Arxiu de categories Inici

Aquests dies presenciem com els resultats de les eleccions municipals es converteixen en una lluita pel poder que obvia quines mesures s’implementaran al llarg del proper mandat per garantir una vida digna de les persones i la preservació de la biodiversitat que la fa possible. Malauradament s’ha continuat amb la priorització del xoc de blocs per sobre les necessitats de les persones.

Per tot plegat, en un moment on els grans lobbies pressionen en la direcció contrària,  des dels moviment socials de la ciutat exigim que es posin al centre les polítiques socials i les necessitats de les persones i el planeta.

Davant els abusos i atacs a la democràcia dels poders econòmics, les persistents desigualtats, el greu deteriorament ambiental i l’emergència habitacional de la ciutat, es fa imprescindible abordar de forma immediata les següents demandes en l’acció de govern a Barcelona:

Desigualtats i justícia social

• Cal mantenir el compromís amb el pla decennal d’inclusió, revisar, reforçar i ampliar els plans de barris, reforçar les polítiques públiques en sanitat, serveis socials i educació, lluitant contra la segregació escolar,  desenvolupant polítiques d’ocupació clarament orientades a fer front a la precarietat i els baixos salaris, incorporant mesures urbanístiques que facin front a la gentrificació i l’apropiació privada de l’espai públic.
• Exigim garantir l’accés universal als subministraments bàsics, sigui quin sigui el nivell de renda de la família o el règim de tinença del seu habitatge. En aquest sentit, tota política municipal hauria d’integrar la defensa i l’aplicació en forma de sancions de la Llei 24/2015, com a norma que protegeix els drets de les persones en situació de vulnerabilitat. Per altra banda, cal consolidar l’enfocament de la pobresa energètica des d’una perspectiva de drets, ampliant d’aquesta manera els recentment creats Punts d’Assessorament Energètic per tal que siguin un servei conegut i emprat pel conjunt de la ciutadania i fomentin l’apoderament col·lectiu. Igualment, cal avançar de manera decidida cap a la sobirania energètica, fent de Barcelona Energia un espai de participació col·lectiva per un control democràtic de la producció, distribució i consum energètic.

Emergència climàtica i justícia ambiental

És necessària una visió global de la qüestió i abordar prioritàriament l’emergència climàtica on les següents mesures són fonamentals:

• Cal un canvi en el model de mobilitat,  amb una aposta decidida pel transport públic: tramvia, metro, xarxa de transport en superfície amb perspectiva metropolitana, posada en marxa d’una extensa xarxa de pàrquings dissuasius, foment de l’ús de la bicicleta i planificació d’un urbanisme favorable als vianants i d’una extensa xarxa d’espais verds amb la renaturalització dels rius Llobregat i Besòs.
• Apostar per una política de transformació del model energètic local. Amb un operador municipal verd, que no participi de la incineració de residus, amb govern públic-comunitari, que exerceixi com a verdader agent de canvi, cap a una transició energètica socialment i ambiental justa a la ciutat de Barcelona.
• Lluitar contra els grans contaminants, limitant al màxim el trànsit de vehicles moguts per energies fòssils, l’arribada de creuers, la generació d’energia mitjançant incineració o centrals de cicle combinat de gas o carbó.
• Una política de gestió de residus orientada al residu zero, implementació a tota la ciutat del sistema de recollida porta a porta amb una forta limitació de l’ús de plàstics, foment d’envasos retornables, reutilització, reciclatge i que elimini la incineració.
• Implementar la remunicipalització de l’aigua de Barcelona i l’Àrea Metropolitana, així com posar en marxa un espai de concertació entre actors socials i institucionals per tal de vetllar per la gestió de l’aigua com un bé comú, l’acompliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i la preservació dels ecosistemes que abasteixen d’aigua Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Tal com demanen més de 250 entitats, algunes de 3r nivell, en el Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica de L’AMB*.

