estat i ciutats. Com a primer pas ens hem concentrat a les seves oficines del Prat del Llobregat a exigir demandes concretes per a desenes de famílies que porten anys intentant buscar solucions i que aquest fons d’inversió només els ha donat una ordre de desnonament com a resposta. 

Exigim: 

  • Una oficina d’atenció al públic a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida
  • Lloguers socials segons la Llei 24/2015 per impagament d’hipoteca i de lloguer, amb els barems de la llei i a 7 anys, com marca la LAU
  • Renovació dels lloguers socials. Hi ha 500 famílies a Barcelona a les quals els finalitza el contracte de lloguer social i no li ho volen renovar
  • Quites de deute
  • Lloguer social per als casos d’ocupació
  • Cites per escrit per a cada un dels casos que presentem avui, en les seves respectives PAH en una setmana

La batalla va començar fa anys, ara seguirem denunciant les seves noves pràctiques abusives i usureres. Ja no només estan quedant-se amb els habitatges de les famílies vulnerables, sinó que estan adquirint hotels, empreses de jocs, per seguir explotant les nostres vides i esprémer fins a l’últim cèntim de les famílies que fan malabarismes per arribar a final de mes.

Si estàs afectada per aquest fons d’inversió, escriu-nos un correu a: lapahdebarcelona@gmail.com
Estem teixint una xarxa internacional per a enfonsar a aquest fons voltor i a tots els que permetin que operin de manera fraudulenta incomplint tractats internacionals de drets humans.

Diguem ben alt i clar que BlackstoneAnticipa: estafa, enganya, mata i fa fora la gent de les seves llars. Ho permetràs? Nosaltres NO! La revolució comença aquí. No estàs sola!

#BlackstoneMata

Hem elaborat un ampli dossier sobre Blackstone i testimonis d’afectades que pots llegir i descarregar aquí