Arxiu de categories Inici

El Govern de l’Estat aprova un Decret de Lloguers necessari però insuficient: t’expliquem com ens afectarà

  • Després d’anys de mobilització, hem aconseguit que es reformi la llei d’arrendaments urbans, revertint part de les nefastes polítiques que el PP va impulsar entre 2012 i 2013.

  • La falta de valentia política de PSOE, PDeCAT i PNB (per no mencionar el bloqueig de Cs i PP a la Ley Vivienda PAH) ha evitat que es prenguin mesures secundades per una àmplia majoria social i que haguessin contribuït a punxar la bombolla, com la regulació de preus o la prohibició dels desnonaments sense reallotjament.

Ja és oficial. El Govern de l’Estat, reunit en Consell de Ministres, ha aprovat un nou Reial Decret Llei que incorpora mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer. Es tracta d’un pas necessari, que incorpora importants avenços respecte al decret que va intentar impulsar el mateix Govern fa dos mesos, i que seria totalment impensable sense la mobilització popular dels darrers temps. Ara bé, aquesta reforma legal segueix sent insuficient, pels motius que detallem més avall.

Fa més d’un any que, junt amb altres organitzacions com els Sindicats de Llogateres i Llogaters, anem reunint-nos amb els grups parlamentaris i posant sobre la taula mesures de sentit comú, recolzades per una majoria social. Propostes rigoroses que contribuirien a garantir el dret a l’habitatge, i que una àmplia varietat de grups han assumit i defensat al Congrés dels Diputats: En Comú-Podem, Bildu, Compromís i ERC. Que aquestes mesures no hagin estat plenament incorporades al decret té a veure amb la poca valentia del govern i dels grups parlamentaris de PSOE, PDeCAT i PNB: tots ells han bloquejat la regulació de preus que la ciutadania reclama des de fa temps. Menció a part mereix l’intolerable boicot de PP i Ciudadanos, contraris al dret a l’habitatge i a qualsevol política que no passi pel dogma de “donar més incentius fiscals i augmentar l’oferta”.

A continuació mostrem una taula amb els principals canvis que s’han introduït en el nou Reial Decret i us expliquem els aspectes més rellevants. També indiquem tot allò que ha quedat fora.

1. Durada

POSITIU. Els contractes seran de 5 anys quan el propietari sigui persona física, i de 7 anys en el cas de persones jurídiques. Si la casa és venuda a un nou propietari, el contracte seguirà vigent encara que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

NEGATIU. El Decret segueix permetent les expulsions unilaterals i arbitràries al final del contracte del lloguer. No incorpora allò que és comú en altres països: que el contracte de lloguer es renovi automàticament sempre que la llogatera hi hagi complert amb les seves obligacions, i a no ser que hi hagi necessitat familiar per part de la propietat, o una altra causa de força major.

2. Preavís per finalitzar contracte

POSITIU. Fins ara, en cas de no voler renovar el contracte, el propietari podia avisar amb només 30 dies d’antelació. Ara el temps de preavís s’augmenta a 4 mesos. La part llogatera haurà d’avisar 2 mesos abans de la finalització de contracte.

POSITIU. En la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim (5 o 7 anys), les causes de necessitat urgent hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

3. Preu

POSITIU. Es prohibeixen les pujades abusives dins del contracte. Quan es va aprovar l’anterior decret, vam denunciar que els grans propietaris com Blackstone estaven imposant contractes de 7 anys que incloïen pujades graduals i inassumibles. Ara això s’evita, vinculant les pujades interanuals a l’IPC.

MOLT NEGATIU. El Decret deixa fora la possibilitat de poder regular els preus. Una de les millors eines per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació mitjançant índexs socials, que incorporin variables socioeconòmiques (els ingressos de la ciutadania), i siguin d’obligat compliment. En comptes d’això, es proposa construir índexs de mercat (mitjanes de preus d’acord amb les fiances dipositades en plena bombolla) i que siguin de caràcter informatiu, no vinculants. Portals com el que ja té la Generalitat de Catalunya, que ha demostrat una ineficàcia absoluta.