Emergència habitacional, lloguer i turisme

• Polítiques decidides per a una transició en forma de decreixement turístic acompanyades per alternatives econòmiques més justes. Substitució del consorci públic-privat Turisme de Barcelona per una agència pública encarregada de controlar i contenir el sector. Ampliació de la zona 1 de l’actual pla d’allotjaments turístic (PEUAT) a tota la ciutat, aturant la concessió de llicències de qualsevol tipus d’allotjament turístic a la ciutat i engegant un procés anàleg en l’àmbit metropolità.
• Abordatge de les grans infraestructures de mobilitat com a factor fonamental de la turistització; per ser port i aeroport, competències supramunicipals, cal un acord de ciutat i un procés de diàleg amb la resta d’administracions perquè sigui la ciutat qui gestioni aquestes infraestructures. Cessió per part de la Generalitat a l’Ajuntament de la gestió del 100% de la recaptació de la taxa turística per destinar-la per llei a finalitats com ara el parc públic de lloguer, a reforçar del teixit veïnal o el finançament del procés de decreixement turístic.
• En política d’habitatge és imprescindible l’augment del parc públic de lloguer en compliment de la mesura del 30% i 15% d’habitatge públic. Cal un compliment íntegre de la Llei 24/2015, així com ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració. Cal facilitar acords de lloguer social davant de problemàtiques com la de les famílies forçades a ocupar, així com publicar dades del fenomen.
• Per fer front a l’emergència cal modificar el protocol d’accés a la Mesa d’emergència i una reducció dràstica de la llista d’espera que actualment supera els dos anys. Cal acordar el destí del reallotjament després de desnonament amb antelació a la data del desnonament i evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Cal unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions.
• Cal un seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament i agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

I per tot això és imprescindible que el pròxim govern de la ciutat tingui com a prioritat aquestes qüestions, amb transparència i facilitant la participació dels moviments socials per tal de seguir amb l’aprofundiment de la democràcia, i fer front als lobbies i als poders que intenten apropiar-se de la ciutat.

Barcelona, 11 de juny de 2019

Aigua és Vida, Aliança contra la Pobresa Energètica, Assemblea de Barris per a un  Turisme Sostenible, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, la PAH, Sindicat de Llogateres i la Xarxa per la Sobirania Energètica

* Compromís per l’Aigua Pública i Democràtica https://aiguabcn.org/compromis/compromis/

Quina és la postura dels diferents partits davant les demandes de la PAH Barcelona?

El passat 6 de maig, a l’habitual assemblea de benvinguda vam rebre als diferents partits polítics per tal de donar a conèixer la realitat de la ciutadania en matèria d’habitatge. A la trobada vam aprofitar per traslladar 8 demandes clares de cara a les pròximes eleccions municipals per tal de fer front a l’emergència habitacional que patim a la ciutat de Barcelona, i vam demanar quina era la postura de totes i cadascuna de les candidatures davant les nostres propostes.

De les set candidatures a qui vam traslladar les propostes, només cinc han respost: JuntXCat BCN, ERC, Barcelona en Comú, CUP i PSC. El Partit Popular i Ciutadans han seguit girant l’esquena a la ciutadania negant-se a contestar i sense posicionar-se pel dret a l’habitatge.

A continuació donem a conèixer la resposta de cadascuna de les demandes:

1. Protocol d’accés a la Mesa d’emergències

Revisió del protocol per permetre-hi l’accés de moltes famílies en situació de vulnerabilitat que actualment no ho poden fer, com són les que provenen de locals, les que han viscut un procés de separació i la demanda judicial no anava al seu nom.

• CUP: “S’han de destinar tots els recursos que es destinen a allotjaments precaris, pensions, hotels, que són molts, a l’habitatge social digne i a la prevenció dels desnonaments”.
• JxCAT: “S’ha normalitzat la comercialització d’aquests espais com habitatge i pensem que si s’accepta com a tal, no podem desprotegir als ocupants”.
• BComú: “La nostra prioritat en aquests moments és deixar a zero la llista d’espera de 500 famílies, cosa que podríem fer si la Generalitat assumís la responsabilitat que no ha cobert durant aquest mandat”.
• PSC: “Estem oberts a estudiar-ho i a treballar de la mà de la PAH i altres entitats”.
• ERC: “Si una cosa fa complicada la solució de la problemàtica de l’habitatge, és que respon a una persona o persones diverses amb una situació diferent cada una, per això calen protocols que permetin donar resposta a totes les situacions”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

2. Reallotjament després de desnonament

Acordar el destí del re allotjament amb antelació a la data del desnonament, evitar l’ús de pensions, que en cap cas suposen una alternativa digna. Compliment amb la Llei 24/2015.

