Arxiu de categories Inici

Bon any 2019

Continuem avançant en la defensa del dret a l’habitatge

Avui acomiadem l’any 2018, dotze mesos més de lluita intensa, 365 dies a peu de carrer aconseguint petites i grans victòries en uns moments en què, malgrat els titulars i declaracions de bones intencions per part de la classe política, continuem vivint una creixent crisi habitacional, un alarmant augment dels desnonaments fins a noves cotes històriques i una alarmant bombolla del lloguer.

L’adversitat a la qual ens enfrontem és greu, però així i tot, des de PAH Barcelona hem detingut 220 desnonaments, hem aconseguit dacions en pagament, nous lloguers socials i renovacions, reallotjaments i posar contra les cordes a l’Administració, a la banca, als fons voltor i als grans promotors i constructors. Al costat dels assoliments individuals, reeixits gràcies a l’apoderament col·lectiu i de les famílies afectades, hem aconseguit que s’aprovés una moció municipal amb mesures per ampliar el parc de lloguer assequible a la nostra ciutat i l’aplicació de la primera d’elles: l’obligació de destinar el 30% dels pisos, de tota nova construcció o rehabilitació integral d’edificis, a habitatge de protecció oficial. Una mesura que no només fomenta la creació de parc públic de lloguer sinó que frena l’especulació. En aquesta línia també hem participat en el desenvolupament d’un document per poder denunciar davant l’Ajuntament el cada vegada més usat mobbing immobiliari per forçar les veïnes a abandonar la seva llar.

Hem denunciat públicament la pràctica il·legal i cada vegada més freqüent, per part dels jutjats, d’ordenar desnonaments amb data oberta. Hem combatut amb accions i negociacions a tres bandes, amb Generalitat i Ajuntament, la ineficàcia de la taula d’emergència, aconseguint la creació de mesures de xoc per poder rebaixar el temps d’espera i que les famílies desnonades obtinguin un reallotjament digne al més aviat possible.

Però, no tot ha estat activitat en l’àmbit local. Hem estat al màxim en la recuperació de la Llei 24/2015 a Catalunya, i a la Llei Habitatge PAH a escala estatal, que vam aconseguir es registrés al Congrés el mes de gener, i al setembre fos acceptada a tràmit.

El millor? No ho hem fet soles. Davant la greu situació que afrontem, cada vegada són més els col·lectius que neixen a la nostra ciutat per a combatre-la, l’aliança dels quals ha fet possible avenços com la Moció o les campanyes Stop mobbing i Stop desnonaments oberts.

Acabem l’any, carregades d’energia i il·lusió pels reptes a assolir el 2019, per continuar conquistant el dret a l’habitatge. Reptes com l’aplicació efectiva de la Llei 24/2015, l’aplicació de les mesures pendents de la moció municipal, acabar amb els desnonaments oberts, desbloquejar que la Llei Habitatge PAH continuï avançant, aconseguir una regulació dels lloguers per acabar amb la bombolla i l’especulació, seguir muntant accions, aturant desnonaments, assessorant, apoderant, fent tallers o elaborant informes com les Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona, realitzats aquest 2018.

I per aconseguir-ho comptem amb tu i amb el teu suport, als carrers, a les assemblees o col·laborant amb una petita donació que ens ajudi a continuar autogestionant-nos, mantenir les despeses del local, generar material per a les accions, samarretes, xapes, adhesius, flyers.

Al febrer celebrarem el nostre desè aniversari, i 10 anys al peu del canó no es compleixen cada dia. Un aniversari que volem compartir en gran i que serveixi per recordar els somnis i esperances de totes les que han passat, estan i passaran per les nostres assemblees, fins que gràcies a totes arribi el dia en què no siguin necessàries.

Bon Any 2019

Manifest contra els desnonaments oberts

Un desnonament amb persones malaltes, gent gran o menors, un desnonament sense alternativa habitacional, és una actuació judicial que vulnera els drets fonamentals de les persones. Només a la ciutat de Barcelona, patim dotzenes de desnonaments com aquests cada setmana. Per això, des de fa anys que els barris s’organitzen per evitar aquestes vulneracions dels drets humans. De fet, l’organització veïnal ha estat l’exemple més gran de resistència pacífica davant d’una crisi econòmica, social i política que no ha tingut cap mena de sensibilitat cap als més vulnerables. Hem detectat els darrers mesos una crescuda de desnonaments que es dicten sense determinar una data i una hora fixa, tot acordant un període ampli de dies en els quals es pot produir l’expulsió de la família del seu habitatge. Són els anomenats desnonaments oberts. Es tracta d’un abús sobre una situació injusta ja de base.

