Arxiu de categories Inici

Avui arrenquem una nova campanya d’accions contra Bankia en defensa de les famílies estafades per l’entitat més rescatada per l’Estat

Bankia va ser el banc que més diners públics va rebre en el rescat bancari i el que menys respon a garantir el dret a l’habitatge dels seus clients enganyats fa anys

PAH Barcelona, ocupem una oficina de Bankia, situada al carrer Mallorca 162 de Barcelona, per arrencar solucions a famílies que van ser estafades per l’entitat i fa anys que intenten negociar una solució, rebent solament el silenci per resposta i cap voluntat d’oferir-los una segona oportunitat per poder refer les seves vides, deixant-les en una situació d’autèntica vulnerabilitat i indefensió.

Recordem que des dels inicis de l’estafa mal anomenada crisi, que va afectar i segueix afectant milions de persones per tot l’Estat, Bankia ha estat una de les figures més controvertides, a causa d’una infinitat de despropòsits, il·legals i antisocials. Des de corrupció dels seus alts càrrecs, tots vinculats amb diferents partits polítics, evasió fiscal, targetes black (més de 15 milions gastats per 86 dels seus directius), pensionistes estafats amb les preferents, multidivisa, clàusules abusives en les hipoteques, sobretasacions, és una de les entitats que més desnonaments ha provocat, arribant al 80% d’ells en 2012… Però així i tot, van ser rescatats amb gairebé 23 milions d’euros de diners públics, la qual cosa els va facilitar la compra del Banc Mare Nostrum, un altre banc rescatat amb gairebé 2 milions d’euros. Una transacció que ens va costar 1.100 milions de diners públics.

Des de la PAH fa anys que denunciem les polítiques antisocials de Bankia i la manca de qualsevol tipus de contraprestació social que rescati les famílies amb els diners públics rebuts. Avui dia, són centenars les famílies que segueixen sent desnonades impunement, enfrontant-se, no solament a la pèrdua de la seva llar sinó també a una vulneració sistemàtica del seu dret a l’habitatge, negant-los el lloguer social, quan acumula centenars de pisos buits, gràcies a les execucions hipotecàries, que prefereix mantenir buits per poder especular amb ells, com va fer en 2013 a través del fons voltor Cerverus o recentment venent part dels seus actius tòxics al fons voltor americà GoldenTree Asset Management, per un valor proper als 300 milions d’euros.

Avui estem aquí, no solament per denunciar públicament aquesta vergonyosa situació. Estem aquí per la Vicki, pel Mohamed, per la Cristina, per la Mari Luz. Quatre casos paradigmàtics que demostren amb el seu rostre i les seves vivències el que estem denunciant.

Familias que exigen #ResultadosBankia

La Vicki va patir una estafa familiar i violència de gènere. Actualment, als seus 72 anys, amb pocs recursos i una salut delicada, es troba que Bankia s’ha quedat amb el seu habitatge, la seva llar en els últims 40 anys. I al·legant que té sortida al mercat, es neguen a concedir-li un lloguer social.

El Mohamed, que ja ha patit i parat algun desnonament, sofreix un estat de salut molt delicat: insuficiència cardíaca, diabetis mellitus i plaquetopènia. L’única cosa que vol és poder viure tranquil i dignament, sense risc per a la seva salut. Els seus ingressos econòmics són molt limitats i no pot afrontar un lloguer de mercat. Bankia li nega el lloguer social.

Tots dos són dos casos flagrants, que pel seu estat de salut i edat avançada, és de justícia que Bankia els concedeixi el lloguer social de caràcter vitalici, garantint-los viure dignament, de manera assequible i sense més disgustos.

Bankia, ha demostrat sobradament no tenir cap tipus de voluntat d’oferir solucions a les famílies a les quals va estafar sense embuts. Però, què passa amb les famílies afectades pel Banc Mare Nostrum? Més del mateix! Tenim a la Cristina com a exemple. La Cristina va veure com li arrabassaven i subhastaven la seva llar, condemnant-la a un deute impagable per a tota la vida, però després de més de cinc anys de lluita va aconseguir que li condonessin el deute i va signar un lloguer social per tres anys. Aquest mes de juliol li acaba el contracte i Bankia solament li vol renovar per un any més. La Cristina està disposada a tot per aconseguir un lloguer de tres anys, un mínim que marca la llei d’arrendaments urbans.