4. Desnonaments

POSITIU. Hem aconseguit que es reformi la Llei d’Enjudiciament Civil per prohibir els desnonaments amb data oberta: experiment que cada cop més jutjats estan practicant a Catalunya i que permet que la policia pugui desnonar en qualsevol moment, per sorpresa. Aquesta era la principal exigència de la campanya Prou Desnonaments Oberts: obligar els jutjats a posar dia i hora pel desnonament, evitant així el patiment afegit de les llars, i permetent que la ciutadania practiqui l’autotutela de drets i la desobediència civil davant lleis injustes.

MOLT NEGATIU. El govern del PSOE s’ha negat a incloure mesures que evitin els desnonaments sense alternativa habitacional. Això seria factible estenent la Llei 24/2015, vigent a Catalunya, que actualment obliga els grans propietaris a garantir una alternativa habitacional a totes les persones sota amenaça de desnonament per motiu d’impagament de lloguer o d’hipoteca. Una solució efectiva per evitar aquesta vulneració de drets humans seria, per una banda, exportar la Llei 24/2015 a tot l’Estat, i per altra banda, ampliant-la també a casos de finalització de contracte i ocupació.

La resposta del Govern davant dels 60.000 desnonaments anuals (aproximadament, segons dades del CGPJ) és introduir la possibilitat d’ajornaments curts. El decret obliga els jutges a ajornar el desnonament un mes quan el propietari sigui una persona física, i 3 mesos en el cas de persones jurídiques. També els obliga a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials. Però exclou la possibilitat de paralitzar el desnonament i garantir el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans.

5. Honoraris

POSITIU. El nou decret assegura que els honoraris per la formalització i la gestió del contracte vagin a càrrec dels propietaris quan siguin persones jurídiques. L’anterior decret deixava la porta oberta a què les empreses poguessin obligar la part llogatera a pagar aquestes despeses.

NEGATIU. Tot i ser un canvi en la bona direcció, és molt insuficient, perquè qui vivim de lloguer seguirem pagant tots (o quasi tots) els honoraris quan el propietari sigui persona física. Els honoraris sempre haurien d’anar a càrrec de la propietat, que és qui demana i rep els serveis dels intermediaris per comercialitzar l’habitatge i treure’n benefici. Les llars llogateres, en canvi, constitueixen un mercat captiu pels agents immobiliaris: es veuen forçades a pagar els seus honoraris a canvi d’un servei no sol·licitat, generalment deficient, i que sovint atempta contra els seus drets i interessos.

6. Impostos

NEGATIU. Es mantenen els privilegis fiscals dels fons voltor, que a través de les SOCIMI poden destinar milers d’habitatges al lloguer sense pagar impost de societats i gaudint d’importants deduccions. També es perpetuen els privilegis fiscals dels propietaris, que seguiran tributant (IRPF) només pel 40% dels diners que reben dels llogaters.

7. Habitatge buit

NEGATIU. El Decret no obliga ni dóna eines a les administracions per poder mobilitzar els habitatges buits.

Tot i ser un pas necessari, el Reial Decret és del tot insuficient per aturar l’especulació immobiliària, i per això seguirem organitzant-nos. En aquest, sentit, ja podem anunciar que el 6 d’abril sortirem als carrers en una manifestació per punxar la bombolla dels lloguers.

La lluita de la PAH, dels Sindicats de Llogateres i Llogaters i dels moviments de barri continua. No pararem fins a treure l’habitatge del mercat, per posar-lo a l’altura de l’educació i la sanitat. Pas a pas, perquè volem arribar lluny.