Si cal determinar la data, no és per un caprici del legislador, sinó que respon a la necessitat d’evitar més sofriment a les persones afectades pels desnonaments. Les víctimes d’aquesta nova modalitat de desnonaments pateixen la inseguretat de no saber si quan tornin de la feina, de l’escola o del mercat continuaran tenint llar. Moltes decideixen, preses de la por i l’ansietat, tancar-se a casa i esperar que la comitiva judicial desvetlli el moment de fer efectiu el desnonament. No només és un problema de drets humans, també és un problema de salut social. Alhora facilita que el desnonament s’executi amb pràctica impossibilitat d’aturar-lo a la porta quan la persona no té una solució habitacional digna, no han participat Serveis Socials o no es tenen en compte els drets dels menors. Per tant faciliten els desnonaments que vulneren els drets fonamentals de les persones.

Aquests desnonaments oberts incompleixen la legalitat, donat que la possibilitat de fixar desnonaments en dates obertes no es troba recollida a cap norma. Tot el contrari, la Llei d’Enjudiciament Civil estableix la necessitat que es fixi data o data i hora determinada per realitzar el desnonament. Així es recull a tots els articles que regulen els llançaments (articles 21, 437, 440, 447, 549 i 704 de la LEC), i per això entenem que les resolucions que fixen els desnonaments oberts vulneren el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, així com el dret a la inviolabilitat del domicili.

Malgrat la claredat de la llei, som testimonis d’un increment en l’exercici d’aquesta pràctica arbitrària dels tribunals que neix per accelerar els desnonaments i boicotejar la desobediència civil. Per altra banda, hem estat testimonis de membres de diferents comitives judicials recomanant als procuradors de la propietat que sol·licitin expressament el proper llançament amb una data oberta, extralimitant-se d’aquesta forma de les seves funcions. Per això, des dels diferents col·lectius, moviments veïnals i organitzacions demanem als responsables de l’Administració de justícia i als responsables polítics que no es produeixin més desnonaments en obert.

Per tot això, iniciem una campanya de denúncia pública d’aquests fets, demanant el suport explícit al manifest i amb la participació i mobilització ciutadana necessària per posar fi a aquesta pràctica inhumana. No descansarem fins que no es produeixi un sol desnonament més amb data oberta a la nostra ciutat. Des de la ciutadania, diem prou als desnonaments oberts!

Adhereix-te al manifest

PAH Barcelona et desitgem Bones Festes

A la PAH, lluitem per a defensar, conquistar i garantir el dret a l’habitatge.

Ens autogestionem, assessorem, donem eines, parem desnonaments, muntem accions i acompanyaments, denunciem i visibilitzem la realitat, proposem lleis… però en dates assenyalades, també ens ajuntem com la gran família que som i brindem:

🥂 Pels qui són un exemple constant de perseverança, compromís, generositat i lliurament incondicional.

🥂 Pels qui fan de la solidaritat, la cooperació i el respecte mutu una forma de vida.

🥂 Pels qui defensen els seus drets sense resignar-se a perdre’ls, mai es rendeixen i sempre miren cap endavant sense doblegar-se mai.

🥂 Brindem pels qui sofreixen solitud, dolor o por, perquè puguin trobar consol, suport i esperança.

🥂 Brindem per aquells que ens han deixat i el seu record que ens acompanyarà sempre.

Per totes, de tot cor, brindem 🥂

BONES FESTES I ENS VEIEM EL 7 DE GENER

Però si tens un desnonament que no pot esperar al dilluns 7, acosta’t al carrer Leiva, 44, el dijous 3 a les 18.00 h

 

Presentem un nou document útil per denunciar al Síndic de Greuges el col·lapse de la Mesa d’emergència

Des de la PAH de Barcelona, recordem la realitat esmentada pel Síndic de Greuges de Catalunya a “l’Informe sobre habitatge qüestions urgents”, publicat el febrer de 2018, en el qual va posar de manifest que:

L’article 26 del vigent Estatut d’Autonomia de Catalunya determina que les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. 

A criteri d’aquesta institució, les principals causes que condicionen actualment el dret de totes les persones a accedir a un habitatge digne i assequible són les següents: 

  1. La manca d’un parc d’habitatges suficients destinat a lloguer social. 
  2. L’escassa oferta d’habitatges de lloguer privat a un preu assequible i el creixent increment de les rendes de lloguer. 
  3. La manca d’una actuació pública suficient pel que fa al gran nombre d’habitatges de titularitat privada que estan desocupades de manera permanent i injustificada i que, per tant, incompleixen la funció social del dret de propietat.- (p.8).