• CUP: “Crear un observatori específic per evitar els desnonaments i personar-se com a defensa de les persones amenaçades de desnonament i impedir per tots els mitjans que se n’executi cap”.
• JxCAT: “Segons cada cas no podem descartar ni excloure cap solució que proporcioni una solució temporal abans d’un re allotjament definitiu”.
• BComú: “Hem posat la maquinària municipal al màxim per ampliar el parc públic i innovant amb Allotjaments Temporals per tal d’evitar aquestes situacions, però és cert que en 4 anys no podem reparar el dèficit històric de polítiques públiques municipals adreçades a garantir el dret a l’habitatge”.
• PSC: “Incorporarem pisos destinats a l’allotjament dels casos aprovats per la mesa d’emergència, per evitar el destí a pensions i per reduir el termini d’espera.”
• ERC: “Cal acordar un destí i un acompanyament per aquestes famílies, en entorns on puguin créixer i se’ls permeti sortir de la vulnerabilitat”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

3. Llista d’espera de la Mesa d’emergència

Reducció urgent del termini d’espera que actualment supera els dos anys en molts casos. Pla de xoc per posar-la a zero.

• CUP: “La resposta a aquestes situacions d’emergència ha de ser immediata i efectiva globalment per part de l’Administració pública de forma directa (titularitat, gestió i provisió)”.
• JxCAT: “Cal fer un pla de xoc per reduir l’espera que actualment pateix la Mesa d’Emergència. Ara bé, posar la Mesa d’Emergència a 0 amb el parc d’habitatge assequible actual, no és possible”.
• BComú: “Continuarem ampliant els recursos habitacionals de l’Ajuntament amb el tanteig i retracte, la compra i construcció d’habitatges, així com amb els nous habitatges que ha d’incorporar durant aquest any Habitat 3 i garantint que es compleix la Llei 24/2015”.
• PSC: “Desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB i les entitats financeres per incorporar de l’ordre de 5.000 pisos de lloguer que tenen aquestes entitats, al parc de lloguer social de la ciutat”.
• ERC: “Cal explorar seriosament i amb contundència la mobilització dels habitatges de la Sareb per respondre a les emergències habitacionals”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

4. Augment del parc públic

Promocions públiques de lloguer indefinit, implicació amb la mesura del 30%, ús intensiu del mecanisme del tanteig i retracte, compliment del 15% d’habitatge públic.

• CUP: “L’Ajuntament ha d’expropiar, immediatament i sense indemnització, els pisos buits propietat de la SAREB i de grans tenidors. Aquests pisos han de passar a formar part, en primer lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer social, i en segon lloc, del parc d’habitatge públic de lloguer”.
• JxCAT: “D’acord amb la mesura, però s’haurien de saber quins canvis es volen propiciar en els criteris d’accés a l’HPO per poder concretar el nostre posicionament”.
• BComú: “Estem totalment d’acord que la promoció pública ha de garantir que l’habitatge mantingui la protecció de manera permanent, és per això que hem fet aquesta demanda a la Generalitat de Catalunya, ja que la competència és seva”.
• PSC: “Tornarem a construir 4.000 habitatges públics i promourem els dispositius de gestió necessaris per a desenvolupar l’objectiu de disposar d’un parc de 25.000 habitatges a Barcelona”.
• ERC: “El parc ha de promoure la rotació per tal de respondre sempre a aquells que no tenen alternativa, però no pot ser permanent per aquells que no en tenen necessitat. Implicació en el 30% i el tanteig i retracte”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

5. Lloguer

Compliment íntegre de la Llei 24/2015, ampliar la Borsa de Lloguer i revisar les ajudes ofertes per l’Administració, que actualment s’obren només durant un breu termini al llarg de l’any.

• CUP: “Prohibició immediata de l’ús d’habitatges per a lloguer turístic; exigim implicació i compromís amb la mesura del 30% i un ús intensiu del mecanisme del tanteig; i l’import del lloguer no podrà ser superior al marcat per l’Ajuntament”.
• JxCAT: “Estem d’acord en revisar les ajudes ofertes per l’Ajuntament que actualment només s’obren durant un breu termini al llarg de l’any i, també, estudiar la possibilitat de la seva ampliació”.
• BComú: “Estem d’acord que hem de treballar perquè les convocatòries no es limitin a un determinat període”.
• PSC: “La Llei 24/2015, és evident que s’ha de complir i hem d’intentar no arribar als jutjats per fer-la complir. En relació a la borsa de lloguer, estem oberts a estudiar els terminis de les convocatòries. Pel que fa als preus de lloguer, aplicarem una subvenció del 50% de l’IBI pels pisos que els llogaters posin a disposició en règim de lloguer, segons al preu de referència o inferior, i desplegarem de manera immediata i amb una posició molt proactiva de negociació amb la SAREB”.
• ERC: “A favor de la Regulació dels lloguers i major durada dels contractes (6 ‐ 10 anys)”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