En l’acció d’avui, també tenim la Luz exigint els seus drets. La Luz es va hipotecar en 2009 amb Caixa Penedès, però en 2011 van començar els seus problemes econòmics i va aconseguir un refinançament amb Banc Mare Nostrum, actualment Bankia. La situació de la Luz va empitjorar, no podent acabar de pagar el refinançament. El seu pis va acabar subhastat i la Luz es va quedar sense casa i amb deute. Ara lluita per una condonació de deute i lloguer social.

Finalment, tenim al Ricardo que va refinançar la seva hipoteca amb Banc Sabadell, l’operació va acabar en mans de BMN i ara és Bankia qui té la responsabilitat de donar-li solució. El Ricardo està lluitant per la dació en pagament, però necessita que Bankia li condoni el préstec que va sol·licitar per poder dur a terme el refinançament. Sense aquesta condonació, el Banc Sabadell no li concedeix la dació en pagament.

Des de la PAH, seguirem protegint als nostres majors i a qui ho necessiti, per forçar-los a negociar en pro de les famílies. Famílies que han pagat amb diners de la seva butxaca el seu rescat bancari i que no permetran que els segueixin robant més. Perquè no només és qüestió econòmica, sinó d’uns Drets fonamentals que la PAH no permetrà que se segueixin calcigant. Sabem que organitzades i sense rendir-nos guanyem. Les famílies no es mereixen aquest tracte i no defallirem fins a aconseguir el que és de justícia.

#ResultadosBankia

 

La PAH de Barcelona exigeix als òrgans judicials que no ordenin cap més desnonament obert

Desnonaments amb data oberta, desnonaments inhumans

Des de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de Barcelona,  volem denunciar públicament una problemàtica que fa temps que  patim en molts desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat: les ordres de desnonament amb data oberta. Aquesta  pràctica consisteix, tal com el seu  nom indica, en emetre una ordre de llançament sense una data i  hora determinades, sinó que s’emplaça a dur-la a terme al llarg  d’una quinzena d’un mes concret. 

En primer lloc, hem detectat que aquesta decisió de l’òrgan judicial genera una gran dosi de patiment i angoixa en les persones que s’han vist forçades a arribar a aquesta situació per una manca absoluta de recursos i que no compten amb una alternativa habitacional digna. Aquestes famílies, que ja han hagut de passar per un calvari judicial, per una necessitat tan bàsica com és l’habitatge, viuen aquesta circumstància amb la incertesa de no saber  quan seran expulsades de la seva llar, tal com es demostra en l’estudi “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona”, patir una situació de pèrdua d’habitatge genera mala salut, tant mental com física.

Es podria pensar que la decisió de l’òrgan judicial, respon a la voluntat d’evitar les accions de denúncia i suport de moviments socials com la PAH, que pretenen exposar la legislació injusta que patim a l’Estat espanyol en matèria d’habitatge, i concretament en l’àmbit de les hipoteques i els lloguers. Cal remarcar que les diferents reformes que s’han produït aquests últims anys han tingut un caràcter regressiu i s’han dirigit en la línia d’assegurar els privilegis de les entitats financeres i els grans fons voltor.

En segon lloc, i des d’un punt de vista jurídic, les ordres de llançament amb data oberta són més que qüestionables. A la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) es fa esment clarament del següent: “en la resolución que se dicte teniendo por opuesto al demandado se fijará día y hora para que tenga lugar, en su caso, el lanzamiento” (art. 440.4), establint de forma inequívoca la necessitat de fixar dia i hora per al desnonament. Altres parts de la mateixa llei fan referència en tot moment a “la fecha fijada para el lanzamiento” (art. 703.4), fet que mostra la intenció del legislador de marcar una data i hora concreta per a l’actuació. 

Per altra banda, aquest tipus de pràctiques suposen una violació greu del dret de defensa i a la inviolabilitat de domicili, ambdós plenament reconeguts a la Constitució. En aquest sentit, ens trobem davant d’una situació paradoxal: el fet que es pugui realitzar una actuació judicial al domicili d’una persona sense que aquesta conegui quan es produirà.

Els organismes internacionals ja han denunciat en nombroses ocasions les importants mancances de les Administracions espanyoles, i de la seva legislació en aquest àmbit…. El Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals  de Nacions Unides (CDESC), va reclamar a l’Estat espanyol el passat mes de juny de 2017 (Comunicació núm. 5/2015) un augment de la protecció per a les afectades per procediments de desnonament, especialment en els casos de vulnerabilitat. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) s’ha pronunciat de la mateixa manera, i ha paralitzat cautelarment el desallotjament de famílies per l’absència d’una alternativa habitacional viable.