[Comunicat] Els desnonaments oberts arriben al TC per la vulneració de DDHH

Els desnonaments en obert, desnonaments amb data oberta o desnonaments sorpresa, són desnonaments en què no s’especifica el dia i l’hora en què s’han de produir, sinó que estableixen el període per executar el llançament durant tota una quinzena, un mes o fins i tot un trimestre

Aquest tipus de desnonaments han sorgit recentment com a reacció dels jutjats a la incapacitat d’executar desnonaments quan moviments veïnals o entitats, com la Plataforma d’Afectades per les Hipoteques (PAH), aconsegueixen aturar-los “a la porta” mitjançant concentracions de desenes de persones. En les mateixes paraules d’un jutge de la Sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), “la Llei s’ha quedat curta” i per això no dubten a dictar desnonaments en obert en contra de l’establert a la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), que en tots els seus articles que regulen la forma en què s’han d’executar els desnonaments (arts. 21, 437, 440, 447, 549 i 704). Però els desnonaments oberts no només són contraris a la Llei processal espanyola, sinó que violen diferents drets humans continguts a la Constitució, entre d’altres, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret a la intimitat personal i familiar i el dret a la inviolabilitat del domicili.

Des de l’any passat s’ha anat denunciant la fixació per part dels jutjats de primera instància de Barcelona de desnonaments amb data oberta. Així, abans de l’estiu ja vàrem tenir una primera reunió amb la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, on es va arribar a un acord de mínims pel qual es comprometia a portar a la junta de jutges degans de Barcelona la limitació dels desnonaments oberts només a aquells casos que afectessin petits propietaris. Malauradament, fins al moment no s’ha produït. Lluny d’això, el 15 de gener, després d’una roda de premsa davant de la Ciutat de la Justícia amb totes les entitats de la Plataforma Prou Desnonaments Oberts, vam rebre la negativa de la jutgessa a rebre’ns i posteriorment la validació dels desnonaments en obert per part de l’acord de la Sala de Govern del TSJC. Així, aquesta pràctica nascuda a Barcelona s’ha estès a altres municipis de Catalunya en pocs mesos, essent l’únic lloc de l’Estat espanyol on es produeixen.

Per aquesta raó, des de l’Observatori DESC i la PAH s’ha treballat jurídicament per tal de no solament recórrer en reposició casos de desnonaments en obert, sinó també per tal d’anar un pas més enllà. En aquest sentit, el cas de la Raquel, que va tenir un desnonament obert durant quinze dies, arribarà via recurs d’empara  al Tribunal Constitucional per les vulneracions que ha sofert.

Aquesta experiència també ens permet presentar el “Kit contra els desnonaments oberts”, tres models de documents jurídics per lluitar contra els desnonaments oberts perquè tothom els pugui omplir i presentar (protocol d’actuació, recurs de reposició i escrit d’incident de nul·litat).

A més, valorem molt positivament la nova modificació de la LEC introduïda pel Reial Decret que es va anunciar divendres. Per una banda, perquè prohibeix de forma encara més evident la possibilitat que cap jutge o lletrat de l’Administració dicti un desnonament en obert. En aquest sentit, estem a l’espera de poder llegir el BOE. Per una altra, perquè aquesta modificació és el fruit d’una lluita als jutjats i als carrers que demostra que el treball en xarxa entre els diferents col·lectius d’habitatge i altres actors polítics i jurídics és fonamental per tal d’aconseguir els canvis necessaris per fer efectiu el dret a un habitatge digne i assequible.