6. Ocupacions

Facilitar la negociació de les famílies amb la propietat per arribar a acords de lloguer social, instaurar un servei municipal de mediació comunitària per resoldre conflictes amb veïnes, facilitar la regularització dels subministraments bàsics, publicar dades sobre el fenomen que ajudin a tenir una idea clara del nombre de llars que es troben en aquesta situació.

• CUP: “Defensarem que es garanteixi l’empadronament, l’accés als subministraments i les condicions d’habitabilitat de l’habitatge, més enllà de si hi ha relació contractual entre la persona que hi viu i la propietat. Prioritzant sempre el dret a l’ús per sobre del dret a la propietat”.
• JxCAT: “Apostem per una anàlisi que sigui individualitzada i cas per cas i veure si hi ha vulnerabilitat en les persones que ocupen per a donar solucions a aquestes famílies. En una regulació general no estem d’acord”.
• BComú: “Hem fet canvis com deixar d’excloure aquestes unitats familiars de la Mesa d’Emergències i per l’altre, amb la creació del servei SIPHO hem mitjançat en tots els casos de vulnerabilitat per intentar regular la seva situació amb un lloguer social”.
• PSC: “Amb les mesures antidesnonaments, esperem que les ocupacions es redueixin”.
• ERC: “Cal saber discernir bé el tipus d’ocupacions i en cada cas calen mesures diverses”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

7. Funcionament de Serveis Socials/Habitatge/SIPHO

Unificar les visites a Serveis Socials i Habitatge perquè existeixi una taula única i no es dupliquin les funcions, reduir el termini d’espera per a les cites prèvies. Reforç del servei SIPHO.

• CUP: “Cal re municipalitzar tots els serveis dedicats a l’habitatge, començant pels més sensibles per a les persones.”.
• JxCAT: “D’acord amb la mesura”.
• BComú: “S’han reforçat les oficines d’Habitatge incorporant Punts d’Assessorament Energètic i ampliant la presència d’advocades, i s’han creat noves oficines”.
• PSC: “Estem disposats a estudiar-ho perquè és evident que la coordinació entre Serveis Socials i Habitatge no ha funcionat amb suficient eficiència en el passat mandat, així com el reforç de la SIPHO”.
• ERC: “Equips transversals millor coordinats amb Salut i Afers Socials, augmentar els recursos de les oficines d’Habitatge i ampliar les oficines en els llocs de més demanda”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

8. Blocs

Seguiment individualitzat dels casos de blocs amb intermediació directa de l’Ajuntament, agilització de les denúncies per assetjament immobiliari.

• CUP: “Es farà efectiva la Declaració de tractar tota la ciutat de Barcelona com àrea subjecta al dret a tempteig i retracte, aprovada per l’Ajuntament de Barcelona (de forma directa, pública i sense intermediacions)”.
• JxCAT: “El nostre compromís és lluitar contra l’assetjament immobiliari i hem d’acompanyar en aquests casos. Pel que fa a la intermediació, apostem per fer-la de manera individualitzada i veient la situació de cada cas”.
• BComú: “Proposem la creació d’un centre d’atenció i defensa dels i les llogateres en coordinació amb les entitats socials especialitzades que serveixi per assessorar, mitjançar, i denunciar casos d’assetjament”.
• PSC: “Enfortirem els districtes com a Administració propera amb capacitat d’abordar la inspecció sistemàtica de pisos buits de grans tenidors, habitatges turístics, problemes de sorolls i detecció de situacions d’ocupació no consentida generadora de conflicte veïnal”.
• ERC: “L’Ajuntament hi hauria de personar‐se en els casos d’assetjament immobiliari”.
• C’s: Sense resposta.
• PP: Sense resposta.

Compartim també les respostes completes de cadascun dels partits:

• JuntsXCat BCN
• ERC
• Barcelona en Comú
• CUP
• PSC