Per tot el que acabem d’exposar, des de la PAH BCN, volem denunciar un cop més la nefasta legislació en matèria d’habitatge que la ciutadania està obligada a suportar i que té en les ordres de llançament amb data oberta un dels màxims exponents de la seva crueltat. Exigim als òrgans judicials, que segueixen promovent aquesta pràctica, que respectin els drets bàsics de les afectades i que cessin amb la seva realització. Demanem al poder judicial un tracte més humà per a la població i que es basi en el compliment dels Drets Humans i no exclusivament en l’interès monetari d’unes poques.      

No podem permetre que, en una situació d’emergència habitacional  crònica, les famílies més vulnerables continuïn patint la inacció  de les Administracions, tant catalanes com estatals, d’encarar de  manera valenta i estructural la garantia del dret a l’habitatge.

La Dilia, la Nadia i la Voski, tres exemples que serveixen per posar noms i cares a aquesta problemàtica, en són víctimes. Víctimes d’unes polítiques d’habitatge que no funcionen i que des de la PAH hem posat solucions per revertir-les. Aturar els desnonaments oberts és una eina més. Exigim ser conseqüents a la vulneració de drets que comporta aquesta pràctica i que des dels òrgans judicials no s’apliqui.

Prou #DesnonamentsOberts!

El resultat de la reunió d’avui amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge és nefast per a les famílies desnonades

El pla de xoc proposat, per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, per combatre i acabar amb la llista d’espera de la Mesa d’emergència, no s’ha començat a mobilitzar

Aquest matí, ens hem reunit amb la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, per donar continuïtat a la trobada que vam tenir el passat 10 d’abril. En aquesta primera reunió, aconseguida gràcies a l’acció que vam realitzar el 4 d’abril en les oficines d’habitatge del carrer Bolívia 105, per denunciar i visibilitzar que la Mesa d’emergència no dona resposta a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, es van comprometre a portar endavant una sèrie de mesures per assegurar arribar a finals d’any amb la llista d’espera buida.

La reunió d’avui era per traslladar-nos què és el que han fet en aquests 50 dies i com evoluciona aquest pla de xoc. Lamentablement, l’única cosa que hem tret en clar és la falta de comunicació entre els dos organismes institucionals i que no han avançat gens en el seu compromís, tot i saber que lluny de reduir-se la llista d’espera, en una ciutat com Barcelona amb una mitjana de 50 desnonaments diaris, l’única cosa que fa és augmentar. Seguim havent de sentir parlar de xifres, quan nosaltres parlem de famílies.

Famílies que, després de passar prèviament per un desnonament i demostrat la seva situació de vulnerabilitat, han accedit a la Mesa d’emergència i se’ls ha promès un pis en el qual refer dignament les seves vides després d’un mal moment.

Famílies que, a causa de la falta d’un parc públic d’habitatge social adequat, es veuen sotmeses a unes llistes d’espera que poden arribar a assolir els 15 mesos.

Famílies que, durant aquest temps d’espera, es veuen sotmeses a un cicle de violència institucional que les empeny a patir un desnonament rere un altre, sense tenir en compte els greus efectes en la seva salut, física i mental. Una violència que, últimament es veu agreujada amb la cada vegada més habitual pràctica de fer llançaments de desnonaments en obert, o el que és el mateix, no saps ni el dia ni l’hora que poden venir a deixar-te al carrer. Una violència que posa el seu fermall d’or, quan aquestes famílies es veuen al carrer sense més alternativa que una nit de pensió i un guardamobles.

Famílies que no poden esperar més i a les quals no els valen les excuses polítiques.

Sabem que l’emergència va en augment, no necessitem que ens ho recordin. Ens sembla inversemblant que ens reconeguin, que BBVA no complirà el seu conveni de cessió de pisos a la Generalitat i no posin remei a aquesta desfaixada, al mateix temps que es permet que els bancs, en lloc de cedir els seus pisos buits, robats a les famílies a cop de desnonaments, per cobrir l’emergència que ells van generar, ara es dediquin a vendre aquests habitatges a fons voltor, per seguir amb la seva especulació, inflar una nova bombolla i seguir deixant al carrer a milers de famílies, davant la mirada passiva de l’Administració, que fa anys hauria d’estar usant les eines existents perquè això no passés.

Prou d’excuses!