Formalitzem una queixa principal: 

Des que es va publicar l’informe i basant-nos en la cita de la pàgina 19 del mateix informe [… és necessari reiterar que la valoració d’una situació d’emergència residencial i el reallotjament de les persones afectades no hauria de superar el termini màxim d’un mes …], ens consta que, actualment, les anomenades llistes d’espera s’han anat prolongant fins a arribar a un temps d’espera d’entre 1 any fins a més de 2 anys, i que aquestes llistes (que segons el mateix Síndic de Greuges, no haurien d’existir) s’han duplicat al llarg del 2018. 

Només a Barcelona hi ha més de 500 famílies en la llista d’espera (el doble que fa un any), famílies que acabaran amb problemes de salut totalment prevenibles, sent desnonades, sense possibilitat de poder accedir a un habitatge, de mantenir una vida estable i en el pitjor dels casos llevant-se la vida davant la pressió de no veure solució a la seva emergència habitacional.

L’accés a la llista d’espera és una altra queixa relacionada, ja que ens consta que moltes famílies no reben el tracte processal degut, ni una correcta atenció per part de Serveis Socials o les Oficines d’Habitatge, davant la gravetat del problema de perdre el seu habitatge, de no poder accedir a una altra o en el cas d’haver aconseguit un reallotjament i un lloguer social, es veuen sotmeses a uns contractes públics amb falta de transparència i sense complir els barems estipulats per la Llei 24/2015.

La situació és dramàtica i requereix canvis dràstics, contundents i urgents. 

Per això demanem amb urgència que des del Síndic de Greuges es torni a investigar i a publicar la manca de resposta continuada de les administracions a solucionar la problemàtica que no para d’afectar cada vegada a més persones.

DESCARREGA EL DOCUMENT DE DENÚNCIA AQUÍ

La PAH parla sobre el decret llei per reformar la LAU

Sobre el decret aprovat avui pel Consell de Ministres en relació amb els lloguers, la PAH manifesta el següent:

  1. Confirma la falta d’ambició per part del Govern d’un greu problema que està impedint a milers de famílies l’accés a l’habitatge, en no atacar directament els preus, ni intervenir directament en el mercat.
  2. No té retroactivitat, per la qual cosa tots els contractes en vigor es regiran per la legislació actual, i els seus possibles efectes positius trigaran anys a notar-se, ja que partim d’uns preus especulativament inflats.
  3. No té mesures per a mobilitzar milions de cases desocupades, que els seus propietaris mantenen fora del mercat per tal d’encarir els preus de lloguer i de compra, especialment fons voltor, socimis i bancs.
  4. No permet als ajuntaments establir índexs de referència de preus, per a moderar i rebaixar els abusius preus actuals.
  5. No modifica la legislació perquè les inquilines demandades pels seus arrendadors puguin defensar-se en el procés judicial, en contra del dictamen del Comitè DESC de Nacions Unides.
  6. No inclou cap mesura per a la generació del Parc Públic d’Habitatge per a lloguer assequible i social, tot i que a Espanya aquest Parc, tot just sobrepassa l’1% del total, mentre que, en països com el Regne Unit, França, Alemanya, Àustria i altres se situa al voltant del 20%.

En conseqüència, la PAH considera que, per punxar l’actual bombolla dels preus de lloguer, són necessàries mesures com les que hem assenyalat, ja que sense elles els preus no baixaran, i que per afrontar l’actual situació d’emergència habitacional que pateix el nostre país, és imprescindible l’aprovació urgent de les mesures contingudes en la Llei d’Habitatge de la PAH, que està patint el bloqueig fraudulent de PP i Cs, que setmana rere setmana van demanant pròrroga del termini de presentació d’esmenes.

Des de la PAH assenyalem com a culpables de l’emergència habitacional a l’empobriment general de la ciutadania, la manca d’habitatge públic de lloguer que impedeix modular el mercat especulatiu, als fenòmens de turistificació, a una absència de compromís amb el dret a l’habitatge per afavorir els beneficis impresentables de la banca i capital especulatiu i, recentment a sobre, a la incomprensible obstinació del PSOE per mantenir els continguts de la Llei de Crèdit Immobiliari, absolutament continuistes amb les lleis del PP, aprovada en la ponència amb la complicitat de PP, Cs, PDeCat i PNB, i al PP i Cs que cada setmana impedeixen que s’iniciï el debat de la Llei d’Habitatge de la PAH.