Aquí podeu descarregar i consultar el #KitDesnonamentsOberts

1- Protocol desnonaments oberts

2- model recurs nul·litat quan no s’ha presentat recurs de reposició

3- model recurs de reposició

 

 

El nou decret de lloguers segueix quedant-se curt tot i les millores

La pressió de la PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters ha aconseguit certes millores en un nou decret que continua posant en evidència la falta de valentia política per fer front als grans especuladors, obviant de nou, la tan necessària regulació de preus i altres mesures per fer front als desnonaments sense alternativa

El Govern del PSOE ha fet públiques les seves intencions d’aprovar en el Consell de Ministres de divendres 1 de març, un nou decret de reforma del lloguer que, com era d’esperar coneixent la falta de valentia i voluntat política, segueix quedant-se a mig gas tot i les millores respecte a l’anterior. La PAH i els Sindicats de Llogateres fa temps que estem pressionant i negociant amb els partits per posar sobre la taula les nostres exigències, clares i de sentit comú, amb mesures que realment punxen la bombolla i defensin les famílies. En aquesta ronda de negociacions, Foment no ha trobat el moment d’escoltar-nos abans d’elaborar l’esborrany, una mostra més del poc interès a escoltar a la ciutadania.

Davant d’aquesta situació, només podem ser crítiques i lamentar que sigui un decret insuficient, en el qual es torna a deixar de banda la regulació de preus, mesures contra els desnonaments sense alternativa habitacional i mesures per ampliar el parc públic d’habitatge. Obligar els jutges a notificar la situació de les famílies a Serveis Socials, o donar 1 mes de gràcia en cas de propietaris físics i 3 mesos de gràcia en cas de propietaris jurídics, no garanteix en absolut ni la paralització del desnonament ni el reallotjament una vegada executat, incomplint les resolucions del Comitè DESC de Nacions Unides i del Tribunal de Drets Humans, i fa anys que anem reclamant que es compleixi a Espanya.

Ja ho vam advertir: l’única via per garantir reallotjaments a les famílies desnonades davant la falta de parc públic d’habitatge, és amb mesures pensades perquè es mobilitzin els pisos buits en mans de bancs i fons voltor. Mesures recollides en la Llei 24/2015, la llei antidesnonaments catalana, que marca l’obligació d’oferir lloguers socials i la cessió d’habitatge a l’Administració pública. Parlem d’una llei ratificada pel Tribunal Constitucional i que el PSOE, i la resta de partits polítics, excepte el PP, es va comprometre per escrit el 2016 a fer efectiva a tot l’Estat. D’altra banda, pel que fa a desnonaments, sí que hem aconseguit que es reformi la LEC per evitar que l’experiment il·legal dels desnonaments amb data oberta deixi d’estendre’s. Davant tal xacra social, què menys que les famílies almenys sàpiguen el dia i l’hora que seran deixades al carrer i intentar rebaixar el seu patiment. Els desnonaments oberts són una pràctica que estan començant a instaurar els jutges catalans amb l’únic objectiu d’evitar que la ciutadania s’autoorganitzi per evitar-los i així assegurar que s’executen.

La part positiva d’aquest nou decret és que es manté l’ampliació dels contractes  ‒a 5 anys en propietaris particulars i a 7 en grans propietaris d’habitatge‒  i que hem aconseguit frenar les pujades abusives any a any, una porta a l’especulació que l’anterior decret deixava oberta i que ara es tanca amb pujades anuals indexades a l’IPCUn petit avanç, però ineficaç contra la bombolla, ja que no regula els preus abusius inicials a què estem sotmeses en els contractes actuals, ni en els que vindran, ni en la renovació d’aquests. L’única mesura per frenar l’especulació i punxar la bombolla seria una regulació de preus a través d’índexs de tipus municipal que tinguin en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. El PSOE, en un nou servei als voltors, tanca la porta a aquest índex, deixant-lo en mans d’índexs estatals i autonòmics, que si alguna cosa han demostrat fins avui, és la seva total ineficàcia.