Ens han emplaçat a una nova reunió el 29 de juny, de la qual no esperem gens. Ens volen fer creure que en aquests dies faran el que no han sabut fer fins ara?

Acudirem a aquesta reunió, així com seguirem denunciant la situació tantes vegades com sigui necessari i pressionant des del carrer, fins a garantir el dret a l’habitatge de tantes i tantes famílies vulnerables. La Mesa d’emergència és l’únic mecanisme per garantir-los aquest dret i no defallirem fins a aconseguir que funcioni amb una eficàcia a l’altura de les circumstàncies.

#MesaEmergencia

El Grup Promotor de la moció #LloguerPúblicBcn fa públics els avenços del grup de treball amb els partits i el calendari per fer-la efectiva

Aquest matí s’ha dut a terme la segona reunió per concretar l’activació de les mesures de la moció. La col·laboració i compromís dels grups polítics és fonamental per engegar les mesures i veure resultats

La moció per a l’ampliació del parc públic d’habitatge té per objectiu activar el més aviat millor noves eines existents però desaprofitades per donar resposta a l’emergència habitacional que patim a Barcelona, a la manca d’habitatge de lloguer públic i als efectes de l’especulació i expulsió de veïnes que viu la ciutat.

Després de la seva aprovació al Ple del passat 23 de febrer, per la immensa majoria dels grups municipals (tots menys el PP), s’ha creat un grup de treball per endegar la implementació de les mesures incloses al text. El grup de treball reuneix tots els grups municipals de la ciutat, així com les entitats impulsores: la PAH de Barcelona (Plataforma d’Afectades per la Hipoteca), l’Observatori DESC, la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona), l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible) i el Sindicat de Llogaters.

El grup de treball, responsable d’assegurar l’execució de les 4 mesures aprovades, es va reunir per primera vegada el passat 11 de maig. La proposta per activar-les va ser ben rebuda pels grups municipals, però davant la falta d’aportacions tècniques concretes, aquell mateix dia es va fixar una nova data pel dia 24 de maig.

L’objectiu avui era treballar les aportacions de tots els grups polítics i tancar la forma d’aplicar les mesures de la moció. De nou, el Grup Promotor ha fet aportacions importants elaborant una proposta molt avançada i tècnicament solvent d’execució i calendari d’ara fins a finals de l’any. Per a la materialització en polítiques concretes és fonamental comptar amb el compromís dels grups polítics municipals.

La nostra valoració d’aquesta trobada és positiva en relació als avenços a través del treball conjunt i constructiu amb els grups que hi han participat (el Govern, el GM CUP – Capgirem Barcelona i el regidor no adscrit de Demòcrates de Catalunya), els quals han mostrat la seva conformitat amb la proposta d’implementació que ha posat sobre la taula el grup promotor. Volem ressaltar la presència d’aquests tres grups com a exemple de compromís polític envers amb la ciutadania per explorar totes les vies possibles per incrementar el parc de l’habitatge públic i poder fer front a la situació d’emergència habitacional. Estem segures que la resta de grups municipals que van aprovar la moció s’afegiran a la següent convocatòria dels grups de treball.

No obstant això, hem de lamentar l’absència de la resta de grups (PDeCAT, PSC, ERC, Cs i PP), que sí que van assistir a la primera trobada i que ens ha sorprès, ja que tots els grups tenien la convocatòria i la documentació del grup promotor des de l’11 de maig i en canvi han confirmat la seva absència a menys de 24 hores de la reunió, motiu pel qual hem insistit fins al darrer moment en la conveniència de participar-hi. Els grups del PSC i ERC han mostrat voluntat de buscar noves dates tot i no assistir-hi avui. També volem manifestar la falta d’aportacions per parts dels grups municipals PDeCAT, ERC, PSC i PP, que no han retornat cap documentació o valoració de les mesures. Els únics que ho han fet han estat el Govern, la CUP i Cs.

La nostra proposta d’implementació no ha modificat les mesures aprovades al Ple sinó que hem fet un pas més, posant sobre la taula les eines sòlides i viables, així com un calendari realista però urgent per tal d’activar-les. És per això que mantenim el calendari previst perquè la ciutat i el dret a l’habitatge no poden esperar. Per coherència i respecte al greu problema amb l’habitatge que està patint la ciutat, al que es va votar al Ple, i a les entitats que impulsem la moció i no podem entrar en una dinàmica d’allargar eternament l’aplicació real de les mesures i de veure els resultats concrets. És per això que exigim la col·laboració i compromís de tots els grups municipals per assegurar que les mesures siguin implementades el més ràpid possible.

