Un membre de PAH-BCN, entre la trentena d’activistes multades en un desnonament a l’Esquerra de l’Eixample
Des de l’arribada del nou conseller, Miquel Sàmper, el cos de Mossos d’Esquadra ha incrementat la seva repressió contra el moviment en defensa del dret a l’habitatge
El passat 7 de novembre va entrar en vigor el Decret Llei 37/2020, de reforç de la protecció del dret a l’habitatge, que introdueix mesures de suspensió temporal d’aquells desnonaments de grans tenidors, alhora que insisteix en l’obligació d’oferir lloguer social en els supòsits previstos a la Llei 24/2015. Aconseguida gràcies a una Iniciativa Legislativa Popular i a la pressió ciutadana, la Llei 24/2015 va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i va ser pionera a Europa. Posteriorment es va veure ampliada, de nou gràcies a la força del moviment per l’habitatge, pels decrets llei descrits.
El Govern va presentar aquestes noves iniciatives com a mostra de què està fent tot el que està al seu abast per evitar l’execució de llançaments. No obstant això, aquest discurs xoca de ple amb la forma en què s’està procedint des del Departament d’Interior, liderat des de principis de setembre pel nou conseller Miquel Sàmper.
Durant l’execució de desnonaments, que no haurien de tenir lloc, ens estem trobant amb dispositius policials i d’unitats antiavalots desproporcionats, que posen en risc la salut de les afectades, de les veïnes i de tota la comunitat.
Les activistes som identificades i sancionades de manera sistemàtica, amb multes des de 601 euros per persona, d’acord amb la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. Se’ns criminalitza per denunciar pacíficament violacions de drets que haurien de ser tutelats per l’Administració. Les sancions, en virtut de la Llei 24/2015 i la Llei del Dret a l’Habitatge, han de ser per als especuladors que promouen desnonaments sense oferir el lloguer social, no per a les que defensem els drets humans, que en cap cas podem ser sancionades per exercir el dret de manifestació, tal com queda patent segons la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. L’últim exemple, les sancions tramitades contra més d’una trentena d’activistes per un desnonament a principis d’octubre al barri de l’Esquerra de l’Eixample, entre els quals es troba un activista de PAH Barcelona, que es va acostar aquell dia a donar el seu suport.
Exigim a la Generalitat i al Departament d’Interior (ERC i JuntsxCat) que cessin en el seu atac a la protesta pacífica, que garanteixin la suspensió de tots aquells desnonaments instats per les seves institucions i que segueixin blindant, desenvolupant i ampliant la protecció del dret a l’habitatge. Tenim sospites fundades que hi ha nous protocols dels Mossos d’Esquadra per aplicar les sancions previstes en la llei mordassa als activistes pel dret a l’habitatge, amb la finalitat d’espantar i desincentivar la ciutadania a lluitar pels seus drets. Ens volen soles i atemorides, però ens trobaran juntes i en comunitat, alegres i combatives. Des d’ara, anunciem expressament que recorrerem aquestes sancions fins on faci falta, fins que aquestes siguin anul·lades. En un context de crisi i amb més manca de recursos que mai, serà acceptable que el Govern i el Departament d’Interior destinin recursos econòmics a impulsar aquestes multes i a sufragar despeses judicials per a tots els procediments de recurs?
Al mateix temps, al Govern de l’Estat (PSOE i Unidas Podemos), li exigim l’aprovació d’un decret urgent que aturi tots els desnonaments, i la derogació immediata de la llei mordassa, tal com van prometre en el seu acord de govern de coalició. És indignant que no s’anul·li aquest instrument repressiu dirigit a la lluita pacífica per la justícia social, que ens apropa a l’Estat policial i ens allunya de la democràcia, com ja han dit organitzacions pels drets humans com la mateixa Amnistia Internacional.
Finalment, insistim a la judicatura perquè suspengui tots els desnonaments immediatament, sense excuses, i apliqui les lleis vigents de forma garantista. Davant d’una pandèmia global com la que estem vivint, no té cap sentit demanar a les famílies vulnerables que compleixin un toc de queda a les nits per evitar contagis i fer-les fora de casa el matí següent.
Nosaltres, al costat de la resta de col·lectius, seguirem sent l’última barrera davant dels desnonaments. Lluitem pel que és just i ho seguirem fent, la repressió no ens aturarà!
Sí QUE ES POT!