Els avenços més clars plantejats en aquest esborrany presentat avui són: 

  • que les despeses de formalització i gestió del contracte que fins ara sempre pagaven les llogateres i llogaters, ara passin a càrrec de la propietat en cas de persones jurídiques.
  • que la validesa del contracte enfront de tercers (situacions de compravenda, execució hipotecària) en el cas de contractes de 5 i 7 anys, haurà de ser respectada encara que l’habitatge no estigui inscrit al Registre de la Propietat.
  • que en la recuperació d’un habitatge per necessitat de l’arrendador abans del termini mínim, les causes de necessitat hauran de constar en el contracte i haurà d’especificar-se quina d’elles és en el moment de comunicar-ho.

La PAH i els Sindicats de Llogateres i Llogaters seguirem lluitant per un decret llei garantista que acabi amb la catifa vermella a l’especulació. Les nostres exigències són clares i seguirem als carrers i als despatxos, decidides a què se’ns escolti, i no defallirem fins a conquistar el dret a l’habitatge que fa tants anys que està segrestat per la falta de contundència política. Sabem que és possible, que encara som a temps abans que es formi un nou govern, i si no és així, seguirem marcant els culpables de la situació, en un any de campanyes electorals que aprofitarem perquè ens tinguin al davant, i no doblegar-nos fins a revertir la situació. Necessitem solucions estructurals i no pegats parcials que no afronten el principal problema que és tractar l’habitatge com una mercaderia amb la qual poder especular i no com un bé de primera necessitat amb una funció social.  

Ja vam aconseguir una llei a Catalunya. Ja vam registrar una llei al Congrés, que acabaria amb solucions per combatre l’estafa hipotecària, ampliar el parc públic d’habitatge, acabar amb els desnonaments, regular uns lloguers que ens ofeguen, i que no es produeixin més talls de subministrament. Una llei que va acabar el seu procés a causa de les eleccions anticipades, però que tornarà amb força, per assegurar una segona oportunitat a totes les afectades de l’estafa mal anomenada crisi, i com a garantia de futur perquè tothom tingui accés a un habitatge digne, estable i durador.

[Comunicat] Carta dirigida al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’Alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau

Avui volem fer arribar la següent carta al President de la Generalitat, el Sr. Quim Torra i a l’alcaldessa de Barcelona, la Sra. Ada Colau. Les famílies no han de patir la ineficiència de les dues administracions a posar-se a treballar conjuntament. Des de la PAH ho tenim clar, som persones i no números a posar o treure en unes estadístiques. Exigim solucions, només cal voluntat política.

 

PAH Bcn_CARTA QuimT i AdaC

 

Punxar la bombolla del lloguer encara és possible

La PAH i el Sindicat de Llogateres i Llogaters hem aconseguit que una majoria parlamentària es posicioni a favor d’un nou Decret Llei. Les eleccions no són excusa: el Govern ha d’impulsar una bateria de mesures urgents en els pròxims dies, posant-se del costat de la ciutadania i no dels que especulen amb l’habitatge

La crisi habitacional en la qual seguim instal·lats des del 2008 exigeix mesures urgents per part del Govern de l’Estat. Aquesta és la premissa amb la qual la PAH i els Sindicats de Llogateres vam visitar el Congrés dels Diputats el passat dimecres 20 de febrer. Al llarg d’una jornada maratoniana de més de 10 hores, vam tenir ocasió de veure’ns amb els grups parlamentaris i de traslladar-los un missatge: les disputes preelectorals no poden retardar mesures indefugibles.

Perquè la vulneració de drets i la situació d’injustícia en què vivim és de sobres coneguda. A causa de les polítiques antisocials adoptades pel Govern del PP entre 2012 i 2013, l’especulació que havíem viscut al voltant de les hipoteques es va traslladar també als lloguers. Van ser decisions a mida de la banca i els fons voltor, que ningú més demanava, i que han tingut conseqüències nefastes. Mentre els beneficis immobiliaris d’uns pocs s’han triplicat i assolit cotes que no es veien des del 2007, els desnonaments s’han disparat i ja estan al nivell dels pitjors anys de la crisi financera: 165 llançaments judicials al dia, un cada 5 minuts. Mentre els fons voltor acaparen habitatges a una enorme velocitat, sense precedents en la història, el lloguer ja es menja més ingressos que en cap altre país de l’OCDE.