El proper pas que proposem al grup de treball és una reunió tècnica pel pròxim 30 de maig que s’ha acordat a la reunió d’avui, on els tècnics municipals presentaran la informació necessària per concretar les mesures. Amb marge suficient per posar data, i tenint en compte les absències d’avui, no assistir a dues trobades seguides necessàriament haurà de ser entès com un missatge d’obstaculització de l’activació de la moció. Estem obertes també a reunions bilaterals amb tots els grups per poder avançar conjuntament a fer efectiva la moció en el calendari establert, però no ens podem permetre endarrerir irresponsablement l’aplicació de les mesures aprovades i deixar escapar l’oportunitat d’augmentar el parc d’habitatge assequible a la ciutat.

El que ens estem jugant actualment a Barcelona és el dret a l’habitatge i a la ciutat de diverses generacions. És necessari estar a l’altura i apostar per un canvi de paradigma, posant la funció social de l’habitatge en primer pla i aconseguint la corresponsabilitat dels operadors privats, els públics i de tota i la ciutat.

Més de 5.000 habitatges aportats pels privats, serien ara de lloguer assequible si des del 2007 s’hagués aplicat la primera mesura de la moció; podríem actuar contra l’expulsió de veïnes pel turisme i la degradació dels edificis amb la segona i tercera mesura en marxa; i amb la quarta els edificis públics buits serien per habitatge assequible. Ara tenim l’oportunitat i la responsabilitat de fer-ho efectiu. Hem de poder garantir poder viure a la nostra ciutat i equiparar-nos a ciutats europees on el parc d’habitatge públic és del 20% o fins i tot més elevat.

Seguim, fins que la moció #LloguerPúblicBcn sigui una realitat!

Avui Theo ha estat desnonat i deixat al carrer tot i tenir pis concedit d’emergència des de gener

La manca de parc públic i la ineficàcia de la Mesa d’emergència segueix deixant famílies al carrer sense alternativa habitacional

23 de maig de 2018
 
2.541 desnonaments executats a la ciutat de Barcelona el 2017, el 85% a causa del lloguer.
 
09.50 hora prevista per dur a terme el desnonament d’en Theo al barri del Poblenou. A aquesta hora, amb una Mesa d’emergència que donés solucions a les famílies vulnerables que no poden pagar el seu lloguer, Theo estaria en un pis social. La realitat és que, tot i tenir informes favorables des de gener de 2018, pis adjudicat i un informe del Síndic de Greuges on s’explicita que cal donar-li una solució habitacional, Theo ha estat desnonat sense alternativa habitacional.
 
Un cop més i avui més que mai, denunciem la ineficàcia de la Mesa d’emergència, gestionada per la Comissió Permanent del Consorci d’Habitatge, que està formada per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. La Mesa d’emergència es va crear per garantir el reallotjament a les famílies que es troben en situació d’emergència habitacional. Parlem de famílies que han accedit a la Mesa d’emergència, després de patir una ordre de desnonament, però que durant la seva espera ‒actualment estem parlant d’entre 9 i 11 mesos‒, són sotmeses a un cicle angoixant de desnonaments, o acabar al carrer sense alternatives, tot i tenir concedit un pis.
 
Aquest seria el cas d’en Theo, que per motius econòmics no va poder seguir fent front al pagament del lloguer i avui, mesos després d’haver aturat el seu primer desnonament i havent-li concedit un pis de la Mesa, ha estat desnonat sense cap mena de solució.
 
No podem permetre que ningú es quedi al carrer, per això hem ocupat l’oficina d’Habitatge del carrer Bolívia, 105, amb la intenció de no moure’ns fins a garantir que en Theo tingui un sostre on dormir aquesta nit. La resposta de l’Administració, després d’hores d’espera i negociació, ha estat redirigir-li al CUES (Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona) on passarà la nit avui, sense cap solució temporal digna i sense saber on dormirà demà.
 
Des de la PAH de Barcelona, ja vam denunciar la manca d’operativitat de la Mesa d’emergència i la resposta de l’Administració davant un desnonament i la seva mediació.
En Theo no està sol i seguirem lluitant fins a garantir el seu dret a l’habitatge i el de totes les famílies que es troben en la seva situació.
 
Perquè Sí que es pot! I ho estem demostrant.
 
#SolucionParaTheo