Davant d’aquesta realitat d’emergència habitacional, cal actuar. Tot i que la legislatura va arribant a la seva fi, és perfectament factible per al Govern impulsar un Reial Decret. Fins i tot amb les Corts dissoltes, després del 5 de març, podria fer-se a través de la Diputació Permanent. I si és factible impulsar un decret, també ho és que sigui aprovat per una majoria de grups, que en principi estaria per la labor de donar-li suport.

Ara bé, també cal que l’actual govern tingui la valentia de redactar un Decret Llei molt més garantista que l’anterior, com anem exigint des del Sindicat de Llogateres i la PAH. Davant d’un sistema d’habitatge orientat a fer de les nostres cases un negoci per a una minoria i un motiu d’angoixa i desesperació per a milions de famílies, no valen els pegats. Per això, els hem traslladat als grups parlamentaris el conjunt de mesures mínimes i urgents que haurien d’incorporar.

1. Stop Desnonaments amb data oberta. El patiment que produeixen els 165 desnonaments diaris a l’Estat espanyol no s’evitarà amb un mes de moratòria en l’execució del llançament, tal com proposava el Decret Llei del gener passat. Calen mesures urgents per pal·liar la crisi habitacional i evitar que cada vegada hi hagi més gent sense casa. Exigim, en primer lloc, que s’expliciti en el Reial Decret que tots els desnonaments han de ser notificats amb data i hora i acabar d’una vegada amb la pràctica dels desnonaments amb data oberta, que agreugen la tragèdia de les persones que els pateixen.

2. Stop Desnonaments sense alternativa habitacional. En segon lloc, és fonamental que la Llei 24/2015, aprovada a Catalunya i ratificada pel Tribunal Constitucional, sigui implementada a la resta de l’Estat. Amb la finalitat, entre d’altres, que els grans tenidors es facin càrrec de reallotjar totes les persones amb pròxim desnonament per impagament de lloguer i hipoteca. I a més, s’ha d’ampliar aquest deure als casos en què els contractes de lloguer es renovin amb unes condicions i preus que els inquilins no puguin assumir.

3. Lloguers assequibles: és urgent regular els preus del lloguer entre contracte i contracte, basant-se en índexs que tinguin en compte el poder adquisitiu real de la gent. A més, les pujades dins d’un mateix contracte han d’estar estrictament vinculades a l’IPC.

4. Lloguers estables: els contractes de lloguer no poden acabar-se de manera unilateral i injustificada. Han de renovar-se, tret que el propietari demostri que necessita l’habitatge per a ús personal o d’un familiar. A més, cal assegurar que un contracte segueixi vigent quan hi ha un canvi de propietari, independentment de si el contracte estava inscrit en el registre.

5. Fi dels abusos dels intermediaris: són els arrendadors, per als que treballen la pràctica totalitat d’agències immobiliàries, els que han d’assumir els seus honoraris. Mai els llogaters i llogateres, avui un mercat captiu dels agents.

6. Expulsió dels fons voltor: és imperatiu eliminar les Socimis, vehicles financers que gaudeixen d’enormes privilegis fiscals, i que permeten que els fons voltor especulin massivament amb les nostres llars i siguin la punta de llança de la bombolla.

7. Mobilització dels habitatges buits: en un context d’emergència habitacional (165 desnonaments cada dia) i en un país amb 3,4 milions d’habitatges buits, segons l’últim cens (INE 2011), cal començar a multar i fins i tot expropiar per a garantir la funció social de l’habitatge, evitar l’escassetat artificial i frenar l’especulació.

8. Tempteig i retracte. Les administracions públiques i el tercer sector han de poder comprar al mateix preu que ho fan els fons especulatius, de manera que exigim que se’ls doti d’aquesta capacitat.